Contacts

our space at mySpace
gracia territori sonor

HISTORY

LINKS

STAFF

www.gracia-territori.com
has been successively
webmastered from
1997 to 2011 by
tampopo
alain wergifosse
victor nubla
peso pluma
tampopo

We recommend to use the Firefox browser to surf our website

LEM 2011 - 16TH EXPERIMENTAL MUSIC MEETING
GRACIA - BARCELONA - OCTOBER 2011

PROGRAMA - PROGRAMME

LA MOSCA (Girona) | www.myspace.com/LaMosca

Dimecres 19 d'octubre, 19 h
Circuit Torçat, Terol, 8, bxs

entrada lliure / entrada libre / free admision
aforament limitat / aforo limitado / limited capacity



L'exploració musical de Jordi Contreras es pot considerar com un esforç primigeni, una espeleologia que vol aprofundir i assaborir tot el que té d'emotiu i d’intuïtiu el so en el seu estat més pur. Amb aquest objectiu, ha fet del vol de La Mosca un trajecte brunzent i metòdic que, encetat a mig camí entre Barcelona i L'Havana i amb dos treballs discogràfics ja editats (Pasajes i Estado), busca fer de la composició i la manipulació sonores una via per transgredir la correcció i l'acomodament. Experimentant amb la nuesa i reduint el marge per als formalismes, la música de La Mosca només passa comptes a si mateixa i la seva circumstància: pura fenomenologia sonora.

La exploración musical de Jordi Contreras puede considerarse como un esfuerzo primigenio, una espeleología que quiere profundizar y saborear todo lo que tiene de emotivo y de intuitivo el sonido en su estado más puro. Con este objetivo, ha hecho del vuelo de La Mosca un trayecto zumbante y metódico que, iniciado a medio camino de Barcelona y La Habana y con dos trabajos discográficos ya editados (Pasajes y Estado), busca hacer de la composición y la manipulación sonoras una vía para transgredir la corrección y el acomodamiento. Experimentando con la desnudez y reduciendo el margen para los formalismos, la música de La Mosca solo rinde cuentas consigo misma y su circunstancia: pura fenomenología sonora.

Jordi Contreras’ musical adventure could be seen as a primitive urge, an explorer eager to fathom and savour the emotion and intuition of sound in its purest state. With this in mind, La Mosca set off on its flight halfway between Barcelona and Havana and has already released two albums (Pasajes and Estado) along the course of its melodic, buzzing journey, using composition and playing with sound to transgress good manners and correctness. By stripping things down and reducing the scope for formalisms, La Mosca’s music only answers to itself and its circumstance: pure sound phenomenology.

DUOT (Barcelona) | www.myspace.com/duoduot

Dimecres, 19 d'octubre, 20 h
Espai EArt, Torrijos, 68

entrada lliure / entrada libre / free admision



No és un disbarat pensar que, malgrat les aparences, a Ramon Prats (bateria) i Albert Cirera (saxos) l'estricta denominació de duet els queda petita. Així com també les tradicionals relacions entre ritme i melodia o entre composició i improvisació. Des del 2006, Duot no deixa de furgar en aquests binomis: intercanvia papers instrumentals, contamina d'improvisació lliure repertoris aparentment controlats i construeix situacions musicals cada cop més difícils de catalogar si no és amb les pautes de l'energia alliberada o de la llibertat més energètica. El 2008 van enregistrar el seu primer disc homònim, i des del 2010 són grup resident (i referent) al club Robadors23. I ara, per fi, també són al LEM.

No es descabellado pensar que, a pesar de las apariencias, a Ramon Prats (batería) y Albert Cirera (saxos) la estricta denominación de dúo se les queda corta. Así como también las tradicionales relaciones entre ritmo y melodía o entre composición e improvisación. Desde 2006, Duot no deja de hurgar en estos binomios: intercambia papeles instrumentales, contamina de improvisación libre repertorios aparentemente controlados y construye situaciones musicales cada vez más difíciles de catalogar si no es con las pautas de la energía liberada o de la libertad más energética. En 2008 grabaron su primer disco, homónimo, y desde 2010 son grupo residente (y referente) en el club Robadors23. Y ahora, por fin, también están en el LEM.

You might well think that, contrary to appearances, the name of this duo made up of Ramon Prats (drums) and Albert Cirera (sax) doesn’t really do them justice. The same could be said of the traditional relationships between rhythm and melody or between composition and improvisation. Duot has been prying apart the cracks between these pairings since 2006: they swap the roles of instruments, they flood seemingly controlled repertoires with free improvisation and they create musical situations that are increasingly difficult to classify except by the standards of free energy or the most energetic freedom. In 2008 they recorded their first eponymous album and since 2010 they have been the resident (and benchmark) group at Robadors23 club. Now, finally, they’re at LEM too.

SOIZU (Vitoria) | soizu.blogspot.com

Dimecres, 19 d'octubre, 21 h
La Caldera, Torrent d'en Vidalet, 43

entrada lliure / entrada libre / free admision
aforament limitat / aforo limitado / limited capacity



El projecte conjunt d'Iker Ormazábal i Amaia Garrosa esmola les arestes més crues del butoh, una dansa creada al Japó post-Hiroshima per Tatsumi Hijikata i destinada a explorar experiències primordials a través de l'esquinçament i el dolor d'un cos que ha furgat la devastació fins al moll de l'os. A Soyzu, aquest viatge metòdic i cruel guanya espai i textura, integrat en un dens paisatge en què el so és la traducció d'un aire carregat de cendres i la dansa l'expressió d'un món atrapat en el pànic. Soyzu és un curtcircuit, la descàrrega d'una Història transformada en la impossibilitat de tota història. És possible fer dansa després de la bomba atòmica? Aquí teniu una possible resposta.

El proyecto conjunto de Iker Ormazábal y Amaia Garrosa afila las aristas más crudas del butoh, una danza creada en el Japón post-Hiroshima por Tatsumi Hijikata y destinada a explorar experiencias primordiales a través del desgarro y el dolor de un cuerpo que ha escarbado la devastación hasta su médula. En Soizu, este viaje metódico y cruel gana espacio y textura, integrado en un denso paisaje en el que el sonido es la traducción de un aire cargado de cenizas y la danza la expresión de un mundo atrapado en el pánico. Soizu es un cortocircuito, la descarga de una historia transformada en la imposibilidad de toda historia. ¿Es posible hacer danza después de la bomba atómica? Aquí tenéis una posible respuesta.

Iker Ormazábal and Amaia Garrosa’s joint project sharpens the rawest edges of butoh, a dance form created in post-Hiroshima Japan by Tatsumi Hijikata to explore primitive experiences through the pain of a body torn asunder by utter devastation. In Soizu, this cruel, methodical trip expands in space and texture, integrated into a dense landscape where sound is the translation of air laden with ash and dance is the expression of a world trapped in panic. Soizu is a short circuit, the electric shock of History transformed to the point where stories become impossible.

MIREIA TEJERO & ADELE MADAU (Barcelona / Cagliari)
www.mireiatejero.com

Dimecres, 19 d'octubre, 22 h
Eat Meat, Alzina, 20

entrada lliure / entrada libre / free admision



Mireia Tejero i Adele Madau entenen la música i l'execució instrumental com un viatge que travessa la barrera del so i arriba, per mitjà d'una emocionalitat extrema, fins al terreny de l'acció i la performance. El laboratori d'aquestes dues humanitats viscerals es nodreix del saxo, el violí, el violoncel i tota una enginyeria d'efectes i perversions que els permet investigar, improvisar i arribar a conclusions desconcertants i provocadores. Oblideu les versions més amables de l'instrument i les nocions més empolainades de la posada en escena: Tejero i Madau escorcollen, furguen, estomaquen; ballen al límit del penya-segat i no deixen alternativa. Com bé diuen, Si no fossis tu, seria jo.

Mireia Tejero y Adele Madau entienden la música y la ejecución instrumental como un viaje que atraviesa la barrera del sonido y llega, por medio de una emocionalidad extrema, hasta el terreno de la acción y la performance. El laboratorio de estas dos humanidades viscerales se nutre del saxo, el violín, el violonchelo y toda una ingeniería de efectos y perversiones que les permite investigar, improvisar y llegar a conclusiones desconcertantes y provocadoras. Olvidad las versiones más amables del instrumento y las nociones más emperifolladas de la puesta en escena: Tejero y Madau husmean, hurgan, zurran; bailan al límite del acantilado y no dejan alternativa. Como bien dicen, Si no fueras tú, sería yo.

Mireia Tejero and Adele Madau see music and instrumental performance as a sound-barrier-breaking journey through extreme emotions to reach the land of action and performance. In their lab, these two visceral human spirits take sax, violin, cello and a whole array of effects and perversions to carry out research, improvise and come to provocative, disconcerting conclusions. Forget the instrument’s friendlier versions and the fancier notions of staging: Tejero and Madau sniff around, root out and wallop; they dance on the clifftops and leave no alternative. As they aptly say, If it weren’t you, it’d be me.

LIBAS TRAUM TRIO (Barcelona) | www.myspace.com/libastraum

Dijous, 20 d'octubre, 21 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (3 concerts)




Libas Traum Trio és la reunió de tres elements bàsics de la improvisació musical, dotats d'un poderós pes específic. Liba Villavecchia (saxos), Paul Stouthamer (violoncel) i Caspar Hodgkinson (bateria) treballen amb una matèria sonora tan lligada al jazz com a la incertesa de cambra i la converteixen en un experiment que, com bé suggereix el seu nom, és com un somieig, a vegades extàtic i contemplatiu i d'altres decididament frenètic. I, com el savi Jack Torrance afirma, "els somnis no acaben, sinó que s'interrompen". Libas Traum Trio és precisament això, una història somniada en constant represa, una experiència musical inacabable.

Libas Traum Trio es la reunión de tres elementos básicos de la improvisación musical, dotados de un poderoso peso específico. Liba Villavecchia (saxos), Paul Stouthamer (violonchelo) y Caspar Hodgkinson (batería) trabajan con una materia sonora tan ligada al jazz como a la incerteza de cámara y la convierten en un experimento que, como sugiere su nombre, es como una ensoñación, a veces extática y contemplativa, otras veces decididamente frenética. Y, como el sabio Jack Torrance afirma, "los sueños no acaban, sino que se interrumpen". Libas Traum Trio es precisamente eso, una historia soñada en constante reanudación, una experiencia musical inacabable.

The Libas Traum Trio brings together the three basic ingredients for musical improvisation, each of which packs a hefty punch. Liba Villavecchia (sax), Paul Stouthamer (cello) and Caspar Hodgkinson (drums) fashion sound from material linked as much to jazz as tentative chamber music and (as their name suggests) turn it into a dreamlike experiment, at times ecstatic and contemplative, at others decidedly frenetic. As the wise Jack Torrance said, “dreams don’t end; they just get interrupted”. Libas Traum Trio is exactly that, a tale in a dream forever taken up anew, a never-ending musical experience.

RESIDUAL GURUS (Barcelona) | www.residualgurus.com

Dijous, 20 d'octubre, 22 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (3 concerts)



Amb un peu en l'esperit més clown del teatre de carrer i amb l'altre a les estratègies i bricolatges instrumentals de l'industrial, Residual Gurus és aquestes dues coses i força més. Un comando format per Raúl Pérez, David Sitges-Sardà, Jaume Coll, Àlex Guitart i Ramon Rodríguez que converteix el detritus i la deixalla en un laboratori de percussions i aquest, en un viatge màntric que té pulsions d'electrònica meditativa, ritual d'improvisació i també ball desenfrenat. I tot, amb un punt d'elegància canalla que els permet capbussar-se en el salvatgisme tribal sense afluixar-se la corbata ni perdre el telèfon mòbil.

Con un pie en el espíritu más clown del teatro callejero y con el otro en las estrategias y bricolajes instrumentales del industrial, Residual Gurus es estas dos cosas y bastantes más. Un comando formado por Raúl Pérez, David Sitges-Sardà, Jaume Coll, Àlex Guitart y Ramon Rodríguez que convierte el detrito y el desperdicio en un laboratorio de percusiones y este, en un viaje mántrico que tiene pulsiones de electrónica meditativa, ritual de improvisación y también baile desenfrenado. Y todo, con un punto de elegancia canalla que les permite sumergirse en el salvajismo tribal sin aflojarse la corbata ni perder el teléfono móvil.

With one foot in the most clownish street theatre and the other in the instrumental strategies and inventions of industrial music, Residual Gurus is both these things and a fair few more. This commando unit made up of Raúl Pérez, David Sitges-Sardà, Jaume Coll, Àlex Guitart and Ramon Rodríguez turns waste and debris into a percussion lab which they then take on a mantric trip to the beat of meditative electronica, improvised ritual and wild dancing. All this with a touch of rogue elegance that lets them explore tribal savagery without loosening their tie or losing their mobile phone.

CHUPACONCHA (Verona / Barcelona) | www.chupaconcha.com

Dijous, 20 d'octubre, 23 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (3 concerts)



Armat amb la bateria de Giorgio Fausto Menossi i la trompeta elèctrica de Giuliano Gius Cobelli, Chupaconcha és un bòlid desenfrenat, bastit amb una carrosseria de funk i psicodèlia i un comptador de revolucions que viatja sense descans per sinuoses carreteres ambient. Retrobats a Barcelona el 2007 després de diverses aventures per Itàlia, els dos protagonistes d'aquest duet fan de l'hypnofunk la particular banda sonora d'una intriga musical amb el nervi i la tensió propis d'una incessant persecució signada a mitges per Sam Peckinpah i Brian Eno. Si imaginar-vos aquest viatge us resulta estimulant, espereu a embarcar-vos-hi en temps real de la mà del seu directe...

Armado con la batería de Giorgio Fausto Menossi y la trompeta eléctrica de Giuliano Gius Cobelli, Chupaconcha es un bólido desenfrenado, construido con una carrocería de funk y psicodelia y un contador de revoluciones que viaja sin descanso por sinuosas carreteras ambient. Reencontrados en Barcelona en 2007 después de diversas aventuras por Italia, los dos protagonistas de este dúo hacen del hypnofunk la particular banda sonora de una intriga musical con el nervio y la tensión propios de una incesante persecución firmada a medias por Sam Peckinpah y Brian Eno. Si imaginaros este viaje os resulta estimulante, esperad a embarcaros en él en tiempo real de la mano de su directo...

Armed up with Giorgio Fausto Menossi’s drums and Giuliano Gius Cobelli’s electric trumpet, Chupaconcha is a madcap racing car whose bodywork is made out of funk and psychedelics and whose rev counter whirls along winding ambient roads. Back together again in Barcelona since 2007 after a series of adventures in Italy, the two members of this duo take hypnofunk to create an original soundtrack to a nerve-wracking musical thriller with an air of incessant persecution at the hands of Sam Peckinpah and Brian Eno. If you’re thrilled by the thought of this trip, just wait to get on board in real time when you see them live…

MURCOF & PHILIPPE PETIT feat. MARK CUNNINGHAM (Paris / Barcelona)
www.murcof.com | www.media-loca.com/philippepetitlive

Divendres 21 d'octubre, 21 h
Caixafòrum auditori, Av Marqués de Comillas, s/n

tiquet 4 €
descomptes / discounts:
telèfon d'informació Caixafòrum 93 476 86 00



El LEM porta al CaixaFòrum una expedició sonora a tres bandes que uneix diferents territoris i paisatges: l'electrònica evanescent i minimalista del mexicà Javier Corona (aka Murcof), la recerca concreta i apropiacionista de Philippe Petit i la no wave transmutada de Mark Cunningham. El que trobareu fruit d'aquest encontre és tan fructífer com imprevisible: potser la banda sonora espectral d'un món creat específicament per a l'ocasió, o tal vegada l'exploració musical d'un imaginari que uneix diversos rastres i sendes de l'underground, els que cada un d'ells ha transitat al costat de gent com Erik Truffaz, Lydia Lunch, Barry Adamson o Christian Marclay, per citar-ne només alguns.

El LEM trae al CaixaFòrum una expedición sonora a tres bandas que une diferentes territorios y paisajes: la electrónica evanescente y minimalista del mexicano Javier Corona (aka Murcof), la búsqueda concreta y apropiacionista de Philippe Petit y la no wave transmutada de Mark Cunningham. Lo que encontraréis fruto de este encuentro es tan fructífero como imprevisible: quizás la banda sonora espectral de un mundo creado específicamente para la ocasión, o tal vez la exploración musical de un imaginario que une diversos rastros y sendas del underground, los que cada uno de ellos ha transitado al lado de gente como Erik Truffaz, Lydia Lunch, Barry Adamson o Christian Marclay, por citar solo algunos.

At CaixaFòrum LEM leads a three-sided sound foray linking different terrains and landscapes: Mexican Javier Corona’s (aka Murcof) minimal, evanescent electronica, Philippe Petit’s precise, appropriationist search, and Mark Cunningham’s transmuted No Wave. The result of this encounter is as fruitful as it is unpredictable: perhaps the spectral soundtrack to a world created especially for the occasion, or maybe a musical incursion into an imaginary underground world combining different paths and trails taken alongside the likes of Erik Truffaz, Lydia Lunch, Barry Adamson and Christian Marclay, to name but a few.

TED DANIEL & CHARLIE COLLINS (New York / Sheffield)
www.myspace.com/teddaniel | www.myspace.com/charlievibe

Dissabte 22 d'octubre, 21 h
MACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1

tiquet 6 €



El LEM d'enguany torna al MACBA amb una proposta d'improvisació sorgida d'una feliç troballa en el decurs del London Jazz Festival del 2009. El duet format per Ted Daniel (trompeta) i Charlie Collins (bateria i percussió) treballa en un espectre sonor de confluències entre diverses línies de l'experimentació musical contemporània, una zona on hi tenen espai Archie Sheep i Gavin Bryars, Derek Bailey i Industrial Records. Després d'involucrar-se en projectes de col•laboració amb altres artistes, Daniels i Collins recuperen en aquest duet les seves instrumentacions originals per desplegar un trencaclosques de combustions espontànies i d’intensitat en creixement exponencial.

El LEM de este año vuelve al Macba con una propuesta de improvisación surgida de un feliz hallazgo en el transcurso del London Jazz Festival del 2009. El dúo formado por Ted Daniel (trompeta) y Charlie Collins (batería y percusión) trabaja en un espectro sonoro de confluencias entre diversas líneas de la experimentación musical contemporánea, una zona en la que tienen espacio Archie Sheep y Gavin Bryars, Derek Bailey e Industrial Records. Después de involucrarse en proyectos de colaboración con otros artistas, Daniels y Collins recuperan en este dúo sus instrumentaciones originales para desplegar un rompecabezas de combustiones espontáneas y de una intensidad en crecimiento exponencial.

This year’s LEM returns to the Macba with an improvisation initiative that sprang from a chance discovery at the 2009 London Jazz Festival. The duo made up of Ted Daniels (trumpet) and Charlie Collins (drums and percussion) works in a sound spectrum spanning different lines of contemporary musical exploration, an area that takes in Archie Sheep and Gavin Bryars, Derek Bailey and Industrial Records. After working on collaborative projects with other artists, Daniels and Collins now return to their original setup to dazzle with a puzzle of spontaneous combustion of an evergrowing intensity.

ÀGAPE (Barcelona)
(XAVIER THEROS, LUCAS QUEJIDO, MARCO BELLONZI)

diumenge 23 d'octubre, 13 h
Casa Almirall, Joaquín Costa, 33

entrada lliure / entrada libre / free admision



Aquest diumenge, a la Casa Almirall, tornarem a menjar-nos l’ànima, els sentits i tots els humors que faci falta. El laboratori sinestèsic Àgape no falta a la cita d'aquest LEM i ho fa deixant el banquet en mans d'una tríada de gormands bregats en totes les formes del gaudi artístic: Xavier Theros, Lucas Quejido i Marco Bellonzi. Un vermut exploratori on s'hi donen cita l'enciclopedisme gastronòmic, la poètica de la cocció –i la cocció de la poètica–, l'art del còctel i la complexa robòtica de la tapa. I tota la resta de combinacions que us pugueu imaginar. Davant d'aquest ventall, l'única recepta que podem garantir és la que acompanya des de sempre aquest experiment: salut i Àgape!

Este domingo, en la Casa Almirall, volveremos a comernos el alma, los sentidos y todos los humores que haga falta. El laboratorio sinestésico Ágape no falta a la cita de este LEM y lo hace dejando el banquete en manos de una tríada de sibaritas bregados en todas las formas del goce artístico: Xavier Theros, Lucas Quejido y Marco Bellonzi. Un vermú exploratorio donde se dan cita el enciclopedismo gastronómico, la poética de la cocción –y la cocción de la poética–, el arte del cóctel y la compleja robótica de la tapa. Y todo el resto de combinaciones que os podáis imaginar. Ante este abanico, la única receta que podemos garantizar es la que acompaña desde siempre a este experimento: ¡salud y Ágape!

At Casa Almirall this Sunday we can once again feast on the soul, senses and all the moods we fancy. The synesthesic lab Ágape is back at LEM and this year’s banquet is laid on by a trio of fervent pleasure-seekers who delight in all forms of musical enjoyment: Xavier Theros, Lucas Quejido and Marco Bellonzi. A few exploratory vermouths combine encyclopaedic gastronomy, poetic cuisine – and cooking up poetry – the art of cocktails and the complex robotics of tapas. And any other combinations you can imagine. With such a spread, the only recipe we can guarantee is one we’ve always used with this experiment: cheers and agape!

RAGUL (Barcelona) | www.myspace.com/ragulmusic

Diumenge 23 d'octubre, 20 h
NIU, Almogàvers, 208

tiquet 5 € (2 concerts)



Des de la Barcelona més ex-cèntrica, i procedent del fèrtil circuit netlabel, Ragul suposa tot un descobriment, amb una curta però intensa carrera musical. Després del seu pas pel Sónar del 2011, Ragul arriba al LEM per presentar el seu darrer EP (El colectivo individualista) editat pel segell DiscontinuRecords. Ragul proposa un intens viatge a un estrany món en el qual l'encert i l'error són tractats per igual, fórmula bàsica i al mateix temps secreta de l'experimentació sonora. Tot això, assaonat amb un desordre creador i no pas destructor, gratament immadur, disposat a treure a ballar fins al més circumspecte i melancòlic. A tota la resta, també.

Desde la Barcelona más ex-céntrica, y procedente del fértil circuito netlabel, Ragul supone todo un descubrimiento, con una corta pero intensa carrera musical. Después de su paso por el Sónar del 2011, Ragul llega al LEM para presentar su último EP (El colectivo individualista), editado por el sello DiscontinuRecords. Ragul propone un intenso viaje a un extraño mundo en el cual el acierto y el error son tratados por igual, fórmula básica y al mismo tiempo secreta de la experimentación sonora. Todo eso, sazonado con un desorden creador y no destructor, gratamente inmaduro, dispuesto a sacar a bailar hasta al más circunspecto y melancólico. A todo el resto, también.

From the most eccentric Barcelona fringes, and the fertile netlabel circuit, comes a real revelation with a short but intense musical career: Ragul. After their appearance at this year’s Sónar, Ragul are at LEM to present their latest EP (El colectivo individualista), released on DiscontinuRecords. Ragul takes listeners on a trip to a strange world in which correct and incorrect answers are equally valid – a basic formula and at the same time the secret to sound experimentation. All this seasoned with creative not destructive disorder, pleasantly immature, ready to get even the most circumspect, melancholic listeners up to dance. And the rest as well.

VERNIER 1418 (Barcelona) | www.myspace.com/vernier1418

Diumenge, 23 d'octubre, 21 h
NIU, Almogàvers, 208

tiquet 5 € (2 concerts)



Silvia Limones i Alberto Fernández Calleja són els dos cervells operatius rere aquesta plataforma de recerca i creació en què hi prenen part activa tot el seu bagatge i les inquietuds en el camp de la producció, la composició, el disseny de so i fins i tot els sets de dj. Part integrant dels laboratoris transdisciplinaris 1KgBox i Miniature Films, Vernier 1418 empelta ciència i misteri: la seva música, que ha estat editada pel segell japonès Field Noise Records (Hojas), és com l'eina de la qual pren el nom (aka peu de rei): un dispositiu de precisió que instiga i mesura petits paisatges sonors; allà on es fan visibles estrats i textures ocultes a partir d'una molt particular filosofia del collage i l'enregistrament de camp.

Silvia Limones y Alberto Fernández Calleja son los dos cerebros operativos tras esta plataforma de investigación y creación en la que toman parte activa todo su bagaje y las inquietudes en el campo de la producción, la composición, el diseño de sonido e incluso los set de dj. Parte integrante de los laboratorios transdisciplinares 1KgBox y Miniature Films, Vernier 1418 injerta ciencia y misterio: su música, que ha sido editada por el sello japonés Field Noise Records (Hojas), es como la herramienta de la que toma el nombre (aka pie de rey): un dispositivo de precisión que instiga y mide pequeños paisajes sonoros; allí donde se hacen visibles estratos y texturas ocultas a partir de una muy particular filosofía del collage y la grabación de campo.

Silvia Limones and Alberto Fernández Calleja are the two operational brains behind this research and creation platform that combines all their expertise and interests in the field of production, composition, sound design and even dj sets. An integral part of crosscutting labs 1KgBox and Miniature Films, Vernier 1418 grafts science and mystery; their music, released on the Japanese label Field Noise Records (Hojas), is like the tool from which they take their name (aka calliper): a precision device that probes and measures small sound landscapes to reveal hidden strata and textures through a unique philosophy of collage and field recording.

IMPRONIT (Lisboa / Barcelona)
(CARLOS ZÍNGARO, JOAN SAURA, LIBA VILLAVECCHIA)

www.myspace.com/carloszingaro
jsauram.blogspot.com
www.myspace.com/libastraum

Dimecres 26 d'octubre, 22 h



Dos dels protagonistes del cartell d'aquest LEM, Carlos Zíngaro i Liba Villavecchia, es reuneixen amb Joan Saura per afrontar aquest laboratori d'improvisació singular: tres aproximacions madures i sucoses a la música no euclidiana, en una d'aquelles cites que esdevenen un autèntic treball de desvetllament i d'energia. Un violí improvís, un saxo feréstec i un sampler enciclopèdic donaran forma a aquesta nova cita amb els límits del previsible i els contorns d'aquesta realitat alternativa que és el so en llibertat. Sabem que la Impronit és ja una cita habitual i un descobriment consumat, però no podem deixar de dir-ho: no us ho perdeu.

Dos de los protagonistas del cartel de este LEM, Carlos Zíngaro i Liba Villavecchia, se reúnen con Joan Saura para afrontar este laboratorio de improvisación singular: tres aproximaciones maduras y jugosas a la música no euclidiana, en una de esas citas que se convierten en un auténtico trabajo de desvelo y de energía. Un violín improvisto, un saxo feroz y un sampler enciclopédico darán forma a esta nueva cita con los límites de lo previsible y los contornos de esta realidad alternativa que es el sonido en libertad. Sabemos que la Impronit es ya una cita habitual y un descubrimiento consumado, pero no podemos dejar de decirlo: no os lo perdáis.

Two of the leading lights of this year’s LEM, Carlos Zíngaro and Liba Villavecchia, have teamed up with Joan Saura to run this unique improv lab: three mature, juicy approaches to non-Euclidian music in one of those wide-eyed, high-energy fusions. An unexpected violin, a ferocious sax and an encyclopaedic sampler lead this new venture to the limits of the foreseeable and shape the contours of this alternative reality of free sound. We know that Impronit is now a regular event and a well-established discovery, but we can’t help saying it again: don’t miss it.

SIN ANESTESIA (Barcelona) | sinanestesia

Dijous, 27 d'octubre, 18 h
CC El Coll - La Bruguera, Aldea 15 - 17
Ocupació de Ràdio Gràcia (107.7 fm)

entrada lliure / entrada libre / free admision



Arran del projecte documental The Most Infamous Saxophone Players, bolcat pel cronista Jack Torrance al seu bloc Overlook Hotel, saxofonistes provinents de les més diverses selves locals de la improvisació, l'experimentació i el llibertarisme musical (Pepino Pasqual, Ferran Besalduch, El Pricto, Agustí Martínez, Liba Villavecchia, Lluís Vallès, Xavier Díaz Herrera, Albert Cirera, Tom Chant i Alfonso Muñoz) han format l'esquadró de vents i metalls més letal i imprevisible que us pugueu imaginar. Una ràtzia en constant mutació que s'espargirà per les entranyes del Centre Cívic El Coll - La Bruguera (y també a les ones de Ràdio Gràcia, al 107.7 fm) en una operació que promet no deixar rastre d'indiferència ni de presoners.

A raíz del proyecto documental The Most Infamous Saxophone Players, volcado por el cronista Jack Torrance en su bitácora Overlook Hotel, saxofonistas provenientes de las más diversas selvas locales de la improvisación, la experimentación y el libertarismo musical (Pepino Pasqual, Ferran Besalduch, El Pricto, Agustí Martínez, Liba Villavecchia, Lluís Vallès, Xavier Díaz Herrera, Albert Cirera, Tom Chant y Alfonso Muñoz) han formado el escuadrón de vientos y metales más letal e imprevisible que pueda imaginarse. Una razia en constante mutación que se esparcirá por los entresijos del Centre Cívic El Coll - La Bruguera (y también en las ondas de Ràdio Gràcia, en el 107.7 fm) en una operación que promete no dejar rastro de indiferencia ni de prisioneros.

Thanks to the documentary The Most Infamous Saxophone Players posted by chronicler Jack Torrance on his blog Overlook Hotel, saxophonists from the wildest local jungles of improvisation, experimentation and musical freedom (Pepino Pasqual, Ferran Besalduch, El Pricto, Agustí Martínez, Liba Villavecchia, Lluís Vallès, Xavier Díaz Herrera, Albert Cirera, Tom Chant and Alfonso Muñoz) have joined forces to create the most lethal and unpredictable wind and brass squad you could possibly imagine. A constantly mutating raid that will storm through the nooks and crannies of the El Coll - La Bruguera Civic Centre (and also at Ràdio Gràcia, 107.7 fm)in an operation that promises to leave no-one indifferent and to take no prisoners.

BARCELONA ERA LA BOMBA (Barcelona)
(MARC VIAPLANA, XAVIER THEROS)

www.diagonalperiodico.net/La-Idea-que-prendio-en-Barcelona.html
miszonasesdrujulas.blogspot.com

Dijous, 27 d'octubre, 19 h
CC El Coll - La Bruguera, Aldea 15 – 17
Ocupació de Ràdio Gràcia (107.7 fm)

entrada lliure / entrada libre / free admision



Barcelona és una ciutat que esborra fàcilment les seves empremtes i que genera nombrosos espectres històrics que cal arrencar del seu catau. Amb un ànim tan detectivesc com literari, Xavier Theros i Marc Viaplana han signat dues cròniques que instiguen a fer exercicis de memòria. Al Centre Cívic El Coll - La Bruguera presentaran La Sisena Flota a Barcelona i La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo respectivament, dos viatges amb itineraris canallescos i fetor de guerres i revoltes. Ciutats "altres" poblades per anarquistes, militars ociosos, barres americanes i bombes casolanes. Entre prodigis i prodigis, Barcelona ha viscut interregnes que no surten als mapes. Aquests en són dos. Seguiu-los al peu del canó o a la freqüència de Ràdio Gràcia, al 107.7 fm.

Barcelona es una ciudad que borra fácilmente sus huellas y que genera numerosos espectros históricos que hay que arrancar de su limbo. Con un ánimo tan detectivesco como literario, Xavier Theros y Marc Viaplana han firmado dos crónicas que instigan a hacer ejercicios de memoria. En el Centre Cívic El Coll - La Bruguera presentarán La Sisena Flota a Barcelona y La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo respectivamente, dos viajes con itinerarios canallescos y hedor de guerras y revueltas. Ciudades "otras" pobladas por anarquistas, militares ociosos, barras americanas y bombas caseras. Entre prodigios y prodigios, Barcelona ha vivido interregnos que no aparecen en los mapas. Estos son dos de ellos. Seguidlos al pie del cañón o en la frecuencia de Ràdio Gràcia, en el 107.7 fm.

Barcelona is a city that quickly heals its scars and creates a number of historical spectres to be wrenched from their limbo. In a detective and literary spirit, Xavier Theros and Marc Viaplana have written two chronicles to get the cogs whirring back in time. At the El Coll - La Bruguera Civic Centre, they will present La Sisena Flota a Barcelona and La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo, respectively – two journeys with rogue itineraries and the stench of war and uprisings. “Different” cities populated by anarchists, idle soldiers, singles bars and homemade bombs. Between wonders and marvels, Barcelona has experienced periods that don’t appear on the maps. These are two of them. Follow them in the line of fire and also on the frequency of Ràdio Gràcia, at 107.7 fm

JACQUI DÉTRAZ & CAROLA ORTIZ feat. BERNARD DONZEL - GARGAND
(Annecy / Barcelona)
j.detraz.free.fr | www.myspace.com/ortizcarola

Dijous, 27 d'octubre, 22 h
CC El Coll - La Bruguera, Aldea 15 - 17
Ocupació de Ràdio Gràcia (107.7 fm)

entrada lliure / entrada libre / free admision



Jacqui Détraz arriba dels Alps francesos, però la seva música ve transportada de molt més lluny, dels cursos hipnòtics i els vasts enigmes sonors que poblen la memòria i l'imaginari dels territoris orientals, especialment de l’Índia. Per la seva banda, Carola Ortiz, resident de GTS aquest 2011, també ancora bona part del seu treball en aquestes màgiques línies de flotació. En aquest episodi de l'ocupació del Centre Cívic El Coll - La Bruguera, les percussions de Détraz i el clarinet d'Ortiz s'obriran a una lectura i descobriment mutus, embastats per les fórmules electroacústiques servides per Bernard Donzel - Gargand. Si la música és l'expressió del món com a misteri, aquí teniu uns intercessors perfectes. I recordeu, podeu seguir la intercessió també a Ràdio Gràcia, al 107.7 fm.

Jacqui Détraz llega de los Alpes franceses, pero su música viene transportada de mucho más lejos, de los cursos hipnóticos y los vastos enigmas sonoros que pueblan la memoria y el imaginario de los territorios orientales, especialmente de la India. Por su parte, Carola Ortiz, residente de GTS este 2011, también ancla buena parte de su trabajo en estas mágicas líneas de flotación. En este episodio de la ocupación del Centre Cívic El Coll - La Bruguera, las percusiones de Détraz y el clarinete de Ortiz se abrirán a una lectura y descubrimiento mutuos, hilvanados por las fórmulas electroacústicas servidas por Bernard Donzel -Gargand. Si la música es la expresión del mundo como misterio, aquí tenéis a unos intercesores perfectos. Y recordad, podéis seguir la intercesión también a través de Ràdio Gràcia, en el 107.7 fm

Jacqui Détraz arrives from the French Alps, but his music comes from much further away, from the hypnotic courses and vast sound enigmas that populate the memory and imagination of eastern lands, especially India. And Carola Ortiz, GTS resident this year, also anchors much of her work along these magical waterlines. In this episode from the occupied El Coll - La Bruguera Civic Centre, Détraz’s percussions and Ortiz’s clarinet offer a mutual reading and joint discovery, woven together by electroacoustic formulas supplied by Bernard Donzel - Gargand. If music is the expression of the world as a mystery, what you have here are two perfect prophets. And remember, you can also follow them on Ràdio Gràcia, at 107.7 fm

ZNGR ELECTROACOUSTIC ENSEMBLE (Lisboa) | www.granular.pt

Divendres, 28 d'octubre, 21 h
MACBA Auditori, Pl dels Àngels 1

tiquet 6 €



La segona nit LEM al Macba presenta una cartografia molt representativa de l'experimentació sonora a Portugal. El ZNGR Electro-acoustic Ensemble és la joint venture musical engegada per l'històric Carlos Zíngaro al costat d'alguns dels noms més valuosos i reconeguts d'aquesta escena, sota el paraigua de l'associació Granular. Al violí de Zíngaro, s'hi uneixen les guitarres d'Emidio Buchino i els dispositius de Carlos Santos (laptop, micròfons de contacte) per donar forma a una equació sonora treballada amb els vímets de la improvisació i al mateix temps travessada per l'exploració electrònica. Matemàtica de les incerteses per a un viatge musical ple de coneixement.

La segunda noche LEM en el Macba presenta una cartografía muy representativa de la experimentación sonora en Portugal. El ZNGR Electro-acoustic Ensemble es la joint venture musical gestada por el histórico Carlos Zíngaro junto con algunos de los nombres más valiosos y reconocidos de esta escena, bajo el paraguas de la asociación Granular. Al violín de Zíngaro se le unen las guitarras de Emidio Buchino y los dispositivos de Carlos Santos (laptop, micrófonos de contacto) para dar forma a una ecuación sonora tejida con las mimbres de la improvisación y al mismo tiempo atravesada por la exploración electrónica. Matemática de las incertidumbres para un viaje musical lleno de conocimiento.

LEM’s second night at the Macba presents a detailed map of sound experimentation in Portugal. The ZNGR Electro-acoustic Ensemble is a joint venture managed by the legendary Carlos Zíngaro together with some of the most highly acclaimed names on the scene, under the umbrella of the Granular association. Zíngaro’s violin is joined by Emidio Buchino’s guitars and Carlos Santos’s devices (laptop and contact microphones) to come up with a sound equation woven together by improvisation and shot through with electronic exploration. The mathematics of uncertainties for a musical trip bursting with knowledge.

CARGO (Bruxelles / Barcelona)
www.myspace.com/nicoroig | www.refree.web.com

Dissabte, 29 d'octubre, 21 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (4 concerts)



Nico Roig (Rabbit, Os Meus Shorts, The Crappy Mini Band) i Raül Fernández (aka Refree) ja fa temps que es coneixen, s'instiguen i col•laboren, ja sigui en enregistraments conjunts o maquinant improvisacions arran de terra. Cargo és una aventura que ja ha tingut nombrosos avatars i que ha conegut diverses identitats, a banda d’haver rebut passatgers convidats com Eric Thielemans, Lynn Cassiers i Els Vandeweyer. Per a aquest trajecte, Cargo ha optat per un equipatge que, sense deixar de banda les imprescindibles guitarres, afegeix detalls propis d'un creuer de luxe: objectes manipulats, cassets, teclats... i els mateixos Nico Roig i Raül Fernández. Pugeu a la coberta de La Fontana i deixeu-vos gronxar.

Nico Roig (Rabbit, Os Meus Shorts, The Crappy Mini Band) y Raül Fernández (aka Refree) ya hace tiempo que se conocen, se instigan y colaboran, ya sea en grabaciones conjuntas o maquinando improvisaciones a ras del suelo. Cargo es una aventura que ya ha tenido numerosos avatares y conocido diversas identidades, además de haber recibido pasajeros invitados como Eric Thielemans, Lynn Cassiers y Els Vandeweyer. Para este trayecto, Cargo ha optado por un equipaje que, sin dejar de lado las imprescindibles guitarras, añade detalles propios de un crucero de lujo: objetos manipulados, casetes, teclados... y los mismos Nico Roig y Raül Fernández. Subid a la cubierta de La Fontana y dejaos balancear.

Nico Roig (Rabbit, Os Meus Shorts, The Crappy Mini Band) and Raül Fernández (aka Refree) have known each other, worked together and spurred each other on for some time now, be it through joint recordings or plotting grass-roots improvisations. Cargo is an adventure which has already had many twists and turns and been through several different identities, as well as welcoming guest passengers like Eric Thielemans, Lynn Cassiers and Els Vandeweyer. For this journey, Cargo has not only packed the essential guitars but also added items worthy of a luxury cruise: manipulated objects, cassettes, keyboards… and Nico Roig and Raül Fernández themselves. Come up on deck on La Fontana and let yourself sway.

GRAVES (Barcelona) | www.smilingraves.com

Dissabte, 29 d'octubre, 22 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (4 concerts)



La història del LEM i la d'aquesta formació, integrada en l'actualitat per Julius Name (guitarra elèctrica i veus), Charles Malson (baix elèctric i veus) i Pau CR (bateria), comencen el mateix any, el 1996, i era lògic que en un moment o altre es trobessin. Graves és un projecte històric que, com el LEM, defuig també tot etiquetatge: rock magnètic, ciència improvisativa, onirisme punk, jazz alienígena i un esperit de poesia revoltada on són presents Salvat Papasseit i el griot Sebastià Roure. Malgrat no ser gaire pròdigs en directe, Graves sempre han estat aquí, i en aquesta cloenda del LEM demostraran com de necessari suposa que així sigui.

La historia del LEM y la de esta formación, integrada en la actualidad por Julius Name (guitarra eléctrica y voces), Charles Malson (bajo eléctrico y voces) y Pau CR (batería), empiezan el mismo año, en 1996, y era lógico que en un momento u otro se encontraran. Graves es un proyecto histórico que, como el LEM, rehuye también todo etiquetado: rock magnético, ciencia improvisativa, onirismo punk, jazz alienígena y un espíritu de poesía sublevada donde están presentes Salvat Papasseit y el griot Sebastià Roure. A pesar de no ser muy pródigos en directo, Graves siempre han estado aquí, y en esta clausura del LEM demostrarán cuán necesario supone que así sea.

Given that both LEM and this band, currently made up of Julius Name (electric guitar and voice), Charles Malson (electric bass and voice) and Pau CR (drums) date back to 1996, it was only a question of time before they ran into each other. Graves is a historic project which, like LEM, eschews all labels: magnetic rock, improvised science, punk dreaming, alien jazz and a spirit of rebellious poetry with Salvat Papasseit and griot Sebastià Roure. Although they don’t give many live shows, Graves have always been here and at this closing event for LEM they’ll prove how much they’re needed just the way they are.

INSTITUT FATIMA (Darmheim / Furzhausen / Barcelona)
www.institutfatima.org

Dissabte, 29 d'octubre, 23 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (4 concerts)



Acrònim d’Institut For Advanced Technologies In Music and Arts, aquesta plataforma de recerca creada el 2005 per dos barcelonins d'origen alemany, Carsten Galle i Paul Rose, treballa sobre l'exigència de la hiperactivitat i una fèrtil patologia de personalitat múltiple. Inciten al "ball fiducial" amb la seva particular recepta de música electrònica, exploren l'espai a través d'instal•lacions, exerceixen de lutiers futuristes i fins i tot condueixen programes de ràdio. Renaixentistes consumats, Institut Fatima no és només un projecte sonor; és una autèntica filosofia de vida, un ecosistema creatiu que pensa i evoluciona. Mens futura in corpore fanatico...

Acrónimo de Institut For Advanced Technologies In Music and Arts, esta plataforma de investigación creada en 2005 por dos barceloneses de origen alemán, Carsten Galle y Paul Rose, trabaja sobre la exigencia de la hiperactividad y una fértil patología de personalidad múltiple. Incitan al “baile fiducial" con su particular receta de música electrónica, exploran el espacio a través de instalaciones, ejercen de lutieres futuristas e incluso conducen programas de radio. Renacentistas consumados, Institut Fatima no es sólo un proyecto sonoro; es una auténtica filosofía de vida, un ecosistema creativo que piensa y evoluciona. Mens futura in corpore fanatico...

An acronym for Institut For Advanced Technologies In Music and Arts, this research platform was set up in 2005 by hyperactive Barcelona-based Germans Carsten Galle and Paul Rose, fuelled by a fertile multiple-personality pathology. They lead a “fiducial dance” through their unique electronic music recipe, explore space through installations, work as futurist luthiers and even present radio programmes. Consummate Renaissance men, Institut Fatima is more than a sound project; it’s a whole life philosophy, a creative, thinking, evolving ecosystem. Mens futura in corpore fanatico...

GONZO (Barcelona) | scannerfm.ning.com/profile.Gonzo

Dissabte, 29 d'octubre, 00 h
La Fontana, Gran de Gràcia 190 - 192

tiquet 6 € (4 concerts)



Hunter S. Thompson va propagar el terme "gonzo" per referir-se a un tipus de crònica periodística en què l'autor s'infiltrava fins al moll de l'ós en els esdeveniments per acabar sent-ne part integrant i no pas un simple observador. Això mateix es pot aplicar a aquest madrileny infectat pel virus musical des que va muntar la seva primera instal•lació sonora a la galeria Zé dos Bois de Lisboa. Des de llavors no ha deixat de ser cronista sonor (va ser selector musical a Scanner FM) i part integrant del circuit de clubs de Barcelona on es podia –i encara es pot– ballar amb ritmes tan "estranys" com el krautrock, el postpunk, l'industrial o la psicodèlia. Prepareu-vos per a una sessió de cloenda del LEM moguda. Molt moguda.

Hunter S. Thompson propagó el término "gonzo" para referirse a un tipo de crónica periodística en la que el autor se infiltraba hasta el tuétano en los acontecimientos hasta ser parte integrante de los mismos y no sólo observador. Eso mismo se puede aplicar a este madrileño infectado por el virus musical desde que montó su primera instalación sonora en la galería Zé dos Bois de Lisboa. Desde entonces no ha dejado de ser cronista sonoro (fue selector musical en Scanner FM) y parte integrante del circuito de clubes de Barcelona donde se podía –y todavía se puede– bailar con ritmos tan "extraños" como el krautrock, el postpunk, el industrial o la psicodelia. Preparaos para una sesión de clausura del LEM movida. Muy movida.

Hunter S. Thompson coined the term “Gonzo journalism” to refer to articles in which the reporter gets so deeply involved in the events in question that she / he becomes an integral part of them and ceases to be merely an observer. The same could be said of this Madrid artist infected by a musical virus since he set up his first sound installation at the Zé dos Bois gallery in Lisbon. Ever since, he’s been an intrepid sound reporter (he was a musical selector on Scanner FM) and a key part of the Barcelona club circuit, where revellers could – and still can – dance to “strange” rhythms like krautrock, post-punk, industrial and psychedelia. Get ready for a lively LEM closing session. Very lively.

LEM 2011 Index
LEM 2011 Welcome
LEM 2011 Staff

ORGANITZA
ORGANIZA
ORGANIZER

PRINCIPALS PATROCINADORS
PRINCIPALES PATROCINADORES
MAIN SPONSORS

MITJANS DE COMUNICACIÓ
PATROCINADORS MEDIOS DE COMUNICACIÓN
PATROCINADORES MEDIA SPONSORS

COL·LABOREN
COLABORAN
COLLABORATORS

COL·LABORADORS TECNOLÒGICS
COLABORADORES TECNOLÒGICOS
TECHNICAL COLLABORATORS