GTS i els quatre e-LEM-ents
Un any d’experimentació amb la matèria i l’energia
Enguany Gràcia Territori Sonor espargeix els seus dispositius d’investigació i de creació més enllà del terreny estrictament artístic. Diverses circumstàncies en el decurs de l’any, entre activitats PRE-LEM i el nucli del festival converteixen la tasca de GTS en un procés de recerca ecològica. En un seguit d’intervencions i estratègies que tenen com a nexe comú la vinculació entre la creació musical i els recursos energètics, entre estats primordials de la matèria i noves formes de l’experiència sonora. Aquestes arts formen part d’un fluxe que, com l’energia, no es crea ni es destrueix, sino que es transforma, experimenta diverses mutacions en el decurs de les quals s’hostatja en matèries tot sovint intangibles i fugisseres, que lluny d’incidir agressivament en l’entorn hi estableixen una comunicació transparent que fa possible reflexionar sobre les relacions de l’individu amb el seu medi. L’element argumental triat (i sorgit de forma intuïtiva i espontània, com segurament hauria de ser l’interacció entre l’home i la natura) per aglutinar aquestes reflexions és el format pels quatre elements: l’aire, l’aigua, el foc i la terra. Una síntesi de naturalitat presocràtica i experimentació contemporània. -AIRE En la seva onzena edició, el festival LEM aposta per donar un paper rellevant a les propostes que integrin l’ús d’instruments de vent en totes les seves variants, formulacions i relectures. És aquesta una tipologia d’instrument que guarda una relació primordial no només amb l’entorn immediat (alimentant-se dels fluxes sonors que travessen el que creiem que són intervals de buidor, parèntesis de no-presència) sinó amb la realitat física de l’intèrpret; promou una simbiosi entre individu i estri gairebé completa, una hibridació que ens remet als processos de cooperació entre organismes que es troben a la base de la susbsistència de tot ecosistema. -AIGUA Al mes de Maig, al MACBA, tindrá lloc una doble intervenció per part dels artistes Tom Zunk (Alemanya) i Alessandro Olla (Sardenya) amb un nexe comú: l’ús d’instruments que empren l’aigua com a mitjà material per accedir a l’execució sonora. Remetent a la fluidesa del diàleg amb l’entorn físic i l’experiència humana, les propostes dels dos músics van més enllà del que seria la presentació de les possibilitats pintoresques que ofereixen els instruments no convencionals. És un joc amb la paradoxa, la que suposa extreure sonoritats i textures d’un medi tradicionalment considerat “mal conductor” de les ones sonores. L’aigua, per tant, no és un medi sord, sino una font d’energia per a la sostenibilitat de la comunicació i de la creació. -FOC O més concretament espectre llumínic i energia solar. En el decurs de l’intervenció posterior a la roda de premsa de presentació del festival LEM (que se celebrarà a l’espai EArt) tindrà lloc una actuació musical l’equip tècnic de la qual serà alimentat íntegrament amb bateries solars. D’aquesta manera, la presentació pública del LEM 2007 vindrà associada directament amb un discurs sonor teixit amb els vímets d’una energia alternativa i sostenible, conceptes comuns a les activitats de Gràcia Territori Sonor. -TERRA Aquí la acepció és genèrica i transversal. La terra entesa no com a matèria singular i aïllada, com a motor puntual d’una intervenció, sino com a matriu, com a substrat que cohesiona els demés elements, extenent en el seu sí els ecosistemes, matèries, energies i efectes. Aquí el paral·lelisme és el de terra/territori. La sostenibilitat territorial no és només una qüestió pròpia del discurs ecològic, sino també del discurs social i polític. En aquest sentit, la implicació del festival i de Gràcia Territori Sonor amb el territori de Gràcia és il·lustrativa i fonamental. L’arrelament a aquesta terra/territori, el respecte per la seva diversitat natural/social/cultural i l’esforç per traçar-hi línies de treball que reforcin la seva particularitat i al mateix temps cohesionin els seus factors singulars es poden considerar com a motivacions clau. Es tracta d’una ecologia urbana que promou la diversitat cultural i la sostenibilitat social.CELEBRACIÓ DE L’ELECTRICITAT a l’ELÈCTRIC BAR
1 de gener 2007
LUCAS QUEJIDO & IGNACIO LOIS: Lamen mi sombra leones
LE PETIT RAMON: Al desnudo
SEBASTIÀ JOVANI: Coito Hertz-O-Sum
MUERAN HUMANOS: Gracias de robot
a partir de les 00,30 h. A L’ELÈCTRIC BAR Travessera de Gràcia 233
The Hrönir Factory
El 7 de desembre de 1894 es constitueix a Barcelona la Compañía Barcelonesa de Electricidad. Fins aquella data, l’enllumenat públic i l’electricitat a les indústries ja eren habituals, però a partir de 1894 es comença a estendre’n l’ús a les cases i els comerços. El Bar Elèctric va rebre aquest nom perquè va ser el primer bar de Gràcia en instal•lar la llum elèctrica, el 1907. Comença, per tant, el seu centenari. El saló interior de l’Elèctric es conserva tal com era originalment. En ell celebrarem l’electricitat…
ELEMENT AIGUA
DISPOSITIU LÍQUID DE DESXIFRAMENT
ELEMENTO AGUA; DISPOSITIVO LÍQUIDO DE DESCIFRAMIENTO
ELEMENT WATER; LIQUID DECIPHERING DEVICE
12 maig de 2007
20 h. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) – Auditori plaça dels Àngels, 1 Barcelona
Gràcia Territori Sonor presenta un doble concert amb Tom Zunk (Alemanya) i Alessandro Olla (Sardenya) i un nexe comú: l’ús de l’aigua com a mitjà material i metafòric per a la creació sonora. La nit ELEMENT AIGUA proposa un viatge per l’experimentació musical que potencia les sonoritats primordials i els paisatges ancestrals, cercant una experiència immediata on l’artifici dels dispositius és substituït per la poètica de la matèria i de l’objecte. Instruments que incorporen l’aigua com a part essencial del seu funcionament i de la que n’extreuen memòries i textures insòlites (com el Waterphone emprat per Tom Zunk) o el joc amb l’aigua com a element físic i poètic en interrelació amb d’altres elements i objectes (les creacions d’Alessandro Olla) integraran el conjunt d’estratègies d’aquesta nit de fluïdes emanacions, líquides delicadeses i abissals profunditats.
TOM ZUNK
Berlin
“ZEUT (Arquetipus per a Waterphone: sons entre el cant de les balenes i l’espai exterior)” Per a Tom Zunk, la creació musical és un acte agoserat i transfronterer, un viatge a través de paisatges eutòpics on es fonen sonoritats ancestrals i experimentacions contemporànies. Aquest interès per les latituds llunyanes arrencà a la Universitat Lliure de Berlin, on estudià etnomusicologia i entrà en contacte amb les músiques índiques de la mà del compositor indonesi Gutama Soegijo i la formació Banjar Gruppe. En aquest període de quinze anys (1978-1993), Zunk multiplicà les seves participacions a festivals internacionals de Gamelan (un registre musical originari de l’illa de Java) i percussió, destacant especialment la seva participació a la World Expo de Vancouver l’any 1986. Aquesta recerca de sonoritats tel•lúriques ha anat sempre acompanyada pel seu prolífic treball en el camp de la improvisació (juntament amb l’eco-guitarrista Günter Schikert formà el duet Ghetto Raga), la creació escènica (Syntron, amb la performer Elke Postler, així com les peces creades per al projecte de dansa Butoh a finals dels vuitanta) i la investigació multiinstrumental, que afegeix al seu interès per la percussió un ventall de composicions amb teclats, metalls, dispositius analògics i experimentació vocal. D’aquesta saludable curiositat instrumental sorgeix el seu treball amb el Waterphone, insòlit artefacte inventat l’any 1974 per Richard Waters i que Zunk ha incorporat al seu catàleg d’exploracions des de fa ja vint anys, essent-ne un dels únics intèrprets que hi ha al món. El Waterphone és un instrument fet d’acer inoxidable i barres de llautó que incorpora aigua al seu cos central. Es tracta d’un enginy versàtil, que pot ser tocat emprant diversos estris i procediments (masses, fricció, arcs) i del que extreu un ampli espectre de sonoritats i textures que ens remeten a cants de balena, remors de vidre o petjades de dispositius electrònics pioners, com ara el Theremin o les Ones Martenot.
ALESSANDRO OLLA
Cagliari
“WATER LAND” Artista prolífic i polifacètic, Alessandro Olla ha invertit una bona part del seu esforç creatiu en transgredir l’academicisme i la formalitat musicals. Forjat en estudis clàssics que abasten el piano, la composició i l’electrònica, es veu aviat temptat per les possibilitats que li brinda la vessant més llibertària de la creació sonora, endinsant-se en els procelosos però apassionants terrenys de l’improvisació, l’experimentació i l’electrònica arriscada. En el decurs d’aquests viatges ha comptat amb la col•laboració de figures clau de l’activisme musical més insubornable: Tim Hodgkinson, David Shea, David Toop, Marc Ribot, Jean Marc Montera, Llorenç Barber… Fruit d’aquesta fèrtil curiositat i del seu propòsit d’esvaïr els murs de contenció entre disciplines, el treball d’Alessandro Olla s’ha anat espargint des de fa prop d’una dècada en múltiples direccions que l’han portat a involucrar-se en projectes que incorporen el factor visual i escènic com a interlocutors (creacions per a pel•lícules i espectacles de teatre i dansa, performances), a exprémer les potencialitats poètiques i sonores dels objectes i de la matèria o a redescobrir certs fenòmens físics (gravitació, oscil•lació, inèrcia) des de l’òptica d’un agoserat prestidigitador. El resultat d’aquesta investigació és una obra que extreu del risc i de l’experimentació un ventall d’experiències nítides i immediates, que fan de la quotidianeïtat quelcom a redescobrir continuament.
HOMENATGE A HIROSHI KOBAYASHI
Aixònoéspànic, Les Anciens, Aleatory Grammar, Albert Giménez, Xavier Tort, Pep PascuaL…
24 de maig 2007
Espai Jove Boca Nord – Barcelona
Joan Ramon Guzmán
DUES ACTIVITATS DE GRÀCIA TERRITORI SONOR EN EL DIA EUROPEU DE LA MÚSICA /
CABARET HOFFMAN
PAD – PROJECTE MONTSERRAT
21 de juny de 2007
21h. Electric Bar Travessera de Gràcia 233 Barcelona
Conflueixen en PAD alguns dels més conspicus, inquiets protagonistes de l’escena experimental comtal de les dues darreres dècades: Panotxa, Josema Urós, Boris Porter, Lali Barrière… El nombre de projectes en què els músics, cadascú per la seva banda, han participat, així com el valor de la seva obra, és poc menys que incalculable. Pad és un acrònim de Projecte Achmed Digital, equip de treball que fa tres anys iniciava un conjunt de projectes amb un nexe comú: la composició musical en funció de qualsevol altra disciplina artística, ja sigui la poesia o la imatge en moviment. PAD han posat la seva música al servei de la poesia (interpretació en directe de Nigromant, de Lluís Gràcia) i el curtmetratge (posant fons a diversos films d’animació de Norman McLaren).
SUMMA QUADRAPHONICA
Itinerari escènic i sonor de 15 minuts per a
grups de 15 persones. Cada itinerari és únic i irrepetible
amb
-Pau Torres (dispositius electroacústics)
-Meeting Saxophone Quartet:
Agustí Martínez (saxo alt)
Joan Soler (saxo soprano)
Marcial Cid (saxo tenor)
Lluís Vallés (saxo baríton)
-Quartet de dansa de La Caldera
(coordinat per Montse Colomer):
Mònica Extremiana
Xevi Dorca
Cecilia Colacracai
Álvaro de la Peña
21 de juny de 2007
22h. La Pedrera – Sala Gaudí Passeig de Gràcia 92 Barcelona
The Hrönir Factory
La Pedrera acull un espectacle que pretén ser una aproximació mística, matemàtica i artística a l’espai arquitectònic. Sota l’orb protectora que formen els arc votants de l’Espai Gaudí es produirà l’estrena universal absoluta de Summa Quadraphonica, una producció de Gràcia Territori Sonor d’àurees proporcions i esotèriques ressonàncies on el moviment, el so del vent i l’electroacústica formen part d’una geometria màgica i evocadora. L’espectacle comptarà amb la participació del Meeting Saxophone Quartet dirigit per Agustí Martínez, els dispositius electroacústics de Pau Torres i ballarins de La Caldera coordinats per Montse Colomer, que convidaran l’espectador a ser part activa del procés creatiu.
BAR IACIONS NIETZSCHE
25 de juny de 2007
12 h. Universitat de Barcelona Facultat de Filosofia c. Montalegre 6
Friedrich Nietzsche, filòsof. Però també músic i compositor. David Picó es pregunta si no és possible d’escoltar alguns lieder de Nietzsche des d’una perspectiva inèdita. I així, cinc de les peces que va compondre el filòsof per a veu i piano es transformen en les Bar Iacions Nietzsche, que inauguren aquesta nit del festival dedicada a la filosofia. Per fer-ho possible, Picó s’ha rodejat de Dolors Boatella, contralto amb un bagatge de música medieval, renaixentista i barroca, i Lucas Quejido, ultraveu, que prové d’una altra formació ja desapareguda, Ivo Naïf, i que treballa actualment a La Lidia i Agustí Martínez, saxofonista i compositor de música contemporània i jazz, que va formar part de Le Diablo Mariachi. David Picó acaba de publicar el llibre Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche a la editorial Crítica. Seguint Nietzsche, per evitar “que la música es converteixi en una execució fantasmagòrica presentada per fantasmes”, han donat un nou cos a aquestes músiques més enllà del seu romanticisme original.
CABARET HOFFMAN:
MIL TIMBRADOS I SEBASTIÀ JOVANI
presenten MAIL ÉS TARD; sobre l’art de rebre postals
19 de juliol de 2007
21h. Elèctric Bar Travessera de Gràcia 233 Barcelona
MAIL ÉS TARD és un projecte d’Ud es Un Colectivo que pretén oferir una nova possibilitat de viatge i d’experiència. Traçar recorreguts entre poètics i espectrals a partir de missatges i d’imatges perdudes en algun limb entre el passat i el futur que mai no acaba d’arribar. Petites invitacions a participar d’una cartografia desconeguda però al mateix temps amb quelcom de proper. Superposar la nostra geografia cotidiana amb una altra que ens converteix en discrets voyeurs primer, i en improvisats fabuladors després. Fer-se fonedís entre els paratges de somnis i records aliens, potser per trobar en aquestes memòries quelcom perdut a la nostra pròpia. MAIL ÉS TARD proposa per aquest viatge una vetllada musical i poètica, brumosa i bromista, pública i privada. Real i imaginària. Una vetllada fronterera a partir de direccions postals, imatges lleugerament descolorides i missatges descontextualitzats.
CATALÁ
CABARET HOFMANN
Especial Festes de Gràcia LE PETIT RAMON EXPERIMENTA 3
16 d’agost 2007
21 h. a l’ELÈCTRIC BAR Travessera de Gràcia 233
Le Petit Ramon, després del seu cicle particular sobre el rock amb la gravació de “MORTS”, el seu tercer disc, manté la bel·ligerància psicodèlica però carregant-la encara mes amb els sons obscurs dels pantans. Le Petit Ramon Experimenta 3 ofereix a qui ho desitgi una revisió electroacústica de les cançons antigues i temes nous, alguns del disc “MORTS” i altres del, encara no gravat, quart disc. Recuperació ruidosa, loopejada i paranoica del esperit trist del Mississipi (Homenatge a William Faulkner) i del ruralisme urbá-intelectualoide de la costa oest.
Xavier Tasies: percussions, ambients i veu. Elvis JV : violoncel, loops, percussió i veu. Ramon Faura: guitarres, loops, sampler, seqüenciador, harmònica i veu.
MUSHKA a la Festa Major de Gràcia
19 d’agost 2007
23 h.
Plaça del Diamant
Lluna Aragón – violí, Blanca Cereceda – baix, Mar Serra – piano, Merche Rosales – bateria, Xavier Carbonell – percussió
Mushka inicia la seva trajectòria a finals del 2004. Es tracta d’una formació de músics amb llargues trajectòries professionals, però de les més diverses procedències. Violí i piano que, venint de la música clàssica, aporten riques, dolces i sensuals melodies. Bateria, baix i percussió amb antecedents en el rock metal i el rock progressiu, que li dónen a Mushka una base rítmica compacta i contundent. El resultat és una música eclèctica i mediterrània amb diferents influències: melodies balcàniques i yiddish, flamenc, jazz, rock progressiu… El grup ha estat seleccionat per l’INJUVE 2005 realitzant una gira per Astúries i Galícia. Ha obtingut, també, el Primer Premi al Concurs de Música Acústica Garcilaso. Com a formació present en l’escena musical barcelonina, els hem pogut escoltar en sales com el Harlem, el Castell de Montjuïc, el pub del CCCB i en festivals com el Festival Aparte i l’Hipersons, LEM. Amb Mushka podem gaudir, doncs, d’una proposta intimista i paisatgística amb la força i la intensitat pròpies d’aquells que expressen emocions.
