dijous 27 de setembre, 13h

CINEMES TEXAS

Bailén 205

CONCERT D’INAUGURACIÓ

entrada lliure

Camaleònic i imprevisible, Sergi Sirvent, un dels millors pianistes i compositors de les darreres generacions del nostre jazz, és també conegut pel seu vessant d’experimentador a partir del llenguatge del jazz d’avantguarda. Un bon exemple és aquesta proposta, Trumpet Affairs, en la qual substitueix el piano per la trompeta, instrument que va començar a tocar l’any 2000, però amb el qual no ha encapçalat cap proposta fins ara.

En companyia de dos músics tot terreny, el contrabaixista David Mengual i el bateria Ramon Prats, Sirvent cerca un so que s’acosti a la bellesa per la via de la improvisació, el matís, l’equilibrisme, l’harmonia oculta i el parsimoniós –i plaent– viatge a la deriva. Una manera de fer immortalitzada al magnífic disc Likewise, que presentarà al LEM 2018.

TUNA PASE & CARLOS FALANGA  (Istambul / Buenos Aires)

dijous 4 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

L’artista d’origen turc Tuna Pase i l’argentí Carlos Falanga coincideixen en tres aspectes: són músics, viuen o estan vinculats a Barcelona i els agrada experimentar en l’àmbit de l’electrònica.

Falanga ha fet carrera com a bateria de jazz al servei de Bill McHenry, Jorge Rossy i Marco Mezquida, entre d’altres, i amb el seu propi grup de jazz, però també ha flirtejat amb l’electrònica amb un projecte en solitari: Grösso.

Amant de la música, com li agrada presentar-se, la també etnomusicòloga Tuna Pase va debutar en solitari amb un disc titulat Discoteque Sounds from the Cemetery (2014). D’aleshores ençà ha col·laborat amb artistes com ara Barkin Engin i Eduard Altaba, a més d’actuar en certàmens d’Europa, EUA i Pròxim Orient.

Dos músics de procedències i àmbits en aparença llunyans conflueixen al LEM.

BARBA CORSINI  (Barcelona / Mendoza)

divendres 5 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

Barba Corsini és el nou projecte del poeta i agitador cultural Eduard Escoffet i el músic Pablo Volt “Pope”, que ja havien coincidit a Bradien + Eduard Escoffet, la celebrada aventura  que va fruitar en multitud de recitals i dos discs (2009 –  2016). Escoffet, ara centrat en el treball poètic sonor i el recital en directe, ha presentat el seu treball arreu del món i ha publicat tres poemaris i el llibre d’artista Estramps amb  Evru. Pope, explorador del  DIY, participa en projectes subterranis i viscerals com Sally Thompson, STA, Fuego,  Aquófono i Kou Keri Kou. Barba Corsini, nom manllevat de l’arquitecte trencador, és un projecte d’exploració de la veu i l’electrònica entre l’spoken word, la improvisació i la precisió del càlcul, amb estructures pop i espai per al dub i el soroll.

ZBIGNIEW CHOJNACKI  (Gostynin)

divendres 5 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La proposta musical d’aquest brillant acordionista i improvisador significa un enfocament diferent per a un instrument que no sempre s’ha obert camí amb facilitat en la història de la música. Zbigniew Chojnacki incorpora l’ús de l’electrònica per extreure nous colors i ens revela nous aspectes de l’acordió a partir de sons inspirats en objectes quotidians: una rentadora vella, el motor d’un autobús o el cruixir d’una cadira. El vocabulari de Chojnacki prové de diverses fonts, com la música tradicional i el jazz, però l’emotiu so del seu acordió revela en tot moment una ànima contemporània. Chojnacki ha col·laborat amb improvisadors de renom com Michal Urbaniak, Zbigniew Namysłowski o Jacek Kochan. Aquest concert serà una oportunitat per explorar les infinites possibilitats de la imaginació, tant per al músic com per a l’oient.

DULLMEA (Porto)

dissabte 6 d’octubre, 22h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

tiquet 5€ (2 concerts)

La compositora Sofia Faria es pregunta si, en un món en el qual la comunicació és quelcom que ja ve donat, l’ús de llenguatges no verbals pot ser la solució per a un diàleg més profund. Així neix Dullmea, el projecte en el qual treballa des de fa dos anys, després d’una llarga trajectòria a través de la música clàssica i contemporània, el jazz i la composició per a teatre. Partint de pressupostos minimalistes, experimenta amb la seva veu y diversos elements de modificació del so, com ara pedals, improvisant sobre estructures i peces compostes prèviament. En el seu primer concert per aquestes contrades, Dullmea presentarà tot de material nou a més de revisar el seu aclamat disc, Keter, publicat el 2016. La música de Dullmea convida l’oient a una participació atenta i activa en un viatge sonor per establir un diàleg sense paraules i una reflexió sobre la riquesa de l’expressió simple, veritable, i sobre la importància de la vulnerabilitat en l’acte comunicatiu.

SARA FONTÁN (Vigo)

dissabte 6 d’octubre, 23h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

tiquet 5€ (2 concerts)

photo: Anna Pascual

Sara Fontán és una violinista en el sentit polisèmic més ampli: improvisadora, exploradora, vídeo-artista i pedagoga. Ha participat en diverses formacions, com Árbol o Manos de Topo, actualment és cofundadora del projecte de vídeo-dansa PIÑA (amb Clara Tena) i forma part del grup Big OK (amb Paul Fuster i Edi Pou) i de la Orquesta del Caballo Ganador (improvisació conduïda). Després de 25 anys explorant les possibilitats del violí en tot tipus d’estils i formats (clàssica, rock experimental, electrònica i dansa), Fontán presenta el seu nou projecte en solitari. El seu violí, processat per desenes d’efectes, emociona a través de l’abstracció, sense referències temàtiques ni estilístiques, i atorga llibertat a l’espectador perquè el percebi i l’interpreti de forma personal i única.

BOHEMIAN CRISTAL INSTRUMENT (Prague)

dijous 11 d’octubre, 22h

Auditori MEIER, MACBA

Plaça dels Àngels 1

tiquet 7€

L’exploradora de sons Lenka Morávková portarà al LEM un dels seus múltiples i arriscats projectes:  l’Instrument de Cristall de Bohèmia, dissenyat per ella mateixa segons el model creat pels germans Baschet l’any 1952. Originalment saxofonista, Morávková és també artista sonora, compositora i productora de música electrònica. Actualment treballa a la Universitat de Califòrnia-Riverside en l’aplicació de les teories acadèmiques més trencadores a la pràctica musical, caminant per la corda funambulesca que separa el so conceptual de la pista de ball. Malgrat una carrera relativament curta, la jove artista txeca ha portat les seves performances musicals a festivals especialitzats arreu d’Europa i els Estats Units. Intervenint i processant electrònicament les capacitats acústiques d’aquest instrument, juntament amb la seva veu, Morávková ens durà de viatge sonor i visual a la frontera entre la banda sonora i el ritme trepidant.

CHRISTIAN DERGARABEDIAN & LLUÍS SURÓS (Buenos Aires / Barcelona)

divendres 12 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

Christian Dergarabedian és un mestre del collage sonor, històric membre fundador dels Reynols, banda seminal de l’experimentació llatinoamericana i productor. Amb el projecte Earzumba que va presentar entre 2001 i 2012  en festivals europeus, ha publicat més de 40 referències de pur drone i sampledèlia. De retorn a l’Argentina, desenvolupa el nou projecte, Fred Lorca, més compositiu i orientat al format de cançó, amb el qual ha publicat 14 àlbums. Lluís Surós experimenta amb la interacció de la música algorítmica i la taula de mescles amb feedback i efectes, utilitzant el codi, la guitarra i els sintetitzadors com a fonts sonores. Surós explora també la performance i la instal·lació multicanal i viu a cavall entre Barcelona, Zurich, Dubai i el Sud-est asiàtic. Acaba de publicar una cassette amb el segell Absent Tapes. Surós i Dergarabedian han travessat mig món per trobar-se i improvisar en un encontre en l’espai-temps que promet ser irrepetible.

JORGE MARTORELL LORIENTE (Alcanar)

dissabte 13 d’octubre, 22h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

L’any 2007 Jorge Martorell Loriente va estrenar al LEM la peça per a saxos i electrònica Pour soi même. Tornem a convidar, onze anys després, aquest compositor, saxofonista i improvisador la versatilitat del qual ens obliga a presentar-lo com a un músic que ha fet de la transversalitat un principi d’acció i de la recerca permanent una forma de treball. La seva trajectòria travessa la música de cambra i l’orquestra simfònica, el jazz, la creació per a teatre i dansa i, naturalment, la improvisació amb la família dels saxòfons. Aquest és el format en el qual es produeix el seu nou espectacle, Tu, ho sents!!!, que podrem gaudir al LEM conduïts per pOpE, un nen dins d’un cos adult que s’expressa en forma de saxòfon. Un ésser que puja a l’escenari a sentir i a fer-nos sentir tot allò que ens pot aportar un viatge a la llibertat i a la sinceritat amb un mateix. Un espectacle viu, dinàmic i irrepetible. Una creació a temps real per a compartir.

GEMMA LLORET (Barcelona)

dissabte 13 d’octubre, 23h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

photo: Noemi Elias Bascuñana

Després d’uns anys apartada dels escenaris, la que va ser teclista de la mítica banda Ego:Trip i col·laboradora en molts altres projectes musicals, va reaparèixer a finals del 2017 amb Sonder, un disc esplèndid en el qual ha canviat els sintetitzadors pel piano per realitzar un viatge emocional i introspectiu que, alhora que permet capbussar-s’hi, funciona en l’espai (pensin en ambient, música d’amoblament, minimalisme repetitiu i interès pel patrimoni melòdic popular). El gran encert de Gemma Lloret és no renunciar a les influències de la musica popular contemporània a l’hora d’expressar-se en un llenguatge pianístic que té efluvis de Satie, Mompou, Debussy, Mertens o Falla. Aquesta actualització és la clau de Sonder: que transporta l’univers sonor de l’autora al piano acústic amb les gramàtiques d’alguns compositors del segle XX que van donar una nova expressió a aquest instrument, per a crear una música plenament actual, madura i molt personal.

ÁGAPE: MANCEBÍA POSTIGO, ORIOL LUNA, MARIA SEVILLA (Barcelona / Badalona)

diumenge 14 d’octubre, 13h

CASA ALMIRALL

Joaquín Costa 33

entrada lliure

És un dels moments més esperats del LEM: li diem Àgape des de 2005. Consisteix a trobar-se i compartir una experiència dels sentits, concretament, el de la vista, el del gust, el de l’olfacte i el de l’humor. Els convidats aquest any a fer de guies, mestres de cerimònies, cuiners i maîtres còsmics són el col·lectiu Mancebía Postigo, format per Òliver Mancebo i Mar Cianuro, experts en levitació editorial, exocuina i mètodes d’alambinar la quinta essència, la poeta Maria Sevilla, que sap com dir la perifèria i la desacceleració post-humana, i el multi-multiinstrumentista Oriol Luna, tripulant de reconegudes expedicions noliejades per establir contacte amb civilitzacions exteriors, com ara Mil Pesetas, Usted es un Colectivo, Cabosanroque o l’orquestrina còsmica de Pascal Comelade. Salut i Àgape!

TEMPE HERNÁNDEZ & JOHN WILLIAMS (Buenos Aires / London)

dijous 18 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

John Williams (saxo baríton i trombó) comença a tocar jazz a Madrid a principis dels 90s. A Nova York continua la seva formació musical i la seva carrera com a intèrpret. Ha compost bandes sonòres per a curtmetratges d’animació i documentals. A Barcelona ha gravat amb formacions com Dean Street Q, Rahsaan, BIB i Free Bros. Esteban ‘Tempe’ Hernández (contrabaix) és un improvisador i artista sonor que explora la interacció entre el so del contrabaix, la tecnologia i les arts visuals. Actualment és membre del trio de jazz Unexpected i del grup experimental Pampa Niwe. També col·labora com a compositor amb la realitzadora audiovisual Carolina Astudilllo. Williams i Hernández és trobaran en un nou concert del cicle Encontres en l’Espai-Temps per establir un diàleg improvisat que promet ser un experiència memorable.

SIMONE WEIßENFELS & BERT STEPHAN (Leipzig/ Dresden)

divendres 19 d’octubre, 22h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€

“Free jazz sense jazz”. Així defineixen Simone Weißenfels (piano i laptop) i Bert Stephan (trompeta i fliscorn) les sessions d’improvisació que fan des que es van conèixer el 2008, provinents de contextes musicals ben diferents. Des de mitjans dels 80s, Weißenfels és una de les artistes alemanyes més versàtils pel que fa a la música contemporània i la improvisació amb una paleta d’estils que va del noise a l’ambient i col·laboracions amb artistes d’arreu del món. També a mitjans dels 80, Stephan va fundar el conegut grup de rock-fusió DEKAdance, que encara gira pel planeta, i del qual es va convertir ben aviat en extrovertit frontman. Junts, Weißenfels i Stephan practiquen una arriscada improvisació sense contemplacions, delicada i abrasiva alhora, emprant escales i melodies llunàtiques.

ANNIKA FRANCKE & JULIÁN ELVIRA (Bremen / Cuenca)

dissabte 20 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC LA SEDETA

Sicília 321

tiquet 5€ (2 concerts)

El duet Francke-Elvira (saxo i flauta subcontrabaixa) s’origina a partir de l’interés per la música d’avantguarda, la improvisació i la recerca de noves fórmules creatives que aquests dos músics comparteixen. Francke es mou entre el jazz, la improvisació lliure i l’experimentació amb les textures sonores. Elvira, virtuós i versàtil flautista, compagina les seves facetes d’intèrpret i investigador (creador de la flauta Prónomo) amb accions formatives sobre la flauta travessera i la flauta Prónomo per tot el món. El treball d’aquest duet barreja el crit i el murmuri. Tota combinació de ritme o melodia i tot desenvolupament sonor prové d’un minuciós esforç per esgotar les possibilitats tímbriques. El resultat de tot plegat suposa una exploració rigorosa dels secrets que amaguen els seus instruments.

MIS (MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA) (Barcelona)

dissabte 20 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC LA SEDETA

Sicília 321

tiquet 5€ (2 concerts)

Fundat per Mireia Tejero i David G. Aparicio, MIS (Moviment d’Insurrecció Sonora) és un col·lectiu de música instantània a partir de la conducció gestual, és a dir, d’un seguit de signes que expressa el director. El resultat és una obra intensa i irrepetible i, com el seu nom indica, insurreccional, a contracorrent, com la d’alguns dels músics que tenen com a referent: John Zorn, Frank Zappa, John Cage i Walter Thompson. MIS destaca per la seva capacitat d’interactuar amb espais, propostes i artistes d’altres àmbits, com ara per exemple la ballarina Sol Picó. Al LEM 2018 presentaran 10siMIS, un espectacle amb la participació dels poetes Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda, que explora la relació entre música i paraula en el context de la improvisació conduïda.

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals.

Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather.

Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.

JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.

DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.

SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.

MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.

credits

ALDO ARANDA (Ciudad de México/Den Haag)

MARIMBA LANDSCAPES

CONCERT INAUGURAL

Dijous 28 de setembre, 13 h

Cinemes Texas

C/ Bailén, 205

Entrada lliure

El marimbista mexicà Aldo Aranda, virtuós i versàtil, fusiona tècniques i disciplines (teatre musical, improvisació, dansa, performance i tecnologia) elevant la percussió a un nou i revolucionari nivell d’expressió. Màster pels conservatoris d’Amberes i La Haia, va ser premiat al Festival Internacional de Marimbistas de Chiapas (1999 i 2001). Resident entre Barcelona i Holanda, ha treballat amb destacats artistes entre els quals Jan Fabre, que el va qualificar de “meravellós percussionista mexicà”. Al concert inaugural del LEM 2017, Aranda presentarà Marimba Landscapes, un viatge de sonoritats i imatges on l’electrònica i el vídeo es fonen amb un redescobriment de la marimba contemporània. Marimba Landscapes és una mostra d’evolució i possibilitats sonores de la marimba.

TRUNA Y SUS MONSTRUOS (València)

Dimecres 4 d’octubre, 20 h

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Andrés Blasco, més conegut com a Truna, és l’inventor de la maleta màgica: aparell al qual hi connecta el violoncel o diferents artefactes inventats per tal de produir un seguit de sons onírics que serveixen de banda sonora a films projectats en super 8. A mig camí entre el dada, el futurisme i l’hipnotisme, Truna y sus monstruos, el títol de l’espectacle que veurem al LEM, és una mirada diferent sobre les pel·lícules de monstres gegants dels anys 50 i 60. ‘Auto-luthier’, músic i inventor, l’artista valencià Truna ja va fer, anteriorment, un espectacle amb Súper 8 titulat KingKongTruna. Al llarg de la seva carrera artística ha estat membre de Fitzcarraldo, Carmina Burana i AntorchaAmable. També ha col·laborat amb Pierre Bastien, Cabo San Roque i El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.

IYARI  (Barcelona)

Dijous 5 d’octubre, 21 h

La Sonora de Gràcia

C/ Riera de Sant Miquel, 59

5€ (2 concerts)

Iyari és el projecte instrumental del guitarrista Josep Mateo, component de Kartar Atma i Silveryarn, entre d’altres formacions. Basat en la improvisació i el so processat de la seva guitarra (amb delays infinits, loops eterns i reverbs esotèriques), el treball de Mateo explora nous camins en la recerca d’allò desconegut. El directe d’Iyari enllaça un tema amb l’altre i teixeix estructures minimalistes, assolint així una atmosfera pròpia on el so inconfusible que flueix de la guitarra de Mateo ens submergeix en un univers introspectiu, malenconiós i de gran bellesa. Sura i Sons de Tardor són els dos primers discos d’Iyari, enregistrats el 2016 en una sola pista. Segons Mateo, quan el so flueix, els errors i les indecisions formen part de la màgia del moment i això permet percebre “la segona música”.

MARTA SAINZ Y ANTONIA FUNES (Santander/Madrid)

Dijous 5 d’octubre, 22 h

La Sonora de Gràcia

C/ Riera de Sant Miquel, 59

5€ (2 concerts)

Marta Sainz (veu i veu autoamplificada) i Antonia Funes (violoncel) realitzen una activitat fonamental en el desenvolupament de la improvisació lliure a Espanya des de fa més de deu anys. El seu ampli activisme artístic desbrossa els diversos modes de la improvisació més arriscada mitjançant la col·laboració amb els artistes i col·lectius que han definit l’efervescència de la improvisació dels darrers anys (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainzi Funes creuen les seves trajectòries a la deriva sonora del Madrid il·lusionat i comunal i el 2014 enregistren un disc a duo per a Alina Records. El resultat, Discantus, és una aplaudida gravació que explora els exquisits racons de la interpretació improvisada més exigent i compromesa. Una veu inusitadament expressiva i un violoncel incandescent i sord per a una música espaiosa que ens recorda que res és del tot real.

LES MUTANTS MAHA (Avignon)

Divendres 6 d’octubre, 22 h

Auditori Meyer / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

6 €

Zizeeria Maha és una papallona de la regió de Fukushima (Japó) que, després de l’accident nuclear de 2011, ha patit mutacions severes. Aquest fet va suggerir al bateria i compositor Guigou Chenevier l’idea de composicions mutants on una partitura inicial va derivant cap a formes estranyes i monstruoses. Chenevierva engrescar dos músics del col·lectiu Inouï Productions per a crear Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curiosa homonímia) al violí i veu (Volapük) i Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) als teclats. Chenevier és un històric de l’underground francès des que va fundar Etron Fou Leloublan (1973). Ha estat part fonamental de grups com ara Volapük, Les Batteries, Body Parts i Encore + Grande. Ha col·laborat amb multitud d’artistes i enregistrat més de 50 discs, quatre dels quals a solo. A Les Mutants Maha, la improvisació hi té un paper limitat; hi dominen l’escriptura i l’arquitectura musicals a la recerca de mutacions. Música post-atòmica com a homenatge a Edgar Varese!

DERIVA ENSEMBLE (València – Barcelona)

Dissabte 7 d’octubre, 21 h

CONCERT FINAL TALLER D’IMPROVISACIÓ

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

6 € (2 concerts)

El Deriva Ensemble és un conjunt de professionals de les arts escèniques format expressament per al LEM 2017. Músics, poetes etc. hauran seguit un taller intensiu d’improvisació lliure, impartit pel saxofonista valencià, Josep Lluís Galiana, músic de contrastada trajectòria en aquest camp tan pel que fa a la vessant escènica com pedagògica i, fins i tot, assagística, amb diversos títols publicats sobre el tema. Galiana és autor de més de cent composicions en catàleg i d’una trentena de referències discogràfiques. Assistirem a la creació de situacions sonores improvisades fruit de la manifestació de les emocions, sensibilitat i intuïció d’aquests professionals, i llur canalització en forma de peça única gràcies al domini de l’escolta atenta i la presa de consciència del valor del silenci.

NÚRIA ANDORRÀ & LÊ QUAN NINH (Barcelona/La Blanchette)

Dissabte 7 d’octubre, 22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

6 € (2 concerts)

Núria Andorrà i Lê Quan Ninh tenen un tret en comú: es van formar en percussió clàssica al conservatori i van acabar abraçant altres gèneres, com ara el jazz d’avantguarda. Andorrà ha treballat amb músics de la categoria de Carles Santos, Mats Gustafsson, Nat Wooley i Agustí Fernández. És una habitual de les impro-sessions de l’underground barceloní. Per la seva banda, Lê Quan Nihn es va enamorar del “lirisme i la violència” del saxofonista Daunik Lazro, amb qui ha treballat en diferents propostes. Tots dos s’ha fet un nom en l’escena de les músiques lliures. Ambdós percussionistes subverteixen el rol dels bombos i platerets de l’orquestra clàssica i els converteixen en una autèntica caixa de sorpreses. Improvisació lliure sense concessions. A la deriva.

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS(Balaguer/Barcelona)

Diumenge 8 d’octubre, 13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre, 21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre, 22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA(Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre, 20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre, 22 h

Auditori Meyer / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egeael multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre, 23 h

Auditori Meyer / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre, 21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre, 22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPDoferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN (Sant Feliu de Guíxols/ Deltebre)

Dimecres 18 d’octubre, 20 h

INFRAMUSICAR L’INFINITIU

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Oidà! / Música corporal / oi més, visual / per abstracció descriptiva / i de gaidó passió de cor / a pensa geomètrica / rebombori del càlcul / a raig i persistent entorn / d’una mecànica a tota tesa / potencial de mai no acabar / moviment d’una lògica fantàstica / i en un batre d’ulls commoció / cerebral indigestió de mètode / eructe universal / amb pet de gràcia / i aires de natura / per pair la raó. Així és com Ester Xargai (veu) i Miquel Àngel Marín (clarinet i acordió) presenten el seu recital. Xargai, escriptora i videoartista, participa en recitals, videorecitals i exposicions. Marín, amb formació acadèmica, practica tant la música clàssica en formacions nacionals i internacionals, com la improvisació lliure i la creació musical, donant concerts per tot Europa, Corea i Israel. Des de 2001 mostra en públic creacions pròpies: improvisació, acció musical, poesia, performance, clarinet preparat, vídeo. Una festa de la polipoesia a no perdre’s!

JOSEP-MARIA BALANYÀ (Barcelona)

Dijous 19 d’octubre, 22 h

Nota 79

C/ Vallirana, 79

5 €

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep-Maria Balanyà, amb 20 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance, camps en els que gaudeix d’un elevat reconeixement internacional. Balanyàtambé és improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació i artista sonor. En els llindars entre la música i la performance ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta al Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya). Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb tècniques de piano preparat que li permeten exhibir una gran varietat de sons no convencionals. Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics —hom diria que toca el piano amb tot el cos— on es percep la presencia de la música feta matèria.

ORCHESTRA FIRELUCHE (La Cellera de Ter)

Divendres 20 d’octubre, 21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

6 €

Pascal Comelade i Pau Riba són alguns dels músics que han col·laborat amb l’Orchestra Fireluche, un col·lectiu de músics fundat el 2002 a La Cellera de Ter (Girona). L’ Orchestra Fireluche són 10 músics que toquen amb andròmines de tota mena: instruments de joguina, inversemblants, clàssics, de diferents cultures del món,… El seu nom prové d’un escrit d’Eduardo Galeano. El seu món és el de les músiques d’envelat; el dels sons eteris i reverberants; el dels engranatges dels autòmats; el del rock’n’roll de butxaca i el de les melodies vocals. “Èpica amb minúscules,” diuen. D’ençà que van gravar el seu primer disc, el 2004, n’han fet sis més. El darrer es titula Colibrí en flames (2017) i suposa un retorn als seus orígens passat pel sedàs del productor Morgan Chaney. La Fireluche per fi recala al LEM!

LINALAB (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre, 22 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

La colombiana Lina Bautista torna al LEM per presentar la seva proposta de música electrònica experimental: LinaLab. Bautista ha participat en diversos festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualment combina la seva activitat musical amb la investigació sonora (Orquestra del caos, Familiar, Sons de Barcelona i Mediaestruch) i amb la docència (SAE Institute, Academy 303 i el Màster en Art sonor de la UB). La trajectòria de LinaLab, iniciada fa més de sis anys, ha estat impel·lida des del principi per la recerca de noves sonoritats i l’interès per les noves tecnologies aplicades a l’experimentació sonora. Amb una estètica propera a l’ambient, el glitch o el drone, LinaLabcamina entre el so, el soroll i la música, desenvolupant un discurs musical confeccionat amb textures i ambients sonors basats en el tractament de la guitarra en temps real.

ANISOTROPIC PERTURBATIONS (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre, 23 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

Un concepte científic com és el de l’“anisotropia” —la capacitat de certes substàncies de canviar les seves propietats en funció de la direcció amb la qual s’observen—, forma part del nom d’aquesta proposta que reuneix a tres grans intèrprets de les músiques lliures a Barcelona. Són: Ivo Sans (bateria) i Tom Chant (saxos), dos dels millors exponents de la molt dinàmica escena local del jazz d’avantguarda, i Ferran Fages (guitarra), un referent a escala internacional en l’àmbit de la improvisació electroacústica. Plegats constitueixen un trio amb influències del free-jazz, la música contemporània i la improvisació lliure. Música llibertària, imprevisible i desenfrenada, bastida “amb la mirada múrria d’aquell bomber que a la vegada se sent piròman,” diuen.

FLOY KROUCHI + RAYO-60 (Paris/Barcelona)

Dimecres 25 d’octubre, 20 h

GTS

C/ Igualada, 10

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS

Taquilla inversa

Floy Krouchi, artista resident del LEM 2017, va obrir el LEM 2016 amb els seus magnífics Bass Holograms: un seguit de motius centrats en l’ús dels sons més greus del baix i en la recreació de les freqüències inaudibles d’aquest instrument. Krouchi ha presentat les seves originals propostes en països com França, Alemanya, Holanda, la Xina i els EUA. La baixista francesa torna ara al Dispositiu LEM en companyia de Rayo-60, l’alter ego de l’explorador de sons Ánder Agudo. L’artista donostiarra treballa en l’evocació de cançons a partir de la manipulació, la repetició i el sampling. El seu objectiu és crear una música propera a l’ambient i el drone, preciosista i embolcallada en múltiples textures. Krouchi i Rayo-60, dos mestres de l’abstracció sonora, uniran forces en un encontre d’alta volada.

“ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM”

Projecció del documental de MARTÍ SANS (Barcelona)

Dijous 26 d’octubre, 17 h

Filmoteca de Catalunya (Sala Chomón)

Plaça de Salvador Seguí, 1-9

4 € /3 € (reduïda)

El bateria i compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fou una de les figures més rellevants de les músiques d’avantguarda a Catalunya. Va ser un dels introductors del free jazz a l’escena barcelonina amb les bandes Perucho’s i Baf als 70, i posteriorment amb propostes com Tropopausa i Koniec. Compromès amb la innovació i l’experimentació sonora, Perucho va posar el seu extraordinari talent al servei de propostes com ara Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, a banda de publicar diferents treballs en solitari. Dirigit per Martí Sans, el documental Oriol Perucho, in Memoriam és un emocionat homenatge a la figura d’aquest músic irrepetible, amb declaracions d’Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba i Pep Pascual, entre d’altres.

FEDERICO FENU (Oristano)

SOCIOPATIE

INTERCANVI AMB EL FESTIVAL SIGNAL

Divendres 27 d’octubre, 21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

De la província d’Oristano (Sardenya), arriba el multiinstrumentista Federico Fenu, un músic que defineix la seva formació com a “clàssica” —graduat en trombó— i “antiacadèmica” —es va foguejar fent de guitarrista de blues—. Fenuatresora una llarga trajectòria en àmbits tan diversos com el jazz, la clàssica, el blues, el swing i l’electrònica. Al LEM descobrirem el seu vessant experimental. Amant del minimalisme, la lliure improvisació i el drone, Fenu ens oferirà un seguit de solos amb trombó, efectes electrònics i diversos teclats. Sociopatie, el nom d’aquesta proposta, és una evocació de l’illa de Sardenya, de la seva abrupta natura, del caràcter lisèrgic dels seus vents. “El trombó es converteix llavors en un ocell palustre i enfonsa les seves potes llargues en el suau fang de so,” diu.

INIRE (Legnica)

TRANSCAPE DISTURBANCES

INTERCANVI AMB EL FESTIVAL INTERMEDIALE

Divendres 27 d’octubre, 22 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

INIRE és un duo format per Krzysztof Pawlik i Małgorzata Dancewicz. El seu treball està basat en les interaccions dinàmiques entre so i imatge. INIRE combina la composició tradicional amb la improvisació, l’enregistrament, el mastering i la reproducció musical. Les seves creacions, que anteriorment se centraven en les formes de composició contextual, actualment estan més enfocades a explorar els límits formals de l’art sonor, els enregistraments de camp, el collage musical i l’electroacústica en sentit ampli. Transcape Disturbances és el projecte que INIRE portarà al LEM, en el qual els principals instruments que utilitzen són sistemes modulars d’àudio i vídeo, controlats per tensió. Les imatges i els sons creen aquí estructures intenses, interactuant i penetrant l’un en l’altre d’una manera activa.

WARP TRIO (New York City)

Dissabte 28 d’octubre, 22 h

Barcelona Pipa Club

C/ Santa Eulàlia, 21

7 €

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (violoncel) i Josh Henderson(violí) conformen aquest trio a cavall de diferents gèneres, com per exemple la música de cambra i el rock —“no som el típic trio de piano” adverteixen—. Warp Trio cerca els límits de les estructures formals i ho fa jugant amb l’eclecticisme, el ritme, l’energia, la improvisació, la utilització ocasional de l’electrònica; o amb col·laboracions inèdites i la reinterpretació de melodies del repertori clàssic. Per si fos poc, en ocasió de la gira europea que els durà al LEM, vindran acompanyats pel 4rt membre de la banda: el brillant bateria Rick Martínez. Tot plegat conforma una olla sonora que la crítica nord-americana ha definit com a “un grup talentós que exemplifica la superació de la música contemporània.” Brillant final de LEM.

DJ DE LA MUERTE (Santiago de Compostela / Tron)

Dissabte 28 d’0ctubre, 0:30 h

Grog

Torrent de l’Olla 134

FESTA DE CLOENDA

entrada lliure

“Això no és moure’s, és ser mogut” diu el gallec Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una gravació d’una actuació seva al LEM 2009 amb el nom artístic de Néboa. Artesà del circuit-bending, és a dir, de la transformació d’aparells electrònics de baix voltatge en instruments musicals o, si més no, sorollosos,Álvarez ha engegat multitud de projectes, com ara el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En aquesta ocasió, i com tantes vegades ha fet en la nit contracultural barcelonina, Dj de la Muerte farà de mestre/monstre de cerimònies punxa-discs a la festa de cloenda del LEM 2017 i vés a saber per quines sinuositats d’una dimensió desconeguda per tots tret d’ell mateix ens durà. Moltes coses es mouran, siguin peus, esquelets sencers o copes fosforescents.

LEM 2017: EN CONDICIONS REALS

Sempre hem pensat que el LEM és més un dispositiu d’acció que no exactament un festival, per qüestions evidents de format (extensió, localització…) i perquè la paraula festival fa pensar en el caràcter festiu d’un esdeveniment. I el LEM no és exactament una festa, ni una celebració efímera de consum ràpid, sinó el resultat del treball anual d’exploració d’una escena difusa i dispersa, local i internacional, i d’un públic igualment ocult en les perifèries d’un mainstream que actua com una veritable centrifugadora cultural. Hi ha un consens universal sobre el fet que la música en directe ha de servir per divertir-se, però en les circumstàncies actuals sempre acabem per trobar-nos amb el mateix problema: molts consumidors pensen que no existeixen tantes maneres de divertir-se com músiques hi ha. Alguns dels concerts i accions que podreu trobar en el LEM 2017 els hem propiciat i explorat durant el cicle Encontres en l’Espai-Temps o provenen de les propostes rebudes al llarg de l’any. D’altres són el resultat del programa europeu d’intercanvis que mantenim, enguany amb els festivals Signal, de Cagliari (Cerdenya) i Intermediale, de Legnica (Polònia), que permet als artistes en residència viatjar a aquests festivals i a nosaltres presentar-vos músics d’aquells països. També trobareu les apostes del festival per artistes que ja feia molt de temps que us voliem presentar. Entre ells, alguns noms veritablement històrics. Segons el principi que l’experimentació sonora són totes aquelles músiques que escapen dels gèneres, formal o conceptualment, que es troben fora dels àmbits de consum massiu, que sovint dialoguen amb altres disciplines artístiques i científiques, en el LEM 2017 trobaràs improvisació col·lectiva, exploracions electròniques, experiments audiovisuals, hibridacions sònico-poètiques, fractures del pop i el rock, jazz en terra de ningú, instruments inventats, cinema documental, tallers, experiments conjunts de cuina, poesia i música, en activitats matinals, de tarda i de nit i, en tots els casos, coneixeràs artistes que creen en llibertat i no en condicions de simulació. Potser no és tan important que ja els coneguis, sinó que consideris la sorpresa com un valor afegit. També comptarem enguany amb nous espais (Pipa Club; Grog i Nota 79), sempre amb l’objectiu d’oferir les activitats en les millors condicions per als artistes i els espectadors. En total, 13 espais, a Gràcia i també a la ciutat de Barcelona, per oferir-vos 27 accions protagonitzades per 70 artistes de 9 països. El LEM celebra el 2017 la seva edició número 22, que coincideix amb el 124 aniversari del naixement de la ‘Patafísica, ciència que és de vital aplicació en aquest projecte des de l’inici i a la qual hem dedicat al llarg de l’any diversos moments, com també ho farem durant aquest mes. Una ciència de l’humor, el misteri i el joc, les tres coses més valuosas que pot produïr la imaginación humana.

L’equip de Gràcia Territori Sonor.

LEM 2017: EN CONDICIONES REALES

Siempre hemos pensado que el LEM es más un dispositivo de acción que no exactamente un festival por cuestiones evidentes de formato (extensión, localización…) y porque la palabra festival hace pensar en el carácter festivo de un acontecimiento, y el LEM no es exactamente una fiesta, ni una celebración efímera de consumo rápido, sino el resultado del trabajo anual de exploración de una escena difusa y dispersa, local e internacional, y de un público igualmente oculto en las periferias de un mainstream que actúa como una verdadera centrifugadora cultural. Hay un consenso universal sobre el hecho de que la música en directo tiene que servir para divertirse, pero en las circunstancias actuales siempre acabamos para encontrarnos con el mismo problema: muchos consumidores piensan que no existen tantas maneras de divertirse como músicas hay. Algunos de los conciertos y acciones que podréis encontrar en el LEM 2017 los hemos propiciado y explorado durante el ciclo Encuentros en el Espacio-Tiempo o provienen de las propuestas recibidas a lo largo del año. Otros son el resultado del programa europeo de intercambios que mantenemos, este año con los festivales Signal, de Cagliari (Cerdenya) y Intermediale, de Legnica (Polonia), que permite a los artistas en residencia viajar a estos festivales y a nosotros presentaros músicos de aquellos países. También encontraréis las apuestas del festival por artistas que ya hacía mucho tiempo que os queríamos presentar. Entre ellos, algunos nombres verdaderamente históricos. Según el principio que la experimentación sonora son todas aquellas músicas que escapan de los géneros, formal o conceptualmente, que se encuentran fuera de los ámbitos de consumo masivo, que a menudo dialogan con otras disciplinas artísticas y científicas, en el LEM 2017 encontrarás improvisación colectiva, exploraciones electrónicas, experimentos audiovisuales, hibridaciones sònico-poéticas, fracturas del pop y el rock, jazz en tierra de nadie, instrumentos inventados, cine documental, talleres, experimentos conjuntos de cocina, poesía y música, en actividades matinales, por la tarde y por la noche y, en todos los casos, conocerás artistas que crean en libertad y no en condiciones de simulación. Quizás no es tan importante que ya los conozcas sino que consideres la sorpresa como un valor añadido. También contaremos este año con nuevos espacios (Pipa Club, Grog y Nota 79), siempre con el objetivo de ofrecer las actividades en las mejores condiciones para los artistas y los espectadores. En total, 13 espacios, en Gràcia y también en la ciudad de Barcelona, para ofreceros 27 acciones protagonizadas por 70 artistas de 9 países. El LEM celebra el 2017 su edición número 22, que coincide con el 124 aniversario del nacimiento de la ‘Patafísica, ciencia que es de vital aplicación en este proyecto desde el inicio y a la cual hemos dedicado a lo largo del año varios momentos, como también lo haremos durante este mes. Una ciencia del humor, el misterio y el juego, las tres cosas más valiosas que puede producir la imaginación humana.

El equipo de Gràcia Territori Sonor.

LEM 2017: IN REAL CONDITIONS

We have always believed that the LEM is an action mechanism more than a true festival because of obvious reasons concerning the format (extension, location…) as well as because the word festival suggests the festive character of an event, and the LEM is not exactly a party, as it is not an ephemeral fast-use celebration. Rather, it is the result of an annual exploration of a vague and dispersed scene, both at the local and international levels as well as of an audience similarly hidden at the peripheries of a mainstream flow that acts as a true cultural centrifuge. There is a universal consensus on the fact that the use of live music is to have fun, but in the current circumstances we are always confronted to the same problem: many consumers think that there aren’t as many ways to have fun as existing types of music. Some of the concerts and actions that you will find at the LEM 2017 have been promoted and explored by us during the series Encounters in the Space-Time or have their origin in the proposals we receive all-year round. Others are the result of the European exchange programme that we keep, this year with the festivals Signal (Sardinia) and Intermediale, Legnica (Poland) that allows our resident artists to play at these festivals as it allows us to introduce artists from these countries to you. In addition, you will find the festival’s bets for artists that we were willing to bring to you since a long time ago. Among them, some truly historical names. Following the principle that sound experimentation gathers all kinds of music that escape from styles, both formally and conceptually, and that are found outside the sphere of massive use as well as that they frequently set a dialog with other artistic or scientific disciplines, at the LEM 2017 you will find group improvisation, electronic explorations, audiovisual experiments, sonic/poetic hybrids, pop and rock fractures, jazz in nowhere lands, invented instruments, documentary cinema, workshops, cuisine, poetry and music combination experiments, in morning, afternoon and evening sessions. In all cases, you will meet artists who create in freedom rather than in simulation conditions. The important thing here is that you consider surprise as an added value rather than whether you previously know them or not. This year we will have new venues (Barcelona Pipa Club; Grog and Nota 79), with the aim in mind of always offering all the activities in the best possible conditions, both for the audience and the artists. Overall 13 venues, in Gràcia as well as across the rest of the city to offer you 27 actions carried out by 70 artists from 9 countries. In 2017, the LEM celebrates its 22nd edition, that coincides with the 124th anniversary of the birth of Pataphysics, a key science for this project from its beginning and to which we have dedicated several actions throughout the year, as we will do during this month. A science of humour, mystery and play, the three most valuable things that human imagination can produce. the Gràcia Territori Sonor Team

FLOY KROUCHI (París)

Dijous 29 de setembre, 13 h.

Cinemes Texas.

C/ Bailén, 205.

Entrada lliure.

La baixista francesa Floy Krouchi va iniciar-se en el món de la música fundant la banda de noise i dub industrial Mafucage al 1994. El seu llenguatge musical s’ha diversificat a través de l’aprenentatge de músiques orientals i de la utilització d’aparells diversos. Al 2003 va realitzar una estada a la India per a estudiar música raga amb Pandit Hindraj Divekar que va donar lloc a la peça multimèdia Sakhiri i el disc A Stream of Love, amb la cantant Sumathi. Compositora excepcional, ha treballat amb artistes de varies disciplines per tot el món, realitzant instal·lacions sonores, web-art i música per a dansa i cinema experimental. Actualment, Krouchi es troba immersa en el seu work in progress Bass Holograms, investigant l’ús de freqüències greus i les possibilitats de recrear electrònicament sons inaudibles amb el seu baix augmentat i aparells electrònics. Experimentació en estat pur per a obrir el festival.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE MANUEL DE VAL (Barcelona)

De Val a Dada

Dimecres 5 d’octubre, 18 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

Entrada lliure.

Manuel de Val mostra una selecció d’obres atribuides a aquells artistes imaginaris seus que estan més en deute amb el moviment Dada. Des de l’espavilat heterònim apropiacionista Francesc Claret amb el seu Ready-ready made, auténtico botellero de Marcel Duchamp, fins a l’inestimable artista fictici de pa sucat amb oli Santiago Montoro Weinberg amb el seu La madre que me parió, 2016, pasant pel propi Manuel de Val. L’exposició es podrà visitar durant tot el mes d’octubre a la seu de Gràcia Territori Sonor els dimecres d’Encontres en l’Espai-Temps des de les 19:30 i la resta de dies entre setmana mitjançant cita concertada.

MIA ZABELKA,  MIQUEL JORDÀ (Barcelona)

Dimecres 5 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

Encontre en l’Espai – Temps entre tres improvisadors bregats en escenaris de mig el món. Miquel Jordà, saxofonista i artista multimèdia, ha recorregut diverses vegades el món per a enregistrar la màxima diversitat possible de manifestacions sonores del planeta. Aquest treball ha quedat recollit en el llibre i DVD Sobre la pell del món i s’ha exposat al Caixaforum de Barcelona. Mia Zabelka, artista sonora i violinista austríaca, es un dels màxims exponents mundials de la música experimental per a violí, ja sigui acústic o elèctric. Els límits del violí es dilueixen a les seves mans com ho fan els dels gèneres a l’encalç de nous horitzons per al seu llenguatge. Dues personalitats artístiques davant les quals només cal seure i gaudir.

FUEGO (Barcelona)

Dijous 6 d’octubre, 21 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Fuego és un trio d’improvisació visual i sonora que utilitza l’aleatorietat i l’error como a arma creativa. Utilitzant sintetitzadors, samplers, ràdios, càmeres web, projeccions low fi, oscil·ladors, etc., ens trasllada a un lloc on el soroll i l’harmonia només depenen del nostre punt de referència. Fuego està constituït per Aldana (visuals i més), Pope i Pablo Miranda (sintetitzadors, mixer i més). Cada actuació en directe d’aquest trio es presenta com una oportunitat d’explorar noves fronteres, una aventura musical a través d’ambients siderals i ritmes repetitius, visuals minimalistes i live cinema. El dub marcià se suma al paisatge sonor on fantàstiques màquines trobades a les escombraries hi tenen una segona oportunitat. Com si del paleolític electrònic es tractés, tot disparant imatges a ritme d’arpegis impossibles i escalfant els nostres circuits al màxim, fem picar pedres i obtenim foc.

CARIES (Barcelona)

Dijous 6 d’octubre, 22 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Caries és un sòlid projecte musical que reuneix diferents estils oferint una explosiva fusió experimental. Aquest sextet, integrat per Chio Allin (trombó), Pablo Finkelstein (trompeta), Tomy Littel (saxo baríton) Nico Retrete (guitarra), Claudio Inferno (baix) i Harry (bateria), neix el 2009, després de moltes hores d’assaig, amb el compromís de proposar un material diferent. Un treball confeccionat a partir de les diverses influències musicals dels seus components, posades en comú per mitjà de la improvisació i l’experimentació. Caries aterra al LEM per oferir-nos el seu desplegament sonor, caracteritzat per un impuls rítmic contundent, amb salts vertiginosos que ens condueixen d’un estil a un altre –heavy, punk, jazz, hardcore, noise… i que, de tant en tant, també deixen pas a passatges melòdics de gran sensibilitat. Experimentació musical i imaginació sense límits.

WALTER THOMPSON THE BARCELONA SOUNDPAINTING ORCHESTRA (New York City)

Divendres 7 d’octubre, 21 h.

Centre Cívic La Sedeta.

C/ Sicília, 321.

5 €.

Un vell amic del LEM torna al festival. El multi-premiat Walter Thompson va inventar el Soundpainting, el llenguatge de signes universal per a la composició multidisciplinària en viu, un llunyà 1974 a Woodstock i des de llavors aquest llenguatge no ha deixat de créixer, comptant en l’actualitat amb més de 1200 gestos que són emprats pel soundpainter (“el compositor instantani”) per a donar les indicacions als intèrprets i, de vegades, fins i tot al públic. Thompson ha recorregut tot el món per a difondre el seu mètode amb concerts, tallers i conferències. Gràcia Territori Sonor ha confeccionat una Orquestra multidisciplinar per a aquesta ocasió. Músics, ballarins, poetes i actors dedicaran el dia anterior al concert a realitzar un taller/assaig sota la direcció de Thompson que realitzarà una composició instantània amb la seva expressivitat i sensibilitat habituals en un esdeveniment que promet ser memorable.

MARC VILANOVA (Capellades)

Dissabte 8 d’octubre, 21:30 h.

La Sonora de Gràcia.

C/ Riera de Sant Miquel, 59.

5 € (dos concerts).

La proposta del saxofonista Marc Vilanova es centra en l’exploració de l’instrument: una recerca constant de nous sons, tècniques i expressions combinades amb les noves tecnologies. El seu treball es desenvolupa tant en l’àmbit de la performance com de la instal·lació sonora i les seves creacions s’han presentat en diversos festivals arreu del món. Per aquesta ocasió, Vilanova ens presentarà MUT _Solo Saxophone. La primera part del solo és totalment acústica on s’obstrueix l’instrument de diverses formes creant un so completament electrònic. En la segona part, Vilanova utilitza l’electrònica en viu, processant el so del saxofon en temps real i jugant amb feedbacks i diferent microfonia amb l’ajut d’un pedal de creació pròpia que funciona amb Arduino. Encara que el sistema sigui més complex; gest, moviment i presència continuen sent essencials. L’ordinador s’amaga per no perdre la connexió amb el públic, mantenint així la tensió i l’energia necessàries per crear una experiència única de principi a fi.

FREE ART THREE (Barcelona)

Dissabte 8 d’octubre, 22:30 h.

La Sonora de Gràcia.

C/ Riera de Sant Miquel, 59.

5 € (dos concerts).

Free Art Three és un projecte acústic originat el 2011 per tres trompetistes (Iván González, Pol Padrós i Julián Sánchez) procedents del si del la gran banda Free Art Ensemble. Aquests tres destacats músics són una bona mostra de la diversitat, la creativitat i la qualitat del que podríem anomenar la nova escena del free jazz i la improvisació lliure. El directe d’aquest trio és un autèntic viatge al món dels sons i al mateix temps una apologia del so trompetístic des d’una òptica lliure. Motius que donen pas a variacions, passatges amb espai per a solistes i diferents combinacions instrumentals que proporcionen textures diverses, creades a partir de percussions, aeròfons, flautes, campanes, plats, llavors … Free Art Three proposa un discurs que travessa diferents llenguatges i estils musicals, passant pel jazz, la clàssica i la improvisació contemporàni

EDUARD ALTABA*, GUIM VALLS (Barcelona)

Dimecres 12 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

La llarga trajectòria d’Eduard Altaba com a improvisador és prou coneguda a la ciutat de Barcelona: de  Blay Tritono a Setsfree, pasant per Tropopausa, Moisés Moisés, Les Anciens i As Três Ladeiras, entre d’altres, a bda de col·laborar amb John Zorn, Butch Morris i altres il·lustres improvisadors. El seu contrabaix parla molts llenguatges amb una veu única.  Al costat d’Altaba, recitarà un jove poeta:  Guim Valls, que escriu des del ventre i recita des dels ulls. Un Encontre en l’Espai – Temps de dues potències escèniques que construiran un aixopluc no només sonor, sinó també fet de paraula viva.

*Eduard Altaba substitueix a Paul Stouthamer, el músic que estava previst que participés en aquest Encontre en l’Espai-Temps.

PIERRE BASTIEN (Rotterdam)

Divendres 14 d’octubre, 22 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

10 €.

Pierre Bastien visita de nou el LEM amb la seva orquestra mecànica, Mecanium, feta de peces de Mecano que, mitjançant un dispositiu de motors, fan sonar instruments tradicionals d’arreu com el llaüt xinès, el bendir marroquí, el saron javanès, el koto o el violí i també objectes i fins i tot les mateixes peces del cèlebre joc d’arquitectura. A Bastien se’l pot qualificar sense objeccions de mag, científic boig, poeta de la mecànica i un dels creadors experimentals més influents, impregnat de Dadà i futurisme, creador d’una música hipnòtica i sensual que al mateix temps no pot (o no vol) evitar d’evocar la llibertat imaginativa de la infantesa tant en la part sonora com en la visual dels seus directes. Amb 16 discs publicats en solitari des del 1988, Bastien ha treballat amb Robert Wyatt, Aphex Twin i Pascal Comelade, entre altres i ha realitzat així mateix un gran nombre d’instal·lacions sonores. Un dels punts àlgids del LEM 2016, no us el perdeu!

PATXI VALERA, ÁNGEL FARALDO – METACENTRO (Ferrol / A Coruña)

Metacentro

Dissabte 15 d’octubre, 22 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

El metacentre és el punt de referència variable on s’expressa el centre d’equilibri estable en un cos flotant en estat de repòs o en moviment, resultat de l’actuació de dues forces contraposades representades pel centre de gravetat i el centre d’empenta o pressió. El bateria Patxi Valera, artista inquiet, creador del grup Kozmic Muffin i del trio Parto, i desenvolupador del prototip del que actualment és el sistema Aquòfon, torna al LEM acompanyat d’Àngel Faraldo, compositor de música electrònica, integrant del Vertixe Sonora Ensemble, improvisador i actiu músic compromès amb la creació i la promoció de la música experimental. Metacentro proposa una exploració sonora: partim, escoltem, surem, ens desplacem a través de la tempesta de codis i representacions i, traçant línies imaginàries entre espais multidimensionals, mantenim l’equilibri per arribar al mar del silenci.

MUT TRIO (Barcelona)

Dissabte 15 d’octubre, 23 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

2395 segons durava el seu segon disc —1374 el primer. MUT Trio, el grup que homenatja el silenci a través de la música instantània —i la no instantània, és una banda formada pel saxofonista Miguel Fernández, el guitarrista Albert “Tito” Juan i el bateria Oriol “Uri” Roca: tres intèrprets camaleònics amb una llarga experiència i una fecunda activitat a l’escena barcelonina del jazz i de les músiques improvisades. “Tramadors de sons,” en paraules del navarrès Fernández, MUT Trio ens ofereixen un repertori de peces en les quals barregen improvisació lliure amb composició escrita. Jazz d’avantguarda nebulós, presidit per la nuesa, l’heterodòxia i el contrast, i amb un únic objectiu: “fer que la música s’esdevingui per si mateixa,” diuen. D’ençà que van enregistrar el seu primer disc, el 2012, n’han fet dos més, 2395 i 3369. Enguany presentaran el quart, My Ship, gravat amb la col·laboració del contrabaixista Masa Kamagughi. Un viatge a deriva per mar plana i forta maror.

ÀGAPE amb ANNA PANTINAT,  JAUME PANTALEÓN i QUIM DIAZ (Barcelona)

Diumenge 16 d’octubre, 13 h.

Casa Almirall.

C/ Joaquim Costa, 33.

Entrada lliure.

Una experiència atomitzadora de sentits, aglutinada dins l’espai interior-físic de la Casa Almirall, és el que us trobareu dins el marc de l’Àgape. Un espai interior on es barreja la lletra amb les cadires, l’ambient amb el so ambient o el paladar amb la cullera. Enguany, Anna Pantinat, Jaime L. Pantaleón i Quim Diaz celebren el centenari del DADA amb una proposta incerta, cabaretística i impossible, que barreja els sentits per a oferir als comensals una mescla difícil de païr. Pantinat canta, toca el teclat, el theremin i composa a Pentina’t Lula i també és poeta i col·labora escrivint per a Gent Normal i Revista de Letras de La Vanguardia. Jaime L. Pantaleón és músic amb una llarga i eclèctica trajectòria amb més de 20 àlbums amb grups com 12twelve, Cuzo, Alone 2011. Quim Díaz és grafista i cuiner autònom, des de sempre.

IGNACIO LOIS, ORIOL SAULEDA (Buenos Aires / Barcelona)

Dimecres 19 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

La llista de col·laboracions i projectes en que el compositor i multi-instrumentista argentí Ignacio Lois s’ha involucrat des que es va instal·lar a Barcelona el 2003 és impressionant: Misaluba, Dedo, Canvis Vells, Le Petit Ramon, Carles Andreu, Joan Saura, Triulet, la BIB… Lois és un veritable explorador musical tot terreny que tan pot trepitjar el territori del rock progressiu com el de la música clàssica, la improvisació lliure, la música dirigida per ordinador… Per la seva banda, el poeta Oriol Sauleda sempre ha treballat amb la improvisació perquè la paraula escrita queda fixada i això l’espanta. Mai improvisa sol, necessita algú més amb qui dialogar i fondre’s. Els seus músics de capçalera són en Xavier Vallverdú “Yayovah” i en Marc Egea, tot i que la banda de rock progressiu EVE el va caçar i ara ballen junts. Les condicions estan donades, doncs per a un Encontre en l’Espai – Temps memorable.

TURING TARPIT (Barcelona)

Dijous 20 d’octubre, 21 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

El duet Turing Tarpit, format per Ramon Casamajó (trompeta, efectes, caixa de ritmes i sintetitzador) i Ferran Gavín (guitarra eléctrica i efectes), decideix tancar-se en un estudi per experimentar amb diferents idees acumulades després d’haver tocat regularment durant un bon temps. El resultat és The International Obfuscated Music Contest, un disc on s’hi reconeixen les sonoritats pròpies del grup i on també hi trobem nous elements, com la bateria de Frank Rudow (ex-component de Manta Ray), convidat especial que també intervé en la producció. Per a la part gràfica també han comptat amb la participació de la dibuixant Laia Gonzàlez. El LEM ens brinda l’oportunitat d’assistir a la faceta post-enregistrament, on Turing Tarpit esdevé una unitat mutant renovada que avança en una constant recerca de l’imperfecte equilibri entre el soroll i el silenci, l’error i l’encert, l’electrònica i l’acústica.

GALIANA & SAAVEDRA (València / Santiago de Compostela)

Dijous 20 d’octubre, 22 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Josep Lluís Galiana (saxos) i Avelino Saavedra (bateria processada) són dos músics de vasta i contrastada trajectòria internacional en diversos àmbits com ara la lliure improvisació, l’art sonor, la creació electroacústica així com en les arts plàstiques i la performance. Han treballat plegats amb innumerables creadors de relleu internacional com ara Bartomeu Ferrando, Agustí Fernández, Wade Matthews, Liba Villavecchia, Joan Saura i Mathias Müller, per mencionar-ne només alguns i han estrenat les seves obres i participat en importants festivals arreu d’Europa, Amèrica i la Xina. En les seves fondes i esclatants improvisacions, Galiana i Saavedra ens conviden a endinsar-nos en la natura i a dialogar amb els sons intangibles i amb el silenci a l’encalç de les ànimes que s’amaguen rere cada bri de vida, rere cada pedra. Una feina brutal per a qui crea i una activitat fascinant per a qui ho rep.

ALFREDO COSTA MONTEIRO (Porto)

Divendres 21 d’octubre, 22 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

5 € (dos concerts).

Alfredo Costa Monteiro és un destacat artista sonor, vinculat a múltiples camps de la creació i l’experimentació, que ostenta una llarga trajectòria internacional i una extensa discografia. Actualment desenvolupa diversos projectes amb artistes com Ferran Fages, Ruth Barberán, Lali Barrière, Luca Venitucci, Jonas Kocher, Adriana Vila o Luis Macias. Les seves obres, principalment de caràcter low-fi, s’originen a partir de processos inestables, construccions conceptuals o sistemes formals d’una senzillesa extrema, de vegades desconcertant. Costa Monteiro utilitza una instrumentació variable (acordió, tocadiscos, guitarra, dispositius electro-acústics, objectes ressonants o un simple bocí de paper) i la seva música transita per dinàmiques sonores que arriben a extrems on el volum quasi es materialitza. Poemes sonors hipnòtics i sorollosos, que desafien la comprensió, però que no deixen ningú indiferent.

CANTENAC DAGAR (Toulouse)

Divendres 21 d’octubre, 23 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

5 € (dos concerts).

Duet format pel guitarrista Stéphane Barascud i el beatboxer Aymeric Hainaux, que combina múltiples influències com el bhangra, la música postindustrial o el noise. Cantenac Dagar ha presentat la seva música en diferents Festivals europeus i ha gravat diversos discos per al segell Isola Records. Barascud, membre de grup Moonrising, prové de l’escena drone ambient i de múltiples col·laboracions amb el món de la dansa i Hainaux és una premiada figura del beatboxing, amb un extens recorregut internacional com a solista. Les creacions de Cantenac Dagar s’estructuren a partir d’una limitada instrumentació molt personal (banjo, reproductor de casset, campanes i human beatbox) i que proporciona una potent energia sonora. La seva música, impulsada bàsicament pel banjo i l’incessant ritme, genera un hipnòtic mosaic de sons on la respiració es barreja amb la fricció de les cordes. Psicodèlia assegurada.

ALESSANDRO OLLA & JUAN MANUEL CASTRILLO (Sardegna / Jujuy)

Score For No Land

Dissabte 22 d’octubre, 22 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

Aquest projecte és el resultat de la col·laboració entre dos artistes que comparteixen les mateixes preocupacions tècniques i estètiques a propósit de l’ús del so com a material creatiu. Les habilitats d’Alessandro Olla, forjades en els estudis clàssics de piano i composició, aviat es veuen temptades per les possibilitats més lliures i arriscades de la creació sonora, la improvisació, l’experimentació i la música electrònica. La seva obra convergeix amb el treball de Juan Manuel Castrillo, tècnic de so, percussionista i improvisador, que es desenvolupa principalment en el camp de la fonografia, la composició de paisatges sonors i les instal·lacions sonores. Castrillo és fundador del segell Earwitness i ha publicat àlbums en discogràfiques de diversos països. Score for no Land és un espectacle sorgit de la improvisació electroacústica, que explora els límits entre sons d’origen reconeixible i altres completament abstractes.

ARNAU OBIOLS LIBÈRRIM (Barcelona)

Dissabte 22 d’octubre, 23 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

Nascut a La Seu d’Urgell, el bateria Arnau Obiols s’adscriu a l’escena del jazz, el folk i les músiques improvisades. Com tants altres joves formats a les escoles superiors de música —en el seu cas, al Taller de Músics i a l’ESMUC, Obiols és un músic amb un nivell excepcional però que ha posat tot el seu saber fer al servei de la tafaneria, l’heterodòxia i, sobretot, la gosadia. El 2013 va presentar el seu primer treball, Projecte Pirene, un homenatge a la cultura tradicional del Pirineu. A Libèrrim no només ajunta a alguns dels millors improvisadors (Pol Padrós, trompeta; Marcel·lí Bayer, clarinets; Míriam Fèlix, violoncel i Amaiur González, tuba) sinó que s’acosta a l’avantguarda jazzística per la via de la melodia i l’abstracció sonora, el tractament de la instrumentació i el foment de composició instantània. En declaracions al digital Núvol, Obiols definia l’esperit de la proposta: “Normalment, la composició pròpia és l’olor del tema. És com si digués als músics: ‘Anirà sobre això però vull que et lliuris’.” Libèrrim, sens dubte.

NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, RAMON SOLÉ (Barcelona)

Dimecres 26 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

Què pot resultar de la confluència entre les personalíssimes gramàtiques de Núria Martínez Vernis i Ramon Solé? O, per dir-ho d’una altra manera, estem encantats de presentar-vos l’encontre espai-temporal d’una de les veus més poderoses de la poesia catalana actual amb un guitarrista de discurs tan personal i suggestiu. Núria Martínez-Vernis ha realitzat centenars de recitals en aquests darrers anys, a més de publicar tres llibres, entre els quals destaquem Deix on dir, una peça aclaparadora que, envoltada de músics excel·lents, ha dut també al format musical, en disc i en directe. Ramon Solé, ha estat membre fundador de projectes musicals clau com ara Baf, Sboro i Tropopausa, i treballa actualment dins la super-formació Setsfree a més de en múltiples col·laboracions. La seva guitarra de vegades parla i és aigua, cel o vidre, i la veu d’ella és com un torrent sinuós que es desborda amb pluges de pau i s’encalma amb silencis de guerra. Benvinguts al Mediterrani.

DAVID SOLER, SUSO SÁIZ, XAVI MOLERO (Barcelona / Madrid)

SMS

Dijous 27 d’octubre, 21:30 h.

Espai Jove La Fontana.

C/ Gran de Gràcia, 190-192.

5 € (dos concerts).

SMS és un trio d’improvisació que es mou entre el free ambient i l’experimentació mitjançant el desenvolupament de paisatges sonors intensos i construccions hipnòtiques. Suso Saiz és un reconegut compositor, guitarrista, arranjador i productor musical, pioner de la música d’avantguarda i la new age a Espanya, el treball del qual ha estat sempre vinculat a l’experimentació. David Soler, un dels guitarristes més inquiets i camaleònics de l’escena catalana, ha col·laborat amb músics de la talla de Jonah Smith, Guilia Valle o Jozef Dumoulin. El seu so es reinventa constantment, combinant la cruesa de la guitarra neta amb l’explotació exhaustiva dels pedals i les eines electròniques. Completa aquest trio el bateria Xavi Molero, nom fonamental del panorama indie-pop estatal i versàtil sideman que compagina l’activitat dels seus grups amb col·laboracions amb artistes i bandes de diversa procedència.

SYLVAIN RIFFLET MECHANICS (París)

Dijous 27 d’octubre, 22:30 h.

Espai Jove La Fontana.

C/ Gran de Gràcia, 190-192.

5 € (dos concerts).

El disc Mechanics, del saxofonista i clarinetista francès Sylvain Rifflet amb el quartet Alphabet (Joce Mienniel, flauta i kalimba; Benjamin Flament, percussions i metalls tractats; Philippe Gordiani, guitarres) és candidat al premi al millor disc francés de jazz de 2016. Rifflet ha fet de sideman de reconeguts músics com Michel Portal, Aldo Romano i Joey Baron i ha participat en multitud de projectes des d’inicis de segle. Mechanics, un disc hipnòtic i retrofuturista, ple de “repeticions fèrtils” (Jazz News), ha rebut tota mena d’elogis per part de la premsa francesa i Rifflet ha estat qualificat de “mecànic del tempo” (France Musique). En els temes de Mechanics, la base rítmica és indestriable de les línies melòdiques que, executades per combinacions de 2, 3 o els 4 instruments alhora, evoquen tan l’engranatge d’un rellotge precís com el vol d’un estol d’estornells, gràcies al virtuosisme d’aquests quatre músics. Un dels punts àlgids del LEM, sens dubte.

SARA HERCULANO (Badajoz)

Divendres 28 d’octubre, 21 h.

Centre Cívic Convent Sant Agustí.

C/ Comerç, 36.

7 € (dos concerts).

La vida neix amb un amanyac de cèl·lules i galàxies, una màquina de vísceres esponjoses, i mor amb el rugit de l’aire que oxida l’engranatge. Això és La màquina parlant, la proposta amb la qual Sara Herculano torna al LEM. Herculano és una artista de Badajoz, graduada en Arts Digitals, que combina la seva formació musical acadèmica amb l’experimentació sonora. Ha col·laborat en diversos projectes multidisciplinaris i ha participat en nombrosos festivals com l’Un-Sonora (Madrid) o el LEM (Barcelona). Les seves composicions parteixen d’un prisma que viatja des del soundtrack fins la matriu de l’acte sonor. Un exercici que es revela com un desplegable de micro-narracions acústiques on convergeixen el gust per la manipulació de vells suports i l’ús de residus sonors recuperats de gravacions de la quotidianitat. En aquesta sessió, el so d’Herculano compartirà escenari amb les projeccions en viu de Cisco Bellabestia.

25HOMBRES (Barcelona)

Divendres 28 d’octubre, 22 h.

Centre Cívic Convent Sant Agustí.

C/ Comerç, 36.

7 € (dos concerts).

Fa 13 anys que aquesta cèl·lula d’intervenció multifocal actua com un escamot guerriller enmig de la jungla de la pusil·lanimitat, l’embadocament i l’estupendisme. Experts en el sabotatge radiofònic, amb un prolífic llegat a Ràdio PICA i Ràdio Contrabanda (Los Des-Conciertos de 25HOMBRES, ARTE&RUIDO, Ruido Azul…), bregats en l’accionisme, la performance i el situacionisme postnuclear, autors de proclames patògenes i d’imprecacions patològiques i editors de material sonor altament inflamable, el llistat de recursos que empren per a curtcircuitar i desajustar les acomodades freqüències de la realitat i els seus miratges és quasi inacabable. 25HOMBRES busca constantment nous mitjans per a perfeccionar la seva particular teoria de les catàstrofes. L’acció No ens cal patir per res és una celebració del Desastre, el número 13 en l’any de la mort de Bowie. 25HOMBRES en format rock? Potser no.

JACO (Barcelona)

Dissabte 29 d’0ctubre, 21 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

Jaco és el projecte en solitari, actiu des de 2010, de l’inquiet músic barceloní Larry Rodríguez (Ojos Sin Rostro, Isards, etc.), cofundador del col·lectiu i promotora Detakon i del nou segell Aceleradora. Al juny passat, Jaco va llançar el seu primer EP, Las Escultoras, on barreja algunes de les seves filies sonores com són l’electrònica, hip-hop, dub, techno, bandes sonores o psicodèlia, tot amb evident vocació “dark”. Veu, sintetitzadors, oscil·ladors, ganivets i metalls destinats a crear i manipular sons que es barregen amb unes lletres surrealistes, de significat obert, inspirades en elements com els seus somnis, interpretats com una alteració del temps, que fon passat, present i futur i trenca amb la idea de realitat de la vigília. Dels somnis neixen nous significats que, per absurds i irreals, són més encertats i precisos. Us convidem a conèixer l’univers particular i cru de Jaco.

SHOEG (Barcelona).

Dissabte 29 d’octubre, 21 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

Shoeg és el projecte personal de Carlos Martorell, músic electrònic que es mou entre l’experimentació sintètica i el sampleig granular, amb la intenció de creuar les línies interdisciplinàries. Martorell, membre d’Ensemble Topogràfic, ha participat en diversos enregistraments per a Boira Discos (Tanz, .nfo, Data Center…) i ha col·laborat amb els projectes de dansa contemporània de Núria Guiu. El caràcter retrospectiu de la seva música evoca paisatges no viscuts, però que tanmateix ens resulten totalment familiars. Retalls i reflexos d’altres èpoques, i gravacions deixades en repòs en un calaix, que es renoven i recuperen una nova forma, transmetent alhora la dolçor del temps passat i l’esperança del futur. Martorell visita al LEM per mostrar la seva electrònica vaporosa i acollidora i per recrear en directe la càlida atmosfera que caracteritza els seus enregistraments.

GRÖSSO (Barcelona)

Dissabte 29 d’0ctubre, 22 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

L’argentí resident a Barcelona Carlos Falanga és conegut per ser uns dels grans bateries del jazz de la capital catalana. No en va, treballa amb músics de jazz de la categoria de Marco Mezquida, Carme Canela i Jorge Rossy, a banda d’encapçalar el seu propi quartet. Falanga, però, també és un magnífic compositor i intèrpret d’electrònica experimental. Inspirat per Com Truise, Raymond Scott i Aphex Twin, va posar en marxa fa uns mesos un projecte, Grösso, en el qual introdueix sintetitzadors i caixes de ritmes amb sons vintage. L’objectiu: crear una música melòdica, tant ballable com evocadora i addictiva, a cavall entre el dowtempo, el synthwave i l’experimentació electrònica. Falanga ha gravat les seves composicions als estudis La Isla, sota la producció de Pablo Miranda. El segell de Los Angeles Sunlinxx ha publicat Kid Stardust, el primer treball d’aquesta proposta. Amb Grösso descobrim un vessant malauradament poc conegut d’un extraordinari músic polifacètic.

Share this:

Celebrem 100 anys de Dadà. Com que tots estem una mica confosos, és normal que estiguem també confosos amb el paper de les avantguardes artístiques històriques, la relació entre elles i amb els temps actuals i si algú se’n va adonar, aquella vegada, d’allò que vas fer que no estàs segur de si et van veure.

Ara bé, un cop abolit l’atzar i considerat l’enorme desprestigi de l’al·lucinació col·lectiva que anomenem sistema, caldria començar a mirar-se les coses no des del punt de vista real-no real, que fa veritablement figa, sinó des del que determina les categories de possible, probable, improbable i impossible. I s’arriba ràpidament al concepte de latència.

És un concepte formidable. El que no ha passat està latent? Tot el que podria passar en una única situació és possible i depèn que passi una cosa o altra d’allò que fem en ser conscients de la situació? Però, solament si en som conscients? Podríem canviar les coses inconscientment? Quina responsabilitat hi tindríem?

Aquesta ha estat una sèrie de preguntes-trampa, ja que si vostè no era conscient fins ara i ha anat fent, ja em dirà per a què ho necessita, i si ha mantingut una consciència integral completa i responsable sobre els infinits fets que componen el mosaic de la vida humana i la seva existència mundial, pensarà que aquest text no mereix cap atenció.

Sovint apareixen aquests problemes fins i tot en persones que se saben desenvolupar socialment i mantenen converses, distingeixen les voreres dels carrers i esperen secretament que el futur no amagui sorpreses inesperades. A allò que alguns en diuen rutina (concepte més aviat propi de la tasca automàtica d’ordinador o màquina), d’altres li diuen tarannà.

NOTA.- Serem sincers: no celebrem 100 anys de Dadà perquè ningú de nosaltres ha viscut cent anys per a celebrar-ho. Dadà celebra els seus 100 anys. Nosaltres celebrem que hi ha LEM, que les coses no són el que semblen i que per molt que copiïs els plànols d’un artefacte, si no saps per a què serveix, difícilment en podràs treure profit.

Els artefactes poètics d’alt rendiment, per exemple. Els de baix rendiment són igualment interessants. No existeixen els artefactes poètics intermedis. Els que existeixen poden semblar altra cosa en qualsevol moment. Qualsevol moment, de fet, pot semblar altra cosa. El temps, màquina extraordinària, fa que el soroll pensi.

Benvinguts a l’edició número 21 del LEM, un esdeveniment absolutament real.

Vint-i-u: la transformació.

L’equip de Gràcia Territori Sonor

LEM 2016.

Celebramos 100 años de Dadá. Cómo todos estamos un poco confusos, es normal que estemos confusos también acerca del papel de las vanguardias artísticas históricas, la relación entre ellas y con los tiempos actuales y si alguien se dio cuenta aquella vez de eso que hiciste que no estás seguro de si te vieron.

Ahora bien, una vez abolido el azar y considerado el enorme desprestigio de la alucinación colectiva que llamamos sistema, haría falta empezar a mirar las cosas no desde el punto de vista real-no real, que está viniéndose abajo, sino desde el que determina las categorías de posible, probable, improbable e imposible. Y se llega rápidamente al concepto de latencia.

Es un concepto formidable. ¿Lo que no ha pasado está latente? ¿Todo aquello que podría pasar en una única situación es posible y depende, que pase una cosa u otra, de aquello que hacemos al ser conscientes de la situación? Pero, ¿únicamente si somos conscientes de ella? ¿Podríamos cambiar las cosas inconscientemente? ¿Qué responsabilidad tendríamos?

Esta ha sido una serie de preguntas-trampa, ya que si usted no era consciente hasta ahora y ha ido tirando, ya me dirá para qué lo necesita y, si ha mantenido una consciencia integral completa y responsable sobre los infinitos hechos que componen el mosaico de la vida humana y su existencia mundial, pensará que este texto no merece atención ninguna.

A menudo aparecen estos problemas incluso en personas que saben desenvolverse socialmente y mantienen conversaciones, distinguen las aceras de la calzada y esperan secretamente que el futuro no esconda sorpresas inesperadas. A aquello que algunos llaman rutina (concepto más bien propio de las tareas automáticas de ordenador o máquina), otros lo llaman talante.

NOTA.- Seremos sinceros: no celebramos 100 años de Dadá porque ninguno de nosotros ha vivido cien años para celebrarlo. Dadá celebra sus 100 años. Nosotros celebramos que hay LEM, que las cosas no son lo que parecen y que por mucho que copies los planos de un artefacto, si no sabes para qué sirve difícilmente podrás sacarle provecho.

Los artefactos poéticos de alto rendimiento, por ejemplo. Los de bajo rendimiento son igualmente interesantes. No existen los artefactos poéticos intermedios. Los que existen pueden parecer otra cosa en cualquier momento. Cualquier momento, de hecho, puede parecer otra cosa. El tiempo, máquina extraordinaria, hace que el ruido piense.

Bienvenidos a la edición número 21 del LEM, un acontecimiento absolutamente real.

Veintiuno: la transformación.

El equipo de Gràcia Territori Sonor

LEM 2016.

We celebrate 100 years of Dada. As we are all quite confused, it is normal to be confused about the role of historical art avant-gardes too, their mutual relationship and their bond with the current times as well as about if somebody realised what you did that time that you are not sure of being seen.

Nevertheless, once chance has been abolished and considering the enormous discredit of the collective hallucination that we call system, it could be necessary to start looking at things not from the point of view real-not real, which is clearly collapsing, but rather from the one that determines the categories of possible, likely, unlikely and impossible. And we quickly reach the concept of latency.

It is a formidable concept. What has not happened is it latent? All what can happen in a unique situation it is possible and whether it happens or not, does it depend on what we do when we are aware of the situation? But, only if we are aware of it? Could we change things unconsciously? What would then be our responsibility?

This has been a series of trick-questions because, if you were not aware until now and you were doing well, all of this is useless for you and, if you have kept an integral, complete and responsible consciousness about the endless facts making up the mosaic of the human life and its worldwide existence, you will think that this text does not deserve any attention.

These problems show up frequently even in persons able to handle themselves socially and who keep conversations, who can distinguish the sidewalks from the road and who secretly hope that the future does not hind any unexpected surprise. That thing called routine by some (a concept typical of the automatic tasks of a computer or machine) it is called mood by others.

NOTE.- To be honest, we are not celebrating 100 years of Dada because none of us has lived a hundred years to celebrate it. Dada celebrates its 100 years. From our part, we celebrate that there is LEM, that things are not what they look and that however you copy the drawing of an artefact if you don’t know its use you will hardly take advantage of it.

The high-performance poetic artefacts, for example. Those of low-performance are of a similar interest. Medium poetic artefacts do not exist. Those that exist can seem another thing at any moment. In fact, any moment can seem another thing. Time, this extraordinary machine, makes the noise think.

Welcome to the 21st edition of the LEM, an absolutely real event.

Twenty-one: the transformation.

The Gràcia Territori Sonor Team

SPOT LEM 2016 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

RESUM LEM 2017 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

A Microtopies 2016 han participat 46 artistes i grups de 12 països. Les miniatures rebudes no han estat sotmeses a selecció i han estat incloses en l’estricte ordre de recepció.

Quan l’escoltis podràs viatjar per aquesta geografia utòpica en aquest ordre que l’atzar ha prefigurat, però també pots crear-te les teves seleccions favorites.

En tot cas, això no són arxius mp3, tens la màxima qualitat que han enregistrat els autors, no ho escoltis amb els altaveus de l’ordinador, connecta-ho a un equip decent o posa’t uns bons auriculars, sinó et perdràs molts sons i freqüències…

Bon viatge!

Gràcia Territori Sonor vol agrair a tots els artistes que desinteressadament han participat en aquest projecte… Gràcies per fer realitat aquestes Microtopies!

__________________________________

Quinta convocatoria mundial de miniaturas sonoras lanzada por Gràcia Territori Sonor para configurar una edición especial anual de nuestro programa radiofónico semanal Música y Geografía (FM Barcelona, Ràdio Gràcia).

En Microtopies 2016 han participado 46 artistas y grupos de 12 países. Las miniaturas recibidas no han sido sometidas a selección y han sido incluidas en estricto orden de recepción.

Cuando lo escuches podrás viajar por esta geografía utópica en este orden que el azar ha prefigurado, pero también puedes crearte tus selecciones favoritas.

En todo caso, esto no son archivos mp3, tienes la máxima calidad que han grabado los autores, no lo escuches con los altavoces del ordenador, conéctalo a un equipo decente o ponte unos buenos auriculares, sino te perderás muchos sonidos y frecuencias…

Buen viaje!

Gràcia Territori Sonor quiere agradecer a todos los artistas que desinteresadamente han participado en este proyecto… Gracias para hacer realidad estas Microtopies!

__________________________________

Fifth world call for sonic miniatures launched by Gracia Territori Sonor to configure the yearly special edition of our weekly radio broadcasting Música i Geografia (FM Barcelona, Ràdio Gràcia).

46 artists and bands from 12 countries have participated in Microtopies 2016. The received miniatures have not been subjected to a selection process and they have been included following the strict order of arrival.

When you’ll listen to them you will be able to travel thru this utopian geography in the order preconfigured by chance, but you can create your own favourite selections as well.

Anyway, these are not mp3 files; you will enjoy the maximum quality recorded by the authors. Don’t listen to them by your computer loudspeakers but rather plug them in a decent sound system or put on good headphones otherwise you will miss a lot of sounds and frequencies…

Good travel!

Gràcia Territori Sonor wants to acknowledge all the artists who have generously participated in this project… thank you for making these Microtopies come true!

credits