ARTISTES 2006

MARAM TRIO

Marina Albero (salteri), Marc Egea (viola de roda) i Mariona Sagarra (veu), punt de trobada d’instruments de bellesa inusual i de músiques antigues i contemporànies, improvisació i electrònica. Després d’un procés de treball de diversos mesos, presenten Sine Mare Nihil, un encàrrec de tres festivals per a tres dels músics catalans més internacionals. En la recerca d’una bellesa arriscada i la composició d’universos poètics, visions i imaginaris nous, aquests tres creadors posen al dia la tradició, explicant el present amb instruments ancestrals i fent-los dialogar amb la tecnologia moderna.

CASTELLANO

MARAM TRIO

Marina Albero (salterio), Marc Egea (zanfoña) y Mariona Sagarra (voz), punto de encuentro de instrumentos de belleza inusual y de músicas antiguas y contemporáneas, improvisación y electrónica. Después de un proceso de trabajo de varios meses, presentan Sine Mare Nihil, un encargo de tres festivales para tres de los músicos catalanes más internacionales. En la búsqueda de una belleza arriesgada y la composición de universos poéticos, visiones e imaginarios nuevos, estos tres creadores ponen al día la tradición, explicando el presente con instrumentos ancestrales y haciéndolos dialogar con la moderna tecnología.

ENGLISH

MARAM TRIO

Marina Albero (psaltery), Marc Egea (hurdy gurdy) and Mariona Sagarra (vocals), represent the meeting point of instruments of unusual beauty as well as that of ancient and contemporary music, improvisation and electronica. After a working process lasting many months, they present Sine Mare Nihil, a commission by three festivals for three of the most internationally renowned Catalan musicians. In the quest of a daring beauty and the creation of poetic universes, visions and new imaginings, these three artists bring tradition up to date, explaining the present using ancestral instruments and making them talk to modern technolog

CATALÁ

MUSHKA
15 de setembre de 2006
22:30 h AUDITORI MARIÀ D’ABADAL (edifici del Sucre)
 carrer Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals n.5


La música de Mushka és mandrosa, misteriosa, sinuosa, mediterrània, complexa tot i que aparentment senzilla, lluminosa, energètica, visual, emotiva i d’una rítmica inapel·lable que sosté entramats de melodies sinceres i intel·ligents. Quasi al cinquanta per cent, les procedències dels seus integrants són a primera vista tan distintes com el grup post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, baix elèctric i Merche Rosales, bateria) i la formació clàssica (Lluna Aragón, violí i Mar Serra, piano). El quintet completa l’entramat rítmic amb la percussió de Xavier Carbonell, exCamàlics. Prepareu-vos per a l’impecable directe del grup revelació d’enguany.

CASTELLANO

MUSHKA

La música de Mushka es perezosa, misteriosa, sinuosa, mediterránea, compleja aunque aparentemente sencilla, luminosa, energética, visual, emotiva y de una rítmica inapelable que sostiene entramados de melodías sinceras e inteligentes. Casi al cincuenta por ciento, las procedencias de sus integrantes son tan aparentemente dispares como el grupo post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, bajo eléctrico y Merche Rosales, batería) y la formación clásica (Lluna Aragón, violín y Mar Serra, piano). El quinteto completa el entramado rítmico con la percusión de Xavier Carbonell, ex-Camàlics. Prepárense para el impecable directo del grupo revelación de este año.

ENGLISH

MUSHKA

Mushka’s music is lazy, mysterious, winding, Mediterranean, complex yet simple in appearance, luminous, energetic, visual, emotional and with a rhythmic clarity that sustains interwoven melodies both thoughtful and sincere. Its members have backgrounds as seemingly diverse as the post-punk band B-Violet (Blanca Cereceda, bass, and Merche Rosales, drums) on the one hand, and the classically trained (Lluna Aragón, violin and Mar Serra, piano) on the other. The quintet tops off its rhythmic tapestry with Xavier Carbonell, formerly of Camàlics, on percussion. Prepare for an impeccable live show from the band that is the great revelation of this year.

CATALÁ

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura i Oriol Perucho representen l’escena a voltes anomenada postlaietana; de nou apareixen noms mítics que trobem en el bagatge d’aquest supergrup: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: la conjunció de les pulsacions distintes de dos contrabaixos (Altaba – Cervera), una bateria que parla (Perucho) i un sampler tan orgànic com el de Saura, prometen música que Max Ernst hagués posat en un collage, que Miles Davies hauria fet servir per a un solo i que Pau Riba o Jaume Sisa potser cantarien. Les llums velades de certs cafès barcelonins, hiverns de tramuntana a La Selva de Mar, la música com a viatge interior, free jazz, psicodèlia, naïf, música instrumental per a descoberta de boletaires… amb imatges en vídeo produïdes per Enric Cervera, aquesta música creada sota la urgència de la necessitat i la intemporalitat del plaer proveeix també de dades sobre una necessitat intemporal i una urgència de plaer per a la música catalana.

CASTELLANO

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura y Oriol Perucho representan a la escena a veces llamada post-laietana; de nuevo aparecen nombres míticos que encontramos en el bagaje de este supergrupo: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: la conjunción de las pulsaciones distintas de dos contrabajos (Altaba – Cervera), una batería que habla (Perucho) y un sampler tan orgánico como el de Saura, prometen música que Max Ernst hubiera puesto en un collage, Miles Davies habría usado para un solo, y Pau Riba o Jaume Sisa quizá cantarían. Las luces veladas de ciertos cafés barceloneses, inviernos de tramuntana en La Selva de Mar, la música como viaje interior, free jazz, psicodelia, naïf, música instrumental para descubrimiento de boletaires… con imágenes en video producidas por Enric Cervera, esta música creada bajo la urgencia de la necesidad y la intemporalidad del placer provee también datos sobre una necesidad intemporal y una urgencia de placer para la música catalana.

ENGLISH

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura and Oriol Perucho represents the scene sometimes called post-laietana; again, mythic names we find in this supergroup surface: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: the conjunction of two double basses different pulsations (Altaba – Cervera), a talking drumset (Perucho) and a sampler as organic as Saura’s, promise a music that Max Ernst would put in a collage, Miles Davis would use for a solo, and Pau Riba or Jaume Sisa would maybe sing. The dimmed lights of certain Barcelona cafés, winters of tramuntana at La Selva de Mar, music as an inner trip, free jazz, psicodelia, naïf, instrumental music for boletaires’ discovery… with video images produced by Enric Cervera, this music created under necessity’s urgency and timelessness’ pleasure also provides data about a timeless necessity and a pleasure urgency for catalan music.

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM de tardor

EL BICICLETERO
Sevilla




 5 d’octubre
 de 2006
21 h Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Comença la desena edició del LEM amb un dels moments àlgids que van clausurar el festival el 2003. El Bicicletero reapareix a Gràcia després dels seus triomfs eixordadors, i ho fa sense haver tingut fins al moment cap imitador. Cantes a seques, cantes d’anada i tornada i el fabulós número del “maletón”. El retorn de la creació més aplaudida de Raúl Cantizano i Santiago Barber. Cage vestit de lunares? Sigui com sigui, deconstrucció del flamenc i de l’art del manteniment de la bicicleta. Totes dues coses, en un sol escenari, un show únic de clamorosa acceptació.

LES REINES PROCHAINES
Basel
5 d’octubre
 de 2006
22 h. 
 Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10


En l’escena independent suïssa, un grup de videoartistes i creadores visuals combinaven el 1987 performance, música i cuina. Poc després, començava el regnat de Les Reines Prochaines. A hores d’ara, Michèle Fuchs, Fränzi Madörin, Muda Mathis, Barbara Naegelin i Suzanne Zwick s’ocupen de trompeta, saxo, euphonium, acordió, sintetitzador, guitarra, baix, bateria… i veu, naturalment. Acaben d’editar el seu cinquè disc, Protest und Vasen, i actuen a Barcelona, la qual cosa significa que el seu cabaret pop-punk-dada, el seu directe increïble són a l’abast de tots nosaltres, súbdits oblidats…

ELIANE RADIGUE
Paris
6 d’octubre
 de 2006
22 h. MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

De la seva música, Michel Chion en diu que és “infinitament discreta en comparació amb qualsevol altra d’aquestes músiques que sembla que t’estiguin estirant de la màniga per cridar l’atenció”. Radigue va treballar amb Pierre Shaeffer i Pierre Henry, i és pionera a Europa en l’ús del so com a flux embolcallant i en moviment continu, més propera a l’escola repetitiva nordamericana que a l’electroacústica europea i influenciada per l’espiritualitat oriental. La música de Eliane Radigue té la fascinant capacitat de canviar sense que puguem descobrir quan ha canviat. És la gran dama de la música electrònica. Presenta L’île re-sonante. Imprescindible.

PEINTURES SONORES
Arbo – Flix
6 d’octubre de 2006
23,30 h
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Peintures Sonores està concebut com un concert interactiu dramàtic, en què Joan Bages (artista sonor) i Carmen Platero (artista visual) plantegen una exploració del cos humà a partir de la seva imatge i dels sons que sobre ell es poden produir. La manipulació del material visual recorre a la superposició, la fragmentació, la descomposició de la imatge, mentre que el material sonor és tractat utilitzant la tècnica de la síntesi granular. Tots dos es troben mitjançant la improvisació i l’aleatorietat, i evolucionen en temps real.

A partir de 00,30 h. dj JORDI TURTÓS

XEDH
Vitoria
7 d’octubre de 2006
20 h. Experimentem amb l’Art
 Torrijos, 68

Aquest és el primer dels projectes seleccionats enguany per a la secció OFF. Concebuda per Miguel Ángel García com una visió del passat industrial i de paisatges futurs, la música que destil•la Xedh és música d’immersió, inscrita en aquella corrent panoràmica i suggerent que fa de les textures i de la seva alternança un element narratiu de primer ordre. Música de plans en què el silenci embolcalla rítmiques perverses i obre escletxes per les quals es colen atmosferes opressives. Música que batega, que convida al viatge interior, plena d’imatges i de colors, d’una qualitat estranyament pictòrica.

JUDITH JUILLERAT
Besançon
7 d’octubre de 2006
22 h. Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Després de deu anys de treball en el seu estudi de Besançon, una aparició fulgurant en ser seleccionada per Björk per al recopilatori Army Of Me, en benefici d’Unicef, marca el viatge exterior de Judith Juillerat, que s’inicia amb l’interessant àlbum Soliloquy (2005) i importants i escollits concerts durant l’any 2006 a la Transmediale de Berlin, el Kilbi de Dudingen, Reykjavik, Basel… Juillerat construeix la seva música amb elements analògics i digitals, s’inspira en efluvis d’essències germàniques i ens porta de visita a la superfície de satèl•lits de bellesa gèlida i d’albes blavenques. Una música tan bella com inquietant.

MUSHKA
Badalona
7 d’octubre
 de 2006
23 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

La música de Mushka és mandrosa, misteriosa, sinuosa, mediterrània, complexa tot i que aparentment senzilla, lluminosa, energètica, visual, emotiva i d’una rítmica inapel•lable que sosté entramats de melodies sinceres i intel•ligents. Quasi al cinquanta per cent, les procedències dels seus integrants són a primera vista tan distintes com el grup post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, baix elèctric i Merche Rosales, bateria) i la formació clàssica (Lluna Aragón, violí i Mar Serra, piano). El quintet completa l’entramat rítmic amb la percussió de Xavier Carbonell, exCamàlics. Prepareu-vos per a l’impecable directe del grup revelació d’enguany.

THE WALTER THOMPSON ORQUESTRA
New York, L’Olleria, Barcelona, Andorra
8 d’octubre
 de 2006
12 h.
 Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster 
plaça Lesseps, 20-22
)

Soundpainting és un llenguatge desenvolupat per Walter Thompson; està format per 1.500 signes que permeten la direcció en temps real de grups d’improvisadors. Thompson dirigeix simultàniament músics, poetes… Soundpainting va passar pel LEM el 1991 i el 2001. Va ser una experiència inoblidable. Aquesta vegada, amb la següent formació: Oriol Vilella, guitarra; Josep Lluís Redondo, guitarra; Roger Fortea, baix; Merche Rosales, bateria; Pau Torres, sampler; Agustí Martínez, clarinets, saxos; Arnau Vilardebó, actor, ukelele; Sebastià Malèvol, poeta i el grup músicocoral Sonorum Project amb Òscar Vidal i Adolf Murillo.

MIKA VAINIO
Helsinki
10 d’octubre
 de 2006
21 h.
 KBB
 Joaquín Costa, 24 4º
20 h.

Prou conegut per ser el cinquanta per cent de Pan Sonic, veritable icona del minimalisme electrònic dels darrers anys, Vainio orienta el seu treball en solitari cap a espais sovint aliens al ritme, i inclou el processament electrònic d’elements acústics per crear textures aurals, dóna pas a la improvisació… en suma, mostra un aspecte menys conegut i ben suggestiu de l’univers sonor que ha posat Finlàndia en el panorama internacional. La premsa el considera “la meitat més perillosa”; aquest doble concert serà sens dubte tan “perillós” com energètic.

BARBARA MORGENSTERN
Berlin
13 d’octubre
 de 2006
22 h. MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

L’elegància de la mínima expressió; l’encontre del piano, la veu i l’electrònica. Melodies emocionants, reflexions sobre la cultura global, els estats de la felicitat o les edats de la vida, o sobre per què sempre ens sembla que tot és millor en altres indrets, històries breus, diaris de viatge, quaderns de camp… Barbara Morgenstern, que compta amb nou títols publicats des de 1998, va captivar el món amb Nichts Muss (Monica Ent. 2003) i es va llançar a una extensa gira mundial, que conclou feliçment amb el meravellós àlbum The Grass is Always Greener (2006). En aquest concert tindrem el privilegi d’assitir al moment brillant de maduresa creativa que viu aquesta compositora tan especial. No us la perdeu: guareix.

XYRAMAT
Hamburg
13 d’octubre de 2006
23,30 h.
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) 
Montalegre, 5 (entrada CCCB)


Xyramat, abans Maat, múltiples personalitats de la compositora Dörte Marth, també Black Bunny o Xyrabunny en la seva faceta de dj que, des de 1990, i amb mitja dotzena de discs publicats al seu nom, és una personalitat singular de l’escena electrònica alemanya. Compromesa amb la recerca de la llibertat en el camp cada vegada més estandaritzat de la música, fa servir les fonts sonores com a eines emocionals per reflectir el veritable macrocosmos d’estandarització: violència, guerra, autoritat, discriminació, especialment de les dones.

A partir de 00,30 h. dja LINKAHUMANA.

FAMELIARS
Eivissa
14 d’octubre
 de 2006
19 h. Sala d’assajos de l’Orfeó Gracienc 
Astúries 83

Existeix una música mediterrània nova, fresca, que ha begut dels corrents musicals populars moderns. El LEM prova de demostrar aquesta tesi en diversos concerts de l’edició d’enguany. Un és el de Fameliars. Entre els seus components apareixen noms clau de l’escena de les illes, associats a projectes com Neo Tokyo, Neo Sol, Yeldings… procedències diverses, també estilísticament, les de Kiko Barrenengoa i Toni Torres, guitarres, Mariano Torres, piano i veu, Ferran Pascual, baix, i Andrea Fernández, bateria. Música refulgent i de mandra màgica. El seu primer cd, un “disc-oasi” com l’ha anomenat la crítica, en dóna testimoni.

CARO SNATCH
Newcastle
14 d’octubre
 de 2006
22 h. 
 Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
 carrer del Sol 8

La carrera musical de Caro Snatch comença el 1998 amb una greu lesió a l’esquena, un autobús de dos pisos com a vivenda i un sintetitzador Korg Poly-800. Durant la seva recuperació, Caro aprofundirà en la síntesi sonora i la teoria musical. Els seus concerts comencen el 2002. Velles màquines sonores, seqüenciador, veu, efectes, són la base dels seus directes. La seva música és hipnòtica, la seva poesia és multilingüe; fa servir la improvisació, el treball amb loops, la combinació de gèneres. Instal•lada a Berlín des de 2005 i després de la recent aparició del seu nou EP Es muss sein, es llença a l’“Es muss sein – dare to shine Tour”, que la portarà per primer cop a Barcelona.

RADIAN
Wien
14 d’octubre
 de 2006

23 h. Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri
carrer del Sol 8

S’ha dit que l’aparició de Juxtaposition, el primer àlbum de Radian, va situar l’escena vienesa al món. El que és cert és que tant aquest primer disc com el recent Rec.Extern proposen una música fascinant. John Norman (baix), Martin Brandlmayr (bateria) i Stefan Nemeth (sintetitzador) són capaços de crear un entramat sonor tan ric com seductor. Com intercanvien els seus papers els elements acústics i l’electrònica? En l’origen, un insòlit sistema de treball: “microgravacions” d’instruments a través del sintetitzador (John McEntire es troba darrere d’alguns d’ells). El resultat: un directe difícil d’oblidar.

MARAM TRIO
Barcelona
15 d’octubre
 de 2006
12 h.
 Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster
plaça Lesseps, 20-22

Marina Albero (salteri), Marc Egea (viola de roda) i Mariona Sagarra (veu), punt de trobada d’instruments de bellesa inusual i de músiques antigues i contemporànies, improvisació i electrònica. Després d’un procés de treball de diversos mesos, presenten Sine Mare Nihil, un encàrrec de tres festivals per a tres dels músics catalans més internacionals. En la recerca d’una bellesa arriscada i la composició d’universos poètics, visions i imaginaris nous, aquests tres creadors posen al dia la tradició, explicant el present amb instruments ancestrals i fent-los dialogar amb la tecnologia moderna.

LES AUS
Barcelona
19 d’octubre
 de 2006
21 h.
 La Pedrera 
sala circular
Passeig de Gràcia, 92

Dalmau Boada i Arnau Sala han realitzat un viatge des del hardcore més purista a la improvisació entre el seu primer projecte, Omega Cinco, i l’actual, Les Aus. El viatge conceptual no ha estat l’únic: dues gires pels Estats Units, una per Europa, successius projectes (The Cheese apareix a la meitat del camí), alguns discs, la residència a Philadelphia durant el 2004, han servit probablement perquè Les Aus sigui el nom que ara com ara és en boca de molts, aquest grup al qual, segons diuen, cal fer-hi atenció, una cop reinstal•lat a Catalunya. Música en llibertat, una sorpresa…

LES POULES
Montréal
19 d’octubre
 de 2006
22 h. 
 La Pedrera
auditori 
Passeig de Gràcia, 92


El trio format per Joane Hétu, saxo, veu, Diane Labrosse, sampler, Danielle P. Roger, bateria, percussió, és una aventura musical tan especial com llegendària. Des de 1980, aquestes tres dones han desenvolupat un univers sonor absolutament únic. La improvisació esdevé, en les seves mans, una eina per dur-te de visita per films imaginaris, teixits sonors en què l’electrònica i els seus instruments acústics intercanvien els seus papers. Elements d’exploració: l’ús heterodox dels instruments, la seva complicitat. Resultats: música en caiguda lliure, de desbordament, de salts perillosos. Una oda al paracaigudes.

NOISE DREAMS MACHINA
València
19 d’octubre
 de 2006
24 h. Biblioteca Vila de Gràcia
Torrent de l’Olla 104



Oscar Martín és un artista visual que arriba a l’art sonor de la mà de Leopoldo Amigo, Bartolomé Ferrando i Llorenç Barber. Combina en el seu treball diferents codis i llenguatges artístics: so, performance, vídeo, fotografia, instal•lació… Cal destacar la instal•lació-performance sonora Mekanicas Moebius, realitzada amb Javier Jiménez i presentada a diversos països europeus, i la seva participació en el Grupo de Intervención Artística, amb l’acció Sorolls de Guerra, a diverses ciutats espanyoles. Ha compost també música per a dansa i vídeo. En Noise Dreams Machina explora l’aspecte sonor del seu treball.

TAPE.
Oviedo
20 d’octubre
 de 2006
22 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

Aquesta nit presentem tres segells discogràfics independents amb seu a Barcelona i nom anglès, amb les idees molt clares i catàlegs creats amb amor. El primer torn per a spa.rk. L’artista: Daniel Romero, un músic asturià que, sota el nom de .tape., està produint música cristal•lina, d’inusitada bellesa, introspectiva i serena. Electrònica de joguina, instruments acústics, veus cantades per a un mateix sobre bases repetitives… .tape. compta ja amb tres cd (l’últim dels quals, llicenciat al Japó).

SESAM-O
Sitges
20 d’octubre
 de 2006
22,45 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

El segell Houston Party compta entre les seves files amb un projecte en el qual ni la música pren el paper de banda sonora ni les imatges tenen una funció merament il•lustrativa, és a dir, un projecte veritablement audiovisual: SESAM-o, integrat per Jordi Moncho, Ferran Vilanova, David Curto i Ignasi Corella: tres músics i un videocreador que conceben el procés compositiu com un treball sonoro-visual conjunt, que porten al directe en tota la seva complexitat. En aquesta ocasió, presentaran el seu darrer treball, Abscience.

GUILLAMINO
Barcelona
20 d’octubre de 2006
23,30 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

La culpa de l’aparició del nou cd de Guillamino, Somnis de llop, és de BankRobber, ho diu clarament la seva nota de premsa. També explica que el seu primer disc, 1 dia, es va publicar el 2003. El programa del LEM d’aquell any deia: “Guillamino ha entrat en una altra dimensió, probablement única, des de la que en pocs mesos ha cridat l’atenció de molts”. I, més endavant, definia la seva música com un viatge “del soul a la sardana”. Doncs així, tres anys després, Guillamino regna en aquella dimensió i el soul i la sardana s’han transfigurat en un estil únic: el seu. En Guillamino torna al LEM.

IRIS
Barcelona
20 d’octubre de 2006
23,30 h.
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Diu l’Iris que va començar a composar per casualitat i a cantar per accident, com la majoria de les coses bones. La realitat és que aquesta llicenciada en art electrònic i disseny digital s’ha convertit en autora de músiques preciosistes i petites dosis de pop electrònic i evocador. En dos anys, des del seu debut al Mau-Mau de Barcelona, s’ha prodigat en els directes (resta recent la seva actuació al Sónar) fins a recalar al segell berlinès Monika Entreprise, on s’ocupa de la quarta part del disc 4 Women no cry. Un binomi possible: veu i electrònica càlides.

SHAKIRA BENAVIDES
Barcelona
20 d’octubre de 2006
00,30 h. C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Com a disc-jockey, Shakira Benavides és ja una institució a Barcelona. Més de deu anys de treball, sessions en infinitat de clubs, residències, festivals… Com a cofundadora de Wah Wah Discos, botiga de culte a la ciutat, Shakira ha creat públics i a transmès informació a l’escena local, col•laborant en programacions, ampliant el nostre món referencial… El que encara resulta desconegut per molts és el seu treball com a compositora, creadora de paisatges sonors, inventora de collages. Lucius Works Here és el projecte que ho explica.

LE NŒUD LOGIQUE
Crest
21 d’octubre
 de 2006
22 h.
 Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Anne Montagard, clarinet i clarinet baix, Yanis Frier, guitarra, Lionel Malric, teclats, acordió, electrònica, es troben dins del col•lectiu Le Grand Chahut i decideixen el 2004 donar vida a aquest projecte d’improvisació amplificada. Jazz, però no només jazz, noise, però no només noise, rock, potser, electrònica… la capacitat d’aquests tres instrumentistes per dislocar les connexions entre els instruments i els gèneres és notable; fan servir la intensitat, la creació d’escenaris sonors de ficció, la recerca tímbrica, la ruptura de codis, per crear una música on l’element sorpresa és fonamental.

KONK PACK
London/Köln
21 d’octubre
 de 2006
23 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

No és difícil dir que aquest trio reuneix noms absolutament imprescindibles de la música contemporània: la feliç unió del multiintrumentista Tim Hodgkinson (lap steel guitar, electrònica, clarinets) amb el mestre dels sintetitzadors analògics Thomas Lehn i l’inquiet baterista i percussionista Roger Turner és de les que un no es pot perdre, ja que Konk Pack és ara com ara un dels més excitants grups d’improvisació del món. Entre els tres sumen més d’un centenar de discs i són en bona mesura culpables que la música sigui avui com és. Simplement, no us ho perdeu.

LE VOL
Berlin
24 d’octubre
 de 2006
20’30h Mediateca de la Fundació “la Caixa”
avinguda Marquès de Comillas, 6

Aquest concert té lloc en motiu de la presentació de l’arxiu sonor Dones al LEM 1997-2006, que serà accessible a la pàgina web de la Mediateca de la Fundació “la Caixa”. Annette Krebs, coneguda pels seus diferents mètodes de preparació de la guitarra elèctrica, amb què explora les possibilitats de la guitarra i les de l’amplificació. Krebs és improvisadora i compositora, i en la seva extensa llista de col•laboradors es troba la performer, artista vocal i vídeocreadora Steffi Weismann, que en el seu treball sonor combina materials que van des de l’ús dels programes de veu per a ordinador fins al dels objectes quotidians preparats, passant, esclar, per la seva pròpia veu.

SONS OF BRONSON
Barcelona
27 d’octubre
 de 2006
22 h.
 MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

El segell Mano Dura té en el clatellot sonor de Sons of Bronson el seu millor actiu. Toni López i Jesús Brotons, membres dels projectes sonors Bukkake i Música Veneno, i tanmateix periodistes musicals, van retre honors a Charles Bronson (esclar), Richard Widmark i James Woods en iniciar aquest projecte el 2001, encara que no ha estat fins a l’aparició del brutal cd Niñas y Marisco (2006) que la ciutat s’ha rendit als seus peus i els seus escassos concerts, d’una rugositat industrial malaltissa, pillatge sònic i plunderfonia free – death – ambient, han exaltat el personal deixant ben clar que ja n’hi ha prou d’insipidesa i que cal passar a l’acció.

SONIC BITCH
Moscou
27 d’octubre de 2006
23,30 h. 
C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Olga Molchanova, àlies Sonic Bitch, va néixer al límit mateix entre Europa i Àsia, va tractar amb nòmades i aristòcrates al Gulag, a Kazakhstan i des de menuda va estar exposada a una explosiva mescla d’estils (musicals, i de vida). El resultat és la seva música eclèctica, cinemàtica, melanconiosa, russa, jazzy, fosca i alhora celestial. Actualment resideix a Londres, des d’on ha portat la seva música als Estats Units, Sud-àfrica, Europa, Rússia… alternant les seves col•laboracions amb The Orb i Talvin Singh, amb aparicions en clubs S&M com el Brixton Mass-Torture Garden.

A partir de 00,30 h. dj FRANCESC FELIU

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

dirigida per Òscar Vidal
 Me gusta como me maltratas de MIREIA TEJERO (Barcelona) 
videoart de NÚRIA FONT (Barcelona)
28 d’octubre
 de 2006
22 h. Caixafòrum Auditori 
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Nou encontre de la Banda Municipal de Barcelona amb la composició i la videocreació contemporànies. Inaugura la nit la col•laboració entre Mireia Tejero, compositora i saxofonista de llarga trajectòria, i Núria Font, realitzadora de vídeo i pionera de la vídeodansa. Tejero té un currículum tan dens com divers: Error Genético, La Fura dels Baus, Las Gambas, Alius, una desena de composicions per a la coreògrafa Sol Picó… històrica en el panorama musical de la ciutat com ho és Font en les relacions de la imatge electrònica amb la dansa. Ha creat obres al costat de companyies com Mal Pelo i Mudances i manté una constant activitat com a organitzadora en el camp de les arts electròniques.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA 
dirigida per Òscar Vidal
 Despressa de XAVIER MARISTANY (Barcelona)
 videoart de HARMONIA CARMONA (Barcelona)
28 d’octubre
 de 2006
22,30 h. Caixafòrum Auditori
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Incansable activista sonor, fundador de l’Orquestra del Caos, Kòniec, la Banda Aèria, compositor d’òperes de butxaca i concerts per a tres mil músics, autor de músiques per a instruments de vidre, d’instal•lacions i de bandes sonores, Maristany uneix les seves forces amb la realitzadora i guionista audiovisual Harmonia Carmona, que ha treballat ficció, vídeo experimental, spots, vídeoclips… amb una celebrada filmografia com a documentalista que inclou títols com Muerte de una puta (una visió de la prostitució des d’una perspectiva prohibida i silenciada), Bajo la piel del conflicto (premi a la XXII Biennal Internacional de Cinema Científic de Ronda), Un tal Mulibahan i Sama Samaruck Suck Suck.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
 dirigida per Òscar Vidal 
Summer Tears de MIGUEL MARÍN (Sevilla)
 videoart de MARIA DURÁN (Sevilla)
28 d’octubre
 de 2006
23 h. Caixafòrum Auditori
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Dos joves creadors molt inquiets. Miguel Marín és encara un valor a descobrir en aquest país, tot i haver deixat la seva empremta en grups de culte, com Sr. Chinarro i els anglesos Piano Magic, i ser autor de la banda sonora de Son de Mar, de Bigas Luna. És autor d’instal•lacions al costat de Chu Uroz i Leo Obstaum i únic membre de l’emergent projecte Árbol. Una trajectòria tan intensa com la de María Durán qui, després de guanyar el premi de poesia visual Joan Brosa el 2001, ha dedicat quatre anys a desenvolupar i presentar el projecte Cuisine Concrète per concentrar-se en l’actualitat en la realització d’una sèrie d’onze documentals sobre vídeoart per a la Xarxa de Televisions Locals.

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes