activa
el dispositiu
(Latitud Extensiva Mòbil)
13 i 14 de desembre de 1996
dos dies de desplaçament musical
sis concerts
nou músics
sis països
sis espais
tres eixos
un recorregut
carrers
places
un territori
un mapa
respecteu els veïns
"la música és
soroll que pensa"
(Victor Hugo)
ORIOL PERUCHO
Barcelona
bateria, percussió
El món sonor calidoscòpic d'aquest baterista-compositor
gira amb els colors de moltes músiques. Dissident del jazz autòcton,
franctirador dels estils, catalitzador de gèneres i humors i aglutinador
permanent, el seu passat està lligat als noms de tres formacions
fonamentals: Perucho's, Koniec i Tropopausa, grups dels que va ser fundador
en moments afortunats per les "altres músiques" d'aquesta ciutat.
Posteriorment, al marge de col.laboracions, Perucho ha desenvolupat una
carrera en solitari que compta amb dos títols publicats en c.d.
(Insultó, le multaron y dejó de comer i Zapping CD) Si hi
ha una manera filosòfica de tocar la bateria, és d'Oriol
Perucho quan elabora discursos plens de matisos i de sentit de l'humor.
No espereu trobar-vos amb un solo de bateria, sino amb una manera de parlar
amb els elements d'aquest instrument, com una percussió melòdica.
En aquesta ocasió, de tota la plèiade de músics que
l'acompanyen, serà Germano Bozzelli qui dirigirà un guió
sonor d'ambients preparats per tots dos músics.
Divendres 13 de Desembre de 1996
21:30 h.
La Ñola
(c/ Planeta 39-41)
PASCAL
COMELADE
Vernet les Bains
piano, instruments de joguina
Torna onze anys després a la plaça del Sol. El 1985,
la Bel Canto Orchestra feia la seva presentació a la península.
En un concert-aperitiu de la Festa Major de Gràcia, la màgica
orquestra de joguines començà una etapa de progressiva popularitat
a Barcelona que ha continuat, un cop dissolta la formació, amb els
concerts del seu director i fundador, Pascal Comelade, il maestro, amb
una discografia des del 1975 que compta amb 32 referències. El que
es pugui dir de la seva música, ingènua i perversa alhora,
i la seva deconstrucció sistemàtica de tot l'univers de les
músiques populars d'aquest segle (en tota la seva extensió),
ho expliquen molt millor el seu piano i els seus instruments de joguina,
acompanyats aquest cop per Gerard Meloux i Gat a les guitarres, músics
que col.laboren habitualment en aquest experiment de plaer ple de referències
a la nostra memòria moderna. Oficiant de piano-man i amb un petit
grup de "cambra", Pascal Comelade torna a Gràcia.
Divendres 13 de Desembre de 1996
22:30 h.
Café del Sol
(Plaça del Sol 16)
MARKUS
BREUSS
Suïssa
trompeta, fliscorn, diggeridoo, electrònics
Multi-instrumentista i improvisador polidiomàtic (del "no-noise"
al "post-noise") que li agrada de definir-se com a compositor de música
contemporània de garatge, jazz mutilat o trash gométric amb
objectes trobats. La seva carrera travessa Europa fins a instal.lar la
seva residència entre Madrid i la India. Estudis amb Luis de Pablo,
Cristóbal Halfter o Günther Hampel. Col.laboracions amb Alvin
Curran o Christian Marclay. Va formar part de la legendària banda
d'improvisació Orgón i d'altres llegendes ben allunyades
del free, com Pekenikes o Derribos Arias. Des del 1985 és líder
del projecte multiestilístic CL_NICOS (discografia: Aspetti Diversi,
Figuras Españolas, Copa de Veneno, Esquizodelia); forma part, així
mateix dels grups OCQ, Taller de Música Mundana, Finis Africae i
Score Crakers. És autor de nombroses partitures, una d'elles estrenada
recentment per la barcelonina Orquestra del Caos. Perico López a
la bateria electrònica, ve des de Madrid per a acompanyar-lo en
aquest concert, en el qual gaudirem de la innegable qualitat de Markus
Breuss com a performer, pero no de les seves gens despreciables capacitats
com a productor, consultor gastronòmic i coreògraf.
Divendres 13 de Desembre de 1996
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries 6)
HIROSHI
KOBAYASHI
Japò
flauta baixa, electrònics
La investigació desinhibida dels punts de trobada actuals
entre les músiques de moltes cultures ha portat aquest compositor
i instrumentista a experimentar les possibilitats de reinterpretar llenguatges
sonors de tot el món i a inventar-ne uns quants més. Treballa
amb la flauta travessera, però també amb el Shakuhachi i
la flauta "open hole". Els seus antecendents musicals (fill d'una família
practicant de la música tradicional japonesa) i la seva carrera
musical europea (improvisació lliure, experimentació electrònica)
conflueixen en una discografia intensa i sorprenent on es troben a més,
amb les músiques tradicionals peninsulars, el raga i els llargs
desenvolupaments a manera de paisatges sonors. Ha col.laborat amb molts
instrumentistes i improvisadors, com el grup hindú-alemany Embryo,
Paramashiwann Pilai, Hans Joachim Roedelius, Tim Hodgkinson, Chris Cutler,
Charlie Mariano i d'altres. Professor de conservatori, expert en navegació
a vela, present en innombrables festivals internacionals i una de les tècniques
més depurades amb la flauta baixa...
Dissabte 14 de Desembre de 1996
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries 10)
CARLOS
ZINGARO
Lisboa
violí, electrònics
Abans de submergir-nos en la extraordinària fitxa musical
d'aquest excepcional músic lisboeta, direm de pas que com a artista
visual, el seu treball ha estat exposat i ha rebut diversos premis pels
seus dibuixos animats, còmics i il.lustracions. Ara us explicarem
que els seus estudis, a més del violí, passen per l'orgue
d'esglèsia i el cant gregorià. Que en 1967 va ser fundador
del legendari grup d'improvisació Plexus i que dóna classes
sobre nous conceptes de notació, moviment i so, i sobre la relació
interna entre la improvisació i la posició del cos. Escenògraf
i dissenyador de vestuaris, autor de músiques per a teatre, cinema
i dança, la dimensió de la trajectoria de Carlos Zíngaro
com a experimentador sonor bé podria exemplificar-se aquest cop
amb els noms d'alguns dels seus col.laboradors des del 1975 fins avui:
Barre Philips, Daunik Lazro, Derek Bailey, Joëlle Léandre,
Peter Kowald, Rudiger Carl, Evan Parker, Günter Müller, Paul
Lovens, Anthony Braxton, Roscoe Mitchel, George Lewis, Leo Smith, Tom Cora,
Richard Teitelbaum... noms que poden explicar una mica la qualitat d'aquest
músic que, tot i que ha publicat disset discos, no ha estat mai
distribuit al nostre pais.
Dissabte 14 de Desembre de 1996
22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos 44)
TIM HODGKINSON
Londres
saxos, clarinets, tap steel guitar, veu i electrònics
Aquest compositor, instrumentista i antropòleg, va ser co-fundador
el 1968 de la llegenda: Henry Cow (4 discos), el grup responsable en bona
part que el rock, la música contemporània i el jazz experimentessin
junts en direcció a la fi del segle. El seu treball com a compositor,
però, arrenca el 1979, dins del grup original i posteriorment en
solitari o en noves formacions. Vinculat amb molts projectes d'improvisació
col.lectius i de solo (en alguns dels quals hem pogut escoltar-lo a Barcelona),
ha portat els darrers anys dos projectes paral.lels que no podríem
definir més que com grups d'una extraordinària potència
i sensibilitat alhora: The Work i God (amb tres títols discogràfics
cada un). Sota el seu propi nom, ha publicat recentment Each in our own
thoughts. Ha col.laborat amb Dagmar Krause, Chris Cutler, Fred Frith, Lol
Coxhill, Phil Minton, Henry Kaiser, Robert Wyatt, Mike Westbrook, Frankie
Armstrong, Valentina Ponomareva, Ken Hyder. Podem parlar també de
les seves músiques per teatre i dansa, de les nombroses gires per
Europa, Estats Units, Japó i Rússia, de les seves composicions
per grups de cambra i orquestra, dels seus articles sobre etnomusicologia
o improvisació, però el que gaudirem aquest cop en directe
serà el seu treball com a multi-instrumentista en solitari. Més
informació a la seva pàgina.
Dissabte 14 de Desembre de 1996
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal 80)
activa
el dispositiu
(Líquid Especialment
Mal.leable)
10 i 11 de gener de 1997
dos dies de sintaxi emocional
"...d'alguna manera, una
succesió
de llocs comuns que al.ludeixen
a allò que és
"obert", "insòlit"
i "desitjable"
(Julio López)
ALBERT
GIMÉNEZ
Barcelona
guitarra elèctrica, electrònics
Potser alguns el coneixeran per haver format part dels dos grups
seminals de l'experimentació psico-elèctrica barcelonina:
Suck Electrònic i Macromassa. D'altres poden rememorar
el seu pas pel grup "planejador" Neuronium, i destacar l'estel.lar
col.laboració amb Nico a "Vuelo Químico". Dues dècades
després, la discografia d'Albert Giménez, ciclista
i expert en ferrocarrils, autor de llibres sobre el món ferroviari
i amb cinc títols més de prosa poètica consta de catorze
enregistraments i el seu recorregut musical en solitari du el passaport
ple d'empremtes franceses, belgues, poloneses... Va passar uns anys treballant
la guitarra clàssica i el 1995 reprèn l'elèctrica
i recupera el seu passat de sons densos i voladors, desenvolupa un treball
d'ambients circulars i capes repetitives, que formen successius nivells
de sons que envolten l'oient, escultures efímeres, melodies repetitives
que creen paisatges imaginaris. La seva participació en el darrer
festival Sónar va ser molt celebrada pels qui "recuperaven"
l'Albert Giménez, i una bona sorpresa pels qui desconeixien
el seu treball.
Divendres 10 de Gener de 1997
21:30 h.
La Ñola
(c/ Planeta, 39-41)
XAVIER
MARISTANY
Barcelona
instruments.acció.direcció escènica
És part fonamental del grup Koniec des de la seva creació.
Juntament amb Joan Saura, del mateix grup, i també en solitari,
ha treballat extensament en la música instrumental per altres suports,
com dansa, teatre, cinema, televisió. Compositor de llarg abast,
és co-fundador de la recentment creada Orquestra del Caos.
La seva música múltiple s'acosta a l'humor, o efectua descàrregues
energètiques d'alta tensió o se submergeix en un intimisme
líric. Tots aquests elements es contenen a "N_STOR i el temps",
l'espectacle que Xavier Maristany presenta a Gràcia: música,
video i teatre es combinen en igualtat de condicions per explicar l'història
d'en Nèstor una estona del dia abans de fer 38 anys. "N_STOR i el
temps" es va presentar al Festival Internacional de Teatre de Sitges
l'any passat. En la producció de l'espectacle hi col.laboren Artur
Álvarez, Guillem Cifré, Juan A. Gamero,
Oriol Vilaseca, Enric Ases i Música Vista.
Divendres 10 de Gener de 1997
22:30 h.
Café del Sol
(Plaça del Sol, 16)
MARK CUNNINGHAM
New Jersey
trompeta, tuba, electrònics
Durant els anys setanta, Mark Cunningham va deixar el seu
instrument de capçalera, la trompeta, per endinsar-se en el teatre
i la música improvisada amb la guitarra elèctrica, i va col.laborar
amb Arto Lindsay, Mark Pauline, Robert Wilson o Meredith
Monk. Va acabar aquesta dècada amb la creació del mític
grup Mars, amb Sumner Crane i China Burg, que va ser
capdavanter del moviment que va ser anomenat "no new york". Als anys vuitanta,
recupera la trompeta i forma Don King. Amb aquest grup realitza
gires europees que el porten a Barcelona, on s'instal.la finalment cap
al 89. Aquí forma Ràeo, amb Gat i Anton
Ignorant (c.d. "Adiós Júpiter") i comença a col.laborar
establement amb l'orquestra de Pascal Comelade. Realitza concerts
per tota Europa amb aquestes dues bandes i també acompanyat de la
seva trompeta i només el "software" electrònic adequat, tal
com es presentarà en aquest concert, que avança el contingut
del seu primer c.d. en solitari. Mantra urbà de vents sinuosos.
Divendres 10 de Gener de 1997
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
VICTOR
PAVIA
Badalona
guitarra, llaüts, mandolines, viola xinesa, cornamusa,
bocaharmoni, cítara, didgeridoo, udú, sarachi, electrònics
El llarg treball de Victor Pàvia és massa
desconegut a la nostra ciutat. Si tenim en compte que l'any 1984 va formar
Via Quarta, un grup en certa mesura mític entre els músics
locals, i que havia après el llaút, la guitarra i el violí
des dels sis anys. Si hi afegim que des del començament dels 90
la seva activitat en composició de bandes sonores per cinema i televisió
és incansable, que els seus viatges cap al sud i l'orient han anat
impregnant la seva música de matisos molt variats, mentre es familiaritzava
amb la computadora i els efectes digitals, i que els darrers anys ha programat
sons per Cheb Khaled, Meredith Monk, John Cale, B.B.King,
etc., a Gràcia Territori Sonor pensem que ja és hora de que
el seu treball comenci a ser conegut. Com en tots els altres concerts d'aquest
segon cicle, viatge interior per les regions de les nostres emocions.
Dissabte 11 de Gener de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
FRANCISCO
LOPEZ
Alcobendas
cintes, electrònics
El catàleg de treballs audio d'aquest biòleg, professor
d'ecologia a l'Universitat Complutense de Madrid, comprèn 57 referències,
editades per segells d'Espanya, Alemanya, Holanda, França, Anglaterra,
Polònia, Canadà i Estats Units. L'ingent treball d'investigació
sonora l'ha portat a desenvolupar un concepte: la música concreta
absoluta, i a recórrer el planeta enregistrant el paissatge sonor
i oferint les seves performances en directe. De la seva extensa obra cal
remarcar les sèries inspirades en els contextos sonors d'alguns
grups d'insectes i altres invertebrats; les que recomposen paisatges sonors
de ciutats com Sâo Paulo, Manaus, Budapest, Sofia, Viena, Madrid,
Vigo, Alcalá de Henares; o els treballs de camp a les selves tropicals
i sub-tropicals de Brasil, Argentina, Venezuela, Costa Rica, Senegal, Gambia
i Xina. Aquest darrer treball es presenta per primer cop a la nostra ciutat,
amb la composició "Belle Confusion 971", en estrena absoluta.
Dissabte 11 de Gener de 1997
22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
JUSTO BAGÜESTE
Barbastro
saxo, sintetitzadors, cintes, electrònics
Va deixar els primers col.lectius de música improvisada,
els estudis amb Carmelo Bernaola i Jorge Pardo i les big
bands per convertir-se en col.laborador imprescindible de grups com Derribos
Arias, Glutamato Ye-ye, La Unión o Polanski
y el Ardor, durant els anys vuitanta. Va deixar enrere la "movida"
per fer gires a les bases europees de l'OTAN i, de tornada a Madrid, es
va integrar en el complex projecte multi-estilístic de Markus
Breuss i Pelayo Arrizabalaga, Clónicos. Desrpés
ha treballat després amb Ollie Hallsal. Els anys noranta s'integra
en els succesius experiments de Javier Corcobado, fins que engega el seu
projecte músico-vital en solitari: "Inducing the Pleasure Dreams
(IPD)", una aventura sonora de paisatges minimalistes i psicodèlia
de terror, construïda amb precisió per sintetitzadors analògics,
samplers, cintes i saxo. Meteòricament, el seu primer disc ha estat
celebrat a tota Europa. Ara surt un avançament en mini-cd del seu
segon. El músic més sol.licitat dels chill-out d'aquest any,
a Gràcia...
Dissabte 11 de Gener de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
Pictograma
DICONI
de Pauet'n'joiet
activa
el dispositiu
(Longitud Expressiva Mítica)
dissabte 8 de febrer de 1997
a les 18.30 hores
Sala Hipòstil.la del Parc Güell
un dia de propedèutica sacsejant
"...un rèptil tropical
que canta de nits, escorpins,
la perillosa "mimeola-alleuquis"
que es menja les orelles de les criatures i,
quan aquestes manquen, les
dels grans..."
(Pere Calders)
SLEAZE
ART
En aquesta ocasió, el dispositiu L.E.M.
s'activa en un sol espai i un sol concert.
Ambdós són singulars:
En col.laboració amb Namasté,
el soci parisenc del nostre projecte, presentem Sleaze Art,
l'orquestra de guitarres i baixos elèctrics
dirigida per Kasper T. Toeplitz.
Ho fem a la Sala Hipòstil.la del Parc
Güell
(entrada principal, al final de l'escalinata
del drac,
una sala amb 84 columnes que sostenen les
cúpules esfèriques i aguanten la gran plaça superior).
Per poder celebrar el concert entre dues
llums,
l'horari del L.E.M. s'avançarà
a les 18, 30 hores. Posteriorment,
en els espais habituals del circuit hi haurà
audicions de música seleccionada.
KASPER
T. TOEPLITZ
Filòsof i músic autodidacta, el polonés Kasper
T. Toeplitz barreja les tradicions orals del segle XX amb les escriptures
actuals,
els instruments i sons de l'escena rock i els de la música
culta de la nostra època.
El resultat són obres estranyes, fluctuants, envolvents,
al límit de la saturació sonora.
Els seus referents, són músics contemporanis que
han utilitzat fregaments i resonàncies
(Stockhausen, Michael Lévinas o l'italià Scelsi)
o grups noise (Scorn, Main, Skullflower o Godflesh).
Darrera hi ha una idea d'evolució, duració i intensitat
sonora característica de les músiques ambient:
se la pot iniciar i abandonar en no importa quin punt,
el paper dels qui la interpreten és descobrir el seu propi
comportament a l'interior del fragment escollit.
El repertori de Toeplitz va de la música de cambra
a la gran orquestra
(ha escrit una òpera sobre la vida de la poetessa Sylvia
Plath)
passant per músiques per a espectacles de teatre i dansa
contemporània.
En les seves escultures sonores ("Bassculpture", per a baix sol,
o "Zora Mudd", que es va presentar fa uns messos al MACBA),
l'espectador ha de moure's per l'espai buscant el que vol escoltar
i descobrint harmonies insospitades.
El 1989 Toeplitz va crear Sleaze Art (que podriem
traduir per "Art Desastrat"),
una orquestra elèctrica de formació variable.
Amb aquesta formació es va presentar al MACBA:
15 guitarristes i 12 baixos elèctrics, entre els que hi
havia una vintena de músics locals.
Toeplitz no utilitza ni cintes preenregistrades ni màquines
preprogramades,
les composicions es reinventen en el curs de cada interpretació.
Ara Sleaze Art torna a Barcelona amb un espectacle de petit format
i tots els elements característics de la seva música:
un crescendo de guitarres estridents, acompanyades de descàrregues
de baix, que formen llargues onades sonores.
El volum, l'energia i la sensació de diluvi sonor del rock
combinada amb la llibertat formal i el rigor de la música contemporània.
Kasper T. Toeplitz forma part de Namasté Arts
Contemporains,
el soci parisenc del projecte Gràcia Territori Sonor.
La seva presència entre nosaltres és el primer resultat
d'aquesta col.laboració.
SLEAZE
ART
Gerome Nox
guitarra
Fred Bigot<BR>guitarra
Jean-Claude Sassier
guitarra
Bernard Perrot
guitarra / baix
Rahan Ducayron
baix
Amadou Sall
baix (+ guitarra)
Gaëtan Bulourde
baix (+ guitarra)
Kasper T. Toeplitz
composició / direcció (+ baix)
Programa
1. Illumination Rounds 1
Breathing in (inspirations)
2. Full Fathom
3. Kaga Bay
4. Les Jungles Apocryphes
5. Noiseville
6. Illumination Rounds 2)
Breathing out (expirations)
7. Blindness & Insight
(totes les composicions per Kasper T. Toeplitz)
Pictograma
Zush
activa
el dispositiu
(Limb Extrem Microtonal)
21 i 22 de març de 1997
dos dies de juxtaposició azoica
"...Si els mons són
habitables,
o estan habitats, o ho han
estat o ho estaran"
(Jules Verne)
CARTER
PILER
Barcelona
guitarra elèctrica, electrònics
Miguel Burgues (Carter Piler) i Luis Cerezo es presenten
com a "Carter Piler y Boudou salvados de las aguas", fent referència
al famós personatge interpretat per Michel Simon en la pel.licula
de Jean Renoir: Boudu, un clochard que en el moment del suicidi
és rescatat del Sena per un burgès de bona fe a qui a partir
d'aquest moment farà la vida impossible. Com Kasper Toeplitz,
que anomena la seva formació "Sleaze Art" (Art Desastrat),
Carter Piler parteix d'una idea d'extrema precarietat. Aquesta vegada
per donar forma a una biografia imaginaria: la de dues vides dedicades
a fer d'esparring, conductor de tractor, guitarrista ocasional, humorista,
ideòleg o jesuita. El seu concert porta el títol de "Los
pequeños fragmentos de la raza" i, de ben segur, serà tant
deutora d'aquest melangiós sentit de l'humor com de la radicalitat
en el tractament de la guitarra elèctrica a que Carter Piler
ens té acostumats (aquest cop acompanyat pels sons digitals del
seu invitat) en la seva discografia (quan era el 50% d'Audiopeste
en el disc "El arte de cojear con la guitarra" o en el fragment de la seva
sèrie "Tarántulo" publicat a la compilació Noïse
Club 1).
Divendres 21 de Març de 1997
21:30 h.
La Ñola
(c/Planeta, 39-41)
MIQUEL
JORDÀ
València
saxo alt, trombosax i instruments manipulats
Partint sempre del saxo alt, Miquel Jordà aconsegueix
atmòsferes molt peculiars i intimistes. Per produir la seva música
utilitza també instruments singulars com el trombosax, (un saxo
alt tocat amb boquilla de trombó) o el calòphon (una calimba
africana manipulada a manera de violó de fer del segle XVIII i tocada
amb arc) o una col.lecció d'instruments de plàstic. (interessants
resultats en el seu c.d. Josie Bliss) Miquel Jordà defensa
la unió d'audio i imatge com a procés creatiu en un llenguatge
propi d'experimentació. Les seves obres són espectacles multimèdia
i performances, espais sonors virtuals, concerts-instal.lacions en grup,
com les que va presentar amb la família Plastisax en diverses
ciutats de la ruta de la seda de Pekin a Barcelona. Ha treballat també
en bandes sonores per cinema experimental i ha investigat en diferents
laboratoris becat per la Fundació STEIM d'Amsterdam. En aquesta
ocasió presentem l'estrena absoluta de la composició "Carrera
o Sax", una oportunitat de conèixer el treball musical de Miquel
Jordà, amb el qual es prodiga molt menys a la nostra ciutat
que amb la seva activitat multimèdia.
Divendres 21 de Març de 1997
22:30 h.
Café del Sol
(Plaça del Sol, 16)
MOHOCHEMIE
Donostia-Barcelona
ritmes, guitarres, sintetitzadors i veus
Darrera de l'experiència de Mohochemie, hi ha alguns
del noms maleïts de l'escena musical de la Barcelona de finals dels
setanta i dels vuitanta: Noms com els de Psicópatas del Norte,
Tendre Tembles o Clínic Humanoids provenen d'uns anys
en que l'experimentació barcelonina infectava el rock omplint-lo
de ready mades i literatura. Mohochemie, fill dels noranta, oferirà
el"Minilip Concert" que ens presenta el grup en la seva fórmula
mínima: Manel Pugés als ritmes i sintetitzadors, i
Rosa Arruti a les guitarres, sintetitzadors i veus. Mohochemie
combinen paisatges instrumentals de ciència ficció, cançons
de melodies arrabatadores i blocs bruitistes, lligats per les forces invisibles
d'un circ magnètic. Les lletres de Mohochemie parlen de la
filmació lenta del creixement de la molsa i del silenci de la floridura
en un món soterrani, d'artefactes com la màquina del plaer
buit, de llums agòniques o de l'Orgone Joker. Mohochemie, aliment
de la llum fosca, generen aquests móns des de la seva pròpia
organització: Sikovaris Rec. i han produït tres cintes: "9
Sons" (enregistrada entre el 1992 i el 1994), "Mohoinvasion" (1995) i "Magnet
Circus" (1996).
Divendres 21 de Març de 1997
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
ALFREDO
COSTA MONTEIRO
Oporto
acordió
Va començar la seva trajectòria musical a Paris a
finals dels anys vuitanta col.laborant amb diferents grups de dança
i performance, mentre treballava com a artista al taller de Christian
Boltanski i participava en la connexió franco-portuguesa com
a dibuixant i poeta a la revista Albatroz. També a Paris
participa en exposicions de fotografia. Des de la seva arribada a Barcelona
el 1992, Costa Monteiro ha publicat diversos llibres de poesia,
ha fet exposicions individuals ("Sobre las ruinas", al Pati Llimona) i
lectures de poesia sonora, i ha participat en experiències musicals
tocant el seu instrument de capçalera, l'acordió, o el baix
elèctric, amb Jakob Draminsky Højmark i Martin
Hug, amb el Zora Mudd de Toeplitz al MACBA o com a membre de
Superelvis, el grup de "música emocional de resistència"
amb qui treballa de forma estable. La música d' Alfredo Costa
Monteiro, com tota el seu treball artístic, transmet sensibilitats
i profunditats de molts folklors que venen de l'ànima, tot havent-se
impregnat d'Espanya, França i Portugal tant com del rigor i la responsabilitat
de les propostes de l'art contemporani.
Dissabte 22 de Març de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
KRZYSZTOF
KNITTEL
Varsòvia
teclats, cintes, electrònics
El polonès Krzysztof Knittel és una de les
personalitats musicals més rellevants dels països de l'est
d'Europa. Als seus estudis de composició i música per computadores,
cal afegir la seva graduació en ingenieria de só. Ha treballat
a l'Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa. Des del 1973 ha estat
líder de grups de música electrònica en directe i
de música intuitiva. La més coneguda d'aquestes formacions,
CH & K Studio, va recòrrer el 1989 Europa, Estats Units
i Canadà. També, des del 1990 organitza concerts dedicats
a la música experimental al Centre d'Art Contemporani del Castell
Ujuzdowska a Varsòvia. Ha escrit obres per a piano, peces de cambra
per veus i computadores, quartets de corda i cassette i peces orquestrals.
També ha treballat fent música per cinema i dansa i ha estat
resident del Center of the Creative and Performing Arts de Buffalo. Knittel
desenvolupa una poètica erràtica, defineix la seva subjectivitat
en un anar i venir de sons fortuïts, que es troben, es distancien
i viuen una existència simultània en un mateix espai. El
seu interés per les textures i les densitats sonores el porta a
conduir el só a un estat quasi sòlid, del que emergeixen
fugitives singularitats amb vida pròpia.
Dissabte 22 de Març de 1997
22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
ALBERT
MÁRKOS
Kolozsvár-Cluj-Klausenburg
violoncel
El seu trasllat de la Transilvània romanesa a Hongria el
1992 per raons polítiques, va coincidir amb el pas del cello clàsic
(Albert Márkos havia format part de l'orquestra Filarmònica
de Matosvásárhely i la Filarmònica de Kolozsvár)
a la investigació de la seva sensibilitat com a performer i artista,
l'interés per l'art dels nous mitjans electrònics i pel buddhisme.
La seva força interpretativa s'ha enriquit des d'aquell moment amb
les tècniques de l'improvisació europea més radical
i amb les de l'experimentació poètico-sonora, treballant
amb músics com György Árvai, Martin Klapper,
Krzysztof Knittel o Phil Minton. A Budapest, Márkos
ha col.laborat també amb grups de teatre i dança i ha estat
un dels promotors de la independent Tilos Radio i del Festival d'Improvisació
Szuneljel. No és fàcil descriure com Albert Márkos
interpreta les seves composicions. Per fer-ho hem de parlar d'una energia
incissiva tant com de concentració, d'intuició i d'exploració
de tots els "idiomes" improvisatius i de totes les formes compositives.
Dissabte 22 de Març de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
Pictograma
"Llast Extraterritorial Meteòric"
de Ramon Bigas
activa
el dispositiu
(Lliure Escandinava Música)
25 i 26 d'abril de 1997
dos dies de carenejar lacustre
"...Necesito algunos elementos.
Consígame un reloj
de oro y un martillo.
Luego vaya a la droguería
y cómpreme esta lista de productos químicos.
Y también necesito
un metro de terciopelo negro y medio kilo de azúcar candi"
(R. A. Lafferty)
Aquest cop,
rebem una visita molt nombrosa de músics danesos,
ja que convidem SKRÆP, el soci escandinau de Gràcia
Territori Sonor.
Fundat el 1988, es va articular des del començament com
un fòrum,
per presentar i debatre els treballs dels músics que en
formen part i que arriben a la recerca de nous llenguatges des de diversos
camps:
de la música contemporània a la world-music, del
folk a la poesia, la pintura o la performance.
SKRÆP ha creat una xarxa de museus, galeries d'art,
teatres i cinemes
que programen música experimental, ha organitzat concerts
i gires a las principals ciutats del país,
ha impulsat el I Fòrum Europeu de la Música Experimental,
que va reunir a Copenhagen, el mes d'octubre pássat, músics
i compositors de 14 països.
En aquesta trobada es va fer pública una "Declaració
dels Compositors Experimentals Europeus"
i es va acordar que Gràcia Territori Sonor
es fes càrrec de l'organització del II Fòrum
Europeu de la Música Experimental
que se celebrarà el 1997.
PERE OLIVER
JORGENS
Sorgenfri
bateria, percussió
Des de finals dels anys setanta Pere Oliver Jørgens ha enregistrat
una vintena de referències amb diferents formacions: Cockpit
Music, Gron*virke, Global Guaranty Orchester, Jørgens/Moss
Duo, The Wild Mans Band i Dog God.Ha col.laborat amb
Zev, Evan Parker, Andrea Centazzo, Jørgen
Teller, Christer Irgens-Møller, Martin Klapper,
Steve Hubback... Ha compost també música per a pel.lícules,
performance, vídeo, dansa i teatre. La seva experiència com
a percussionista, en els inicis de la seva carrera, fa que el seu treball
compositiu tingui un especial interès per la construcció
dels ritmes. El resultat és una música plena d'energia i
un pols intern arrabassador. En la seva faceta de multiinstrumentista i
improvisador, P. O. Jørgens alterna els instruments tradicionals
amb d'altres que ell mateix construeix i sons quotidians: cops, xiulets,
sons de fregadís, o dringar d'ampolles. Tot això impregnat
d'un especial sentit de l'humor.
Divendres 25 d'abril de 1997
21:30 h.
La Ñola
(c/Planeta, 39-41)
JAKOB DRAMINSKY
HOJMARK
Copenhagen
clarinet baix, saxo soprano, electrònics
Després de ser invitat al Festival de Teatre de Sitges a
començaments dels anys noranta, Jakob Draminsky du les seves
improvisacions amb el clarinet baix i el saxo soprano de Copenhagen a Barcelona.
Alterna els seus treballs al costat de Jørgen Teller, Pascal
Comelade, Superelvis o Ràeo, amb òperes
de butxaca i esdeveniments sonors basats en el so de les màquines
de construcció que els obrers utilitzen al carrer. La seva actuació
al circuit L.E.M. coincideix amb l'aparició de dos nous CD
que s'afegeixen a la seva abundant discografia amb el grup Tzarina Q
Cut i en solitari: "Memory" (una òpera de cambra per
a 12 cantants, piano i harmònium amb llibret de Peter Laugesen)
i "En landsoldats Dagbog":, l'òpera de butxaca per a baríton
i MIDI que va presentar el 1995 al Teatre Malic i que es podrà escoltar
de nou el mes de juliol a la Fundació Miró. Com a improvisador,
Draminsky ha desenvolupat les tècniques contemporànies
instrumentals en perfecta simbiosi amb els suports digitals i informàtics.
Divendres 25 d'abril de 1997
22:30 h.
Café del Sol
(Plaça del Sol, 16)
NIELS WINTHER
Copenhagen
saxo, clarinet, veu, cintes
Niels Winther és poeta, artista visual, compositor
i performer. Des de principis dels anys vuitanta els seus llibres de poemes
("Hometown Poems", "11 Poems", "Utop-Necessary Poems",
"Hvedekorn") s'alternen amb nombrosos entregistraments ("Glowstop
automatic", "You are Kay", "Para Vion Para Vion"), improvisacions
amb diversos instruments, escultures sonores i instal.lacions, a més
d'un seguit d'exposicions individuals. La seva literatura s'ha desenvolupat
en paral.lel a l'activitat com a cantant i escriptor de cançons
per a grups com Billy Moodkey and the Profitkids, Zabbo Rock,
Paravion Show, Parma Band, Donna Summer & His Frimanns,
Trio-Tape i Universal Improvisation Syndicate. Creador múltiple
i agitador de l'escena danesa, és un dels fundadors d'SKRÆP
i impulsor d'esdeveniments tant singulars com el concert de claxons d'automòbil
que va tenir lloc el 1987.
Divendres 25 d'abril de 1997
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
CHRISTER
IRGENS-MOLLER
Korsør
sintetitzador, veu
Membre d'SKRÆP des de 1989, Irgens-Møller
va promoure l'EIO (European Improvisers Orchestra) que va
actuar en el marc del I Fòrum Europeu de la Música Experimental.
Amb el grup Clinch ha enregistrat diversos LP i CD, entre els quals
destaquen "Fri frei libre" (1986) amb Peter Friis Nielsen
(baix) i Claus Bøje (percussió), i "Tchicai/Clinch"
(1988), una de les moltes col.laboracions amb John Tchicai, l'improvisador
que més ascendència ha tingut sobre aquesta generació
de músics danesos. Ha col.laborat en sessions d'improvisació
amb Tchicai, Pere Oliver Jørgens, Pierre Dørge,
Peter Brötzmann, Mihail Dresch, Paul Rutherford,
Claus Van Bebber i Evan Parker. El seu treball amb Parker
va donar com a resultat "Ghost-in-the-machine" (editat per LeoLab
London el 1996). Des del 1985 Irgens-Møller treballa també
amb la música africana moderna i tradicional en el grup Zebra.
El seu projecte més recent ha estat el concert per les sirenes de
tots els cotxes de policía de Copenhagen, amb Han Bennink
i Sven Åke Johansson, el 1996.
Dissabte 26 d'abril de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
HENNING
FRIMANN
Copenhagen
esculptura sonora
Del nord d'Africa i l'Africa occidental a l'Amèrica central,
India o Turquia, Henning Frimann ha buscat formes musicals per explicar
els canvis que la sensibilitat contemporània ha experimentat en
les darreres dècades, i que ni la ciència ni la religió
han estat capaços d'explicar. Amb la Global Guaranty Orchestra,
grup del qual va ser cofundador i amb el qual ha tocat en diversos països
d'Europa, ha publicat 7 enregistraments, als quals s'ha afegit recentment
el CD "The Spiral" del Telepatic International Group, primera
tramesa de la trilogia "1999". Frimann ha compost música
per a dansa (Anita Saij, Randi Patterson Company) i teatre
(The Black Horse) i ha creat la instal.lació sonora "LI"
per al Museum of Contemporary Arts de Roskilde. Frimann no treballa
amb instruments tradicionals ni contemporanis, sinó que construeix
escultures de materials diversos trobats en les ciutats on ofereix els
seus concerts, per sonoritzar-les i interpretar-hi la seva música.
Dissabte 26 d'abril de 1997
22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
MARTIN
KLAPPER
Praga
objectes amplificats, joguines, homemades
Nascut a Praga i resident a Dinamarca des del 1984, Martin Klapper
treballa en el camp de la música i de la performance, amb el grup
de hardcore punk A/64 on toca el saxo, i amb Der Die Das Elektrishe
Messer... Was?. Ha enregistrat també amb Alfred Startka,
MCH Band i Biskup/Klapper. En les seves performances Klapper
treballa amb cera, plàstics i goma escuma que combina amb les
seves pròpies creacions cinematogràfiques. Per als seus assamblatges
musicals utilitza artefactes mecànics, pianos preparats, instruments
de joguina, gadgets electrònics i instruments domèstics que
ell mateix construeix i amplia. La llista de les seves col.laboracions
amb altres músics és molt llarga, i en sobresurten els noms
de Derek Bailey, Mark Browne, John Butcher, Jakob
Draminsky, Eugene Chadburne, Erhard Hirt, Tim Hodgkinson,
Catherine Jauniaux, Radu Malfatti, Johan Russell,
Hans Schneider o Carlos Zingaro. Els seus treballs plàstics
s'han presentat en diversos països d'Europa, Mèxic, Brasil
i Japó.
Dissabte 26 d'abril de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
Pictograma
ceràmica
de Begoña Guasch
activa
el dispositiu
(Lent Eixordar Misteriós)
23 i 24 de maig de 1997
dos dies d'arec fugisser
"...Insistim, doncs,
en la conveniència
de que sigui rigorossament observada la nostra recomanació
de que s'impideixi la barreja
d'hiposulfit sòdic,
encara que sigui en petitíssima
quantitat,
amb el bany revel.lador"
(Dr. L. Sassi)
El laberint comença a contenir dreceres.
Ja sabem, més o menys, per on entrar i per on sortir.
I com els propers messos el Territori Sonor de Gràcia s'extendrà
per tota la ciutat,
duplicant l'oferta de concerts,
aquest maig volem evitar-vos el vertígen d'imaginar els
kilòmetres
que han hagut de recòrrer els músics convidats,
convidant-los d'aquí mateix.
A. Q. L. (Alta Qualitat Local).
Més endavant, i en plé Centenari de l'Anexió,
les embajades de la República Sonora visitaràn el
Raval i altres llocs de Barcelona.
STOCHA
Mulhouse
clarinet, computadora
Músic, compositor i investigador de nous sistemes per a
produir so, Alain Baumann va compaginar els estudis de clarinet
i saxo, amb l'electrònica i informàtica musical en els cursos
de la South London University. Des de 1982 ha treballat amb Konic THTR
les interaccions cos/so/imatge en diverses instal.lacions i performances.
Una d'aquestes instal.lacions, "Bajo la piel", es va presentar a
Barcelona el 1994 en el marc del primer festival Sónar. Com a compositor
ha treballat amb Von Magnet en una serie de 8 CD's que s'inicia
el 1989 amb "El sexo sur-realista" i arriba fins a "Mezclador"
(1996). També ha composat música per a +N amb Victor
Sol i Lassigue Bendhaus, i ha realitzat la banda sonora de diversos
espectacles de la Motionhouse Dance Company. Entre els seus darrers
treballs hi ha una col.laboració amb Hiroshi Kobayashi per
al CD "Flauta Contemporánea" i el CD "Ooze" de Konic
THTR, editat per G3G.
Divendres 23 de maig de 1997
21:30 h.
La Ñola
(c/Planeta, 39-41)
JORGE CALVO
Zaragoza
guitarres, teclats, sequències
Resident a Barcelona des de 1979, va abandonar els estudis universitaris
per dedicar-se a la música. Va freqüentar l'Aula de Música
Moderna i Jazz, el Taller de Músics i els cursos d'electroacústica
i composició de Gabriel Brncic al Laboratori Phonos. El 1987
s'estableix a l'Alt Empordà on crea un petit estudi de 16 pistes
per a la promoció de grups locals i per a desenvolupar projectes
propis. Després de passar per diverses formacions de caràcter
efímer, i ja de retorn a Barcelona, funda el duet QUOM amb
el saxofonista i compositor Miguel Gallardo, amb qui treballa des
de fa temps per posar a punt els materials del que serà el seu primer
CD. "Teselaciones y gradientes", l'obra que presenta al L.E.M.,
es basa en una sèrie de segments sonors i ritmes acumulatius, sobre
els que estén estructuras harmòniques compostes i reflexives,
ambients i textures sintètiques. En aquesta ocasió, la participació
d'Oriol Pons de Vall, un dels fundadors dels mítics Perucho's,
(amb qui Calvo manté una col.laboració estable sota el nom
Pidgins) amb el saxo alt, afegeix un ingredient emocionant a aquest
concert.
Divendres 23 de maig de 1997
22:30 h.
Café del Sol
(Plaça del Sol, 16)
SERGI JORDÁ
Barcelona
computadores
Va iniciar la seva trajectòria musical a Barcelona cap a
1980 com a saxofonista dil.letant en l'orbita de grups de free-rock com
Error Genético o Secreto Metro, i amb el Colectivo
de Improvisación Libre, al costat, entre d'altres, de Claudio
Zulián, Victor Nubla, Mireia Tejero o Marcel.lí
Antúnez. El 1985 s'en va anar a viure a Madrid on va residir
fins a finals de 1992. Allà va dirigir les seves activitats en el
terreny de la informàtica musical, integrant-se en projectes de
recerca en el camp de la síntesi de veu, i de l'inteligència
artificial. En l'aspecte musical, col.labora amb el grup Clónicos,
amb qui participa en dos discos: "Figuras Españolas" i "Copa
de Veneno". Des del seu retorn a Barcelona, el 1992, treballa en projectes
multimèdia amb Marcel.lí Antúnez. Les seves
darreres obres han estat "Hadrotron", per a l'Orquestra del Caos
(1995) i la banda sonora del llargmetratge "Un cos al bosc" (1996).
Actualment col.labora en diversos projectes amb Konic THTR (Grec
1997), La Fura dels Baus, Marcel.lí Antúnez,
el grup de rock Alius i el pianista Agustí Fernández.
Al L.E.M., Sergi Jordà
estarà acompanyat per un dels fundadors del grup Clónicos,
Pelayo F. Arrizabalaga, clarinetista baix i improvisador d'alt voltatge,
membre original dels seminals Orgón i resident actualment
a Suïssa.
Divendres 23 de maig de 1997
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
JOAN SAURA
Molins de Rei
teclats
Va començar la seva carrera musical a Blay Tritono, grup que combinava
la música tradicional catalana i les arrels llatines amb el jazz i el
rock des de un concepte "progressiu", pero aviat es va desmarcar del tomb que
va fer la música catalana a finals dels anys setanta (amb el triomf dels
estàndars de la salsa i de la "música mediterrània") per
dedicar-se de ple a l'experimentació. Ha estat fundador dels grups Rambla,
Rambliolia, Koniec i de l'Orquestra del Caos i ha desenvolupat
una trajectòria personal com a improvisador al costat de músics
com Nuno Rebelo, Graham Haynes i Hendrik Lorenzen. Ha col.laborat
en espectacles de dansa al costat d'Àngels Margarit, Maria
Muñoz, Alexis Eupierre i els grups Mudances i Lanònima
Imperial. També ha fet música per al teatre amb Zotal Teatre,
Vol-Ras i Theatre Rebus. Al costat dels seus enregistraments amb
Koniec ("Senza Parole", "Ad Livingstone", "Silenci en
bla") cal destacar una nombrosa producció de video-dansa i les seves
col.laboracions amb Julián Álvarez. Potss accedir a un
concert seu en directe des de la pàgina principal
(botó "Sarajevo")
Dissabte 24 de maig de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
ANTON IGNORANT
Barcelona
guitarres i cintes
Músic autodidacta, performer ocasional i poeta independent,
Anton Ignorant ha participat des de 1981 en diversos grups de música
experimental o industrial (Secreto Metro, Disipados, Avant
Dernières Pensées, Macromassa, Raéo),
mantenint una actitud sol.lipsista respecte a aquest mitjà. Es a
dir, creient només en la pròpia consciència i els
seus continguts i desconfiant de qualsevol possibilitat de transcendir
a l'exterior. L'obra d'Anton Ignorant, editada en format cassette
és una de les referències obligades de la música electrònica
de començaments dels vuitanta, produïda en estudis electrodomèstics.
El 1986 va crear Audiopeste, que ha enregistrat, entre d'altres,
l'LP "El arte de cojear con la guitarra" (1993) i "Live to tape"
(1993). Ha compost músiques per a video-creació, cinema,
dança i instal.lacions. El programa es composa de tres parts: "Antirock/E.S.A.",
"Routine Rumble" (que s'estrenarà en el L.E.M.) i "Vecinos
Kippel". Ignorant en la xarxa: aqui
i aqui.
Dissabte 24 de maig de 1997 22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
ZUSH
Barcelona
mini-moog
El 1968 Zush va crear l'Evrugo Mental State. Els
símbols universals (himnes, banderes, passaports, segells i llenguatge)
li serveixen com a codi secret de comunicació entre el seu particular
Estat Mental, Evrugo, i el món exterior. Zush utilitza
múltiples mitjans d'expressió: dibuix, pintura, grafisme,
assamblatge, il.luminació de llibres, caligrafia (Evrugo
té el seu propi alfabet, Asura), fotografia, instal.lacions,
art per ordinador i música. En les seves imatges Zush combina
la tradició mediterrània amb arrels màgico-tel.lúriques
i hi fa aparèixer personatges fantasmagòrics i signes brutals
que construeixen atmòsferes extranyes i inquietants. La seva trajectòria
musical comença el 1987 amb el primer "Concert Evrugo", i
continua amb diverses col.laboracions en directe amb músics i grups
com Tres, Macromassa i Jumø o Sergi Caballero.
Compta també amb un document discogràfic, el disc "Zush
Tres", editat el 1989 per Virgin. Actualment treballa en nombrosos
projectes d'hipermedia i CD-rom, "PsicoManual Digital" i ARTE
para CURARTE, de realitat augmentada. La seva prestació en el
L.E.M. es produirà amb la col.laboració de Dria
a les percussions. La seva pàgina: clic.
Dissabte 24 de maig de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
Pictograma
Martí
activa
el dispositiu
(Litúrgia Electrònica
Metamòrfica)
20 i 21 de juny de 1997
dos dies d'escreix helicoidal
"Cal dir que el drac,
animal mític de nombrosos
folklores,
mostrava l'orella, cosa
que, en aquest cas,
era el seu esquelet"
(Roger May - Nick Sanders)
Aquest cop, el circuit habitual que s'activa com a dispositiu L.E.M.,
transforma el Territori Sonor
en Territori Sónar,
per acollir un off post-Festival que aplega tants artistes consagrats
com descobriments de la darrera edició.
Invitar el Sónar a continuar
una setmana després a Gràcia
és tot un plaer per a nosaltres que esperem que compartiu.
Com a novetat, els concerts L.E.M.
comencen a sortir a l'aire lliure,
aprofitant les estupendes places i carrers de vianants del barri
i fugint de la calor.
I més coses: un dia abans dels concerts, el 19 de juny,
s'inaugura a l'Heliogàbal l'exposició "Gracia
Sonora Experience"
del fotògraf Millán,
un recull d'imatges dels L.E.M. dels darrers set mesos.
EVOL
Barcelona-Lleida
electrònics
Roc Giménez (caixa i programació de ritmes)
i Miquel Ferré (samplers) van crear Evol, un projecte
sonor que, basat en el concepte de "do it yourself", es proposava
explorar les possibilitats del minimalisme i del soroll. El projecte es
va estrenar al Sónar'96 i s'ha presentat també en directe
al Moog i a la galeria H2O de Gràcia. Mentre el grup ultima els
seus contactes amb la discogràfica austríaca Mego, tindrem
l'oportunitat d'escoltar-los obrint el circuit L.E.M.
Divendres 20 de juny de 1997
21:30 h.
La Ñola
(c/Planeta, 39-41)
JOSEP MANUEL
BERENGUER
Barcelona
electrònics
Guitarrista, compositor i artista intermedia, Berenguer
és fundador, amb Clara Garí, del col.lectiu Côclea
i un dels impulsors de l'Orquestra del Caos. En els darrers temps
ha combinat la dedicació a la gestió de la música
electroacústica amb la producció de vídeos, amb bandes
sonores per a moltes de les creacions de Joan Pueyo, i amb l'edició
d'un CD, Klange (Nova Era). Les seves composicions i els espectacles
de Côclea han estat presents als principals circuits europeus
de la música electroacústica i contemporània. A internet:
Berenguer.
Divendres 20 de juny de 1997
22:30 h.
Cafè del Sol
(Plaça del Sol, 16)
MARCEL.LÍ
ANTÚNEZ
Moyà
psicofonies hipnòtiques
Des d'Error Genético als discos i les performances
de la Fura, passant pels Rinos, la biografia sonora de Marcel.lí
Antúnez es tortuosa, inconstant i absolutament iconoclasta.
Als noranta deixa al marge els aspectes més formals de la música
i comença a interessar-se pels sons de l'exobiologia, l'hipnosi
i la vida després de la mort, així com la recerca tecnològica
i postorgànica dels sons del cos humà. Part d'aquest treball
s'intueix ja a Epizoo, una invitació a la crueltat (no desprovista
d'ironia), en què l'espectador es descobreix manipulant el cos de
l'artista, mecanitzat i reduït a la condició d'home de carn.
Més Marcel.lí.
Divendres 20 de juny de 1997
23:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
TITO
Barcelona
columna vertebral de cavall
Tito treballa amb un instrument frabricat per ell mateix el 1990
dins el seu projecte d'escultura "Animal", una instal.lació amb
més de 5.000 ossos d'animals. L'instrument, una columna vertebral
de cavall amb sis cordes, està electrificada i connectada a diversos
processadors de so. Es toca amb arc. Al L.E.M. presentarà
una part del seu darrer treball titulat Organic Malbient. Diferents atmosferes
d'ambient pertorbat que ha presentat els darrers mesos a diferents ciutats
europees amb Atao Tanaka.
Dissabte 21 de juny de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
VICTOR
SOL
Marburg
electrònics
"Jo no faig música, em dedico a crear forats blancs per
absorbir sons. Intento descobrir per què hi ha tant de desinterès
per al silenci". La creació i destrucció del món,
el caos còsmic, fragàncies ET i diluvis nocturns: així
descriu Victor Sol els primers 35 segons d'un dels seus concerts.
Abanderat de la connexió Barcelona-Frankfurt, Sol ha enregistrat
per a diferents segells (Fax, Geometrik...) com a Aerial Service
Area (Victor Sol/Niko Heyduck/Atom Heart), +N (Victor Sol/Stocha/Lassigue
Bendthaus), Xjacks (Victor Sol/Dandy Jack) o Earcloud (Victor
Sol/Alex Martín). Solphax.
Dissabte 21 de juny de 1997
22:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
POPULAR
66
San Sebastian-Terrassa
seqüenciadors, cintes
Udo Látex i Pundonor, fan música des
del 1992, primer amb el nom de Honcho, després provisionalment (i
actuant en directe) com a MO/CE/DA/DE, i finalment com a Popular
66. En aquest període han enregistrat Cunt 2000 (autoedició,
1996) i Operación salido (Dude, 1997). Com es va poder veure
en la última edició del Sónar, la seva música
s'ha fet cada vegada més electrònica. Al L.E.M. de
juny, Popular 66 presenta el material de la seva nova obra Grandes
Embutidos Centroeuropeos, que mostra el retorn a una fórmula mixta
entre instrumentació electrònica i elèctrica.
Dissabte 21 de juny de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
Pictograma
Cicorp
activa
el dispositiu
(Làtex Ecumènic
Microcósmic)
21 de juny de 1997
un dia de pandectes argumentals
"Veni qui Fido. Non scappare"
Bruno Munari
Aquest és el resultat d'un projecte de col.laboració
entre
Gràcia Territori Sonor
i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
El projecte té la voluntat de capitalitzar el compromís
d'investigació i divulgació de les músiques contemporànies
i experimentals
que ambdues organitzacions tenen, una de manera expressa,
i l'altra com a part molt important de la seva programació
artística.
Una iniciativa ciutadana que respon, en inquietuds i interessos,
als del museu.
I d'aqui sorgeix la proposta del MACBA:
el disseny i la producció d'un circuit de música
avançada per al barri del Raval.
Tres concerts de música electrònica en tres espais
singulars:
una plaça pública, la balconada del Convent dels
Àngels i el propi MACBA.
Agraïm la col.laboració del Foment
de les Arts Decoratives (FAD).
GOEM
Nijmegen
student stimulator, MS20's, electrònica
Goem és la paraula russa que designava les botigues on només
podien comprar els membres del partit. Frans De Waard, Roel Meelkop
i Peter Duimelinks han escollit aquest nom per designar el seu grup
de techno minimalista. "Stud Stimm", publicat el 1996 pel segell
Noton/Rastermusic és el seu primer enregistrament. Es basa en la
manipulació d'un aparell anomenat "Student Stimulator" que
s'utilitza per crear un pols rítmic. Sobre un tapis sonor de batecs
es sobreposen els sintetitzadors i els efectes especials. Els membres de
Goem han seguit una important trajectòria per separat en el camp
de les altres músiques a Holanda. Frans De Waard és
membre del grup Kapotte Muziek que des de 1984 treballa en música
concreta. Peter Duimelinks (V2 Archief i dj) i Roel
Meelkop formen part de la banda electroacústica THU20.
Meelkop és, a més, artista visual i compositor. "Holes
In The Head", publicat el 1995, va ser el seu primer CD en solitari.
Dissabte 21 de juny de 1997
18 h.
Plaça Vicenç Martorell
(carrer Elisabets)
XGUIX
Barcelona
cintes, electrònica
XGUIX ha combinat els estudis de psicologia amb el treball als
estudis Phonos, al costat d'Andrés Lewin Richter i Gabriel
Brncic, i una recerca de formes rituals i ceremonials de la música.
Al L.E.M. estrenarà la introducció de la seva òpera
"Noé en los cármenes de Granada", un projecte que
data originalment de 1981. L'òpera consta de tres actes, cadascun
marcat amb una lletra, que un cop juntes formen la paraula "Tao".
T (el temps transcorregut a la terra) va ser la base de la performance
"Adaneva 31" i de l'LP "Dark Fields", publicat 1984. En aquesta
primera part, XGUIX recollia bona part de les experiències
musicals al baix Amazones, enregistrant música ètnica a Bolivia
i Perú, i a l'Himalaia, practicant el Ioga del So. A (l'amor buscant
el seu veritable origen) va donar lloc a la banda sonora del curt "Aeronauta"
(1991), realitzat en col.laboració amb el col.lectiu Blatta. Actualment
XGUIX treballa en la O (la conseqüència que el
que es veu no existeix) que donarà lloc a un film de llarga durada.
Dissabte 21 de juny de 1997
19 h.
Convent dels Àngels
(Plaça dels Àngels)
DEUTSCH
NEPAL
Boxholm
processadors electrònics, flauta, boles xineses
Sota aquest binomi trobem la personalitat del suec Lina B. Doll,
que defineix Deutsch Nepal com a un grup de "música nihilista".
A partir del concepte post-industrial, combina psicodèlia i atmosferes
fosques amb ritmes atàvics. Format a principis dels anys noranta,
ha fet des de llavors nombroses actuacions en directe i ha enregistrat
cinc CD's. El primer, "Deflagration of Hell", publicat pel segell
Cold Meat Industry, data de 1991. Van seguir "The Flogging of Satan"
(1993), "Benevolence Live" (1994), "How the Servant Utilized
His Masters" (1994) i "Comprendido!... time stop... and world ending"
(1997), a més de nombroses col.laboracions, compilacions i edicions
limitades. Deutsch Nepal ha evolucionat des del tractament electrònic
monòton i primitiu, amb paisatges sonors deformats i sorolls aspres
que va caracteritzar els seus orígens, fins a un so més rítmic
i ambients noise, que asimila influències ètniques i fa un
nou tractament de les percussions rituals.
Dissabte 21 de juny de 1997
20 h.
MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona
(Plaça dels Àngels núm. 1)
Pictograma
OVNI
activa
el dispositiu
(Lectura d'Estiu Millorada)
16, 18, 19 i 25 de juliol de 1997
quatre dies de climatologia anterior
"Els rumors del món
havien fustigat tant llargament els meus nervis
i els havien fet tant sensibles
que estaven madurs per a
les experiències del món del Somni"
(Alfred Kubin)
Atenció! juliol també porta novetats.
La més important és que els
horaris dels concerts es mantenen però canvia l'ordre dels espais.
Fixeu-vos en les indicacions interiors
d'aquest díptic i en el mapa!
També el L.E.M. d'aquest mes s'exten per Barcelona:
un concert de Justo Bagüeste al pati del Palau de la Virreina
és la nostra contribució al cicle "Clans, bandes
i tribus"
organitzat per l'Institut de Cultura i la presentació a
Barcelona de l'E.A.S. (Equipo de Acción Sonora)
l'aportació de Gràcia Territori Sonor al programa
Zeppelin de l'Orquestra del Caos,
al CCCB, dins la programació del Grec'97.
JUSTO BAGÜESTE
Barbastro
saxo, sintetitzadors, cintes, electrònics
Desprès del seu pas per Clónicos, les seves
col.laboracions amb els grups de la movida madrilenya i amb Javier Corcovado,
Justo Bagüeste ha iniciat un projecte músico-vital en
solitari, una aventura sonora amb sintetitzadors analògics, samplers,
cintes i saxo. El primer resultat d'aquest projecte ha estat el disc "Inducing
the Pleasure Dreams" (IPD), que es va presentar al LEM el passat
mes de gener. La sessió va ser intensa i multitudinària.
Un crític la va descriure com una barreja de Neu!, Tangerine
Dream, batecs mesmèrics i onades de so envolvent: l'eco llunyà
d'una gran explosió interestelar. Ara Justo Bagüeste
torna al LEM en el marc del cicle "Clans, bandes i tribus",
al Palau de la Virreina.
Dimecres 16 de juliol de 1997
20:30 h.
Pati del Palau de la Virreina
(Rambles, 99)
PIERRE
BASTIEN
Paris
mecanium, trompeta
Apassionat de l'univers d'invencions de Jules Verne i de
Raymond Roussel, Pierre Bastien parteix d'una idea simple,
eficient i poètica: agafar instruments tradicionals com el llaüt
xinès, el bendir marroquí, el saron javanès, el koto
o el violí i posar-los en mans de màquines. La seva orquesta
la formen estranys artilugis a motor fets amb peces de mecano. Escultures
híbrides (sovint presentades com a instal.lacions sonores), que
interpreten sèries de petites composicions musicals, encisadores
i hipnòtiques. Enginyer misantròpic i científic boig,
Bastien és també un músic i compositor de talent,
col.laborador habitual de Pascal Comelade, que ha escrit música
per a quartets de corda o ballets. Ha enregistrat més de deu discos,
entre els que destaquen el mític Nu jungle dances (1977),
Mecanium (1988), Musiques Machinales (1993) o Eggs Air
Sister Steel (1995).
Divendres 18 de juliol de 1997
21:30 h.
Galeria Metropolitana de Barcelona
(c/ Torrijos, 44)
FELIZ PEZ
Barcelona
percussió, electrònica
Feliz Pez, Felizpez o Happyfish son els succesius
noms que pren el projecte sonor individual de Marc Alminyana. Multi-instrumentista
des de principis dels setanta, en experiències que viatjaven des
de les influències davisianes (Brot) a la psicodèlia
(General Sonora), es troba durant els vuitanta en els ambients del
jazz barceloní i les inevitables orquestres de ball. Més
tard, es fica de plè en la percussió: flamenco, salsa, rumba
i les músiques cubanes. Pren contacte amb la tecnologia i prodiga
la seva activitat com a productor. Feliz Pez, la seva aventura en
solitari des de principis dels noranta és una formació variable
que incorpora músics com el seu germà Cesc Alminyana,
Victor Pàvia o Kevin Moore o es presenta en solitari
com en aquest LEM: amb un kit de percussió llatina constituït
com una bateria, efectes i ecos de cinta per desenvolupar el concepte hipnòtic
i sinuòs de la seva música.
Divendres 18 de juliol de 1997
22:30 h.
La Ñola
(c/Planeta, 39-41)
ALFONSO
VILALLONGA
Barcelona
piano, acordió i veu
Les darreres aparicions d'Alfonso Vilallonga han estat totalment
variades. Com a actor va interpretar el paper de Voltaire al musical Càndid,
al Teatre Romea. Com a músic, ha estrenat la banda sonora de la
pel.lícula Cosas que nunca te dije d'Isabel Coixet.
Els seus espectacles, El pulpo en el garaje i ¿A los ríos
acaso ir sola? s'han presentat al festival de Teatre de Sitges, a l'Artembrut,
al Grec i al Teatre Malic. Format artísticament als Estats Units,
Vilallonga hi va enregistrar dos discos amb cançons pròpies
(The end of an era i At the edge), va realitzar nombroses
actuacions i el 1989 va rebre el premi al millor vocalista del gènere
cabaret-teatre a Boston. De retorn a Catalunya ha editat el seu tercer
disc Bugui del conformista.
Divendres 18 de juliol de 1997
23:30 h.
Cafè del Sol
(Plaça del Sol, 16)
WERNER
KODYTEK
Vienna
fujara, hichiriki, hurdy gurdy, joguines, veu
Nascut el 1950, Werner Kodytek ha format part de diversos
grups d'improvisació i música contemporània al seu
país, des dels anys setanta: Zeitfelder o Embai, i
ha treballat com a solista per a dansa i teatre, televisió i cinema.
La biografia de Kodytec té dos punts de referència imprscindibles:
l'estada entre 1979 i 1981 com a monjo budista al Japó i Tailàndia,
i els estudis de música budista a Kyoto entre els anys 1992 i 1993.
El ressó d'aquestes experiències es va materialitzar en el
CD Vorbidden Fruits, enregistrat amb Mia Zabelka. Kodytec
és un dels fundadors de l'European Experimental Composers Orchestra
que va debutar a Copenhaguen la tardor de l'any passat en el marc del I
Symposium Europeu de la Música Experimental. El concert que
presentarà al LEM porta per títol: Marry pagoda land.
Una ocasió única de conèixer el seu treball amb les
difonies vocals, els intruments tradicionals i d'altres construïts
per ell mateix.
Dissabte 19 de juliol de 1997
21:30 h.
Galpón Sur
(c/Guilleries, 10)
ALAIN WERGIFOSSE
Liège
electrònics
Multi-instrumentista i constructor d'aparells sonors, treballa
a principis dels vuitanta en música electrònica amb el grup
Diph-Tong i en solitari (piano, guitarres, santur, orgue, cintes
i electrònica). Posteriorment, entra en contacte amb músics
alemanys (Conny Plank, Holger Czukay o Jaki Liebezeit),
intervenint en concerts a la ciutat de Colònia. En els noranta barreja
l'ordinador, instruments MIDI i sintetizadors analògics i col.labora
amb el grup Cluster en la seva gira espanyola. Nombroses col.laboracions
en directe (Florenci Salesas, Martin Hug, Hiroshi Kobayashi,
Michael Babinchak...) que alterna amb concerts en solitari. El 1997
presenta el seu nou grup, OBMUZ, amb Quicu Samsò (batería)
i Eli Gras (baix) i inicia la seva col.laboració amb l'acordionista
Alfredo Costa Monteiro, desenvolupant sistemes de manipulació
electrònica en directe dels sons produits per l'acordió.
La seva web.
Dissabte 19 de juliol de 1997
22:30 h.
Mi Bar
(c/Guilleries, 6)
XAVIER
"LIBA" VILLAVECCHIA
Barcelona
saxo
Els inicis de la trajectòria musical de Javier "Liba"
Villavecchia es remunten vint anys enrere quan el grup que formava
amb el seu germà Maurici, Casavella, es va presentar
al Canet'76. Més tard col.labora amb grups i músics de Barcelona,
com Sonora Catalana o Gato Pérez. El 1984 aconsegueix
una beca Fullbright i se'n va a estudiar a la New England Conservatory
of Music de Boston, on obté el Bachelor of Arts. A Boston i a Nova
York participa en l'escena musical amb diferents formacions (entre altres,
la Medium Rare Big Band de Jimmy Giuffre), i publica un CD
amb el grup Mandala Octet, The Notion of Obstacle, que rep
tres estrelles a la prestigiosa revista Down Beat. Des de 1989 col.labora
amb grups de rock, jazz i R & B de la nostra ciutat, impulsa el quartet
de saxofons Sax x 4 i participa en el taller d'improvisació
teatral Gibrish. Amés dels seus habituals duets i quartets,
cal destacar la seva col.laboració permanent amb el grup Gringos.
Dissabte 19 de juliol de 1997
23:30h.
Associació Heliogàbal
(c/ Ramón y Cajal, 80)
EQUIPO
DE ACCION SONORA (EAS)
Oviedo
teclats, bateria, percussió, guitarres, baix, sac de gemecs,
trombó
"Ha nascut una nova forma de socavar els fonaments i les creencies
del poble" diu el Manifest de l'Equipo de Acción Sonora (EAS).
Enfront de la creativitat institucionalitzada i l'underground oficial,
l'EAS proposa la contradicció, el concepte, les antítesis
i la imperícia formal. Els seus plantejaments es tradueixen en disonàncies
i dodecafonismes, missatges subliminals i privats i interminables desenvolupaments
hipnòtico-difusos, que constitueixen veritables i verosímils
improvisacions. Han publicat La última canana de Pancho Villa (1996,
autoedició), i un Manifiesto al que posteriorment ha seguit un text
de Reformulación teorética y pautas de interpretación.
L'EAS te la seva base d'operacions a Astúries i és
el primer cop que es presenta a Barcelona.
Divendres 25 de juliol de 1997
20:00 h.
Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(CCCB)
(c/Montalegre, 5)
Pictograma
Toni Moranta
activa
el dispositiu
(Libació Evolutiva Metropolitana)
13 i 15 de novembre de 1997
dos dies d'enginyeria consuetudinària
"En quatre mesos no vaig poder escoltar una
frase meditada i culta. Jo mateix, durant quatre mesos, he concentrat totes
les meves potències per a ser agradable al caporal i al sergent,
als quals solament vencen dons. És l'única instrucció
militar que posseeixo perfectament. Sens dubte, és la més
important. Però he perdut tota la meva aptitud per barrinar tocant
a les idees generals i subtils. Per això m'omplen de confusions
els judicis que vostè pronuncia sobre la batalla de Maratò
i el caràcter bèl.lic dels romans. El meu cap és una
olla de grills." (Anatole France)
STRÖNK
Gogol Gogol, Silas Neuromante, Rank Xerox,
Nikita Rork, Alcide Nikopol
txalaparta, arriparta, tobera, enclusa, pedra, bidons, cadenes,
esquellot, djembes, guadua, alboka, castanyoles.
Dijous 13 de novembre de 1997
22:30 h.
Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)
(c/ Travessia de Sant Antoni, 6 i 8 -Gràcia)
Forma vissible de la Factoría Accidental del Silencio, els
cinc multiinstrumentistes que amb el nom de Strönk proposen una acció
sonora no virtual que combina el soroll amb la plàstica del còmic,
investiguen espais sonors concrets, que pertanyen a les categories de la
pedra, la fusta i el metall, i proposen la reflexió següent:
"En la regió de la ment, allò que creiem que és veritat,
és veritat, o es torna veritat dins de certs límits que s'han
de descobrir per l'experiència. Aquests límits són
creences que s'han de trascendir. / Oculta al propi jo, n'hi ha una sèrie
encoberta que controlen el pensament, les accions i els sentiments de cadascú./
La sèrie encoberta de creències ocultes és la sèrie
limitadora que s'ha de trascendir./ Per trascendir-ne la pròpia
sèrie limitadora, cadascú n'estableix una sèrie oberta
de creències d'allò que es desconeix." Recomanem absolutament
aquesta veritable i espectacular sorpresa que prové del Pais Basc.
FRED FRITH
GUITAR QUARTET
Fred Frith, René Lussier, Nick
Didkovsky, Mark Steward
guitarres elèctriques
Dissabte, 15 de novembre de 1997
22:00 h.
Apolo
(Nou de la Rambla, 113)
No cal presentació per Fred Frith, un músic de llarga
trajectòria que tant en diferents formacions com en solitari ha
donat a la guitarra elèctrica dimensions noves i llenguatges expressius
propis. Va crear aquest quartet el 1990 amb el qual va construir un repertori
que va des de la improvisació a les obres minuciosament orquestrades,
un quartet de cambra amb accents de rock contemporani que en els darrers
anys ha començat a incloure en el seu programa composicions dels
seus propis integrants. Des de la seva primera interpretació (la
composició de Frith "The As Usual Dance Towards the Other Flight
to What is Not") fins a la recent aparició del seu disc "Ayaya Moses",
el quartet ha estat invitat als festivals més prestigiosos del món.
Els altres tres integrants del grup són Nick Didkovsky (potser el
coneixereu per la seva presència a Dr. Nerve), Mark Stewart, també
cellista en nombroses col.laboracions i René Lussier, un dels pilars
de l'escena contemporània al Quebec.
Pictograma: Francesc
Vidal
LEM 98
LEM 99
Tornar a la página principal
Back to Main Page