EAR STEALERS

Czech Republic

5 de gener de 2000

Abaixadors 10

Earsteelers is a trio of Moravian musicians that came into being in 1997 by fusion of that time duo Havlicek/Magnusek played experimental music and David Subik that time drummer of Morodochium band. The theme of the earlacerating story become rezignation to any (social, filosofic, intelectual, music) constructs which are at the end by ownself seriosity just next corpus delicti of the market – humanism misery. Earsteelers fastly realised that seriosly can be received only basicly comic things and the prerforming activity of Earsteelers we should unerstand as uncalculated (or even more as) charity action which‘s resolt – earles audience – gives chance to forget the medialy spread stupidity and so lisen something alse without them, withou the ears…“ Julo Fujak (musicologist)

Concert en col·laboració amb Cabaret Hofmann

EL 150 ANIVERSARI I EL CAMPANAR DE LA PLAÇA D’ORIENT

Aquest mes fa 150 anys de la declaració d’independència de la Vila de Gràcia. Per aquest motiu, i amb més entusiasme que quan vàrem commemorar el centenari de l’annexió definitiva, Gràcia Territori Sonor proposa un concert excepcional. El motiu central és el rellotge-campanar de Gràcia: una de les poques construccions civils d’aquest tipus que existeixen a Espanya, culminada el 1864, a partir del projecte de l’arquitecte Rovira i Trias, de 33,50 m. d’alçada i envoltada de relleus de terra cuita que representen els signes del zodiac. La maquinària del rellotge fou construïda per Albert Billeter, suís resident a Gràcia i precursor dels rellotges elèctrics, amb l’objectiu de crear un centre horari de precisió a Barcelona. La campana gran, que no va ser mai beneïda, va ser construïda per Isidre Pallès i porta la inscripció: “Con mi sonora lengua de metal / por los lejanos ecos repetida / de noche y de día recuerdo al mortal / la rápida carrera de su vida”. 
El 1870, la crida obligatòria per a servir l’exèrcit va produrr una revolta popular, la Revolta de les Quintes, molt activa a Gràcia, on les mares dels mossos varen establir un sistema de cordes que permetia fer sonar la campana dia i nit amb motiu de protesta. El so de la campana va simbolitzar la insubmissió al reclutament, fins que l’exèrcit la va bombardejar amb l’artilleria durant cinc dies. La campana no va ser mai reparada: això li ha proporcionat un so específic. En situacions posteriors (1873-74) la campana va repicar sense descans per cridar a la vaga general i es va intentar de despenjar-la i de fondre-la, sense que els graciencs ho permetessin. La Campana de Gràcia ha donat nom a setmanaris objecte de censures i prohibicions i a la primera emissora independent del barri, que va emetrer il·legalment des del campanar durant els anys vuitanta.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes)

Gràcia Territori Sonor convida a 
MINIM

Els nous suports d’enregistrament han obert moltes portes que romanían tancades des que va concloure el periode de les autoproduccions en format K7, a final dels anys 80. Les possibilitats i la qualitat del cd-r les han tornat a obrir. Començem el LEM d’enguany convidant-vos a conèixer en directe les músiques que un nou segell ha produït durant el darrer any: Mínim, creat el 1998 ha editat set referències que giren entorn de l’electrònica minimalista, l’expressió oral i tot allò que tingui un component -mínim- experimental. Projectes com els de HTYU, Evol, Jordi Mitjà, Ambar, Suzen, Edwin Torres, Un Caddie Renversé dans l’Herbe, The Oko project, Carlos Medina, Junkie Guateque, Fibla…

FITA N’DO

2 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Dídac P. Lagarriga projectarà un paisatge sonor artificial africà creat amb la fusió d’instruments tradicionals africans com el balafon i la mbira i l’us de seqüenciador, efectes, minidisc, software…

JUNKIE GUATEQUE

9 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Joan Malé traçarà en directe ritmes minimalistes. Bases que es modifiquen en directe capa a capa per al que serà el proper cd editat per Mínim.

JORDI MITJÀ

16 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Jordi Mitjà presentarà “Sound Sweet Sound”, treball realitzat amb sons de la TV i ritmes, continuació del procés que va iniciar en el festival de Paisatge Sonor-En Red 0 del passat novembre.

CARLOS MEDINA + CUIT B.

23 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Mesclaràn amb quatre cd’s, un plat, un minidisc, un walkman, un micro, dues taules… electroacústica, plunderphonics, paisatges sonors, orals, electrònics…

DJ ZERO

30 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Mesclarà i remesclarà edicions, reedicions, projectes d’edicions i allò que mai arribarà a editar-se de Mínim en una sessió que dona una visió global d’aquest any i mig de rodatge del segell.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes) 



Gràcia Territori Sonor convida a 
HAZARD RECORDS 


L’amor vol dir no haver de dir mai ho sento. Hazard Records probablement tampoc no significa res. És l’amor, per tant, no sentir res? Hazard Records tampoc sent res. I les cançons d’amor? Celebrem les cançons d’amor, AQUESTA cançò d’amor, la que significa no haver de dir mai ho sento. La que mai ho sent. Celebrem a Francis Lai i la seva cèlebre baixada cromàtica convertida en cançò d’amor per no dir mai ho sento. 
Hazard Records, un altre nou segell de format ètic presenta Aquesta Cançò en directe durant quatre dijous.

Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

tots els concerts a les 20,30 hores

dijous 6 d’abril

SUPERELVIS (Meteo Giráldez, Raimon Aymerich y Alfredo Costa Monteiro)

tocaràn Aquesta Cançò amb tres guitarres elèctriques però sense efectes electrònics.

OBSOLETE FARMER (Ferran Fages)

maltractarà alguns dels discos en els que està enregistrada Aquesta Cançò.

dijous 13 d’abril

FMOL TRIO MINUS ONE (Sergi Jordà i Cristina Casanovas)

filtrarán, dispararán i desestructuraràn Aquesta Cançò.

DAVID RODRIGUEZ (Beef, Telefilme),

en canvi, no sabem què farà amb Aquesta Cançò, però deu estar enamorat.

dijous 20 d’abril

XAVI MARX

esmicolarà Aquesta Cançò i manipularà els fragments fins a convertir-los en pur soroll.

FILE UNDER TONER (Anki Toner, que reapareix tímidament)

ha inventat una màquina que toca Aquesta Cançò automàticament.

dijous 27 d’abril

MUSICA VENENO, que haurà enregistrat els sis concerts anteriors, els tocarà, maltractarà, filtrarà, i inventarà fins a refondrel’s en un de sòl, en una sola cançò. El concert s’enregistrarà i serà la propera referència del segell Hazard Records.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes) 



Gràcia Territori Sonor convida a 
ARTE RUFFO

Un 1999 de treball prou intens ha permés al grup Le Diablo Mariachi assolir els objectius previstos: l’edició d’un disc (Fanatique Fantastique, Zanfonía), un any intens de concerts, i desenvolupar una sèrie de projectes paral·lels que prenen forma a través de la seva nova i flamant factoria: l’Associació Arte Ruffo. Un laboratori per experimentar amb  les múltiples línies estètiques que conformen el mosaïc de la seva música i altres de noves, que amés s’incorpora a la xarxa de col·lectius amb projectes de programacions interessants a l’+rea Metropolitana. I de regal un concert de la banda sencera amb avanç de temes del seu proper disc.

Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

tots els concerts a les 20,30 hores

dijous 4 de maig

SILENCE…ESTAMOS PESCANDO

Pau Torres, Agustí Martínez, Josep Lluis Redondo, proposen una jornada de pesca en els mars de la improvisació amb dues guitarres, un saxo i els seus silencis respectius.

dijous 11 de maig

SAFARI

proposta de safari per Félix González, bateria, Jordi Sust, guitarra i Joaquim González, baix, que acaba en un peep show.

dijous 18 de maig

LE DIABLO MARIACHI

és un dels grups més interessants i divertits que s’han pogut veure l’any passat a Barcelona. Ara si, el grup fanàticament fantàstic format per Pau Torres, guitarra, Agusti Martínez, saxo i clarinet, Josep Lluis Redondo, guitarra, Israel Sanz, veu, Félix Gonzalez, bateria, Miquel Simó, baix.

dijous 25 de maig

MEETING SAXOPHONE QUARTET és el grup de cambra d’Arte Ruffo preparat per tancar el seu mes al T-LEM. Quatre saxos: Marcial Cid, soprano, Agustí Martínez, alt, Oriol Salami, tenor i Lluis Vallés, baríton.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM d’estiu

Com ja havia succeït amb l’important corrent minimalista durant els anys cinquanta, les músiques postindustrials arriben durant els anys vuitanta a efectuar un viatge en el temps i  en l’espai imprevisible: ja que no solament han donat el techno com a fruit, sinó que s’han desplaçat cap a aspectes més màgics i ritualistes, propis de les músiques de les cultures orientals, que han portat els manipuladors del soroll a realitzar un viatge físic i mental. La llarga ruta de la seda va portar la cultura oriental cap a Occident; la revolució industrial va crear les fàbriques tèxtils (els vapors, que majorment es van instal·lar a Gràcia) i aquesta cultura industrial es troba a l’origen de la música post-industrial, que finalment viatja a Orient per tornar enriquida amb els elements rituals.

Aquest bucle metafòric és el que proposa Gràcia Territori Sonor per al centenari de la Sedeta.

JOAN SAURA – CARME TORRENT

9 de juny de 2000

a les 22 h. a l’ amfiteatre del Centre Cívic de La Sedeta (c/ Sicília, 321)

Joan Saura és un inquiet creador. Va ser fundador de Blay Tritono i després de Koniec, dues de les bandes seminals barcelonines. En l’actualitat es prodiga en col·laboracions amb músics de tot el món (Evan Parker, Tim Hodgkinso…) i edita discos en solitari Teclista en el seus orígenes, utilitza el sampler com a “teler” de sons, i crea una música de colors i textures, en permanent contrast, temperamental i plena de sorpresses. Les seves col·laboracions l’han portat a fer concerts amb artistes procedents d’altres disciplines. Aquest és el cas de Carme Torrent, coreògrafa i ballarina, amb la qual manté aquest duet estable. Torrent és col·laboradora habitual de la companyia Andrés Corchero–Rosa Muñoz, ha col·laborat també amb M. Antonia Oliver i Alexis Taulé.

IURY LECH

9 de juny de 2000

a les 23 h. a l’ amfiteatre del Centre Cívic de La Sedeta (c/ Sicília, 321)

Iury Lech, ucrainés establert a l’Empordà, músic i compositor de llarga trajectòria que treballa també altres camps creatius, com són la poesia, la novel·la o el vídeo. A través dels seus discos, ha fet palesa la voluntad de desmarcar-se de les ortodòxies i construeix un estil propi, permeable alhora que inclassificable, que conté elements minimals i experimentals, moments ambient i, especialment des del seu últim doble Aspersions by Instinct, sinuosos desenvolupaments rítmics de sonoritat densa i metàl·lics habitants. En aquesta ocasió, Lech presentarà les composicions inèdites que formen el seu nou cd amb un nou espectacle audiovisual.

AMY DENIO

10 de juny 
de 2000

a les 20 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Tot i que prové del món de la composició contemporània, Denio, nascuda a Seattle, ha seguit una inquieta carrera que l’ha portada dels grans ensembles de jazz fins a un folk-rock de collita pròpia interpretat amb saxo, acordió, guitarra, baix, veu i molts altres instruments. Des d’aquest punt, les seves relacions amb el món de la improvisació s’han anat intensificant i el seu treball ha acabat per ubicar-se entre el d’una èlite internacional de músics que utilitzen les eines contemporànies i de la improvisació per revisar els territoris del rock, el jazz i les músiques del món i ampliar-los. Són notables les seves freqüents col·laboracions amb Tom Cora, Chris Cutler, i el seu treball dins de grups com Curlew, Pale Nudes, Tone Dogs… tot i que les seves performances en solitari signifiquen un punt i apart en el panorama actual. El seu treball més recent ha estat Die Knödel, oratori basat en Les ciutats invisibles d’Italo Calvino compost especialment per a l’Austrian Ensemble.

TETSUO FURUDATE 


10 de juny de 2000

a les 21 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Comença la seva carrera com a artista plàstic a la ciutat japonesa de Kashiwa als anys setanta i experimenta amb el cinema de 16mm a Tokyo durant els vuitanta, al mateix temps que comença la seva activitat com a músic i performer, que el porta a utilitzar la guitarra de manera innovadora i a desenvolupar una actitud davant la creació sonora contemporània que el faran destacar molt ràpidament. Furudate planteja una relació de tragèdia entre so i silenci, a través d’una recerca de l’estat creatiu en tota la seva cruesa que converteix les seves performances en situacions extremes i irrepetibles, que sovint complementa amb el llenguatge del video. El seu treball es considera en aquests moments punt de referència inel·ludible de la nova música electrònica japonesa i ha col·laborat arreu del món amb músics de la importància de Merzbow, Kasper T. Toeplitz o Zbigniew Karkowski, amb el qual ha enregistrat World as Will, un dels millors títols de la seva extensa discografia. En aquest concert estarà acompanyat per Pneuma (electrònica) i Yurihito Watanabe (veu).

PHILL NIBLOCK 
 

10 de juny

a les 22 h. al Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia (c/del Sol, 8)

Nascut a Indiana el 1933, Niblock és un artista intermedia que utilitza en el seu treball música, cinema, fotografía, vídeo i computadores. Format durant els anys 60 en l’ambient de llibertat de centres tan emblemàtics com The Kitchen, a Nova York, l’ICA de Londres o l’Acadèmia d’Art de Berlin, les seves performances han estat produïdes pel Museu d’Art Modern de Nova York o la Fundació Guggenheim, i han recorregut tot el planeta. Membre des del 1968 de la Experimental Intermedia Foundation a New York i Gant, n’és el director des del 1985. Aquest extraodinari creador presenta el seu treball simultàniament amb diferents llenguatges artístics que es combinen o divergeixen al llarg de l’espectacle: música, instal·lacció controlada per ordinador, projeccions i vídeo. Set discos, una llarga llista de composicions, vídeos, films, instal·lacions i performances en els més prestigiosos centres d’art, a més d’una llarga llista de premis internacionals, avalen la seva primera actuació a Barcelona.

LLORENÇ BARBER 
 

9 de juliol de 2000

21 h. plaça de Rius i Taulet (abans d’Orient), Gràcia

Compositor, músic i musicòleg, nascut a Aielo de Malferit, membre fundador el 1973 de l’Ensemble Actum i, posteriorment, del Taller de Música Mundana, precursor de les tècniques improvisatives i dels instruments autoconstruïts, ha  dirigit l’Aula de Música de la  Complutense de Madrid i els cicles Paralelo Madrid, al Círculo de Bellas Artes. Conferenciant i crític musical, és autor d’una monografia sobre John Cage publicada el 1985. Viatger i activista musical infatigable de pràctica alliberadora i antitecnocràtica, practica el cant difònic (amb Fátima Miranda), la improvisació, la música plurifocal i la campanologia als dos costats de l’Atlàntic: concerts de campanes “per ciutats”: Oaxaca (eclipse total de 1991), Lisboa, Copenhague, Stockholm, després d’haver fet “sonar” més de seixanta ciutats a Alemanya,  Cuba, França, Itàlia, Holanda, Austria, concerts de sirenes de vaixells a tots els litorals, de canons, amb la incorporació de la pirotècnia i amb la participació de músics locals, fins als 1.700 que van col·laborar en el seu darrer espectacle a Múrcia. Barber serà l’encarregat de fer sonar el campanar de Gràcia com mai no ha sonat fins ara, i d’aixó en podeu estar ben segurs.

FERRAN FAGES

15 de juliol de 2000

20 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Aparegut entre la nova generació barcelonina d’improvisadors, Fages ben aviat ha depassat el context en el qual s’ha donat a conèixer. Incansable experimentador, ha fet amb la guitarra el que molts esperaven i el que molts no haurien pensat que es pogués fer mai. Limitat per l’instrument en la seva recerca del so com a paisatge intel·ligent, al llarg d’aquest any aborda una vertent de “turntablist” heterodox (Obsolete Farmer) en gires europees alhora que treballa amb la coreògrafa Olga Mesa. Col·laborador habitual de Joan Saura o Ruth Barberán, desenvolupa projectes com Viological Defense o Domestic Biolence. Aquest ensinistrador del soroll compta amb més eines de les que es poden atribuir a un instrumentista: una intuïció incandescent, una relació amb les fonts sonores quasi substancial… i pot fer de parella de ball amb l’entropia com qui fa una mirada de reüll.

MATTIEUH HA 
 

15 de luliol de 2000

21 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Originari del nord de la Xina, Matthieu Ha va néixer a París i habita a Brussel·les. Les seves composicions-improvisacions es construeixen amb dos elements sorprenentment complementaris: la seva veu de contralt i l’acordió diatònic. Lúdic, dramàtic, violent i misteriós, utilitza un llenguatge sense paraules per a desenvolupar un món imaginari, una música de ficció construïda amb un folklore apàtrida i intemporal que adapta acústicament als diferents espais en què ho produeix, i aquesta és una qualitat important de la seva música en transformació constant: psalmòdia, cant circular, principis minimalistes i desenvolupaments dramàtics per a una proposta sonora que difícilment pot trobar comparació en el context de les músiques contemporànies. Una experiència compartida i irrepetible.

DAS SYNTHETISCHE MISCHGEWEBE

125 de juliol de 2000

22 h. al Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia (c/del Sol, 8)

Fundat l’any 80, amb l’objectiu de sintetitzar el so postindustrial, el col·lectiu DSM es va fer conèixer més com un programa que com un grup. El seu treball sonor ha estat mostrat sempre amb el llenguatge de la performance, amb una voluntat narrativa que ben aviat els van distanciar d’altres projectes contemporanis. Durant la dècada dels vuitanta ha mantingut bases d’operacions a Berlin, Barcelona (on van impartir els primers workshops de performance coneguts a la nostra ciutat) i Bordeaux. Instal·lats als noranta a Caen, han continuat amb la seva producció sonora, d’instal·lació i accions que els ha portat a Nova Iork (The Kitchen) i a Santa Mònica (Museu d’Art Contemporani) i a moltes ciutats europees. Sovint amb clares referències literàries (com la del poeta experimental Jean René Lasalle), les seves accions es presenten en contextos inusuals buscant formes de recepció no mediatitzades. DSM, format en l’actualitat per Guido Hübner i Samuel Lovithon, compta amb una extensa discografia. Oportunitat única d’establir contacte amb una proposta creativa de gran prestigi a Europa que, encara que no ens enrecordem, ha marcat profundament l’escena de la performance a Barcelona.

Gràcia Territori Sonor a la Festa Major de Gràcia 2000

EGO : TRIP 


LE DIABLO MARIACHI 


BLUE

15 d’Agost de 2000

a partir de les 23 h. 
a la plaça Raspall

i 16 d’Agost de 2000

a partir de les 22 h. 
a la plaça de Rius i Taulet

Si ets de Gràcia podràs gaudir d’una nit menys tòpica, menys típica i més substanciosa del que sol oferir la 
Festa Major. Si ets de Barcelona, el mateix. 
i si ets de qualsevol altre lloc, potser sigui un bon moment per fer unes vacances urbanes en un barri diferent. 
cinc hores de música a l’aire lliure a la plaça més singular del barri.

Si eres de Gràcia podrás disfrutar de una noche menos tópica, menos típica y más sustanciosa de lo que suele ofrecer la 
Fiesta Mayor. Si eres de Barcelona, lo mismo. 
y si eres de cualquier otro lugar, quizá sea un buen momento para hacer unas vacaciones urbanas en un barrio diferente. 
cinco horas de música al aire libre en la plaza más singular del barrio.