GRÀCIA TERRITORI SONOR

proposa

MÚSIQUES INNOVADORES DURANT LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

embryo/joan ramon guzman/ve y mar

Dos concerts excepcionals a la Festa Major de Gràcia 2006, fruit de la ja tradicional col•laboració de Gràcia Territori Sonor amb els Castellers de la Vila de Gràcia i la Federació Festa Major de Gràcia.
El primer dia de la Festa, el 15 d’agost, a la plaça de Rius i Taulet tindrà lloc el concert del legendari grup alemany Embryo. Per tancar la Festa, el 19 d’agost, al Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri, Pascal Comelade i Enric Casasses, acompanyats de cinc músics, oferiran la versió en directe del seu disc més elèctric: La manera més salvatge.




EMBRYO 


15 d’agost de 2006

22 h.
 Plaça de Rius i Taulet
 Festa Major de Gràcia
 Barcelona

Embryo

, una de les formacions fonamentals de la música europea de les darreres décades, neix a finals dels anys 60, quan CHRISTIAN BURCHARD, aleshores vibrafonista del quartet de l’últim pianista de BILLIE HOLIDAY, el nord-americà MAL WALDRON, decideix abandonar-lo per emprendre una activitat incessant que es reflecteix en més de 30 discos publicats.
Més de 400 músics de quatre continents han estat col•laboradors, quan no integrants, d’aquesta prolífica banda; entre ells i elles podríem destacar figures de primera línia com les cantants hindús RAMA MANI i SHOBHA GURTU; el fill d’aquesta última, el percussionista TRILOK GURTU; el compositor i director egipci SALAH RAGAB; el compositor clàssic-contemporani alemany PETER MICHAEL HAMEL o el saxofonista nord-americà CHARLIE MARIANO; i grups sencers, com el KARNATAKA COLLEGE OF PERCUSSION d’Índia, la YORUBA DUN-DUN ORCHESTRA de Nigèria o els també alemanys DISSIDENTEN, que originalment es feien dir EMBRYO’S DISSIDENTEN, per deixar ben clars els seus orígens.

El discurs musical d’EMBRYO integra amb total coherència elements provinents del jazz, el rock, les músiques clàssiques i populars del món àrab, l’Àfrica negra i Àsia, el blues, el funky, el flamenc i fins i tot el collage contemporani. En els seus concerts tan aviat pot sonar una peça de música gnawa com una cançó de MOHAMED ABDELWAHAB, un estàndard de jazz de THELONIOUS MONK, una melodia popular xinesa o una sintonia de l’orquestra de SUN RA.
La seva emprenta en la història del segle XX els situa com a iniciadors del corrent que molts anys després seria batejat com a “músiques del mon”.

Entre els milers de concerts que aquesta formació porta damunt les espatlles, es podrien destacar els oferts en palaus reials del Marroc en honor d’una de les germanes de l’actual monarca, o l’actuació al pavelló de la Unesco en el marc de l’Exposició Universal de 1992, en companyía d’un grup de 22 percussionistes japonesos. Algun dia, els llibres d’història parlaran d’EMBRYO com l’únic grup de música occidental a qui es va permetre tocar a l’Afganistan mentre hi governaven els Taliban.



Cenyint-nos a la Vila de Gràcia, moltes de les 800 persones que els van veure en directe encara recorden el seu sensacional concert a la plaça Rovira i Trias dins la programació de les festes de 1995, en què van actuar amb dos destacats solistes d’ud (llaüt tradicional àrab), CHRIS KARRER i el desaparegut YULIUS GOLOMBECK.

En aquesta ocasió estaran acompanyats pel mestre xinès Xizhi Nie, especialista en instruments de corda, vent i percussió xinesos, com l’erhu od gauhu (el violí xinés), el scheng i la flauta dizi.

PASCAL COMELADE – ENRIC CASASSES

19 d’agost de 2006

Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri
 Festa Major de Gràcia
 Barcelona

Així descriu Pascal Comelade el poeta Enric Casasses. No cal intentar fer una biografia del músic en aquestes línies, de l’home que ha portat els clàssics del rock, la cançó i fins i tot la sardana al seu terreny, on els instruments de joguina i el piano fan una lectura –potser la més brillant– de les músiques populars contemporànies, impregnada sempre de l’aroma mediterrània. La seva fructífera col•laboració amb el poeta Casasses porta ja molts anys donant fruits, que han culminat en el cd de recent aparició “La manera més salvatge”, definit per la crítica com una subtil combinació de màgia i energia. Els seus concerts recullen i augmenten aquestes sensacions. En aquesta ocasió, Comelade ha format una banda netament elèctrica on es combinen artistes amb qui ha treballat habitualment i joves valors de l’escena catalana (Pep Pascual – saxos, petits instruments, Quicu Samsó – bateria, Victor Nubla – clarinet elèctric, Roger Fortea – baix elèctric, Pau Guillamet “Guillamino” – guitarra elèctrica) per donar suport a la sorprenent combinació Pascal Comelade – orgue elèctric i Enric Casasses – veu, triangle.



Des que Pascal Comelade va fer el seu primer concert a Gràcia, el primer a tota Espanya, fa vint anys, el 22 d’Agost de 1986, durant la Festa Major, sempre ha mantingut una relació molt intensa amb la Vila, que el va portar a dir, en una recent entrevista a la revista Jaç: “Gràcies a la gent del barri de Gràcia de Barcelona, no m’he convertit en un músic de culte, europeu, intel•lectual, elitista i exquisit. Gràcia m’ha salvat la vida, potser no me l’ha fet guanyar, però sí que ha aconseguit que em sentís honest amb el que feia.” 

Comelade, Casasses i els músics que els acompanyaran, set veïns de la Vila, de nou a la Festa Major.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

comissaria al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

la secció espanyola de l’exposició

VINIL

I programa un cicle de concerts en torn a la música creada a partir dels vinils i la seva relació amb altres instruments. Músiques giratòries.

Quatre nits d’exploració sonora amb tocadiscs i altres instruments…

En un dels territoris remots de la galàxia Edison, les imatges amb què s’embolcallen els suports que contenen música enregistrada reflecteixen l’evolució de la nostra cultura visual. En una altra regió remota de la mateixa galàxia, el contingut aparentment finalitzat dels suports és reutilitzat per crear noves músiques, completament alienes a les originàries. Les màquines que permeten reproduir els continguts d’aquests suports també són manipulades i trucades per obtenir-ne aquests resultats. Aquestes màquines, integrades en la panòplia instrumental de les formacions musicals modernes, ja ocupen el lloc d’un instrument més i, tot i que en molts casos continuen essent eines d’exhibició del virtuosisme derivat del seu ús, molts creadors han optat per adjudicar-los funcions més orgàniques en el context de la música d’experimentació.

De la primera d’aquelles regions remotes arriba al MACBA l’exposició Vinil. Discs i caràtules d’artistes, que no mostra precisament els suports de vinil, sinó els embolcalls creats per a aquests suports. De la segona regió arriben diverses ambaixades sonores, especialitzades en l’ús dels vinils enregistrats, per crear música nova. En tots dos casos parlem de discs, del suport més popular i de més qualitat per a la música enregistrada durant pràcticament tot el segle xx. Les portades permeten fer-ne una lectura historicoartística i el contingut convida a una relectura actual de la manera com es crea la música, amb resultats excitants i sempre sorprenents. Els ambaixadors de les remotes regions de la galàxia que Thomas A. Edison va originar amb el big bang del fonògraf aterraran a l’auditori del MACBA els dies 29 de juny, 6, 13 i 20 de juliol.

Els “solos de bateries sobre vinils amb quatre tocadiscs” del canadenc Martin Tetreault; el duo de piano i tocadiscs de Hildegard Kleeb i Pelayo Arrizabalaga (Suïssa); la trobada de dj Blue i dj Amsia (Catalunya i Euskadi), dos creadors que integren l’ús del tocadiscs en el territori actual de la música electrònica, i la imprescindible presència de l’anglès Janek Shaefer, i els seus fantàstics tocadiscs manipulats, aportaran proves suficients per confirmar la tesi que al segle xxi, un electrodomèstic que començà fascinant la societat del principi del xx ha migrat a l’àmbit de l’experimentació musical per fascinar-nos novament.

MARTIN TETREAULT

Montreal

1- ” solo de batteries sur vinyles avec 4 tourne-disques “
2- ” surfaces et objets ” + Merche Rosales, bateria (BCN)

29 de juny de 2006, 22 h

Martin Tétreault, improvisador i compositor procedent de les arts visuals, explora, no sense sentit de l’humor, les qualitats intrínseques dels giradiscos: sons del motor, sons parasitaris, manipulació de vinils preparats… La seva producció discogràfica s’acosta a la centena de títols. Ha treballat amb Diane Labrosse, René Lussier, I8O, Otomo Yoshihide, Ikue Mori, entre d’altres. La seva música té una forta qualitat analògica potenciada per l’ús de petits instruments electrònics. En aquesta ocasió, Tétreault presenta a Barcelona dues composicions, entre el concert i la performance, amb la col•laboració de la baterista Merche Rosales Mushka.

HILDEGARD KLEEB I PELAYO FERNANDEZ ARRIZABALAGA

Zug-Laredo






dijous 6 de juliol, 22 h

Piano i tocadiscs en un compromès diàleg polític per a la trobada entre la pianista suïssa Hildegard Kleeb —col•laboradora de Anthony Braxton, intèrpret de Cage, Feldman, Lucier i María de Alvear, i interessada en la relació de la música amb les arts visuals (a través de les seves col•laboracions amb Sol LeWitt)— i Pelayo Fernández Arrizabalaga —performer, artista plàstic, compositor i multiinstrumentista càntabre establert a Suïssa, membre fundador dels mítics Orgón i Clónicos, que ha col•laborat, entre d’altres, amb David Thomas, Markus Breuss, Llorenç Barber i Co Streiff—. Una trobada per a la improvisació compromesa, en la qual els materials musicals procedents de Stockhausen, Stravinsky, Braxton o Coltrane es troben amb els tocadiscs manipulats.

dijous

DJ BLUE I DJ AMSIA

Barcelona – Azkoitia

13 de juliol, 22 h

Entre 1991 i 1996, Blue (Daniel Paredes) és bateria i baixista a grups de punk i post-hardcore. Després, el seu pas a la creació de música amb tocadiscs el duu a teixir profunds ambients d’un so molt textural que presenta a Sónar el 1999, i que desenvolupa en una sèrie de col•laboracions en els àmbits de la dansa, la ràdio i la instal•lació. Fins a 2003 va ser membre de M&D i d-INFECTION i en l’actualitat introdueix la guitarra elèctrica i la poderosa amplificació Marshall en l’experimentació en solitari amb els plats. Alhora compagina la bateria a la banda de sludge-doom Bukkake. 

dj AMSIA es defineix com un nen amb un joc de construcció guiat per la intuïció i l’amor al caos i, com s’ha dit, l’oient que s’exposa a les seves composicions instantànies pateix una experiència semblant. En la seva exploració, el tocadiscs conviu atzarosament amb els enregistraments de camp i els seqüenciadors. dj AMSIA ha treballat en projectes de La Fura dels Baus i ha estat assidu col•laborador d’El Corsal Desastre.

JANEK SCHAEFER

Londres

20 de juliol de 2006, 22 h

En una fulgurant carrera, Janek Schaefer va passar de l’arquitectura a enregistrar en un dictàfon el recorregut nocturn a través d’una oficina de correus (Recorded Delivery, 1995) i a figurar poc després en el Llibre dels Rècord Guinness pel seu disseny del Triphonic Turntable (1997). Concerts, performances, instal•lacions, se succeeixen en els últims anys als cinc continents. Utilitzant híbridament les tècniques digitals i analògiques, Schaefer manipula vinils en directe, superposant enregistraments de camp, per a crear un esdeveniment únic, a partir del context espaial i arquitectònic del lloc on es produirà la performance, tema central del desenvolupament de la seva obra. Ha treballat sovint amb Philip Jeck i també amb Robert Hampson (Main). La seva extensa discografia es troba a segells com Asphodel, Sub Rosa i Staalplaat.

Concert-presentació del nou disc
 de MARC EGEA “Karagöz & Hazivat”


5 de maig 2006

20 h.
 Sala Castelló 
Avinguda Francesc Cambó 36
 (Mercat de Santa Caterina)
 Barcelona

Si Morton Feldman composès per a que John Coltrane toqués la viola de roda, el resultat, prèviament impregnat del mediterrani, podria ser la música de Marc Egea… una edició de Gliptoteka Magdalae – PSM Music en col·laboració amb Gràcia Territori Sonor, Hrönir, Petxina.

concert realitzat en col·laboració amb Discos Castelló.