"Les imatges més delirants per a la música més descerebrada". Així presenten aquest col.lectiu d'artistes l'espectacle que obrirà el LEM 98. El que succeix és que darrere d'aquest eslògan s'amaguen alguns dels músics i creadors més interessants i que potser han passat més desapercebuts en els darrers anys. D'una banda Difícil Equilibrio, un grup els orígens del qual els podem trobar a finals dels vuitanta en una banda anomenada Clan i que recuperem a l'escena local després de passar per una etapa d'iniciació crafty. D'una altra, la col.laboració d'aquests amb un artista visual com Eloi Puig, que treballa amb imatges elaborades per ordinador i projectades per diferents mitjans. Finalment, la participació en aquest projecte d'integrants d'Afraid to Speak in Public. Tres situacions escèniques: l'espectacle audiovisual "Vida Muerta" amb banda sonora en directe, el concert de Difícil Equilibrio i la trobada de tots els músics damunt l'escenari. El menú està servit. (Col.laboren en la producció d'aquest espectacle Interrock i Ángela Vázquez)
 

L'aproximació de Quim Tarrida al món sonor és obliqua, estratègica i introspectiva, adjectius que podem aplicar sense dubtar, a les seves successives aproximacions a tots els camps expressius que utilitza: objecte, instal.lació, acció... des de la perspectiva d'un submón que ha anat elaborant en els darrers anys: el Món Subcutani, l'univers de Quim Tarrida, contenidor de tensions, formes orgàniques, colors i reordenacions del caos, reflectidor de la pròpia vivència de l'artista com a home: "el sexe, el dolor, la introspecció, la purrialla, l'amor", convertit en nen subcutani, el seu alter ego. Amb aquestes eines, Tarrida ha fet nombroses exposicions, accions i concerts. Destacarem les "Low Tech Music Sessions", les seves col.laboracions amb Zush dins el grup TDZA o juntament amb Nico Nubiola, i amb Miquel Baixas, especialment la sèrie "Homo Praeocupatus - Praeocupatus Tuus - Ens Praeocupem". El Món Subcutani de Quim Tarrida tanca aquest primer LEM amb el títol de "Subcutanian Solutions". La seva proposta és una de les més interessants, sorprenents, íntima i coherent de l'escena de l'acció sonora de la ciutat; esperem poder compartir-la amb tu. Més informació a internet sobre Quim Tarrida aqui)
 
 

Aquesta flautista i compositora nord-americana resident a Barcelona és prou coneguda pel seu interès en el directe com a fet singular i, per tant, per la preparació de les seves actuaciones i la interacció de la seva música amb altres llenguatges expressius, que l'ha portada a treballar amb artistes visuals com Francesca Llopis, Francesc Abad, Pere Noguera o Toni Serra. En aquesta ocasió, i amb el títol de "Purificació" presenta el seu treball amb Adolf Alcañiz, creador i realitzador de vídeo de tendència conceptual.
 

El treball d'aquest músic té un abans i un després de la seva relació amb la informàtica. Procedent de terrenys jazzístics ha esdevingut un compositor capaç de crear híbrids entre l'art tecnològic i la instrumentació tradicional. La més cèlebre d'aquestes composicions és, sens dubte, "I See Caos". Col.laborador d'innombrables projectes en molts territoris genèrics, podem trobar-lo en diferents moments prop de músics com Koniec, Agustí Fernández, Gringos o l'Orquestra del Caos, de la qual va ser cofundador
 

Instrumentista, intèrpret d'ample registre i compositor, trobem aquest músic en successius projectes de risc (UMBN Aleatoria, l'Orquestra del Caos, Macromassa, Carles Santos, Joan Crek o els Accidents Polipoètics). Cofundador del mític quartet de bateries Gran Motor Cabeza, desenvolupa, també, el seu treball en solitari, prop de la performance, amb un especial sentit de l'humor. Darrerament, interessat per la dansa, col.labora amb la ballarina Silvia Cuesta, amb qui podrem veure'l en aquesta ocasió.
 

Una de les novetats de què parlàvem al principi d'aquest tríptic, és que les sessions del Mi Bar seràn sessions de d.j. des d'aquest divendres i durant tot l'any. Hi passaran professionals dels plats, tant com músics o no músics, el gust dels quals permeti escoltar músiques diferents de les que estan pensades estrictament per a les pistes de ball. Per obrir la temporada, Roc, el 50% d'Evol (projecte electrònic minimal que vam poder escoltar en el LEM del 97 i que està a punt de sortir el seu primer disc amb la discogràfica vienesa Mego). Dub, soroll i electrònica minimal.
 

Aquest músic i compositor ha dedicat el seu treball a la investigació de les fronteres entre la música escrita i la música improvisada. També és prou conegut el seu interès per la relació entre la música i altres disciplines artístiques . Per aixó ens presenta conjuntament amb l'actriu i clarinetista Teresa Puig i amb el nom de Circumstàncies,
"El rei Mides o el Domini del Món", espectacle musicovocal ideat per a terrícoles reencarnats en un planeta asfàltic. (Circumstàncies és un comentari poètic interactiu avesat als carrers, a les presons, als bars i potser també damunt els escenaris).
 

Guitarrista i compositor de llarga trajectòria, fundador i director del grup Vol ad Líbitum, al llarg de tots aquests anys, la seva activitat compositiva l'ha portat a treballar per a conjunts de cambra, òpera, dansa, teatre i també música electroacústica o veu. Ha rebut nombrosos encàrrecs i premis. Durant el període 1996-97 ha compost "Concert mestís", peça per a guitarra i ordinador, amb el suport de la Fundació Phonos. Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.
 

Aquest músic i compositor de llarga trajectòria treballa també altres camps creatius, com la poesia, la novel.la o el vídeo. La seva trajectòria ens mostra, a través dels seus discos, una voluntat de desmarcar-se de les ortodòxies construïnt un estil propi, permeable i alhora inclassificable. La seva música conté elements minimals i experimentals, de vegades s'apropa a conceptes més ambient. En aquesta ocasió, l'artista presentarà composicions inèdites de la seva producció actual, que porta per títol "Aspersions by Instinct" i que conformarà un proper doble CD. La seva pàgina a internet aqui)
 

La trajectòria d'aquest músic comença el 1977 i travessa bona part de la història de la música popular barcelonina fins a instal.lar-se en territoris més experimentals a partir del seu pas pel grup Error Genético, UMBN Aleatoria, la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade o Raeo, la formació que integra amb Mark Cunningham. Les seves intervencions en solitari prenen des de fa uns anys el nom de "Natch und Nebel" (NN, les sigles que apreixien a les fitxes d'ingrés als camps de concentració nazi). En aquesta ocasió, "Natch und Nebel III", tercera part d'una reflexió sobre l'horror.