L’efecte LEM (per David Picó)

David Picó Sentelles

Efectes n’hi ha un munt, però ara ens interessa el de la papallona, un animal que entra i surt del zoo quan vol, a diferència de l’elefant, que ha de demanar permís.

La teoria del caos té en l’efecte papallona un exemple de la impossibilitat de controlar totes les variants. Aquesta teoria afirma que l’aleteig d’una papallona a Pequín pot comportar, temps després, greus canvis climàtics a Nova York. No es d’estranyar que els nord-americans es mirin amb recel la Xina. Per tant, o a Pequín les papallones són descomunals i provoquen vents huracanats o el que ensenya l’exemple, com és sabut, és que un petit canvi en una variable -l’aleteig d’un insecte- pot generar canvis inesperats de dimensions gegantines en un sistema complex, fins el punt d’avortar qualsevol predicció. De fet, no és una teoria gaire original. En l’àmbit dels sentiments sabem des del principi dels temps i una mica abans que una petita variable emocional no prevista pot provocar efectes descontrolats en l’estat d’ànim.

Anem al gra. Pregunta: un festival o un concert de música pot esdevenir un acte amb variables sorpresives, preferiblement generadores d’estats plaents? Un concert convencional és un acte d’exposició amb poques variables engrescadores. Potser en un concert de música clàssica ens pot sorprendre algun solo de tos del públic, poc més. I els de pop-rock tampoc ofereixen gaire estímuls fora del guió establert. Els concerts, en general, s’han convertit en rituals avorrits, repetits, molt previsibles. Doncs bé, la gràcia del festival LEM és que convoca variables impensades que van més enllà de l’escenari. Qualsevol concert LEM té un plus indesxifrable de variacions i especulacions imprevisibles. És un festival perfectament organitzat, amb un programa extens i complert, però això no esgota l’oferta. N’hi ha una altra, d’oferta, que la programació no inclou. Però l’hauria d’incloure: dijous, a les 21 hores, als Lluïsos de Gràcia, actua The Carai Com Plou Band, grup mític de l’escena avantguardista de Florkwanaa, i també inèrcies, trobades, coincidències, frases, casualitats i estímuls. Mols estímuls. Als concerts LEM pots acabar sopant amb l’artista convidat sense haver-t’ho proposat (ni tan sols tenies previst sopar). I tot o quasi tot al raonable preu de zero euros (zero pessetes). Sí, un concert LEM, com l’efecte papallona, és una invitació a experiències que no estaven previstes a l’agenda. Un concert LEM pot tenir efectes incontrolables en el bon humor i l’estat d’ànim d’una persona amb els sentits desperts. És el que s’anomena efecte LEM, més real que l’efecte 2.000 i desitjable que l’efecte hivernacle. I bastant més econòmic que viatjar a Pequín, on diuen que hi ha papallones gegants o persones diminutes, ara no ho recordo.

Un concert LEM té un valor afegit; convoca situacions intenses, dinamismes que interactuen, gravitacions d’encontres possibles i copes i comentaris i riures i experiències singulars. Al festival LEM passen coses, et passen, i no ens referim a fenòmens musicals ni paranormals. Són coses que poden succeir, si es donen les condicions, prop de casa. L’escriptor Keyserling, per descobrir-se a si mateix, no va tenir més remei que fer la volta al món. Jo he fet una volta pel barri i per la casa i tinc la il·lusió de trobar-me més bé (Josep Pla). No, no cal anar més lluny, ja ho diu l’eslògan: al barri hi ha de tot, LEM inclòs.

Per definició (Copenhague, 1996) el LEM és un festival de música experimental. I tant que ho és! Fins i tot quan s’acaba el concert. La programació, el local escollit, la proximitat, l’ambient, l’organització, el públic, els artistes i la simbiosi que brolla de tot plegat ho fan possible. Anar a un concert LEM és, sovint, una vivència experimental, un experiment vital. Sí, l’experiment com a LEM(a).

Experiment: prova o observació feta per confirmar quelcom de dubtós, especialment sota condicions determinades per l’observador. Ho diu el Fabra. Apliquem-ho al LEM. És la música experimental la confirmació d’un dubte? No, no ens ho sembla. Segurament si en Fabra hagués conegut Víctor Nubla la definició seria una altra, i de pas el diccionari general de la llengua catalana hauria estat més general i divertit. La música experimental no confirma, més aviat imagina: busca noves condicions per a la música, canvia de lloc, es muda de casa i de paisatge. L’experimentació musical és un impuls que convida a crear sense vigilància, de forma lúdica i original. És un joc. Per això les músiques amb vocació experimental son moltes i diverses. Molts jocs. I el festival LEM, nascut al barri de Gràcia, els aglutina, vinguin d’on vinguin.

El LEM és una invitació a jugar, ens deixa jugar, experimentar. I el joc no s’acaba a l’escenari, al contrari. Una congregació tan singular de juganers experimentals, músics i no músics, genera situacions improvisades i escenaris insòlits. És l’efecte LEM, únic, com la papallona pequinesa.

LEM: Laberint d’Efectes Metabòlics. Aproximadament.

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes