CARTA FUNDACIONAL

GRÀCIA, TERRITORI SONOR EXPERIMENTAL EUROPEU

ESTUDI TEÒRIC

PRIMER CONTACTE

“Una escena com de les Impressions d’Africa. Al capdamunt del Passeig de Sant Joan, l’avinguda s’estanca i fa com una esplanada, amb un jardí. Sobre aquesta esplanada es dreça, una mica desproporcionat, pesat amb la seva gran base de pedra i la figura fora d’escala, el monument a Clavé. Darrere el monument, separat pel jardí i per la caseta del jardiner, el monument a Frai Pedro Ponce de León, l’inventor de l’ensenyament oral per a sords-muts, en marbre blanc. Aquest indret ha estat considerat un eix metafísic pels músics integrants de la xarxa de producció experimental “La Línea”.Després de Russolo, a la música només li faltava annexionar-se el silenci. Aquesta serà, alguns decennis més tard, la descoberta de John Cage.”

(Julià Guillamon, “Dos Monuments”, text publicat en el catàleg de l’exposició Alter Músiques Natives, KRTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995)

Els darrers dies de 1994, un nombrós grup de músics i investigadors sonors constituien “La Línea”, a partir de la constatació física que els seus laboratoris

d’experimentació es trobaven en perfecta alineació, formant un segment geogràfic que, desplaçant-se en direcció NE-SO, medeix 1.377,0491803 metres. Aquest segment es troba al barri de Gràcia de Barcelona i travessa la mítica plaça del Raspall, bressol d’un dels pocs folklors moderns vius: la rumba gitana. Un centre planetari amb un fort esperit musical. Els gitanos es van instal·lar en aquest territori l’11 de Juny de 1.447. Bastants segles més tard, la indústria tèxtil (els vapors) van acabar de configurar l’actual fesomia del barri. Cap a la dècada dels anys setanta, aquesta zona ja era un centre musical per excel.lència i molts músics vàren fixar-hi la seva residència. En els 80, aquesta mateixa geografia va assistir a l’eclosió de l’anomenada música post-industrial, ja que aquest moviment mundial neix en el moment que molts músics europeus i americans s’instal.len aquí.

<A principis dels noranta ja estan funcionant els laboratoris que actualment formen “La Línea” i que tenen els següents noms: Lie/Doubt Area, Laboratori de Música Desconeguda, MultiSounds Mobile Unit, Semàfor dels Desemparats i RS Estudi>

Tots els discos produïts i enregistrats en aquests laboratoris incorporen un petit anagrama, és el símbol de la seva alineació geogràfica (cinc cercles) i ret tribut al nucli sonor de la plaça del Raspall (un cercle més gran). Més o menys té aquesta forma:

ooOooo

Per aquests laboratoris ha passat gran quantitat de músics i grups experimentals, locals i d’altres països, com ara Alien Mar, Oriol Perucho, Superelvis, Macromassa, Tina Gil, Ràeo, Accidents Polipoètics, Ivo Naïf, Tres, Hiroshi Kobayashi… (Barcelona), Mark Cunningham, Han Rowe, Katy O’Looney, Paul Hoskins, Chris Cochrane, Lydia Lunch, Zan Hoffman, Sue©Ann Harkey… (Estats Units), Pascal Comelade, Cathy Claret, Pierre Bastien, Philippe Blanchard… (França), Jim Thirwell (Australia), Jakob Draminsky Højmark (Dinamarca), Tim Hodgkinson, William Bennet, David Tibet, Andy Tavies (Anglaterra).

Potser és el destí qui ha permès la incorporació de la mateixa plaça de John Lennon al traçat geogràfic de “La Línea”…

SEGON CONTACTE

Com a treball preliminar pel projecte que l’Associació L.M.D. va aportar a la candidatura “Barcelona 2001, capital europea de la cultura”, aquesta associació va elaborar durant el 1995 una base de dades que portava el nom d’E.C.M.B. (Entorn Comunicatiu dels Músics Barcelonins), amb la finalitat de reflectir la situació actual dels músics i grups experimentals a Barcelona. Del centenar llarg que es mou en els àmbits de la innovació i la recerca sonora en la nostra ciutat, es va treballar sobre una mostra de 23.

Mentre que la producció discogràfica d’aquests artistes arribava als 72 discos (només 15 dels quals eren editats fora de Barcelona), l’atenció dels mitjans àudiovisuals era pràcticament nul.la a Barcelona, excepte pel que respecta a l’emissora independent Ràdio P.I.C.A., que dedica un 75% de la seva programació (24 h.) a les noves músiques. En menor quantitat, amb un 15% del seu temps d’emissió, Ràdio Contrabanda. Cap altra emissora local dóna suport o difusió a les altres músiques. En canvi, paradoxalment, és Radio 3, des de Madrid la que pren aquesta funció. Pel que respecta a la TV, ni TV2, ni TV3, ni Barcelona Televisió dediquen cap segment de programació específic a

l’experimentació musical mentre que si ho fan amb les arts plàstiques contemporànies o amb el video de creació.

Pel que fa als concerts, la mostra dóna un total de 120 actuacions, però també evidencia una problemàtica endèmica: dels 120 concerts, 50 han estat programats per col.lectius independents (tots a Barcelona), la resta es reparteix en els habituals festivals de la nostra geografia (Sónar, B.A.M., Nits de Música de la Fundació Miró, Mercat de Vic i Altaveu de Sant Boi) i un molt petit percentatge correspon a sales de petit i mitjà aforament. Aquí ens trobem amb la paradoxa que l’experimentació sonora, sovint molt lligada a la poesia i la performance, precissant només del petit format com a marc natural per a la seva expressió, sovint solament es pot mostrar en públic dins de festivals multitudinaris.

Aquests i d’altres resultats derivats de l’enquesta E.C.M.B., han vingut a confirmar la situació que es viu des de fa temps a Barcelona pel que fa a les músiques no adscrites a un gènere concret, músiques d’innovació o de risc: Per poder-se donar a conèixer, s’han d’introduir esporàdicament en els circuits de gènere (jazz, rock, etc) o en els festivals no especialitzats (l’únic festival especialitzat seria el Sónar, amb tots els drets), és a dir, no compta amb un circuit propi, i si aquest es pot dir que existeix, es tractaria d’aquests 50 concerts organitzats per col.lectius independents en espais simbiotitzats provisionalment. És per una altra banda evident que les xifres de públic són molt més elevades en aquest pseudo©circuit independent que en les sales de gènere quan esporàdicament acullen aquest tipus de música.

Una altra dada obtinguda de la mostra és que pràcticament tots els músics i grups que hi figuren tenen la seva residència, els seus laboratoris d’enregistrament i els seus locals d’assaig al barri de Gràcia, i això no inclou únicament “La Línea”, sinó tot el territori gracienc, amb el qual obtenim un mapa cultural del barri força sorprenent i podem representar-lo com un gran laboratori experimental, com si aquell barri que fou d’artessans, ara l’ocupessin uns nous artessans electrònics o cibernètics.

També es pot constatar que la majoria de les discogràfiques que estan editant

música experimental es troben ubicades al barri de Gràcia.

(BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA EXPERIMENTAL A GRÀCIA)

1. A finals dels anys 60 i durant tota la primera part dels 70, es va produir a Barcelona un fenòmen musical paral.lel al que s’estava produint arreu del món occidental, anomenat música progressiva i que va prendre diferents noms a cada país (krautrock a Alemanya, Canterbury sound a Anglaterra…), música amb un fort component experimental que tractava de produir una evolució en el rock i el pop anglosaxó dominant. Vàren ser dues sales de Gràcia, actualment desaparegudes, i dos teatres, qui varen programar amb freqüència i estabilitat aquella música: Nostremon i San Carlos Club, La Salle de Gràcia i el Club Helena. Val a dir que en aquells moments a Barcelona es van celebrar festivals de música progressiva (Price, Salón Iris) que van promoure l’interès d’un públic nombrós. En aquells moments les principals emissores radiofòniques donaren molt espai a grups com Música Dispersa, Máquina! o Pan y Regaliz, i l’anomenada gauche divine, des de Bocaccio, donava suport econòmic a l’aventura.

2. D’alguna manera, tota aquella eclosió va transmutar-se pocs anys desprès en el corrent musical anomenat música laietana, amb el seu centre d’operacions al Zeleste del carrer de la Plateria. Els m·ú·sics laietans, amb el mateix esperit

d’experimentació i innovació, es van introduir en el jazz i van aportar molts elements de la música autòctona o mediterrània, fins a establir contacte amb els músics i l’ambient musical de la Plaça Raspall, produint una fusió de gran importància, que perviu fins avui dia. Es just l’època en què Gato Pérez s’instal.la al Raspall i forma el grup Secta Sònica. Molts músics de l’onada laietana s’instal.len al barri i d’altres com els m·í·tics Rambliolia, hi tenen els seus locals d’assaig.

3. A la meitat dels anys 80, el barri de Gràcia rep una nova generació de músics, molts d’ells provinents d’Anglaterra (William Bennet i tota la Come Organissation, els Murphy Federation, Milk from Chentelham, Jim Amos) que fixen la seva residència en el barri, així com altres que començaran a visitar-lo amb assiduïtat (David Tibet, Pascal Comelade, Pierre Bastien, Vivenza…), enregistrant en els acabats de nèixer Laboratori de Música Desconeguda i Semàfor dels Desemparats. Un altre estudi, l’actual El Laboratorio, és també un centre de producció molt important. En aquells moments, juntament amb El Laboratorio, el carrer Gomis acull ¡cinc estudis de gravació! El local que programarà durant tota la dècada centenars de concerts és L’Orquídea, al carrer de Bruniquer. En aquell punt es situarà el centre d’operacions del Free Difussion, col.lectiu format per grups com Perucho’s, Jaume Cuadreny o La Propiedad Es Un Robo, i també passaran amb assiduïtat pel seu escenari Macromassa, Tendre Tembles, Suck Electrònic Enciclopèdic, Neuronium o el Colectivo de Improvisación Libre. Free-jazz, música electrònica i altres experimentalismes conflueixen en aquesta petita sala. Paralel.lament, dos col.lectius radicats en el barri (Cuc Sonat i La Puça) comencen a portar grups fonamentals de l’experimentalisme europeu, com ara Henry Cow, Embryo, Yoshko Seffer o els Art Zoyd 3.

També a l’Orquídea es produirà un fet de gran importància: Ràdio P.I.C.A. ha començat les seves emissions des del barri el 1981 i presentarà en aquesta sala, els primers enregistraments de l’anomenada música post-industrial, corrent musical que partint de les músiques populars introduïa els conceptes futuristes del soroll i l’ambient sonor fins a crear un univers auditiu absolutament sensitiu, emprant també elements de manipulació com el collage o l’object trouvé, hereus del surrealisme i el dadà. Els músics anglesos i locals es trobaren en aquesta ocasió, i durant els propers anys totes les produccions d’Industrial Records, Come Organissation o World Satanic Network Systems des de Londres portaren aquesta pàtina gracienca, mentre que els enregistraments produïts aquí veuran la llum mitjançant l’editora madrilenya Esplendor Geométrico Discos. Alguns treballs del cineasta Derek Jarman i els discos de Throbbing Gristtle, Whitehouse, Vagina Dentata Organ, Avant Dernières Pensées, etc., són fites molt importants que marquen una eclosió compartida pel barri de Gràcia de Barcelona i la ciutat de Londres del fenòmen post-industrial.

<La producció discogràfica generada en aquestes tres èpoques musicals barcelonines suposa centenars de discos i ha transcendit el mercat local, essent molt valorada a Europa, Japó i els Estats Units, on s’han publicat i es segueixen publicant treballs al respecte.>

4. A finals dels anys 80, es crea la Unió Solar, agrupant diferents col.lectius i artistes que es troben promovent activitats entorn de les places Raspall i del Sol. Aquesta iniciativa es mantindrà durant tres anys i permetrà la producció d’esdeveniments tant importants com ara el primer espectacle de La Fura dels Baus (el preliminar d’Accions) o el primer concert en territori espanyol de la Bel Canto Orquestra (l’orquestra d’instruments de joguina de Pascal Comelade), entre molts d’altres. Aquests concerts, sempre a l’aire lliure, es donaran especialment durant la Festa Major de Gràcia, que experimenta arrel d’això una modernització radical. En aquells moments, Transformadors, l’aparador de cultura de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona començarà a programar pràcticament a diari concerts a la sala KGB, que donaran l’oportunitat de veure grups experimentals de tot l’Estat espanyol i de tot el món, alguns d’ells molt recordats. Un altra entitat de indubtable importància en aquells moments és el Colectivo Otras Músicas, que promourà innombrables concerts.

5. Durant els anys noranta, una associació (actualment desapareguda) anomenada Poetes, Artistes, Performers i Associats, engega el Festival Internacional de Polipoesia que, amb el suport de la Federació de Carrers de Gràcia, es perllonga durant tres anys dins la Festa Major de Gràcia: 1993 a la plaça Virreina, 1994 a la plaça Rovira i 1995 a la plaça John Lennon. Aquest festival, sota el pretext de la “polipoesia”, acull artistes de la performance i poetes dels Estats Units, Canadà o Itàlia, i tambè inclassificables locals com l’Albert Plà o els Koniec, o el legendari grup musical germano-hindú Embryo. Aquesta iniciativa, produïda durant la suposadament populista Festa Major no solament té un gran èxit de públic, sinó un reconeixement de la premsa i el suport dels veïns, que recolzen la proposta com a alternativa lúdica no necessàriament lligada al consum indiscriminat d’alcohol, a les discoteques mòbils o a les festes de l’escuma, tan habituals darrerament.

TERCER CONTACTE

Ens trobem a finals dels anys noranta i al barri de Gràcia proliferen associacions i petits locals d’iniciativa civil que tracten de produir cultura adaptada a les necessitats quotidianes d’estímul i sorpresa que els urbanites degusten amb refinament futurista: Associacions com Heliogàbal, constituïda per músics, pintors i professionals de la comunicació; S.O.R.O.L.L., programant recitals de poesia i accions-performance per als seus associats; Arco y Flecha, responsables de portar John Zorn i Fred Frith a Barcelona; l’Associació de Músics de Jazz i Noves Músiques de Catalunya, de reconeguda activitat, programant a la plaça de Rius i Taulet els concerts de tardor o editant discos compilatoris de difusió internacional; l’Associació Laboratori de Música Desconeguda (L.M.D.), activa des del 1984 en l’edició de discos i programació de concerts; Còclea, dedicada a la difusió i producció de la música contemporània, i la mateixa Ràdio P.I.C.A., amb 16 anys d’activitat sota el format associatiu, dedicada intensament a la difusió i coordinació de tot allo que és innovador. Quant als petits locals, bars que tracten de transcendir el context hostaler, actualment desplaçat cap a altres territoris urbans, introduint-hi propostes creatives de gran interès que sovint passen desapercebudes per la mancad’estabilitat, podem citar una petita selecció d’entre ells: Galpón Sur, La Ñola, El Dorado, El Puntal, Mi Bar, Jazz Petit, L’Amagatall, Je-rrix To Mix Bar, El Cafè, Kalahari, Cafè del Sol, Alfa, Ateneu Cafè, Zoona Libre, L’Animal, Salambó, Virreina, La Cafetera, Andy Capp, El Ave Turuta, El Cafè del Teatre, Mirasol, Equinox Sol, Terra, KGB, Monumental, Estàndar… del petit al mitjà format. Els més humils han acollit sovint des de les creacions ambientals de Carles Pazos fins a sessions de poesia, concerts de didgeridoo, etc.

També trobem emblemàtics teatres en funcionament al barri de Gràcia. Alguns d’ells han apostat per programacions off recollint performance, experimentació, polipoesia, tot allò que anomenem cabaret científic. Els seus noms són prou coneguts: Artenbrut, Regina, Teatreneu, Sala Beckett.

I encara podem parar esment a tots aquells espais teatrals no actius que han tingut rellevància en programacions de risc en les darreres dècades i que segueixen en peu, potser esperant una nova oportunitat (Els Lluïsos de Gràcia, La Salle de Gràcia, Fòrum Vergès, Club Helena, Centre Moral…)

Pel que fa als cinemes, les 9 sales Verdi i les dues del Casablanca suggereixen un gran ventall d’esdeveniments artístics complementaris de la seva importantíssima activitat… (no n’hi ha dubte que aquestes arriscades sales dediquen una bona part de la seva programació al cinema de caire experimental i tampoc es pot dubtar de la seva disposició a la introducció de propostes escèniques complementàries).

Passant als nuclis productius, per diferenciar-los d’aquells dedicats a la difusió,

ens trobem amb estudis d’enregistrament especialitzats en la producció experimental (Lie/Doubt Area, LMD, MultiSounds Mobile Unit, Semàfor dels Desemparats, RS Estudi, El Laboratorio, Koniec Estudi, Vamp Slam).

Seguim amb la producció: a Barcelona hi ha tres discogràfiques dedicades a l’edició de música experimental, de les quals dues les trobem a Gràcia: Liquid Records i G3G Records.

TOTA LA INFORMACIÓ RECOLLIDA FINS AQUÍ ENS CONDUEIX A LA SEGÜENT REFLEXIÓ

Donat que l’oferta lúdica que el barri representava per a la ciutat ha estat progressivament assolida per totes les noves infraestructures vora el port, sembla necessari un reciclatge de la extensa xarxa d’establiments de lleure per tal de superar una oferta pobre que només consisteix en alcohol i música estrangera enllaunada.

Aquesta incorporació a la vida cultural de Barcelona de quelcom que ja estava

succeint de manera inconexa (un veritable nucli europeu de música experimental) i per tant, de difícil accès per als ciutadans, vindria a sumar-se als altres dos importants continguts musicals del barri: la Rumba Catalana i la música tradicional. La primera, en un estat de salut immillorable gràcies a les activitats de les associacions gitanes i als músics paios que s’han ficat de ple, creant un teixit de creació musical hereu d’aquella primera fusió laietano-caribenya-gitana: La segona, gràcies a l’esforç d’un col.lectiu que any rere any, ha aconseguit crear un context per a l’investigació i la innovació en el camp de les músiques tradicionals des del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), esforç que actualment té un considerable ressó internacional i unes admirables xifres de públic i producció discogràfica.

Aquesta triple oferta musical faria del barri de Gràcia un territori sonor europeu, un atractiu cultural de primer ordre pel que fa a la cultura viva. Estariem parlant de la música evolutiva: 1. De la fusió de la rumba en un folklore universal i modern, de la mateixa manera que ho són, per exemple, el reggae o el rai; 2. Dels elements progressius introduïts en la música tradicional

europea fins a donar-li una contemporaneïtat com la que pot tenir la música rock, i 3. De la música experimental, laboratori permanent de tots els folklors futurs, patrimoni de totes les societats avançades i de les cultures urbanes en evolució.

Pel que fa al contingut d’aquest estudi, de la mateixa manera que Ciutat Vella o la Plaça Reial concentren una bona part de l’oferta jazzística barcelonina, Gràcia pot representar la nostra ciutat en l’àmbit de la innovació sonora, al mateix nivell que d’altres territoris urbans de Nova York, Amsterdam o Berlín.

I de tot l’esmentat fins aquí, es dedueix que

SERIA MOLT EXACTE PROMOURE

- La constitució d’una Entitat, anomenada “Gràcia Territori Sonor”, la qual aglutini els principals vectors de realitat descrits més amunt i que actuï com a una oficina-agència conceptual permetent la coordinació i potenciació de la música experimental en viu al barri de Gràcia i la seva projecció com a territori cultural urbà a l’abast de tots els ciutadans de Barcelona, de tots els nuclis productius i de la indùstria existent en el seu entorn (programació constant, racionalització de les programacions, cicles, festivals, vinculació de tot el sector hostaler del lleure…).

- La vertebració d’aquesta iniciativa amb els organismes i entitats culturals de caire ciutadà i local i la seva sintonia amb els objectius culturals de la ciutat davant el nou segle.

- Potenciar tambè la projecció del barri de Gràcia com a territori experimental

europeu mitjançant l’intercanvi amb els altres àmbits musicals de l’experimentació a Europa, amb una indiscutible voluntat de participar en els

programes culturals que els organismes europeus impulsen a nivell de

territorialitat cultural urbana, intercanvis, etc (De la mateixa manera potenciar aquestes relacions amb totes les ciutats del món amb personalitat creativa pròpia).

- Introducció immediata dins les xarxes telemàtiques de totes les bases de dades, programes i propostes d’aquesta nova entitat civil.

- Vincular els altres col.lectius ciutadans de producció experimental en el camp de les arts plàstiques, teatrals o vídeo-cinematogràfiques a les propostes que es vagin realitzant (la qual cosa ja succeeix de manera natural actualment).

- Establir estrets llaços de cooperació amb els altres àmbits musicals idiosincràtics del barri de Gràcia, citats més amunt, per tal de projectar internacionalment aquest territori sonor de la música en viu en tota la seva riquesa i personalitat…

AMB LES EINES MÉS ADEQÜADES

- Interacció permanent amb els espais i col.lectius vertebrats amb el projecte.

- Cens permanent de les activitats creatives dels artistes i grups locals i de tots aquells que es trobin disponibles en els circuits europeus.

- Suport a les produccions i iniciatives de tots els locals, associacions i sales del barri que programin concerts i activitats.

- Potenciació de les programacions d’estiu, dels concerts en viu a les places i de la Festa Major de Gràcia (ex. Festival Internacional de Polipoesia).

- Promoure la fòrmula d’un festival permanent o eventual, prenent com a model l’experiència “Grups de risc” produïda a la Plaça Reial durant les Festes de la Merçè de 1994.

- Elaboració d’una guia d’activitats periòdica de difusió immediata en tota la ciutat i a travès de les televisions, ràdios i publicacions, així com per via postal.

- Servei d’informació i difusió a totes les publicacions actualment existents a Barcelona i per extensió a tot l’Estat espanyol i la Comunitat Europea, de manera que tot el turisme cultural de qualitat pugui comptar amb les dades bàsiques amb antelació.

- Relació permanent amb les associacions de video, cinema i arts plàstiques experimentals per tal de poder introduir passis i cicles en aquells locals no aptes per a la producció de concerts.

- Autonomia telemàtica: introducció a internet de tota la informació processada. Creació d’un porgrama interactiu de benvinguda al territori.

- Disseny / grafisme. Creació d’una imatge o “marca” reconeixible.

- Producció d’una “carta de presentació”, consitent en un compact-disc de música experimental produïda a Gràcia, amb la col.laboració de tots els grups i estudis d’enregistrament, amb la finalitat de difondre’l per tot l’àmbit cultural europeu.

- Logística i planificació dels recursos tècnics de tots els operadors, estudis i infrastructures del barri.

- Departament tècnic propi. Racionalització dels recursos del barri. Suport tècnic.

- Relacions internacionals. Comunicació constant amb les associacions que donen suport a la música experimental a la resta d’Europa.

- Presentació del projecte “GRÀCIA TERRITORI SONOR EXPERIMENTAL” a l’SKRAEP (Experimental Music Forum) i al Simposi europeu de la música experimental que es celebrarà a Copenhague l’octubre de 1996, dins els actes de la capitalitat europea d’aquesta ciutat.

- Administració de tots els ajuts i subvencions, estudis de viabilitat de totes les activitats, ingressos, despeses i formes de rendibilitat.

RECAPTANT ELS SEGÜENTS SUPORTS

- Programa CALEIDOSCOPI de la Comissió Europea, que recolza projectes de manifestacions culturals i artístiques de dimensió europea en què intervinguin un mínim de tres estats membres i fomenta la creació artística i cultural a travès de la movilitat i el perfeccionament dels artistes creadors o intèrprets o altres operadors del sector cultural.

- Programa EUREKA AUDIOVISUEL EUROAIM de la Comissió Europea, per a desenvolupar els mercats de la producció independent i assegurar-los un cert nombre de serveis col.lectius.

- Programa d’AJUDES QUE AFAVOREIXIN LES INICIATIVES DE SENSIBILITZACIÓ AL GRAN PÚBLIC (accions específiques amb base científica, col.loquis, seminaris…)

- Programa CULTURE AND NEIGHBOURHOODS del Consell d’Europa, per establir la rellevància dels barris com a entitats en les polítiques culturals, especialment pel que fa a les relacions multiculturals, analitzar els principals trets de les activitats culturals en una selecció de districtes europeus, concienciar els polítics locals i els agents culturals de les necessitats culturals i de la realitat dels barris urbans.

- Xarxa EUROCIUTATS, del Comitè de Regions d’Europa.

- Tots els programes de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) dirigits a fomentar la presència de l’art d’avantguarda i les iniciatives culturals de qualitat a Barcelona, la interrelació social, de producció i difusió i la potenciació de la creativitat, la cultura cívica, el desenvolupament econòmic dels sectors culturals i la projecció internacional de Barcelona.

- Consell del Districte de Gràcia.

- Federació de Carrers de Gràcia.

- S.G.A.E.

- A.I.E.

- Entitats independents (Associacions i discogràfiques recensades més amunt).

- Estudis d’enregistrament.

- I, naturalment, el suport de les sales i bars de Gràcia.

Gràcia Territori Sonor, 10 de gener de 1996, 14:07 h

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes