LA GESTACIÓ

La idea de Gràcia Territori Sonor va néixer a principis del 1996. Una idea bàsica que es va articular amb d’altres fins a elaborar un discurs, contrastat en primer lloc durant diverses reunions que vaig mantenir els primers mesos de l’any -amb Julià Guillamon a Can Ros de Gràcia i amb Bel·lo Torras a una bodegueta de la Palma de San Just-, i després auna trobada al clàssic Alaska de Gràcia, d’on va sortir un tovalló de paper amb un esquema. Més tard es posà en marxa el procés de fer un preprojecte, concretar i definir el que es pretenia. Es constituí una oficina de treball amb molta voluntat, un Macintosh Classic i una habitació de tres metres quadrats a casa meva. I es convocà una reunió molt nombrosa, de fins a vint-i-cinc persones implicades en la gestió, producció o difusió de la cultura, a les quals s’explicaren les intencions: dinamització d’un territori urbà, obliquar l’elitisme de l’art, popularització de les pràctiques artístiques de risc, suport a la creació local, circulació d’artistes estrangers… En aquesta reunió, al pati de palmeres de la Bodega Navarro de Gràcia, vàrem rebre moltes idees i consells, així com l’adhesió d’uns quants participants. L’Associació Gràcia Territori Sonor es constituí finalment amb Bel·lo Torras, Joan Crek, Sergi Doladé, Claudi Feliu i jo mateix. Molt poc després se sumava al projecte Rosa Pera i més tard Joan Ramon Guzmán. Alhora, Io Casino s’incorporava com a relatora. Quatre generacions s’implicaven en el projecte.

Un projecte que es redactà, així com un text contextualitzador -que explicava el vincle de la creació experimental amb el territori de Gràcia i el caràcter singular d’aquest territori- que reflexionava sobre la posició de la ciutat de Barcelona dins l’àmbit cultural europeu. El text recomanava emprendre accions per a potenciar el caràcter cultural de Gràcia i rescatar la Vila de la seva progressiva tendència a convertir-se en un bar immens, i proposava determinades accions: realització de cicles de concerts, enfortiment de la xarxa de petits espais i col·lectius, potenciació del petit format. La idea passava de l’ultralocal a l’universal i el projecte s’anomenà Gràcia Territori Sonor Experimental Europeu.

I el vam explicar a les institucions locals, al Districte de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat… que mostraren el seu interès. Les dues accions següents van ser la presentació del projecte al programa Kaleidoscope de la Unió Europea -en la qual cosa ens ajudà molt l’Observatori Interarts- i l’edició d’un disc, Experimental Music from Gràcia, que recollia composicions de creadors vinculats al territori de Gràcia. Aquests van ser Oriol Perucho, Côclea, Jakob Draminsky Højmark, Hiroshi Kobayashi, Superelvis, Koniec, Pascal Comelade, Macromassa, Ràeo, Mohochemie, Alien Mar, Gringos, Ivo Naïf i Audiopeste. El disc fou finançat per l’Ajuntament de Barcelona i es convertí en la carta de presentació que vam emprar per donar el següent pas, consistent en viatjar a Copenhaguen per assistir al primer Simposi Europeu de la Música Experimental, Odyssée for Ears, organitzat pel col.lectiu danès Skræp, amb qui ens havíem associat per a optar a la subvenció europea, juntament amb Namasté, a París. Copenhaguen era aquell any la capital cultural europea, cosa que Barcelona volia ser el 2001. Del que va succeir a Copenhagen pots fer-te una idea llegint els informes i les declaracions que trobaràs fent clic en els enllaços corresponents. Als pocs dies d’estar allí, vam rebre un fax des de Barcelona: havíem aconseguit la subvenció del programa Kaleidoscope (que va durar dos anys). A la tornada començà l’activitat, que va rebre per nom LEM. Això i els esdeveniments posteriors també s’expliquen en els documents que trobaràs en aquest lloc web. El que potser molts no saben és que el nom LEM es va emprar per primer cop per a batejar un cicle de concerts organitzats pel Laboratori de Música Desconeguda, l’organització creada per Juan Crek i jo mateix el 1994, dins del programa “Rollo Positivo II: Salvad Júpiter”, a Transformadors, una proposta de diversos col·lectius de la ciutat (Barcelona Taller, LMD, la 12 Visual, De Calor, La Papa i La Porta) que va alegrar un estiu particularment avorrit en una ciutat que encara dormia la glòria olímpica. Aquella primera xarxa de col·lectius i altres iniciatives, petites i serioses, van practicar la reanimació: el 1996, el LEM i molts altres companys de viatge començaven a caminar.

 

Victor Nubla

Comments are closed.

2024 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes