“Per a les preses que viuen en la natura, el fet d’escassejar constitueix un refugi. Tanmateix, quan el depredador té una base alimentària segura i independent, el mer fet de ser escasses deixa de ser una protecció per a les seves preses…”
Colin Tudge
GRÀCIA TERRITORI SONOR: DISPOSITIU Nº 15 DE L’ANY 12. UN ANY D’ANYS. DECLARACIÓ DE SITUACIÓ.
DE L’OPORTUNITAT D’EXPLICAR-SE.
LEM = LÍMIT ÉS MARC
Els diversos mons (mentals, psíquics, socials) en què practiquem l’experimentació amb el so i amb la cultura del so constitueixen una perifèria complexa i excitant, excèntrica, una franja, una eclíptica, que des del centre aglutinador contemporani es percep amb gra. De vegades l’enfoquen amb telescopis que no fan sinó difuminar-la encara més, també ocultar-ne detalls per magnificar-ne d’altres. Tot plegat, sovint fa l’efecte d’un mapa d’una ciutat amb els noms dels carrers d’una altra. Per això, a la tardor Gràcia Territori Sonor publica aquesta guia en quatre dimensions que ve a presentar els resultats dels processos de recerca, interpretació de la memòria i creació de sentit de tot un any, portats a terme per un col·lectiu de creadors i tècnics que consideren que l’activitat artística homologada pels proveïdors oficials de som a cultural pot no ser l’única. De fet, atenent a la seva qualitat perifèrica, en una projecció esfèrica, aquesta cultura és molt alta, és estratosfèrica.
No tenim cap intenció d’acabar amb el consum estàndard de la música, sinó que volem donar espais als seus amants per escoltar-ne d’altres. Parafrasejant T. E. Lawrence, podríem dir que Gràcia Territori Sonor prova d’evitar que la insistència de la indústria perquè l’aficionat s’interessi solament per una música acabi fent-li perdre l’interès per la música.
La distància atorga als objectes qualitats difuses i poders singulars: qui no ha sentit dir que l’experimentació d’avui serà la música popular de demà? Tanmateix, l’experimentació d’avui es fa avui i és avui quan té sentit escoltar-la. Potser sí que acabi sent la patxanga de demà, sobretot molta música actual, clarament reaccionària, que es fa dir experimental, allotjada en els costums i les modes generats a l’entorn del consum artístic, un imaginari social confortable fet de menjar ràpid i menjar amb ínfules d’eternitat. Aquí presentem, de manera normal, menús no aptes per a especialistes, sinó més aviat per a exploradors. Si no escoltem també aquestes altres músiques, acabarem conformant-nos amb les més o menys afortunades rèpliques que, a cop de talonari, es legitimen com a oportunista contranegatiu. No parlem, doncs, de la jet-set ni del fast-food de l’experimental. I Gràcia no és el Soho d’Europa. I això, evidentment, no és un festival, sinó un laboratori al qual et convidem a participar.
l’equip de Gràcia Territori Sonor
