surface mail
P.O. BOX 9234
08080 Barcelona
Spain

telephone
++ 34 93 237 37 37

e-mail
info@gracia-territori.com

our space at myspace
gracia territori sonor



www.gracia-territori.com
has been successively
webmastered from
1997 to 2008 by
philippe bertrand
alain wergifosse
victor nubla
peso pluma
philippe bertrand



We recommend to use
the Firefox browser
to navigate our website.

“Per a les preses que viuen en la natura, el fet d'escassejar constitueix un refugi. Tanmateix, quan el depredador té una base alimentària segura i independent, el mer fet de ser escasses deixa de ser una protecció per a les seves preses...” Colin Tudge

GRÀCIA TERRITORI SONOR:
DISPOSITIU Nº 15 DE L’ANY 12.
UN ANY D’ANYS.
DECLARACIÓ DE SITUACIÓ.
DE L’OPORTUNITAT D’EXPLICAR-SE.

LEM=LÍMIT ÉS MARC

Els diversos mons (mentals, psíquics, socials) en què practiquem l’experimentació amb el so i amb la cultura del so constitueixen una perifèria complexa i excitant, excèntrica, una franja, una eclíptica, que des del centre aglutinador contemporani es percep amb gra. De vegades l’enfoquen amb telescopis que no fan sinó difuminar-la encara més, també ocultar-ne detalls per magnificar-ne d’altres. Tot plegat, sovint fa l’efecte d’un mapa d’una ciutat amb els noms dels carrers d’una altra. Per això, a la tardor Gràcia Territori Sonor publica aquesta guia en quatre dimensions que ve a presentar els resultats dels processos de recerca, interpretació de la memòria i creació de sentit de tot un any, portats a terme per un col·lectiu de creadors i tècnics que consideren que l’activitat artística homologada pels proveïdors oficials de som a cultural pot no ser l’única. De fet, atenent a la seva qualitat perifèrica, en una projecció esfèrica, aquesta cultura és molt alta, és estratosfèrica.
No tenim cap intenció d’acabar amb el consum estàndard de la música, sinó que volem donar espais als seus amants per escoltar-ne d’altres. Parafrasejant T. E. Lawrence, podríem dir que Gràcia Territori Sonor prova d’evitar que la insistència de la indústria perquè l’aficionat s’interessi solament per una música acabi fent-li perdre l’interès per la música.
La distància atorga als objectes qualitats difuses i poders singulars: qui no ha sentit dir que l’experimentació d’avui serà la música popular de demà? Tanmateix, l’experimentació d’avui es fa avui i és avui quan té sentit escoltar-la. Potser sí que acabi sent la patxanga de demà, sobretot molta música actual, clarament reaccionària, que es fa dir experimental, allotjada en els costums i les modes generats a l’entorn del consum artístic, un imaginari social confortable fet de menjar ràpid i menjar amb ínfules d’eternitat. Aquí presentem, de manera normal, menús no aptes per a especialistes, sinó més aviat per a exploradors. Si no escoltem també aquestes altres músiques, acabarem conformant-nos amb les més o menys afortunades rèpliques que, a cop de talonari, es legitimen com a oportunista contranegatiu. No parlem, doncs, de la jet-set ni del fast-food de l’experimental. I Gràcia no és el Soho d’Europa. I això, evidentment, no és un festival, sinó un laboratori al qual et convidem a participar.

l’equip de Gràcia Territori Sonor

 

“Para las presas que viven en la naturaleza, el hecho de escasear constituye un refugio. Sin embargo, cuando el depredador tiene una base alimenticia segura e independiente, el mero hecho de ser escasas deja de ser una protección para sus presas.” Colin Tudge

GRÀCIA TERRITORI SONOR:
DISPOSITIVO Nº 15 DEL AÑO 12.
UN AÑO DE AÑOS.
DECLARACIÓN DE SITUACIÓN.
DE LA OPORTUNIDAD DE EXPLICARSE.

LEM=LÍMITE ES MARCO

Los varios mundos (mentales, psíquicos, sociales) en los que se practica la experimentación con el sonido y con la cultura del sonido constituyen una periferia compleja y excitante, excéntrica, una franja, una eclíptica, que desde el centro aglutinador contemporáneo se percibe con grano. A veces se enfoca con telescopios que no hacen más que difuminarla todavía más; también se ocultan algunos detalles para así magnificar otros. Todo esto da la sensación de un mapa de una ciudad con los nombres de las calles de otra. Por esto, en otoño, Gràcia Territori Sonor publica esta guía en cuatro dimensiones que viene a presentar los resultados de los procesos de investigación, interpretación de la memoria y creación de sentido de todo un año, llevados a cabo por un colectivo de creadores y técnicos que consideran que la actividad artística homologada por los proveedores oficiales de soma cultural puede no ser la única. De hecho, atendiendo a su calidad periférica, en una proyección esférica, esta cultura es muy alta, estratosférica.
No tenemos intención alguna de acabar con el consumo estándar de la música, sino que queremos dar espacios a los amantes de ésta para que escuchen otras. Parafraseando a T. E. Lawrence, se podría decir que Gràcia Territori Sonor trata de evitar que la insistencia de la industria para que el aficionado se interese tan sólo por una música acabe provocando su desinterés por la música.
La distancia otorga a los objetos cualidades difusas y poderes singulares: ¿quién no ha escuchado alguna vez que la experimentación de hoy será la música popular de mañana? Aun así, la experimentación de hoy se hace hoy y es hoy cuando tiene sentido escucharla. En efecto, quizá acabe siendo la pachanga de mañana, sobre todo por lo que respecta a mucha música actual, claramente reaccionaria, que se hace llamar experimental, instalada en las costumbres y las modas que se generan en torno al consumo artístico, un imaginario social confortable a base de comida rápida y comida con ínfulas de eternidad. Aquí se presentan, de manera normal, menús no aptos para especialistas, sino más bien para exploradores. Si no escucháramos también estas otras músicas, acabaríamos conformándonos con las más o menos afortunadas réplicas que, a golpe de talonario, se legitiman como oportunista contranegativo. No hablamos, pues, de la jet-set ni del fast-food de lo experimental. Y Gràcia no es el Soho de Europa. Y esto, evidentemente, no es un festival, sino un laboratorio al que estás invitado a participar.

el equipo de Gràcia Territori Sonor

 

“For the preys living in the nature, the fact of to be scarce constitutes a shelter. However, when the predatory one has a safe and independent nutritional base, the mere fact of being scarce stops being a protection for his preys”. Colin Tudge

GRÀCIA TERRITORI SONOR:
DISPOSITIF #15, YEAR 12.
A YEAR AMONG YEARS.
SITUATIONAL STATEMENT.
ON THE OPPORTUNITY TO EXPOUND.

LEM=LÍMIT ÉS MARC (or BORDERS ARE FRAMES)

The various different worlds (mental, psychic, social) in which people experiment with sound and the culture of sound constitute an eccentric, complex and exciting periphery – an ecliptic strip that is perceived only grainily from today’s agglutinating centre. Sometimes telescopes are trained upon it, but they just make it blurrier, or hide some of the details in order to magnify others. The overall effect is like the map of one city overlaid with the street names of another. Which is why, in the autumn, we at Gràcia Territori Sonor take it upon ourselves to publish this four-dimensional guide presenting the results of various research and interpretation processes that have studied memory and the creation of meaning over the previous year, carried out by a group of artists and technicians who believe that the artistic activities endorsed by the official suppliers of cultural soma may not be all there is. In fact, if we take its peripheral nature into account, in an spherical model we are talking about culture that is very high indeed: stratospheric.
We don’t have any intention of wiping out standard music consumption. We just want to provide opportunities for those who love it to listen to other kinds as well. To paraphrase T. E. Lawrence, we could say that Gràcia Territori Sonor tries to avoid allowing the industry’s determination to lead fans to just one kind of music to end up killing their interest in music in general.
Distance endows objects with vague qualities and singular powers: who hasn’t heard it said that today’s experimentation will be tomorrow’s pop music? Even so, today’s experimentation is made today, and it makes sense to listen to it today. It may indeed end up being tomorrow’s cheesy music, specially if you take into account the kind of clearly reactionary music that currently calls itself experimental, which has taken root in the habits and fashions linked to the arts. A comfortable social imaginary based on fast food and food that fancies itself eternal. The menus that we offer here are designed for explorers, not specialists. If we don’t listen to these other kinds of music too, we’d end up settling for the more or less faithful replicas that, with chequebook logic, become legitimised as counternegative opportunists. We don’t talk about experimental fast-food or jet-sets. And Gràcia is not the Soho of Europe. And, obviously, this is not a festival, but a laboratory in which you are invited to take part.

the Gràcia Territori Sonor Team