La idea de Gràcia Territori Sonor va néixer a principis del 1996. Una idea bàsica que es va articular amb d’altres fins a elaborar un discurs, contrastat en primer lloc durant diverses reunions que vaig mantenir els primers mesos de l’any -amb Julià Guillamon a Can Ros de Gràcia i amb Bel·lo Torras a una bodegueta de la Palma de San Just-, i després auna trobada al clàssic Alaska de Gràcia, d’on va sortir un tovalló de paper amb un esquema. Més tard es posà en marxa el procés de fer un preprojecte, concretar i definir el que es pretenia. Es constituí una oficina de treball amb molta voluntat, un Macintosh Classic i una habitació de tres metres quadrats a casa meva. I es convocà una reunió molt nombrosa, de fins a vint-i-cinc persones implicades en la gestió, producció o difusió de la cultura, a les quals s’explicaren les intencions: dinamització d’un territori urbà, obliquar l’elitisme de l’art, popularització de les pràctiques artístiques de risc, suport a la creació local, circulació d’artistes estrangers… En aquesta reunió, al pati de palmeres de la Bodega Navarro de Gràcia, vàrem rebre moltes idees i consells, així com l’adhesió d’uns quants participants. L’Associació Gràcia Territori Sonor es constituí finalment amb Bel·lo Torras, Joan Crek, Sergi Doladé, Claudi Feliu i jo mateix. Molt poc després se sumava al projecte Rosa Pera i més tard Joan Ramon Guzmán. Alhora, Io Casino s’incorporava com a relatora. Quatre generacions s’implicaven en el projecte.

Un projecte que es redactà, així com un text contextualitzador -que explicava el vincle de la creació experimental amb el territori de Gràcia i el caràcter singular d’aquest territori- que reflexionava sobre la posició de la ciutat de Barcelona dins l’àmbit cultural europeu. El text recomanava emprendre accions per a potenciar el caràcter cultural de Gràcia i rescatar la Vila de la seva progressiva tendència a convertir-se en un bar immens, i proposava determinades accions: realització de cicles de concerts, enfortiment de la xarxa de petits espais i col·lectius, potenciació del petit format. La idea passava de l’ultralocal a l’universal i el projecte s’anomenà Gràcia Territori Sonor Experimental Europeu.

I el vam explicar a les institucions locals, al Districte de Gràcia, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat… que mostraren el seu interès. Les dues accions següents van ser la presentació del projecte al programa Kaleidoscope de la Unió Europea -en la qual cosa ens ajudà molt l’Observatori Interarts- i l’edició d’un disc, Experimental Music from Gràcia, que recollia composicions de creadors vinculats al territori de Gràcia. Aquests van ser Oriol Perucho, Côclea, Jakob Draminsky Højmark, Hiroshi Kobayashi, Superelvis, Koniec, Pascal Comelade, Macromassa, Ràeo, Mohochemie, Alien Mar, Gringos, Ivo Naïf i Audiopeste. El disc fou finançat per l’Ajuntament de Barcelona i es convertí en la carta de presentació que vam emprar per donar el següent pas, consistent en viatjar a Copenhaguen per assistir al primer Simposi Europeu de la Música Experimental, Odyssée for Ears, organitzat pel col.lectiu danès Skræp, amb qui ens havíem associat per a optar a la subvenció europea, juntament amb Namasté, a París. Copenhaguen era aquell any la capital cultural europea, cosa que Barcelona volia ser el 2001. Del que va succeir a Copenhagen pots fer-te una idea llegint els informes i les declaracions que trobaràs fent clic en els enllaços corresponents. Als pocs dies d’estar allí, vam rebre un fax des de Barcelona: havíem aconseguit la subvenció del programa Kaleidoscope (que va durar dos anys). A la tornada començà l’activitat, que va rebre per nom LEM. Això i els esdeveniments posteriors també s’expliquen en els documents que trobaràs en aquest lloc web. El que potser molts no saben és que el nom LEM es va emprar per primer cop per a batejar un cicle de concerts organitzats pel Laboratori de Música Desconeguda, l’organització creada per Juan Crek i jo mateix el 1994, dins del programa “Rollo Positivo II: Salvad Júpiter”, a Transformadors, una proposta de diversos col·lectius de la ciutat (Barcelona Taller, LMD, la 12 Visual, De Calor, La Papa i La Porta) que va alegrar un estiu particularment avorrit en una ciutat que encara dormia la glòria olímpica. Aquella primera xarxa de col·lectius i altres iniciatives, petites i serioses, van practicar la reanimació: el 1996, el LEM i molts altres companys de viatge començaven a caminar.

Victor Nubla

ESTUDI TEÒRIC

PRIMER CONTACTE

“Una escena com de les Impressions d’Africa. Al capdamunt del Passeig de Sant Joan, l’avinguda s’estanca i fa com una esplanada, amb un jardí. Sobre aquesta esplanada es dreça, una mica desproporcionat, pesat amb la seva gran base de pedra i la figura fora d’escala, el monument a Clavé. Darrere el monument, separat pel jardí i per la caseta del jardiner, el monument a Frai Pedro Ponce de León, l’inventor de l’ensenyament oral per a sords-muts, en marbre blanc. Aquest indret ha estat considerat un eix metafísic pels músics integrants de la xarxa de producció experimental “La Línea”.Després de Russolo, a la música només li faltava annexionar-se el silenci. Aquesta serà, alguns decennis més tard, la descoberta de John Cage.”

(Julià Guillamon, “Dos Monuments”, text publicat en el catàleg de l’exposició Alter Músiques Natives, KRTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1995)

Els darrers dies de 1994, un nombrós grup de músics i investigadors sonors constituien “La Línea”, a partir de la constatació física que els seus laboratoris

d’experimentació es trobaven en perfecta alineació, formant un segment geogràfic que, desplaçant-se en direcció NE-SO, medeix 1.377,0491803 metres. Aquest segment es troba al barri de Gràcia de Barcelona i travessa la mítica plaça del Raspall, bressol d’un dels pocs folklors moderns vius: la rumba gitana. Un centre planetari amb un fort esperit musical. Els gitanos es van instal·lar en aquest territori l’11 de Juny de 1.447. Bastants segles més tard, la indústria tèxtil (els vapors) van acabar de configurar l’actual fesomia del barri. Cap a la dècada dels anys setanta, aquesta zona ja era un centre musical per excel.lència i molts músics vàren fixar-hi la seva residència. En els 80, aquesta mateixa geografia va assistir a l’eclosió de l’anomenada música post-industrial, ja que aquest moviment mundial neix en el moment que molts músics europeus i americans s’instal.len aquí.

<A principis dels noranta ja estan funcionant els laboratoris que actualment formen “La Línea” i que tenen els següents noms: Lie/Doubt Area, Laboratori de Música Desconeguda, MultiSounds Mobile Unit, Semàfor dels Desemparats i RS Estudi>

Tots els discos produïts i enregistrats en aquests laboratoris incorporen un petit anagrama, és el símbol de la seva alineació geogràfica (cinc cercles) i ret tribut al nucli sonor de la plaça del Raspall (un cercle més gran). Més o menys té aquesta forma:

ooOooo

Per aquests laboratoris ha passat gran quantitat de músics i grups experimentals, locals i d’altres països, com ara Alien Mar, Oriol Perucho, Superelvis, Macromassa, Tina Gil, Ràeo, Accidents Polipoètics, Ivo Naïf, Tres, Hiroshi Kobayashi… (Barcelona), Mark Cunningham, Han Rowe, Katy O’Looney, Paul Hoskins, Chris Cochrane, Lydia Lunch, Zan Hoffman, Sue©Ann Harkey… (Estats Units), Pascal Comelade, Cathy Claret, Pierre Bastien, Philippe Blanchard… (França), Jim Thirwell (Australia), Jakob Draminsky Højmark (Dinamarca), Tim Hodgkinson, William Bennet, David Tibet, Andy Tavies (Anglaterra).

Potser és el destí qui ha permès la incorporació de la mateixa plaça de John Lennon al traçat geogràfic de “La Línea”…

SEGON CONTACTE

Com a treball preliminar pel projecte que l’Associació L.M.D. va aportar a la candidatura “Barcelona 2001, capital europea de la cultura”, aquesta associació va elaborar durant el 1995 una base de dades que portava el nom d’E.C.M.B. (Entorn Comunicatiu dels Músics Barcelonins), amb la finalitat de reflectir la situació actual dels músics i grups experimentals a Barcelona. Del centenar llarg que es mou en els àmbits de la innovació i la recerca sonora en la nostra ciutat, es va treballar sobre una mostra de 23.

Mentre que la producció discogràfica d’aquests artistes arribava als 72 discos (només 15 dels quals eren editats fora de Barcelona), l’atenció dels mitjans àudiovisuals era pràcticament nul.la a Barcelona, excepte pel que respecta a l’emissora independent Ràdio P.I.C.A., que dedica un 75% de la seva programació (24 h.) a les noves músiques. En menor quantitat, amb un 15% del seu temps d’emissió, Ràdio Contrabanda. Cap altra emissora local dóna suport o difusió a les altres músiques. En canvi, paradoxalment, és Radio 3, des de Madrid la que pren aquesta funció. Pel que respecta a la TV, ni TV2, ni TV3, ni Barcelona Televisió dediquen cap segment de programació específic a

l’experimentació musical mentre que si ho fan amb les arts plàstiques contemporànies o amb el video de creació.

Pel que fa als concerts, la mostra dóna un total de 120 actuacions, però també evidencia una problemàtica endèmica: dels 120 concerts, 50 han estat programats per col.lectius independents (tots a Barcelona), la resta es reparteix en els habituals festivals de la nostra geografia (Sónar, B.A.M., Nits de Música de la Fundació Miró, Mercat de Vic i Altaveu de Sant Boi) i un molt petit percentatge correspon a sales de petit i mitjà aforament. Aquí ens trobem amb la paradoxa que l’experimentació sonora, sovint molt lligada a la poesia i la performance, precissant només del petit format com a marc natural per a la seva expressió, sovint solament es pot mostrar en públic dins de festivals multitudinaris.

Aquests i d’altres resultats derivats de l’enquesta E.C.M.B., han vingut a confirmar la situació que es viu des de fa temps a Barcelona pel que fa a les músiques no adscrites a un gènere concret, músiques d’innovació o de risc: Per poder-se donar a conèixer, s’han d’introduir esporàdicament en els circuits de gènere (jazz, rock, etc) o en els festivals no especialitzats (l’únic festival especialitzat seria el Sónar, amb tots els drets), és a dir, no compta amb un circuit propi, i si aquest es pot dir que existeix, es tractaria d’aquests 50 concerts organitzats per col.lectius independents en espais simbiotitzats provisionalment. És per una altra banda evident que les xifres de públic són molt més elevades en aquest pseudo©circuit independent que en les sales de gènere quan esporàdicament acullen aquest tipus de música.

Una altra dada obtinguda de la mostra és que pràcticament tots els músics i grups que hi figuren tenen la seva residència, els seus laboratoris d’enregistrament i els seus locals d’assaig al barri de Gràcia, i això no inclou únicament “La Línea”, sinó tot el territori gracienc, amb el qual obtenim un mapa cultural del barri força sorprenent i podem representar-lo com un gran laboratori experimental, com si aquell barri que fou d’artessans, ara l’ocupessin uns nous artessans electrònics o cibernètics.

També es pot constatar que la majoria de les discogràfiques que estan editant

música experimental es troben ubicades al barri de Gràcia.

(BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA EXPERIMENTAL A GRÀCIA)

1. A finals dels anys 60 i durant tota la primera part dels 70, es va produir a Barcelona un fenòmen musical paral.lel al que s’estava produint arreu del món occidental, anomenat música progressiva i que va prendre diferents noms a cada país (krautrock a Alemanya, Canterbury sound a Anglaterra…), música amb un fort component experimental que tractava de produir una evolució en el rock i el pop anglosaxó dominant. Vàren ser dues sales de Gràcia, actualment desaparegudes, i dos teatres, qui varen programar amb freqüència i estabilitat aquella música: Nostremon i San Carlos Club, La Salle de Gràcia i el Club Helena. Val a dir que en aquells moments a Barcelona es van celebrar festivals de música progressiva (Price, Salón Iris) que van promoure l’interès d’un públic nombrós. En aquells moments les principals emissores radiofòniques donaren molt espai a grups com Música Dispersa, Máquina! o Pan y Regaliz, i l’anomenada gauche divine, des de Bocaccio, donava suport econòmic a l’aventura.

2. D’alguna manera, tota aquella eclosió va transmutar-se pocs anys desprès en el corrent musical anomenat música laietana, amb el seu centre d’operacions al Zeleste del carrer de la Plateria. Els m·ú·sics laietans, amb el mateix esperit

d’experimentació i innovació, es van introduir en el jazz i van aportar molts elements de la música autòctona o mediterrània, fins a establir contacte amb els músics i l’ambient musical de la Plaça Raspall, produint una fusió de gran importància, que perviu fins avui dia. Es just l’època en què Gato Pérez s’instal.la al Raspall i forma el grup Secta Sònica. Molts músics de l’onada laietana s’instal.len al barri i d’altres com els m·í·tics Rambliolia, hi tenen els seus locals d’assaig.

3. A la meitat dels anys 80, el barri de Gràcia rep una nova generació de músics, molts d’ells provinents d’Anglaterra (William Bennet i tota la Come Organissation, els Murphy Federation, Milk from Chentelham, Jim Amos) que fixen la seva residència en el barri, així com altres que començaran a visitar-lo amb assiduïtat (David Tibet, Pascal Comelade, Pierre Bastien, Vivenza…), enregistrant en els acabats de nèixer Laboratori de Música Desconeguda i Semàfor dels Desemparats. Un altre estudi, l’actual El Laboratorio, és també un centre de producció molt important. En aquells moments, juntament amb El Laboratorio, el carrer Gomis acull ¡cinc estudis de gravació! El local que programarà durant tota la dècada centenars de concerts és L’Orquídea, al carrer de Bruniquer. En aquell punt es situarà el centre d’operacions del Free Difussion, col.lectiu format per grups com Perucho’s, Jaume Cuadreny o La Propiedad Es Un Robo, i també passaran amb assiduïtat pel seu escenari Macromassa, Tendre Tembles, Suck Electrònic Enciclopèdic, Neuronium o el Colectivo de Improvisación Libre. Free-jazz, música electrònica i altres experimentalismes conflueixen en aquesta petita sala. Paralel.lament, dos col.lectius radicats en el barri (Cuc Sonat i La Puça) comencen a portar grups fonamentals de l’experimentalisme europeu, com ara Henry Cow, Embryo, Yoshko Seffer o els Art Zoyd 3.

També a l’Orquídea es produirà un fet de gran importància: Ràdio P.I.C.A. ha començat les seves emissions des del barri el 1981 i presentarà en aquesta sala, els primers enregistraments de l’anomenada música post-industrial, corrent musical que partint de les músiques populars introduïa els conceptes futuristes del soroll i l’ambient sonor fins a crear un univers auditiu absolutament sensitiu, emprant també elements de manipulació com el collage o l’object trouvé, hereus del surrealisme i el dadà. Els músics anglesos i locals es trobaren en aquesta ocasió, i durant els propers anys totes les produccions d’Industrial Records, Come Organissation o World Satanic Network Systems des de Londres portaren aquesta pàtina gracienca, mentre que els enregistraments produïts aquí veuran la llum mitjançant l’editora madrilenya Esplendor Geométrico Discos. Alguns treballs del cineasta Derek Jarman i els discos de Throbbing Gristtle, Whitehouse, Vagina Dentata Organ, Avant Dernières Pensées, etc., són fites molt importants que marquen una eclosió compartida pel barri de Gràcia de Barcelona i la ciutat de Londres del fenòmen post-industrial.

<La producció discogràfica generada en aquestes tres èpoques musicals barcelonines suposa centenars de discos i ha transcendit el mercat local, essent molt valorada a Europa, Japó i els Estats Units, on s’han publicat i es segueixen publicant treballs al respecte.>

4. A finals dels anys 80, es crea la Unió Solar, agrupant diferents col.lectius i artistes que es troben promovent activitats entorn de les places Raspall i del Sol. Aquesta iniciativa es mantindrà durant tres anys i permetrà la producció d’esdeveniments tant importants com ara el primer espectacle de La Fura dels Baus (el preliminar d’Accions) o el primer concert en territori espanyol de la Bel Canto Orquestra (l’orquestra d’instruments de joguina de Pascal Comelade), entre molts d’altres. Aquests concerts, sempre a l’aire lliure, es donaran especialment durant la Festa Major de Gràcia, que experimenta arrel d’això una modernització radical. En aquells moments, Transformadors, l’aparador de cultura de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona començarà a programar pràcticament a diari concerts a la sala KGB, que donaran l’oportunitat de veure grups experimentals de tot l’Estat espanyol i de tot el món, alguns d’ells molt recordats. Un altra entitat de indubtable importància en aquells moments és el Colectivo Otras Músicas, que promourà innombrables concerts.

5. Durant els anys noranta, una associació (actualment desapareguda) anomenada Poetes, Artistes, Performers i Associats, engega el Festival Internacional de Polipoesia que, amb el suport de la Federació de Carrers de Gràcia, es perllonga durant tres anys dins la Festa Major de Gràcia: 1993 a la plaça Virreina, 1994 a la plaça Rovira i 1995 a la plaça John Lennon. Aquest festival, sota el pretext de la “polipoesia”, acull artistes de la performance i poetes dels Estats Units, Canadà o Itàlia, i tambè inclassificables locals com l’Albert Plà o els Koniec, o el legendari grup musical germano-hindú Embryo. Aquesta iniciativa, produïda durant la suposadament populista Festa Major no solament té un gran èxit de públic, sinó un reconeixement de la premsa i el suport dels veïns, que recolzen la proposta com a alternativa lúdica no necessàriament lligada al consum indiscriminat d’alcohol, a les discoteques mòbils o a les festes de l’escuma, tan habituals darrerament.

TERCER CONTACTE

Ens trobem a finals dels anys noranta i al barri de Gràcia proliferen associacions i petits locals d’iniciativa civil que tracten de produir cultura adaptada a les necessitats quotidianes d’estímul i sorpresa que els urbanites degusten amb refinament futurista: Associacions com Heliogàbal, constituïda per músics, pintors i professionals de la comunicació; S.O.R.O.L.L., programant recitals de poesia i accions-performance per als seus associats; Arco y Flecha, responsables de portar John Zorn i Fred Frith a Barcelona; l’Associació de Músics de Jazz i Noves Músiques de Catalunya, de reconeguda activitat, programant a la plaça de Rius i Taulet els concerts de tardor o editant discos compilatoris de difusió internacional; l’Associació Laboratori de Música Desconeguda (L.M.D.), activa des del 1984 en l’edició de discos i programació de concerts; Còclea, dedicada a la difusió i producció de la música contemporània, i la mateixa Ràdio P.I.C.A., amb 16 anys d’activitat sota el format associatiu, dedicada intensament a la difusió i coordinació de tot allo que és innovador. Quant als petits locals, bars que tracten de transcendir el context hostaler, actualment desplaçat cap a altres territoris urbans, introduint-hi propostes creatives de gran interès que sovint passen desapercebudes per la mancad’estabilitat, podem citar una petita selecció d’entre ells: Galpón Sur, La Ñola, El Dorado, El Puntal, Mi Bar, Jazz Petit, L’Amagatall, Je-rrix To Mix Bar, El Cafè, Kalahari, Cafè del Sol, Alfa, Ateneu Cafè, Zoona Libre, L’Animal, Salambó, Virreina, La Cafetera, Andy Capp, El Ave Turuta, El Cafè del Teatre, Mirasol, Equinox Sol, Terra, KGB, Monumental, Estàndar… del petit al mitjà format. Els més humils han acollit sovint des de les creacions ambientals de Carles Pazos fins a sessions de poesia, concerts de didgeridoo, etc.

També trobem emblemàtics teatres en funcionament al barri de Gràcia. Alguns d’ells han apostat per programacions off recollint performance, experimentació, polipoesia, tot allò que anomenem cabaret científic. Els seus noms són prou coneguts: Artenbrut, Regina, Teatreneu, Sala Beckett.

I encara podem parar esment a tots aquells espais teatrals no actius que han tingut rellevància en programacions de risc en les darreres dècades i que segueixen en peu, potser esperant una nova oportunitat (Els Lluïsos de Gràcia, La Salle de Gràcia, Fòrum Vergès, Club Helena, Centre Moral…)

Pel que fa als cinemes, les 9 sales Verdi i les dues del Casablanca suggereixen un gran ventall d’esdeveniments artístics complementaris de la seva importantíssima activitat… (no n’hi ha dubte que aquestes arriscades sales dediquen una bona part de la seva programació al cinema de caire experimental i tampoc es pot dubtar de la seva disposició a la introducció de propostes escèniques complementàries).

Passant als nuclis productius, per diferenciar-los d’aquells dedicats a la difusió,

ens trobem amb estudis d’enregistrament especialitzats en la producció experimental (Lie/Doubt Area, LMD, MultiSounds Mobile Unit, Semàfor dels Desemparats, RS Estudi, El Laboratorio, Koniec Estudi, Vamp Slam).

Seguim amb la producció: a Barcelona hi ha tres discogràfiques dedicades a l’edició de música experimental, de les quals dues les trobem a Gràcia: Liquid Records i G3G Records.

TOTA LA INFORMACIÓ RECOLLIDA FINS AQUÍ ENS CONDUEIX A LA SEGÜENT REFLEXIÓ

Donat que l’oferta lúdica que el barri representava per a la ciutat ha estat progressivament assolida per totes les noves infraestructures vora el port, sembla necessari un reciclatge de la extensa xarxa d’establiments de lleure per tal de superar una oferta pobre que només consisteix en alcohol i música estrangera enllaunada.

Aquesta incorporació a la vida cultural de Barcelona de quelcom que ja estava

succeint de manera inconexa (un veritable nucli europeu de música experimental) i per tant, de difícil accès per als ciutadans, vindria a sumar-se als altres dos importants continguts musicals del barri: la Rumba Catalana i la música tradicional. La primera, en un estat de salut immillorable gràcies a les activitats de les associacions gitanes i als músics paios que s’han ficat de ple, creant un teixit de creació musical hereu d’aquella primera fusió laietano-caribenya-gitana: La segona, gràcies a l’esforç d’un col.lectiu que any rere any, ha aconseguit crear un context per a l’investigació i la innovació en el camp de les músiques tradicionals des del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), esforç que actualment té un considerable ressó internacional i unes admirables xifres de públic i producció discogràfica.

Aquesta triple oferta musical faria del barri de Gràcia un territori sonor europeu, un atractiu cultural de primer ordre pel que fa a la cultura viva. Estariem parlant de la música evolutiva: 1. De la fusió de la rumba en un folklore universal i modern, de la mateixa manera que ho són, per exemple, el reggae o el rai; 2. Dels elements progressius introduïts en la música tradicional

europea fins a donar-li una contemporaneïtat com la que pot tenir la música rock, i 3. De la música experimental, laboratori permanent de tots els folklors futurs, patrimoni de totes les societats avançades i de les cultures urbanes en evolució.

Pel que fa al contingut d’aquest estudi, de la mateixa manera que Ciutat Vella o la Plaça Reial concentren una bona part de l’oferta jazzística barcelonina, Gràcia pot representar la nostra ciutat en l’àmbit de la innovació sonora, al mateix nivell que d’altres territoris urbans de Nova York, Amsterdam o Berlín.

I de tot l’esmentat fins aquí, es dedueix que

SERIA MOLT EXACTE PROMOURE

- La constitució d’una Entitat, anomenada “Gràcia Territori Sonor”, la qual aglutini els principals vectors de realitat descrits més amunt i que actuï com a una oficina-agència conceptual permetent la coordinació i potenciació de la música experimental en viu al barri de Gràcia i la seva projecció com a territori cultural urbà a l’abast de tots els ciutadans de Barcelona, de tots els nuclis productius i de la indùstria existent en el seu entorn (programació constant, racionalització de les programacions, cicles, festivals, vinculació de tot el sector hostaler del lleure…).

- La vertebració d’aquesta iniciativa amb els organismes i entitats culturals de caire ciutadà i local i la seva sintonia amb els objectius culturals de la ciutat davant el nou segle.

- Potenciar tambè la projecció del barri de Gràcia com a territori experimental

europeu mitjançant l’intercanvi amb els altres àmbits musicals de l’experimentació a Europa, amb una indiscutible voluntat de participar en els

programes culturals que els organismes europeus impulsen a nivell de

territorialitat cultural urbana, intercanvis, etc (De la mateixa manera potenciar aquestes relacions amb totes les ciutats del món amb personalitat creativa pròpia).

- Introducció immediata dins les xarxes telemàtiques de totes les bases de dades, programes i propostes d’aquesta nova entitat civil.

- Vincular els altres col.lectius ciutadans de producció experimental en el camp de les arts plàstiques, teatrals o vídeo-cinematogràfiques a les propostes que es vagin realitzant (la qual cosa ja succeeix de manera natural actualment).

- Establir estrets llaços de cooperació amb els altres àmbits musicals idiosincràtics del barri de Gràcia, citats més amunt, per tal de projectar internacionalment aquest territori sonor de la música en viu en tota la seva riquesa i personalitat…

AMB LES EINES MÉS ADEQÜADES

- Interacció permanent amb els espais i col.lectius vertebrats amb el projecte.

- Cens permanent de les activitats creatives dels artistes i grups locals i de tots aquells que es trobin disponibles en els circuits europeus.

- Suport a les produccions i iniciatives de tots els locals, associacions i sales del barri que programin concerts i activitats.

- Potenciació de les programacions d’estiu, dels concerts en viu a les places i de la Festa Major de Gràcia (ex. Festival Internacional de Polipoesia).

- Promoure la fòrmula d’un festival permanent o eventual, prenent com a model l’experiència “Grups de risc” produïda a la Plaça Reial durant les Festes de la Merçè de 1994.

- Elaboració d’una guia d’activitats periòdica de difusió immediata en tota la ciutat i a travès de les televisions, ràdios i publicacions, així com per via postal.

- Servei d’informació i difusió a totes les publicacions actualment existents a Barcelona i per extensió a tot l’Estat espanyol i la Comunitat Europea, de manera que tot el turisme cultural de qualitat pugui comptar amb les dades bàsiques amb antelació.

- Relació permanent amb les associacions de video, cinema i arts plàstiques experimentals per tal de poder introduir passis i cicles en aquells locals no aptes per a la producció de concerts.

- Autonomia telemàtica: introducció a internet de tota la informació processada. Creació d’un porgrama interactiu de benvinguda al territori.

- Disseny / grafisme. Creació d’una imatge o “marca” reconeixible.

- Producció d’una “carta de presentació”, consitent en un compact-disc de música experimental produïda a Gràcia, amb la col.laboració de tots els grups i estudis d’enregistrament, amb la finalitat de difondre’l per tot l’àmbit cultural europeu.

- Logística i planificació dels recursos tècnics de tots els operadors, estudis i infrastructures del barri.

- Departament tècnic propi. Racionalització dels recursos del barri. Suport tècnic.

- Relacions internacionals. Comunicació constant amb les associacions que donen suport a la música experimental a la resta d’Europa.

- Presentació del projecte “GRÀCIA TERRITORI SONOR EXPERIMENTAL” a l’SKRAEP (Experimental Music Forum) i al Simposi europeu de la música experimental que es celebrarà a Copenhague l’octubre de 1996, dins els actes de la capitalitat europea d’aquesta ciutat.

- Administració de tots els ajuts i subvencions, estudis de viabilitat de totes les activitats, ingressos, despeses i formes de rendibilitat.

RECAPTANT ELS SEGÜENTS SUPORTS

- Programa CALEIDOSCOPI de la Comissió Europea, que recolza projectes de manifestacions culturals i artístiques de dimensió europea en què intervinguin un mínim de tres estats membres i fomenta la creació artística i cultural a travès de la movilitat i el perfeccionament dels artistes creadors o intèrprets o altres operadors del sector cultural.

- Programa EUREKA AUDIOVISUEL EUROAIM de la Comissió Europea, per a desenvolupar els mercats de la producció independent i assegurar-los un cert nombre de serveis col.lectius.

- Programa d’AJUDES QUE AFAVOREIXIN LES INICIATIVES DE SENSIBILITZACIÓ AL GRAN PÚBLIC (accions específiques amb base científica, col.loquis, seminaris…)

- Programa CULTURE AND NEIGHBOURHOODS del Consell d’Europa, per establir la rellevància dels barris com a entitats en les polítiques culturals, especialment pel que fa a les relacions multiculturals, analitzar els principals trets de les activitats culturals en una selecció de districtes europeus, concienciar els polítics locals i els agents culturals de les necessitats culturals i de la realitat dels barris urbans.

- Xarxa EUROCIUTATS, del Comitè de Regions d’Europa.

- Tots els programes de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) dirigits a fomentar la presència de l’art d’avantguarda i les iniciatives culturals de qualitat a Barcelona, la interrelació social, de producció i difusió i la potenciació de la creativitat, la cultura cívica, el desenvolupament econòmic dels sectors culturals i la projecció internacional de Barcelona.

- Consell del Districte de Gràcia.

- Federació de Carrers de Gràcia.

- S.G.A.E.

- A.I.E.

- Entitats independents (Associacions i discogràfiques recensades més amunt).

- Estudis d’enregistrament.

- I, naturalment, el suport de les sales i bars de Gràcia.

Gràcia Territori Sonor, 10 de gener de 1996, 14:07 h

L’1 d’Abril de 1996 es constitueix l’Associació sense ànim de lucre, de perfecta capacitat jurídica, que respon a la denominació de “GRÀCIA TERRITORI SONOR”, a Barcelona, en presència de tots els Socis Fundadors, els noms dels quals es detallen més endavant.

Els fins determinats per als quals ha estat creada l’Associació són els següents:

-Fomentar la creació musical al districte de Gràcia de Barcelona, fent prevaler l’avenç i el desenvolupament estètic, formal, tècnic i conceptual com a aportació a l’esdevenir cultural.

-Fomentar la projecció del districte de Gràcia com a territori cultural urbà a l’abast de tots els ciutadans de Barcelona, de tots els nuclis productius i de la indústria existent en el seu entorn.

-Fomentar així mateix la projecció del districte de Gràcia com a territori experimental europeu mitjançant l’intercanvi amb els altres àmbits musicals de l’experimentació a Europa, amb una indiscutible voluntat de participar en els programes culturals i intercanvis que els organismes europeus impulsen a nivell de territorialitat cultural urbana.

-De la mateixa manera, impulsar aquestes relacions amb totes les ciutats i barris del món amb personalitat creativa pròpia.

-Vertebrar aquesta iniciativa amb les dels organismes i entitats culturals de caire ciutadà i local, tot sintonitzant amb els objectius culturals de la ciutat de Barcelona davant el nou segle.

-Vincular els altres col.lectius ciutadans de producció experimental en el camp de les arts plàstiques, teatrals o videocinematogràfiques a les propostes que realitzi l’Associació.

-Establir estrets llaços de cooperació amb els altres àmbits musicals idiosincràtics del districte de Gràcia, per tal de projectar internacionalment aquest territori sonor de la música en viu en tota la seva riquesa i personalitat.

-Estimul·lar la investigació que contribueixi a un millor coneixement de la tradició cultural i artística i que aporti nous elements de reflexió al món cultural present i futur. Assessorar les entitats privades o públiques que promoguin iniciatives culturals o artístiques, o bé hi destinin recursos, per obtenir una major eficàcia i rendibilitat, aglutinant i gestionant els esforços.

Per a la consecució d’aquests fins, l’Associació promourà tot tipus d’activitats que èticament i lícitament li permetin els seus recursos.

signat a Barcelona, l’1 d’abril de 1996

Sergi Doladé, Claudi Feliu, Juan Crek, Bel·lo Torras, Victor Nubla

Ponència de Víctor Nubla al Fòrum Europeu de la Música Experimental a Copenhagen organitzat per Odyssé for Ører / SKRÆP

En el projecte Gràcia Territori Sonor, que teniu a les vostres mans, hem treballat amb el territori com a concepte. El territori urbà és el lloc on viuen i treballen les persones. Tristement, a les ciutats acostuma a passar que les persones lliuren la seva vida (el seu treball) als estats i a les multinacionals, i aquests, per la seva banda, els retornen pseudocultura de masses per al seu temps d’oci. Els territoris urbans sovint són dormitoris massificats o bé aparadors del comerç i de la cultura oficial. Per aquestes raons, només quan es donen circumstàncies sòcio-geogràfiques-històriques tan peculiars com les del barri de Gràcia i les de la ciutat de Barcelona és possible engegar una tasca com aquesta que ens hem proposat.

Tractaré de donar una visió d’aquestes circumstàncies, la retroprojecció de les quals, pel que fa al propi barri de Gràcia, podeu trobar al projecte que teniu a les mans. Només voldria afegir i remarcar que el barri de Gràcia ha mantingut històricament un tarannà popular, col·lectiu, sovint anarquista, el qual ha fet possibles la convivència i el profús associacionisme civil que podem trobar avui dia. Aquest tarannà li ha permès mantenir en situacions extremes (guerra civil i altres turbulències històriques) una independència i una força solidària realment notable. En èpoques de pau, i concretament des de la transició a la democràcia a Espanya, al barri han sorgit nombrosos moviments creatius i culturals de base. Per exemple, la seva Festa Major, la qual acull cada any durant una setmana dos milions de visitants, una mica més de la població de tota la ciutat de Barcelona. Afegim com a dada important que el barri, sense ser objecte de promoció de la ciutat, compta amb mil llicències d’hosteleria, incloent-hi bars, clubs i restaurants. La seva particularitat urbanística -carrers estrets i una gran quantitat de places- permet el tracte quotidià al carrer per part dels seus habitants (dades de 1995: 128.608). Totes aquestes poden ser raons per explicar que des dels anys seixanta s’han instal·lat a Gràcia molts artistes, i especialment músics. L’assentament de la comunitat gitana al segle XV pot haver abonat aquest caràcter sonor i musical de Gràcia, però també ho han fet molts altres esdeveniments explicats al projecte, amb el resultat d’haver arribat a l’actual proliferació de cinemes de contingut no comercial, centres de dansa contemporània, teatres de petit format, galeries d’art, clubs de música i associacions d’artistes, tots ells sostinguts bàsicament per la iniciativa privada dels seus promotors, com és el cas de Ràdio P.I.C.A, emissora independent amb difusió per a tota Barcelona des de fa 15 anys.

L’altre element de gran importància que ha permès el desenvolupament d’un projecte com aquest afecta a tota la ciutat de Barcelona i fa referència a l’extraordinària transformació de la ciutat després del que va suposar l’esdeveniment cultural-industrial-polític que coneixem com a Jocs Olímpics.

No n’hi ha dubte que un fenòmen mediàtic d’aquestes característiques no va aportar absolutament res a la cultura avançada. En tot cas, la presència de la Fura dels Baus o de Carles Santos entre els creadors convidats a dissenyar les cerimònies va aportar alguns elements innovadors, molt diluïts, a l’estètica olímpica. Tampoc els Jocs barcelonins van facilitar les coses als artistes locals, donat que l’extraordinària despesa originada per la creació d’infrastructures per a la cultura de consum massiu (museus, auditoris, zones comercials, etc.) va arrasar amb aquelles coses que funcionaven localment com a suports institucionals i privats efectius per a la creació (Festival de Tardor, Transformadors, Centre d’Iniciatives i Experimentació per a Joves, etc.). Tot això sigui dit per comprendre que els Jocs –i jo gossaria a dir que l’esport en general- poc bé fan a l’experimentació artística i a la creació lliure. Tot i això, és possible que existeixin línies temporals complexes les quals els habitants de les ciutats recorren per triar el seu destí, malgrat la inèrcia de la rutina social i política, moltes vegades conformista, abstreta o afligida d’una provinciana por al ridícul. Així, després del desastre postolímpic que suposà pels creadors i promotors la dràstica retallada de pressupostos i d’iniciatives institucionals i privades, es crearen immediatament tertúlies i fòrums espontanis de debat entre artistes, tècnics, gestors i professionals de la comunicació per tal d’avaluar la situació (es varen fer llistes del que ja no hi era, del que encara sobrevivia i del que s’havia de crear) i de defensar la idea d’una Barcelona taller-laboratori enfront una –o malgrat una- Barcelona aparador. Als anys següents es crearen associacions d’artistes que obtingueren convenis amb les grans i buides infrastructures, fins aconseguir instal·larse en elles (l’exemple fonamental és el Centre de Cultura Contemporània, el qual acull des de llavors la Mostra Internacional de Cinema Alternatiu, la Mostra Internacional de Videoart, el Festival Sònar de músiques avançades i les activitats de l’Orquestra del Caos, totes elles gestionades per artistes). Podriem dir que el punt de connexió definitiu fou l’elaboració de la candidatura de Barcelona per a capital europea de la cultura de l’any 2001, una sàvia excusa per aglutinar tot allò que ja estava passant i donar-li una força col·lectiva i una naturalitat definitiva dins del teixit social i polític de la ciutat. Avui, a finals de l’any 1996, es pot dir que n’hi ha poques possibilitats que la capitalitat sigui una realitat, però si ho veiem d’una altra forma podem pensar que Barcelona ja és aquesta capital, donat que tots els projectes integrants de la candidatura han evolucionat per ells mateixos fins a esdevenir –pràcticament tots aquells produïts des de la base- una interesant realitat.

El més important que es pot dir en aquest moment sobre la realitat cultural barcelonina és que existeix un consens entre creadors i institucions, i que no sabem quant durarà.

El projecte Gràcia Territori Sonor és l’extensió d’un d’aquells projectes de la candidatura. La intenció de totes les persones involucrades en ell és que el territori urbà anomenat Gràcia sigui un centre universal d’experimentació artística, i de fet ja ho és en aquest moment. L’estem donant a conèixer amb aquest text que tots teniu i amb aquest disc d’invitació. Aquesta ocasió és molt important, degut que gràcies a aquest Fòrum el podem presentar públicament a tota Europa. La presentació pública a la ciutat de Barcelona es farà el novembre i a partir del gener creiem que podrem fer funcionar el primer circuit de sis clubs per a concerts al barri. N’hi ha molts altres projectes. Celebrem haver trobat socis naturals a Copenhage (SKRÆP, l’associació que produeix aquest simposi) i Paris (la associació Namasté) i esperem trobar-ne més entre tots els països representats aquí. La presència aquí de dues persones explicant el nostre projecte és deguda a l’esforç de les associacions SKRÆP i Gràcia Territori Sonor, i el disc que us presentem ha estat produït amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona. Esperem que els ajuts· es puguin materialitzar molt aviat per tal de convidar a músics de moltes ciutats a actuar als clubs, sales i teatres de Gràcia. La nostra proposta concreta consisteix a realitzar la segona trobada l’any vinent a Barcelona, és a dir, el II Fòrum Europeu de la Música Experimental, el II Simposi de E.E.C. (European Experimental Composers) i una nova reunió de la E.I.O. (European Improvisation Orchestra). També proposem per a aquesta primera trobada la redacció conjunta d’una declaració d’intencions per part de tots els compositors i organitzacions presents aquí, dins la qual quedin reflectides la situació actual de la música experimental dins el context europeu i els resultats de la converses tingudes aquí. Finalment, seria bo que dins aquesta declaració s’especifiqués la necessitat de crear una Secretaria Europea de la Música Experimental capaç de coordinar i projectar d’una forma estable les iniciatives i circulacions que es produeixen en el continent. És en nom de tots els participants al projecte Gràcia Territori Sonor que manifesto el nostre interès per tal que aquesta secretaria es materialitzi a la ciutat de Barcelona.

——————————————————————————————–

Del 6 al 9 d’octubre tingueren lloc les discussions, intercanvis d’idees i primers esborranys de la Declaració.

El 9 d’octubre del 1996 fou redactada la Declaració definitiva, aprovada de forma unànime i signada per tots els presents.

El dia 11 d’octubre, a la Den Anden Opera, a Copenhaguen, Niels Winther, director del Simposi del 96, lliurà la clau simbòlica del Simposi a Víctor Nubla, tot certificant la seva continuïtat a Barcelona l’any 1997.

El 12 d’octubre, Krzysztof Knittel, Director del International Festival of Contemporary Music Warsaw Autumn, proposà la realització del simposi de l’any 1998 a Varsòvia.

Els dies 11, 12 i 13 d’octubre es van celebrar cinc concerts de la European Improvisors Orchestra, on s’estrenaren composicions de Dmitri Ukhov, Carlos Zíngaro, Raymond Strid, Werner Kodytek, Krzysztof Knittel, Victor Nubla, Raoul Björkenheim, Tim Hodgkinson, Jean Michel van Schouwburg, Christer Irgens-Møller, Pere O. Jørgens, Martin Klapper y Niels Winther.

Io Casino, relatora. Copenhagen, Octubre de 1996.