PHILIP SCHEFFNER

Berlin

2 d’octubre de 2003

20,00 h. Autobús Gràcia-Caixafòrum                                                                             

El LEM comença enguany amb un esdeveniment totalment nou en la seva trajectòria i inèdit a la ciutat: un autobús-llançadora que comunicarà musicalment la seu principal del festival amb l’espai on tindrà lloc la inauguració. Gràcies a la col·laboració amb Transports Metropolitans de Barcelona, l’artista Philip Scheffner presentarà la seva peça a/c-bus shuttle, concebuda especialment per ser presentada en aquest format. Aquest creador berlinès, especialitzat en projectes interdisciplinaris, ha presentat des de 1985 nombrosos treballs, tant en el context artístic com en el de la televisió. Compta amb una extensa videografia i ha participat en els festivals i mostres més prestigiosos. El seu treball en el camp de l’art sonor es canalitza a través de pong, plataforma de difusió sonora amb un interessant catàleg. a/c-bus shuttle és una peça d’art sonor en moviment i una forma realment nova d’assistir a un concert amb la qual s’inicia el LEM 2003

INAUGURACIÓ / INAUGURACIÓN / OPENING

DIE AUDIO GRUPPE

Berlin

2 d’octubre de 2003

21,00 h. Caixafòrum, Avinguda Marquès de Comillas 6-8

Quan Benoît Maubrey començà acoplar altaveus a diverses peces de roba de segona mà al seu estudi, estava naixent una de les llegendes més belles de l’art contemporani, avui dia absolutament consolidada i inexplicablement poc coneguda al nostre país. Sota el nom de Die Audio Gruppe s’ha constituït al voltant d’aquest creador un col·lectiu entre l’art sonor, la dansa i la performance, amb espectacles com Audio Ballerinas, Audio Geishas, Audio Steelworkers, que han donat la volta al món: minicomputadores capaces de mostrejar l’entorn i processar-ne els sons, sensors de llum i de calor, receptors, amplificadors, bateries i altaveus estan incorporats als Àudio Uniformes que dissenya Maubrey. Diverses creacions configuraran l’espectacle que oferiran aquesta nit (Peepers, Line, Yamahas etc), en un resum antològic de la seva obra ingent. I, com ja és tradició al LEM, el primer dia del festival, especialment dedicat a la creació multimèdia, s’esdevindrà en el context de la Mediateca de la Fundació “la Caixa”, a l’espai de Caixafòrum, amb la col·laboració de La Calder

A CERTAIN FRANK

Düsseldorf   

3 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’Actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Amb tots vostès, Frank Fenstermacher i Kurt “Pyrolator” Dahlke. O el que és el mateix, un bocí imprescindible de la música electrònica popular alemanya dels anys 80. El primer, fundador d’un grup mític: Der Plan, amb un estil únic i un abast de diverses dècades, en què han continuat influenciant músics d’arreu del món. El segon, a banda de membre també de Der Plan, cofundador d’una altra llegenda electrònica: D.A.F. i productor d’artistes com ara Andreas Dorau, Element of Crime, Stereo Total i The Bad Examples des del segell creat per tots dos, Ata Tak, fa dues dècades. Una llegenda i una manera de fer música amb un estil tan característic com inimitable, mescla de joc i d’humor, elegància i provocació. Música càlida i mínima de la qual emergeix un sentiment lounge d’atmosferes tan personals com suggestives. No amagarem el plaer que ens provoca poder convidar-los al seu primer concert a Espanya.

ALBERT VERGÉS / RAFAEL DUYOS

Barcelona

inauguració de la instal·lació Loudspeakerty 16

4 d’octubre de 2003

21,00 h. Pati de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Loudspeakerty 16 és una comunitat de 16 altaveus que interactuen entre si. Considerats com a creadors de discurs sonor més que no pas com a fonts mecàniques, cada altaveu és protagonista d’una recerca individual i de la seva ubicació en la comunitat. El resultat, que els autors consideren una mescla arquitectònica i no electrònica, configura un espai de representació únic. Albert Vergés ha treballat des de 1989 en composició musical, enginyeria del so, creació plàstica, instal·lacions sonores, cinema, disseny de software, va participar en la primera comunicació intercontinental via ISDN i en el desenvolupament del sistema MSAS (Multi Source Audio System) de reproducció multicanal, origen de la instal·lació Loudspeakerty, en l’equip de Rafael Duyos, artífex també de Duy Research, un dels productors de software àudio més utilitzat en l’actualitat i nom ocult però fonamental de l’electrònica. Responsable d’avenços notables: primera bateria digital del planeta, primer sintetitzador polifònic híbrid i compositor, arranjador i productor (cinc enregistraments per a la London Symphony Orchestra). El 1976 va crear els sintetitzadors que van fer servir els primers grups electrònics de Barcelona, en l’actualitat treballa en el desenvolupament de sistemes de gestió de coneixement basats en la lògica difusa, les xarxes neuronals i el llenguatge natural.

CARTER TUTTI

London

4 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Chris Carter and  Cosey Fanni Tutti van crear Chris & Cosey (ara coneguts com a Carter Tutti) quan encara formaven part de la banda seminal del que s’ha anomenat música industrial dels 70: Throbbing Gristle. Precursors i il·luminats, T.G. i els projectes que en van sorgir a partir de la seva dissolució el 1981 han generat un extraordinari llegat musical, més viu ara que mai. Carter i Tutti van llençar el seu propi segell Conspiracy International (CTI) i, a partir d’ell, no han deixat de situar en el panorama internacional algunes de les maneres clau per interpretar les diferents branques del techno i la música electrònica popular en general, utilitzant el sàmpler o els seqüenciadors amb un esperit allunyat del mainstream, únic. El seu ingent treball d’estudi ha produït diverses desenes de discos imprescindibles, apareguts a través dels millors segells en les darreres dècades. Les seves escasses aparicions en directe fan de la seva presència al LEM un plat fort de degustació imprescindible.

JOSE+

Sant Boi del Llobregat

4 d’octubre de 2003

23,30 h. Cafè del Sol, Plaça del Sol 16

Va començar gravant en cintes música de la ràdio, movent ràpidament el dial, i als quinze anys ja era DJ en un pub. Va alternar durant els noranta la seva activitat en les sales (com a resident fins al 1997, després amb actuacions puntuals) amb la feina en ràdio (actualment a La rebelión de los Antioxidantes, programa de referència a Ràdio Ciutat Vella). Treballa en el seu propi estudi en diversos camps: producció, música per a publicitat i la ràdio, però també experiments en la línia de recerca de sons diferents que produeixin sensacions i estats d’ànim diferents. Aquestes inquietuds l’han portat a preparar un projecte amb artistes plàstics, al voltant dels conceptes de temps, espai, so i ment, en el qual treballa actualment. Compta amb tres registres en el segell ktklabel, entre ells, el del seu concert al festival VideA 2002.

JESÚS BROTONS

Barcelona

4 d’octubre de 2003

00,30 h. Mi Bar, Guilleries 6

Va protagonitzar alguns moments sonors als noranta dotats de més frescor i humor del que la dècada venia proporcionant, especialment dins la banda de culte Popular 66. Amb Música Veneno va efectuar la transició a sons més durs i Bronson va ser la seva darrera proposta musical. Després, Brotons va comprendre que els músics són persones infelices que passen gana, ningú els fa atenció i acaben guillats, “va canviar de bàndol i es va fer periodista”, ja que “els periodistes es poden permetre malparlar del treball dels altres i cobren per això…”. A més de treballar en premsa i ràdio, dirigeix Mano Dura, un segell domèstic especialitzat en sons electrònics aspres i elàstics.  Aquest “autèntic mercenari de qui, de moment, pocs sospiten” prepara en el més absolut secret la seva sessió per al LEM 2003.

THOMAS KÖNER

Dortmund

9 d’octubre de 2003

21,00 h. Centre Cívic de la Sedeta, Sicília 321

En els últims anys, Thomas Köner ha estat un nom de referència en el camp de la música electrònica i la seva associació a altres disciplines artístiques. Köner ha ampliat el seu camp d’acció a altres mitjans expressius a partir de la intensiva investigació de les experiències visual i auditiva simultànies; d’aquesta manera ha col·laborat amb el cineasta Jürgen Reble i en les instal·lacions sonores pròpies i amb Max Eastley o Yann Beauvais, comissionat per museus i fundacions europeus. Però potser sigui més conegut en el món de la música electrònica popular per les seves produccions de grups com Nine Inch Nails o pel seu projecte Porter Ricks, amb Andy Mellwig. Ha col·laborat també amb Asmus Tietchens i, prova de la seva versatilitat, està preparant una nova producció: un remix de Claude Debussy per a Universal Music.

KIM CASCONE

San Francisco

9 d’octubre de 2003

22,00 h. Centre Cívic de la Sedeta, Sicília 321

Poc espai aquest per reflectir una llarga carrera musical com la de Cascone, embrancat ara en construir una connexió entre la pràctica de la música electrònica històrica, el llegat de Xenakis o Oliveros i les noves formes d’utilitzar noves eines i noves idees. Tropes & Sequences, aparegut aquesta tardor a SubRosa, és el CD que recull aquest nou treball d’un creador d’historial rellevant: va treballar amb David Lynch, a Twin Peaks i Wild at Heart, pioner als Estats Units en crear Silent Records, el primer segell electrònic del país, també ha estat dissenyador sonor per a Headspace, la companyia de Thomas Dolby. Ha publicat més d’una vintena de discos i ha col·laborat amb Merzbow, Keith Rowe, Tony Conrad, Scanner, Ikue Mori i Pauline Oliveros entre altres músics. Kim Cascone representa com cap altre el continu desplaçament de l’antigament immòbil línia divisòria entre art culte i popular, per a enriquiment de la història i plaer de tothom.

PUPILLE

Tarragona  

10 d’octubre de 2003

23,00 h. Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni 6-8                                                                                        

Successius canvis de personal des que va començar a funcionar amb regularitat el 1998 i evolució d’un estil que va començar amb les influències del krautrock i el free-jazz fins a incorporar el noise i el slowcore.  Iván Díaz (guitarra), Chris Moya (baix), Gerard Gil (guitarra), David Martínez (bateria) i Salva Miranda (guitarra) componen la formació actual. Podem descobrir el seu treball en dos discos editats fins ara, Monochrome i s/t, a través del seu propi segell, Slow Coloured Records, on també han produït Zul i Don Simón y Telefunken. Pupille és un cas clar de progressiu reconeixement i revela les interessants contradiccions que s’estan produint en l’escena del rock: després de nombrosos concerts arreu d’Espanya, la popularitat de Pupille els situa en un lloc equidistant de la música anomenada independent i les bandes de culte.

ZUL

Tarragona   

11 d’octubre de 2003

22,00 h. Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni 6-8                                                                                                                  

El segon dia dedicat al rock comença amb un altre grup format el 1998 i compost actualment per Nando Rabasó (bateria), Iván Díaz (baix), Chris Moya (guitarra), Gerard Gil (guitarra) i Adela Tàpies (guitarra). El seu primer disc, El golpe de la aguja, ha estat aplaudit per la crítica especialitzada, que n’ha destacat la tensió, l’hipnotisme, la calma tensa i la bellesa. La seva recerca de conciliació entre les sonoritats lleugeres i delicades i les altres més fortes, elèctriques, defineix també la manera de treballar de Zul, que comparteix dos membres amb Pupille i que tempteja els espais obscurs que emmarquen el camp de treball de l’altra formació. En aquest projecte prenen rellevància els instruments acústics, com el piano i la veu, i es troben amb el sàmpler, la qual cosa proporciona una nova perspectiva al paisatge de guitarres i bateria. Risc, doncs, per defugir els cànons.

CAMPING

Barcelona

11 d’octubre de 2003

23,00 h. Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni 6-8

Josep Arnan (baix), Toni Campoy (bateria), Xavi Font (guitarra), Oscar Cortés (seqüenciador i baix) i Nitu Timoteo (guitarra) configuren l’actual formació de Camping, una banda nascuda el 1997 i consolidada al 1999-2000 a partir de la seva integració en el col·lectiu Decay Ensemble i de successius canvis interns. De llavors ençà, la seva presència a festivals i circuits de sales és constant, prou per crear al seu voltant un clima d’interès per la que es considera una formació prometedora en un termini breu. Després d’una sèrie de maquetes reeditades posteriorment en CD, el seu primer llarg, Photo Finish, compleix amb les expectatives creades entre públic i crítica i els posa en disposició d’endegar una gira de presentació del disc. Durant aquest temps, Camping han evolucionat des de la recerca d’un so que establís diferències entre gravació i directe a una proposta que també incorpora l’electrònica i els ambients pregravats.

JORDI TURTÓS

Barcelona

11 d’octubre de 2003

00,30 h. Mi Bar, Guilleries 6

L’actual director del Mercat de Música Viva de Vic és un pioner de la ràdio i la televisió musicals a Catalunya (Ràdio Ciutat de Barcelona, Catalunya Cultura, Sputnik, Autògrafs…), l’opinió del qual també es deixa sentir a la premsa escrita (RockdeLux, Efe Eme, Rock & Clàssic…). Personalitat inquieta i preocupació pels futurs de la música caracteritzen l’artífex de l’audiomenú d’avui, potser menys conegut per les seves freqüents incursions a les cabines de clubs emblemàtics com El Otro Bar, Studio 54, Otto Zutz, durant les darreres dècades, quan els DJ s’anomenaven senzillament punxadiscos. Jordi Turtós maneja una ingent quantitat d’informació sonora, per la qual cosa la seva sessió per al LEM compta amb l’especial expectació dels qui el coneixem bé. Emoció garantida.

DJ=VIDA

Olot

dijous 16 d’octubre

20,00 h. Hub Bcn, La Perla 28

DJ (Dídac i Jordi) són els dos integrants d’aquest projecte d’experimentació sonora, art d’acció i pintura. Són membres a més del col·lectiu Advertències, amb el qual han produït nombroses accions en diferents àmbits (poesia, vídeo digital, exposicions…). Van començar a treballar autònomament en el projecte DJ=VIDA a partir del seu progressiu interès per Dadà, Fluxus i la música industrial. Com a conseqüència de tals influències, la seva evolució des de l’ús dels instruments al de les màquines com a fonts sonores els ha dut a la investigació del soroll i de les seves relacions amb altres arts, especialment les visuals, produint vídeo i bandes sonores simultàniament. El seu catàleg d’autoedicions ocupa una quinzena de CD. El seu darrer títol: De guerra en guerra.

JULIÁN L. ELVIRA

Madrid

16 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Julián L. Elvira ha esdevingut en pocs anys un nom de referència a Espanya; pel que fa a interpretació de música contemporània per a flauta. El seu repertori inclou noms com Guerrero, Posadas, Halffter, Varese, Donatoni i Berio. La seva doble faceta de compositor-intèrpret, a la qual cal afegir el seu peculiar sentit escènic, contribueixen a la creació d’una personalitat sense parangó. Fascinat per la matèria sonora que obté de les seves flautes i tubs, s’ha submergit en les possibilitats multidisciplinars en les seves tres creacions Expiral (1998, CD editat per Plataforma LTW el 2003), Ira (2002) i el seu últim treball 2018, una peculiar visió sobre les suposades conseqüències d’una Tercera Guerra Mundial. Julián L. Elvira és solista de la Banda Sinfónica de Madrid i del Proyecto Guerrero, amb el qual ofereix concerts en importants festivals europeus.

MICHEL DONEDA / NICOLAS DESMARCHELIER / OLIVIER TOULEMONDE

Verdalle / Bourg en Bresse

dijous 16 d’octubre

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

El nom de Michel Doneda (saxo soprano) va lligat a una vessant decisiva i arriscada de la música contemporània universal i a noms com Joëlle Léandre, John Zorn, Daunik Lazro, Dominique Regef, Alexander Balanescu i Beñat Achiary entre molts d’altres, així com a la interacció entre la música i altres disciplines com la poesia i el teatre. Un músic fonamental i de personalitat interessant que en aquesta ocasió es presenta al costat de dos joves músics: Nicolas Desmarchelier, procedent del camp de la improvisació entre dansa, vídeo i poesia, del punk i del jazz, i Olivier Toulemonde, un altre artista sonor heterodox interessat en les experiències interdisiciplinars, l’electroacústica i la música improvisada. La suma de la discografia dels integrants d’aquest trio és molt extensa i el que promet aquest concert és una fascinant trobada entre dues generacions i molts llenguatges.

STUDIO FORUM

Annecy

inauguració de la instal·lació Petit enfer dans l´escalier

17 d’octubre de 2003

19,00 h. La Pedrera (rampa d’accés a l’auditori), Passeig de Gràcia 92

Tres compositors de l’Studio Forum d’Annecy, Bernard Donzel-Gargand, Philippe Blanchard i Jean-Louis Belmonte, i el creador visual Dominique Brest, presenten aquesta instal·lació sonora, creada pel primer i autoritzada als nens només si van acompanyats d’adults, on els visitants, convertits en intèrprets, seguiran les terrorífiques aventures dels nostres tres protagonistes: Joan Lluís, Felip i Bernat, per enfrontar-se a aparicions de veus del passat, de sons aterridors i passeigs al cor de la nit. Studio Forum, escisió de l’històric Collective & Cie., és un dels referents de la creació electroacústica i acusmàtica a França. Aquests tres compositors han diversificat el seu treball en els últims anys en totes les direccions possibles de la creació actual: experiments col·lectius, organització de festivals, música per a cinema, dansa, teatre i creació d’espais interactius com aquest Petit Enfer que es presenta per primer cop, amb la col·laboració de La Caldera.

EKKEHARD EHLERS

Frankfurt

17 d’octubre de 2003

20,00 h. La Pedrera (Sala Gaudí), Passeig de Gràcia 92

Membre del duo Autopoiesis, amb base a Frankfurt, el nom d’Ehlers s’associa a catàlegs com els dels segells Ritornell o Force Inc., tot i que en aquests moments és la seva recent producció per a Staubgold, un monumental treball de revisió de l’obra de Cornelius Cardew, Hubert Fichte, John Cassavetes, Albert Ayler i Robert Johnson, que porta per títol Plays, la que ocupa tota l’atenció. Com ja va fer a Autopoiesis amb Arnold Schönberg i Charles Ives, Ehlers s’enfronta a una tasca evidentment titànica que resol brillantment, atorgant a Plays el paper d’obra de referència d’aquest inici de segle. Aquest cicle composicional de tributs abstractes a personalitats artístiques reflecteix prou bé la personalitat d’aquest artista allunyat dels clixés de l’electrònica actual que, amb tot, té un paper molt decisiu en el futur d’aquesta.

AMELIA CUNI & WERNER DURAND

Berlin

17 d’octubre de 2003

21,00 h. La Pedrera (Auditori), Passeig de Gràcia 92

Amelia Cuni (veus, tanpura) i Werner Durand (saxofons, ney, pan-ney i altres instruments de vent autoconstruïts, delays i drones) presenten Re/Orientation. Aquest duet, explorador de límits i creador d’una música que obre noves perspectives a antics vocables, fon tradicions a partir de dues aproximacions diferents i d’experiències complementàries: Ameli Cuni fa servir la seva veu a partir de la rica herència de Dhrupad, les més antiga forma musical del Nord de la Índia, i ha treballat amb, entre d’altres, Terry Riley, David Toop i Paul Schütze. Werner Durand construeix els seus propis instruments de vent en diversos materials i utilitza diferents embocadures, respiració circular i efectes electrònics. Ha estudiat el bansuri i la flauta iraní i ha treballat amb artistes com Arnold Dreyblatt, David Behrman, Fátima Miranda, David Moss i Muslimgauze.

TRUNA

València

dissabte 18 d’octubre

20,00 h. El Libro de los Mengues, Mare de Déu dels Desemparats 14-16

Rere aquest nom trobem la personalitat d’Andrés Blasco Ramos, membre en el passat de dues formacions valencianes que van aconseguir cert reconeixement en els territoris fronterers del rock i l’experimentació: Carmina Burana i Fitzcarraldo. Posteriorment, va formar part de El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica per marxar després cap a Bèlgica, on participà en diversos projectes sonors i realitzà successives accions de performance fins a la tardor de l’any 2000. En tornar a Espanya, reprèn la seva activitat com a luthier electrònic, crea nous instruments i realitza noves accions en galeries d’art i també al carrer. Davant del treball d’aquest artista és impossible dissociar el talant provocatiu i patafísic del contingut musical, les seves accions respiren la llibertat del happening i la minuciositat dadà en un context sonor i escènic totalment personal, impregnat d’humor i de màgia de guant blanc.

CREMASTER

Barcelona

18 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Després d’un període fructífer i històric en què l’escena musical improvisada de Barcelona, agrupada al voltant del col·lectiu IBA, va protagonitzar els anys passats un creixement i una eclosió necessaris, han començat a aparèixer formacions menys nombroses sorgides d’aquest encontre múltiple. Cremaster n’és una, amb un trajecte ininterromput des del 2001 que els ha situat amb quatre treballs editats i un bon nombre de concerts internacionals. Format per Alfredo Costa Monteiro i Ferran Fages, aquest duo explora el soroll a través d’una aproximació directa i física al so, tot evitant recursos formals propis de la música electrònica tals com efectes, loops o material pregravat. Tots dos músics també han deixat a una banda els seus instruments per utilitzar les possibilitats del feed-back produït per les taules de so o la “preparació” de les fonts sonores. Música potencial que es resol a l’instant: improvisació no idiomàtica i intensitat assegurada.

FRANZISKA BAUMANN

Bern

18 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

El treball en directe de Baumann reuneix escènicament l’espai, usat com a partitura, el so tractat electrònicament i la seva veu. A partir d’un sistema desenvolupat per ella mateixa al centre STEIM d’Amsterdam, utilitza processos d’instrumentació electrònica interactiva que li permeten controlar gestualment en temps real les articulacions que es produeixen entre la veu, el so i l’espai. El resultat és un univers de majestuosa bellesa, marca de la casa d’una artista a descobrir absolutament. Ha col·laborat, entre d’altres, amb Fred Frith, ErikM, Günter Müller, Michel Doneda… i ha presentat la seva obra en escenaris de tot el món, també reflectida en una àmplia discografia. Estem parlant d’una de les artistes més sòlides de la música europea actual, capaç de transcendir l’àmbit del propi so per submergir-nos en un laberint espaial d’emocions i temperatures inesperades. Totalment recomanat.

ZETA

Barcelona

18 d’octubre de 2003

00,30 h. Mi Bar, Guilleries 6

Aquest dissabte conclou el tercer dels audiomenús previstos per a aquesta edició. I l’encarregat n’és Jordi Segura a.k.a. Zeta, responsable d’una activitat incansable a Barcelona (segell discogràfic, distribuïdor, dissenyador, DJ) al voltant de Wah-Wah Discos, botiga que dirigeix des de 1994. Expert col·leccionista i molt interessat en l’arqueologia musical, és el responsable de les recents reedicions de discos emblemàtics de la dècada dels 70, com els de Pan y Regaliz, Vainica Doble i Música Dispersa. Aquest audiomenú partirà de Nino Rota per arribar a John Cage, encara que és possible que s’aturi en les parades de la psicodèlia, el techno minimalista, el punk i el free-jazz…

ANTONIO MURGA

Sevilla

23 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Luthier d’instruments de corda i arc, figura inquieta de l’underground sevillà que ha dinamitzat des de la seva presència permanent a les ràdios locals (en l’actualitat dirigeix i presenta l’imprescindible El Espantasiestas, a Radio Camas), Antonio Murga és un dels històrics punts en la xarxa de mail-art dels anys vuitanta. Però els seus collages postals conviuen des de 1989 amb els collages sonors. Murga va començar llavors a enginyar loop-tapes amb mètodes casolans, tot deixant enrere un curt passat en formacions de rock. Un cop la tecnologia del loop va travessar les nostres fronteres, la inspiració d’aquest creador no s’ha esgotat mai més: la seva producció supera la quinzena de títols autoproduïts, en els quals transpira una poètica tan personal com plena de frescor. Les seves darreres produccions inclouen des d’un impactant hall of fame sonor (Tatix, 2002, amb Jaques Tati, O. Welles, R. Benigni, Castro, Malcolm X, Mao, Lenin…) fins a l’impagable The Antonio Murga Commercial Album, que conté seixanta-nou reconciliadores miniatures.

PEOPLE LIKE US

London

23 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

El treball de Vicki Bennett en els darrers onze anys, sota el nom de People Like Us, és un valuós paradigma de l’art sonor actual i el seu vessant apropiacionista. Una producció que supera els deu àlbums en solitari i que discorre integrada en l’aplicació dels mateixos principis a la manipulació de la imatge. Mitjançant la tècnica de recontextualització d’objectes sonors i visuals trobats, People Like Us construeix un món surreal format per finestres obertes a paisatges enterament nous, on allò quotidià es fa desconegut i la repetició dels nostres tics culturals esdevé trànsit. Ens trobem davant d’una veu única en el panorama de la música actual que ha recorregut Europa i els Estats Units en incomptables gires i que ha mantingut col·laboracions amb altres noms importants de l’escena electrònica, com Matmos, Coil, Negativland, Boyd Rice, Bruce Gilbert i Mika Vainio.

FIAT600 LA UNIÓN

Xile

23 d’octubre de 2003

23,30 h. Bar Elèctric, Travessera de Gràcia 233

Després d’un notori i precoç passat, ja que va haver d’exiliar-se de Xile després de crear el grup d’improvisació Pinochet Boys el 1984, en plena dictadura, per tornar-hi el 88 amb Parkinson, una banda psicodèlica amb diversos discs a la seva esquena que va donar origen a gran part del moviment musical modern xilè, Miguel Conejeros s’endinsa en el camp de l’electrònica experimental i crea fiat600, un projecte en contínua evolució, transmissor de lectures i imatges sonores amb una forta càrrega política implícita. Assentat actualment a Barcelona, la seva producció com a fiat600 ateny quatre registres i es troba treballant en Erich Zann, un projecte en dos capítols carregat d’ambients foscos i inquietants inspiras en la literatura d’H.P. Lovecraft, E. A. Poe i el mestre japonès Tanisaki. Atmosferes fortes les d’un artista compromès amb la creació que emet a tants nivells com l’oient pugui descodificar.

LASSE MARHAUG

Trondheim

24 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Ben conegut per la seva pertinença al duo Jazzkammer (amb John Hegre) i per la seva activitat a Origami Replika, la fracció més punk del projecte Origami Republika, Marhaug és un dels actuals innovadors de l’escena electrònica noruega, amb un centenar de referències en una constel·lació de segells de tot el món. Proper als pressupòsits de l’electrònica japonesa (no només ha col·laborat amb Merzbow, sinó que ambdós han evolucionat paral·lelament cap a l’ús de l’ordinador com a únic instrument) i de la línia del segell austríac Mego, aquests referents no completarien el perfil d’un artista la música del qual s’impregna d’una bellesa àrtica i d’espais buits, encara que, extremadament rica en detalls i sempre variada, pot esclatar en tempestes sonores o submergir-se en profundes atmosferes de gas irrespirable. Des de 1996, Marhaug no havia produït cap àlbum en solitari. Nothing But Sound > From Now On, el nou títol, serà el contingut principal de la seva prestació al LEM.

NEOTROPIC

London

24 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Riz Maslen va arribar a Londres fugint de la vida campestre i d’un passat adolescent forjat en bandes de rock desgavellades per descobrir l’acid house i acabar posant la veu a Future Sound of London. Després de veure com treballaven a l’estudi grups com FSOL i 4 Hero, va decidir que ser cantant mai la satisfaria prou. En el procés que va de l’ús d’un teclat al treball en un estudi personal i la possibilitat de compondre íntegrament la seva pròpia música, neix Neotropic el 1995. Aclamada per la crítica en motiu de la seva cinquena referència, 15 Levels of Magnification (Ntone), la recerca de continguts emocionals en la música la porta a aproximar-se equidistantment al folk de Nick Drake i a l’experimentació post-rock de Jim O’Rourke, fins a crear un estil veritablement propi en el seu àlbum/film La Prochaine Fois, una road movie composta durant les seves constants gires. En aquest concert es presenta la nova formació de Neotropic, convertit en duo amb la incorporació del músic nordamericà James Everest.

DARGELOS

Sant Feliu de Llobregat

24 d’octubre de 2003

23,30 h. Cafè del Sol, Plaça del Sol 16

Enfrontat a la necessitat de disciplina que la llibertat del sàmpler ofereix, Dargelos opta per la tensió, per defensar l’origen caòtic de la música i la grandiosa irregularitat de les mostres loopejades sense seqüenciador. En la preservació de l’escàs equilibri que això permet basa el seu mètode, desenvolupat en els últims anys fins a dreçar aquest projecte de música contemplativa i forta que té en la seva organicitat un element clau: una familiaritat inesperada, arraulida en els espais de fricció que es produeixen entre emoció i risc, entre certesa i inesperabilitat. No hi ha cap instrument amb més discurs propi que el sàmpler quan no està domesticat per la seqüenciació. El de Dargelos parla pels descosits amb la loquacitat literària de la ciència-ficció i de les rugoses atmosferes cinematogràfiques de films imaginaris. En disc, amb la col·laboració de Toni Campoy de Camping i en directe, amb la de Ramón García de Beef.

MONIEK DARGE

Gent

25 d’octubre de 2003

20,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Compositora i artista plàstica, filòsofa i ambaixadora cultural del País de Flandes, premiada per la comunitat flamenca i per diverses fundacions dels Estats Units, Moniek Darge és una artista de difícil comparació. La seva extensa carrera l’ha portada a vint-i-nou països dels cinc continents amb els seus projectes individuals i dins del duo Logos. Professora a conservatoris i escoles d’arreu del món, investigadora de les tradicions instrumentals, realitza gravacions de camp a Rwanda, Kenya, Nova Zelanda, Austràlia, el Japó, la Xina, Tailàndia, Canadà, el Brasil, Indonèsia… autora de nombrosos treballs teòrics en diversos idiomes, la seva discografia compta amb sis títols i uns altres tants amb el duo Logos. Produeix instal·lacions sonores i lumíniques, composicions electroacústiques i mixtes, escultures sonores i, per suposat, caixes de música… la seva extraordinària activitat no la podem resumir pas aquí. La reconeguda qualitat del seu treball és el que amb més satisfacció podem oferir.

MATTIN

Bilbao

25 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Ja són dues les edicions del festival Freedom of the City, a Londres, en què es destaca el nom d’aquest creador basc. En la d’enguany, vam poder veure’l en escena amb Mark Wastell, Rhodri Davies,  Margarida Garcia i Eddie Prévost (amb qui va fundar, al costat de Rosy Parlane, el grup Sakada). Mattin ha portat el concepte d’improvisació al treball amb l’ordinador i li ha donat una dimensió performàntica. En la seva exploració, que ell defineix com computer’s feedback, rau una de les apostes més innovadores que col·lisionen aparentment en un territori nou: de Whitehouse a Radu Malfatti, de Morton Feldman a Eskorbuto. El resultat del seu treball és intens i sorprenent. Una peça més del fascinant puzzle que l’art sonor està brindant al futur en aquests moments.

LOGOS DUO

Gent

25 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Aquest és el projecte conjunt de Moniek Darge i Godfried-Willem Raes des dels anys 70. Una factoria de multicreació i una institució tan sòlida en la música europea com desconeguda a Espanya. Raes, així mateix com Darge (vegeu la biografia més amunt), té una extensa carrera com a compositor, centenars d’obres que van des de la música de cambra a l’electroacústica, les orquestres de gamelan o la invenció d’extraordinaris instruments. Ell és l’autor de Songbook, la complexa peça que presenta Logos Duo i que inclou tractaments electrònics de la veu, dansa xamànica, modificació de la percepció de l’espai i un sistema de radar concebut per Raes, que, mitjançant un sistema d’ultrasons, interpreta els moviments en escena i els tradueix en processos analògics i digitals. En l’obra intervenen diversos instruments i seccions que són els responsables del seu transcurs orgànic, successives etapes d’una peça màgica fruit de la creativitat única d’aquests artistes fins ara inèdits al nostre país.

JACQUES LE GUITARRISTE

Martorell

25 d’octubre de 2003

23,30 h. Bar Elèctric, Travessera de Gràcia 233

“Més enllà sempre de qualsevol escenari identificable” se situa aquest artista citant García Gual, en el seu pròleg a Calímaco y Crisórroe. I prossegueixen les referències literàries amb l’origen del seu nom, inspirat en el Jacques le Fataliste de Diderot. Forma part del grup Bushido Code com a baixista, tot i que el seu afany investigador el va portar dels casiotones i les multigravacions de guitarres i baixos amb cassettes walkman a les workstations. De les influències inicials (els artistes del segell Warp, Tricky, Bach, Mussorgsky…) a la de Pedrito, un músic desconegut per tothom però fonamental en la trajectòria de Jacques. Considera que el seu treball actual amb el sàmpler i el portàtil ha restat espontaneïtat a la seva manera de fer, encara que això no és ni més ni menys que la consolidació d’un estil propi, probablement més reflexiu. La seva primera gravació ha estat produïda per Un caddie renversé dans l’herbe.

LIZIPAINS

Blanes

30 d’octubre de 2003

20,00 h. La Caldera, Torrent d’en Vidalet 43

El col·lectiu Lizipains el formen el novembre de 1995 Xavier Puigdemont, Gerard Vallmajor i Nene Coca. Tot i partir del format de cançó, la seva aproximació no convencional al gènere queda garantida per l’absència de base rítmica, un tempo exageradament lent, la inclusió de parts improvisades i uns textos ultraviolents i ofensius combinats amb un particular so mat. Des de la Lizitron Factory, construeixen artesanalment instruments com theremins òptics i generadors de Thereminova, un espectacle de dansa contemporània de la companyia Xamau, que els va portar al Minardschowburg de Gent el 2002. La seva activitat ateny l’organització del minifestival d’Experimentació Sonora Àngel Planells, al costat de la F.A.P. (Fundació Àngel Planells), i la creació El so de la destrucció, performance acústica inspirada en el procés de devastació que pretenen dur a terme en l’entorn natural de Pinya de Rosa, a la Costa Brava.

ANDREA NEUMANN

Freiburg

30 d’octubre de 2003

21,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

Ben coneguda en l’escena de la improvisació contemporània europea, no és menys conegut el treball compositiu i l’interès pels projectes interdisciplinars que caracteritza aquesta inquieta artista alemanya, el procés exploratiu instrumental de la qual l’ha portada a desenvolupar una tècnica tan exquisita com innovadora sobre els elements interiors del piano. Aquest, desproveït de caixa i de teclat, es converteix en una arpa capaç de produir riques i complexes sonoritats amb el recurs de l’electrònica. Amb aquest bagatge, Neumann desenvolupa nous mitjans interpretatius, explota recursos que restaven ocults fins a desmantellar l’instrument i construeix un univers sonor personal i únic. De les seves nombroses col·laboracions, cal destacar-ne la més recent: el disc enregistrat en trio amb Sachiko M i Kaffe Matthews, When There is Fire Take the Stairs, que acaba d’augmentar la seva ja extensa discografia.

ASMUS TIETCHENS

Hamburg

30 d’octubre de 2003

22,00 h. Saló d’actes de la seu del Districte de Gràcia, Plaça de Rius i Taulet 2

La trajectòria d’aquest pioner de la música electrònica alemanya és impressionant. Després de l’edició de Formen Letzter Hausmusik, a United Daries, als vuitanta, tenim a l’abast composicions seves escrites des de 1967. Amb tot, probablement és més conegut al nostre país per la seva participació en el disc Cluster and Eno, deu anys després i també per les acurades edicions que Esplendor Geométrico Discos li va dedicar. El cert és que el viatge de Tietchens, paral·lel en ocasions al dels Komische Kurriers, l’ha dut no només ben lluny en l’espai, sinó directament al present, ja que és en aquests moments un dels músics més influents per a les noves generacions electròniques. Aquí està la seva recent col·laboració amb Thomas Köner, simultània a l’aparició dels seus arxius sonors (des de 1965) i als seus Teilmenge Series, a Ritornell. Impossible de resumir, la personalitat artística de Tietchens revesteix aquesta nit del festival d’esdeveniment únic.

STÉPHANE OLIVE

Besançon

30 d’octubre de 2003

23,30 h. Oníria, Milà i Fontanals 35

El primer concert de l’OFF LEM 2003 estarà protagonitzat per aquest jove compositor francès i resident a Barcelona, contrabaixista i violoncelista, que ha treballat fins a dia d’avui en diversos projectes equidistants del pop i el jazz, la música per a cinema o per a espectacles de titelles i de dansa, a més d’incursions en la música berber i el circ. Les seves influències van des del free-jazz al minimalisme, passant per la chanson francesa. La incorporació de l’electrònica ha produït una evolució en la seva música que podrem comprovar en aquest concert i en el seu imminent primer disc, actualment en preparació. Una delicada suite de fragments onírics, cançons de bressol minimalistes i bandes sonores irreals en format de cançons instrumentals curtes…

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA dirigida per

 JORGE HARO Buenos Aires

Estrena: “u_bsc>2003” Música para banda sinfónica y sonidos concretos

31 d’octubre de 2003

22,00 H. L´Espai, Travessera de Gràcia 63

Fa dos anys vam comptar amb la presència d’Haro al LEM per realitzar un set d’electrònica freda, rítmica i impregnada de subtil melanconia, que és el seu segell personal i que ha distribuït arreu del món a través del col·lectiu Fin del Mundo. Però, en aquesta ocasió, el compositor argentí s’apropa al festival per mostrar-nos una altra faceta del seu treball, que el posarà al capdavant de seixanta instrumentistes. Quedaran doncs a una banda, per uns minuts, els trajectes sintètics de la seva obra, la seva faceta com a dj i fins i tot les seves aproximacions a la creació acusmàtica o a la instal·lació sonora, per oferir-nos una partitura inèdita realitzada especialment per a la formació que tradicionalment clou el festival. Comença doncs, amb la composició de Jorge Haro, la tradicional nit del LEM dedicada a la Banda Municipal de Barcelona.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA dirigida per

MAGDA PUCCI São Paulo

Estrena: MDP – SP/84 – Random life in the big city

31 d’octubre de 2003

22,30 h. L´Espai, Travessera de Gràcia 63

Compositora i intèrpret, investigadora del repertori multiètnic a través del projecte Mawaca, format per sis cantants i sis instrumentistes, una incansable activitat l’ha portada a estudiar amb mestres de les músiques índia, africana, àrab i de la música indígena del Brasil, al mateix temps que freqüentava els cursos del compositor canadenc Murray Schaffer i de Toshiko Akioshi. Formada en composició i direcció al seu país amb Willy Correa de Oliveira i Gilberto Mendes, compta amb una extensa discografia a més de ser l’autora de nombroses músiques per a teatre, estrenades a tot el món. Així mateix, desenvolupa la seva activitat en el camp multimèdia i la pedagogia, i també exerceix el periodisme d’investigació a la ràdio i a la televisió del seu país. Cal dir que la seva presència al capdavant de la Banda Municipal de Barcelona és un dels plats forts d’aquesta nit.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA dirigida per

TSUKIKO AMAKAWA Tokyo

Estrena: No te veo…

31 d’octubre de 2003

23,00 h. L´Espai, Travessera de Gràcia 63

Va començar els seus estudis de piano als sis anys, escollida millor pianista de l’institut Tsurugaoka (Universitat Nipona) el 1982, 83 i 84. La seva investigació de la música instrumental la porta a interessar-se també pel violí, la flauta i la trompeta. Paral·lelament estudia composició, història de la música, música coral, musicologia, tècnica vocal, música ètnica, harmonia, acústica, pedagogia musical… fins que s’introdueix en la composició moderna i les músiques modernes populars i arriba a dirigir la Brass Band de Niza (Saitama). Després de recórrer Àsia i Europa, s’instal·la a Espanya, on comença a treballar amb músics com Pelayo F. Arrizabalaga, Nilo Gallego i Markus Breuss. El 2001, funda Doronko Records i treballa la improvisació amb Peter Kowald. Com a resultat d’una carrera tan prolífica, ens trobem davant d’una creadora de múltiples registres i d’una personalitat intensa que domina llenguatges  tan diversos com els que la música contemporània maneja en l’actualitat.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA dirigida per

MARC EGEA Barcelona

Estrena: me n’aniré a viure a la lluna (per a viola de roda i banda simfònica)

31 d’octubre de 2003

23,30 h. L´Espai, Travessera de Gràcia 63

Aquest excepcional multiinstrumentista va protagonitzar un dels moments més especials del LEM 2002 i ha format part de la tríada de residents d’enguany. Des del seu anterior pas pel festival ha publicat dos nous CD i ha experimentat en la conjunció de la seva música amb la poesia i la dansa. Les seves composicions són lluminoses, mítiques i hipnòtiques, com hem dit en alguna ocasió, capaces de conciliar l’esperit minimalista amb la tradició folklòrica. Marc Egea es posarà al capdavant de la Banda Municipal de Barcelona per presentar una nova composició en la qual es trobin dos mons instrumentals poc conciliats fins ara: la poderosa força dels vents de la banda i la viola de roda, aquesta petita joia que ha travessat els segles i les classes socials amb el seu so circular. Sens dubte, una ocasió que no podem perdre.

CD

Buenos Aires

1 de novembre de 2003

20,00 h. Autobús plaça Catalunya – Centre Artesà Tradicionàrius

Per apropar-nos a la cloenda del festival, CD (àlies de Christian Dergaraberdian) pilotarà l’últim autobús sonor de l’any. CD ha estat un dels tres artistes residents del 2003 a partir de la seva participació a l’OFF de l’any anterior. Àmplia trajectòria la d’aquest plunderfonista argentí, afincat a Barcelona des de fa dos anys i, no ho oblidem, membre fundador dels singulars Reynols i participant en suggerents projectes com Lens Cleaner Trio, El apareamiento de las psicotruchas  i  l’State of the Nation 2001 d’Elliot Sharp. Música orgànica, psicotròpica i polimòrfica, impregnada d’humor enèrgic i ambients de ciència-ficció. CD pren en aquesta ocasió la premisa/pregunta cageiana “què és més musical, un camió que passa per davant d’una fàbrica o un camió que passa per davant d’una acadèmia de música?”, per explorar una sort de música funcional que en tot moment renegui de la seva condició per intentar fondre’s amb el contorn sonor.

FESTA DE CLOENDA

EL BICICLETERO

Sevilla

performance flamenca (inclou el famós número del ”Maletón”)

1 de novembre de 2003

22,00 h. Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), Travessia de Sant Antoni 6-8

Raúl Cantizano i Fiambrera Barroca al costat del cantaor Vicente Gelo emplacen el flamenc sota les claus de l’art d’acció i l’experimentació sonora. Vesteixen Cage de lunares, s’acosten al flamenc de puntetes i, com qui no vol la cosa, comencen a desfullar-lo, el deconstrueixen “hasta devolver al quejío su calidad de sonido articulado”. La troupe del Bicicletero arriba a Gràcia com les companyies de flamenc entre els anys 30 i 60 del segle XX arribaven als pobles, els seus integrants protagonitzaran aparicions glamouroses als bars i llocs cèntrics de la Vila per tornar a la carretera després de protagonitzar la primera part d’aquesta nit de cloenda de festival, que esperem que deixi un record que trigui en esborrar-se de la memòria de tothom.

FESTA DE CLOENDA

HEIDI MORTENSON

Esbjerg

1 de novembre de 2013

22,00 h. Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), Travessia de Sant Antoni 6-8

Heidi Mortenson ha estat també resident oficial del LEM durant el 2003. Va protagonitzar un dels concerts més suggerents de la secció OFF de l’any passat i la seva carrera ha continuat al llarg d’aquest any amb noves edicions i importants concerts a Europa. Paral·lelament, la seva trajectòria com a DJ li ha permès prodigar-se en tota mena d’espais i actes, tot adquirint un prestigi indubtable. És amb aquesta faceta com Mortenson clourà l’edició del festival d’aquest any: fi de festa en la qual tots aquells que hem fet possible aquest setè LEM volem compartir amb artistes i públic les darreres hores del festival. Tornarem a trobar-nos l’any vinent. Fins llavors, mantindrem la vigília necessària per perseguir les aventures de la nostra imaginació.