ARTISTES 1998

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Llegir En Morse)

 

 

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lubricació Escatológica Meridional)
DIFICIL EQUILIBRIO+VIDA MUERTA
Badalona-Barcelona
Lluis Rodriguez, batería i percusions
Joan Francisco, baix
Alberto Diaz, guitarres
Eloi Puig, imatges
7 de febrer de 1998 // 21:30h Teatre dels Lluïsos de Gracia, Plaça del Nord, 7-10

“Les imatges més delirants per a la música més descerebrada”. Així presenten aquest col.lectiu d’artistes l’espectacle que obrirà el LEM 98. El que succeix és que darrere d’aquest eslògan s’amaguen alguns dels músics i creadors més interessants i que potser han passat més desapercebuts en els darrers anys. D’una banda Difícil Equilibrio, un grup els orígens del qual els podem trobar a finals dels vuitanta en una banda anomenada Clan i que recuperem a l’escena local després de passar per una etapa d’iniciació crafty. D’una altra, la col.laboració d’aquests amb un artista visual com Eloi Puig, que treballa amb imatges elaborades per ordinador i projectades per diferents mitjans. Finalment, la participació en aquest projecte d’integrants d’Afraid to Speak in Public. Tres situacions escèniques: l’espectacle audiovisual “Vida Muerta” amb banda sonora en directe, el concert de Difícil Equilibrio i la trobada de tots els músics damunt l’escenari. El menú està servit. (Col.laboren en la producció d’aquest espectacle Interrock i Ángela Vázquez).

QUIM TARRIDA
Barcelona
casiotones, joquines, tubs de pvc, impressora
7 de febrer de 1998 // 21:30h Bar dels Lluïsos de Gracia, Plaça del Nord, 7-10

L’aproximació de Quim Tarrida al món sonor és obliqua, estratègica i introspectiva, adjectius que podem aplicar sense dubtar, a les seves successives aproximacions a tots els camps expressius que utilitza: objecte, instal.lació, acció… des de la perspectiva d’un submón que ha anat elaborant en els darrers anys: el Món Subcutani, l’univers de Quim Tarrida, contenidor de tensions, formes orgàniques, colors i reordenacions del caos, reflectidor de la pròpia vivència de l’artista com a home: “el sexe, el dolor, la introspecció, la purrialla, l’amor”, convertit en nen subcutani, el seu alter ego. Amb aquestes eines, Tarrida ha fet nombroses exposicions, accions i concerts. Destacarem les “Low Tech Music Sessions”, les seves col.laboracions amb Zush dins el grup TDZA o juntament amb Nico Nubiola, i amb Miquel Baixas, especialment la sèrie “Homo Praeocupatus – Praeocupatus Tuus – Ens Praeocupem”. El Món Subcutani de Quim Tarrida tanca aquest primer LEM amb el títol de “Subcutanian Solutions”. La seva proposta és una de les més interessants, sorprenents, íntima i coherent de l’escena de l’acció sonora de la ciutat; esperem poder compartir-la amb tu.

BARBARA HELD
Vermillion
flauta
27 de febrer de 1998 // 21:00h Sidepas, Carrer Astúries, 17

Aquesta flautista i compositora nord-americana resident a Barcelona és prou coneguda pel seu interès en el directe com a fet singular i, per tant, per la preparació de les seves actuaciones i la interacció de la seva música amb altres llenguatges expressius, que l’ha portada a treballar amb artistes visuals com Francesca Llopis, Francesc Abad, Pere Noguera o Toni Serra. En aquesta ocasió, i amb el títol de “Purificació” presenta el seu treball amb Adolf Alcañiz, creador i realitzador de vídeo de tendència conceptual.

JOAN SANMARTÍ
Manresa
guitarra elèctrica, informatica
27 de febrer de 1998 // 22:00h Café del sol, Plaça del Sol, 16

El treball d’aquest músic té un abans i un després de la seva relació amb la informàtica. Procedent de terrenys jazzístics ha esdevingut un compositor capaç de crear híbrids entre l’art tecnològic i la instrumentació tradicional. La més cèlebre d’aquestes composicions és, sens dubte, “I See Caos”. Col.laborador d’innombrables projectes en molts territoris genèrics, podem trobar-lo en diferents moments prop de músics com Koniec, Agustí Fernández, Gringos o l’Orquestra del Caos, de la qual va ser cofundador

PEP FIGUERAS
Manresa
percussió
27 de febrer de 1998 // 23:00h Galería Metropolitana de Barcelona, Carrer Torrijos, 44

Instrumentista, intèrpret d’ample registre i compositor, trobem aquest músic en successius projectes de risc (UMBN Aleatoria, l’Orquestra del Caos, Macromassa, Carles Santos, Joan Crek o els Accidents Polipoètics). Cofundador del mític quartet de bateries Gran Motor Cabeza, desenvolupa, també, el seu treball en solitari, prop de la performance, amb un especial sentit de l’humor. Darrerament, interessat per la dansa, col.labora amb la ballarina Silvia Cuesta, amb qui podrem veure’l en aquesta ocasió.

ROC
Barcelona
dj
27 de febrer de 1998 // 24:00h Mi Bar, carrer de les Guilleries, 6

Una de les novetats de què parlàvem al principi d’aquest tríptic, és que les sessions del Mi Bar seràn sessions de d.j. des d’aquest divendres i durant tot l’any. Hi passaran professionals dels plats, tant com músics o no músics, el gust dels quals permeti escoltar músiques diferents de les que estan pensades estrictament per a les pistes de ball. Per obrir la temporada, Roc, el 50% d’Evol (projecte electrònic minimal que vam poder escoltar en el LEM del 97 i que està a punt de sortir el seu primer disc amb la discogràfica vienesa Mego). Dub, soroll i electrònica minimal.

PAUL STOUTHAMER
Akron
violoncel
28 de febrer de 1998 // 21:00h Galpón Sur carrer de les Guilleries, 10

Aquest músic i compositor ha dedicat el seu treball a la investigació de les fronteres entre la música escrita i la música improvisada. També és prou conegut el seu interès per la relació entre la música i altres disciplines artístiques . Per aixó ens presenta conjuntament amb l’actriu i clarinetista Teresa Puig i amb el nom de Circumstàncies, 
”El rei Mides o el Domini del Món”, espectacle musicovocal ideat per a terrícoles reencarnats en un planeta asfàltic. (Circumstàncies és un comentari poètic interactiu avesat als carrers, a les presons, als bars i potser també damunt els escenaris).

JORDI ROSSINYOL
Barcelona
guitarra, electroacústica
28 de febrer de 1998 // 22:00h Sol de Nit Plaça del Sol, 9-10

Guitarrista i compositor de llarga trajectòria, fundador i director del grup Vol ad Líbitum, al llarg de tots aquests anys, la seva activitat compositiva l’ha portat a treballar per a conjunts de cambra, òpera, dansa, teatre i també música electroacústica o veu. Ha rebut nombrosos encàrrecs i premis. Durant el període 1996-97 ha compost “Concert mestís”, peça per a guitarra i ordinador, amb el suport de la Fundació Phonos. Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.

IURY LECH
Nova York
electrónica
28 de febrer de 1998 // 23:00h La Ñola Carrer Planeta, 39-41

Aquest músic i compositor de llarga trajectòria treballa també altres camps creatius, com la poesia, la novel.la o el vídeo. La seva trajectòria ens mostra, a través dels seus discos, una voluntat de desmarcar-se de les ortodòxies construïnt un estil propi, permeable i alhora inclassificable. La seva música conté elements minimals i experimentals, de vegades s’apropa a conceptes més ambient. En aquesta ocasió, l’artista presentarà composicions inèdites de la seva producció actual, que porta per títol “Aspersions by Instinct” i que conformarà un proper doble CD. La seva pàgina a internet aqui)

GAT
Puigcerdà
baix, electrònica
28 de febrer de 1998 // 24:00h Associació Heliogàbal carrer de Ramón y Cajal, 80

La trajectòria d’aquest músic comença el 1977 i travessa bona part de la història de la música popular barcelonina fins a instal.lar-se en territoris més experimentals a partir del seu pas pel grup Error Genético, UMBN Aleatoria, la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade o Raeo, la formació que integra amb Mark Cunningham. Les seves intervencions en solitari prenen des de fa uns anys el nom de “Natch und Nebel” (NN, les sigles que apreixien a les fitxes d’ingrés als camps de concentració nazi). En aquesta ocasió, “Natch und Nebel III”, tercera part d’una reflexió sobre l’horror.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lleu Extractor Multifuncional)
EDUARD ALTABA
Barcelona
contrabaix, cintes
27 de març de 1998 // 21.00 h. I què? carrer del Topazi, 8

Va debutar als anys setanta amb un grup pioner de la música progressiva, Bueyes Madereros. Posteriorment va formar part de Blay Tritono i va participar, amb Enric Cervera i Oriol Perucho, en la creació del mític grup Tropopausa. Com molts altres músics de la seva generació, ha fet música per al teatre i la dansa, activitats en què ha treballat darrerament. Destaquen les col.laboracions amb Jerome Savary i Comediants, Iliacan i La Sota de Bastos. Altaba és un músic de gran sensibilitat i un investigador. Després de passar per grups com Triomòbil, el col.lectiu Otras Músicas i el Quintet Lisboa, “Dejadme sólo” representa la possibilitat de retrobar aquest creador en solitari.

ALBERTO BERMEJO
Barcelona
guitarra elèctrica, culleres
27 de març de 1998 // 22.00 h. Cafè del Sol plaça del Sol, 16

Aquest jove artista, que ha alternat la música amb la creació audiovisual i multimèdia en els darrers anys, es presenta per primera vegada individualment amb un projecte singular, un concert-ready made amb l’irònic títol de “Pinceladas impresionistas de la guitarra”, una prospecció ambiental de la inortodòxia que és el primer projecte sonor en solitari de Bermejo, autor de diferents curtmetratges i de performances amb projeccions de super 8 i fundador del grup Orange Disaster, combinat de bateria, violí i guitarres que es dedica tan aviat al rock com a l’experimentació sonora.

EDUARDO POLONIO
Madrid
teclats, samplers
27 de març de 1998 // 23.00 h. Galeria Metropolitana de Barcelona carrer de Torrijos, 44

Polonio és un dels punts de referència de la música espanyola de la segona meitat del segle i probablement el millor músic electroacústic del nostre país. Però al marge de la seva dedicació a aquest gènere i la seva vinculació amb l’escena barcelonina des del 1976, l’obra de Polonio està oberta en molt diverses tècniques i poètiques. Músiques repetitives i minimalistes, improvisació electrònica, instal.lacions sonores i art multimèdia en col.laboració amb artistes com Rafael Santamaría, Santiago Torralba o Carles Pujol, són alguns dels camps de treball d’aquest creador incansable de gran influència fins i tot en l’escena electrònica de la música popular de les darreres dues dècades.

ZERO
Barcelona
dj
27 de març de 1998 // de 24.00 a 3 h. Mi Bar  carrer de les Guilleries, 6

Va començar el 1990 amb el hip-hop, com a dj i amb el grup 7 Notas 7 Colores. Des de llavors s’ha mogut estil.lísticament en multitud de gèneres (rare groove, hip hop, techno, ambient, música electrònica, exòtica), ha fet de dj a diversos locals barcelonins (Fist Bar, San Francisco, Nitsa, Moog) i ha participat en festivals com Sónar i Art Futura. Les seves sessions s’allunyen de qualsevol corrent comercial i mantenen sempre un element experimental i imprevisible.

ENRIC CERVERA
Barcelona
veu, salteri, percussions
28 de març de 1998 // 21.00 h. Galpón Sur carrer de les Guilleries, 10

Aquest contrabaixista i compositor diletant ha recorregut bona part dels moments més intensos de l’experimentació barcelonina com a cofundador de formacions emblemàtiques d’una originalitat abrumadora: Baf, Tropopausa, Naïf, Cuarteto Albano… llegendes alhora que fonaments inevitables de moltes altres experiències sonores. És difícil veure Cervera en un concert en solitari: col.laborador incansable, barrejador d’influències i d’estils, provocador com n’hi ha pocs i amb un exquisit humor surrealista, aquest músic afincat a l’Empordà s’ha provist d’un no-contrabaix per aquest concert memorable.

BENET PALET
Ullastrell
trompeta, cintes
28 de març de 1998 // 22.00 h. Sol de nit plaça del Sol 9-10

Trompetista autodidacta, Benet Palet es va iniciar en la darrera època de la Jazz Cava de Terrassa. El seu procés d’apropament a formes d’experimentació sonora passen, doncs, primer pel jazz (Eladio Reinón Quintet, Wes Sextet o Perico Sambeat-Ioris Muhannad Trio) i travessen els experiments del grup seminal Naïf durant els vuitanta, el món personalíssim del flautista Hiroshi Kobayashi i la formació estable Tiempo al Tiempo, un dels experiments més afortunats dels darrers temps a la ciutat, per començar a desenvolupar un treball en solitari tant compositiu com d’interpetació, que arrenca amb l’estrena a Amberes de “Balabillo Balabero”, concert per a trompeta, guitarra i sorolls. En aquesta línia de treball individual es presentarà al LEM.

BORIS PORTER
Barcelona
bambusuperglusax, guitarreta espanyola preparada, argüe modificat
28 de març de 1998 // 23.00 h. La Ñola carrer del Planeta, 39-41

Es va donar a conèixer al costat de Panotxa i Jordi Dum el 1977 a l’Orquídea del carrer Bruniquer, un local que va viure moments sublims i moltes batudes policials. Des de llavors, ha tocat el saxo dins d’una de les nissagues més seminals de la música d’aquesta ciutat, la que partint de la psicodelia urbana travessa el psicopop, el tecnopop, es torna minimalista i acaba posant de moda els dinosauris abans que Spielberg: La Truita Perfecta-Ultratruita-El Grito Acusador-El Hombre de Pekín. Boris arrenca un nou projecte en solitari com a músic i cantant amb aquesta aparició en el LEM que potser connectarà els que el coneixem amb el seu anterior projecte individual: La Banda de Doris.

ANGELA JAEGER
New York
veu
28 de març de 1998 // 24.00h. Associació Heliogàbal carrer de Ramón y Cajal, 80

En realitat aquest serà un concert de dues persones, però no volem que penseu que el nom de l’altra sigui una mena de reclam publicitari. L’Angela ha treballat amb músics tan diversos com Pig Bag, Simon Raymonde (dels Cocteau Twins), Trevor Horn o Billy Mackenzie i ha preparat la presentació a Barcelona del seu darrer treball amb David Cunningham, “Artificial Homeland”. David ha tramès les cintes des del seu estudi i ella ocuparà el petit escenari de l’Heliogàbal, una sorpresa que us havíem preparat per a l’últim acte del LEM d’aquest mes. Ella torna pocs dies després a New York i Cunningham ja el coneixeu prou, esperem. Així que no us ho perdeu!.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lentitud Especialment Mutant)
TRES
Barcelona
veus, instruments, silencis
17 d’abril de 1998 // 21.00 h. I què? carrer del Topazi, 8

Des del precursor projecte La T, passant pel mític grup Klamm, fins el llarg període com a Enestir of sounds de l’Evrugo Mental State, que va culminar amb l’imprescindible disc Zush Tres, aquest músic i filòsof del silenci ha participat amb moltes altres experiències importants de la nostra ciutat, a més de presentar-se en solitari o dirigir la formació UMBN Aleatoria (Ubicuo Magnificat Beriberi Nos), per la qual han passat molts, i molt coneguts músics. Als darrers anys ha alternat l’ús de l’electrònica amb la producció acústica i ha desenvolupat un ingent treball d’estudi sobre el silenci, leit motiv de bona part de la seva obra, que culmina amb el recent muntatge Muted, presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fa pocs dies. Inclassificable, molt personal i sempre únic.

MIREIA TEJERO
Barcelona
saxos alt, tenor i baríton
17  d’abril de 1998 // 22.00 h. Cafè del Sol plaça del Sol, 16

Des de principis dels vuitanta, Mireia Tejero ha investigat i treballat en diferents grups de música experimental i transgressora (Error Genético, Colectivo de Improvisación Libre), ha col.laborat amb La Fura dels Baus, i ha estat líder de dues bandes de dones que s’han caracteritzat pel seu to esperpèntic: La Orquesta de Tacón i Las Gambas. En els darrers anys ha tocat amb diferents bandes de hip-hop i acid jazz a Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda. De retorn a Espanya, és la imatge visible d’un grup de culte: Alius i companya de viatge de la ballarina Sol Picó amb Spitbrides. “Un saxo assassinat” és una faula sobre la dependència obsessiva de l’artista amb el seu instrument que -com a l’obra dels grans mestres de l’expressionisme alemany- es resol amb un simulacre d’assassinat.

XVM
Suïssa
electrònica
17 d’abril de 1998 // 23.00 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (carrer de Torrijos, 44)

XVM, o Arnold Ives, pren com a punt de referència alguns noms de la música electrònica dels anys seixanta i setanta (Walter Carlos, David Tudor, Pauline Oliveros o Louis Aeebe Baron, autor de la banda original de Planeta Prohibit, el film de Topor). A partir d’aquests referents, la seva música explora la sensualitat i el terror, la vena tràgica del melodrama i les reminiscències del passat, entès com una presència estranya, vinguda d’un altre món. Ha compost música per a pel.lícules de Rudolph Grey (el biògraf novaiorquès d’Ed Wood) i José Mojica Marins. La seva darrera col.laboració per al cinema ha estat amb Romani Slocombe, en un film sobre la perversitat de l’erotisme japonès. Sentimentalisme abstracte i enverinat. Theremin i electrònica fosca.

MAURI
Rubí
dj
21 d’abril de 1998 // de 24.00  a 3 h. Mi Bar carrer de les Guilleries, 6

Va començar a finals dels anys 70 amb ritmes calents com el funky i el soul, per vincular-se a la cultura del hip hop, com a músic i propagandista, al començament de la nova dècada. En els 90 els seus gustos deriven cap a sons i ritmes més contundents, sense perdre de vista el vessant electrònic del hip hop. Al chill out de l’últim Festival Sonar va combinar de manera original sons industrials, música ambient i electro funk. Actualment, alterna les sessions como a DJ (Akelarre, Octopussy, Zeleste-Fist i a la sala Toque-BCN) amb l’experimentació musical amb el grup Horror Q-Base.

CARLES PERIS
Barcelona-Zürich
saxos, flautes
18 d’abril de 1998 // 21.00 h. Galpón Sur carrer de les Guilleries, 10

A partir del llenguatge de la improvisació, Carles Peris explora les possibilitats sonores dels saxos i de les flautes: sonoritats, ritmes, tècniques, imatges i actituds. Intervencions concebudes i preparades amb antel.lació o decidides a l’últim moment, d’acord amb l’espai, la situació o el públic, sense discriminacions estilístiques, i molta ironia. Des del 1990 treballa a Suïssa on compagina la seva feina com a professor de saxo i flauta a l’Academy of Contemporary Music de Zurich amb grups com HV West, BlaQ, Bruno Steffen “Reshava” i Carles Peris Standard Trio, a mig camí entre el jazz i les músiques improvisades.

CARLOS PADRISSA
Balsareny
bambú, medusa i sintonitzadors
18 d’abril de 1998 // 22.00 h. Sol de nit plaça del Sol 9-10

El sintonitzador de la ràdio dels seus pares va ser el primer instrument de Carlos Padrissa, un dels artífexs de la carrera musical de La Fura dels Baus. B.O.M. (Bamboo Ona Medusa) es presenta en dues parts. La primera és el resultat sonor a partir de sintonitzar a la sala sons radiofònics d’ona curta, llarga i mitjana de tot el món, en temps real. La segona, que comptarà amb la col.laboració de Sergi Jordà (l’únic músic que, donades les successives invitacions d’altres invitats es trobarà per tercera vegada participant en el LEM) , és una mostra de temes compostos per artistes internacionals dins el projecte Fmol (Faust Music on Line), una invitació a participar a través d’internet en la banda sonora del pròxim espectacle de la Fura: Faust versió 3.0. Connexió amb la Fura aqui)

MARTIN HUG
Suïssa
percussió
18 d’abril de 1998 // 23.00 h. La Ñola carrer del Planeta, 39-41

Martin Hug manipula amb sensibilitat una gran quantitat de matisos sonors i culmina les seves improvisacions amb seqüències de focs d’artifici rítmics carregades de virtuosisme. Aquest percussionista i compositor nascut a Suïssa, ha treballat amb els grans noms del jazz europeu i de la música contemporània d’avantguarda. El seu ballet Ester es va estrenar al Choreographisches Theater de Friburg, el 1993. Poc després, l’estiu de 1994, es va presentar a la Fundació Miró al costat d’Hiroshi Kobayashi, i es va establir a Barcelona, on ha col.laborat amb nombrosos músics de l’escena experimental de la ciutat.

CATHERINE CERESOLE
Rolle
Exposició Blind Light (rock & jazz)
Inauguració 18 d’abril de 1998 // 23.00 h. La Ñola carrer del Planeta, 39-41

Va passar deu anys a Nova York, fotografiant l’escena novaiorquesa dels anys 80 (d’Alan Vega als Beastie Boys, passant per Sonic Youth, Glenn Branca, Arto Lindsay i John Zorn). És a dir, Catherine Ceresole ha sigut la incansable reportera de la no wawe. De retorn a Suïssa continua el seu treball amb músics de jazz com Jonny Sharrock, James Blood Ulmer o Miles Davis. Ha intervingut com a fotògrafa en discos de Don King, Chistian Marclay, Sonic Youth, Psychic TV o Charlemagne Palestine. Les seves obres, publicades a Libération, New York Times i Art Forum, copsen l’instant, amb els seus contrastos abruptes i forts. Presentem aquesta doble exposició que romandrà als dos espais de la Ñola durant un mes.

GÜNTHER MÜLLER
Suïssa
percussions, electrònica
18 d’abril de 1998 // 24.00h. Associació Heliogàbal carrer de Ramón y Cajal, 80

Günther Müller toca un set de percussió amb un pick-up mòbil i un sistema de micròfon, que genera sons i percussions i les modula electrònicament. Ha utilitzat aquest procediment en les seves actuacions com a solista, amb formacions més o menys eventuals (entre els seus col.laboradors hi ha Christian Marclay i Carlos Zíngaro) i amb grups com Drumbone, integrat per dues bateries i dos trombons). Amb Nachtluft, al costat de Andres Bosshard i Jacques Widmer (dues bateries i electrònica en viu), té una extensa discografia editada pel segell For 4 Ears (fes clic aqui). Nachtluft, ha fet instal.lacions, arquitectura sonora i performances. Fins ara la connexió espanyola de Günther Müller es limitava a una col.laboració a Ezquizodelia de Clónicos, el 1995.

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lineament Educatiu Molecular)
KOJI ASANO
Japó
electrònica
13 de juny de 1998 // 21.30 h. Teatre dels Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10, Gràcia

Per mitjà de l’ús de la més sofisticada tecnologia i de les més senzilles i quotidianes fonts sonores, el món sonor de Koji Asano es desvetlla com una de les propostes més interessants i agosarades de l’escena electrònica mundial del moment. Hereu en la mateixa mida del free style i de la síntesis per computadora, la seva trajectòria ha estat reconeguda per músics de gran prestigi (la seva presència al LEM és fruit d’una recomanació directa de Carl Stone). Tot i la seva joventut, compta amb vuit CD, ha col.laborat amb escultors i pintors per a diferents series d’exposicions a Moscou, ha compost música per a cinema i performances i també per a un quartet de corda al projecte Megapoles de Bruno Letort que s’estrenarà aquest hivern a Paris. L’any passat va recórrer una bona part de l’Europa de l’est en una gira que va concloure al Cyber Net Cafe de Tokyo. Aquest any podrem trobar-lo a Gràcia, on arribarà tot just acabar una sèrie de concerts a Anglaterra i us assegurem que és una oportunitat de veure i escoltar un dels músics més prometedors del moment, en el seu primer i únic concert a la península. Com us dèiem en la primera pàgina, aquest LEM és senzillament imprescindible i serà un plaer per al nostre col.lectiu compartir-lo amb vosaltres. Més informació sobre Koji Asano en la seva pàgina oficial a internet

VEIVI GISUS URKESTRA
multi-procedent
Steven Forster: guitarra mandolina, veu
Lucho Hermosilla: teclats, percussió, complements
Ariel Reinhardt: projeccions, tractaments de la imatge
11 de juny de 1998 // 23.00 h. Bar Circunstancialment Sense Nom carrer Sant Joan, 8, Viladecans
13 de juny de 1998 // 22.30 h. Teatre dels Lluïsos de Gràcia plaça del Nord, 7-10, Gràcia
26 juny de 1998 // 21.30 h. Cal Peó carrer Montseny 1, Cardedeu

Veivi Gisus Urkestra es proclama formació apàtrida i experimental, i declara que comença el seu intrusisme en el terreny musical l’any 1991. Els seus components afirmen que procedeixen de l’àmbit de les arts plàstiques, la performance, la instal.lació, les accions i tota pràctica que questioni els límits de les disciplines artístiques. Ara bé, no ha escapat a alguns observadors que, precisament en  la primera visita dels Residents a Barcelona, es va comentar força la possibilitat que alguns dels components de la misteriosa corporació haguessin canviat les seves personalitats amb alguns il.lustres músics de l’escena experimental barcelonina, i que van restar a la nostra ciutat mentre els altres prenien el seu paper en la continuació de la gira. Aixó podria explicar si més no dues coses: el positiu canvi de sentit de l’experimentació musical a Barcelona (coincidint amb l’aparició en determinats cercles dels personatges dels quals tractem, o d’altres) i la decadència posterior de l’emblemàtic grup incògnita que ens hem atrevit a anomenar. En qualsevol cas, no ens podem queixar dels resultats. Deixant de banda la música-ficció (o no), tenim l’honor de presentar un espectacle de Veivi Gisus Urkestra, la qual cosa vol dir (prenent les paraules de la crítica): “confabulacions amb les curioses possibilitats d’una infraestructura musical despullada, però capaç de provocar un concert autènticament mental. Escenografia en moviment, bidimensionalitat convulsiva, espais sonors que, com mutacions, inventen timpans microscòpics en les nostres neurones.” Es declaren influenciats pel macintosh, el Festival de la Oti, Jimi Hendrix o Conrado T. Costa i la seva posada en escena incorpora projeccions de vídeo i cinema, ombres xineses, màscares… serà un oportunitat poder veure aquest col.lectiu en un escenari preparat per a tot el seu desplegament multidisciplinar, i una nova ocasió per reconèixer el seu sentit de l’humor amb aquest nou espectacle.

METRO RADIO LAFONTE
Barcelona
Albert Bermejo, Jaume Bermejo
orgue hammond, didgeridoo, percussió
11 de juny de 1998 // 22.00 h. Bar Circunstancialment Sense Nom carrer Sant Joan, 8, Viladecans

La minigira de Veivi Gisus Urkestra comptarà a Viladecans amb un grup de suport, que formara un programa doble. Es tracta del projecte dels germans Bermejo. Coneixem Alberto Bermejo per la seva presentació al LEM de març; aquest cop, la seva proposta, sota el nom de Metro Radio Lafonte, és un treball sobre l’arquitectura del japonès Toyo Ito, una banda sonora pels espais d’aquest creador, transparents, fluids, efímers, ingràvids i immaterials. “Sonidos en el espacio efímero” es presenta per primer cop de la mateixa manera que aquesta formació, sorgida dels anteriors Orange Disaster.

dimarts, 16 de juny de 1998 // 20.00 h. Cafè del Sol plaça del Sol, 16

Gràcia Territori Sonor i La Fura dels Baus col.laboren en la presentació d’una nova sèrie de CD’s del segell Línea Alternativa, tres enregistraments molt interessants que es presentaràn en roda de premsa que pot esdevenir tertúlial. Els artistes (Universonormal, La Fura dels Baus i Francisco López) hi seran presents.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

 (Lapse Emissor Massís)
PETER HOLLINGER
Berlin
percussió
24 de juliol de 1998 // 21.00 h. I què? carrer del Topazi, 8

Si us diem que comencem el LEM amb un baterista, direu que no és el primer cop que  passa això. És cert, aquest festival permanent de genis individuals ha comptat amb molts especialistes dels tambors i els metalls. Alguns dels quals, també, dedicats a transportar el seu treball a tot allò que és percutible, lluny de l’instrument original. Potser un dels més importants experimentadors d’Europa en aquesta direcció sigui Peter Hollinger, capaç de travessar en diagonal tots els corrents de l’experimentació contemporània i d’utilitzar els objectes més quotidians de la forma menys quotidiana. Això podreu comprovar-ho amb la “Suite de la maleta”, la peça que presenta en aquest concert.

CASPAR BRÖTZMANN
Berlin
guitarra elèctrica
24 de juliol de 1998 // 22.00 h. Cafè del Sol plaça del Sol, 16

La força i l’energia despietades de la música de Brötzmann bé podrien ésser representades pel nom de la seva formació més estable i amb la qual ha estat conegut arreu del món: Massaker (format el 1987). Fill d’un dels saxofonistes més radicals del free europeu, Peter Brötzmann, la seva trajectòria elèctrica i arrasadora l’allunya dels camins de la improvisació acústica, tot i que no tant com per no comptar amb la col.laboració del seu pare en algun moment de la seva discografia. Aquesta discografía és molt extensa, tan amb la seva pròpia banda com en diverses col.laboracions estel.lars amb creadors tant rellevants com Diamanda Galas o Blixa Bargeld i F. M. Einheit de Einstürzende Neubauten. Com va expressar el Melody Maker: “En mans de Caspar Brötzmann, la guitarra es converteix en una arma”. (En la xarxa: clic)

 SVEN-ÅKE JOHANSSON
Berlin
percussions, objectes
24 de juliol de 1998 // 23.00 h. Galeria Metropolitana de Barcelona carrer de Torrijos, 44

Resident a Berlin, però nascut a Suècia, aquest virtuós percussionista, improvisador i poeta,elabora un llenguatge absolutament personal, impregnat de referències que van des del folklore a dadà, però inconfusible. La seva recerca de materials quotidians i l’experimentació dels sons que hi poden produïr l’ha fet molt reconegut a tota Europa, tant com el seu sentit de l’humor, que impregna treballs com El rastell i la pala, obra dramàtica musical sobre la vida amorosa de les eines de jardineria. A Gràcia, Johansson presentarà dues obres imprescindibles dins el seu repertori: WePa per a cartonatges, estrenada a Berlin el 1993 i L’obra de guia telefònica per a dues pàgines grogues, que data del 1989.

DA COSTA
Berlin
dj
24 de juliol de 1998 // de 24.00 a 3 h. Mi Bar carrer de les Guilleries,

D.J. Da Costa, aka José Manuel Costa, un home que durant els anys vuitanta va exercir com a teòric i propulsor de les músiques innovadores des de diversos mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, reapareix com a corresponsal en el Berlin dels miracles a mitjans dels noranta. Testimoni d’excepció d’una època de canvis assisteix, també, a l’eclosió de la nova cultura popular electrònica i hi participa activament, relacionant-se amb els principals artífex de l’escena berlinesa i finalment, prodigant sessions en els clubs del moment com la que ens oferirà per tancar el primer dia d’aquest LEM.

KÄTHE KRUSE
Berlin
veus, cintes
25 de juliol de 1998 // 21.00 h. I què? carrer del Topazi,

L’any 80, l’ajudant mèdica Käthe Kruse el passa a Àsia i, de retorn a Berlin, s’integra en un dels grups europeus més suggestius i provocatius dels vuitanta: Die Tödliche Doris. L’interès que desperta el grup, tant a nivell musical com conceptual el porta a realitzar performances tant importants com la del Museum of Modern Art de New York o la de la Documenta 8, a Kassel. Precissament aquesta vertent no estrictament musical del grup porta Kruse a diplomar-se en comunicació visual i fer un seguit d’exposicions individuals i col.lectives. El seu retorn a la música està representat per un disc magnífic, Le Sexe Rouge, que donarà contingut al seu esperat concert al LEM.

MONOLAKE
Berlin
Robert Henke – Gerhard Behles, electrònica
dissabte, 25 de juliol de 1998 // 22.00 h. Sol de nit plaça del Sol 9-10

El projecte Monolake va néixer el 1994. En el seu treball, el duet explora les fronteres compositives i receptives per a crear noves experiències sonores, generadores d’atmosferes profundes i plenes de llibertat. La música de Monolake incorpora també enregistraments sonors fets durant els seus viatges, i aquest concepte de viatge és també aplicable a la manera en què es pot escoltar la seva proposta: un viatge acústic a travès de móns sintètics, basats en estructures minimals desenvolupades en termes de color i espai. Música a mig camí entre l’electroacústica, l’acusmàtica i la música de clubs, produïda per dos enginyers experts en computadores, autors de músiques per a cinema, teatre o videojocs.

PROPELLER ISLAND
Berlin
Lars Stroschen: samplers, sintetitzadors, altres instrumentes
25 de juliol de 1998 // 23.00 h. La Ñola carrer del Planeta, 39-41

Creador que s’autodefineix com a intermedialista, Stroschen ha produït més de 10 títols amb el nom de Propeller Island des del 1986, paral.lelament a la seva activitat com a fotògraf, la creació de CD ROM sobre el gamelang o la publicació de CD’s de mostres per a us professional. La seva producció és molt extensa; només entre  1980 i 1985 va produir 11 cintes per Teapot Music i dins del laboratori Tonart, des del 1991, ha gravat cinc compactes en col.laboració amb dos músics de nom prou conegut: Conrad Schnitzler i Jörg Thomasius. Cal afegir a tot això la producció amb el nom de Propeller Island, en sèries conceptuals de discs. La seva activitat no s’atura aqui: músiques per a dansa i performance, concerts en directe i la construcció d’un hotel a Berlin amb habitacions decorades espectacularment: el Propeller Island’s City Lodge. En internet: clic.

NICOLAS COLLINS
Berlin
percussions, electrònica
25 de juliol de 1998 // 24.00h. Associació Heliogàbal carrer de Ramón y Cajal, 80

Nascut a New York, Collins resideix a Berlin des de l’any 1996, tot i que ha recorregut molts països americans, el Japó i Europa mostrant el seu singular treball, amb el qual transforma el so dels instruments musicals o utilitza fonts sonores domèstiques per manipular-les. És un dels pioners de l’ús de les microcomputadores en directe. Els textos formen també part de les seves composicions però, com les altres fonts sonores que utilitza, per a ser manipulats i transformats per l’acció del seu trombó, convertit en interface que li permet alterar en temps real el resultat sonor. Les tres peces que Collins presentarà en el LEM porten per títol Blind Stamp, Charlotte Aux Poires i Strange Heaven. Les dues primeres formen part d’una sèrie de peces sobre els sis sentits.Més en la xarxa!

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Laudable Efusivitat Mandrosa)
HYSTERIOFUNK
Andorra
Oriol Vilella: guitarres
Oscar Llauradó: baix
Roger Casamajó: teclats
Lluís Cartes: bateria
Cesc Vilarrubias: percussió
15 d’agost de 1998 // 20.00h. i 23.00h. Plaça Raspall – Festa Major de Gràcia

Format el 1995, Hysteriofunk és la darrera etapa d’un seguit de projectes que sorgeixen de llargues sessions d’improvisació i que passen per diferents denominacions. Grup seminal de la investigació musical al Principat d’Andorra, van partir del jazz per trobar-se en aquests moments en un territori creatiu que comença a ser de la seva exclusiva propietat, i que inclou desenvolupaments progressius, psicodelia, improvisació, ritmes llatins i alguna versió de Kraftwerk; un veritable melting-pot que sona com una màquina greixada i contundent, plena de sentit de l’humor, que acaba de passejar-se de gira per França i els Països Baixos, i que a la nostra ciutat hem pogut veure a la Festa de la Diversitat. Més recentment, cal destacar la seva presència a l’Insomnia Dance Party de La Seu d’Urgell.

GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lemúrids Enjogassats Minuciosos)

 

MÚSICA VENENO
Rubí
Udo Làtex: electrònica
25 de setembre de 1998 // 22 h. Bar Circumstancialment Sense Nom carrer Sant Joan, 8 Viladecans
 26 de setembre de 1998 // 21,30 h. Cal Peó carrer Montseny, 1 Cardedeu
27 de setembre de 1998 // 12,30 h. del migdia Festes de la Mercé, III Mostra d’Entitats Plaça de Catalunya Barcelona

El nou projecte electrònic d’Udo Làtex, membre fundador dels ja mítics Popular 66 i col.laborador clau d’Arcos de Nepal va ser presentat abans de l’estiu a l’Exòtica Club de Terrassa i ara podrem escoltar-lo en aquesta minigira que clourà a la plaça de Catalunya de Barcelona. “Música Veneno: successió de sons modulats que, introduïts en l’oïda en petites quantitats, ocasionen greus transtorns”. Reciclatge, superposició i centrifugat de material sonor – “plunderphonics”, l’invent de John Oswald- és l’eina de què es val aquesta proposta recontextualitzadora dels detritus rockers i l’electrònica que l’autor anomena “techno esperimentuós (experimental + espirituós)”.

OBMUZ
Barcelona
Alain Wergifosse: electrònica
Eli Gras: baix, guitarra i efectes
Quicu Samsó: bateria
26 de setembre de 1998 // 21,30 h. Cal Peó carrer Montseny, 1 Cardedeu

Tots ells amb molts anys d’experiència (Macromassa, Koniec…), han descobert un nou llenguatge que desenvolupen en les seves sessions d’investigació en públic. Combinen les manipulacions sonores d’objectes, ràdios, caixes de ritmes, veus, cintes, feedbacks, i sorolls ambientals amb salvatges bateries polirítmiques i exploracions tímbriques del baix i la guitarra,produeixen textures orgàniques i sobrecarregades evolucions d’una música estranya que explora els extrems de tots els sons.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Llaminadures d’Estels de Mar)
 IBA
Barcelona
Joan Saura: sampler
Xavier “Liba” Villavecchia: saxo
17 d’octubre de 1998 // 22:30 h. “Triangles d’Art” – Plaça Raspall – Gràcia

Des de Blay Tritono, grup seminal barceloní, fins a Koniec o l’Orquestra del Caos la  trajectòria personal de Joan Saura es produeix com a improvisador amb Nuno Rebelo, Graham Haynes o Hendrik Lorenzen, i com a compositor amb coreògrafs com +ngels Margarit, Maria Muñoz, Alexis Eupierre i els grups Mudances i Lanònima Imperial. També ha fet música per al teatre amb Zotal Teatre, Vol-Ras i Theatre Rebus. Al costat dels seus enregistraments amb Koniec (“Senza Parole”, “Ad Livingstone”, “Silenci en bla”) cal destacar una nombrosa producció de video dansa i les seves col.laboracions amb Julián _lvarez.

La trajectòria de Liba Villavecchia comença amb el grup Casavella. Més tard col.labora amb grups i músics de Barcelona, com Gato Pérez. El 1984 aconsegueix una beca Fullbright per al New England Conservatory of Music de Boston. A Boston i a Nova York participa en la Medium Rare Big Band de Jimmy Giuffre i publica un CD amb Mandala Octet (tres estrelles a la revista Down Beat). Des del 1989 es prodiga en l’escena imrpovisada amb nombrosos duets, quartets i concerts en solitari.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Loop Entròpic Meditat)
SUPERELVIS
Barcelona
instruments
19 de novembre de 1998 // 22,00 h. Bar Circumstancialment Sense Nom carrer Sant Joan, 8 Viladecans
20 de novembre de 1998 // 21,30 h. Cal Peó carrer Montseny, 1 Cardedeu
21 de novembre de 1998 // 22 h. Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord 7-10 Gràcia

El grup més iconoclasta de l’experimentació barcelonina resorgeix d’entre les cendres dels rumors que parlàven de la seva disolució. La formació creada per Anki Toner, Meteo Giráldez i Raimon Aymerich, amb la qual milita des de fa temps l’esculptor portugués Alfredo Costa Monteiro es presenta en cada ocasió amb un line-up diferent, sovint amb músics convidats i sempre amb instrumentacions inesperades. La seva llarga trajectòria ha donat enregistraments d’extranya bellesa i perverses revisions del concepte de música popular. Amb aquests mestres de la deconstrucció, encara molts crítics no saben si es troben devant d’un grup de música, d’un escamot de guerrilla conceptual o d’un col.lectiu d’artistes visuals, tot i que no ho son, potser, cap de les tres coses.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lisboa Experimental Música)
(Concert organitzat en col.laboració entre Gràcia Territori Sonor, G3G, la Galeria Zé dos bois i Hangar)
NUNO REBELO – HIROSHI KOBAYASHI
guitarres – flautes
15 de desembre de 1998 // G´s Club – Sidecar, carrer Heures 4/6 (Plaça Reial)

Amb motiu de la cloenda de l’exposició “O Imperio Contra Ataca”, un dels millors improvisadors portuguessos es troba en directe amb el personalíssim músic japonès resident a Barcelona.  Una proposta que ha fet possible la col.laboració entre tres col.lectius barcelonins i un lisboeta. Veure informació sobre Nuno Rebelo a la seva pàgina personal i sobre Hiroshi Kobayashi al LEM 97. La Galeria Zé dos bois i Hangar informen des de les seves pàgines.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR
activa el dispositiu

LEM

(Lógica Extensió Metalingüística)
JOAN SAURA
Molins de Rei
sampler
12 de desembre 1998 // 21 h. Pati de la Seu del Districte de Gràcia Pl.Rius i Taulet 2

Amb motiu de la Festa del Districte XI (Sarajevo), Gràcia Territori Sonor presenta aquest concert de Joan Saura i per primera vegada en la història del projecte (i també d’Espanya) el coloca a la xarxa internet. Joan Saura és membre fundador de Blay Tritono, Koniec o l’Orquestra del Caos, improvisador al costat de músics com Nuno Rebelo, Graham Haynes i Hendrik Lorenzen, membre de l’European Experimental Orchestra. Compositor de músiques per dansa  (Àngels Margarit, Maria Muñoz, Alexis Eupierre, Mudances,  Lanònima Imperial…), teatre (Zotal, Vol-Ras, Theatre Rebus…), video, televisió, etc. (veure en LEM 97 i LEM 98 més dades sobre aquest músic)

 

 

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes