ARTISTES 2010

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM de primavera

CABO SAN ROQUE
Cebos Enrique es deslateralitza
divendres – viernes – friday 23  abril /  April
21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Cabo San Roque neix el 2001 com a minuciós i surrealista projecte d’atel·lier musical i com a orquestra de sala i menjador. Amb el temps, la seva proposta sonora i escènica ha anat guanyant en complexitat, donant lloc a singularíssims universos tècnics i artístics (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”),  fins a estrenar al 2009 el seu darrer espectacle, “Torn de Nit”. Cercant una nova aproximació al seu treball, Cabo San Roque es despulla aquesta nit de la seva conhort d’instruments autòmats així com de les dinàmiques de joc generades fins ara i proposa una relectura acústica d’alguns dels seus temes alliberant-los del seu context mecànic original, embarcant-se, juntament amb d’altres artilugis propis poc o mai vistos fins ara, en una exploració inèdita els confins de la qual ni ells mateixos coneixen.

CASTELLANO

Cabo San Roque nace en 2001 como un minucioso y surrealista proyecto de taller musical y como orquesta de sala y comedor. Con el tiempo, su propuesta sonora y escénica ha ido ganando en complejidad, dando lugar a singularísimos universos técnicos y artísticos (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”), hasta estrenar en 2009 su último espectáculo, “Torn de Nit”. Buscando una nueva aproximación a su trabajo, Cabo San Roque se desnuda esta noche de su cohorte de instrumentos autómatas así como de las dinámicas de juego generadas hasta ahora y propone una relectura acústica de algunos de sus temas liberándolos de su contexto mecánico original, embarcándose, juntamente con otros artilugios propios, poco o nunca vistos hasta ahora, en una exploración inédita cuyos confines ni ellos mismos conocen.

ENGLISH

Cabo San Roque was created in 2001 as a meticulous and surrealist music atelier project and as a chamber and dining room orchestra. With time their sonic and scenic aproach has gained in complexity giving way to extremely unique technical and artistic universes (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”), until in 2009 they premiered their latest performance “Torn de Nit” (“Night Shift”). Searching for yet another aproach to their art, tonight Cabo San Roque will be stripped of their signature automated instruments and also of the dynamics followed until to the date and propose an acoustic revisitation of some of their pieces, freeing them of their initial mechanical context and together with their own unique or seldom used devices will embark on an unprecedented exploration the confines of which is unknown even to themselves.

ANTORCHA AMABLE
divendres – viernes – friday 30 abril /  April
 21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Antorcha Amable és un duet musical integrat per violoncel (Andrés Blasco, aka Truna) i veu (Begoña Tena), acompanyats d’una instrumentació que es mou entre la tradició, el somnieg de joguina, l’object trouvée i els artefactes sonors inventats per Truna en la seva vessant de luthier electrònic. El resultat d’aquests encontres és una Hybris, una multiplicitat sonora que integra melodia i brogit, ésser humà i  màquina, el popular i l’experimental. Des del 2005, les seves investigacions musicals els han dut a configurar un estil propi al que anomenen, molt convenientment, “fantàstic”, poblat de registres i gèneres que conviuen als plecs quàntics de móns quasi impossibles i de folclors imaginaris: del cabaret hipnòtic a les atmosferes de l’espai profund passant per l’exotisme futurista.

CASTELLANO

Antorcha Amable es un dúo musical integrado por violonchelo (Andrés Blasco, aka Truna) y voz (Begoña Tena), acompañados de una instrumentación que se mueve entre la tradición, el ensueño de juguete, el object trouvée y los artefactos sonoros inventados por Truna en su vertiente de luthier electrónico. El resultado de estos encuentros es una Hybris, una multiplicidad sonora que integra melodía y ruido, ser humano y máquina, lo popular y lo experimental. Desde el 2005, sus investigaciones musicales los han llevado a configurar un estilo propio al que llaman, muy convenientemente, “fantástico”, poblado de registros y generaciones que conviven a los pliegues cuánticos de mundos casi imposibles y de folclores imaginarios: del cabaré hipnótico a las atmósferas del espacio profundo pasando por el exotismo futurista.

ENGLISH

Antorcha Amable is a musical duet integrated by violoncello (Andrés Blasco, aka Truna) and voice (Begoña Tena), accompanied by an instrumentation that moves among the tradition, the dream of toy, the object trouvée and the sound artifacts invented by Truna in his aspect of electronic instrument maker. The result of these meetings is a Hybris, a sound multiplicity that integrates melody and noise, human being and machine, what is popular and what is experimental. From the 2005, their musical researches have led them to configure an own style that they call, very conveniently, “fantastic”, populated by recordings and generations that live together into the quantic folds of almost impossible worlds and of imaginary folklores: from the hypnotic cabaret to the atmospheres of the deep space passing through the futuristic exoticism.

PASCAL COMELADE & CARLOS PAZOS:
On ne mange jamais la decoration; performance per a solista de guitarres de plàstic a piles i orquestra
divendres – viernes – friday 7 maig /  may
 21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1  

CATALÁ

Gràcia Territori Sonor clou el dispositiu LEM de primavera amb un experiment performàntic i musical inèdit; una serendípia de conseqüències imprevisibles on conflueixen dos universos artístics extraordinàriament singulars. L’amistat i les afinitats catastròfiques entre Pascal Comelade i Carlos Pazos, entre dues històries indispensables i insubornables de la creació contemporània: la de l’experimentació musical esdevinguda una perillosa joguina dadà d’una banda, i la del conceptualisme transmutat en un personalíssim paisatge de fetitxisme pop de l’altra. Energia de la improbabilitat també alimentada per d’altres mitologies convidades, com la d’Evru -abans anomenat Zush- i Enric Casasses. Una més que plausible fí del món sota la forma de la troballa d’un paraigües i una màquina de cosir damunt una taula de dissecció.

Pascal Comelade i Carlos Pazos proposen una revisitació catastròfica dels límits entre el balbuceig i la maduresa del fet musical a partir d’un projecte  escènic de sintaxi quasi insensata. Un ensemble en diverses parts, heterodox i d’inquietant immediatesa alimentat per un centenar de guitarres de joguina i un conjunt d’instrumentacions (relativament) convencionals per a donar cos a una patologia sonora de volàtil naturalitat i humorisme terrorífic, talment com un malson kafkià; un odradek musical exhibint impúdicament les seves costures. En aquest trànsit, Pazos i la formació habitual de Comelade compten amb la col·laboració d’agents intercessors amb un imaginari dotat també de seriós biaix: Enric Casasses i Evru.

CASTELLANO

Gràcia Territori Sonor cierra el dispositivo LEM de primavera con un experimento performántico y musical inédito; una serendípia de consecuencias imprevisibles donde confluyen dos universos artísticos extraordinariamente singulares. La amistad y las afinidades catastróficas entre Pascal Comelade y Carlos Pazos, entre dos historias indispensables e insobornables de la creación contemporánea: la de la experimentación musical devenida un peligroso juguete dadá por un lado, y la del conceptualismo transmutado en un personalísimo paisaje de fetichismo pop por el otro. Energía de la improbabilidad también alimentada por otras mitologías invitadas, como la de Evru -antes llamado Zush- y Enric Casasses. Un más que plausible fin del mundo bajo la forma el encuentro entre un paraguas y una máquina de coser sobre una mesa de disección.

Pascal Comelade y Carlos Pazos proponen una revisitación catastrófica de los límites entre el balbuceo y la madurez del hecho musical a partir de un proyecto escénico de sintaxis casi insensata. Un ensemble en diversas partes, heterodoxo y de inquietante inmediatez alimentado por un centenar de guitarras de juguete y un conjunto de instrumentaciones (relativamente) convencionales para dar cuerpo a una patología sonora de volátil naturalidad y humorismo terrorífico, tal como una pesadilla kafkiana; un odradek musical exhibiendo impúdicamente sus costuras. En este tránsito, Pazos y la formación habitual de Comelade cuentan con la colaboración de agentes intercesores con un imaginario dotado también de serio sesgo: Enric Casasses y Evru.

ENGLISH

Gràcia Territori Sonor closes the dispositif LEM of spring with a musical performance new up to the date; a serendipìty of unpredictable consequences where two extraordinarily singular artistic universes converge. The friendship and the catastrophic affinities between Pascal Comelade and Carlos Pazos, between two essential and incorruptible histories of the contemporary creation: the one of the musical experimentation became a dangerous dada toy on the one hand, and that of the conceptualism transmuted into a very personal landscape of pop fetishism by the other one. Energy of the improbability also fed by other guest mythologies, as that of Evru -before known as Zush- and Enric Casasses. A more than plausible end of the world under the form of the meeting between an umbrella and a sewing machine on a dissection table.

Pascal Comelade and Carlos Pazos suggest a catastrophic revisitation of the limits among the babbling and the maturity of the musical fact from a scenic project of almost wild syntax. An ensemble in different parts, heterodox and of disturbing immediateness larged by a hundred guitars of toy and a set of instrumentations (relatively) conventional to give body to a sound pathology of volatile naturalness and terrifying humor, such as a Kafkaesque nightmare; a musical odradek exhibiting its seams immodestly. In this trip, Pazos and the usual formation of Comelade have the collaboration of mediators agents with an imagery endowed also with serious bias: Enric Casasses and Evru.

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispostiu

LEM

dijous 14 d’octubre / thursday 14 of october
La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192
21 h / 9 pm: LES AUS
Manresa / Sant Celoni

CATALÁ

En el terreny de la fauna sonora existeixen diversos tipus d’ocells: de grans fondalades, amants de la pesca aquàtica, amb ales inservibles o els destinats a decorar les nostres rutines des de l’interior d’una gàbia, entre d’altres. El duet d’aus rapaces que formen Arnau Sala i Mau Boada respon a aquella espècie habituada a la cacera a través de paisatges escarpats, capaç de planejar durant llargues distàncies i amb un instint de supervivència hereu dels millors depredadors de la no wave, el sorollisme i la improvisació. Al LEM els considerem uns exemplars imprescindibles per a la supervivència de l’ecosistema sonor: exemplars feréstecs com aquests no sovintegen.

CASTELLANO

En el terreno de la fauna sonora existen varios tipos de pájaros: los de grandes hondonadas, los amantes de la pesca acuática, con las alas inservibles o los que se destinan a decorar nuestras rutinas desde el interior de una jaula, entre otros. El dúo de aves rapaces que forman Arnau Sala y Mau Boada responde a aquella especie acostumbrada a la cacería a través de paisajes escarpados, capaz de planear durante largas distancias y con un instinto de supervivencia heredero de los mejores depredadores de la no wave, el ruidismo y la improvisación. En el LEM los consideremos unos ejemplares imprescindibles para la supervivencia del ecosistema sonoro: ejemplares indómitos como éstos no abundan.

ENGLISH

If we consider the field of sound fauna, we can identify several types of birds: those that dwell in vast depressions, those that love water fishing, those with useless wings and those who embellish our daily routine from their cages, among others. The duo of birds of prey made up by Arnau Sala and Mau Boada belongs to a species that is used to hunting in rugged landscapes, glides for long distances and has a survival instinct that is a legacy of the best predators of no wave, noise and improvisation. At LEM, we think Les Aus are an essential specimen if the sound ecosystem is to survive: indomitable specimens of this kind are not easy to come by.

22 h / 10 pm: THE MAN WITH A HYENA
Barcelona / Dublin

CATALÁ

Des de la seva explosiva irrupció al 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona ha esdevingut una fèrtil laboratori del qual no han deixat de sorgir potentíssimes emanacions: des de joint ventures puntuals fins a escamots estables com IED’8 o aquest power trio d’improvisació que aterra al LEM aquesta nit. The Man with a Hyena respon a un salvatgisme cruel i rialler alhora, el que despleguen Javier García al contrabaix, Dani Domínguez a la bateria i Tom Chant als saxos i al clarinet. Una descàrrega en què cadascun dels tres es multiplica damunt l’escenari fins a crear un esclafit tan capaç d’ermar pastures com de fer brollar salts d’aigua d’entre les roques.

CASTELLANO

Des de su explosiva irrupción en 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona se ha convertido en un fértil laboratorio del que no han dejado de surgir potentísimas emanaciones: desde joint ventures puntuales hasta comandos estables como IED’8 o este power trio de improvisación que aterriza en el LEM esta noche. The Man with a Hyena responde a un salvajismo a la vez cruel y risueño, el que despliegan Javier García al contrabajo, Dani Domínguez a la batería y Tom Chant a los saxos y al clarinete. Una descarga en la que cada uno se multiplica sobre el escenario hasta crear un chasquido tan capaz de yermar pastos como de hacer brotar saltos de agua de entre las rocas.

ENGLISH

Since they burst onto the scene in 2008, the Banda d’Improvisadors de Barcelona has become a fertile laboratory churning out a constant stream of potent emanations: from one-off joint ventures to regular commandos like IED’8, and the improvisation power trio that will touch down at LEM this evening. The Man with a Hyena is savagery with a smile on its face served up by Javier García on double bass, Dani Domínguez on the drums and Tom Chant on saxes and clarinet. A serious discharge that multiplies each of them on-stage until a snap is produced, which can just as easily lay pastures to waste as make water bubble up among stones.

23 h / 11 pm: NARWHAL
Barcelona

CATALÁ

Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) i Simon Williams (Jahbitat) defineixen aquest projecte a partir d’una concorreguda escena de referents en què hi conflueixen des de Terry Riley fins a Four Tet passant per Les Aus i Brian Eno. Més enllà de noms i denominacions, el cert és que la proposta de Narwhal ofereix un trànsit sonor en què la meditació i el goig tribal es donen la mà, dibuixant paisatges coberts per la lluïssor d’una matinada inacabable i solcats al mateix temps en les seves profunditats per un batec gairebé animal. Narwhal és un indret musical on brolla la possibilitat del xamanisme i de l’electrònica, dels esperits del bosc i les guitarres posseïdes.

CASTELLANO

Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) y Simon Williams (Jahbitat) definen este proyecto a partir de una concurrida escena de referentes en la que confluyen desde Terry Riley hasta Four Tet pasando por Les Aus y Brian Eno. Más allá de nombres y denominaciones, lo cierto es que la propuesta de Narwhal ofrece un trance sonoro en el que la meditación y el goce tribal se dan la mano, dibujando paisajes cubiertos por el brillo de una madrugada eterna y surcados al mismo tiempo en sus profundidades por un latido casi animal. Narwhal es un lugar musical donde mana la posibilidad del chamanismo y de la electrónica, de los espíritus del bosque y las guitarras poseídas.

ENGLISH

Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) and Simon Williams (Jahbitat) define this project by citing a diverse convergence of influences in which Terry Riley beets Four Tet, Les Aus and Brian Eno. Names and labels aside, Narwhal serves up a kind of sound trance in which meditation goes hand in hand with tribal pleasure, and sketches landscapes that are shrouded in the glow of an endless dawn, and at the same time underscored by a quasi animal throbbing. Narwhal is a musical site where the possibility of shamanism and electronica, of forest sprites and possessed guitars, flow freely.

AFTER WOLMAN
Sant Sebastián / París
divendres 15 d’octubre, / friday 15 of october,
21 h / 9 pm MACBA Auditori Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Aquesta primera incursió del dispositiu LEM al Macba s’emmarca en el conjunt d’activitats que el museu dedica a l’exposició Sóc immortal i estic viu, de Gil J. Wolman, un dels més inquiets i polièdrics representants del moviment lletrista. Amb l’objectiu d’explorar les línies de continuïtat d’aquest corrent, After Wolman obre una nit triàdica pels meandres de la poesia, l’experimentació fonètica i la materialitat dels signes que comptarà amb la participació de la performer i artista plàstica Esther Ferrer, els lletristes François Poyet i Gerard-Phillippe Broutin i un interludi d’espacialitzacions de peces d’Isou, Lemaître i el mateix Wolman seleccionades per Frédéric Acquaviva, compositor electroacústic i comissari de l’exposició.

CASTELLANO

Esta primera incursión del dispositivo LEM en el Macba se enmarca en el conjunto de actividades que el museo dedica a la exposición Soy inmortal y estoy vivo, de Gil J. Wolman, uno de los más inquietos y poliédricos representantes del movimiento letrista. Con el objetivo de explorar las líneas de continuidad de esta corriente, After Wolman abre una noche triádica por los meandros de la poesía, la experimentación fonética y la materialidad de los signos que contará con la participación de la performer y artista plástica Esther Ferrer, los letristas François Poyet y Gerard-Phillippe Broutin y un interludio de espacializaciones de piezas de Isou, Lemaître y el mismo Wolman seleccionadas por Frédéric Acquaviva, compositor electroacústico y comisario de la exposición.

ENGLISH

LEM’s first foray into the MACBA takes place as part of the activities that the museum has organized around the exhibition Gil J. Wolman. I am immortal and alive, which looks at the work of one of the most restless and multifaceted figures of Lettrism. In order to explore the lines of continuity that branched out from this movement, After Wolman leads us into a triadic evening through the meanderings of poetry, phonetic experimentation and the materiality of signs that will include the participation of the performer and plastic artist Esther Ferrer, the Lettrists François Poyet and Gerard-Phillippe Broutin, and an interlude of spacialization of pieces by Isou, Lemaître and Wolman himself, selected by the electroacoustic composer and curator of the exhibition Frédéric Acquaviva.

SARA HERCULANO
Badajoz
dissabte 16 d’octubre, / saturday 16 of october
21 h / 9 pm Circuit Torçat Terol, 8

CATALÁ

El primer treball discogràfic d’aquesta artista de Badajoz sembla invocar la necessitat d’aquell silenci que dóna forma a les coses. Shhhhhhhh és una reflexió sonora que dibuixa extensos paratges i moviments subtils, un retrobament amb l’escolta gronxada per les veus del que passa inadvertit i que malgrat tot –o potser per això– conforma la saba mateixa de la nostra experiència. Electrònica de paladar suau i espurnejant, com un glop d’aigua d’agulla, que promet (amb veu baixa, és clar) una trajectòria que sens dubte caldrà seguir de prop. Al LEM d’aquest any us proposem acompanyar-nos al Circuit Torçat en aquesta tonificant exploració. Segur que el vostre esperit ho agrairà.

CASTELLANO

El primer trabajo discográfico de esta artista de Badajoz parece invocar la necesidad de aquel silencio que da forma a las coses. Shhhhhhhh es una reflexión sonora que dibuja extensos parajes y movimientos sutiles, un reencuentro con la escucha balanceada por las voces de lo que pasa inadvertido y que a pesar de todo –o quizás por eso mismo– conforma la propia savia de nuestra experiencia. Electrónica de paladar suave y chispeante, como un trago de agua de aguja, que promete (en voz baja, claro) una trayectoria que sin duda habrá que seguir de cerca. En el LEM de este año os proponemos acompañarnos a Circuit Torçat en esta tonificante exploración. Seguro que vuestro espíritu lo agradecerá.

ENGLISH

The first recording by this artist from Badajoz seems to summon the need for the kind of silence that gives things their shape. Shhhhhhhh is a sound meditation that describes vast spaces and subtle movements, a reencounter with listening, balanced by the voices of things that go unnoticed but even so – or perhaps for that very reason – constitute the very lifeblood of our experience. This is electronica for a soft, scintillating palate, like a sip of sparkling water, which promises (in a whisper) to develop into a career that will be worth following closely. At this year’s LEM, we invite you to come along to Circuit Torçat on this invigorating exploration. Your spirit will thank you for it.

ORIOL ROSSELL
Barcelona
dissabte 16 d’octubre, / saturday 16 of october
22 h / 10 pm Eat Meat Raw Gallery, Alzina, 20

CATALÁ

El retrat d’Oriol Rossell podria correspondre ben bé al d’un inquiet humanista en què conflueixen totes les perspectives i tècniques possibles. Des de la composició de peces sonores per a projectes de dansa fins al periodisme musical passant pel comissariat de festivals i la creació musical pròpia. En aquest vessant, el treball d’Oriol Rossell escalfa motors en el territori del glitch i el click&cut, però la seva maquinària abandona ràpidament tot etiquetatge per a desembocar en un procés molt particular, ple de textures, subtils digressions i laborioses modificacions de l’espai-temps. Com en tot humanisme, en el seu so la matemàtica i els humors de l’esperit troben una fèrtil confluència. Degusteu-la amb l’avidesa que es mereix.

CASTELLANO

El retrato de Oriol Rossell podría corresponder perfectamente al de un inquieto humanista en el que confluyen todas las perspectivas y técnicas posibles. Desde la composición de piezas sonoras para proyectos de danza hasta el periodismo musical pasando por el comisariado de festivales y la creación musical propia. En esta vertiente, el trabajo de Oriol Rossell calienta motores en el territorio del glitch y el click&cut, pero su maquinaria abandona rápidamente todo etiquetaje para desembocar en un proceso muy particular, lleno de texturas, sutiles digresiones y laboriosas modificaciones del espacio-tiempo. Como en todo humanismo, en su sonido la matemática y los humores del espíritu encuentran una fértil confluencia. Degustadla con la avidez que se merece.

ENGLISH

Oriol Rossell could easily be portrayed as a restless humanist in whom all possible perspectives and techniques converge. He is a composer of sound works for dance projects, musical journalist, curator of festivals and creator of his own music. As a sound artist, Oriol Rossell warms his engines in the field of glitch and click&cut, but his machinations quickly outstrip all labels and flow into a very personal process, full of textures, subtle digressions and laborious space-time modifications. In his sound, as in all humanism, mathematics and the moods of the spirit converge into a fertile junction. Sample it as eagerly as it deserves.

CARLES ANDREU
París – la Barceloneta
Dimecres 20 d’octubre, / jueves 14 de octubre
19h Biblioteca Jaume Fuster, Plaça Lesseps, 20 – 22

CATALÁ

Qui acostuma a remullar-se els sentits amb versos assegura que La Tabacaria de Fernando Pessoa és un dels poemes més bells mai escrits. I aquest convenciment és el que anima el projecte de Carles Andreu, músic, poeta i activista que amb el seu periple vital (amb exili a París inclòs i que manté avui en dia) dóna significació a conceptes tan masegats com els de compromís i memòria històrica. Per a donar cos, volada i música a aquest poema, la seva veu armarà el Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema “Estanc” de Fernando Pessoa poeta plural portugués amb les aportacions de Joan Saura (sampler), Miquel Àngel Marín (clarinets) i Ignacio Lois (guitarres). Un viatge als ressons de la paraula, al cromatisme emocional dels sons i a les diverses memòries de qui tots, en siguem o no conscients, formem part.

CASTELLANO

Los que suelen remojar sus sentidos con versos aseguran que La Tabacaria de Fernando Pessoa es uno de los poemas más bellos jamás escritos. Y esta convicción es la que anima el proyecto de Carles Andreu, músico, poeta y activista que con su periplo vital (incluido el exilio en París, que aún mantiene hoy en día) da significación a conceptos tan machacados como los de compromiso y memoria histórica. Para dar cuerpo, altura y música a este poema, su voz armará el Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema “Estanc” de Fernando Pessoa poeta plural portugués con las aportaciones de Joan Saura (sampler), Miquel Àngel Marín (clarinetes) e Ignacio Lois (guitarras). Un viaje a las resonancias de la palabra, al cromatismo emocional de los sonidos y a las variadas memorias de quien todos, seamos conscientes de ello o no, formamos parte.

VRAK’TRIO
Barcelona / Tolouse / Narbonne
dijous 21 d’octubre / jueves 21 de octubre
22 h La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192

CATALÁ

Com la trobada d’un paraigua i una màquina de cosir damunt d’una taula de disseccions, l’encontre d’Etienne Lecomte (flauta), Laurent Guitton (tuba) i Oriol Roca (bateria) no pot més que produir una peripècia d’abast imprevisible. Vrak’Trio treballa una sonoritat singular a la qual contribueix poderosament l’absència d’instrumentació harmònica i que flueix per sendes que van del funk al jazz passant per la improvisació i una molt particular apropiació d’aquell aiguabarreig que coneixem com a músiques del món. “Vrak” sona a fractura en l’articulació de les fronteres musicals, a eclosió insòlita i a gest de franca claredat. La baralla s’ha trencat i la combinació d’aquestes tres figures és sens dubte una aposta segura. Què us hi jugueu?

CASTELLANO

Como el encuentro de un paraguas y una máquina de coser encima de una mesa de disecciones, el encuentro de Etienne Lecomte (flauta), Laurent Guitton (tuba) y Oriol Roca (batería) no puede más que producir una peripecia de alcance imprevisible. Vrak’Trio trabaja una sonoridad singular a la que contribuye poderosamente la ausencia de instrumentación harmónica y que fluye por sendas que van del funk al jazz pasando por la improvisación y una muy particular apropiación de aquel cruce que conocemos como músicas del mundo. “Vrak” suena a fractura en la articulación de las fronteras musicales, a eclosión insólita y a gesto de franca claridad. La baraja se ha roto y la combinación de estas tres figuras es sin duda una apuesta segura. ¿Qué os apostáis?

23 h: TARANNÀ
Barcelona

CATALÁ

Amb Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formació integrada per Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidat un edifici artístic i també ideològic d’una extraordinària cohesió i una innegable riquesa. La seva música s’alimenta de les arquitectures impossibles d’Escher, del rock poderosament lisèrgic de King Crimson i fins i tot dels somniejos mediterranis del moviment laietà. Però el seu nutrient fonamental és la seva pròpia actitud, que respon a una voluntat d’experimentació plena d’intensitat emocional i llibertat creativa. No us esforceu a encasellar-los en cap mena d’etiqueta. Tarannà només respon a un qualificatiu: música en estat pur.

CASTELLANO

Con Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formación integrada por Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidado un edificio artístico y también ideológico de una extraordinaria cohesión y una innegable riqueza. Su música se alimenta de las arquitecturas imposibles de Escher, del rock poderosamente lisérgico de King Crimson e incluso de los ensueños mediterráneos del movimiento laietà. Pero su nutriente fundamental es su propia actitud, que responde a una voluntad de experimentación llena de intensidad emocional y libertad creativa. No os esforcéis en encasillarlos en etiqueta alguna. Tarannà sólo responde a un calificativo: música en estado puro.

ROCKET IN MY POCKET
Tarragona
divendres 22 d’octubre / viernes, 22 de octubre
19:30 h Espai Eart, Torrijos 68

CATALÁ

Rocket in my pocket és el projecte d’orfebreria sonora d’MGlon, que al 2001 ja va visitar el LEM amb la seva proposta d’electrònica punk, object trouvé i guitarra desconcertada. Ara, la guitarra ha esdevingut un ens més aviat espectral, i el resultat de tot això és un sinuós experiment d’improvisació que, com ell mateix defineix, es mou entre l’obvi i l’obtús, és a dir, entre el visible i l’ocult, entre la repetició i el joc quasi imperceptible. Anar més enllà d’aquesta descripció implica una notable dificultat; penseu en la banda sonora d’una road movie en què la polseguera de la carretera es barreja amb la boirina de la llacuna Estígia i on el cel es mou indecís entre el crepuscle i l’albada. No anireu desencaminats.

CASTELLANO

Rocket in my pocket es el proyecto de orfebrería sonora de MGlon, que en 2001 ya visitó el LEM con su propuesta de electrónica punk, object trouvé y guitarra desconcertada. Ahora, la guitarra ha devenido un ente más bien espectral, y el resultado de ello es un sinuoso experimento de improvisación que, como él mismo define, se mueve entre lo obvio y lo obtuso, es decir, entre lo visible y lo oculto, entre la repetición y el juego casi imperceptible. Ir más allá de esta descripción implica una notable dificultad; piénsese en la banda sonora de una road movie en la que la polvareda de la carretera se mezcla con la neblina de la laguna Estigia y donde el cielo se mueve indeciso entre el crepúsculo y la alborada. No iréis desencaminados.

LUMMM
Barcelona
divendres 22 d’octubre viernes 22 de octubre
20:30 h La Caldera, Torrent d’en Vidalet, 43

CATALÁ

A la frontissa que, per art d’una màgia molt menys secreta del que podria semblar, uneix per una banda el jazz i la música contemporània i per l’altra el folklore i l’electroacústica, es troba el projecte conjunt de Carola Ortiz (veu i clarinet) i Guillermo Rizzotto (guitarra i electrònica). LUMMM és un duet que beu dels inesgotables dolls de la improvisació europea i els assaona amb un ventall de condiments que provenen de múltiples racons del món i de la ment i fins i tot de diversos passats i futurs possibles, materialitzant un diàleg sonor que travessa tots els estadis, de la conversa a cau d’orella al debat encès i progressiu. Música orgànica, exploradora i, com ells mateixos asseguren, fins i tot pictòrica.

CASTELLANO

En la bisagra que, por arte de una magia mucho menos secreta de lo que podría parecer, une por un lado el jazz y la música contemporánea y por el otro el folclore y la electroacústica, se encuentra el proyecto conjunto de Carola Ortiz (voz y clarinete) y Guillermo Rizzotto (guitarra y electrónica). LUMMM es un dúo que bebe de las inagotables fuentes de la improvisación europea y las sazona con un abanico de condimentos que provienen de múltiples rincones del mundo y de la mente e incluso de diversos pasados y futuros posibles, materializando un diálogo sonoro que atraviesa todos los estadios, de la conversación al oído al debate airado y progresivo. Música orgánica, exploradora y, como ellos mismos aseguran, incluso pictórica.

MR HUBBA
Barcelona
divendres 22 d’octubre / viernes 22 de octubre
21:30 h Elèctric Bar, Travessera de Gràcia, 233, Cicle Cabaret Hofmann

CATALÁ

L’existència de Mr Hubba y el Mono Inventor va ser en el seu moment una de les millors notícies per al panorama local de les músiques exploratòries i alienígenes, una epifania tan fugissera en el seu trànsit com duradora en les seves repercussions. Ara, Guillermo Martorell Casanovas reprèn en solitari el llegat del projecte i ens convida en el Cabaret Hofmann a acompanyar novament Mr Hubba en un viatge de meditacions electròniques que són com una nebulosa que cal contemplar amb les oïdes obertes i la ment encarada al descobriment del que s’amaga a la cara oculta de l’univers, allà on l’evolució encara està disposada a donar-li a l’ésser humà una nova oportunitat. L’odissea continua.

CASTELLANO

La existencia de Mr Hubba y el Mono Inventor fue en su momento una de las mejores noticias para el panorama local de las músicas exploratorias y alienígenas, una epifanía tan fugaz en su tránsito como duradera en sus repercusiones. Ahora, Guillermo Martorell Casanovas retoma en solitario el legado del proyecto y nos invita en el Cabaret Hofmann a acompañar nuevamente a Mr Hubba en un viaje de meditaciones electrónicas que son como una nebulosa que hay que contemplar con los oídos abiertos y la mente encarada al descubrimiento de lo que se esconde en la cara oculta del universo, allí donde la evolución está todavía dispuesta a darle al ser humano una nueva oportunidad. La odisea continúa.

L’ENFANCE ROUGE
Perpignan
dissabte 23 d’octubre / sábado 23 de octubre
21 h MACBA Auditori Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

François Cambuzat porta molts anys sacsejant territoris endormiscats i alliberant fluxos de resistència sonora i política, tant a través dels seus treballs en solitari com de projectes com Putan Club (una cèl•lula d’activisme artístic connectada directament amb la revolució situacionista) o L’Enfance Rouge. En aquesta nit al Macba, presentarà juntament amb Chiara Locardi i Jacopo Andreini una versió en format trio d’aquesta proposta de sonoritat abrusadora, de dadà electrocutat pels corrents del hardcore que porta des de 1995 reinventant els contorns del rock i provocant adhesions tan significatives com la del mateix Thurston Moore. Guerrilla musical per a esperits revoltats.

CASTELLANO

François Cambuzat lleva muchos años sacudiendo territorios adormecidos y liberando flujos de resistencia sonora y política, tanto a través de sus trabajos en solitario como de proyectos como Putan Club (una célula de activismo artístico conectada directamente con la revolución situacionista) o L’Enfance Rouge. En esta noche en el Macba, presentará junto a Chiara Locardi y Jacopo Andreini una versión en formato trío de esta propuesta de sonoridad abrasiva, de dadá electrocutado por las corrientes del hardcore que lleva desde 1995 reinventando los contornos del rock y provocando adhesiones tan significativas como la del mismo Thurston Moore. Guerrilla musical para espíritus rebeldes.

LINALAB
Barcelona / Bogotà
diumenge 24 d’octubre / domingo 24 de octubre
19:45 h NIU Almogàvers, 208

CATALÁ

Des que arribà de Colòmbia, on ja havia rebut precoços reconeixements de la majoria de centres musicals de Bogotà, Lina Bautista ha traçat un periple de creixement artístic en què hi han tingut molt a veure els mestratges d’intercessors d’alta volada com José Manuel Berenguer, Gabriel Brnčić i Andrés Lewin-Richter. Amb aquest aliment ja processat, Lina Bautista ha esdevingut LinaLab, un projecte d’experimentació amb electrònica i guitarra elèctrica en temps real que sovint entra en veïnatge amb el treball del VJ SantDemiant. Textural, melòdica i també sorollista, LinaLab ha consolidat la seva mutació i no sembla tenir intenció de marcar-se límits, fet del qual ens alegrem.

CASTELLANO

Desde que llegó de Colombia, donde ya había recibido precoces reconocimientos de la mayoría de centros musicales de Bogotá, Lina Bautista ha trazado un periplo de crecimiento artístico en el que han tenido mucho que ver los magisterio de intercesores de altura como José Manuel Berenguer, Gabriel Brnčić y Andrés Lewin-Richter. Con este alimento ya procesado, Lina Bautista se ha convertido en LinaLab, un proyecto de experimentación con electrónica y guitarra eléctrica en tiempo real que a menudo entra en vecindad con el trabajo del VJ SantDemiant. Textural, melódica y también ruidista, LinaLab ha consolidado su mutación y no parece tener intención de marcarse límites, de lo que nos alegramos.

20:45 h: uXuKa
Barcelona

CATALÁ

Rere aquest nom s’amaga una de les presències més agitades i agitadores de l’escena electrònica local. DJ, productor i director, a banda de fundador, del segell discogràfic Disboot, uXuKa* desplega també un treball com a músic en què les sonoritats més aspres del rock de garatge conflueixen amb afluents de l’experimentació sonora, del grime al dubtech. En aquest concert al Niu, uXuKa* deixarà al descobert els nous resultats d’aquest decurs musical, incorporant corrents de guitarra i dibuixant un camp emocional travessat amb cavalcades d’optimisme i de malenconia. Una mostra de química agredolça elaborada amb ingredients tan naturals com sorprenents.

CASTELLANO

Detrás de este nombre se esconde una de las presencias más agitadas y agitadoras de la escena electrónica local. DJ, productor y director, además de fundador, del sello discográfico Disboot, uXuKa* desarrolla también un trabajo como músico en el que las sonoridades más ásperas del rock de garaje confluyen con afluentes de la experimentación sonora, del grime al dubtech. En este concierto en el Niu, uXuKa* dejará al descubierto los nuevos resultados de este decurso musical, incorporando corrientes de guitarra y dibujando un campo emocional atravesado con cabalgadas de optimismo y de melancolía. Una muestra de química agridulce elaborada con ingredientes tan naturales como sorprendentes.

SAX .ORG
Badalona
dimecres 27 d’octubre / miércoles 27 de octubre / wednesday 27 of october
20:30 h / 8.30 pmEsglèsia de Santa Maria, Sant Pere Màrtir, 5

CATALÁ

Tota experimentació musical té quelcom de sagrat; explora els límits de les nostres diverses consciències i ens situa al bell mig d’una situació necessàriament inefable. Aquesta Summa Organa és un trànsit que el LEM proposa en aquesta direcció, oferint un entorn sonor i arquitectònic molt especial: l’església de Santa Maria de Gràcia i el seu orgue. I convidant-hi una proposta no menys especial, sax .org, el duet de Ferran Besalduch i Wenceslao Guarro que es mou en les profunditats de la sacralitat musical i de la improvisació, treballant a partir de la conjunció del saxo baix i l’orgue. Música mistèrica d’aquelles que corprenen al mateix temps que eixamplen les oïdes i l’esperit.

CASTELLANO

Toda experimentación musical tiene algo de sagrado; explora los límites de nuestras diversas conciencias y nos sitúa justo en el medio de una situación necesariamente inefable. Esta Summa Organa es un trance que el LEM propone en esta dirección, ofreciendo un entorno sonoro y arquitectónico muy especial: la iglesia de Santa María de Gracia y su órgano. E invitando a una propuesta no menos especial, sax .org, el dúo de Ferran Besalduch y Wenceslao Guarro que se mueve en las profundidades de la sacralidad musical y de la improvisación, trabajando a partir de la conjunción del saxo bajo y del órgano. Música mistérica de aquellas que cautivan a la vez que ensanchan los oídos y el espíritu.

ENGLISH

There is something sacred in all musical experimentation, because it explores the limits of the diversity of our consciences and places us right in the midst of an inescapably ineffable situation. In keeping with this, LEM presents this Summa Organa, an experience in a remarkable architectural and acoustic environment: the church of Santa Marçia de Gracia and its pipe organ. And our guests are no less special: sax .org, the duo made up by Ferran Besalduch and Wenceslao Garro, which probes the depths of musical sacredness and improvisation, based on the combination between bass sax and organ. Music based on sacred mysteries, which mesmerizes and also enhances the ears and the spirit.

LES MALES HERBES
Barcelona
dimecres 27 d’octubre / miércoles 27 de octubre / wednesday 27 of october
22.30 h / 10.30 pmMusical Maria, Maria, 5

CATALÁ

Les Males Herbes és un col•lectiu responsable de moltes coses. En primer lloc, d’una publicació literària que té el seu correlat assagístic a la blogosfera. I en segon lloc, d’evidenciar que en aquest territori existeix la possibilitat de la ciència-ficció i del terror fantàstic. Quelcom que no ens hauria de sorprendre si ens aturem a pensar en noms com Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. I que, més enllà dels imaginaris autòctons, podem compartir també els malsons de Philip K. Dick, les faules de Karel Čapek o la fina ironia d’Stanislav Lem –Lem? Qui ha dit Lem?–. De tot això i de més inquietuds amb què aquest dispositiu té molt a veure en parlaran, discutiran i qui sap quantes coses més aquesta nit.

CASTELLANO

Les Males Herbes es un colectivo responsable de muchas coses. En primer lugar, de una publicación literaria que tiene su correlato ensayístico en la blogosfera. I en segundo lugar, de evidenciar que en este territorio existe la posibilidad de la ciencia ficción i del terror fantástico. Algo que no nos tendría que sorprender si nos detenemos a pensar en nombres como Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. Y que, más allá de los imaginarios autóctonos, podemos compartir también las pesadillas de Philip K. Dick, las fábulas de Karel Čapek o la fina ironía de Stanislav Lem –¿Lem? ¿Quién dijo Lem?–. De todo ello y de más inquietudes con las que este dispositivo tiene mucho que ver hablarán, discutirán y quién sabe cuantas cosas más esta noche.

ENGLISH

The collective Les Males Herbes is responsible for a host of things. Firstly, for a literary publication that is the essayistic equivalent of the blogosphere. And secondly, for showing that science fiction and fantasy terror have a place in this literary field. This should hardly surprise us if we stop to consider names like Manuel de Pedrolo and Joan Perucho. And if we remember, beyond the local imaginaries, that we can also share the nightmares of Philip K. Dick, the fables of Karel Čapek and the fine irony of Stanislav Lem – Lem? Who said Lem? All of this, and many other interests at the heart of this project, will be discussed and argued about this evening, and who knows what else. 

JAVIER CALVO & IGNACIO LOIS
Barcelona / Buenos Aires
23 h / 11 pm

CATALÁ

Conegut i reconegut per una obra literària tan rica com cruel, en què s’hi creen desacomplexats aiguabarrejos de referències gòtiques i tenebroses postmodernitats (d’El dios reflectante a Corona de flores passant per Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo va decidir fa un temps esdevenir també rapsoda de delicats malsons, històries per a infants perversos i litúrgies no aptes per a estómacs i ments encongides. En aquesta nit literària, fantàstica i també científica, ell i Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) executaran una missa solemne de tintures sinistres i somriures malèvols. Com un conte explicat a la vora del foc mentre el còmode món que coneixíem es va esvaint de mica en mica a l’altra banda de la finestra.

CASTELLANO

Conocido y reconocido por una obra literaria tan rica como cruel, en la que se crean desacomplejadas confluencias de referencias góticas y tenebrosas postmodernidades (de El dios reflectante a Corona de flores pasando por Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo decidió hace un tiempo convertirse también en rapsoda de delicadas pesadillas, historias para niños perversos y liturgias no aptas para estómagos y mentes apocadas. En este noche literaria, fantástica y también científica, él e Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) ejecutarán una misa solemne de tinturas siniestras y sonrisas malévolas. Como un cuento explicado junto al fuego mientras el cómodo mundo que conocemos se va desvaneciendo poco a poco al otro lado de la ventana.

ENGLISH

Known and celebrated for his rich but cruel literary output, which comfortably crosses gothic references with sinister postmodernities (from El dios reflectante to Corona de flores and Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo also made the decision some time back to become a bard of delicate nightmares, a teller stories for perverse children and liturgies unsuited to timid minds and stomachs. In this literary, fantastic, scientific evening, Calvo and Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) will hold a solemn mass of sinister tinges and malevolent smiles. Like a story told by a fireplace while, on the other side of the windowpane, the comfortable familiar world gradually fades away.

OCUPACIÓ DE RÀDIO GRÀCIA / OCUPACIÓN DE RÀDIO GRÀCIA / RADIO GRÀCIA’S OCCUPATION 
dijous 28 d’octubre / jueves 28 de octubre / thursday 28 of october
de 12 a 0 h / from midday to midnight

12 hores ininterrompudes d’emissió en directe des del 107.7 FM: seccions monogràfiques, entrevistes, tertúl·lies, sel·leccions musicals, concerts…

12 horas ininterrumpidas de emisión en directo desde el 107.7 FM: secciones monográficas, entrevistas, tertulias, selecciones musicales, conciertos…

12 hours of non-stop live broadcasting from 107.7 FM: monographical sections, interviews, gatherings, musical selections, concerts…

Concerts en el marc de l’ocupació de Ràdio Gràcia / Conciertos en el marco de la ocupación de Ràdio Gràcia / Concerts meanwhile the Occupation of Ràdio Gràcia:

CC El Coll – La Bruguera

Aldea, 15 Ocupació de Ràdio Gràcia

20 h / 8 pm:
GRUS
Barcelona

CATALÁ

Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) i Lali Barrière (PAD) han decidit posar so als trànsits i als paisatges en què es dibuixa el cicle vital d’aquest (possible) món en què vivim. Grus és el nom llatí de la grua, au migratòria d’amplis recorreguts i sinuosa capacitat de festeig, els viatges de la qual comparteixen el mateix anima mundi que es desprèn de l’encontre d’aquests dos músics: una banda sonora que embolcalla el pas de les estacions, que es modula amb els colors i velocitats pels quals distingim la contenció tardorenca de l’eclosió primaveral, l’arrauliment hivernal de la sensualitat estiuenca. Música per a animals empàtics i espècies en franc perill de seducció.

CASTELLANO

Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) y Lali Barrière (PAD) han decidido poner sonido a los tránsitos y a los paisajes en los que se dibuja el ciclo vital de este (posible) mundo en el que vivimos. Grus es el nombre latino de la grulla, ave migratoria de amplios recorridos y sinuosa capacidad de festejo, cuyos viajes comparten el mismo anima mundi que se desprende del encuentro de estos dos músicos: una banda sonora que envuelve el paso de las estaciones, que se modula con los colores y velocidades por los que distinguimos la contención otoñal de la eclosión primaveral, el acurrucamiento invernal de la sensualidad veraniega. Música para animales empáticos y especies en franco peligro de seducción.

ENGLISH

Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) and Lali Barrière (PAD) have decided to add a soundtrack to the passages and landscapes that form the background to the lifecycle of this (possible) world that we live in. “Grus” is Latin for “crane,” that migratory bird that travels long distances and has a devious talent for celebration, whose journeys share the same anima mundi as the sounds resulting from the meeting between these two musicians: a soundtrack that embraces the passing of the seasons, modulated by the colors and the rhythms that separate autumnal contention from the bursting forth of Spring, wintry cocooning from the sensuality of Summer. Music for empathetic animals and species in serious danger of seduction.

21 h / 9 pm:
VINILETTE
Barcelona

CATALÁ

Des que a principis dels noranta Beth Pibernat va entrar en contacte amb els territoris electrònics (fruit precisament d’unes inspiradores aventures radiofòniques), el nom de Vinilette ha adquirit una sòlida presència d’ànim tant en el seu avatar de DJ, frenètic però també abstracte i fins i tot melòdic, com en el d’activista, organitzant cada any el festival Femelek, que pretén visibilitzar la intensa i a voltes massa oculta escena de creadores en el panorama de la música electrònica. En aquesta ocasió, Vinilette es transmuta en la seva dimensió més experimental, oferint un repertori sonor que beu molt de l’art radiofònic i que, per tant, estableix un feliç veïnatge en aquesta ocupació d’ones hertzianes. Continuem en antena…

CASTELLANO

Desde que a principios de los noventa Beth Pibernat entró en contacto con los territorios electrónicos (fruto precisamente de unas inspiradoras aventuras radiofónicas), el nombre de Vinilette ha adquirido una sólida presencia de ánimo tanto en su avatar de DJ, frenético pero también abstracto e incluso melódico, como en el de activista, organizando cada año el festival Femelek, que pretende visibilizar la intensa y a veces demasiado oculta escena de creadoras en el panorama de la música electrónica. En esta ocasión, Vinilette se transmuta en su dimensión más experimental, ofreciendo un repertorio sonoro que bebe mucho del arte radiofónico y que, por tanto, establece una feliz vecindad en esta ocupación de ondas hertzianas. Seguimos en antena…

ENGLISH

Ever since Beth Pibernat came into contact with electronic realms in the early nineties (precisely through some inspiring radio adventures), Vinilette has become a solid presence of mind, both in the form of its frenetic, abstract and even melodic DJ avatar and as its activist avatar, the organizer of the annual Femelek festival, which aims to give visibility to the intense but sometimes undervisible activity of women artists on the electronic music scene. On this occasion, Vinilette will transmute into her more experimental dimension, offering a sound repertoire that is highly influenced by radio art, and, therefore, sets up a welcome kinship in this occupation of the hertzian waves. We keep on air…

PIERRE BASTIEN
Paris
divendres 29 d’octubre / viernes 29 de octubre / friday 29 of october
21 h / 9 pm MACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Parlar de Pierre Bastien és parlar d’una experiència vital i sonora que es capbussa en l’aparentment impossible, en els meandres de la imaginació més extrema i al mateix temps més cabal. La seva és la música que hauria acompanyat els viatges i les invencions de Jules Verne, les disquisicions patafísiques d’Alfred Jarry o les expedicions de Raymond Roussel, de qui n’és un especialista. Des que als deu anys construí el seu primer instrument, el laboratori poètic de Pierre Bastien no ha deixat de treure fum fins a donar forma al Mecanium, una orquestra híbrida formada per enginys mecànics i instruments de tot tipus que atorga un nou sentit a la noció d’autòmat i que l’ha acompanyat en les seves aventures al costat d’artistes com Pascal Comelade i Robert Wyatt.

CASTELLANO

Hablar de Pierre Bastien es hablar de una experiencia vital y sonora que bucea en lo aparentemente imposible, en los meandros de la imaginación más extrema y a su vez más cabal. La suya es la música que hubiera acompañado los viajes y las invenciones de Julio Verne, las disquisiciones patafísicas de Alfred Jarry o las expediciones de Raymond Roussel, de quien es un especialista. Desde que a los diez años construyó su primer instrumento, el laboratorio poético de Pierre Bastien no ha cesado de sacar humo hasta dar forma a Mecanium, una orquesta híbrida formada por ingenios mecánicos y instrumentos de todo tipo que otorga un nuevo sentido a la noción de autómata y que le ha acompañado en sus aventuras junto a artistas como Pascal Comelade y Robert Wyatt.

ENGLISH

To talk about Pierre Bastien means to talk about a life and career in sound that probes the seemingly impossible in the most extreme but also truest meanderings of the imagination. His music would have been the ideal soundtrack for the journeys and inventions of Jules Verne, the pataphysical disquisitions of Alfred Jarry and the expeditions of Raymond Roussel, who he is an expert on. Since making his first instrument at the age of ten, Pierre Bastien’s poetic laboratory continued to churn out inventions, finally producing Mecanium, a hybrid orchestra consisting of mechanical devices and instruments of all kinds that give new meaning to the notion of an automaton, and which has accompanied him in his adventures with artists like Pascal Comelade and Robert Wyatt.

CLOENDA / CAUSURA / CLOSURE
 
dissabte 30 d’octubre / sábado 30 de octubre / saturday 30 of october
21 h / 9 pm La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192
21 h / 9 pm:
PATRICE SOLETTI
Montpellier

CATALÁ

Partint de les aigües més o menys estables de l’anomenada música “contemporània”, i més específicament del seu maridatge amb el jazz, Patrice Soletti ha aconseguit sintetitzar un marc creatiu molt particular, en què la improvisació hi té un paper especialment destacat. Col•laborador de músics com Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti converteix la guitarra i l’estol d’objectes que l’acompanyen en un laboratori experimental les fórmules del qual aplica amb la mateixa gosadia tant a projectes híbrids de dansa, poesia i teatre com a assamblatges sonors amb formacions com Contrabande o De Quartograf, així com també a travessies en solitari. La perfecta quadratura en el cercle d’aquesta nit dedicada al col·lectiu Sonorités.

CASTELLANO

Partiendo de las aguas más o menos estables de la llamada música “contemporánea”, y más específicamente de su maridaje con el jazz, Patrice Soletti ha conseguido sintetizar un marco creativo muy particular, en el que la improvisación tiene un papel especialmente destacado. Colaborador de músicos como Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti convierte la guitarra y el conjunto de objetos que lo acompañan en un laboratorio experimental cuyas fórmulas aplica con la misma osadía tanto a proyectos híbridos de danza, poesía y teatro como a ensamblajes sonoros con formaciones como Contrabande o De Quartograf, así como también a travesías en solitario. La perfecta cuadratura en el círculo de esta noche dedicada al colectivo Sonorités.

ENGLISH

Setting off from the more or less stable waters of the “contemporary” musical call, and more specifically to its marriage with the jazz, Patrice Soletti has managed to synthesize a very particular creative setting, in which the improvisation has an especially distinguished role. Collaborator of musicians as Barre Phillips or Serge Lazarevitch, Soletti converts the guitar and the ensemble of objects that accompany it in an experimental laboratory whose formulas he applies with the same boldness to hybrid projects of dance, poetry and theater as well as to sound assemblies to formations as Contrabande or De Quartograf, like this as also to cross streets alone. The perfect quadrature in the circle of this night dedicated to the collective Sonorités.

22 h / 10 pm:
ANNE JAMES CHATON
Paris

CATALÁ

Poeta sonor, implicat en múltiples circuits i publicacions d’experimentació poètica a França i codirector del festival Sonorités de Montpellier juntament amb el duet Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora amb la mateixa desimboltura el llibertarisme fonètic i el llenguatge pulsional del rock i la improvisació musical, com ho demostren les seves col•laboracions amb Andy Moor (The Ex) i Alva Noto, a més d’un extens treball en el camp del conceptualisme i l’art d’arxiu, que inclou des de llibres de família fins a col•leccions d’insectes. Faria falta potser inventar nous conceptes més enllà dels d’heterodòxia i polivalència per a explicar la seva obra. O senzillament ser-hi aquesta nit i parar l’orella, opció que us recomanem.

CASTELLANO

Poeta sonoro, implicado en múltiples circuitos y publicaciones de experimentación poética en Francia y codirector del festival Sonorités de Montpellier junto con el dúo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora con la misma desenvoltura el libertarismo fonético y el lenguaje pulsional del rock y la improvisación musical, como lo demuestran sus colaboraciones con Andy Moor (The Ex) y Alva Noto, además de un extenso trabajo en el campo del conceptualismo y el arte de archivo, que incluye desde libros de familia hasta colecciones de insectos. Haría falta quizás inventar nuevos conceptos más allá de los de heterodoxia y polivalencia para explicar su obra. O sencillamente estar esta noche allí y abrir los oídos, opción que os recomendamos.

ENGLISH

A sound poet who contributes to many different poetic experimentation publications and circuits in France, and co-directs the Sonorités festival in Montpellier with the duo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explores phonetic libertarism, the pulsating language of rock, and music improvisation with the same ease, as shown by her collaborations with Andy Moor (The Ex) and Alva Noto. Her broad range can also be seen in her extensive work in conceptual and archive art, which goes from family records to insect collections. Concepts like heterodoxy and multifacetedness may not be enough the explain her work. We may have to coin new ones, or perhaps just come along this evening and open our ears, which is the option that we suggest.

23 h / 11 pm:
KRISTOFF K. ROLL
Montpellier

CATALÁ

Sota aquest nom s’amaga el duet format per Carole Rieussec i Jean-Christophe Champs, un binomi d’experimentació electroacústica, acusmàtica, d’improvisació i teatre sonor amb una trajectòria de més de 20 anys i que juntament amb Anne-James Chaton dirigeix el festival Sonorités de Montpellier. Amb col·laboracions amb Luc Ferrari, Catherine Jauniaux i tocats per un nomadisme geogràfic irrefrenable que els ha dut a trepitjar mig món, en el seu treball l’escriptura, el so i l’espai s’intersequen i formen hipnòtics laberints que permeten al viatger accedir-hi des de múltiples vies, amb la seguretat que perdre-s’hi suposa trobar-se amb una experiència inèdita i gairebé màgica. Com la de ser el primer a posar els peus a un continent ignot.

CASTELLANO

Bajo este nombre se esconde el dúo formado por Carole Rieussec y Jean-Christophe Champs, un binomio de experimentación electroacústica, acusmática, de improvisación y teatro sonoro con una trayectoria de más de 20 años y que junto con Anne-James Chaton dirige el festival Sonorités de Montpellier. Con colaboraciones con Catherine Jauniaux y Luc Ferrari y tocados por un nomadismo geográfico irrefrenable que los ha llevado a pisar medio mundo, en su trabajo la escritura, el sonido y el espacio se intersecan y forman hipnóticos laberintos que permiten al viajero acceder a él desde múltiples vías, con la seguridad de que perderse ahí supone encontrarse con una experiencia inédita y casi mágica. Como la de ser el primero en poner los pies en un continente ignoto.

ENGLISH

Behind this name lies Carole Rieussec and Jean-Christophe Champs, a duo who work on electroacoustic experimentation, acousmatics, improvisation and sound theatre in a career that spans more than twenty years and also includes co-directing the Sonorités festival in Montpellier along with Anne-James Chaton.With collaborations with Luc Ferrari and Catherine Jauniaux, they’re touched by an overwhelming nomadic urge that has led them to set foot on half the planet, mix writing, sound and space in their work and from hypnotic labyrinths that allow travellers several different ways in, with the certainty that losing ones way there will also entail coming across a new and almost magical experience. Like being the first to set foot in an undiscovered continent.

I A CONTINUACIÓ, 2 HORES DE MÚSICA SEL·LECCIONADA PER L’EQUIP DE GRÀCIA TERRITORI SONOR (EL SERVEI DE BARRA ROMANDRÀ OBERT)
Y A CONTINUACIÓN, 2 HORAS DE MÚSICA SELECCIONADA POR EL EQUIPO DE GRÀCIA TERRITORI SONOR (EL SERVICIO DE BARRA PERMANECERÁ ABIERTO)
AND AFTERWARDS, 2 HOURS OF MUSIC SELECTED BY THE GRÀCIA TERRITORI SONOR’S STAFF (THE BAR SERVICE WILL REMAIN OPEN)

Comments are closed.

2024 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes