PRESENTACIÓ LEM 2007

Del so, n’hem arribat a saber molt; hi ha tota una branca de la física que se n’ocupa. Ho sabem tot de com es produeix i de com es transmet. Ara bé, d’esbrinar com actua sobre el nostre psiquisme, la física ja no se’n fa càrrec. Sí que hi ha explicacions i determinacions prou científiques sobre l’efecte del so en el nostre cos: del que s’anomena convencionalment soroll se sap com actua sobre nosaltres i que ens produeix molèsties, estrès i fins i tot malalties.

També tenim idea clara de l’efecte del so sobre els objectes: tot comença amb l’episodi de les trompetes que enderroquen els murs de Jericó i es desenvolupa durant la Segona Guerra Mundial amb els canons de so alemanys. Ara ja vivim, doncs, en un món on hi ha armes sòniques. A aquest tema, hi dedicarem una nit del festival. De la forma com el so actua sobre els animals, en podem posar també dos exemples: un de ficció, el flautista d’Hammelin, i un de veritat, els encantadors de serps amb les seves flautes been. Als instruments de vent, utilitzats des de fa 30.000 anys, també en aquesta edició del festival els dedicarem una atenció especial.

Del soroll que pensa, que és com Victor Hugo definia la música, i dels seus efectes sobre el nostre cervell, una altra ciència, la neurologia, ha arribat a certeses molt útils per saber, precisament, com funciona el cervell. De la seva història i evolució tracta la musicologia, i de com influeix en el nostre estat d’ànim i els nostres sentiments, la psicologia fa temps que vol tenir-hi coses a dir, i s’esforça a trobar-les, tot i que en la pràctica això queda al nostre albir.

Un cop el so ha fet vibrar el nostre complex sistema auditiu i aquest ha transmès al cervell tota la informació, establim un diàleg intern amb allò que passa de ser ones sonores a ser considerat música. En aquell moment es posa en marxa el sofisticat sistema cultural de cada individu, dispositius de reconeixement comencen a treballar per establir quina part de la informació està processada o s’ha de processar. Es produeixen connexions amb altra informació emmagatzemada, la ment especula amb les possibilitats d’esdevenir del que va succeint en el temps, a través del qual ens desplacem de manera efectiva quan escoltem música i ens produeix emocions, la qual cosa, en principi, no és necessàriament deduïble de tot el que hem dit fins ara. Però passa. El dispositiu emocional de cada individu en relació a cada música és únic.

Aquesta onzena edició del LEM posa al teu abast moltes músiques i t’invita a dialogar-hi, a descobrir-les i a experimentar emocions. No cal que t’acostis amb actitud científica; el LEM haurà assolit el seu objectiu si el teu és emocionar-te. Deixa’t encantar. Deixa’t anar.

l’equip de Gràcia Territori Sonor

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes