Gràcia
Territori
Sonor

HOME
llibre
Gràcia
Territori
Sonor

HOME
contact

surface mail
P.O. BOX 9234
08080 Barcelona
Spain

telephone
++ 34 93 237 37 37

e-mail
info@gracia-territori.com


our space at myspace
gracia territori sonor


history links staff

www.gracia-territori.com
has been successively
webmastered from
1997 to 2008 by

philippe bertrand
alain wergifosse
victor nubla
peso pluma
philippe bertrand


photos

W
e recommend to use
the Firefox browser
to navigate our website.


get-firefox
gtslem2008

CASICUARTETO
LUMIÈRE

(Barcelona)
dijous 2 d’octubre, 21 h.
Lluïsos de Gràcia (bar)
Plaça del Nord, 7-10

entrada lliure / entrada libre /  free admission

casi

Reconvertit en trio per a l’ocasió, aquest comando d’acordionistes (format per Teresa Llibre, Samuel Letellier i Laia Pedrola) té la molt sana virtut de no conèixer limitacions estilístiques i sí reptes a assolir. En aquesta nit inaugural del dispositiu LEM oferiran un lluminós preàmbul a l’estrena de les peces de John Cage: una antologia de cançons que abasten des del rock més musculós fins al cabaret berlinès, passats pel seu particular sedàs instrumental i amb una relació comuna molt especial amb el nom del genial compositor... i fins aquí podem parlar. Johns a la gàbia és una invitació a descobrir aquesta proposta juganera i desacomplexada.

Reconvertido en trío para la ocasión, este comando de acordeonistas (formado por Teresa Llibre, Samuel Letellier y Laia Pedrola) tiene la muy sana virtud de no conocer limitaciones estilísticas y sí retos por alcanzar. En esta noche inaugural del dispositivo LEM ofrecerán un luminoso preámbulo al estreno de las piezas de John  Cage: una antología de canciones que abarcan desde el rock más musculoso hasta el cabaret berlinés, pasados por su particular tamiz instrumental y con una relación común muy especial con el nombre del genial compositor... y hasta aquí podemos hablar. Johns a la gàbia és una invitación a descubrir esta propuesta juguetona y desacomplejada.

One of the very wholesome virtues of this accordionists' commando, transformed into a trio for the occasion (Teresa Llibre, Samuel Letellier and Laia Pedrola), is its refusal to recognise stylistic limitations while being perfectly aware of new challenges to be met. On this opening night of the LEM dispositif, they will present a luminous preliminary to the premiere of John Cage pieces: an anthology of songs ranging from muscular rock to Berlin cabaret, sifted through their own personal instrumental filter. And with a very special link to the name of that brilliant composer... but that's all we can reveal.Johns a la Gàbia is an invitation to discover and enjoy their playful, uninhibited show.

JOHN CAGE’S SONG BOOKS
(Cagliari/Barcelona)
dijous 2 d’octubre, 22 h.
teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

ticket 6 €

cage

Entre l’agost i l’octubre de 1970, John Cage va dur a terme un extraordinari treball d’exploració de la veu humana i les seves relacions amb la música i l’art escènic; Song Books és un conjunt de 90 peces concebudes com a solos de diversos formats, una combinació de cantates, teatre i electrònica inspirades en textos d’Erik Satie i Henry David Thoreau. Ara, el músic sard Alessandro Olla duu al LEM una selecció de 22 d’aquestes peces, un espectacle hipnòtic i delicat que es presenta per primera vegada a Espanya i en el qual Olla (música) comptarà amb la participació d’Alessandra Giura Longo (veu) i Tama Kettar (dansa). Afineu ulls i oïdes i degusteu lentament: d’aquestes exquisideses no en gaudim  cada dia

Entre agosto y octubre de 1970, John Cage llevó a cabo un extraordinario trabajo de exploración de la voz humana y de sus relaciones con la música y el arte escénico; Song Books es un conjunto de 90 piezas concebidas como solos de varios formatos, una combinación de cantatas, teatro y electrónica inspiradas en textos de Erik Satie y Henry David Thoreau. Ahora, el músico sardo Alessandro Olla trae al LEM una selección de 22 de estas piezas, un espectáculo hipnótico y delicado que se presenta por primera vez en España y en el que Olla (música) contará con la participación de Alessandra Giura Longo (voz) y Tama Kettar (danza). Afinen ojos y oídos y degusten lentamente: no disfrutamos de estas exquisiteces todos los días.

Between August and October 1970, John Cage carried out an extraordinary study of the human voice and its relationship to music and the performing arts; Song Books is a set of 90 pieces developed as solos in various formats, a mix of cantatas, theatre and electronica based on texts by Erik Satie and Henry David Thoreau. Now, Sardinian musician Alessandro Olla brings a selection of 22 of these pieces to LEM for the Spanish premiere of a hypnotic, subtle production in which Olla (music) will collaborate with Alessandra Giura Longo (vocals) and Tama Kettar (dance). Sharpen your eyes and ears and take your time: you don't get to enjoy such exquisiteness every day.

LLORENÇ BARBER
(Aïelo de Malferit)
divendres 3 d’octubre, 22 h.
MACBA auditori
Plaça dels Àngels, 1

ticket 6 €

llorenc

Campanologia, música multifocal, improvisació... els terrenys pels quals transita l’obra de Llorenç Barber tenen quelcom  d’únic, un ritualisme musical tel·lúric tant influït per John Cage com per la seva relació amb el col·lectiu ZAJ, que pot endinsar-se en espais públics de gran evergadura o bé transformar-se subtilment per adaptar-se a situacions més domèstiques (que no domesticades). Barber obrirà aquest cicle de pioners al MACBA tot presentant Barberidades, un espectacle de miscel·lània, un compendi inèdit de la seva obra on es combinen peces fonètiques, petites orgies campanològiques, peces volants i d’altres de profund solatge.

Campanología, música multifocal, improvisación... los terrenos por los que transita la obra de Llorenç Barber tienen algo único, un ritualismo musical telúrico tan influido por John Cage como por su relación con el colectivo ZAJ, y quepuede adentrarse en espacios públicos de gran envergadura o bien transformarse sutilmente para adaptarse a situaciones más domésticas (que no domesticadas). Barber abrirá este ciclo de pioneros en el MACBA presentando Barberidades, un espectáculo de miscelánea, un compendio inédito de su obra en el que se combinan piezas fonéticas, pequeñas orgías campanológicas, piezas volantes y otras de profundo poso.

Campanology, multifocal music, improvisation… there is something unique about the territories that Llorenç Barber explores in his work, a telluric ritualism  so influenced by John Cage as by his relatioship with JAZ collective, and that can penetrate hallowed public spaces but just as easily transform itself subtly to adapt to more domestic (but not domesticated) circumstances. Barber will open this year’s program featuring pioneers  at the MACBA introducing Barberidades, a miscelaneous show, an outrageous compendium of his work where he combines phonetic pieces, little campanological orgies, fliying themes and another ones of deep sediment.

OSSO EXÓTICO
(Lisboa)
dissabte 4 d’octubre, 21 h.
teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

ticket 6 € (2 concerts)

osso

Aquest trio format pels germans David i André Maranha i per Patrícia Machás és sens dubte una de les formacions històriques i capdavanteres de l’experimentació musical a Portugal. La seva és una música de tonalitats intenses i perímetres angulosos, que es mou amb una esfereïdora naturalitat per l’industrialisme, el drone o la psicodèlia, concebuda per incidir directament en el nostre estat anímic sense peatges conceptuals ni virolles argumentatives. Després d’haver deconstruït els orgues de les esglésies de mig món i d’haver compartit projecte discogràfic amb Z’EV, arriben per primera vegada a Espanya obrint el foc de les sessions que aquest any el LEM dedica a Portugal. Ni rastre de saudade...

Este trío formado por los hermanos David y André Maranha y por Patrícia Machás es sin duda una de las formaciones históricas que abanderan la experimentación musical en Portugal. La suya es una música de tonalidades intensas y perímetros angulosos que se mueve con una estremecedora naturalidad por el industrialismo, el drone o la psicodelia y concebida para incidir directamente en nuestro estado anímico sin peajes conceptuales ni virolas argumentativas. Después de haber deconstruido los órganos de las iglesias de medio mundo y haber compartido proyecto discográfico con Z’EV, llegan por primera vez a España abriendo el fuego de las sesiones que este año el LEM dedica a Portugal. Ni rastro de saudade...

There is no doubt that the trio made up by brothers David and André Maranha and Patrícia Machás has been one of the standard-bearers in the history of music experimentation in Portugal. With intense shades and angular outlines, the group’s music moves with spine-chilling ease through industrialism, drone and psychedelia, designed to alter our state of mind directly, without conceptual tolls or narrative flourishes. Having deconstructed the organs of churches around the world and participated in a joint recording project with Z'EV, they touch down for the first time in Spain to fire the first round of the Portugal sessions at this year’s LEM. With not the slightest sign of saudade...

DARK MATTER
(París/Berlin)
dissabte 4 d’octubre, 22 h.
teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

ticket 6 € (2 concerts)

dark

Segons els astrofísics, la “matèria fosca” (impossible d’observar directament ja que no emet cap tipus de radiació electromagnètica) és present a tot el cosmos: afecta el camp gravitacional dels cossos i el seu estudi permetria endinsar-se en els passatges més remots i arcans de la formació de l’univers. Partint d’aquesta premissa, Kasper T. Toeplitz i Antoine Chessex (un dels membres de Monno) construeixen un dens tapís de tonalitats extremes, una eclosió de galàxies sonores flirtejant amb el col·lapse que conviden a un viatge a ulls clucs a través de paisatges en runes i de big bangs abissals. Benvinguts a la cara més crua de l’espai més profund.

Según los astrofísicos, la “materia oscura” (imposible de observar directamente, ya que no emite ningún tipo de radiación electromagnética) está presente en todo el cosmos: afecta el campo gravitacional de los cuerpos y su estudio permitiría penetrar en los pasajes más remotos y arcanos de la formación del universo. Partiendo de esta premisa, Kasper T. Toeplitz y Antoine Chessex (uno de los miembros de Monno) construyen un denso tapiz de tonalidades extremas, una eclosión de galaxias sonoras que flirtean con el colapso e invitan a un viaje a ciegas a través de paisajes en ruinas y de big bangs abismales. Bienvenidos a la cara más cruda del espacio más profundo.

According to astrophycisists, “dark matter” (which can’t be observed directly, because it doesn’t emit any kind of electromagmentic radiation) can be found all over the cosmos: it affects the gravitational field of bodies, and by studying it we can penetrate into the most distant and mysterious passages of the creation of the universe. With this premise as their starting point, Kasper T. Toeplitz and Antoine Chessex (one of the members of Monno) weave a dense tapestry of extreme tonalities, emergent sound galaxies that flirt with collapse and invite us on a blindfolded journey through devastated landscapes and abysmal big bangs. Welcome to the wildest side of deepest space.

MELUSINA / ZA
Barcelona
dijous 9 d’octubre, 19,30 h.
Elèctric
Travessera de Gràcia, 233

entrada lliure/entrada libre/free admission

melu

L’editorial Melusina i el dispositiu LEM tenen el plaer de presentar un projecte dedicat a combatre l’anestèsia social i l’embadaliment urbà: Odio Barcelona és una proposta conjunta dels escriptors A. Fernández Mallo, Llucia Ramis, E. Fernández Porta, Lucía Lijtmaer, Matías Néspolo i Javier Calvo, entre d’altres, que bombardeja sense pietat sobre les façanes d’una ciutat massa sovint convertida en pur simulacre. Un exercici de franctiradors que tindrà en aquesta ocasió com a aliats ZA, banda guerrillera com poques, que presentarà nou disc al crit d’Eki Eki Eki Eki Kazam!!! Tot plegat, evidentment, un còctel explosiu.

La editorial Melusina y el dispositivo LEM tienen el placer de presentar un proyecto dedicado a combatir la anestesia social y el embelesamiento urbano: Odio Barcelona es una propuesta conjunta de los escritores A. Fernández Mallo, Llúcia Ramis, E. Fernández Porta, Lucía Lijtmaer, Matías Néspolo y Javier Calvo, entre otros, que bombardea sin piedad sobre las fachadas de una ciudad convertida demasiado a menudo en puro simulacro. Un ejercicio de francotiradores que tendrá en esta ocasión como aliados a ZA, banda guerrillera donde las haya, que presentará nuevo disco al grito de ¡¡¡Eki Eki Eki Eki Kazam!!! Se trata, evidentemente, de un cóctel explosivo.

The publisher  Melusina and the LEM dispositif are pleased to present a project designed to combat social anaesthesia and urban bewilderment: Odio Barcelona (“I hate Barcelona”) is a group project by writers A. Fernández Mallo, Llucia Ramis,
E. Fernández Porta, Lucía Lijtmaer, Matías Néspolo and Javier Calvo, among others, that mercilessly bombards the facades of a city that is all too often a mere simulacrum. A sniper operation that will be joined for the occasion by ZA – gerrilla group if there ever was one – who will launch their new album to the cry of Eki Eki Eki Eki Kazam!!!. We are clearly dealing with an explosive cocktail.

SAGARRA-SUBIRANA
(Barcelona)
dijous 9 d’octubre, 22 h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

ss

Una edició del dispositiu LEM com aquesta, dedicada a la veu humana, no podia deixar passar l’oportunitat de reunir dues de les vocalistes més preuades de Catalunya i més enllà. Mariona Sagarra, amb una formació clàssica que després ha redirigit cap a sendes cada cop més expressives i arriscades, ha actuat amb artistes com Carles Santos, Xavier Maristany i Walter Thompson. Anna Subirana, per la seva banda, va formar part del mític grup a cappella Stupendams, i ara mateix és l’altra meitat del duet Araki (juntament amb Joan Saura). Dos torrents sonors de cabal indessecable, que aquesta nit confluiran en una cataracta plena d’emocions i cromatismes. Un plaer.

Una edición del dispositivo LEM como esta, dedicada a la voz humana, no podía desaprovechar la oportunidad de reunir a dos de las vocalistas más apreciadas de Cataluña y más allá. Mariona Sagarra, con una formación clásica que después ha redirigido hacia sendas cada vez más expresivas y arriesgadas, ha con artistas como Carles Santos, Xavier Maristany y Walter Thompson. Anna Subirana, por su lado, formó parte del mítico grupo a cappella Stupendams y ahora mismo es la otra mitad del dueto Araki (junto con Joan Saura). Dos torrentes sonoros de caudal insecable, que esta noche confluirán en una catarata llena de emociones y cromatismos. Un placer.

This year’s LEM dispositif, which is dedicated to the human voice, couldn’t miss the opportunity to bring together two of the best-loved female singers in Catalonia and beyond. Mariona Sagarra, a classically trained singer who became drawn to increasingly expressive and daring paths, has performed with artists like Carles Santos, Xavier Maristany and Walter Thompson. Meanwhile, Anna Subirana was part of the mythical a cappella group Stupendams, and is now the other half of the duo Araki (with Joan Saura). For one evening, these two torrents of sound that shall never run dry will converge into a waterfall of emotions and chromatism. A real pleasure.

JUAN PABLO VILLA
(Mèxic D.F.)
dijous 9 d’octubre, 23 h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

juan

Fa ja un temps que a Mèxic el terreny de la música està experimentant una notable sacsejada gràcies a l’aparició de tota una generació de creadors vinculats a la recerca experimental i a l’abandó dels tòpics. Juan Pablo Villa és un dels responsables d’aquest moviment tectònic i la veu, el seu instrument més preuat i versàtil. Amb una sorprenent varietat de registres que abasten des de cants mongols fins a l’inuit passant per l’atonalitat i les sonoritats multifòniques, la veu de Juan Pablo Villa és un univers per si sola; una apassionant mescla de textures, paisatges i mites servida amb un màgic sentit de la improvisació i la sorpresa. Aquí presenta La Gruta de Baba, un autèntic atles fonètic de gaudi obligat.

Hace ya un tiempo que en México el terreno de la música está viviendo una notable sacudida gracias a la aparición de una amplia generación de creadores vinculados a la búsqueda experimental y al abandono de los tópicos. Juan Pablo Villa es uno de los responsables de este movimiento tectónico y la voz, su instrumento más valioso y versátil. Con una sorprendente variedad de registros que abarcan desde cantos mongoles hasta el inuit pasando por la atonalidad y las sonoridades multifónicas, la voz de Juan Pablo Villa es un universo por sí misma; una apasionante mezcla de texturas, paisajes y mitos servida con un mágico sentido de la improvisación y la sorpresa. Aquí presenta La Gruta de Baba, auténtico atlas fonético de obligado deleite.

For some time now, Mexico's music scene has been shaken up by the emergence of a whole generation of artists who are interested in experimentation and turning their backs on cliches.  Juan Pablo Villa is one of the people behind this tectonic shift, and  his voice remains his most valuable and versatile instrument. With a surprisingly varied range that goes from Mongolian song to Innuit, with atonality and multiphonic sounds along the way, Juan Pablo Villa's voice is a universe in itself – a fascinating mix of textures, landscapes and myths presented with a magical sense of improvisation and the unexpected. Here he will introduce La Gruta de Baba, a phonetic atlas that is bound to delight.

PACIFIC 231 + LT. CARAMEL
(Dublin-Annecy)
divendres 10 d’octubre, 22 h.
MACBA auditori
Plaça dels Àngels, 1

ticket 6 €

pac

De la cacera de sons a l’industrialisme passant per la relectura de l’ètnica i la improvisació, la sessió conjunta que ofereixen al MACBA Pierre Jolivet (Pacific 231) i Philippe Blanchard (Lt. Caramel) promet ser una cristal·lització dels trànsits més apassionants de la música experimental francesa als darrers anys. Jolivet va militar en les mateixes faccions en què eclosionaren formacions com Étant Donnés o Le Syndicat abans d’endinsar-se en textures musicals més subtils i ambientals. Per la seva banda, Blanchard, que va formar part dels mítics Dernier du Culte, fa de les sonoritats matèriques capturades en els seus viatges la matriu d’un projecte de minuciosa acusmàtica. Si ja per separat ambdós resulten magnètics, imagineu-los compartint escenari amb Message pour l’enfer...

De la caza de sonidos al industrialismo pasando por la relectura de la étnica y la improvisación, la sesión conjunta que ofrecen en el MACBA Pierre Jolivet (Pacific 231) y Philippe Blanchard (Lt. Caramel) promete ser una cristalización de los tránsitos más apasionantes de la música experimental francesa en los últimos años. Jolivet militó en las facciones del industrialismo francé . Por su lado, Blanchard, que formó parte de los míticos Dernier du Culte, hace de las sonoridades matéricas capturadas en sus viajes la matriz de un proyecto de minuciosa acusmática. Si ya por separado ambos resultan magnéticos, imagínenlos compartiendo escenario en Message pour l’enfer...

From hunting for sounds to industrialism, ethnic re-readings and improvisation, the double bill of Pierre Jolivet (Pacific 231) and Philippe Blanchard (Lt. Caramel) together at the MACBA promises to crystalise the most fascinating episodes in French experimental music in recent years. Jolivet was a paid-up member of french factions of industriaslism. Meanwhile, Blanchard, who was part of the legendary Dernier du Culte, uses the elemental sounds he captures on his journeys to create the matrix of a new meticulously acousmatic project. Magnetic on their own, just imagine them  together  on stage in Message pour l’enfer...

cara

ESQUEMA
(Molins de Rei-Barcelona)
dissabte 11 d’octubre, 21 h.
teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

ticket 6 € (2 concerts)

esq

Què succeeix quan dues ments diletants i bullicioses decideixen trobar-se en algun punt de l’espai-temps i no contents amb això crear un discurs propi? Si es tracta de Xavier Tort (trompetista i cabalista a qui hem vist amb gent com l’Orquesta de la Muerte i Trio Lio) i Dargelos (un dels exponents més elegants i sòlids de l’electrònica experimental a Catalunya), el resultat és l’esbós d’una realitat paral·lela de la qual sens dubte ens resultarà difícil fugir. Esquema és precisament això, el diagrama d’un territori musical de textures sorprenents, viaranys d’improvisació furiosa i d’altres estratègies encaminades a capgirar l’ordre de les coses. Quelcom tan simple com sorprenent.

¿Qué sucede cuando dos mentes diletantes y bulliciosas deciden encontrarse en algún punto del espacio-tiempo y, no contentos con esto, crear un discurso propio? Si se trata de Xavier Tort (trompetista y cabalista al que hemos visto con gente como la Orquesta de la Muerte y Trio Lio) y Dargelos (uno de los exponentes más elegantes y sólidos de la electrónica experimental en Cataluña), el resultado es el esbozo de una realidad paralela de la que sin duda nos resultará difícil escapar. Esquema es precisamente esto, el diagrama de un territorio musical de texturas sorprendentes, veredas de improvisación furiosa y otras estrategias dirigidas a sacudir el orden de las cosas. Algo tan simple como sorprendente.

What happens when two dilettante, lively minds decide to meet at a particular point in space-time and, when that’s not enough, create their own discourse? If we're talking about Xavier Tort (trumpet player and cabalist who we've seen with people like the Orquesta de la Muerte and Trio Lio) and Dargelos (one of the soundest, most elegant exponents of experimental music in Catalonia), the result is the outlines of a parallel reality that we won’t easily be able to escape. Esquema is just that, a draft of a musical territory made up of unexpected textures, laneways of furious improvisation and other strategies designed to shake up the order of things. Simple and surprising in equal measures.

ANKITONER METAMARS
(Barcelona-Madrid)
dissabte 11 d’octubre, 22 h.
teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

ticket 6 € (2 concerts)

ank

Dues de les trajectòries més inquietes i excitants de l’experimentació musical a Espanya, Javier Piñango (Mil Dolores Pequeños, Destroy Mercedes) i Anki Toner (Superelvis) van decidir un bon dia compartir dèries, fílies i fòbies i, com a bon matrimoni de solters irreductibles, establir una complicitat molt personal, el resultat de la qual és aquest projecte. Ankitoner Metamars buceja en aigües aparentment tranquil·les: orfebreries electròniques que gronxen amb una suavitat despietada la veu d’un crooner juganer i descregut alhora. Però com en tota bona relació, les aparences enganyen: aquest no és un casori destinat a la convivència confortable, sinó a la seducció descarnada. Ai, l’amor...

Dos de las trayectorias más inquietas y excitantes de la experimentación musical en España, Javier Piñango (Mil Dolores Pequeños, Destroy Mercedes) y Anki Toner (Superelvis) decidieron un buen día compartir obsesiones, filias y fobias y, como buen matrimonio de solteros irreductibles, establecer una complicidad muy personal, cuyo resultado es este proyecto. Ankitoner Metamars bucea por aguas aparentemente tranquilas: orfebrerías electrónicas mecidas con una suavidad despiadada por la voz de un crooner juguetón y descreído a la vez. Pero como en toda buena relación, las apariencias engañan: este no es un bodorrio destinado a la convivencia confortable, sino a la seducción descarnada. Ay, el amor...

One fine day, Javier Piñango  and Anki Toner, whose careers map out two of the most restless and exciting trajectories in experimental music in Spain, decided to get together and share their obsessions, philias and phobias. And like any good marriage between die-hard bachelors, it led to a very singular complicity, which resulted in this project. Ankitoner Metamars navigates deep within seemingly calm waters: electronic silverwork rocked with mericless softness by the voice of a playful but skeptical crooner. But as in all good relationships, appearances are misleading: this is no mismatch fated to a dull coexistence, but rather to raw seduction. Oh, love…

MÚSICA RELACIONADA 96.6
(Barcelona)
dissabte 11 d’octubre, 00 h.
Mi Bar
Guilleries, 6

entrada lliure / entrada libre /
free admission

mr

Rere aquests tres nombres s’amaga un històric procés d’oxigenació de les ones hertzianes a Barcelona, una conxorxa multicefàl·lica destinada a treure-li l’òxid al parc radiofònic. 96.6 és una proposta integrada per agents provocadors de Ràdio PICA i scannerFM que es presenta just ara i que posarà la cloenda d’aquesta jornada amb una sessió de selectors musicals al Mi Bar. Una festa en petit comitè en què els responsables directes d’aquesta nova guerrilla radiofònica emergiran de les trinxeres per posar a disposició d’aquells que ho vulguin les seves pulsions, intencions i devocions musicals, fins i tot les més inconfessables. La ràdio ha mort, llarga vida a la ràdio!

Detrás de estos tres números se esconde un histórico proceso de oxigenación de las ondas herzianas en Barcelona, una confabulación multicefálica destinada a sacar todo el óxido al parque radiofónico. 96.6 es una propuesta integrada por agentes provocadores de Ràdio PICA y scannerFM que se presenta justo ahora y que pondrá la clausura de esta jornada con una sesión de selectores musicales en el Mi Bar. Una fiesta en familia en la que los responsables directos de esta nueva guerrilla radiofónica saldrán de las trincheras para poner a disposición de los que quieran sus pulsiones, intenciones y devociones musicales, incluso las más inconfesables. La radio ha muerto, ¡larga vida a la radio!

These three numbers are a front for a historic process to oxygenate Barcelona’s radio waves, a multi-headed conspiracy to scrape away the rust from radio broadcasting. 96.6, a project made up of agents provocateurs from Ràdio PICA and scannerFM which is just being presented now, will bring this evening to a close with a session of music selectors at Mi Bar. A family affair in which those directly responsible for this new radio guerrilla will leave the trenches to offer interested parties their pulsions, intentions and musical devotions - even the really unmentionable ones. Radio is dead, long live radio!

NIKKA
(Barcelona)
diumenge 12 d’octubre, 20 h.
Niu
Almogàvers, 208

ticket 5 €

nik

Nikka ha irromput a l’escena de l’electrònica de la mateixa manera que la seva música irromp a les nostres oïdes: amb una subtilesa crepitant, com un xarboteig d’escuma. La seva és una proposta que aporta una rara serenitat i al mateix temps una transparent energia. Paisatges d’una electrònica sinuosa, textures gairebé fractals i una suau invitació a la letargia dibuixen la seva música, sens dubte una de les grans revelacions d’aquest any i que en aquesta edició del festival fa marrada al Poblenou en la que és ja la segona col·laboració amb l’espai Niu. Dosifiqueu el vostre paladar durant el cap de setmana i deixeu part de la vostra tendència a la felicitat per a la tarda de diumenge. No us en penedireu.

Nikka ha irrumpido en la escena de la electrónica del mismo modo que su música invade nuestros oídos: con una sutileza crepitante, como una salpicadura de espuma. La suya es una propuesta que aporta una rara serenidad a la vez que una transparente energía. Paisajes de una electrónica sinuosa, texturas casi fractales y una suave invitación al letargo dibujan su música, sin duda una de las grandes revelaciones de este año y que en esta edición del festival recae en el Poblenou en la que será la segunda colaboración con el espacio Niu. Dosifiquen su paladar durante el fin de semana y dejen parte de su tendencia a la felicidad para la tarde del domingo. No se arrepentirán.

Nikka has invaded the electronica scene in the same way that her music invades our ears: with the crackling subtlety of splashing spray that transmits unusual serenity combined with a transparent energy. Sinuous electronica landscapes and fractal-like textures that gently invite lethargy define her music, which is one of this year’s big revelations and will be presented at Poblenou, in the festival's second collaboration with the venue Niu. Ration your taste buds over the weekend and put aside your tendency to happiness until Sunday afternoon. You'll be glad you did.

SELVA DE MAR
(Barcelona)
dijous 16 d’octubre, 20 h.
Espai Eart
Torrijos,  68

entrada lliure / entrada libre / free admission

se

Shasha Agranov i Pablo Wayne defineixen la seva música com “aquàtica”: un suggerent tapís d’atmosferes atemporals, gairebé utòpiques, que parteixen d’una base instrumental acústica (violoncel i hang) a la qual s’afegeixen diversos objectes i un eteri ús dels processos electrònics. Selva de Mar creen la banda sonora d’una Mediterrània imaginada (que no inventada), aquella que resideix a la memòria inconscient d’un territori que una vegada va ser místic i pastoral, enigmàtic i alhora proper. Potser per això la seva música s’ha pogut escoltar tant a Espanya i França com a Israel i Jordània. Acosteu-vos a aquestes Olas Invisibles  amb esperit generós: la proposta bé s’ho mereix.

Shasha Agranov y Pablo Wayne definen su música como “acuática”: un sugerente tapiz de atmósferas atemporales, casi utópicas, que parten de una base instrumental acústica (chelo y hang) a la que se añaden varios objetos y un etéreo uso de los procesos electrónicos. Selva de Mar crean la banda sonora de un Mediterráneo imaginado (que no inventado), ese que reside en la memoria inconsciente de un territorio que una vez fue al mismo tiempo místico y pastoral, enigmático y cercano. Quizá sea por eso que su música se ha podido escuchar tanto en España y Francia como en Israel y Jordania. Acérquense a estas Olas Invisibles  con espíritu generoso: la propuesta bien se lo merece.

Shasha Agranov  and Pablo Wayne define their music as “aquatic”: a tapestry of timeless, almost utopian atmospheres that bewitch the imagination, constructed over an acoustic base (cello and hang), superimposed with a variety of different objects and an ethereal use of electronic processes. Selva de Mar create a soundtrack to an imaginary (but not made-up) Mediterranean that lies in the subconscious memory of a territory that was once both mystical and pastoral, enigmatic and familiar. Perhaps that's why they have taken their music to Israel and Jordan as much as Spain and France. Approach to Olas Invisibles with the generous spirit it deserves..

ALFREDO COSTA  MONTEIRO
(Oporto/Barcelona)
dijous 16 d’octubre, 22 h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

alf

El cicle dedicat a Portugal segueix amb l’actuació d’un nom que és ja un clàssic no només de l’experimentació lusitana, sinó també de l’escena barcelonina més inquieta. Lligat a múltiples camps de la creació artística des de la seva arribada a Barcelona l’any 1992 (arts plàstiques, poesia sonora i visual, improvisació), Costa Monteiro ha estat integrant de projectes com Superelvis, Mut i Cremaster, i ara com ara és part estable del col·lectiu IBA d’improvisació al costat de noms com Ferran Fages i Pablo Rega. Sigui per mitjà de l’acordió, la guitarra elèctrica o d’un simple bocí de paper, les seves intervencions són sempre sorprenents i decidides a cercar la complicitat del públic. I aquesta no en serà pas una excepció.

El ciclo dedicado a Portugal sigue con la actuación de un nombre que es ya un clásico no sólo de la experimentación lusa, sino también de la escena barcelonesa más inquieta. Ligado a múltiples campos de la creación artística desde su llegada a Barcelona en 1992 (artes plásticas, poesía sonora y visual, improvisación), Costa Monteiro ha sido integrante de proyectos como Superelvis, Mut y Cremaster, y actualmente es parte estable del colectivo IBA de improvisación al lado de nombres como Ferran Fages y Pablo Rega. Sea mediante el acordeón, la guitarra eléctrica o de un simple pedazo de papel, sus intervenciones son siempre sorprendentes y resueltas a conseguir la complicidad del público. Y esta no será una excepción.

The sessions dedicated to special guest country Portugal continue with a performance by someone who is not just one of the legendary figures of Portugal's experimental scene, but also part of Barcelona's cutting-edge. Active in many creative fields since his arrival in 1992 (plastic arts, sound poetry and visual improvisation), Costa Monteiro has participated in projects like Superelvis, Mut and Cremaster, and is currently a stable member of the improvisation collective IBA, along with names like Ferran Fages and Pablo Rega. Whether on the accordion, the electric guitar or just a small piece of paper, his interventions are always unpredictable and determined to gain the complicity of audiences. This will be no exception.

POCKETBOOK OF LIGHTNING
(Lisboa)
dijous 16 d’octubre, 23h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

poc

La segona part d’aquesta nova sessió lusòfona arriba de la mà d’aquest duet integrat per Nuno Rebelo (guitarra) i Marco Franco (bateria) amb més de deu anys de treball conjunt i que pren ara el seu nom del llibre homònim de Jonathan Safran Foer. De la confluència entre Rebelo (amb una carrera com a improvisador i aventurer sonor que l’ha portat a treballar amb gent com Damo Suzuki, Dj Olive, Paolo Angeli i John Zorn) i Franco, un tot-terreny de la percussió amb flirts musicals a les seves esquenes de la categoria de Jim Black i Audrey Chen, es pot esperar precisament el que promet: un llampec musical, un aparell elèctric lleugerament perturbat que promet una nit realment moguda.

La segunda parte de esta nueva sesión lusófona llega de la mano de este dueto integrado por Nuno Rebelo (guitarra) y Marco Franco (batería) con más de diez años de trabajo conjunto y que toma ahora su nombre del libro homónimo de Jonathan Safran Foer. De la confluencia entre Rebelo (con una carrera como improvisador y aventurero sonoro que le ha llevado a trabajar con gente como Damo Suzuki, Dj Olive, Paolo Angeli y John Zorn) y Franco, un todoterreno de la percusión con flirteos musicales a sus espaldas de la categoría de Jim Black y Audrey Chen, se puede esperar precisamente lo que promete: un relámpago musical, un aparato eléctrico ligeramente perturbado que promete una noche realmente movida.

Part two of this next session of Portuguese sounds is brought to us by Nuno Rebelo (guitar) and Marco Franco (drums), a duo who have played together for over ten years and now take their name from the homonymous book by Jonathan Safran Foer. If you cross Rebelo (whose career as an improviser and sound adventurer has led him to work with people like Damo Suzuki, DJ Olive, Paolo Angeli and John Zorn) with Franco, a versatile percussionist who has had musical flirtations with the likes of Jim Black and Audrey Chen, you can expect exactly what their name promises: musical lightning. A slightly unstable electrical appliance that promises a stormy night.

EDUARDO POLONIO
(Pinar de la Capellanía)
divendres 17 d’octubre, 22 h.
MACBA auditori
Plaça dels Àngels, 1

ticket 6 €

ed

Tercera i darrera entrega  d’aquesta impactant representació de pioners de l’escena experimental  que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona acull en el decurs del LEM. I  si parlem de mestres espanyols, el nom d’Eduardo Polonio és indefugible. Punta de llança de la música electroacústica des de fa gairebé quaranta anys, Polonio és un artista polièdric que ha treballat amb creadors visuals de la categoria d’Eugeni Bonet i Ferran Garcia Sevilla, ha impulsat des de l’àmbit acadèmic la divulgació de l’electroacústica i ha integrat projectes històrics com Multimúsica (al costat de Claudio Zulián i Gabriel Brncic). Sigui per descobrir-lo per primera vegada o bé per retrobar-lo, la cita és d’aquelles que obren la gana. Indispensable.

Tercera y última entrega de esta impactante representación de pioneros de la escena experimental  que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona acoge en el decurso del LEM. Y si hablamos de maestros españoles, el nombre de Eduardo Polonio es ineludible. Punta de lanza de la música electroacústica desde hace casi cuarenta años, Polonio es un artista poliédrico que ha trabajado con creadores visuales de la categoría de Eugeni Bonet y Ferran Garcia Sevilla, ha impulsado desde el ámbito académico la divulgación de la electroacústica y ha integrado proyectos históricos  como Multimúsica . Sea para descubrirlo por primera vez o bien para reencontrarlo, la cita es de esas que despiertan el apetito. Indispensable.

Third and last episode of this impressive representation of experimental scene pioneers that the Museu d’Art Contemporani de Barcelona hosts in the context of LEM. And if we’re talking about Spanish maestros, there’s no going past Eduardo Polonio. At the forefront of electroacoustic music for most of the past four decades, Polonio is a multifaceted artist who has worked with visual artists of the stature of Eugeni Bonet and Ferran Garcia Sevilla and taken part in historic projects like Multimúsica , as well as helping to make electroacoustic music known in the academic world. Whether you are discovering him for the first time or coming back for more, this show is sure to wet your appetite. Not to be missed.

ERIKA STUCKY
(Oberwallis)
dissabte 18 d’octubre, 22 h.
CaixaForum
Av. Marquès de Comillas,  6-8
ticket 3 €

LKXA, Club Estrella, Carnet Joven y Carnet +25: 1,50€
Venda de tickets: Servicaixa i taquilles CaixaForum
Adquisició de tickets amb targetes de "la Caixa": 50%
Socis Mediateca, entrada gratuïta

er

Erika Stucky és una sorprenent artista nascuda a San Francisco però resident a Suïssa i una de les veus femenines més rellevants d’Europa. La seva és una proposta iconoclasta, hiperactiva, que treballa amb els formats de la performance o del cabaret i juga amb gèneres com el folk (concretament el yodel, el cant tradicional alpí), el jazz, el pop i el rock, tot sotmetent-los a un irreverent procés de deconstrucció en el qual la seva personal i privilegiada veu juga un paper fonamental. Amb Suicide Yodels descobrirem una babel desacomplexada, una síntesi d’arrels americanes, teutones i alpines acompanyades d’una potent banda instrumental i d’una posada en escena planificada per la pròpia artista. Ay-ee-oooo...!!!

Erika Stucky es una sorprendente artista nacida en San Francisco pero residente en Suiza y una de las voces femeninas más relevantes de Europa. La suya es una propuesta iconoclasta, hiperactiva, que trabaja con los formatos de la performance o del cabaret y juega con géneros como el folk (concretamente el yodel, el canto tradicional alpino), el jazz, el pop y el rock, sometiéndonos a un irreverente proceso de deconstrucción en el que su personal y privilegiada voz juega un papel fundamental. Con Suicide Yodels descubriremos una babel desacomplejada, una síntesis de raíces americanas, teutonas y alpinas acompañadas de una potente banda instrumental y de una puesta en escena planificada por la misma artista.

Switzerland-based, San Francisco-born Erika Stucky is a surprising artist who has become one of the most outstanding female voices working in experimental music in Europe today, Her iconoclastic and hyperactive stage shows use performance and cabaret formats to play with genres like folk (in particular traditional Alpine yodelling), jazz, pop and rock. She subjects them all to a no-holds-barred deconstruction process in which her singular, exceptional voice plays an essential role. With Suicide Yodels we’ll discover  an uninhibited Babel, a synthesis of American, Teutonic and alpine roots accompanied by a high-power instrumental group and a mis-en-scene designed by the artist herself.

ÀGAPE
(Barcelona)
diumenge 19 d’octubre, 13h.
Bar Almirall
Joaquin Costa, 33

entrada lliure / entrada libre /
free admission

a2008

La tan celebrada ritualística de reunir en un sol banquet música, poesia i gastronomia i que Gràcia Territori Sonor va engegar en la cloenda del LEM del 2006 torna enguany amb un format d’aperitiu saborós i ple de condiments interessants: Pep Pascual, el funambulista dels instruments de vent i part indissociable de la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, i Rafael Metlikovez, mitja taronja de Xavier Theros a Accidents Polipoètics, desplegaran les seves receptes al costat de Pedro Ramos, cuiner, músic i director de A Casa Portuguesa. Així, el país convidat d’enguany al LEM s’afegeix a aquesta rauxa dels sentits que tindrà, en la immortal Casa Almirall, el millor amfitrió possible. Salut i ÀGAPE!

La tan celebrada ritualística de reunir en un solo banquete música, poesía y gastronomía, que  Gràcia Territori Sonor empezó en la clausura del LEM del 2006, vuelve este año en formato de sabroso aperitivo, aliñado con condimentos interesantes: Pep Pascual, el funámbulo de los instrumentos de viento y parte indisociable de la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, y Rafael Metlikovez, media naranja de Xavier Theros en Accidents Polipoètics, desplegarán sus recetas al lado de Pedro Ramos, cocinero, músico y director de A Casa Portuguesa. Así, el país invitado de esta edición del LEM se suma a esta eclosión de los sentidos que tendrá, en la inmortal Casa Almirall, el mejor anfitrión posible. ¡Salud y ÀGAPE!

The well-known ritual of bringing together music, poetry and gastronomy in one big feast, was started by Gràcia Territori Sonor for LEM’s closing night in 2006. This year, it’s back in the form of a tasty aperitif, seasoned with some interesting spices: Pep Pascual, a balancing act of wind instruments and an essential part of Pascal Comelade’s Bel Canto Orchestra, and Rafael Metlikovez, the other half of Xavier Theros in Accidents Polipoètics, will reveal their recipes alongside Pedro Ramos, chef, musician and director of A Casa Portuguesa. Thus the guest country at this year's LEM will participate in this climax of the senses, unbeatably hosted by the immortal Casa Almirall. Cheers and ÀGAPE!

IMPRO-NIT
(Barcelona)
dimecres 22 d’octubre, 22 h.
Elèctric
Travessera de Gràcia, 233

ticket 3 €

im

En la millor tradició dels clubs jazzístics i canalles, l’Elèctric obre el tercer dimecres de cada mes el seu petit santuari musical perquè Aixònoéspànic, el trio d’improvisació força malintencionada de Victor Nubla, Quicu Samsó i Albert Guitart, exerceixi d’amfitrió i mestre de cerimònies d’una sessió en què compartiran les seves descàrregues, tempestes i elucubracions amb una sucosa nòmina d’artistes i amics convidats. En aquesta ocasió hi fan estada dos reforços de luxe: Agustí Martínez, saxofonista esdevingut ja clàssic contemporani sense pal·liatius i Eli Gras, hiperactiva agitadora i membre del col·lectiu La Olla Exprés i de la banda Motor Combo, que aportará tota la seva imaginació a les textures del baix i la guitarra elèctrica modificats.

En la mejor tradición de los clubes jazzísticos y canallas, el Elèctric abre el tercer miércoles de cada mes su pequeño santuario musical para que Aixònoéspànic, el trío de improvisación bastante malintencionada de Victor Nubla, Quicu Samsó y Albert Guitart, ejerza de anfitrión y maestro de ceremonias de una sesión en la que compartirán sus descargas, tormentas y elucubraciones con una suculenta nómina de artistas y amigos invitados. En esta ocasión acogerán dos refuerzos de lujo: Agustí Martínez, saxofonista convertido ya en clásico contemporáneo sin paliativos y Eli Gras, hiperactiva agitadora y miembro del colectivo La Olla Exprés y de la banda Motor Combo, que aportará toda su imaginación a las texturas del bajo y la guitarra eléctrica modificados.

On the third Wednesday of every month, in the best tradition of dodgy Jazz clubs, the Elèctric opens the doors of its little music sanctuary to let the reasonably ill-intentioned trio Aixònoéspànic (by Victor Nubla, Quicu Samsó and Albert Guitart) host and exert of Master of Ceremonies of a session in which they share discharges, storms and lucubrations with a succulent lineup of guest artists and friends. On this occasion they will host two reinforcements of luxury: Agustí Martínez, saxophonist converted already in a contemporary classic without palliatives and Eli Gras, hyperactive agitator and member of the collective La Olla Exprés and of the band Motor Combo, that will provide all her imagination to the textures of the modified electric guitar and bass.

THE ROOM
(Marsella)
dijous 23 d’octubre, 22 h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

the room

Vinculat a la improvisació des que el 1978 fundà el Group of Search and Musical Improvisation, Jean Marc Montera ha espargit la seva producció per camins extraordinàriament personals lligats a gairebé totes les disciplines (dansa, cinema, videocreació...) i ha conspirant al costat de noms com Fred Frith, Jim Meneses i David Moss. Pres per la hiperactivitat, el 2000 crea Montévidéo, centre de creació contemporània ubicat a Marsella, i un any més tard funda l’Ensemble d’Improvisateurs Européens. Enguany desembarcarà  al LEM amb el seu projecte The Room, duet format conjuntament amb Sophie Gonthier. Rock directe i sense complexes: fa falta més?

Vinculado a la improvisación desde que en 1978 fundara el Group of Search and Musical Improvisation, Jean-Marc Montera ha diseminado su producción por caminos extraordinariamente personales vinculados a casi todas las disciplinas (danza, cine, videocreación...) y conspirando al lado de nombres como Fred Frith, Jim Meneses y David Moss. Preso de la hiperactividad, en el año 2000 crea Montévidéo, centro de creación contemporánea ubicado en Marsella, y un año más tarde funda el Ensemble d’Improvisateurs Européens. Este año desembarcará  en el LEM  con su proyecto The Room, dueto formado con Sophie Gonthier. Rock directo y sin complejos: ¿se necesita algo más?

After binding himself to improvisation by founding the Group of Search and Musical Improvisation in 1978, Jean-Marc Montera went on to spread his works through unusually personal paths that touched on nearly all disciplines (dance, film, videoart...) with accomplices like Fred Frith, Jim Meneses and David Moss. In 2000, a slave to hyperactivity, he created Montévidéo, a contemporary arts production centre in Marseille, and then the Ensemble d’Improvisateurs Europeéns a year later. This year he touches down at LEM with his project The Room, a duo with Sophie Gonthier. Direct, uninhibited rock. What more could you want?

YE77A
(Lisboa)
dijous 23 d’octubre, 23 h.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de St. Antoni 6-8

ticket 6 € (2 concerts)

ye

Intentar definir el treball d’aquesta artista portuguesa suposa endinsar-se en un univers extraordinàriament personal dotat d’un rar equilibri entre el rigor conceptual, la sensualitat escènica i l’experimentació estilística. A mig camí de la performance, la creació visual i l’electrònica, Ye77a ofereix, amb el projecte de la seva trilogia The Brain Soundtrack, un fluxe continu d’evocacions, una petita nissaga de treballs suggerents i poètics sobre la noció de cos i les seves fronteres. Back and Forward és l’episodi que aquí presenta. Epifanies per al nou mil·leni servides amb una pertorbadora bellesa.

Intentar definir el trabajo de esta artista portuguesa supone penetrar en un universo extraordinariamente personal dotado de un inusual equilibrio entre el rigor conceptual, la sensualidad escénica y la experimentación estilística. A medio camino entre la performance, la creación visual y la electrónica, Ye77a ofrece, con el proyecto de su trilogía Brain Soundtrack,   un flujo continuo de evocaciones, una pequeña saga de trabajos sugestivos y poéticos sobre la noción de cuerpo y sus fronteras. Back  and Forward  es el episodio que aquí presenta. Epifanías para el nuevo milenio servidas con una perturbadora belleza.

To attempt to define the work of this Portuguese artist is to penetrate into an extraordinarily personal universe equipped with an unusual balance of conceptual rigour, sensuality and formal experimentation.Between performance, visual creation and electronics,  Ye77a offers, with the project of his trilogy Brain Soundtrack, a continuous flow of evocations, a small saga of suggestive, poetic works on the idea of the body and its limits. Back and Forward is the episode that will introduce tonight. Epiphanies for a new millennium, brought to you with disquieting beauty.

GONZALO ESCARPA
(Madrid)
divendres 24 d’octubre, 20 h.
L’Obrador-Sala Beckett
Alegre de  Dalt, 55, 2-A 1

entrada lliure/entrada libre/free admission

go

Aquest jove poeta madrileny s’ha llaurat una merescudíssima reputació com a instigador poètic: seus són projectes com Redfósforo, el Centro de Difusión Poética de Madrid, Humanimalidad i Circo de Pulgas. Ha passejat la seva producció per nodes tan dispars com París, Milà i Beijing, i la seva obra escrita, al marge d’aparèixer en nombroses compilacions i antologies a quina més batalladora, es pot trobar a Fatiga de de materiales (2006). Gonzalo Escarpa obrirà aquesta nit propost al LEM oferint un ventall de les seves darreres exploracions, que abasten la poesia escènica, l’oralitat i la interacció entre poètica i visualitat. Una polièdrica exquisidesa.

Este joven poeta madrileño se ha labrado una mecidísima reputación como instigador poético: suyos son proyectos como Redfósforo, el Centro de Difusión Poética de Madrid, Humanimalidad y Circo de Pulgas. Ha paseado su producción por nodos tan dispares como París, Milán y Beijing, y su obra escrita, al margen de aparecer en numerosas compilaciones y antologías a cual más batalladora, se puede encontrar en Fatiga de materiales (2006). Gonzalo Escarpa abrirá esta velada propost en el LEM ofreciendo una muestra de sus más recientes exploraciones, que abrazan la poesía escénica, la oralidad y la interacción entre poética y visualidad. Una poliédrica exquisitez.

This young poet from Madrid has managed to carve out a hard-earned reputation as a poetic instigator: his projects include Redfósforo, the Centro de Difusión Poetica de Madrid, Humanimalidad and Circo de Pulgas. He has strutted his stuff through hubs as diverse as Paris, Milan and Beijing, and apart from being included in numerous compilations and anthologies – each more combative than the last – his written work has also been published as Fatiga de materiales (2006). Gonzalo Escarpa is set to open LEM’s propost evening with a sample of his latest meanderings, which embrace performance poetry, spoken word and the interaction between poetry and visuals. Multifaceted exquisiteness.

NORA GOMRINGER
(Bamberg)
divendres 24 d’octubre, 20,30 h.
Obrador-Sala Beckett
Alegre de Dalt, 55, 2A-1

entrada lliure/entrada libre/free admission

nor

Més enllà del pòsit que suposa seguir l’estirp d’Eugen Gomringer, un dels pares de la poesia concreta, el cert és que Nora Gomringer ha adquirit ja, malgrat la seva joventut, un estatus personalíssim en el panorama poètic europeu. Un autèntic animal escènic que combina textos poderosos amb una imponent presència vocal, Gomringer és una poetessa valenta i polivalent, que treballa sovint amb el dj Roland Krefft i que s’ha deixat veure als EUA, el Canadà i tota Europa presentant sets d’una força inqüestionable, a mig camí del recitat tradicional, l’slam i la performance. Aquesta nit propost del dispositiu LEM culmina així amb un autèntic vendaval poètic, rapsòdia visceral en estat pur.

Más allá del poso que supone seguir la estirpe de Eugen Gomringer, uno de los padres de la poesía concreta, lo cierto es que Nora Gomringer ha adquirido ya, a pesar de su juventud, un estatus personalísimo en el panorama poético europeo. Un auténtico animal escénico que combina poderosos textos con una imponente presencia vocal. Gomringer es una poeta valiente y polivalente, que trabaja a menudo con el dj Roland Krefft y que se ha dejado ver en EEUU, Canadá y toda Europa presentando sets de una fuerza indiscutible, a camino del recitado tradicional, el slam y la performance. Esta noche propost del  dispositivo LEM culmina así con un auténtico vendaval poético. Rapsodia visceral en estado puro.

In spite of her youth and the burden of being part of the lineage of Eugen Gomringer, one of the fathers of concrete poetry, Nora Gomringer has truly managed to stake out her own personal niche on the European poetry scene. A true stage animal who combines powerful texts with an imposing vocal presence, Gomringer is a brave, versatile poet who has often collaborated with dj Roland Krefft and has perfomed in the USA, Canada and all over Europe. Her sets pack a punch, somewhere between a traditional poetry recital, slam and performance. This propost night brought to you by the LEM dispositif will close with gale force. Pure visceral rhapsody.

DYAD
(Novosibirsk)
divendres 24 d’octubre, 22 h.
Antigua Casa Haiku
Milà i Fontanals, 14

entrada lliure / entrada libre / free admission

dyad

El desembarcament aquest any a Barcelona de la Red Bull Music Academy porta al Cabaret Hofmann (hostatjat en aquesta ocasió a l’Antigua Casa Haiku) un dels seus descobriments més sucosos: rere aquest nom s’amaga Evgeny Gavrilov, un jove músic i productor rus a qui sens dubte el fet de néixer el Dia Internacional de la Ràdio va abocar a la cruïlla inesgotable que uneix música i tecnologia. Dyad reconverteix les sonoritats que extreu del baix i del teclat en una muntanya russa (i mai millor dit) de ritmes i textures cada cop més trepidants, que deixen petites etiquetes com electro, ambient o drum’n’bass. Aquí presentarà Perfect Weekend, una ajustada banda sonora per a èpoques poblades per titans i fosca vegetació.

l desembarco este año en Barcelona de la Red Bull Music Academy trae al Cabaret Hofmann (hospedado en esta ocasión en la Antigua Casa Haiku) uno de sus hallazgos más sabrosos. Tras este nombre se esconde Evgeny Gavrilov, un joven músico y productor ruso a quien, sin duda, el hecho de nacer el Día Internacional de la Radio llevó a la intersección inagotable que une música y tecnología. Dyad reconvierte las sonoridades que extrae del bajo y del teclado en una montaña rusa (y nuca mejor dicho) de ritmos y texturas cada vez más trepidantes. Aquí presentará Perfect Weekend, una ajustada banda sonora para épocas pobladas por titanes y oscura vegetación.

When the Red Bull Music Academy touches down in Barcelona this year, it will bring one of its most delicious finds to Cabaret Hofmann (now at the Antigua Casa Haiku). Behind the name Dyad hides Evgeny Gavrilov, a young Russian musician and producer who was fatefully born on International Radio Day and was thus inescapably attracted to the bottomless intersection that connects music and technology. Dyad extracts tones from bass and keyboards and restructures them into a rollercoaster of sounds and textures at an increasingly furious pace. Here he will present Perfect Weekend, a soundtrack fit for eras peopled by Titans and dark plant life.

ANNA BLUME FAN CLUB
(Barcelona)
dissabte 25 d’octubre, 19 h.
Fàbrica Moritz
Ronda de Sant Antoni, 39

entrada lliure/entrada libre/free admission

an

Els noms de Pere Sousa i Joan Casellas, membres fundadors d’aquest club tan peculiar, estan associats indefectiblemente a l’escena poètica més insubornable i prolífica de Catalunya i més enllà. Armats d’accionisme i paraules en llibertat, han viscut centenars d’aventures pels mons paral·lels de la performance i la poesia fonètica, recuperant i difonent dins d’aquest camp l’obra de Kurt Schwitters entre d’altres proeses. A L’últim minut, la peça que presenten en aquesta festa de cloenda, desplegaran el seu univers de prestidigitació verbal i escènica amb el deseiximent que només pot exhibir qui sap que fins i tot el més sòlid s’esvaeix a l’aire i que l’enteniment és de totes totes quelcom bastant sospitós. I malgrat tot, es continuen trobant molt simpàtics...

Los nombres de Pere Sousa y Joan Casellas, miembros fundadores de este club tan particular, están asociados indefectiblemente a la escena poética más insobornable y prolífica de Cataluña y de más allá. Armados de accionismo y palabras en libertad, han vivido centenares de aventuras por los mundos paralelos de la performance y la poesía fonética, recuperando y difundiendo dentro de este campo la obra de Kurt Schwitters entre otras proezas. En L’últim minut, la pieza que presentan en esta fiesta de clausura, desplegarán su universo de prestidigitación verbal y escénica con la soltura que solamente puede exhibir quien sabe que hasta lo más sólido se evapora en el aire . A pesar de todo, siguen considerándose muy simpáticos...

Pere Sousa and Joan Casellas, founding members of this very peculiar club, are names inevitably linked to the most righteous and prolific poetry scene in Catalonia and beyond. Armed with accionism and liberated words, they have been on hundreds of adventures through the parallel worlds of performance and phonetic poetry, performing many feats such as recovering the work of Kurt Schwitters and bringing it to this field. On closing night they will present L’últim minut, sharing their universe of spoken and performance magic with an ease that belongs only to those who know that even the most solid things vanish into thin air. In spite of it all, they continue to fancy themselves quite charming..

MISALUBA SEPTET
(Barcelona)
dissabte 25 d’octubre, 20h
Fàbrica Moritz
Ronda de Sant Antoni, 39

entrada lliure/entrada libre/free admission

mi

Prenent el nom del cor infantil creat pel missioner belga Guido Haazen l’any 1954, Misaluba és una formació enèrgica, un projecte que pretén lluitar contra la segregació de la música popular en gèneres delimitats, tot establint-se com un laboratori de creació continuada on hi tenen cabuda múltiples registres i actituds. Una banda de justiciers desbocats que formà part del projecte Centre d’Art Produeix Música Pop i que aplega Lucas Quejido, Agustí Martínez, Miquel Àngel Marín, Oriol Luna, Roger Fortea, Ignacio Lois i Lucila Ciocoletto. Set artistes selvàtics que no han trigat gaire a fugir de les presons estilístiques. Si teniu alguna idea subversiva i us els trobeu, potser pugueu contractar-los...

Tomando el nombre del coro infantil creado por el misionero belga Guido Haazen en 1954, Misaluba es una formación enérgica, un proyecto que pretende luchar contra la segregación de la música popular en géneros delimitados, estableciéndose como un laboratorio de creación continuada donde tienen cabida múltiples registros y actitudes. Una banda de justicieros desbocados que formó parte del proyecto Centre d’Art Produeix Música Pop,  y que reúne a Lucas Quejido, Agustí Martínez, Miquel Àngel Marín, Oriol Luna, Roger Fortea, Ignacio Lois y Lucila Ciocoletto. Siete artistas selváticos que no han tardado en huir de las cárceles estilísticas. Si le ronda a usted alguna idea subversiva y se los encuentra, quizá pueda contratarles...

Adopting the name of the children’s choir founded by Belgian missionary Guido Haazen in 1954, Misaluba is a high-energy group that has decided to fight the segregation of popular music into predefined genres. It has set itself up as a laboratory for ongoing creation where there is room for all kinds of registers and approaches. A runaway gang of avengers that took part in the Centre d’Art Produeix Música Pop project, it brings together Lucas Quejido, Agustí Martínez, Miquel Àngel Marín, Oriol Luna, Roger Fortea, Igancio Lois and Lucila Ciocoletto. Seven artists from the jungle who haven’t taken long to escape from stylistic cages. If you’re considering any subversive ideas and you come across them, consider signing them up...

lem2008

welcomeindexprogrammelem2008staff

ORGANITZA
ORGANIZA
ORGANIZER

gts

PRINCIPALS PATROCINADORS
PRINCIPALES PATROCINADORES
MAIN SPONSORS

ic

districte gracia

icac

s

f

MITJANS DE COMUNICACIÓ PATROCINADORS / MEDIOS DE COMUNICACIÓN PATROCINADORES / MEDIA SPONSORS

r

m

btv

scanner fm

com radio

radio gracia

la tortuga

independent

trans

w

g

radio pica

COL·LABOREN / COLABORAN / COLLABORATORS

hronir

lc

alb

elektron

verdi

hofmann

usted

t

a

agenda21

cat

pro

luso

pro

camoes

macba

media

mexico

nodes

lo

niu

p

a

d

h

r

m

a

l

m

p

s

u

COL·LABORADOR TECNOLÒGIC / COLABORADOR TECNOLÒGICO / TECNOLOGIC COLLABORATOR

twin cam audio