LA MAL COIFFÉE

Carcassonne

07 octubre 

de 2005

21 h. 
Lluïsos de Gràcia
 plaça del Nord 7-10
 bar

Sis dones de Les Corbières, al Llenguadoc, formen el grup vocal que obrirà el LEM 2005. A partir dels cants tradicionals de la vall de l’Aude, La Mal Coiffée (Myriam Boisserie, Dalèle Muller, Marie Coumes, Hélène Pages, Isabelle Francois i Camille Simeray) proposen una lectura contemporània de les músiques màgiques que dormen encara en el somni mític de les terres càtares. La Mal Coiffée (“La mal pentinada”) ens transporta per un camí de polifonies somiades cap a una regió sonora d’aroma mediterrània, de músiques vitals, contagioses i que semblaven que vivien en un record comú a penes desxifrat. Amb La Mal Coiffée s’inicia també per a la memòria futura del festival una nova seu central, els Lluïsos de Gràcia. Elles ens reben al bar, obren la porta del festival; sis veus que sonen i somien per primer cop a Barcelona.

DAMO SUZUKI & NOU BODIES

Köln – Barcelona

07 octubre
 de 2005

22 h.
 Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord 7-10
 teatre

Quatre discos fonamentals d’una de les bandes més decisives per a la música popular del segle passat, i probablement d’aquest, compten amb la veu d’aquest japonès establert a Colònia; la banda en qüestió és Can, i Damo Suzuki n’és la veu. El seu talent vocal únic, la seva presència escènica i la seva llarga experiència en la composició instantània es concreten en el projecte Damo Suzuki’s Network, un gira sens fi que ha recorregut una trentena de països. En cada ciutat, Damo escull els músics en funció del seu potencial comunicatiu i provoca un intens corrent que impliqui també el públic. Cada concert és un esdeveniment únic en què es crea un espai-temps col•lectiu. Així, la música no és un paisatge que presenciem, sinó a través del qual viatgem, desitjant que la pròxima estació no estigui al mapa… Nou Bodies són Jorge Porter (guitarra), Io Casino (veu modificada), Jens Neumaier (saxo), Xavi Tort (trompeta), Jaume Pantaleón (guitarra), Blue (giradiscs), Kim Masdeu (bateria), Roger Fortea (baix) i Christian Dergarabedian (teclats).

MR HUBBA Y EL MONO INVENTOR

Barcelona

08 octubre de 2005

21 h. carrer del Sol 8 Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri

Sona a ciència-ficció que un projecte local de dos joves músics hagi tocat en menys d’un any al Noisefest de Sacramento i a la Tate Britain de Londres, en el marc d’una gira que ha recorregut a més Irlanda, Alemanya i el Japó, abans de ser ni tan sols coneguts a Barcelona. Però això és exactament el que ha passat amb Mr. Hubba y el Mono Inventor. El problema va trobar solució al Sónar d’enguany i vam poder assistir a un directe impecable per a una proposta musical tan ambiciosa com ben resolta. Entre l’ús de joguines musicals i el poderós sintetitzador o la guitarra preparada, ens inviten a una excursió que es converteix en viatge hipnòtic, vol sense retorn, crescendo emocional de potent factura, del qual ens foragiten esporàdicament amb ràfegues de realitat no exemptes de sentit de l’humor. La seva proposta és inusual a la ciutat i té la força de les feines ben fetes, de l’exploració conscient de les possibilitats instrumentals del duo. Un plaer.

SAVERIO EVANGELISTA & FEDERICO SPINI

Roma

08 octubre de 2005

22 h. carrer del Sol 8 Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri

Ja fa quinze anys que Saverio Evangelista és el cinquanta per cent d’un monument inexcusable de la música industrial com és Esplendor Geométrico, treball que ha alternat sempre amb un altre projecte seu més conegut: MSB (Most Significant Beat), al costat de Maurizio Martinucci. En tots dos casos, Evangelista transita el cel postindustrial com una figura de referència en dos projectes de referència. Menys coneguts són els seus treballs en solitari, per als quals compta habitualment amb Federico Spini, músic i creador d’interfícies. Ambdós presentaran per primer cop a Barcelona el projecte Sound Waves apunta a crear música concebuda pels sons generats per dibuixos (en temps real durant el concierto) d’una sèrie de formes d’ona amb un llàpis òptic o un mouse, amb el fi de que el públic pugui experimentar al mateix tiemps el moviment del músic, la representació del so i el so en sí. Amb aquesta finalitat, Evangelista fa servir un software que normalment s’util•litza (entre altres funcions) per a la reducció de soroll en la música digital, revertint el seu propòsit per a crear en lloc d’esborrar. Imprescindible.

ELECTRIFIED ETHER

Sardenya

08 octubre de 2005

23 h. carrer del Sol 8 Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri

Hi ha un grup el nom del qual ha estat en boca dels aficionats del moviment postindustrial des dels anys vuitanta fins a convertir-se en tota una llegenda: TAC (Tomografia Assiale Computerizzata). Grup pioner i molt respectat, ha sofert diversos canvis de formació en les darreres dues dècades, ha editat 13 títols, l’últim el 2004, sempre al voltant de Simon Balestrazzi, alma mater també de formacions igualment mítiques: Kino Glaz (1 mític LP al segell ADN), Kirlian Camera (11 títols)… El podem trobar, alhora, col•laborant amb Thelema, Elio Martuciello, Z’EV… El que presentarà a Barcelona és el resultat de la seva col•laboració amb la guitarrista Sara Aresu, i conté les mateixes dosis de foscor elegant, misteri i contundència que els seus altres treballs, un segell personal que distingeix l’obra d’aquest creador de llarg abast, que compon també música per al teatre, el cinema i la dansa. Una extensa trajectòria que, malgrat tot, no havia ancorat mai al nostre país.

ANNE-JAMES CHATON  – ANDY MOOR

Montpellier – Amsterdam

13 octubre de 2005

21 h. La Pedrera passeig de Gràcia 92

Aquesta nit, comissariada per propost.org, recorre (i fractura) la línia divisòria entre música i poesia amb noms especialment significatius en el panorama europeu. Comença amb la col•laboració entre dos creadors altament interessants. Anne-James Chaton, poeta sonor, editor i agitador, amb una activitat que des del 2000 només es pot qualificar d’incansable: dues produccions discogràfiques, i més d’un centenar de presentacions en directe, bàsicament a França però també a d’altres punts d’Europa, en les quals cal incloure col•laboracions amb Catherine Jauniaux, Carole Rieussec i el mateix Andy Moor, membre del grup holandès The Ex, el treball del qual abraça des de l’energia post-punk dels seus primers treballs i la revisió de les músiques tradicionals klezmer, russes i gregues, fins a la improvisació o la creació electrònica al costat de John Butcher i Thomas Lehn en el trio Thermal i les seves col•laboracions amb Kaffe Mathews, Yannis Kyriakides o Colin McLean.

DAVID MOSS

Berlin

13 octubre de 2005

21:30 h. La Pedrera passeig de Gràcia 92

Tot un luxe, comptar amb la presència d’una de les figures més provocatives i imprescindibles de la música vocal actual. Moss canta, parla, crida i juga amb els registres. Com a percussionista és un paio fora de sèrie. Quan combina totes dues coses, el resultat és explosiu. Llarga carrera en solitari i en col•laboració (entre d’altres, amb Phil Minton, Heiner Goebbels i Catherine Jauniaux). En la seva obra es conjuguen les millors i les més resoltes expressions de la llibertat creativa. Contemporani, com ben pocs; únic, en quasi tota la resta. The Village Voice va dir que un concert de David Moss és com “la trobada d’unes cançons d’amor extraterrestres amb Bo Diddley, John Coltrane i Maria Callas”… Fundador i director artístic de l’Institut per a la Veu Viva (ILV), realitza tallers arreu del món, canta i composa òperes, teatre, participa en nombrosos ensembles… En solitari, Moss allibera tambors, metalls, fustes i seqüències electròniques del seu confinament instrumental, perquè es relacionin amb la seva veu, absolutament lliure.

ALESSANDRO OLLA & PAOLO SANNA

Sardegna

14 octubre de 2005

20 h. La Pedrera passeig de Gràcia 92

La llista d’instruments que aquests dos músics fan servir en els seus concerts supera el límit d’espai d’aquesta pàgina. Els seus punts de partida són prou diferents: Olla ho fa de la formació acadèmica com a pianista per endinsar-se a partir dels anys noranta en la investigació de les relacions entre la música, el teatre i la dansa. La seva creació per al teatre l’ha dut a col•laborar amb Dario Fo i Marco Parodi. Del seu interès en la col•laboració amb altres músics, sorgeix el treball a duo amb Paolo Sanna, percussionista inclassificable, estudiós de la música mediterrània, la percussió brasilera, les formes musicals perses i kurdes, la improvisació lliure i la construcció de nous instruments. Entre tot dos produeixen música de contingut improvisatiu ben important i de múltiples plans sonors, excitant i sorprenent, que cerca una inspiració molt específica: el silenci com a camp de treball espiritual i la interacció entre música popular i experimentació.

TRIO IMPROMPTU

Sardegna

14 octubre de 2005

21 h. La Pedrera passeig de Gràcia 92

Silvia Corda, piano, Adele Madau, violí, i Adriano Orrù, contrabaix, provenen de camps musicals complementaris. Han treballat la creació contemporània, el jazz i la improvisació. Madau és alhora coreògrafa i al costat de Corda col•labora permanentment amb Giancarlo Schiaffini. Orrù és un avantatjat deixeble d’Stefano Scodanibbio. Els tres han desenvolupat una part important del seu treball en la interacció amb el medi teatral. El camp d’exploració del trio va des de la música de cambra a la improvisació radical, tot donant una especial rellevància a la gestualitat. Música en tensió amb l’objectiu de comunicar sentiments i emocions i que deu tant a Charles Mingus com a Alberto Ginastera; de vocació col•lectiva, a la recerca d’un resultat que superi l’actitud individual de cada artista, el trio se serveix de la “preparació” o modificació dels instruments, buscant en l’alteració del so i l’enrariment el punt d’inflexió per a les successives troballes formals.

DIFONDO / MARTUCCI

Sardegna

14 octubre de 2005

22 h. La Pedrera passeig de Gràcia 92

Difondo és el resultat de la col•laboració entre Giampaolo Campus i Sergio Camedda. Des de la posada en funcionament del projecte, el 1998, el seu objectiu és la investigació de les tècniques de mostreig, la manipulació de so en temps real, la improvisació com a pràctica compositiva i la utilització de tècniques d’espaialització per mostrar la seva música. El 2004 passen a convertir-se en un trio amb l’arribada de Tiziana Martucci, actriu que s’interessa progressivament en les relacions del seu treball dramàtic amb altres camps artístics. Aquest mateix any reben l’encàrrec de compondre música per a la novel•la La XIV Commensale de Gianni Marilotti (premi Calvino 2003), de manera que la peça resultant esdevé un espectacle que el juny de 2004 comença a presentar-se en directe. Convertida en un encontre entre el text i la música que sobrepassa llargament tal format, aquesta peça esdevé una lectura sonora plena d’espais en què “llegim” auditivament un altre univers.

BAR LACIONS NIETZSCHE

Barcelona

15 octubre de 2005

21 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord 7-10 bar

Friedrich Nietzsche, filòsof. Però també músic i compositor. David Picó es pregunta si no és possible d’escoltar alguns lieder de Nietzsche des d’una perspectiva inèdita. I així, cinc de les peces que va compondre el filòsof per a veu i piano es transformen en les Bar Iacions Nietzsche, que inauguren aquesta nit del festival dedicada a la filosofia. Per fer-ho possible, Picó s’ha rodejat de Dolors Boatella, contralto amb un bagatge de música medieval, renaixentista i barroca, i Lucas Quejido, ultraveu, que prové d’una altra formació ja desapareguda, Ivo Naïf, i que treballa actualment a La Lidia i Agustí Martínez, saxofonista i compositor de música contemporània i jazz, que va formar part de Le Diablo Mariachi. David Picó acaba de publicar el llibre Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche a la editorial Crítica. Seguint Nietzsche, per evitar “que la música es converteixi en una execució fantasmagòrica presentada per fantasmes”, han donat un nou cos a aquestes músiques més enllà del seu romanticisme original.

OSCAR ABRIL ASCASO + SEDCONTRA AVEC LES EX – IVO NAÏF ET ANTUAN

Barcelona

15 octubre de 2005

22 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord 7-10 teatrE

Música popular o filosofia contemporània? Oscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Des Ex -Ivo Naïf et Antuan és la penúltima sensació de la chanson. Des de paràmetres propers a la música popular francesa del segle XX, viatgen a les profunditats de la filosofia contemporània d’aquell país. El resultat és un cançoner pop en què troben encaix, d’una forma inquietantment natural, els textos de Jacques Derrida, François Lyotard, Emmanuel Lévinas, Georges Bataille, Maurice Blanchot, Gilles Deleuze i Pierre Klossovsky. La formació que es presenta pren la forma d’un “supergrup” que uneix els noms de les formacions originals: Oscar Abril Ascaso + Sedcontra, duo que als anys noranta efectuà la seva particular travessia de l’afterpunk al sorollisme; i Ivo Naïf, gemma oblidada dels noranta barcelonins, unitat literària i musical. Com ells diuen, han creat un cançoner accessible per al més gran dels analfabets, perquè, com se sap, a França, fins el més gran dels analfabets parla francès.

GABRIELE HASLER

Gummersbach

18 octubre de 2005

20 h. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) plaça dels Àngels 1

La intervenció sobre els llenguatges musicals populars contemporanis mitjançant tàctiques experimentals i de poesia sonora ha portat a la compositora i cantant alemanya Gabriele Hasler a bastir un univers musical tan vast com suggerent, a través del qual, amb l’ús de la veu, la seva manipulació electrònica i altres objectes sonors, ens proposa un viatge al qual resulta altament difícil de resistir-s’hi. Una immersió sonora que té el seu punt culminant en el seu treball recent, Flow, que ocuparà aquest concert. Flow és una peça de música vocal excitant i d’una gran riquesa, que Hasler construeix bo i servint-se per igual de les tècniques vocals tradicionals i de la manipulació electrònica en temps real. Ens trobem davant d’una creadora de llarga trajectòria, que ha treballat al costat de Lindsay Cooper, Jaap Blonk, Gunter Hampel i Louis Sclavis, entre d’altres, i que ha desenvolupat un llenguatge personal, tan poderós com emotiu.

MONIGOTICS MUSIC

Barcelona

18 octubre de 2005

22h. C3-BAR (bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Tant en la Veivi Gisus Urkestra (esplèndid projecte de música-acció amb Lucho Hermosilla als noranta), com en solitari, sota el nom de Slasher Tompkins, Steven Forster reuneix sentit de l’humor, misteri, bricolage i ready-made a partir de la seva condició d’escultor, compositor i instrumentista impossible. Instruments autoconstruïts, escenografies inesperades… Forster forma part del col•lectiu Drap Art, ha realitzat instal•lacions sonores (Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona, Inn Motion…). La seva principal activitat és donar moviment i llum a les seves escultures, el treball en vídeo, el dibuix i la pintura (acaba d’il•lustrar el Diccionario Inconveniente de Xavier Theros). Però tot plegat conviu amb una intermitent faceta de cantautor extraterrestre on s’agombolen els mons plàstics i sonors d’una personalitat artística singular. No és fàcil trobar-lo aplicat a totes aquestes feines conjuntament; aquesta és una ocasió i és millor no desaprofitar-la.

KUKAN

Barcelona

20 d’octubre de 2005

20 h. Maguroya carrer Ramón y Cajal 32

Kukan vol dir espai en japonès, i es el nom d’aquest experiment conjunt multisensorial, en què participa el col•lectiu de recent creació Ewerk (Boris Dulón, Thor Bufalá, Pepe Garí) mitjançant la projecció visual en temps real i els artistes japonesos Kai Takeda i Takuyo, que també executen instantàniament pintura i escultures. Blue serà el responsable de la creació de l’ambient sonor (actualment compaginant la seva feina als plats amb la bateria a Bukkake, probablement l’únic grup de sludge-doom de la ciutat). I dos sentits més entren en joc amb el sushi preparat per Bibibi. Noves tecnologies i procediments tradicionals es combinen per oferir una experiència de vista, tacte, oïda, olfacte i gust. Kukan és un projecte produït per Maguroya.

ALTABA – SAMSÓ – URÓS

Barcelona

21 octubre de 2005

21 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord 7-10 teatre

Aquesta nit, el festival es dedica per complet a introduir-nos en una nissaga de creadors que són en bona mesura responsables, sovint injustament oblidats, d’un so i d’una llibertat creativa únics en l’escena catalana, molt més reconeguts fora del país que no pas aquí. En primer lloc, Eduard Altaba (baix elèctric) i Quicu Samsó (bateria) reuneixen en la seva trajectòria alguns dels noms més significatius d’aquesta brillant escena: Blay Tritono, Tropopausa, Triomòbil, Koniec, Moisés Moisés, Obmuz… En el seu actual projecte de trio, escullen un convidat per a cada ocasió. Aquest cop, José Manuel Urós (guitarra), amb un altre bocí de la història musical de la ciutat per aportar: MCW, New Buildings, Stock de Coque… és l’instrumentista que s’uneix a la poderosa i alhora subtil base rítmica. Música energètica, que parteix de la improvisació, minuciosa i evolutiva.

LES ANCIENS

Barcelona – La Selva

21 octubre de 2005

22 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord 7-10

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura i Oriol Perucho completen aquesta nit l’espai que el LEM dedica a l’escena a voltes anomenada postlaietana; de nou apareixen noms mítics que trobem en el bagatge d’aquest supergrup: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: la conjunció de les pulsacions distintes de dos contrabaixos (Altaba – Cervera), una bateria que parla (Perucho) i un sampler tan orgànic com el de Saura, prometen música que Max Ernst hagués posat en un collage, que Miles Davies hauria fet servir per a un solo i que Pau Riba o Jaume Sisa potser cantarien. Les llums velades de certs cafès barcelonins, hiverns de tramuntana a La Selva de Mar, la música com a viatge interior, free jazz, psicodèlia, naïf, música instrumental per a descoberta de boletaires… amb imatges en vídeo produïdes per Enric Cervera, aquesta música creada sota la urgència de la necessitat i la intemporalitat del plaer proveeix també de dades sobre una necessitat intemporal i una urgència de plaer per a la música d’aquest ciutat.

TÜSÜRI

Renteria

23 h. Biblioteca Vila de Gràcia Torrent de l’Olla 104

En ben poc temps, Oier Iruretagoiena ha produït quatre cd, ha treballat en directe amb Jason Kahn, Arnold Dreyblatt i Dj Amsia i ha cridat l’atenció de festivals com Ertz o Elektronikaldia. Això no hauria de sorprendre’ns en un artista que prové de la zona més industrial de la costa est de Guipúscoa. Però, encara que la seva música pugui desenvolupar-se en l’ambient obscur i industrial, visita l’exploració del silenci, les petites percussions, les gravacions de camp… És potser el músic més jove que mai hagi participat al festival. I un dels punts d’interès per a la nova música en mans de nous creadors que s’està produint ara com ara. Aquest és un concert que ens pot ajudar a descobrir una miqueta del futur.

JUAN CANTIZZANI

Lucena

22 octubre de 2005

18 h. carrer Torrijos 68

Clarinetista des dels setze anys, promotor tenaç a la seva ciutat cordovesa d’esdeveniments sonors, alumne de José Manuel Berenguer, Benet Casablancas, Eduardo Polonio i Salvatore Sciarrino al mateix temps que de Cristian Vogel i Evru, en el treball d’aquest creador conflueixen conceptes pop i de la música discreta o ambient al costat de la recerca d’un llenguatge propi, que se serveix de vegades de les eines de l’electroacústica, introspectiu i dotat d’una expressivitat poc usual. El 2004 va ser becat per la Diputació Provincial de Còrdova per ampliar coneixements musicals al laboratori GME de Cuenca amb el compositor Julio Sanz Vázquez. Enguany és un dels tres artistes seleccionats a la secció OFF del LEM. Una nova mirada al futur.

DO

Bera

22 octubre de 2005

21 h. Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri carrer del Sol 8

Concís nom per a un projecte sonor de Joseba Irazoki, músic basc que acaba de publicar el cd Tokia Tokiko al segell Lucky Kitchen. Queden enrere una autoproducció i diverses participacions en compilacions sota ambdós noms. Irazoki utilitza la guitarra, l’arpa i altres petits instruments que, un cop processats electrònicament, li serveixen per desenvolupar una música càlida, paisatgista, lluminosa. Talment imatges emocionals d’estats d’ànim ensonyadors, queden fixades en disc les seves músiques, que es converteixen en directe en improvisacions de desenvolupament evolutiu, música cíclica en canvi constant, atmosfèrica, amb la sensualitat pròpia dels instruments de corda i un deliciós deix cristal•lí, aquàtic. Probablement estem parlant de música pop, electrònica i improvisada…

RECHE – COURTIS

Quilmes – Buenos Aires

22 octubre de 2005

22 h. Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri carrer del Sol 8

Dos pesos pesats de l’experimentalisme sonor dels darrers anys inicien al LEM la gira que els portarà junts per primer cop a Europa. Reche, embrancat en la seva ja llarga trajectòria en solitari, i Courtis, des del seu treball en els mítics Reynols, grup de què fou cofundador el 1993, són el braç armat d’una resistència sonora que té el seu epicentre a Buenos Aires i que crea sense concessions en les fronteres del soroll i de la improvisació. La important projecció internacional de tots dos músics treu enfora una llista impressionant de col•laboracions: un i altre han treballat amb músics com Zbigniew Karkowski, Francisco López, Pauline Oliveros, Lee Ranaldo, Damo Suzuki, Lasse Marhaug, Toshimaru Nakamura… Fonts sonores indeterminades, enregistraments d’ambients i insòlits instruments musicals són processats en directe, mantenint sempre la tensió entre el silenci i la descàrrega energètica que configuren la substància sonora que és marca de la casa en les trajectòries individuals d’ambdós artistes.

LARRY KARUSH

Los Angeles

25 octubre de 2005

20 h. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) plaça dels Àngels 1

El nordamericà Larry Karush realitza una síntesi visionària de la naturalesa rítmica i improvisativa del jazz, les escales i l’ornamentació de la música clàssica del Nord de l’Índia, la rítmica afrocaribenya i la música contemporània occidental. Les seves improvisacions-composicions constitueixen un viatge sonor capaç de fer-nos transitar, d’una manera natural i fins i tot imperceptible, d’un camp musical a un altre, amb una lògica única, pròpia i obtinguda després d’una llarga carrera en què el podem trobar al costat de John Abercrombie, Steve Reich, Glen Moore o Glen Velez, sobre la qual planegen Erik Satie, Bud Powell, la música barroca, la raga i el blues. Karush treballa l’energia com un arquitecte que decideix la culminació de l’edifici en el moment en què aquest ho reclama; la seva música creix en espiral i assoleix el seu sentit total en els braços de les seva recerca, al límit d’un precipici, al lloc en què no hi ha retorn per a l’oient i compartim la descoberta. Dues peces ocuparan aquest concert: India i The Wheel.

MIL PESETAS

Barcelona

25 octubre de 2005

22h. C3-BAR (bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) Montalegre, 5 (entrada CCCB)

És la nova metamorfosi nominal del projecte de Hara Kraan, Roger Fortea i Miquel Cabal. Com a Les Sordines, es van atrevir amb Strawinsky, Coltrane, Elvis Presley, Can i The Residents, amb una instrumentació que basa la percussió en el claqué, al qual s’hi sumen, com un mecanisme de rellotgeria, els ritmes programats i el baix elèctric. Aquesta sensació de “caixa de música” encara potencia més unes melodies tan naïf com evocadores. Petites percussions, xiulets, arpa de boca, són d’altres elements sonors i diminuts que completen una música delicada, impregnada d’un sentit de l’humor subtil que Mil Pesetas completa amb una posada en escena lleugerament surrealista, discretament minimal, subtilment ravalejant… la revelació de l’any. En aquesta ocasió amb la col•laboració d’Òscar Pellicer al clarinet, saxòfon i melòdica.

FANFÁN

Santiago de Compostela

28 octubre de 2005

19 h. Pati de la Seu del Districte de Gràcia plaça de Rius I Taulet 2

Fanfán és Luis Rivas. Atmosferes i textures càlides, improvisació i viatges espacials, formen part del seu projecte sonor. Una música plena de matisos, alhora intimista i provocativa, feta de mostres “brutes” i ritmes tan convincents com integrats subtilment a melodies mínimes. Música de múltiples capes sonores, de sons que dialoguen i esdeveniments que s’entrexoquen. Al seu darrere hi trobem un físic electrònic que no utilitza la física per compondre i que tot just acaba de publicar dues de les seves composicions dins el recopilatori Skam Cats d’Skam Records, el segell creat per Autechre. Les referències a aquest grup i a d’altres que li són propers apareixen en la seva biografia artística. El pas cap a una concepció més electroacústica del so és, per contra, allò que el distingeix.

EL CORSAL DESASTRE – L’PROJECTIONISTE

Málaga-Beirut

28 octubre de 2005

21 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10

Fa disset anys, 713avo Amor va aparèixer a Màlaga a contracorrent del que estava passant a l’escena rock espanyola. Una combinació insòlita de rock, experimentalisme, tradició andalusa i textos amb profunditat van ser la carta de presentació del primer projecte de Carlos Desastre (guitarra, veu), motiu pel qual s’instal•là a Berlin provisionalment per acabar fixant la seva residència al País Basc. Allà, després de crear amb Emilio Salvatierra el projecte Después de Nunca, neix El Corsal Desastre, dins la factoria Compañía de Sueños Ilimitada, el llibre-disc Radio Ensueño i el concepte de Ruido Lírico e Imágenes, la seva col•laboració amb Stephane Abboud, també conegut com a L’projectioniste. Abboud projecta imatges i llum, crea bucles visuals, reutilitza materials trobats mentre se succeeixen notícies, poemes, contes i cançons per crear entre ambdós artistes una formosa narració de sons, paraules i imatges; una invitació a viure “la intrahistòria de les nostres vides petites que basteixen en comú somnis bells.”

MONNO

Berlin

28 octubre de 2005

22 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10

Antoine Chessex, saxòfon elèctric, Gilles Aubry, portàtil cantant, Derek Shirley, baix elèctric, i Marc Fantini, bateria; tres suïssos i un canadenc formen aquest quartet establert a Berlin. Després del seu primer disc, Candlelight technology, aparegut el 2004, Monno pràcticament no ha deixat de girar per Europa, oferint un directe d’alt nivell energètic, controlant el caos mitjançant sonoritats abstractes, ritmes rugosos i improvisacions sorollistes. Rere l’ordinador portàtil “que canta” hi ha un especialista de la improvisació en temps real amb computadores. El saxo electrificat i distorsionat dispara ràfegues que moltes guitarres haurien d’envejar. Baix i bateria construeixen unes estructures rítmiques ben sòlides que es dissolen de sobte per deixar espai a regions sonores inquietants que evolucionen fins a convertir-se en moments rítmics nous i contundents. Això, exactament, és Monno, un poderós grup d’improvisació que arriba fins al hardcore pel camí de l’electrònica des d’un jazz remot i mític. Presenten al LEM el seu segon disc, aparegut aquest mes.

ZAZALIE Z.

Montreal

29 octubre de 2005

21 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10 bar

Zazalie Z. presenta Zig Zag Z. Zazalie Z. és Nathalie Dion, i participa esportivament en la vida cultural des de fa vint anys. Explora l’art vocal, els textos i l’experimentació sonora, martelleja pedals electrònics i presenta la seva poesia sonora arreu del món. La podem trobar col•laborant amb Martin Tétreault, Pierre Bastien o el col•lectiu Metamkine. Viatja per tres continents, escriu, llegeix en públic, fa cabaret amb una caixa de ritmes com a partenaire i instal•lacions, fotografia, performance… pel camí participa en un grup seminal al Quebec (Pois Z’ont Rouges), composa música per a cinema, vídeo, ràdio, improvisa amb orquestres, col•labora amb artistes dels països que visita… d’aquest tràfic constant d’idees, situacions i estats, en sorgeix el zunivers que a Barcelona es presentarà amb la col•laboració al violoncel d’Elvira Jiménez.

MICHAEL ROTHER & DIETER MOEBIUS

Hamburg -Berlin

29 octubre de 2005

22 h. Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10 teatre

Si tracem una línia que uneixi els noms de Kraftwerk, Kluster, Cluster, Neu! i Harmonia, no només haurem acotat un dels mapes més suggerents de la música alemanya del segle XX, sinó que estarem explicant una part de les trajectòries històriques personals de dos músics tan influents a l’escena popular electrònica com Michael Rother i Dieter Moebius. Cal afegir que a la seva llista de col•laboracions hi figuren noms com ara Conrad Schnitzler, Hans-Joachim Roedelius, Klaus Dinger, Mani Neumaier, Jaki Liebezeit, Conny Plank, Brian Eno… Ambdós havien treballat junts als anys setanta, en el si d’Harmonia, una fusió entre Cluster i Neu!. Tornen a trobar-se, aquest cop amb format de duo, l’any 2000 per fer una gira que recorregué Alemanya i Anglaterra i que culminà al festival Música per al Tercer Mil•lenni, a Londres. Des d’aquell moment, el duet es manté actiu en directe mentre els dicos de Neu! i Harmonia són objecte de noves i celebrades reedicions. Vet-ho aquí un grapat de bones raons per no perdre’s aquest concert.

RAFAEL METLIKOVEZ

Canovelles

03 novembre de 2005

19 h. autobús al Centre Cívic del Coll sortida Jardinets de Gràcia

Rafael Metlikovez ve al món el 1964 per joia dels seus parents i en un tres i no res enllesteix la carrera de psicologia i comença a exercir com a terapeuta familiar. Després de dedicar-se a la venda ambulant d’embotits i a la serigrafia, descobreix la seva vocació poètica practicant la performance i altres disciplines de dubtosa reputació. D’entre elles destaca, sens dubte, la que com a cinquanta per cent, amb Xavier Theros, d’Accidents Polipoètics, l’ha catapultat a una vida de gires interminables per tota mena d’antres, teatres, places públiques, associacions de veïns i festes majors de barri. Una forma totalment personal de llegir els textos, d’escenografiar l’humor i de llançar conceptes com totxanes. El seu treball s’ha publicat en cd i en els llibres Más triste es robar i Todos tenemos la razón. Després de Franco ha muerto o cómo idiotizar a un pollo, peça de llarg format que el duo ha presentat recentment, Metlikovez, que continua solter, reprèn una de les seves especialitats en solitari: la conferència entesa com una de les belles arts.

JOAN-ELIES ADELL

Vinarós

03 novembre de 2005

20 h. Centre Cívic del Coll carrer Aldea 15

La innovació tecnològica en el camp literari, que probablement deu tant a les avantguardes històriques com a les troballes “pures” i que manté un paral•lelisme silenciós amb els avenços que la creació sonora i la ciència efectuen plegades, viu en aquest nou territori comú una eclosió actual. D’una banda, la combinatòria, l’aleatorietat i d’altres “operacions atzaroses”, com en diria John Cage, prenen espais més factibles en comptar amb aquesta potencialitat. Per l’altra, si la impremta fixà la paraula parlada, la cinta magnètica, al fer-ho, en deixà registre més enllà de la paraula, i la computadora, en aquest moment, permet, a més, transformacions. El so forma part de la mateixa aventura, a partir de les possibilitats que ofereixen els entorns digitals. Aquests són els camins que explorarà Joan-Elies Adell a la conferència La potencialitat sonora de la literatura digital. Assagista (el seu llibre Música y simulacro en la era digital aparegué el 1997), poeta (cinc llibres publicats) i membre del grup d’investigació Hermeneia d’Estudis Literaris i Tecnologies Digitals.

PERE SOUSA

Barcelona

03 novembre de 2005

21 h. Centre Cívic del Coll carrer Aldea 15

Pere Sousa / Merz Mail ha recopilat la producció poètica de les avantguardes històriques, principalment de Dada i Merz. Activista cultural, editor, mail-artista, realitzador de ràdio, també és poeta fonètic, potser el més versàtil i amb més registres de Catalunya. El seu repertori és molt ampli, per bé que està especialitzat en l’obra de Kurt Schwitters, del qual ha realitzat versions en diversos idiomes del seu poema Anna Blume, encara que és Ursonate, la famosa peça del mateix autor, el poema fonètic que Sousa ha interpretat en més ocasions i el que presentarà al LEM. Schwitters fou un home clau del moviment Dada, del qual es desmarcà artísticament i vital en nombroses ocasions. Pioner del collage i de l’art postal, escultor, poeta, creà el terme Merz per aplicar-lo a totes les seves activitats, culminant-ho amb les seves estructures fantàstiques Merzbau, construïdes al llarg dels anys. Ursonate està considerada la peça més important de la història de la poesia fonètica.

MARTÍ SALES

Barcelona

03 novembre de 2005

21:30 h. Centre Cívic del Coll carrer Aldea 15

El juny del 79 la seva mare trencà aigües mentre passejava per la Fira del Llibre. D’això al fet d’escriure només hi ha un pas. Té els genolls pelats d’explorar la jungla de les grans ciutats i la veu trencada de cridar amb el grup de punk The Surfin’ Sirlas. Se’l veu, sovint, rondar per la foscúria d’entrecametes, el darrer cop al Mercat de les Flors codirigint amb Eduard Escoffet, Gerard Altaió i Josep Pedrals l’espectacle ¡Wamba va!, una investigació dels llenguatges escènics a partir de quatre cervells disfuncionals. Acadèmicament, està fitxat com a llicenciat en Literatura Comparada, i Huckleberry Finn (Balenguera, Ed.Moll ’05) serà la seva primera novel•la d’aventures. Recreà en clau elèctrica Fear, el poema de Raymond Carver, dins el Mapa Poètic 2004, i en fa la presentació al LEM amb la visió distorsionada per un any de meditació d’ençà que rebé l’encàrrec. El guitarrista Oriol Caballero serà el seu conseller espiritual al llarg de la travessa del poema.

BASELINE

Bilbao

03 novembre de 2005

22 h. Centre Cívic del Coll carrer Aldea 15

Nascuda a Gijón, tot i que afincada a Bilbao, Pilar Baizán deixa a una banda el treball visual per crear Baseline, un projecte sonor electrònic de pregones textures, contrastos, manipulació de loops a partir del tractament minuciós de menuts fragments sonors i de llarg abast emocional. En efecte, la seva música resulta més propera a la banda sonora d’Eraserhead que no pas als corrents sorollistes actuals. Potser per la influència de la faceta visual de l’artista, la sensació de relat sonor se sobreposa a la purament ambiental: a partir de senzilles estructures, mitjançant tècniques de juxtaposició, Baizán ens retorna l’esperança en un sorollisme “ibèric” que, tenint com a referents La Otra de Un Jardín, Esplendor Geométrico, Neo Zelanda o Comando Bruno, sempre s’ha caracteritzat per no ocultar el gest compositiu, més enllà de conceptes ambient o minimalistes, i per deixar la porta oberta de la intuïció. El seu directe al festival MEM així ho va demostrar. Es presentarà per primera vegada a Barcelona.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

dirigida per Òscar Vidal, Pianocòctel amb Raül Fernandez (Barcelona).

Videoart de Maite Ninou (Barcelona)

04 novembre de 2005

21 h. Caixafòrum – Auditori avda. Marquès de Comillas 6-8

La cita anual, ja tradicional, de la Banda Municipal de Barcelona amb el festival LEM aquest any pren un format nou al reunir compositors i videoartistes de manera temàtica. En aquest primer cas, per representar un Pianocòctel de cançons compostes per Boris Vian. El barman serà Raül Fernandez, que ha selecccionat i preparat per a la Banda aquesta selecció; més conegut com a Refree, per la seva trajectòria brillant des de l’aparició dels seus tres àlbums en solitari, plens de cançons fruit d’un creuament entre la tradició mediterrània, el jazz i la música de raval, pels quals ha comptat amb convidats com Françoiz Breut, Aroah i Jaume Sisa. De la creació videogràfica que acompanyarà el concert se n’ocupa Maite Ninou, la producció de la qual comença el 1985 i recorre dues dècades de la videocreació barcelonina com a nom imprescindible, fins a fixar gairebé una centena de títols que s’aproximen tant a la literatura com a l’acció o la música, des d’una poètica tan de raval com conceptualment radical.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

dirigida per Òscar Vidal. Locus Solus, d’Òscar Vidal (Aielo de Malferit).

Videoart de Toni Serra (Barcelona – Duar Msuar)

04 novembre de 2005

21:30 h. Caixafòrum – Auditori avda. Marquès de Comillas 6-8

Locus Solus és probablement l’obra més emblemàtica de l’escriptor francès Raymond Roussel, precursor de les avantguardes històriques i escriptor inclassificable amb una obra on cada fragment era en realitat un hipertext la clau del qual era al mateix temps la seva forma. Gairebé al final de l’obra, imprimeix la partitura de la melodia popular Les campanetes d’Escòcia en el llibre. Per arribar-hi, Òscar Vidal, compositor, col•laborador de Llorenç Barber en incomptables aventures experimentals per a banda mediterrània, extrau quatre de les set estances de què consta el llibre i les descriu musicalment; busca en Satie, i s’inspira per als indicadors de caràcter en els seus Quaderns d’un mamífer. La imatge serà obra de Toni Serra, autor de vídeo, escriptor, creador d’interactius i d’altres submèdia. Membre dels arxius OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat), el seu treball transmet sensacions subliminals, extrau la poesia del quotidià, investiga la ficció del real, com Roussel, quasi sense dolor…

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

dirigida per Òscar Vidal. Tibi de Paolo Angeli (Sardegna).

Videoart de Elisabetta Saiu (Sardegna)

04 novembre de 2005

22 h. Caixafòrum – Auditori avda. Marquès de Comillas 6-8

Paolo Angeli és especialment conegut per haver introduït suficients modificacions a la guitarra sarda com per situar-la al segle XXII, i també per les seves col•laboracions internacionals amb músics com Elliot Sharp, Otomo Yoshide, Fred Frith i Jon Rose. La seva carrera és fruit, en part, d’aquest viatge constant a la música tradicional del nord de Sardenya i el seu retorn a l’experimentació sonora. De cada cicle, Angeli en surt enriquit per realitzar aquesta síntesi intemporal magnífica que és la seva obra. Autor de nombroses orquestracions, per a la Banda Municipal ha recreat la música de la Setmana Santa sarda. La imatge videogràfica anirà a càrrec d’Elisabetta Saiu, des del 1992 autora de diversos films musicals, escenògrafa, realitzadora de videoinstal•lacions i videoescultures, així com creadora de vídeo en directe i videodansa. Ha produït laboratoris de vídeo a Europa i al Japó i ha viatjat al sud del Mediterrani per treballar amb artistes d’aquells països.

LA ORQUESTA DE LA MUERTE

Barcelona

05 novembre de 2005

12 h. Festa de cloenda, Zoo de Barcelona Parc de la Ciutadella s/n

I doncs bè, aquest any el LEM es clou de dia. La festa de cloenda del festival es trasllada al Zoo de Barcelona. És una bona ocasió per conèixer d’una altra manera aquest espai tan singular i per portar-hi els qui es perden les activitats nocturnes del festival. Tres saxòfons alts (Jens Neumaier, Olga Ábalos i Rafa Romero), dues trompetes (Cristian Pallejà i Xavi Tort), dos contrabaixos (Alejandro Mazzoni i Javier García) i Pablo Díaz-Reixa, a les percusions, formen La Orquesta de la Muerte, nom que ens remet a les músiques de la banda de Nova Orleans per a una música que s’inspira en les formacions jazzístiques extenses amb vocació free, on conviuen els homenatges a la Sun Ra Arkestra, l’herència de Mingus i l’esperit de raval amb la participació dels seus integrants en bandes de la ciutat com Nisei, Cactus, Linn Youki Project, Dead Man On Campus, Handsome Knot Chet, La Lidia o 12Twelve. A l’entrada del palmerar del zoo, al costat de l’aviari… Benvinguts a la festa!

DON SIMÓN & TELEFUNKEN

Tarragona

05 de novembre de 2005

13 h. Festa de cloenda, Zoo de Barcelona Parc de la Ciutadella s/n

Porten 250 milions d’anys en aquest planeta i ara són en perill d’extinció. Són les tortugues. Don Simón & Telefunken asseguren que la seva música estimularà els ànims reproductors d’aquests animals. També afirmen que són part de la big band que amenitzà el Big Bang, encara que segons la seva discogràfica, responsable de l’edició del seu únic disc fins avui, Música de vanguardería, el grup es formà fa quatre anys. Han dut la seva música més o menys alhora que els seus instruments per tota Catalunya, i el seu directe inclou atrezzos impossibles i escenografies a la velocitat de la llum que semblen sorgir d’un somni per fer-nos entrar en un altre, fet de cançons minúscules, missatges senzills per a civilitzacions complexes, sensibilitat, humor… El seu escenari estarà al costat de l’escultura de la Dama del Paraigua, davant el pavelló dels dofins.

DOUGLAS FERGUSON

Austin

05 de novembre de 2005

14 h. Festa de cloenda, Zoo de Barcelona  Parc de la Ciutadella s/n

La música de Douglas Ferguson és envoltant, lluminosa, electrònica però no digital. Els seus drones tenen el caliu de la guitarra preparada i dels artefactes electrònics autoconstruïts que el compositor processsa en directe. Músic molt actiu de l’escena experimental de la ciutat texana, treballa tant en solitari com dirigint la 12 Guitar Orchestra (el nom la descriu plenament) i una formació molt singular: The Austin Theremonic Orchestra, composta per sis intèrprets de theremin. Realitza instal•lacions sonores (litòfons) i ha interpretat els Imaginary Landscapes de John Cage. Del treball en solitari de Ferguson en resulta una música que cerca generar estats (és un convidat habitual de l’escena psicodèlica de la seva ciutat), fet que aconsegueix mitjançant la generació d’atmosferes meditatives i abstractes, de desenvolupaments lents i fluctuació sempre orgànica. El seu environnement sonor, al costat de les gaseles dama, serà el colofó del festival LEM 2005.