ARTISTES 2013

NUNO REBELO I ANNA SUBIRANA
Lisboa/Barcelona
dimecres 2 d’octubre, 21 h
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

El LEM 2013 arrenca amb l’homenatge d’una de les més riques i inclassificables escenes musicals d’aquesta ciutat a un dels músics més brillants d’aquesta mateixa generació: Joan Saura, que ens va deixar l’octubre de l’any passat. Que el LEM comenci amb aquesta nit tan especial vol ser el nostre homenatge a en Saura, que va estar des del primer any col·laborant i participant en el festival, i alhora, a tota aquesta extraordinària generació. Dos dels amics i col·laboradors més propers de Joan, Anna Subirana (veu) i Nuno Rebelo (guitarra) porten endavant el projecte que obrirà el LEM: veu i guitarra portuguesa que dialoguen compositivament amb una estructura audiovisual i la poesia de Wisława Szymborska i Hans Magnus Enzensberger.

CASTELLANO

El LEM 2013 arranca con el homenaje de una de las más ricas e inclasificables escenas musicales de esta ciudad a uno de los músicos más brillantes de esa misma generación: Joan Saura, que nos dejó en octubre del año pasado. Que el LEM comience con esta noche tan especial quiere ser nuestro homenaje a Saura, que estuvo desde el primer año colaborando y participando en el festival, y también a toda esa extraordinaria generación. Dos de los amigos y colaboradores más próximos de Joan, Anna Subirana (voz) y Nuno Rebelo (guitarra) llevan adelante el proyecto que abrirá el fuego: voz y guitarra portuguesa que dialogan compositivamente con una estructura audiovisual y la poesía de Wisława Szymborska y Hans Magnus Enzensberger.

ENGLISH

LEM 2013 starts out with a homage by one of the most rich and unclassifiable music scenes of this city to one of the most brilliant musicians of that same generation: Joan Saura, whom left us in October last year. Opening LEM with this special evening is the festival’s tribute to Saura, whom collaborated with and participated in the festival since its first edition, and to that entire extraordinary generation. Two of Joan’s closest friends and collaborators Anna Subirana (voice) and Nuno Rebelo (guitar) present the project that will kindle the fire: voice and Portuguese guitar that dialogue compositionally with an audiovisual structure and the poetry of Wisława Szymborska and Hans Magnus Enzensberger.

SETSFREE
Barcelona
dimecres 2 d’octubre, 22 h
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

CATALÀ

Aquest septet és la reunió d’alguns dels músics més atrevits i experimentats de l’escena free barcelonina i un conglomerat d’experiències en la trajectòria musical de Joan Saura. Rafael Zaragoza (guitarra), Liba Villavecchia (saxos), Agustí Martínez (saxo i clarinet), Eduard Altaba (contrabaix), Ramón Solé (guitarra), Xavi Tort (trompeta) i Quicu Samsó (bateria), han estat companys de viatge de la carrera artística de Saura en les últimes dècades. Fa pocs mesos es van tancar en l’estudi Bonsó de Guille Pérez per gravar un disc que, editat per Picap, es presenta en aquest concert. Porta per títol Joan, i a més d’un homenatge a l’amic perdut, és una reunió excepcional de músics imprescindibles. Tots estarem aquí.

CASTELLANO

Este septeto es la reunión de algunos de los músicos más atrevidos y experimentados de la escena free barcelonesa y un conglomerado de experiencias en la trayectoria musical de Joan Saura. Rafael Zaragoza (guitarra), Liba Villavecchia (saxos), Agustí Martínez (saxo y clarinete), Eduard Altaba (contrabajo), Ramón Solé (guitarra), Xavi Tort (trompeta) y Quicu Samsó (batería), han sido compañeros de viaje de la carrera artística de Saura en las últimas décadas. Hace pocos meses se encerraron en el estudio Bonsó de Guille Pérez para grabar un disco que, editado por Picap, se presenta en este concierto. Lleva por título Joan, y además de un homenaje al amigo perdido, es una reunión excepcional de músicos imprescindibles. Todos estaremos ahí.

ENGLISH

This septet is a reunion of some of the most daring and experimented musicians of barcelona’s free music scene and a conglomerate of experiences in the musical trajectory of Joan Saura. Rafael Zaragoza (guitar), Liba Villavecchia (sax), Agustí Martínez (sax and clarinet), Eduard Altaba (double bass), Ramón Solé (guitar), Xavi Tort (trumpet) and Quicu Samsó (drums), that have been travel companios in Saura’s artistic carreer in recent decades. A few months ago they locked themselves in Guille Pérez’s Bonsó studio to record an album released by Picap and presented in this concert. It’s entitled Joan and apart from paying homage to a lost friend is an exceptional reunion of essential musicians. We’ll all be there.

CANDOR CHASMA
Cagliari/Parma

dijpus 3 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Ens trobem en una terra industrial erma, per uns altaveus sonen enregistraments abandonats del passat, possiblement una emissió residual sense receptor. Ens submergim amb els ulls tancats en la muralla de soroll, mentre ens recolzem sobre les freqüències i surem miasma avall. Fruit de la col·laboració internacional entre Gràcia Territori Sonor i TiConZero arriben aquests veterans de l’escena experimental/power electronics italiana Simon Balestrazzi (fundador dels mítics TAC i de Kirlian Camera) i Corrado Altieri (Uncodified, Monosonik), Candor Chasma revisen i reescriuen el so industrial més old school des de perspectives que miren al futur però usant mètodes analògics. Una proposta tan cerebralment estimulant com perillosa i psicodèlica.

CASTELLANO

Nos encontramos en una tierra industrial baldía, por unos altavoces suenan grabaciones abandonadas del pasado, posiblemente una emisión residual sin receptor. Nos sumergimos con los ojos cerrados en la muralla de ruido, mientras nos recostamos sobre las frecuencias y flotamos miasma abajo. Fruto de la colaboración internacional entre Gràcia Territori Sonor y TiConZero llegan estos veteranos de la escena experimental/power electrónics italiana Simon Balestrazzi (fundador de los míticos TAC y de Kirlian Camera) y Corrado Altieri (Uncodified, Monosonik), Candor Chasma revisan y reescriben el sonido industrial más old school desde perspectivas que miran al futuro pero usando métodos analógicos. Una propuesta tan cerebralmente estimulante como peligrosa y psicodélica.

ENGLISH

We find ourselves in the middle of a wasteland; some speakers are transmitting abandoned recordings from the past, possibly a residual emission with no recipient. We submerge ourselves in the wall of noise with our eyes closed, while we lean against the frequencies and float down the miasma stream. Fruit of the international collaboration between Gràcia Territori Sonor and TiConZero we are visited by these veterans of Italy’s experimental/power electronics scene: Simon Balestrazzi (founding member of the mythical TAC and Kirlian Camera) and Corrado Altieri (Uncodified, Monosonik), Candor Chasma revisit and rewrite the old school industrial sound from a forward thinking perspective but using analogical methods. A project as cerebrally stimulating as is dangerous and psychedelic.

:ZOVIET*FRANCE:
Newcastle

dijous 3 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÀ

Banda aïllacionista per excel·lència, banda de culte entre bandes de culte, la seva llegenda s’embolcalla en una boirina de misteri. Nominalment parteix de l’escena postindustrial britànica nascuda a principis dels anys 80, tanmateix aquest és un projecte que ocupa genuïnament un gènere que solament habiten ells mateixos. Prolífics en la creació, s’han prodigat poc en directe: de fet la d’aquest LEM és la seva primera actuació a Espanya. La seva estètica musical és punt de trobada entre futurisme i primitivisme, ambients que ens remeten a paisatges industrials d’una civilització extingida, on maquinària que grinyola, textures corroïdes, ressons decadents i ritus post-apocalíptics conviuen en harmonia. Sens dubte una oportunitat única.

CASTELLANO

Banda aislacionista por excelencia, banda de culto entre bandas de culto, su leyenda se encuentra envuelta en una neblina de misterio. Nominalmente parte de la escena post-industrial británica nacida a principios de los años 80, sin embargo éste es un proyecto que ocupa genuinamente un género solo habitado por ellos mismos. Aunque prolíficos en la creación, se han prodigado poco en directo: de hecho la de este LEM va a ser su primera actuación en España. Su estética musical es punto de encuentro entre futurismo y primitivismo, ambientes que nos remiten a paisajes industriales de una civilización extinguida, donde maquinaria chirriante, texturas corroídas, ecos decadentes y ritos post-apocalípticos conviven en armonía. Sin duda una oportunidad única.

ENGLISH

The ultimate isolationist band, the cult band among cult bands, their legend is shrouded in mystery. Nominally part of the British post-industrial scene of the early 80’s, this is a project which genuinely occupies a genre which is solely inhabited by them. Although prolific in creativity they seldom play live: in fact this show at LEM is their first ever in Spain. Their musical aesthetic is the meeting point between futurism and primitivism, atmospheres that place us in industrial landscapes of an extinguished civilization, where buzzing machinery, rusty textures, decadent echoes and post apocalyptic rites coexist in harmony. Without a doubt a once-in-a lifetime opportunity.

BERTA PUIGDEMASA & GONZALO MARCUZZI
Lleida / Buenos Aires

divendres 4 d’octubre, 19 h
Museu Marítim de Barcelona (sala Marquès de Comillas)
Av. de les Drassanes s/n

CATALÁ

Atenció! aquesta activitat no apareix en el programa imprès del LEM, es tracta d’un concert de Berta Puigdemasa (arpa processada), resident enguany de Gràcia Territori Sonor amb el treball audiovisual del videoartista i realitzador Gonzalo Marcuzzi, com a acte inaugural de la World Space Week, que tindrà lloc a Barcelona a partir d’aquest divendres. La col·laboració de Gràcia Territori Sonor amb el col·lectiu Spaii ha fet possible aquesta delicatessen per als seguidors del LEM. Un off molt especial. Puigdemasa ha sigut també una de les residents del projecte Eclíptica 2013 a l’Observatori Astronòmic de Castelltallat. En aquest programa de residències, es proposa als compositors l’aventura de l’exploració del cel i també del territori. Aquest és també l’esperit de la World Space Week aquest any, al proposar com a tema central de la Setmana: Explorant Mart. Descobrint la Terra. Puigdemasa i Marcuzzi ens proposen l’aventura sensorial de la distància que ens separa (o més aviat ens uneix) a Mart: 54,6 milions de kilòmetres.

CASTELLANO

Atención! esta actividad no aparece en el programa impreso del LEM, se trata de un concierto de Berta Puigdemasa (arpa procesada), residente este año de Gràcia Territori Sonor con el trabajo audiovisual del videoartista y realizador Gonzalo Marcuzzi, como acto inaugural de la World Space Week, que tendrá lugar en Barcelona a partir de este viernes. La colaboración de Gràcia Territori Sonor con el colectivo Spaii ha hecho posible esta delicatessen para los seguidores del LEM. Un off muy especial. Puigdemasa ha sido también una de las residentes del proyecto Eclíptica 2013 en el Observatorio Astronómico de Castelltallat. En este programa de residencias, se propone a los compositores la aventura de la exploración del cielo y también del territorio. Este es también el espíritu de la World Space Week este año, al proponer como tema central de la Semana: Explorando Marte. Descubriendo la Tierra. Puigdemasa y Marcuzzi nos proponen la aventura sensorial de la distancia que nos separa (o más bien nos une) a Marte: 54,6 millones de kilómetros.

ENGLISH

Attention! This activity doesn’t appear in LEM’s printed programme: it’s a concert by Berta Puigdemasa (processed harp) who is currently resident artist of Gràcia Territori Sonor together with the audiovisual work of videoartist and director Gonzalo Marcuzzi as the inaugural activity of World Space Week which will take place in Barcelona from next Friday. The collaboration of Gràcia Territori Sonor with the Spaii collective has made this delicatessen possible for the followers of LEM. A very special “off”. Puigdemasa was also one of the residents of the Eclíptica project this 2013 at the Observatori Astronòmic de Castelltallat. This residency program proposes composers the adventure of exploring both the cosmos and the territory. This is also the spirit of World Space Week this year as the central theme for the Week is: “Exploring Mars. Discovering Earth” Puigdemasa and Marcuzzi will propose us the sensorial adventure of the distance that separates us from -or rather that unites us with- Mars: 54,6 million kilometers.

TIGER MENJA ZEBRA
Barcelona

divendres 4 d’octubre, 22 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

CATALÁ

La coincidència d’aquests tres músics, durant 10 anys en els pioners del postrock estatal Camping, ens dóna pocs senyals del que ens oferiran aquesta nit. Caos controlat, electro sorollós i sensibilitat rock a parts iguals, sostinguts per un matrimoni d’instrumentació rock tradicional (guitarres, baix i bateria) i elements electrònics (seqüenciadors, caixes de ritmes de joguina i samplers). Les veus distorsionades, usades com un instrument més, declamen repetitives i provocatives lletres en català. En aquesta ocasió es presenten amb Com començar una guerra (2011) i ens prometen una guerra física i visceral, evitant el decoratiu i/o explicatiu. Tindrem l’oportunitat de comprovar les seves tàctiques de vertigen i caos en directe.

CASTELLANO

La coincidencia de estos tres músicos, durante 10 años en los pioneros del postrock estatal Camping, nos da pocas señales de lo que nos va a deparar esta noche. Caos controlado, electro ruidoso y sensibilidad rock a partes iguales, sostenidos por un matrimonio de instrumentación rock tradicional (guitarras, bajo y batería) y elementos electrónicos (secuenciadores, cajas de ritmos de juguete y samplers). Las voces distorsionadas, usadas como un instrumento más, declaman repetitivas y provocativas letras en catalán. En esta ocasión se presentan con Com començar una guerra (2011) y nos prometen una guerra física y visceral, evitando lo decorativo y/o explicativo. Tendremos la oportunidad de comprobar sus tácticas de vértigo y caos en directo.

ENGLISH

That three of their members coincided in the Spanish post rock pioneers Camping give us few signals of what will happen this night. Controlled chaos, noisy electro and rock sensibility in even parts sustained by the marrying of traditional rock instrumentation (guitars, bass, drums) and electronic elements (sequencers, toy drum machines and samplers). Distorted voices are used as another instrument, proclaiming repetitive and provocative lyrics in Catalan. On this occasion they will present themselves with Com començar una guerra (Music or Nothing, 2012) behind them, coming with the promise of a physical and visceral war, avoiding the decorative or the explicative. We’ll have the opportunity to experience their vertigo and chaos tactics in a live setting.

PUTAN CLUB
Perpinyà/Salento

divendres 4 d’octubre, 23 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

CATALÁ

François Cambuzat és un vell conegut en l’escena avantrock barcelonina per les seves incendiàries incursions amb L’Enfance Rouge. Al costat de la italiana Gianna Greco (Muffx, Shotgun Babies) ens presenten al seu fill: una mescla impossible d’avantrock i techno/dubstep. Amb més de 700 concerts des de la seva formació, per Europa, Àfrica i Àsia, Putan Club és una cèl·lula de resistència artística iconoclasta i violenta, groovy i sexy. El seu mode d’actuació es basa en accions de guerrilla: des de la galeria d’art de Nova York al squat bosnià, passant per la discoteca japonesa. Una violació postmoderna del llegat de Birthday Party per l’electrònica actual més brutal, amb influències de la música clàssica contemporània. Una demostració de capacitat d’adaptació, de supervivència i de superació.

CASTELLANO

François Cambuzat es un viejo conocido en la escena avantrock barcelonesa por sus incendiarias incursiones con L’Enfance Rouge. Junto a la italiana Gianna Greco (Muffx, Shotgun Babies) nos presentan a su hijo: una mezcla imposible de avantrock i techno/dubstep. Con más de 700 conciertos desde su formación, por Europa, África y Asia, Putan Club es una célula de resistencia artística iconoclasta y violenta, groovy y sexy. Su modo de actuación se basa en acciones de guerrilla: desde la galería de arte de Nueva York al squat bosnio, pasando por la discoteca japonesa. Una violación postmoderna del legado de Birthday Party por la electrónica actual más brutal, con influencias de la música clásica contemporanea. Una demostración de capacidad de adaptación, supervivencia y superación.

ENGLISH

François Cambuzat is an old acquaintance in Barcelona’s avantrock scene owing to his incendiary incursions with L’Enfance Rouge. Together with Italian Gianna Greco (Muffx, Shotgun Babies) they present us their child: an impossible mix between avantrock and techno/dubstep. With more than 700 shows in Europe Africa and Asia since its inception Putan Club is an artistic resistance cell, iconoclastic and violent, groovy and sexy. Their modus operandi is based on guerrilla assaults: from an art gallery in New York to a Bosnian squat to a Japanese discotheque. A post-modern violation of Birthday Party’s legacy by the most brutal electronic music with influences from contemporaneous classical music. A demonstration of adaptability, survival and overcoming.

COÀGUL
Barcelona

dissabte 5 d’octubre, 21 h
Hangar
Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40

CATALÁ

Resident de Gràcia Territori Sonor aquest any, el sempre inquiet Marc O’Callaghan ens ha acostumat a la sorpresa. Exemples recents són la seva actuació a l’Observatori Astronòmic de Castelltallat en el marc del projecte Eclíptica o el seu recent concert al Sónar. A diferència d’altres artistes electrònics contemporanis, concentrats en exercicis de perfecció estèril, cada concert és diferent. I alhora tots ells són indubtablement Coàgul. Muntat en una massa polsant de soroll rítmic, aquest Virgili industrial conjura processons hímniques i minimalistes, amb ànima esotèrica, black-metalera i punk. Amb el seu primer vinil La Roda de la Justícia (Màgia Roja, 2013) molt a la vora, arriba en un moment radiant. Una llum tan brillant que crema el món.

CASTELLANO

Residente de Gràcia Territori Sonor este año, el siempre inquieto Marc O’Callaghan nos ha acostumbrado a la sorpresa. Ejemplos recientes son su actuación en el Observatorio Astronómico de Castelltallat en el marco del proyecto Eclíptica o su reciente concierto en el Sónar. A diferencia de otros artistas electrónicos contemporáneos, concentrados en ejercicios de perfección estéril, cada concierto es diferente. Y a la vez todos ellos son indudablemente Coàgul. Montado en una masa pulsante de ruido rítmico, este Virgilio industrial conjura procesiones hímnicas y minimalistas, con alma esotérica, black-metalera y punk. Con su primer vinilo La Roda de la Justícia (Màgia Roja, 2013) a la vuelta de la esquina, llega en un momento radiante. Una luz tan brillante que quema el mundo.

ENGLISH

Resident of Gràcia Territori Sonor this year, the always restless Marc O’Callaghan has the habit of surprising us every time. Recent examples are his performance at the Astronomical Observatory of Castelltallat in the marc of the Eclíptica project or his performance at Sónar festival. In contrast to other contemporaneous electronic artists absorbed by exercises of sterile perfection, each show is different. And at the same time all are unmistakably Coàgul. Riding on a pulsing mass of rhythmic noise, this industrial Virgil invokes anthemic and minimalistic processions, with a soul which is esoteric, black metal and punk in equal parts. With his vinyl La Roda de la Justícia (Màgia Roja, 2013) just around the corner, he comes to us in a radiant moment. A light so bright that it burns the World.

PUCE MARY
Copenhagen

dissabte 5 d’octubre, 22 h
Hangar
Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40

CATALÁ

Últimament està en boca de la intelligentsia experimental europea que Puce Mary és el projecte en solitari de la danesa Frederikke Hoffmeier. Estretament relacionada amb l’escena punk de la seva ciutat natal, ha evolucionat des de les primeres cintes i vinils publicades en el segell Posh Isolation, que transcorrien per paràmetres més minimalistes, fins a una creativitat a raig, però plena de matisos. Encara que la seva trajectòria és relativament curta, Puce Mary, a través de col·laboracions i en solitari, ja ha transitat de la música concreta poètica als drones purs i fins a l’industrial rítmic i cafre que ha mostrat últimament en directe. Quin d’aquests matisos mostrarà aquesta nit és la incògnita que tenim per resoldre.

CASTELLANO

Últimamente está en boca de la intelligentsia experimental europea: Puce Mary es el proyecto en solitario de la danesa Frederikke Hoffmeier. Estrechamente relacionada con la escena punk de su ciudad natal, ha evolucionado desde sus primeras cintas y vinilos en el sello Posh Isolation, que transcurrían por parámetros más minimalistas, hasta una creatividad a chorro, pero llena de matices. Aunque su trayectoria es relativamente corta, Puce Mary, a través de colaboraciones y en solitario, ya ha transitado de la música concreta poética a los drones puros y hasta el industrial rítmico y cafre que ha mostrado últimamente en directo. Cuál de esos matices mostrará esta noche es la incógnita que tenemos por resolver.

ENGLISH

Lately on the lips of Europe’s experimental intelligentsia, Puce Mary is the moniker of Danish musician Frederikke Hoffmeier. Closely related with the punk scene of her native city, she has evolved from her first tapes and records on Posh Isolation label- that flowed along minimalist parameters- to an overflowing torrent of creativity nonetheless full of nuances. Although her trajectory is relatively short, through collaborations and in her solo work Puce Mary has transited from poetic musique concrète to pure drones to the harsh and rhythmic industrial sound of her latest shows. Which of those nuances she will showcase on this night is the question we’re waiting to resolve.

ENTRE VIFS
Paris

dijous 10 d’octubre 11 h sessió premi del públic
21 h concert
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

CATALÀ

El dia dedicat al premi Luigi Russolo té un atapeït programa que comença al matí. Vine a l’auditori del MACBA a les 11h a escoltar les obres finalistes i podràs votar el premi del públic. Ja a la nit, hi haurà el concert d’Entre Vifs, projecte que va evolucionar dels llegendaris sorollistes Le Syndicat, grup francès situat en la mateixa escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que va influenciar des de l’escena de gabber primigènia a Aphex Twin. Le Syndicat viu una transformació gradual fruit de la seva experimentació cada vegada mes intensa amb la creació d’instruments d’influència russoliana que eventualment desemboca en Entre Vifs, una de les propostes més originals de maximalisme sònic.

CASTELLANO

El día dedicado al premio Luigi Russolo tiene un apretado programa que empieza por la mañana. Ven al Auditorio del MACBA a las 11h a escuchar las obras finalistas y podrás votar el premio del público. Ya por la noche, tendremos el concierto de Entre Vifs, proyecto que evolucionó de los legendarios ruidistas Le Syndicat, grupo francés situado en la misma escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que influenció desde la escena de gabber primigenia a Aphex Twin. Le Syndicat vive una transformación gradual fruto de su experimentación cada vez mas intensa con la creación de instrumentos de influencia russoliana que eventualmente desemboca en Entre Vifs, una de las propuestas más originales de maximalismo sónico.

ENGLISH

The day dedicated to the Luigi Russolo Sound Art Competition has a jam-packed program that starts in the morning: come to the MACBA’s auditorium at 11 am to listen to the finalists’ pieces and vote for the Audience Award. In the evening the concert by Entre Vifs, a project that evolved from the legendary power electronics masters Le Syndicat (French band that shared the same scene as Mauricio Bianchi, Ramaleh or Merzbow) whom influenced artists from the original gabber scene up to Aphex Twin. Le Syndicat underwent a gradual transformation born of their ever-growing experience with self-made Russolo-inspired instruments which eventually led to the birth of Entre Vifs in 1986: one of the most original projects of sonic maximalism of the world.

MACROBUKKAKE
Barcelona

divendres 11 d’octubre, 22 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

CATALÁ

Macrobukkake han irromput en l’escena amb Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mescla on es pot trobar de tot, des de hip-hop còsmic entrellaçat amb jazz del Carib i electrònica. Mentrestant, guitarres psicodèliques ens acaricien la glàndula pineal i rampells dub ens mantenen ferms en el sòl. Tot això sense deixar de ser, en el fons, cançons de pop exploratori i dansaire. Això sí, pop estranyíssim i tremendament eclèctic. De fet, això sol passar simultàniament durant el transcurs de les seves cançons sense ser un pastitx, tot el contrari, han aconseguit articular un discurs propi. Malgrat ser l’obra del seu nucli creatiu, David Cabello i Òscar Martorell, comptaran en directe amb una formació ampliada que els permetrà mostrar les capes que componen el seu àlbum de debut, complex i exòtic.

CASTELLANO

Macrobukkake han irrumpido en la escena con Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mezcla dónde se puede encontrar de todo, desde hip hop cósmico entrelazado con jazz caribeño y electrónica. Mientras tanto, guitarras psicodélicas nos acarician la glándula pineal y ramalazos dub nos mantienen firmes en el suelo. Todo esto sin dejar de ser, en el fondo, canciones de pop exploratorio y danzante. Eso si, pop extrañísimo y tremendamente ecléctico. De hecho, esto suele pasar simultáneamente durante el transcurso de sus canciones sin ser un pastiche, todo lo contrario, han conseguido articular un discurso propio. A pesar de ser la obra de su núcleo creativo, David Cabello y Òscar Martorell, contarán en directo con una formación ampliada que les permitirá mostrar las capas que componen su complejo y exótico álbum de debut.

ENGLISH

Macrobukkake has irrupted on the scene with Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), a melting pot where one can find anything from cosmic hip hop mixed with Caribbean jazz and electronics to psychedelic guitars that caress your pineal gland and lashes of dub that keep us firmly on the ground. And nonetheless deep down the songs are still exploratory dance pop tracks-albeit very strange and tremendously eclectic pop. In fact all this usually happens simultaneously during the course of a single song without ever sounding pastiche, quite the opposite; they have a musical language of their own. Although this is the product of their creative core David Cabello and Óscar Martorell they will play live with an extended formation which will allow them to replicate the layers of their complex and exotic first album.

RADIAN
Viena

divendres 11 d’octubre, 23 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

CATALÁ

El seu concert en el LEM 2006 va ser un dels més celebrats que es recorden de qualsevol edició. En aquesta ocasió ens tornen a visitar aquestes lluminàries austríaques del rock experimental més avançat. Amb ells ens porten baixos profunds i de vegades amb regust dub, que fan de bressol a un guitarrista/sintetista que ens serveix riffs compostos per ràfegues rítmiques de soroll blanc, cruixits, brunzits i efectes Larsen que els emparenten directament amb la música electrònica IDM (no en va, el seu baterista és col·laborador de Fennesz). No obstant això, mai un DJ, malgrat la seva increïble precisió, podria sostenir tal nivell d’organicitat, no gaire lluny del que farien Can si s’haguessin format escoltant Autechre o Pan Sonic en comptes de la Velvet Underground o Stockhausen.

CASTELLANO

Su concierto en el LEM 2006 fue uno de los más celebrados que se recuerdan de cualquier edición. En esta ocasión nos vuelven a visitar estas luminarias austriacas del rock experimental más avanzado. Con ellos se traen bajos profundos y a veces con regusto dub, que hacen de cuna a un guitarrista/sintetista que nos sirve riffs compuestos por ráfagas rítmicas de ruido blanco, crujidos, zumbidos i acoples que les emparentan directamente con la música electrónica IDM (no en vano, su batería es colaborador de Fennesz). Sin embargo, nunca un DJ, a pesar de su increíble precisión podría sostener tal nivel de organicidad, no muy lejos de lo que harían Can si se hubieran formado escuchando Autechre o Pan Sonic en vez de la Velvet Underground o Stockhausen.

ENGLISH

Their show at LEM 2006 was one of the most celebrated concerts of any edition. This time around these Austrian geniuses of the most advanced experimental rock will return bringing with them deep basses, sometimes with dub flavour, which are the bedrock for their guitarist/synthesizer’s riffs composed of rhythmic bursts of white noise, buzzes, crackles and feedback which links them directly with IDM sound (after all their drummer is a Fennesz collaborator). Despite their amazing precision they have an organic quality that a DJ can never achieve- not very far from what Can would have done if they had been inspired by Autechre or Pan Sonic instead of the Velvet Underground or Stockhausen.

ACEITE DE PERRO
Barcelona/Madrid

dissabte 12 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Duet d’improvisació lliure, d’estil altament idiosincràtic per a l’ampli bagatge dels seus dos components. Ángel Ontalva (October Equus) ha desenvolupat un estil únic amb la guitarra, emprant afinacions alternatives, manipulació electrònica i llenguatges provinents d’altres cultures musicals, particularment orientals i àrabs. Porta dècades realitzant música que va des de la improvisació lliure i la música experimental fins a l’avant-jazz-rock i la world music. Vasco Trilla és un baterista i percussionista establert a Barcelona amb un dilatat currículum en el camp de la improvisació lliure i exponent destacat de l’actual escena free barcelonina, col·laborador habitual en infinitat de projectes, amb llaços especialment forts amb l’escena de lliure improvisació polonesa i portuguesa.

CASTELLANO

Dúo de improvisación libre, de estilo altamente idiosincrático que se debe al amplio bagaje de sus dos componentes. Ángel Ontalva (October Equus) ha desarrollado un estilo único con la guitarra, empleando afinaciones alternativas, manipulación electrónica y lenguajes provenientes de otras culturas musicales, particularmente orientales y árabes. Lleva décadas realizando música que va desde la improvisación libre y la música experimental hasta el avant-jazz-rock y la world music. Vasco Trilla es un baterista y percusionista afincado en Barcelona con un dilatado currículum en el campo de la improvisación libre y exponente destacado de la escena free barcelonesa, colaborador habitual en infinidad de proyectos, con lazos especialmente fuertes con la escena de libre improvisación polaca y portuguesa.

ENGLISH

A free improvisation duo with a very idiosyncratic style owed to the experience of its two components. On one hand Ángel Ontalva (October Equus) whom has developed a singular guitar style using alternative tunings, electronic manipulation and languages from other musical cultures-particularly oriental and Arabic-. For decades he has been playing music that ranges from free improvisation to experimental music to avant-jazz-rock and world music. On the other hand Vasco Trilla is a drummer and percussionist based in Barcelona with a broad curriculum in the free improvisation scene and is a prominent member of Barcelona’s free music scene as a regular collaborator in a myriad of projects with strong ties to the Polish and Portuguese free improv scenes.

PERUCHO’S
Barcelona

dissabte 12 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Parlar d’ells és parlar d’història vivent de la música arriscada d’aquest país. Els seus concerts en els 70 parlaven d’un rock improvisat més free que jazz, aconseguint punts de sorollisme insospitats. Més tard van barrejar la composició amb la improvisació. La seva música cubista sembla provenir d’una dimensió paral·lela. Perucho’s és la llegenda. La sorpresa i l’insospitat s’han conservat com els seus senyals d’identitat. La seva formació i la seva música ha passat per multitud d’encarnacions i hiats, la seva última reunió, amb motiu de la reedició del seu únic disc (La Olla Express, 2011), està protagonitzada per Oriol Perucho (bateria), Oriol Pons de Vall (saxo i teclats) i Enric Cervera (contrabaix), i ha desembocat en molt poques actuacions selectes. És un luxe tenir-los al LEM.

CASTELLANO

Hablar de ellos es hablar de historia viviente de la música arriesgada en este país. Sus conciertos en los 70 hablaban de un rock improvisado más free que jazz, alcanzando puntos de ruidismo insospechados. Más tarde mezclaron la composición con la improvisación. Su música cubista parece provenir de una dimensión paralela. Perucho’s es la leyenda. La sorpresa y lo insospechado se han conservado como sus señas de identidad. Su formación y su música ha pasado por innumerables encarnaciones e hiatos, su última reunión, con motivo de la reedición de su único disco (La Olla Express, 2011), está protagonizada por Oriol Perucho (batería), Oriol Pons de Vall (saxo y teclados) y Enric Cervera (contrabajo), y ha desembocado en unas pocas actuaciones selectas. Es un lujo tenerlos en el LEM.

ENGLISH

To talk about Perucho’s is to talk about the living history of daring music in this country. Their shows in the 70’s speak of an improvised rock-more free than jazz- that reached unprecedented assaults of noise. Later they started mixing composition with improvisation. Their cubist music seems to come from a parallel dimension. Perucho’s are a legend. Surprise and the unsuspected have remained as their main distinctive qualities. Their line-up and music have undergone innumerable changes and hiatus, their most recent reunion to commemorate the re-release of their one and only record (La Olla Express, 2011) has had Oriol Perucho (drums), Oriol Pons de Vall (sax and keys) and Enric Cervera (double bass) as protagonists and has led into a few select performances. It is a luxury to have them at LEM.

SEI MIGUEL UNIT CORE
Lisboa

dissabte 12 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Sei Miguel és un reconegut trompetista, director i compositor de jazz portuguès. És un artista sui generis, amb gairebé tres dècades d’experiència, que ha desenvolupat un mètode de conducció propi que li permet tractar el so en tot el seu ampli espectre, de vegades amb solucions estranyes, sovint a través de tractaments electrònics. Com a trompetista, usa la seva inseparable pocket-trumpet per discórrer per tota la història del jazz sense límits ni prejudicis. El seu Unit Core és un quartet format per col·laboradors que porten anys tocant al se costat: els excel·lents Fala Mariam al trombó alt, Pedro Gomes a la guitarra elèctrica i el virtuós César Burago a la percussió. Una invitació a la aleatorietat i llibertat més precises.

CASTELLANO

Sei Miguel es un reconocido trompetista, director y compositor de jazz portugués. Es un artista sui generis, con casi tres décadas de experiencia, que ha desarrollado un método de conducción propio que le permite tratar el sonido en todo su amplio espectro, a veces con extrañas soluciones, a menudo a través de tratamientos electrónicos. Como trompetista, usa su inseparable pocket-trumpet para discurrir por toda la historia del jazz sin límites ni prejuicios. Su Unit Core es un cuarteto formado por colaboradores que llevan años tocando junto a él: los excelentes Fala Mariam al trombón alto, Pedro Gomes a la guitarra eléctrica y el virtuoso César Burago a la percusión. Una invitación a la aleatoriedad y libertad más precisas.

ENGLISH

Sei Miguel is a renowned Portuguese trumpeter, director and jazz composer. He’s a sui generis artist with three decades of experience that has developed a method of conducting which allows him to treat sound in all its wide spectrum- sometimes with weird solutions- frequently through electronic treatments. As a trumpeter inseparable from his pocket trumpet he flows through the entire history of jazz without prejudice or distinctions. His Unit Core is a quartet composed of collaborators that have been playing with him for years: the magnificent Fala Mariam on alto trombone, Pedro Gomes on electric guitar and the virtuoso César Burago on percussions. An invitation to experience the most precise randomness and freedom.

ALTABA / EGEA / MADAU
Barcelona/Macere

dijous 17 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

El cicle Impronits sempre ens sorprèn, i de vegades ens regala experiències memorables com la que vam viure amb la unió d’aquests tres grans improvisadors. Tan fortes van ser les ones del terratrèmol que van generar, que el cos els demanava, i a nosaltres, repetir l’experiència. El currículum d’Eduard Altaba, Adele Madau i Marc Egea en el camp de la improvisació és extens, han col·laborat amb gent com John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea és un innovador reconegut de la viola de roda, Madau explora les possibilitats del violí electrificat i Altaba posseeix un ampli repertori expressiu amb el contrabaix. Música clàssica contemporània, lírica, misteriosa i màgica, connexions instantànies i una intensa comunicació entre ells. Si no vas poder veure’ls la primera vegada, aprofita aquesta oportunitat potser irrepetible.

CASTELLANO

El ciclo Impronits siempre nos sorprende, y a veces nos regala experiencias memorables como la que vivimos con la unión de estos tres grandes improvisadores. Tales fueron las olas del terremoto que generaron, que el cuerpo les pedía, y a nosotros, repetir la experiencia. El currículum de Eduard Altaba, Adele Madau y Marc Egea en el campo de la improvisación es extenso, colaborando con gente como John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea es un reconocido innovador de la zanfoña, Madau explora las posibilidades del violín electrificado y Altaba posee un amplio repertorio expresivo con el contrabajo. Música clásica contemporánea, lírica, misteriosa y mágica, conexiones instantáneas i una intensa comunicación entre ellos. Si no pudiste verlos la primera vez, aprovecha esta oportunidad quizás irrepetible.

ENGLISH

The Impronits project always surprises but sometimes it rewards us with a truly memorable experience such as the joining of these particular three great improvisers. The shockwaves of the earthquake they generated were so strong that we -both the artists and ourselves- were compelled to repeat the event. The curriculum of Eduard Altaba, Adele Madau and Marc Egea in the field of improvisation is long, collaborating with people like John Zorn, Butch Morris or Tim Hodgkinson. Egea is a renowned innovator of the hurdy gurdy, Madau explores the possibilities of the electrified violin and Altaba possesses a wide expressive repertoire with the double bass. Classical contemporaneous music, lyrical, mysterious and magical, they had an instantaneous connection and an intense communication between them. If you didn’t see them the first time don’t miss this perhaps unrepeatable opportunity.

CHARLES HAYWARD
Londres

dijous 17 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Seria simplista i greument injust referir-se a Charles Hayward solament com el bateria, cantant i teclista dels mítics This Heat, ja que és un personatge que va connectar els vasos, en el seu moment incomunicats, del punk, el progressiu, l’industrial i l’escena experimental. Des de llavors ha desenvolupat una rica carrera tant en solitari com amb altres grups com Massacre, Camberwell Now i fins i tot formant part de Gong durant una època. Certament el desenvolupament dels seus temes en solitari captura l’esperit de This Heat, al qual tan intensament va contribuir, i comparteix la seva inconfusible veu colpidora i exaltada i les seves bateries complexes i hipnòtiques, sobre les quals dispara drones i sons psicodèlics a mig camí entre el krautrock orquestral, el postpunk zen i músiques del món al·lucinades.

CASTELLANO

Sería simplista y gravemente injusto referirse a Charles Hayward solo como el batería, cantante y teclista de los míticos This Heat, ya que es un personaje que conectó los vasos, en su momento incomunicados, del punk, el progresivo, el industrial y la escena experimental. Desde entonces ha desarrollado una rica carrera tanto en solitario como con otros grupos como Massacre, Camberwell Now e incluso formando parte de Gong durante una época. Ciertamente el desarrollo de sus temas en solitario captura el espíritu de This Heat, al que tan intensamente contribuyó, y comparte su inconfundible voz sobrecogedora y exaltada y sus baterías complejas e hipnóticas, sobre las que dispara drones y sonidos psicodélicos a medio camino entre el krautrock orquestal, el postpunk zen y músicas del mundo alucinadas.

ENGLISH

It would be simplistic and unfair to refer to Charles Hayward solely as the drummer, singer and keyboard player of the mythical This Heat. He connected the then uncomunicated vessels of the punk, progressive, industrial and experimental music scenes and since then he has developed a fruitful career both solo and with bands such as Massacre, Camberwell Now and even as a member of Gong for a period.The essence of his solo work truly captures the spirit of This Heat, to which he contributed so intensely, and shares his unmistakable voice-overwhelming and exalted- and complex and hypnotic drumming over which he triggers drones and psychedelic sounds somewhere between orchestral krautrock, zen post-punk and delirious world music.

ANNETTE KREBS & WENCESLAU GUARRO
Berlin/Barcelona

divendres 18 d’octubre, 22 h
Església de Santa Maria de Gràcia
Sant Pere Màrtir, 5

CATALÁ

Aquest és un concert de reivindicació de l’espai i el temps mitjançant la trobada entre aquests dos músics. L’obra de Krebs, guitarrista i compositora electroacústica, explora les propietats específiques dels espais en què es produeix. Al llarg de 20 anys ha desenvolupat una tècnica precisa per a la guitarra preparada i està considerada com una de les millors improvisadores del moment. Wenceslau Guarro i Nogués, conegut també amb l’àlies de Gouyko, improvisador (increïble concert amb sax.org al LEM 2010) i organista de les esglésies dels Caputxins de Sarrià i de Santa María Auxiliadora. La seva missió: alliberar l’òrgan de lligams sacres o estilístics i presentar-ho com un instrument més. Tots dos es troben per oferir aquest concert a l’església de Santa Maria de Gràcia.

CASTELLANO

Éste es un concierto de reivindicación del espacio y el tiempo mediante el encuentro entre estos dos músicos. La obra de Krebs, guitarrista y compositora electroacústica, explora las propiedades específicas de los espacios en que se produce. A lo largo de 20 años ha desarrollado una técnica precisa para la guitarra preparada y está considerada como una de las mejores improvisadoras del momento. Wenceslau Guarro i Nogués, conocido también con el alias de Gouyko, improvisador (increíble concierto con sax.org en el LEM 2010) y organista de las iglesias de los Capuchinos de Sarriá y de Santa María Auxiliadora. Su misión: liberar el órgano de ataduras sacras o estilísticas y presentarlo como un instrumento más. Ambos se encuentran para ofrecer este concierto en la iglesia de Santa Maria de Gràcia.

ENGLISH

This is a concert that will vindicate space and time through the meeting of Annette Krebs and Gouyko. Krebs’ work as a guitarist and electroacoustic composer explores the specific properties of the space in which it is produced. Over 20 years she has developed a precise technique for the prepared guitar and is considered to be one of the best current improvisers with her instrument. Gouyko is the alias of Wenceslau Guarro i Nogués, improviser (he played an incredible show with sax.org at LEM 2010) and is the organist of churches Capuchinos de Sarriá and Santa María Auxiliadora. His mission: to free the organ from religious or stylistic constraints and present it as just another instrument. Both will meet in the Santa Maria’s church in Gràcia for this concert.

TURING TARPIT
Barcelona

dissabte 19 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Una de les millors raons per passar per qualsevol concert del LEM és esperar l’inesperat. Per la nit de cloenda de la present edició del dispositiu LEM, tenim com a primer plat un descobriment recent de l’escena exploratòria local. Partint d’un nom que uneix a tots dos en el seu gust per l’electrònica més geek (malgrat sigui un llenguatge de programació), per a Ramon Casamajó i Ferran Gavín (trompeta, guitarra i electrònica), que tenen experiència en formacions més convencionals com Hitabaldaäs i Nordkapp, aquesta és la vàlvula de fuita per treure el fre al seu gust per la creació lliure, la improvisació i l’electrònica experimental. El seu discurs de paisatges flotants i al·lucinògens es barreja amb blocs sorollistes de forma natural i sorprenent.

CASTELLANO

Una de las mejores razones para pasarse por cualquier concierto del LEM es esperar lo inesperado. Para la noche de clausura de la presente edición del dispositivo LEM, tenemos como primer plato un descubrimiento reciente de la escena exploratoria local. Partiendo de un nombre que une a ambos en su gusto por la electrónica más geek, no obstante sea un lenguaje de programación, para Ramon Casamajó i Ferran Gavín (trompeta, guitarra i electrónica), que tienen experiencia en formaciones más convencionales como Hitabaldaäs i Nordkapp, esta es la válvula de escape para dar rienda suelta a su gusto por la creación libre, la improvisación y la electrónica experimental. Su discurso de paisajes flotantes y alucinógenos se entremezcla con bloques ruidistas de forma natural y sorpresiva.

ENGLISH

One of the best reasons to attend any LEM concert is that one can expect the unexpected. For the closing day of this present edition we have for starters a recent discovery of the local exploratory scene. With a name that hints their passion for the geekiest information technology- it’s the name of a programming language- for Ramon Casamajó and Ferran Gavin (trumpet, guitar and electronics) who have experience in more conventional formations like Hitabaldaäs and Nordapp, this is their outlet for their love for free creativity, improvisation and experimental electronics. Their aesthetic runs through floating and trippy landscapes mixed with blocks of noise in a natural and surprising way.

C-UTTER
Barcelona/Càdis

dissabte 19 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Ara hem de preparar-nos per a un descens als inferns. Ens guiaran Kike i Riegla, també coneguts com a C-Utter, armats de violí, electrònica, micros de contacte, atuells metàl·lics diversos i veus agòniques. Ells mateixos es defineixen com un encreuament entre l’escola industrial de Einstürzende Neubauten i l’essència DIY de l’anarcopunk de Crass. Alhora que revolucionaris i subversius, els seus concerts són un ritual. C-Utter fan un aquelarre de guerrilla, cru i refinat al mateix temps, ple de matisos. Vam poder comprovar-ho en la seva mesmèrica actuació al LEM-Emanacions del 2011, on ens van presentar la seva adaptació particular de l’obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar, provinent del vinil compartit amb Electrozombies.

CASTELLANO

Ahora nos tenemos que preparar para un descenso a los infiernos. Nos guiarán Kike y Riegla, también conocidos como C-Utter, armados de violín, electrónica, micros de contacto, cacharros metálicos varios y voces agónicas. Ellos mismos se definen como un cruce entre la escuela industrial de Einstürzende Neubauten y la esencia DIY del anarcopunk de Crass. Añadamos que, a la vez que revolucionarios y subversivos, sus conciertos son un ritual. C-Utter hacen un aquelarre de guerrilla, crudo y refinado al mismo tiempo, lleno de matices. Pudimos comprobarlo en su mesmerizante actuación en el LEM-Emanacions del 2011, donde nos presentaron su particular adaptación de la obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar, proveniente de su vinilo compartido con Electrozombies.

ENGLISH

For this show we’ll have to prepare for a descent to hell. We’ll be guided through them by Kike and Riegla, also known as C-Utter, armed with a violin, electronics, contact mics, assorted metallic objects and anguished voices. They define themselves as a cross between the Einstürzende Neubauten industrial school and the DIY anarcho-punk essence of Crass. We should add that besides being revolutionary and subversive, their concerts are truly a ritual. C-Utter make a guerrilla sabbat- raw and refined at the same time- full of details. We experienced it in the flesh at their mesmerizing show in LEM Emanacions 2011, where they presented us their particular adaptation of Val del Omar’s surreal work, Fuego en Castilla, from their vinyl split with Electrozombies.

CUT HANDS
Edimburg

dissabte 19 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Un projecte fortament inspirat per la fascinació de William Bennett pel vudú haitià, que desplega la percussió centrafricana de noves maneres radicals i genera un so intens inigualat en la seva intensitat física i emocional. El nom procedeix del títol de la cançó Cut Hands Has The Solution, del seu projecte original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, amb el críticament aclamat, i supervendes, Afro Noise I, àlbum que va ser seguit per Black Mamba, publicat per Blackest Ever Black el 2012, i l’increïble Madwoman el 2013, publicat per Downwards. La imatge, l’estètica i el disseny de Cut Hands els proporciona l’artista de símbols vévé Mimsy DeBlois, i les seves sorprenents pintures apareixen a les cobertes i cartells de Cut Hands. La música de Cut Hands també ha aparegut a moltes pel·lícules incloent-hi Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la pel·lícula de Snoop Dogg Reincarnated (2012), i Glastonbury, de Julien Temple (2012).

CASTELLANO

Un proyecto fuertemente inspirado por la fascinación de William Bennett por el vudú haitiano, que despliega la percusión centroafricana de nuevas maneras radicales y genera un sonido intenso inigualado en su intensidad física y emocional. El nombre procede del título de la canción Cut Hands Has The Solution, de su proyecto original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, con el críticamente aclamado, y superventas, Afro Noise I, álbum que fue seguido por Black Mamba, publicado por Blackest Ever Black el 2012, y el increíble Madwoman el 2013, publicado por Downwards. La imagen, la estética y el diseño de Cut Hands los proporciona la artista de símbolos vevé Mimsy DeBlois, y sus sorprendentes pinturas aparecen en las cubiertas y carteles de Cut Hands. La música de Cut Hands también ha aparecido en muchas películas incluyendo Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la película de Snoop Dogg Reincarnated (2012), y Glastonbury, de Julien Temple (2012).

ENGLISH

A project heavily inspired by William Bennett’s fascination for Haitian vaudou, deploying Central African percussion in radical new ways, generating an intense sound unrivalled in its physical and emotional intensity. The name was derived from the song Cut Hands Has The Solution by his original Whitehouse project. 2011 marked the Cut Hands debut release, the critically acclaimed and best- selling Afro Noise I album, since followed by Black Mamba on Blackest Ever Black in 2012, and 2013’s incredible Madwoman on Downwards. The distinctive Cut Hands art aesthetic and design is provided by vévé artist Mimsy DeBlois, whose amazing paintings feature on several Cut Hands covers and live posters. Cut Hands music has also featured in many films including Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), Snoop Dogg’s movie Reincarnated (2012), and Julien Temple’s Glastonbury (2012).

Comments are closed.

2018 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes