ARTISTES 1996

ORIOL PERUCHO 
Barcelona
bateria, percussió
13 de desembre de 1996 // 21:30 h. La Ñola (c/ Planeta 39-41)

El món sonor calidoscòpic d’aquest baterista-compositor gira amb els colors de moltes músiques. Dissident del jazz autòcton, franctirador dels estils, catalitzador de gèneres i humors i aglutinador permanent, el seu passat està lligat als noms de tres formacions fonamentals: Perucho’s, Koniec i Tropopausa, grups dels que va ser fundador en moments afortunats per les “altres músiques” d’aquesta ciutat. Posteriorment, al marge de col.laboracions, Perucho ha desenvolupat una carrera en solitari que compta amb dos títols publicats en c.d. (Insultó, le multaron y dejó de comer i Zapping CD) Si hi ha una manera filosòfica de tocar la bateria, és d’Oriol Perucho quan elabora discursos plens de matisos i de sentit de l’humor. No espereu trobar-vos amb un solo de bateria, sino amb una manera de parlar amb els elements d’aquest instrument, com una percussió melòdica. En aquesta ocasió, de tota la plèiade de músics que l’acompanyen, serà Germano Bozzelli qui dirigirà un guió sonor d’ambients preparats per tots dos músics.

PASCAL COMELADE
Vernet les Bains
piano, instruments de joguina
13 de desembre de 1996 // 22:30 h. Café del Sol (Plaça del Sol 16)

Torna onze anys després a la plaça del Sol. El 1985, la Bel Canto Orchestra feia la seva presentació a la península. En un concert-aperitiu de la Festa Major de Gràcia, la màgica orquestra de joguines començà una etapa de progressiva popularitat a Barcelona que ha continuat, un cop dissolta la formació, amb els concerts del seu director i fundador, Pascal Comelade, il maestro, amb una discografia des del 1975 que compta amb 32 referències. El que es pugui dir de la seva música, ingènua i perversa alhora, i la seva deconstrucció sistemàtica de tot l’univers de les músiques populars d’aquest segle (en tota la seva extensió), ho expliquen molt millor el seu piano i els seus instruments de joguina, acompanyats aquest cop per Gerard Meloux i Gat a les guitarres, músics que col.laboren habitualment en aquest experiment de plaer ple de referències a la nostra memòria moderna. Oficiant de piano-man i amb un petit grup de “cambra”, Pascal Comelade torna a Gràcia.

MARKUS BREUSS
Suïssa
trompeta, fliscorn, diggeridoo, electrònics
13 de desembre de 1996 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries 6)

Multi-instrumentista i improvisador polidiomàtic (del “no-noise” al “post-noise”) que li agrada de definir-se com a compositor de música contemporània de garatge, jazz mutilat o trash gométric amb objectes trobats. La seva carrera travessa Europa fins a instal.lar la seva residència entre Madrid i la India. Estudis amb Luis de Pablo, Cristóbal Halfter o Günther Hampel. Col.laboracions amb Alvin Curran o Christian Marclay. Va formar part de la legendària banda d’improvisació Orgón i d’altres llegendes ben allunyades del free, com Pekenikes o Derribos Arias. Des del 1985 és líder del projecte multiestilístic CL_NICOS (discografia: Aspetti Diversi, Figuras Españolas, Copa de Veneno, Esquizodelia); forma part, així mateix dels grups OCQ, Taller de Música Mundana, Finis Africae i Score Crakers. És autor de nombroses partitures, una d’elles estrenada recentment per la barcelonina Orquestra del Caos. Perico López a la bateria electrònica, ve des de Madrid per a acompanyar-lo en aquest concert, en el qual gaudirem de la innegable qualitat de Markus Breuss com a performer, pero no de les seves gens despreciables capacitats com a productor, consultor gastronòmic i coreògraf.

HIROSHI KOBAYASHI
Japò
flauta baixa, electrònics
14 de desembre de 1996 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries 10)

La investigació desinhibida dels punts de trobada actuals entre les músiques de moltes cultures ha portat aquest compositor i instrumentista a experimentar les possibilitats de reinterpretar llenguatges sonors de tot el món i a inventar-ne uns quants més. Treballa amb la flauta travessera, però també amb el Shakuhachi i la flauta “open hole”. Els seus antecendents musicals (fill d’una família practicant de la música tradicional japonesa) i la seva carrera musical europea (improvisació lliure, experimentació electrònica) conflueixen en una discografia intensa i sorprenent on es troben a més, amb les músiques tradicionals peninsulars, el raga i els llargs desenvolupaments a manera de paisatges sonors. Ha col.laborat amb molts instrumentistes i improvisadors, com el grup hindú-alemany Embryo, Paramashiwann Pilai, Hans Joachim Roedelius, Tim Hodgkinson, Chris Cutler, Charlie Mariano i d’altres. Professor de conservatori, expert en navegació a vela, present en innombrables festivals internacionals i una de les tècniques més depurades amb la flauta baixa…

CARLOS ZINGARO
Lisboa
violí, electrònics
14 de desembre de 1996 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos 44)

Abans de submergir-nos en la extraordinària fitxa musical d’aquest excepcional músic lisboeta, direm de pas que com a artista visual, el seu treball ha estat exposat i ha rebut diversos premis pels seus dibuixos animats, còmics i il.lustracions. Ara us explicarem que els seus estudis, a més del violí, passen per l’orgue d’esglèsia i el cant gregorià. Que en 1967 va ser fundador del legendari grup d’improvisació Plexus i que dóna classes sobre nous conceptes de notació, moviment i so, i sobre la relació interna entre la improvisació i la posició del cos. Escenògraf i dissenyador de vestuaris, autor de músiques per a teatre, cinema i dança, la dimensió de la trajectoria de Carlos Zíngaro com a experimentador sonor bé podria exemplificar-se aquest cop amb els noms d’alguns dels seus col.laboradors des del 1975 fins avui: Barre Philips, Daunik Lazro, Derek Bailey, Joëlle Léandre, Peter Kowald, Rudiger Carl, Evan Parker, Günter Müller, Paul Lovens, Anthony Braxton, Roscoe Mitchel, George Lewis, Leo Smith, Tom Cora, Richard Teitelbaum… noms que poden explicar una mica la qualitat d’aquest músic que, tot i que ha publicat disset discos, no ha estat mai distribuit al nostre pais.

TIM HODGKINSON
Londres
saxos, clarinets, tap steel guitar, veu i electrònics
14 de desembre de 1996 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal 80)

Aquest compositor, instrumentista i antropòleg, va ser co-fundador el 1968 de la llegenda: Henry Cow (4 discos), el grup responsable en bona part que el rock, la música contemporània i el jazz experimentessin junts en direcció a la fi del segle. El seu treball com a compositor, però, arrenca el 1979, dins del grup original i posteriorment en solitari o en noves formacions. Vinculat amb molts projectes d’improvisació col.lectius i de solo (en alguns dels quals hem pogut escoltar-lo a Barcelona), ha portat els darrers anys dos projectes paral.lels que no podríem definir més que com grups d’una extraordinària potència i sensibilitat alhora: The Work i God (amb tres títols discogràfics cada un). Sota el seu propi nom, ha publicat recentment Each in our own thoughts. Ha col.laborat amb Dagmar Krause, Chris Cutler, Fred Frith, Lol Coxhill, Phil Minton, Henry Kaiser, Robert Wyatt, Mike Westbrook, Frankie Armstrong, Valentina Ponomareva, Ken Hyder. Podem parlar també de les seves músiques per teatre i dansa, de les nombroses gires per Europa, Estats Units, Japó i Rússia, de les seves composicions per grups de cambra i orquestra, dels seus articles sobre etnomusicologia o improvisació, però el que gaudirem aquest cop en directe serà el seu treball com a multi-instrumentista en solitari.

Comments are closed.

2019 HISTÒRIC GTS · DISSENY: JOANA MOLL / CHIARA HUANG · DOCUMENTACIÓ: VÍCTOR NUBLA / O'GLOR CARVALHO · RSS Feed · Entra

Organic Themes