Gràcia
Territori
Sonor

Barcelona

ORGANITZA
ORGANIZA
ORGANIZER

gts

PRINCIPALS PATROCINADORS
PRINCIPALES PATROCINADORES
MAIN SPONSORS

gts

gts

MITJANS DE
COMUNICACIÓ PATROCINADORS
MEDIOS DE
COMUNICACIÓN PATROCINADORES
MEDIA SPONSORS

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

COL·LABOREN
COLABORAN
COLABORATORS

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

gts

COL·LABORADORS TECNOLÒGICS
COLABORADORES TECNOLÓGICOS
TECHNICAL COLLABORATORS

gts

gts

LEM 2012
17th EXPERIMENTAL MUSIC MEETING
GRÀCIA - BARCELONA

lem 2012

PROGRAMA - PROGRAMME

DISHWASH + JORDI FARRERAS
(Barcelona)

Dijous 11 d’octubre, 20 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

Entrada: 6 € (4 concerts)

myspace.com/dishwashbox

No és gens casual que la història de Dishwash arrenqui amb dos experts en psicologia experimental imbuïts per l’afany exploratori d’aquesta gran patologia que és la música. Jordi Navarra (baix) i Àlex Pereda (guitarra) es van convertir en subjectes d’un laboratori sonor armat de sorollisme, free, psicodèlia i, fins i tot,doom, el resultat del qual va ser la gestació d’una nova disciplina que ells anomenen brainmassage i que, com podreu comprovar en aquest concert inaugural del LEM 2012 a La Fontana, els ha deixat intenses i evidents seqüel•les. En aquesta ocasió, i per ampliar l’espectre del seu perillós experiment, compten amb la col•laboració de Jordi Farreras (CRO2, Kitsch), que aporta el seu instrumental de percussions per fer més intens, si fos possible, tot aquest procés. Una investigació sobre la resistència en condicions extremes a la qual esteu tots convidats a participar. La ciència us ho agrairà.

No es nada casual que la historia de Dishwash arranque con dos expertos en psicología experimental imbuidos por el afán exploratorio de esta gran patología que es la música. Jordi Navarra (bajo) y Àlex Pereda (guitarra) se convirtieron en sujetos de un laboratorio sonoro armado de ruidismo, free, psicodelia e incluso doom, cuyo resultado fue la gestación de una nueva disciplina que ellos llaman brain massage y que, como podréis comprobar en este concierto inaugural del LEM 2012 en La Fontana, les ha dejado intensas y evidentes secuelas. En esta ocasión, y para ampliar el espectro de su peligroso experimento, cuentan con la colaboración de Jordi Farreras (CRO2, Kitsch), que aporta su instrumental de percusiones para hacer más intenso, si fuera posible, todo este proceso. Una investigación sobre la resistencia en condiciones extremas a la que estáis todos invitados a participar. La ciencia os lo agradecerá.

It’s no coincidence that the story of Dishwash begins with two experts in experimental psychology instilled with the yearning to explore the grand pathology that is music. Jordi Navarra (bass) and ÀlexPereda (guitar) became test subjects in a sound lab that administered them with noise music, free jazz,psychedelia and even doom. The result was the birth of a new discipline they call brain massage which, as you will see during the opening concert of LEM 2012 at La Fontana, has left behind intense and obvious after-effects. This time around, to broaden the spectrum of their dangerous experiment, they have enlisted the collaboration of JordiFarreras (CrO2, Kitsch) whose percussions make the whole process even more intense, if that’s even possible. This is an investigation of human resistance in extreme circumstances and everyone is invited to participate. It’s in the interest of science.

TRUÑO GOURMET
(Madrid)

Dijous 11 d’octubre, 21 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

Entrada: 6 € (4 concerts)

vimeo

Rock cubista, hardcoredeconstruït, una experiència massa punk fins i tot per al punk... Truño Gourmet és un projecte vital que es posiciona en un territori que descreu absolutament les experiències mitjançades i el risc somatitzat a través de l’obsolescència de la indústria. Practiquen la demolició d’expectatives i manifesten una preferència gairebé dadà per l’acte pur, sense concessions i fugisser. D’aquí que les seves (escasses) irrupcions en directe siguin, com ells mateixos defineixen, situacions úniques i irrepetibles, i la seva metodologia, una autèntica reivindicació del low-fi, del DIY i de la inajornable vinculació entre la pràctica musical i els bioritmes més íntims i viscerals. Truño Gourmet fan literalment el que volen, i el millor de tot és que ho fan amb una energia contagiosa i una honestedat que avui dia resulta, com a mínim, perillosa. Com la música, Truño Gourmet és un projecte inefable. Caceu-los al vol...

Rock cubista, hardcoredeconstruido, una experiencia demasiado punk incluso para el punk... Truño Gourmet es un proyecto vital que se posiciona en un territorio que descree absolutamente las experiencias mediadas y el riesgo somatizado a través de la obsolescencia de la industria. Practican la demolición de expectativas y manifiestan una preferencia casi dadá por el acto puro, sin concesiones y fugaz. De aquí que sus (escasas) irrupciones en directo sean, como ellos mismos definen, situaciones únicas e irrepetibles, y su metodología, una auténtica reivindicación del low-fi, del DIY y de la inaplazable vinculación entre la práctica musical y los biorritmos más íntimos y viscerales. Truño Gourmet hacen literalmente cuanto les viene en gana, y lo mejor de todo es que lo hacen con una energía contagiosa y una honestidad que hoy en día resulta, al menos, peligrosa. Como la música, Truño Gourmet es un proyecto inefable. Cazadlos al vuelo...

Cubist rock, deconstructed hardcore, an experience that is too punk even for punk... Truño Gourmet is a life project that takes its stand in a territory of absolute disbelief in mediated experiences and risks somatized through the obsolescence of the industry. They demolish expectations and display a nearly dada preference for pure action that is fleeting and makes no concessions. As such, their (infrequent) live appearances are, in their own words, unique and unrepeatable situations; their methodology is a true defense of all things low-fi and DIY, and of the link between musical practice and our most intimate and visceral biorhythms. Truño Gourmet literally do as they please and, best of all, they do it with a contagious energy and an honesty that in this day and age is dangerous, at least. Like music, Truño Gourmet is an ineffable project. Catch them while you can...

EH!
(Badalona / Vitoria-Gasteiz / Vilanova i la Geltrú / Granollers / Bilbao / Madrid)

Dijous 11 d’octubre, 22 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

Entrada: 6 € (4 concerts)

myspace.com/eliaseseh
www.bcoredisc.com/bandasBD.php?id_grupo=118

Amb la mateixa exclamació i admiració que acompanya el seu nom, rebem la presència d’aquest veritable calidoscopi sonor. Una aventura que neix dels fascinants rastres vius de projectes com Standstill, It’s Not Not i Tokyo Sex Destruction, i que desplega tot un torrent d’idees i motius instrumentals de la mà d’Elías Egido (baix i contrabaix), Daniel Arrizabalaga (bateria), Txus Villalabeitia (guitarra), Rubén Martínez (guitarra), Ramon Marc Bataller (saxo), Naiel Ibarrola (teclat) i Manuel Moreno (viola). Un torrent que voreja paisatges i atmosferes, denses i poblades, que remeten a tota una geografia musical nodrida per l’obra de gent com Lalo Schifrin i Ennio Morricone i els Filmworks de John Zorn. Una banda sonora ambiciosa, enèrgica i expressiva que segueixles sendesobertes per l’esplèndid La fase del sueñointratable (BCore, 2011).

Con la misma exclamación y admiración que acompaña a su nombre, recibimos la presencia de este verdadero caleidoscopio sonoro. Una aventura que nace de los fascinantes rastros vivos de proyectos como Standstill, It’s Not Not y Tokyo Sex Destruction, y que despliega un auténtico torrente de ideas y motivos instrumentales de la mano de Elías Egido (bajo y contrabajo), Daniel Arrizabalaga (batería), Txus Villalabeitia (guitarra), Rubén Martínez (guitarra), Ramon Marc Bataller (saxo), Naiel Ibarrola (teclado) y Manuel Moreno (viola). Un torrente que bordea paisajes y atmósferas, densas y pobladas, que remiten a toda una geografía musical nutrida por la obra de gente como Lalo Schifrin y Ennio Morricone y los Filmworks de John Zorn. Una banda sonora ambiciosa, enérgica y expresiva, que sigue las sendas abiertas por el espléndido La fase del sueño intratable (BCore, 2011).

We welcome this veritable kaleidoscope of sound with the same exclamation of admiration that accompanies their name. This adventure is born from the fascinating living remnants of projects such as Standstill, It’s Not Not and Tokyo Sex Destruction. A flood of ideas and instrumental motifs are let loose by the likes of Elías Egido (bass and upright bass), Daniel Arrizabalaga (drums), Txus Villalabeitia (guitar), Rubén Martínez (guitar), Ramon Marc Bataller (saxophone), Naiel Ibarrola (keyboard) and Manuel Moreno (viola). It’s a flood that skirts around dense and populated landscapes and atmospheres, that refer back to a musical geography nourished by the work of people like Lalo Schifrin and Ennio Morricone, and the Filmworks by John Zorn. An ambitious, energetic and expressive sound track that follows the paths laid out by the splendid La fase del sueñointratable (BCore, 2011).

ELS SURFING SIRLES
(Barcelona)

Dijous 11 d’octubre, 23 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

Entrada: 6 € (4 concerts)

elssurfingsirles.bandcamp.com
bankrobber.net/web2/ca/els-surfing-sirles

Trencadissa és la paraula que millor defineix els efectes que ha produït la irrupció d’Els SurfingSirles en un paisatge musical massa acostumat a l’escrupulositat i la taxidèrmia pudorosa. El quartet format per Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (teclat i veus), Oriol Caballero (guitarra) i Xavier Garcia (bateria) xipolleja sense complexos i amb rabiosa lucidesa per torrents que duen la remor de Fages de Climent i de Verdaguer, però també de Francisco Casavella, del punk narcòtic i del garatge. Per a Els SurfingSirles no hi ha himne sagrat ni misèria que no pugui tenir el seu electritzant moment de glòria. Tot plegat es basa a aplicar la màxima immediatesa i la senzillesa més revoltada a les coses aparentment més complexes. El resultat, com ells mateixos afirmen, no és altra cosa que rock’n’rol. I això no és poc. De fet, ho és gairebé tot.

Estropicio es la expresión que mejor define los efectos que ha producido la irrupción de Els Surfing Sirles en un paisaje musical demasiado acostumbrado a la escrupulosidad y a la taxidermia pudorosa. Este cuarteto, formado por Martí Sales (voz y guitarra), Guillem Caballero (teclado y voces), Oriol Caballero (guitarra) y Xavier Garcia (batería), chapotea sin complejos y con rabiosa lucidez por torrentes que llevan el rumor de Fages de Climent y de Verdaguer, pero también de Francisco Casavella, del punk narcótico y del garaje. Para Els Surfing Sirles no hay himno sagrado ni miseria que no pueda tener su electrizante momento de gloria. En definitiva, se basa en aplicar la máxima inmediatez y la sencillez más sublevada a las cosas aparentemente más complejas. El resultado, como ellos mismos afirman, no es otra cosa que rock’n’rol. Lo cual no es poco; de hecho, lo es casi todo.

Smash-up is the word that best defines the effects produced by the eruption of Els Surfing Sirles on a musical scene that is too accustomed to scrupulosity and timid taxidermy. The quartet made up of Martí Sales (vocals and guitar), Guillem Caballero (keyboard and vocals), Oriol Caballero (guitar) and Xavier Garcia (drums) splashes about unabashedly and with furious lucidity in waters that carry the murmurs of Fages de Climent and Verdaguer, but also Francisco Casavella, narcotic punk and garage. For Els Surfing Sirles, no hymns are sacred and there isn’t any kind of misery exempt from an electrifying moment of glory. It’s all based on applying a maximum of immediacy and the most outrageous simplicity to apparently complex things. The result, as they insist, is just good old rock and roll. And that’s nothing small. In fact, it’s nearly everything.

STEVE STAPLETON & ANDREW LILES (NWW)
(CountyClare / Manchester)

Divendres 12 d’octubre, 21 h
MACBA, auditori
Plaça dels Àngels, 1

Entrada: 6 €

brainwashed.com/nww/
andrewliles.com/

De la mà de Steve Stapleton i d’Andrew Liles s’escriu bona part de la història recent més salvatge i (no tan) secreta de l’exploració sonora: una història que té com a protagonistes experiències tan ignífugues i concloents com Nurse With Wound o Current 93, i a través d’elles un ventall de pràctiques musicals i artístiques que fan implosionar sense contemplacions les suposades fronteres entre l’obscuritat industrial, l’humor dadà i el mateix John Cage. Aquesta primera nit del LEM al MACBA serà una ocasió per a, partint d’aquests rotunds vímets, dur les coses més lluny encara. Al cap i a la fi, ni a Stapleton ni a Liles els encaixa un discurs de referències obligades ni de rastres celebratoris. El seu encontre en aquesta nit tindrà sens dubte el pols imprevisible, llampegant i eixordador d’un objet trouvé de Lautréamont. Insistir en l’extraordinari de l’ocasió és de covards, sens dubte.

De la mano de Steve Stapleton y Andrew Liles se escribe buena parte de la historia reciente más salvaje y (no tan) secreta de la exploración sonora: una historia que tiene como protagonistas experiencias tan ignífugas y concluyentes como Nurse With Wound o Current 93, y a través de ellas un abanico de prácticas musicales y artísticas que hacen implosionar sin contemplaciones las supuestas fronteras entre la oscuridad industrial, el humor dadá y el propio John Cage. Esta primera noche del LEM en el MACBA será una ocasión para , partiendo de estos rotundos mimbre, llevar las cosas más lejos si cabe. Al fin y al cabo, ni a Stapleton ni a Liles les encaja un discurso de referencias obligadas ni de rastros celebratorios. Su encuentro en esta noche tendrá sin duda el pulso imprevisible, relampagueante y ensordecedor de un objet trouvé de Lautréamont. Insistir en lo extraordinario de la ocasión es de cobardes, sin duda.

Steve Stapleton and Andrew Liles have had a hand in writing a large part of the wildest and (not so) secret history of exploration in sound: a history that includes such fireproof and conclusive experiences as Nurse With Wound or Current 93 as well as a whole range of musical and artistic practices that blow up the theoretical boundaries between industrial darkness, dada humor and John Cage. The first night of LEM at MACBA will be an occasion for, building on these resounding threads, take things a whole lot further. After all, neither Stapleton nor Liles are at home with a discourse based on mandatory references or celebratory remnants. Their meeting will no doubt have the unpredictable, flashing and deafening beat of an objet trouvé by Lautréamont. Insisting on the extraordinary nature of the occasion is for cowards, without a doubt.

FULL BLAST
(Wuppertal / Zürich / Berlin)

Dissabte 13 d’octubre, 21 h
CaixaForum, auditori
Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

Entrada: 4 €
Descomptes: telèfon informació CaixaForum 934768600

marinopliakas.com/bpwtotal.pdf
peterbroetzmann.com

A través de la trajectòria del saxofonista i artista plàstic Peter Brotzmann discorre bona part de la història de la improvisació musical,una història de més de 40 anys que arrenca amb el moviment Fluxus, protagonitzada juntament amb altres agents catalitzadors com Bill Laswell, Evan Parker, MishaMengelberg... Full Blast, projecte encetat el 2006 i compartit amb dos músics de frenètic metabolisme com Marino Pliakas (baix) i Michael Wertmüller (bateria), és una de les mostres més energètiques i eloqüents dels camins que pot prendre la música entesa com a treball d’exploració lliure i feréstega: una maquinària precisa i embogida al mateix temps, en què es donen la mà el free, el rock i altres formes de combustió de la matèria sonora. Full Blast és pura enginyeria dels límits, davant de la qual hom no pot fer altra cosa que rendir-se i deixar-se endur per la seva intensitat inextingible.

A través de la trayectoria del saxofonista y artista plástico Peter Brotzmann discurre buena parte de la historia de la improvisación musical, una historia de más de 40 años que arranca con el movimiento Fluxus, protagonizada junto a otros agentes catalizadores como Bill Laswell, Evan Parker y Misha Mengelberg. Full Blast, proyecto iniciado en 2006 y compartido con dos músicos de frenético metabolismo como Mario Pliakas (bajo) y Michael Wertmüller (batería), es una de las muestras más energéticas y elocuentes de los caminos que puede tomar la música entendida como trabajo de exploración libre y salvaje: una maquinaria precisa y al mismo tiempo enloquecida en la que se dan la mano el free, el rock y otras formas de combustión de la materia sonora. Full Blast es pura ingeniería de los límites frente a la cual uno no puede hacer otra cosa que rendirse y dejarse llevar por su intensidad inextinguible.

A good part of the history of musical improvisation runs through the career of the saxophone player and visual artist, Peter Brotzmann. It’s a history that spans more than 40 years, beginning with Fluxus, and including other active agents like Bill Laswell, Evan Parker, Misha Mengelberg... Full Blast, a project that began in 2006 and involves two other musicians with frenzied metabolisms: Marino Pliakas (bass) and Michael Wertmüller (drums), is one of the most energetic and eloquent examples of the roads that music can take when it is understood as a free and wild exploration: a precise and mad machinery all in one, where free comes together with rock and other kinds of sonic combustion. Full Blast is the pure engineering of limits; in the face of it you can’t help but surrender and let yourself be carried away by their inextinguishable intensity.

ÀGAPE
(Barcelona / Praha)

Diumenge 14 d'octubre, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33

entrada lliure / free admision

gulalab.org/

Àgape continua incansable ampliant l’espectre de les seves patafísiques investigacions sensorials. Amb la presència de Marco Bellonzi com a conductor estable a través de la plataforma GulaLab, Àgape torna aquest 2012 novament a la Casa Almirall amb renovats i creixents ànims sinestèsics. Enguany els gormands convidats a afegir-se a aquest ritual són Martí Sales i Lenka Moravkova. Ell és un feréstec agitador cultural: poeta, narrador i veu esqueixada d’Els Surfing Sirles. Ella és l’ànima eslava unipersonal rere el projecte My Name is Ann, performer i instigadora de perilloses pràctiques transdisciplinàries. No us podem detallar què en sortirà, d’aquesta conjunció, però el que podeu tenir segur és que el resultat serà tan sorprenent com mengívol. Benvinguts al jardí on tots els camins sensorials es bifurquen i, al mateix temps, es troben. Salut i àgape!

Àgape sigue incansable ampliando el espectro de sus patafísicas investigaciones sensoriales. Con la presencia de Marco Bellonzi, como conductor estable a través de la plataforma GulaLab, Àgape regresa de nuevo este 2012 a la Casa Almirall con renovados y crecientes ánimos sinestésicos. En esta ocasión, los gourmands invitados a añadirse al ritual son Martí Sales y Lenka Moravkova. Él es un salvaje agitador cultural: poeta, narrador y voz agrietada de Els Surfing Sirles. Ella es el alma eslava unipersonal detrás del proyecto My Name is Ann, performer e instigadora de peligrosas prácticas transdisciplinarias. No os podemos detallar qué saldrá de esta conjunción, pero lo que podéis tener por seguro es que el resultado será tan sorprendente como degustable. Bienvenidos al jardín donde todos los caminos sensoriales se bifurcan y, al mismo tiempo, se encuentran. ¡Salud y ágape!

Àgape are still tirelessly broadening the spectrum of their pataphysical sensory investigations. With the presence of Marco Bellonzi as a stable director through the platform GulaLab, Àgape is back again in 2012 at Casa Almirall with renewed and ever-increasing synesthetic spirits. This year, the bon vivants invited to join the ritual are Martí Sales and LenkaMoravkova. He is a wild cultural agitator: poet, narrator and the scraggly voice of Els Surfing Sirles. She is the single Slavic soul behind the project My Name is Ann, performer and instigator of dangerous transdisciplinary practices. We can’t tell you what will emerge from this conjunction, but you can be sure that the result will be as surprising as it is appetizing. Welcome to the garden where all sensory roads fork and come together at the same time. Cheers and àgape!

CRO2
(Barcelona)

diumenge 14 d’octubre, 20 h
NIU
Almogàvers, 208

tiquet 5 € (2 concerts)

cro2.cat

Jordi Farreras (a qui ja haureu vist obrint el LEM d’aquest any amb Dishwash) i Andreu Latorre són els responsables d’aquest laboratori d’experimentació sonora nascut el 2006 a la llum de la nit i el nom del qual ―el diòxid de crom és la base per a la fabricació de les cintes de casset― és tota una reivindicació de la matèria sonora, dels seus aliatges i les seves conflagracions magnètiques. CRO2 és un projecte que uneix la improvisació i l’espontaneïtat a l’hora de captar mostres de la realitat amb la metòdica manipulació científica de les mateixes. El resultat és una música projectiva, que treballa de l’interior de cada espectador a l’exterior de les seves percepcions, enriquida a més amb tot un aparell visual nodrit d’imatges i seqüències meticulosament descontextualitzades i resignificades en cada situació. Una música-mirall en la qual us podreu reflectir i qui sap si redescobrir...

Jordi Farreras (a quien ya habréis visto abriendo el LEM de este año con Dishwash) y Andreu Latorre son los responsables de este laboratorio de experimentación sonora nacido en 2006 a la luz de la noche y cuyo nombre ―el dióxido de cromo es la base para la fabricación de las cintas de cassette― es toda una reivindicación de la materia sonora, de sus aleaciones y de sus conflagraciones magnéticas. CRO2 es un proyecto que une la improvisación y la espontaneidad a la hora de captar muestras de la realidad con la metódica manipulación científica de las mismas. El resultado es una música proyectiva, que trabaja del interior de cada espectador al exterior de sus percepciones, enriquecida con un aparato visual nutrido de imágenes y secuencias meticulosamente descontextualizadas y resignificadas en cada situación. Una música especular en la que reflejarse y quién sabe si redescubrirse...

Jordi Farreras (who you will have seen opening LEM this year with Dishwash) and Andreu Latorre are responsible for this sound experimentation laboratory, born in 2006 under the light of the moon, with a name – chromium dioxide was used to make cassette tapes – that is a defense of sonic material, its alloys and its magnetic conflagrations. CrO2 is a project that combines improvisation and spontaneity in taking samples of reality with the methodical scientific manipulation of those samples. The result is a projective music that works from within each spectator toward the exterior of their perceptions. It is also enriched with an entire visual apparatus nourished with meticulously decontextualized images and sequences that are given new meanings in each situation. A music-mirror where you can look for your reflection and maybe rediscover yourself...

DR. RES
(Barcelona)

diumenge 14 d’octubre, 21 h
NIU
Almogàvers, 208

tiquet 5 € (2 concerts)

Dr. Res on Soundcloud

David Torres no és només un dels elements més singulars i prometedors de la nova fornada electrònica a Barcelona; també és un dels dos responsables del segell Disboot, una de les plataformes de difusió d’aquestes sendes exploratòries més activa i reconeguda a la ciutat i que dirigeix juntament amb UxuKa (que també va ser al LEM, l’any 2010). Com a Dr. Res ha experimentat la transmutació del violí i les sonoritats de cambra al magma del dubstep, el techno i, com en aquesta ocasió, el teler sonor de les textures i les capes. Aquesta primera intervenció al Niu promet un treball de patchwork amb una composició a prova de balls però també de circumspectes meditacions: 50 % d’elàstica cadència i 50 % de fibrosa sinuositat. El resultat és fàcilment anunciable i contrastable: 100 % de teixit musical intel•ligent.

David Torres no es solamente uno de los elementos más singulares y prometedores de la nueva camada electrónica en Barcelona; también es uno de los responsables del sello Disboot, una de las plataformas de difusión de estas sendas exploratorias más activa y reconocida en la ciudad y que dirige junto con UxuKa (también presente en el LEM, en 2010). Como Dr. Res ha experimentado la transmutación del violín y las sonoridades de cámara al magma del dubstep, el techno y, como en esta ocasión, el telar sonoro de las texturas y las capas. Esta primera intervención en Niu promete un trabajo de patchwork con una composición a prueba de bailes pero también de circunspectas meditaciones: 50 % de elástica cadencia y 50 % de fibrosa sinuosidad. El resultado es fácilmente anunciable y contrastable: 100 % de tejido musical inteligente.

David Torres is not only one of the most unique and promising members of a new generation in Barcelona’s electronic music scene; he is also one of the two founders of the label Disboot, one of the most active platforms in the city for the diffusion of exploratory paths, which he directs in conjunction with UxuKa (who was also at LEM in 2010). As Dr. Res he has experienced the transmutation from violin and chamber music sounds to the magma of dubstep and, on this occasion, the sound loom that weaves together textures and layers. This first performance at Niu will be a patchwork. Its pieces will hold up to dancing, but also to careful meditation: 50% elastic cadence and 50% fibrous sinuosity. The result is easy to announce and to confirm: 100% intelligent musical fabric.

IMPRONIT:
COÀGUL / ANNA SUBIRANA / GUY NADER / SARAH ANGLADA

(Barcelona)

dijous 18 d'octubre, 20 h
La Caldera - Sala 0
c/ Torrent d'en Vidalet, 43
tiquet 5 €
aforament limitat/ limited cappacity

coagul.bandcamp.com/
myspace.com/arakija

El laboratori d’improvisació col•lectiva obert a la dansa des del mes d’abril i amb seu permanent a La Caldera estrena aquesta nova etapa en el marc del LEM. I ho fa amb una proposta en què, al so i al moviment, s’hi incorpora una natural síntesi d’ambdós com és la veu. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; sintetitzador, veu i objectes) i Anna Subirana (veu) teixiran un tapís fonètic i musical imprevisible, on es donaran la mà els seus respectius recorreguts de fons: sorollisme i psicodèlia industrial, d’una banda, paradoxes haikú i blues, de l’altra... i molt més. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) i Sarah Anglada (SenzaTempo) donaran cos a aquest diagrama sonor, de manera que es convertiran en els vectors perfectes per a aquestes noves lleis del moviment i del temps: tot el que passi ho farà per obra de la més prolífica i atzarosa necessitat. Ser-ne espectador suposa tot un privilegi físic.

El laboratorio de improvisación colectiva abierto a la danza desde el mes de abril y con sede permanente en La Caldera estrena una nueva etapa en el marco del LEM. Y lo hace con una propuesta en la que, al sonido y al movimiento, se les incorpora una natural síntesis de ambos como es la voz. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; sintetizador, voz y objetos) y Anna Subirana (voz) tejerán un tapiz fonético y musical imprevisible en el que se darán la mano sus respectivos recorridos de fondo: ruidismo y psicodelia industrial, por un lado, paradojas haiku y blues, por otro, y mucho más. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) y Sarah Anglada (Senza Tempo) darán cuerpo a este diagrama sonoro, de modo que se convertirán en los vectores perfectos para estas nuevas leyes del movimiento y del tiempo: todo lo que ocurra lo hará por obra de la más prolífica y azarosa necesidad. Ser su espectador supone todo un privilegio físico.

The laboratory for collective dance improvisation that opened in April with a permanent headquarters at La Caldera is entering a new stage in the framework of LEM. It involves a proposal that incorporates, along with sound and movement, the natural synthesis of both: the voice. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; synthesizer, vocals and objects) and Anna Subirana (vocals) will weave an unpredictable phonetic and musical tapestry that will join together their respective backgrounds: noise music and industrial psychedelia, on the one hand, haiku paradoxes and blues, on the other... and much more. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) and Sarah Anglada (SenzaTempo) will add their bodies to this sonic diagram. They will become the perfect vectors for the new laws of movement and time: everything that happens will be the result of the most prolific and risky necessity. Being in the audience will be a real physical privilege.

32 PREMI INTERNACIONAL LUIGI RUSSOLO
(Annecy / Faverges / Dublin / Barcelona)

divendres 19 d'octubre, 11 h
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

entrada lliure / free admision

studioforum.net/concours/2012/cat.html
gracia-territori.com/russolo.php

Parlar de Luigi Russolo és remetre's a un dels pares fundacionals de la modernitat musical. La seva reinvindicació del brogit i del so en llibertat ha estat la font generatriu de tot un camí que va del futurisme a la música electrònica passant pel moviment industrial. Gràcia Territori Sonor té el plaer de convidar-vos a l'edició especial d'aquest premi que recull el llegat de la Fundació Russolo-Pratella, un premi que aterra per primer cop a Barcelona i del qual Gràcia Territori Sonor és coorganitzadora juntament amb Studio Forum (Annecy) i el segell Monochrome Vision (Moscou). Un jurat internacional serà l’encarregat d’otorgar, d’entre les 11 peces finalistes arribades de tot el món, el Gran Premi Luigi Russolo així com diverses mencions. Però el Premi del Públic és a les vostres mans: veniu a l’Auditori del MACBA aquest matí de divendres i participeu de les audicions i deliveracions!

Hablar de Luigi Russolo es remitirse a uno de los padres fundacionales de la modernidad musical. Su reivindicación del ruido y el sonido en libertad ha sido la fuente generatriz de todo un camino que va del futurismo a la música electrónica pasando por el movimiento industrial. Gràcia Territori Sonor tiene el placer de invitaros a la edición especial de este premio que recoge el legado de la Fundación Russolo-Pratella, un premio que aterriza por primera vez en Barcelona y del que es coorganizadora juntamente con Studio Forum (Annecy) y el sello Monochrome Vision (Moscú). Un jurado internacional será el encargado de otorgar, entre las 11 piezas finalistas llegadas de todo el mundo, el Gran Premio Luigi Russolo así como diversas menciones. Pero el Premio del Público está en vuestras manos: ¡venid al Auditori del MACBA esta mañana de viernes y participad en las audiciones y deliveraciones!

Talking about Luigi Russolo implies referring to one of the founding fathers of musical modernity. His defense of din and sound in liberty has been the generative source for a path leading from futurism to electronic music and through the industrial movement. Gràcia Territori Sonor is pleased to invite you to a the special edition of this prize that takes up the legacy of the Russolo-Pratella Foundation, a prize that will be given in Barcelona for the first time, co-organized along with Studio Form (Annecy) and the label Monochrome Vision (Moscow). An international jury will be in charge to grant, among the 11 pieces finalists arrived of all the world, the Great Prize Luigi Russolo as well as different mentions. But the Prize of the Public is in your hands: come to the Auditori of the MACBA this morning of Friday and take part in the auditions and deliverations!

ESPLENDOR GEOMÉTRICO
(Beijing / Roma)

divendres 19 d'octubre, 21 h
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

Tiquet: 6 €

geometrikrecords.com/esplendor/

Aquest homenatge a Russolo i al futurisme al MACBA culmina amb una actuació de la qual resulta difícil fer presentacions inèdites. Arturo Lanz i Saverio Evangelista continuen indefallents alimentant aquesta terrible maquinària sonora que fa més de tres dècades que sotraga l’imaginari industrial per cercar noves i tortuoses formes. Esplendor Geométrico ha sobreviscut als successius esfondraments de la civilització i ha estat epígon indiscutible dels seus reviscolaments més ferotges. A hores d’ara continuen en plena combustió, amb nous enregistraments i constants mutacions. Ser a un concert d’Esplendor Geométrico és el més semblant a assistir (i per què no, ballar) la irrupció del futur en la seva versió més immediata i descarnada. I al MACBA teniu l’ocasió de comprovar-ho. Si això és la fi del món, que no deixi mai d’acabar-se.

Este homenaje a Russolo y al futurismo en el MACBA culmina con una actuación de la que resulta difícil hacer presentaciones inéditas. Arturo Lanz y Saverio Evangelista siguen alimentando sin desfallecer esta terrible maquinaria sonora que hace más de tres décadas que sacude al imaginario industrial para buscar nuevas y tortuosas formas. Esplendor Geométrico ha sobrevivido a los sucesivos hundimientos de la civilización y ha sido epígono indiscutible de sus reavivaciones más feroces. A estas alturas siguen en plena combustión con nuevas grabaciones y constantes mutaciones. Estar en un concierto de Esplendor Geométrico es lo más parecido a asistir (y por qué no, bailar) a la irrupción del futuro en su versión más inmediata y descarnada. Y en el MACBA tendréis la ocasión de comprobarlo. Si esto es el fin del mundo, que nunca deje de acabarse.

This homage to Russolo and to futurism at the MACBA culminates with a performance that hardly needs any introduction. Arturo Lanz and Saverio Evangelista continue untiringly feeding the terrible sound machine that has been shaking up the industry imagination to seek out new and meandering forms. Esplendor Geométrico has survived the successive falls of civilization and has been the indisputable epigone of its most ferocious rebirths. At the moment they are at full throttle, with new recordings and constant transformations. Being at an Esplendor Geométrico concert is the closest thing to witnessing (while dancing, why not) the future bursting out in its most immediate and brutal version. And at the MACBA you will have the opportunity to see it for yourself. If this is the end of the world, let it just keep on ending.

Chagas Curado Viegas Wind Trio
(Lisboa / Peniche)

dissabte 20 d'octubre, 19 h
Espai EArt
c/ Torrijos, 68

entrada lliure / free admission

granular.pt/

La presència del projecte lusità Granular ja és tot un clàssic en les darreres trobades del LEM i, amb tot, les seves propostes no deixen mai de sorprendre. Enguany la seva representació ve de la mà del trio format per João Pedro Viegas (clarinets), Paulo Chagas (flautes, oboè i clarinet) i Paulo Curado (flauta i saxos), una condensació exemplar de totes les transmutacions que poden experimentar el vent, la fusta i el metall. Amb l’objectiu de cercar i treballar una heteròclita llengua comuna, els tres músics s’endinsen en un complex i apassionant procés de desequilibris i retrobaments en què les fronteres entre figura, expressió i estructura es desdibuixen i el detall i l’abstracció conreen plegats un camp de possibilitats que no té res de jardí ni de monocultiu sinó d’enigmàtic laberint. Feu-nos cas i deixeu-vos el fil d’Ariadna a casa. L’ocasió bé s’ho mereix.

La presencia del proyecto lusitano Granular ya es todo un clásico en los últimos encuentros del LEM, y sin embargo sus propuestas nunca dejan de sorprender. Este año su representación viene de la mano del trío formado por João Pedro Viegas (clarinetes), Paulo Chagas (flautas, oboe y clarinete) y Paulo Curado (flauta y saxos): una condensación ejemplar de todas las transmutaciones que pueden experimentar el viento, la madera y el metal. Con el objetivo de buscar y trabajar una heteróclita lengua común, los tres músicos se adentran en un complejo y apasionado proceso de desequilibrios y reencuentros en los que las fronteras entre figura, expresión y estructura se desdibujan y el detalle y la abstracción cultivan juntos un campo de posibilidades que no tiene nada de jardín ni de monocultivo, sino de enigmático laberinto. Hacednos caso y dejaros el hilo de Ariadna en casa. La ocasión bien se lo merece.

The Portuguese project Granular has become a classic presence in the last few editions of LEM. Even so, what they have to offer never cease to surprise us. This year, they are represented by the trio made up of João Pedro Viegas (clarinets), Paulo Chagas (flutes, oboe and clarinet) and Paulo Curado (flute and saxophones), an exemplary condensation of all the possible combinations of wind, wood and brass. With the aim of seeking out and working with a heteroclitic common language, the three musicians enter into a complex and fascinating process of imbalances and reconciliations where the boundaries between figure, expression and structure become clear and where the combination of detail and abstraction results in a field of possibilities that is neither a garden nor a crop, but an enigmatic labyrinth. Follow our advice and leave Ariadne’s thread at home. The experience is worth it.

JULIA KENT & ÁRBOL
(New York / Barcelona)

dissabte 20 d'octubre, 20 h
La Caldera - Sala 0
c/ Torrent d'en Vidalet, 43

Ticket 5 €

aforament limitat / limited cappacity

juliakent.com
miguelmarin.com

La trobada entre Julia Kent i Árbol (Miguel Marín) és com el propi LEM: exploratòria, arriscada, però gens casual. Ella s’ha consolidat com una creadora personalísima, amb un metabolisme musical propi lluny ja de la petja d’Antony and the Johnsons. Mentre que ell és un dels exponents més rizomàtics i clarividents de l'escena electrònica no només a Barcelona sinó a tota la península, germinant i creixent a terrenys com el cinema, la dansa i fins i tot la instrumentació de cambra. El violoncel ingràvid i meditatiu de Julia Kent i l'electrònica atmosfèrica i de somnieig d'Árbol són en realitat dues etapes d'un mateix viatge sonor que avui es troba i es reconeix a sí mateix: epifania d'una simbiosi latent...

El encuentro entre Julia Kent y Árbol (Miguel Marín) es como el propio LEM: exploratòria, arriesgada, pero nada casual. Ella s’ha consolidado como una creadora personalísima, con un metabolismo musical propio lejos ya de la petja d’Antony and the Johnsons. Mientras que él es uno de los exponentes más rizomàtics y clarividentes de la escena electrónica no sólo en Barcelona sino a toda la península, germinando y creciente a terrenos como el cine, la danza e incluso la instrumentación de cuarto. El violoncelo ingrávido y meditatiu de Julia Kent y la electrónica atmosférica y de somnieig de Árbol son en realidad dos etapas de un mismo viaje sonoro que hoy se encuentra y se reconoce a sí mismo: epifanía de una simbiosis latente...

The meeting between Julia Kent & Árbol (Miguel Marín) is like the very nature of LEM: exploratory, daring and not at all chance. She is consolidated as an extremely personalized creator with her own musical metabolism far from the footprints of Antony and the Johnsons.  He is one of the most rhizomatic and clairvoyant exponent of the electronica scene not only in Barcelona but of the peninsula, germinating and growing into the terrains of cinema, dance and even chamber music. Julia Kent's weightless and meditative cello and the atmospheric and oniric electronica of Árbol are two stages of the same musical voyage that finds and recognizes itself: the epiphany of a latent symbiosis...

Andríi ANTONOVSKIY
(Khmelnitskiy / Barcelona)

dijous 25 d'octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

entrada gratuïta / free admission

batacat.livejournal.com/

El LEM torna a comptar enguany amb projectes poètics sense títol - propost.org per inocular al dispositiu una (im)pertinent dosi de ràtzia poètica. Concretament, una dosi doble. Tot comença amb la revolta catalanociríl•lica d’Andríi Antonovskiy, poeta i pintor (aquest sota el nom de Baton) ucraïnès establert a Barcelona des del 2001 i una presència habitual per bé que sempre sorprenent a les cites i conclaves poètics de Catalunya. Antonovskiy és un guerrer estepari de debò, una fera sense domesticar que clava dentades versiculars i es mou amb múscul rocker per paratges eclèctics, mostrant en tots ells una encomiable capacitat no només de supervivència, sinó també d’evolució amb èxit. Ara que sembla evident la necessitat d’esperits sanguinis és un bon moment per reivindicar en aquest inici de la nit propost al bar de La Sedeta el gaudi d’aquest espècimen en llibertat.

El LEM vuelve a contar este año con projectes poètics sense títol - propost.org para inocular al dispositivo una (im)pertinente dosis de razia poética. Concretamente, una dosis doble. Todo empieza con la revuelta catalanocirílica de Andríi Antonovskiy, poeta y pintor (en este caso, bajo el nombre de Baton) ucraniano afincado en Barcelona desde 2001 y una presencia habitual aunque siempre sorprendente en las citas y cónclaves poéticos de Catalunya. Antonovskiy es un verdadero guerrero estepario, una fiera sin domesticar que clava dentelladas versiculares y se mueve con músculo rocker por parajes eclécticos, mostrando en todos ellos una encomiable capacidad no solo de supervivencia, sino también de exitosa evolución. Ahora que parece evidente la necesidad de espíritus sanguíneos es un buen momento para reivindicar, en este inicio de la noche propost, en el bar de La Sedeta, el disfrute de este espécimen en libertad.

This year LEM will once again house projectes poètics sense títol - propost.org to inject it with an (im)pertinent dose of poetic raiding. Specifically, a double dose. It all begins with the Catalan-Cyrillic revolt at the hands of Andríi Antonovskiy, a Ukrainian poet and painter (under the name of Baton) who moved to Barcelona in 2001 and is a common, yet always surprising, presence at the poetic sessions and conclaves of Catalonia. Antonovskiy is a real warrior from the steppe, a wild animal that gnashes his versicular teeth and moves through eclectic settings, while showing an enviable capacity not only for survival but also for successful growth. A time like now, when the need for sanguine dispositions is sorely evident, it is a good moment to come down to the La Sedeta bar to support the delight of this species in the wild.

VOZ MAL
(Barcelona)

dijous 25 d'octubre, 22 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

entrada gratuïta / free admission

jaumeferrete.net/ed.html

El segon capítol d’aquesta nit propost al LEM arriba de la mà de Jaume Ferrete, fins ara timoner dels tallers Hertziosfera que Gràcia Territori Sonor organitza amb Sons de Barcelona ―i dels quals podreu veure una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster aquests mateixos dies, consulteu aquest programa― i que ara fa visible i audible la seva vessant com a rapsode dislocat i incorrectíssim. Juntament amb Gerard Ortín (bateria), Ferrete construeix a Voz Mal un experiment poètic i musical per mitjà del qual dóna lloc a un nou gènere: un tipus de lírica que faria les delícies de Freud o de Lacan, una psicoanàlisi electropop i terrorista en què fan cap sense complexes la política, la infància escatològica i la sexualitat. Un assemblatge que trastoca amb la naturalitat de qui no vol la cosa i que demostra amb rotunditat que el llenguatge és quelcom molt, molt perillós.

El segundo capítulo de esta noche propost en el LEM llega de la mano de Jaume Ferrete, hasta el momento timonero de los talleres Hertziosfera que Gràcia Territori Sonor organiza con Sons de Barcelona ―y de los que podréis ver una exposición en la Biblioteca Jaume Fuster estos mismos días, consultad este programa― y que ahora hace visible y audible su vertiente como rapsoda dislocado e incorrectísimo. Junto con Gerard Ortín (batería), Ferrete construye en Voz Mal un experimento poético y musical mediante el cual da lugar a un nuevo género: un tipo de lírica que haría las delicias de Freud o de Lacan, un psicoanálisis electropop y terrorista en el que se reúnen sin complejos la política, la infancia escatológica y la sexualidad. Un ensamblaje que trastorna con la naturalidad de quien no lo pretende y que demuestra con rotundidad que el lenguaje es algo muy, muy peligroso.

The second chapter of the night comes to us from Jaume Ferrete, who, up to the present, has been the leader of the Hertziosfera workshops organized by Gràcia Territori Sonor and Sons de Barcelona – the workshops have put together an exhibition that is currently on display at the Jaume Fuster Library, there is more information in the program. On this occasion, he’ll be making himself seen and heard as a disjointed and highly incorrect rhapsode. Together with Gerard Ortín (drums) in Voz Mal, Ferrete puts together a poetic and musical experiment that opens up a new genre: a kind of lyric that would delight Freud or Lacan, an electropop and terrorist psychoanalysis where politics, scatological childhood and sexuality all make unabashed appearances. An assemblage that turns things on their heads with an easy naturality and demonstrates categorically that language is a very, very dangerous thing.

HYDRA
(Cerdanyola del Vallès)

Divendres 26 d'octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

entrada lliure / free admission

adriabofarull.blogspot.com.es/

Adrià Bofarull és artista resident aquest 2012 a Gràcia Territori Sonor. Però és molt més que això: és un dels millors exponents d’una jove fornada de creadors que fan servir el sampler com a dispositiu d’instigació sonora i apropiació de la realitat. A través dels seus diversos avatars (Dargelos, el mateix Hydra) i de projectes col•lectius (Beef, Cràter, aquest en col•laboració amb Joan Saura) atresora una intensa i, al mateix temps, meticulosa experiència en l’exploració de les textures, cromatismes i remors de la veritat oculta. Ha estat present al Sónar i a Experimentaclub i dels seus enregistraments en teniu referència oportuna a la Xarxa a través de segells com Espais Netlab i Audiotalaia. La seva nova encarnació no deixa lloc a dubtes: Hydra és un ésser propi d’entorns líquids, especialitzat en captures i amb un enorme poder de regeneració.

Adrià Bofarull es este año artista residente en Gràcia Territori Sonor. Pero es mucho más que esto: es uno de los mejores exponentes de una hornada de creadores que utilizan el sampler como dispositivo de instigación sonora y apropiación de la realidad. A través de sus diferentes avatares (Dargelos, el mismo Hydra) y de proyectos colectivos (Beef, Cràter, este último en colaboración con Joan Saura) atresora una intensa y al mismo tiempo meticulosa experiencia en la exploración de las texturas, cromatismos y ruidos de la verdad oculta. Ha estado presente en el Sónar y en el Experimentaclub y de sus gravaciones tenéis referencia oportuna en Internet a través de sellos como Espais Netlab y Audiotalaia. Su nueva encarnación no deja lugar a dudas: Hydra es un ser propio de entornos líquidos, especializado en capturas y con un enorme poder de regeneración.

Adrià Bofarull is resident artist at Gràcia Territori Sonor for 2012. But he is also much more: he is one of the finest examples of a group of young artists who use samplers as sonic provocation devices and as a means of appropriating reality. Using different avatars (Dargelos, Hydra) and by way of collective projects (Beef, Cràter – in collaboration with Joan Saura) he accumulates an intense and meticulous experience through the exploration of textures, chromatisms and murmurs of hidden truth. He has performed at Sónar and at Experimentaclub and references for his recordings on the Internet can be accessed through labels like Espais Netlab and Audiotalaia. His latest incarnation leaves no room for doubt: Hydra is a creature that thrives in a liquid medium, is adept at the capture and has an enormous capacity for regeneration.

ZÓNULA
(Barcelona)

divendres 26 d'octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

entrada lliure / free admission

robermm.com/#!musica/vstc9=zonula

Roberto Martínez (Muzak) presenta al LEM el seu projecte de fenomenologia sonora i visual, tot un tractat sobre la percepció en què l’error i la improvisació són convidats com a part consubstancial del procés. Zónula experimenta la relació entre la fotografia i el so, o el que és el mateix, les subtils i a voltes enigmàtiques interrelacions entre els graus zero de les seves respectives experiències: la llum, l’espai, el moviment i el temps. Emprant tecnologia analògica (projectors de Super 8 i de 16 mm, sintetitzadors, magnetòfons, oscil•ladors...), Zónula obre un camp d’experimentació en què el ventall de situacions visuals i sonores es generen simultàniament, ampliant fins als límits el concepte de banda sonora i fent-la indestriable i indistingible de la banda d’imatge: un veritable laboratori de síntesi en temps real i esperit taumatúrgic.

Roberto Martínez (Muzak) presenta en el LEM su proyecto de fenomenología sonora y visual, un tratado sobre la percepción al que se invita al error y la improvisación como parte consubstancial del proceso. Zónula experimenta la relación entre la fotografía y el sonido, o lo que es lo mismo, las sutiles y a veces enigmáticas interrelaciones entre los grados cero de sus respectivas experiencias: la luz, el espacio, el movimiento y el tiempo. Empleando tecnología analógica (proyectores de Super 8 y de 16 mm, sintetizadores, magnetófonos, osciladores...), Zónula abre un campo de experimentación en el que el abanico de situaciones visuales y sonoras se generan simultáneamente, ampliando hasta los límites el concepto de banda sonora y haciéndola inseparable e indistinguible de la imagen: un verdadero laboratorio de síntesis en tiempo real y espíritu taumatúrgico.

Roberto Martínez (Muzak) presents his project based on sonic and visual phenomenology, a treaty on perception where error and improvisation are welcome as an integral part of the process. Zónula experiments with the relationship between photography and sound or, what amounts to the same thing, the subtle and sometimes enigmatic relationships among the baselines of their respective experiences: light, space, movement and time. Using analogue technology (Super 8 and 16mm projectors, synthesizers, tape recorders, oscillators...), Zónula opens up a range of visual and sonic situations that are created simultaneously, pushing the concept of the soundtrack to its limits and making it inseparable and indistinguishable from the image track. It is a bona fide synthesis laboratory in real time with a thaumaturgic spirit.

CREMASTER & NUNO REBELO
(Barcelona)

dissabte 27 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

tiquet 6 € (4 concerts)

ferranfages.net/index.php?/cremaster/
nunorebelo.com.sapo.pt/

El LEM clou aquesta edició amb una polimòrfica incitació electrònica i sorollista. La primera pista d’aquesta instigació la teniu de la mà del duet format per Ferran Fages i Alfredo Costa Monteiro, veritables artesans de la improvisació objectual i el brogit microscòpic, als quals s’uneix per a l’ocasió Nuno Rebelo (guitarra), un altre assidu explorador dels espais sonors foravials. Cremaster i Nuno Rebelo prometen una intervenció d’alt risc i també d’altíssimes prestacions: la seva és una tasca d’enginyeria que parteix d’un principi tan eloqüent com explosiu: la realitat i els seus objectes són peces d’un microcosmos l’engranatge del qual té molt poc de melòdica partitura celeste i molt en canvi de petit però volcànic camp de batalla. Un diorama sonor en què les coses estableixen insospitades friccions amb el seu revers més enigmàtic. Us convidem a participar de l’escomesa; esteu, i mai millor dit, en bones mans.

El LEM cierra esta edición con una polimórfica incitación electrónica y ruidista. La primera pista de esta instigación la tenéis de la mano del dúo formado por Ferran Fages y Alfredo Costa Monteiro, verdaderos artesanos de la improvisación objetual y el fragor microscópico, a los que se une para la ocasión Nuno Rebelo (guitarra), otro asiduo explorador de los territorios sonoros fuera de la senda trazada. Cremaster y Nuno Rebelo prometen una intervención de alto riesgo y también de altísimas prestaciones: la suya es una labor de ingeniería que parte de un principio tan elocuente como explosivo: la realidad y sus objetos son piezas de un microcosmos cuyo engranaje tiene muy poco de melódica partitura celeste y mucho, en cambio, de pequeño pero volcánico campo de batalla. Un diorama sonoro en el que las cosas establecen insospechadas fricciones con su reverso más enigmático. Os invitamos a participar del lance; estáis, y nunca mejor dicho, en buenas manos.

LEM will close out this edition with a polymorphic incitement to electronic and noise music. The first track of this instigation comes from the duet made up of Ferran Fages and Alfredo Costa Monteiro, true artisans of object improvisation and microscopic rustling. Joining them for the occasion is Nuno Rebelo (guitar), another industrious explorer of soundscapes off the beaten path. Cremaster and Nuno Rebelo offer a high-risk performance with high-end features. Their engineering work is based on an eloquent and explosive principle: reality and its objects are taken as pieces of a microcosm, the workings of which – far from being a melodic celestial symphony – are more like a small, yet volcanic, battlefield. A sound diorama where things enter into unexpected friction with their most enigmatic undersides. We invite you to participate in the sally; you will be in very good hands.

VALENTINA
(Barcelona)

Dissabte 27 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

tiquet 6 € (4 concerts)

valentina

Valentina és la unió de Guillermo Martorell (Mr. Hubba y el Mono Inventor) i Paco Jordi (Poma). De Valentina es podria dir que practiquen l’electrònica embolcallant, que en algunes ocasions semblen conjurar una improbable trobada entre DAF i Brian Eno i que en d’altres aposten per lliscar per aspres bandes sonores amb motor rocker de nombroses vàlvules. Però potser el millor i més just és dir que Valentina és un projecte que assenyala una natural evolució i simbiosi dels seus integrants: l’experimentació musical és un ecosistema en què les estratègies col•laboratives i les mutacions compartides garanteixen l’enriquiment de les espècies implicades. I aquest cas no és una excepció: des dels seus respectius hàbitats, Guillermo Martorell i Paco Jordi han donat pas amb Valentina a un nou i poderós exemplar sonor; versàtil, enigmàtic i fins i tot inquietant en algunes ocasions...

Valentina es la unión de Guillermo Martorell (Mr. Hubba y el Mono Inventor) y Paco Jordi (Poma). De Valentina podría decirse que practican la electrónica envolvente, que en algunas ocasiones parecen conjurar un improbable encuentro entre DAF y Brian Eno y que en otras apuestan por deslizarse por ásperas bandas sonoras con motor rockero de numerosas válvulas. Pero quizás lo mejor y más justo es decir que Valentina es un proyecto que señala una natural evolución y simbiosis de sus integrantes: la experimentación musical es un ecosistema en el que las estrategias colaborativas y las mutaciones compartidas garantizan el enriquecimiento de las especies implicadas. Y este caso no es una excepción: desde sus respectivos hábitats, Guillermo Martorell y Paco Jordi han dado paso con Valentina a un nuevo y poderoso ejemplar sonoro; versátil, enigmático e incluso inquietante en algunas ocasiones.

Valentina is the joint forces of Guillermo Martorell (Mr. Hubba y El Mono Inventor) and Paco Jordi (Poma). It could be said that Valentina makes enveloping electronic music; sometimes they seem to conjure up an improbable meeting between DAF and Brian Eno and, other times, they choose to slide through rough sound tracks powered by a multi-valve rock motor. But maybe it is better, and fairer, just to say that Valentina is a project that highlights the natural evolution and symbiosis of its members: musical experimentation is an ecosystem where collaborative strategies and shared mutations guarantee the enrichment of all the species involved. This case is not an exception: Guillermo Martorell and Paco Jordi have left their respective habitats and given birth to a new and powerful sonic specimen, Valentina. It is versatile, enigmatic and even, at times, disquieting.

JOCHEN ARBEIT & HUAN
(Berlin / Barcelona)

Dissabte 27 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

tiquet 6 € (4 concerts)

jochenarbeit.com/
myspace.com/huanchapter59

El flirt que s’encetà l’any 2009 entre Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) i el LEM s’ha convertit en una prolífica història que viu un nou capítol aquest 2012. Arbeit torna i ho fa en aquesta ocasió compartint escenari a La Fontana amb Huan, el projecte noise-zen de Víctor Hurtado. Un enllaç musical inèdit i esperem que no irrepetible en què dues generacions i diverses revolucions industrials es troben per mapejar aquí i ara l’estat de la qüestió. I quina és aquesta qüestió? Un món poblat per complexes intel•ligències reptilianes? El mantra electrònic que descriu el camí cap al Primer Reactor Nuclear Immòbil? El ritual màgic de la deflagració occidental? Les respostes són complexes, perquè la pregunta remet a un univers personalíssim a l’origen del qual podreu assistir en rigorós temps real. I com en sortiu és quelcom tan imprevisible com estimulant...

El flirteo que empezó en 2009 entre Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) y el LEM se ha convertido en una prolífica historia que vive un nuevo capítulo en este 2012. Arbeit vuelve y lo hace en esta ocasión compartiendo escenario en La Fontana con Huan, el proyecto noise-zen de Víctor Hurtado. Un enlace musical inédito y esperemos que no irrepetible en el que dos generaciones y diversas revoluciones industriales se encuentran para mapear aquí y ahora el estado de la cuestión. ¿Y cuál es esta cuestión? ¿Un mundo poblado por complejas inteligencias reptilianas? ¿El mantra electrónico que describe el camino hacia el Primer Reactor Nuclear Inmóvil? ¿El ritual mágico de la deflagración occidental? Las respuestas son complejas, porque la pregunta remite a un universo personalísimo a cuyo origen podréis asistir en riguroso tiempo real. Y cómo saldréis de ahí es algo tan imprevisible como estimulante...

The flirtation that went on between Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) and LEM in 2009 has become a prolific interchange that will see another chapter in 2012. Arbeit will be back, this time sharing the stage at La Fontana with Huan, Víctor Hurtado’s noise-zen project. It will be a never-before seen, and hopefully repeatable, musical encounter where two generations and various industrial revolutions will come together to map the state of affairs in the here and now. And what will they focus on? A world inhabited by a complex reptile intelligence? An electronic mantra that reveals the path to the First Immobile Nuclear Reactor? The magic ritual of Western deflagration? The answers are complex, because the question leads back to a very personal universe, which you will witness as it comes to life in real time. How you will be affected is both unpredictable and exciting...

SON OF BRONSON DJ
(Barcelona)

Dissabte 27 d’octubre, 24 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 € (4 concerts)

myspace.com/sonsofbronson
myspace.com/musicaveneno

Jesús Brotons (una de les dues meitats de Sons of Bronson, els Lumière del terrorisme sonor en aquesta Ibèria sense gaire llums) és l’encarregat de gestionar el difícil repte que suposa cloure el LEM i mantenir vives al mateix temps les esperances en el demà. Per si de cas, Brotons, que ja té un savi recorregut en la psicogeografia musical amb el seu projecte en solitari Música Veneno, posarà el vostre cos i les vostres oïdes en estat d’alerta màxima amb un set de DJ sense contemplacions. Si al seu desvari enciclopèdic ―desplegat com a periodista a Ruta 66, Rock & Classic i ara a Vice― hi unim la seva intempestiva animositat com a devorador de gèneres i provocacions, de The Residents a Faust, passant pel death metal i l’experimentació més passada de voltes, us fareu una idea del que us espera; la resta, com diria qualsevol fill danès de casa bona amb trastorns de personalitat, és silenci.

Jesús Brotons (una de las dos mitades de Sons of Bronson, los Lumière del terrorismo sonoro en esta Iberia sin demasiadas luces) es el encargado de gestionar el difícil reto que supone clausurar el LEM y mantener vivas al mismo tiempo las esperanzas en el mañana. Por si acaso, Brotons, que ya tiene un sabio recorrido en la psicogeografía musical con su proyecto en solitario Música Veneno, pondrá vuestro cuerpo y vuestros oídos en estado de alerta máxima con un set de DJ sin contemplaciones. Si a su desvarío enciclopédico ―desplegado como periodista en Ruta 66, Rock & Classic y ahora Vice― unimos su intempestiva animosidad como devorador de géneros y provocaciones, de The Residents a Faust, pasando por el death metal y la experimentación más pasada de rosca, os haréis una idea de lo que os espera; el resto, como diría cualquier hijo danés de casa buena con trastornos de personalidad, es silencio.

Jesús Brotons (one half of the Sons of Bronson, the Lumière brothers of sonic terrorism in a dusky Iberia) is in charge of the challenging task of bringing LEM to a close, while keeping alive the promise for tomorrow. Just in case, Brotons, who has already had a sage career in musical psychogeography with his solo project Música Veneno, will put your body and ears on maximum alert during a no holds barred DJ set. Add his encyclopedic ravings – set forth as a contributor for Ruta 66, Rock & Classic and now Vice magazine – to his stormy animosity as a devourer of genres and provocations, from The Residents to Faust, and ranging from death metal to the most outlandish experimentation, and you’ll get an idea of what’s in store. The rest, as any proper Danish boy with a personality disorder would say, is silence.

HERTZIOSFERA
Activitat paral•lela

De dijous 11 a dissabte 27 d’octubre
Biblioteca Jaume Fuster
Plaça Lesseps 20-22

EXPOSICIÓ SONORA
entrada gratuïta / free admission

hertziosferasonsdegracia.wordpress.com

Els tallers Hertziosfera són un dispositiu que Gràcia Territori Sonor i Sons de Barcelona (amb la col•laboració del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra) porten desplegant des de fa ja més de quatre anys. Laboratori per a l’exploració i redescobriment de l’entorn sonor més proper i al mateix temps més desapercebut, Hertziosfera ha fet un salt endavant en les seves estratègies de desvetllament i planteja ara projectes artístics específics d’intervenció sonora al mateix espai de la Biblioteca Jaume Fuster. Enguany podreu gaudir dels resultats d’aquests projectes-instal•lacions de Lucía C. Pino, Lenka Moravkova, Luís Fernandes, Patricia Usero i Júlia Pérez Folguera en el context d’aquesta exposició que romandrà oberta al públic durant tot el LEM per demostrar que al nostre context més immediat bateguen molts més mons dels que ens imaginem...

Los talleres Hertziosfera son un dispositivo que Gràcia Territori Sonor y Sons de Barcelona (con la colaboración del Music Technology Group de la Universidad Pompeu Fabra) llevan desplegando des de hace ya más de cuatro años. Laboratorio para la exploración y redescubrimiento del entorno sonoro más cercano y al mismo tiempo más desapercibido, Hertziosfera ha hecho un salto adelante en sus estrategias de desvelo y plantea ahora proyectos artísticos específicos de intervención sonora en el propio espacio de la Biblioteca Jaume Fuster. Este año podréis disfrutar de los resultados de estos proyectos-instalaciones de Lucía C. Pino, Lenka Moravkova, Luís Fernandes, Patricia Usero y Júlia Pérez Folguera en el contexto de esta exposición, que estará abierta al público durante todo el LEM para demostrar que en nuestro contexto más inmediato laten muchos más mundos de los que nos imaginamos...

The Hertziosfera workshops are a project that Gràcia Territori Sonor and Sons de Barcelona have been spearheading (with the collaboration of Pompeu Fabra University’s Music Technology Group) for more than four years. As a laboratory for the exploration and rediscovery of our most intimate sound environment, which also tends to be the most unnoticed, Hertziosfera has taken a step forward in their strategies for revealing. They have proposed specific projects involving artistic interventions based on sound that will be housed in the Jaume Fuster Library. You will have the opportunity to see the results of those projects/installations of Lucía C. Pino, Lenka Moravkova, Luís Fernandes, Patricia Usero and Júlia Pérez Folguera at an exhibition that will remain open to the public for the entire duration of this year’s LEM in order to demonstrate that, hidden within our closest context, there are more worlds than we can even imagine...



ecliptica ecliptica agape agape domus domus impronits impronits nodes de gracia nodes de gracia luigi russolo luigi russolo experimental music catalonia experimental music catalonia petxina petxina hertziosphera hertziosphera geografia geografia resident artists resident artists archives archives