FLOY KROUCHI (París)

Dijous 29 de setembre, 13 h.

Cinemes Texas.

C/ Bailén, 205.

Entrada lliure.

La baixista francesa Floy Krouchi va iniciar-se en el món de la música fundant la banda de noise i dub industrial Mafucage al 1994. El seu llenguatge musical s’ha diversificat a través de l’aprenentatge de músiques orientals i de la utilització d’aparells diversos. Al 2003 va realitzar una estada a la India per a estudiar música raga amb Pandit Hindraj Divekar que va donar lloc a la peça multimèdia Sakhiri i el disc A Stream of Love, amb la cantant Sumathi. Compositora excepcional, ha treballat amb artistes de varies disciplines per tot el món, realitzant instal·lacions sonores, web-art i música per a dansa i cinema experimental. Actualment, Krouchi es troba immersa en el seu work in progress Bass Holograms, investigant l’ús de freqüències greus i les possibilitats de recrear electrònicament sons inaudibles amb el seu baix augmentat i aparells electrònics. Experimentació en estat pur per a obrir el festival.

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE MANUEL DE VAL (Barcelona)

De Val a Dada

Dimecres 5 d’octubre, 18 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

Entrada lliure.

Manuel de Val mostra una selecció d’obres atribuides a aquells artistes imaginaris seus que estan més en deute amb el moviment Dada. Des de l’espavilat heterònim apropiacionista Francesc Claret amb el seu Ready-ready made, auténtico botellero de Marcel Duchamp, fins a l’inestimable artista fictici de pa sucat amb oli Santiago Montoro Weinberg amb el seu La madre que me parió, 2016, pasant pel propi Manuel de Val. L’exposició es podrà visitar durant tot el mes d’octubre a la seu de Gràcia Territori Sonor els dimecres d’Encontres en l’Espai-Temps des de les 19:30 i la resta de dies entre setmana mitjançant cita concertada.

MIA ZABELKA,  MIQUEL JORDÀ (Barcelona)

Dimecres 5 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

Encontre en l’Espai – Temps entre tres improvisadors bregats en escenaris de mig el món. Miquel Jordà, saxofonista i artista multimèdia, ha recorregut diverses vegades el món per a enregistrar la màxima diversitat possible de manifestacions sonores del planeta. Aquest treball ha quedat recollit en el llibre i DVD Sobre la pell del món i s’ha exposat al Caixaforum de Barcelona. Mia Zabelka, artista sonora i violinista austríaca, es un dels màxims exponents mundials de la música experimental per a violí, ja sigui acústic o elèctric. Els límits del violí es dilueixen a les seves mans com ho fan els dels gèneres a l’encalç de nous horitzons per al seu llenguatge. Dues personalitats artístiques davant les quals només cal seure i gaudir.

FUEGO (Barcelona)

Dijous 6 d’octubre, 21 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Fuego és un trio d’improvisació visual i sonora que utilitza l’aleatorietat i l’error como a arma creativa. Utilitzant sintetitzadors, samplers, ràdios, càmeres web, projeccions low fi, oscil·ladors, etc., ens trasllada a un lloc on el soroll i l’harmonia només depenen del nostre punt de referència. Fuego està constituït per Aldana (visuals i més), Pope i Pablo Miranda (sintetitzadors, mixer i més). Cada actuació en directe d’aquest trio es presenta com una oportunitat d’explorar noves fronteres, una aventura musical a través d’ambients siderals i ritmes repetitius, visuals minimalistes i live cinema. El dub marcià se suma al paisatge sonor on fantàstiques màquines trobades a les escombraries hi tenen una segona oportunitat. Com si del paleolític electrònic es tractés, tot disparant imatges a ritme d’arpegis impossibles i escalfant els nostres circuits al màxim, fem picar pedres i obtenim foc.

CARIES (Barcelona)

Dijous 6 d’octubre, 22 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Caries és un sòlid projecte musical que reuneix diferents estils oferint una explosiva fusió experimental. Aquest sextet, integrat per Chio Allin (trombó), Pablo Finkelstein (trompeta), Tomy Littel (saxo baríton) Nico Retrete (guitarra), Claudio Inferno (baix) i Harry (bateria), neix el 2009, després de moltes hores d’assaig, amb el compromís de proposar un material diferent. Un treball confeccionat a partir de les diverses influències musicals dels seus components, posades en comú per mitjà de la improvisació i l’experimentació. Caries aterra al LEM per oferir-nos el seu desplegament sonor, caracteritzat per un impuls rítmic contundent, amb salts vertiginosos que ens condueixen d’un estil a un altre –heavy, punk, jazz, hardcore, noise… i que, de tant en tant, també deixen pas a passatges melòdics de gran sensibilitat. Experimentació musical i imaginació sense límits.

WALTER THOMPSON THE BARCELONA SOUNDPAINTING ORCHESTRA (New York City)

Divendres 7 d’octubre, 21 h.

Centre Cívic La Sedeta.

C/ Sicília, 321.

5 €.

Un vell amic del LEM torna al festival. El multi-premiat Walter Thompson va inventar el Soundpainting, el llenguatge de signes universal per a la composició multidisciplinària en viu, un llunyà 1974 a Woodstock i des de llavors aquest llenguatge no ha deixat de créixer, comptant en l’actualitat amb més de 1200 gestos que són emprats pel soundpainter (“el compositor instantani”) per a donar les indicacions als intèrprets i, de vegades, fins i tot al públic. Thompson ha recorregut tot el món per a difondre el seu mètode amb concerts, tallers i conferències. Gràcia Territori Sonor ha confeccionat una Orquestra multidisciplinar per a aquesta ocasió. Músics, ballarins, poetes i actors dedicaran el dia anterior al concert a realitzar un taller/assaig sota la direcció de Thompson que realitzarà una composició instantània amb la seva expressivitat i sensibilitat habituals en un esdeveniment que promet ser memorable.

MARC VILANOVA (Capellades)

Dissabte 8 d’octubre, 21:30 h.

La Sonora de Gràcia.

C/ Riera de Sant Miquel, 59.

5 € (dos concerts).

La proposta del saxofonista Marc Vilanova es centra en l’exploració de l’instrument: una recerca constant de nous sons, tècniques i expressions combinades amb les noves tecnologies. El seu treball es desenvolupa tant en l’àmbit de la performance com de la instal·lació sonora i les seves creacions s’han presentat en diversos festivals arreu del món. Per aquesta ocasió, Vilanova ens presentarà MUT _Solo Saxophone. La primera part del solo és totalment acústica on s’obstrueix l’instrument de diverses formes creant un so completament electrònic. En la segona part, Vilanova utilitza l’electrònica en viu, processant el so del saxofon en temps real i jugant amb feedbacks i diferent microfonia amb l’ajut d’un pedal de creació pròpia que funciona amb Arduino. Encara que el sistema sigui més complex; gest, moviment i presència continuen sent essencials. L’ordinador s’amaga per no perdre la connexió amb el públic, mantenint així la tensió i l’energia necessàries per crear una experiència única de principi a fi.

FREE ART THREE (Barcelona)

Dissabte 8 d’octubre, 22:30 h.

La Sonora de Gràcia.

C/ Riera de Sant Miquel, 59.

5 € (dos concerts).

Free Art Three és un projecte acústic originat el 2011 per tres trompetistes (Iván González, Pol Padrós i Julián Sánchez) procedents del si del la gran banda Free Art Ensemble. Aquests tres destacats músics són una bona mostra de la diversitat, la creativitat i la qualitat del que podríem anomenar la nova escena del free jazz i la improvisació lliure. El directe d’aquest trio és un autèntic viatge al món dels sons i al mateix temps una apologia del so trompetístic des d’una òptica lliure. Motius que donen pas a variacions, passatges amb espai per a solistes i diferents combinacions instrumentals que proporcionen textures diverses, creades a partir de percussions, aeròfons, flautes, campanes, plats, llavors … Free Art Three proposa un discurs que travessa diferents llenguatges i estils musicals, passant pel jazz, la clàssica i la improvisació contemporàni

EDUARD ALTABA*, GUIM VALLS (Barcelona)

Dimecres 12 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

La llarga trajectòria d’Eduard Altaba com a improvisador és prou coneguda a la ciutat de Barcelona: de  Blay Tritono a Setsfree, pasant per Tropopausa, Moisés Moisés, Les Anciens i As Três Ladeiras, entre d’altres, a bda de col·laborar amb John Zorn, Butch Morris i altres il·lustres improvisadors. El seu contrabaix parla molts llenguatges amb una veu única.  Al costat d’Altaba, recitarà un jove poeta:  Guim Valls, que escriu des del ventre i recita des dels ulls. Un Encontre en l’Espai – Temps de dues potències escèniques que construiran un aixopluc no només sonor, sinó també fet de paraula viva.

*Eduard Altaba substitueix a Paul Stouthamer, el músic que estava previst que participés en aquest Encontre en l’Espai-Temps.

PIERRE BASTIEN (Rotterdam)

Divendres 14 d’octubre, 22 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

10 €.

Pierre Bastien visita de nou el LEM amb la seva orquestra mecànica, Mecanium, feta de peces de Mecano que, mitjançant un dispositiu de motors, fan sonar instruments tradicionals d’arreu com el llaüt xinès, el bendir marroquí, el saron javanès, el koto o el violí i també objectes i fins i tot les mateixes peces del cèlebre joc d’arquitectura. A Bastien se’l pot qualificar sense objeccions de mag, científic boig, poeta de la mecànica i un dels creadors experimentals més influents, impregnat de Dadà i futurisme, creador d’una música hipnòtica i sensual que al mateix temps no pot (o no vol) evitar d’evocar la llibertat imaginativa de la infantesa tant en la part sonora com en la visual dels seus directes. Amb 16 discs publicats en solitari des del 1988, Bastien ha treballat amb Robert Wyatt, Aphex Twin i Pascal Comelade, entre altres i ha realitzat així mateix un gran nombre d’instal·lacions sonores. Un dels punts àlgids del LEM 2016, no us el perdeu!

PATXI VALERA, ÁNGEL FARALDO – METACENTRO (Ferrol / A Coruña)

Metacentro

Dissabte 15 d’octubre, 22 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

El metacentre és el punt de referència variable on s’expressa el centre d’equilibri estable en un cos flotant en estat de repòs o en moviment, resultat de l’actuació de dues forces contraposades representades pel centre de gravetat i el centre d’empenta o pressió. El bateria Patxi Valera, artista inquiet, creador del grup Kozmic Muffin i del trio Parto, i desenvolupador del prototip del que actualment és el sistema Aquòfon, torna al LEM acompanyat d’Àngel Faraldo, compositor de música electrònica, integrant del Vertixe Sonora Ensemble, improvisador i actiu músic compromès amb la creació i la promoció de la música experimental. Metacentro proposa una exploració sonora: partim, escoltem, surem, ens desplacem a través de la tempesta de codis i representacions i, traçant línies imaginàries entre espais multidimensionals, mantenim l’equilibri per arribar al mar del silenci.

MUT TRIO (Barcelona)

Dissabte 15 d’octubre, 23 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

2395 segons durava el seu segon disc —1374 el primer. MUT Trio, el grup que homenatja el silenci a través de la música instantània —i la no instantània, és una banda formada pel saxofonista Miguel Fernández, el guitarrista Albert “Tito” Juan i el bateria Oriol “Uri” Roca: tres intèrprets camaleònics amb una llarga experiència i una fecunda activitat a l’escena barcelonina del jazz i de les músiques improvisades. “Tramadors de sons,” en paraules del navarrès Fernández, MUT Trio ens ofereixen un repertori de peces en les quals barregen improvisació lliure amb composició escrita. Jazz d’avantguarda nebulós, presidit per la nuesa, l’heterodòxia i el contrast, i amb un únic objectiu: “fer que la música s’esdevingui per si mateixa,” diuen. D’ençà que van enregistrar el seu primer disc, el 2012, n’han fet dos més, 2395 i 3369. Enguany presentaran el quart, My Ship, gravat amb la col·laboració del contrabaixista Masa Kamagughi. Un viatge a deriva per mar plana i forta maror.

ÀGAPE amb ANNA PANTINAT,  JAUME PANTALEÓN i QUIM DIAZ (Barcelona)

Diumenge 16 d’octubre, 13 h.

Casa Almirall.

C/ Joaquim Costa, 33.

Entrada lliure.

Una experiència atomitzadora de sentits, aglutinada dins l’espai interior-físic de la Casa Almirall, és el que us trobareu dins el marc de l’Àgape. Un espai interior on es barreja la lletra amb les cadires, l’ambient amb el so ambient o el paladar amb la cullera. Enguany, Anna Pantinat, Jaime L. Pantaleón i Quim Diaz celebren el centenari del DADA amb una proposta incerta, cabaretística i impossible, que barreja els sentits per a oferir als comensals una mescla difícil de païr. Pantinat canta, toca el teclat, el theremin i composa a Pentina’t Lula i també és poeta i col·labora escrivint per a Gent Normal i Revista de Letras de La Vanguardia. Jaime L. Pantaleón és músic amb una llarga i eclèctica trajectòria amb més de 20 àlbums amb grups com 12twelve, Cuzo, Alone 2011. Quim Díaz és grafista i cuiner autònom, des de sempre.

IGNACIO LOIS, ORIOL SAULEDA (Buenos Aires / Barcelona)

Dimecres 19 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

La llista de col·laboracions i projectes en que el compositor i multi-instrumentista argentí Ignacio Lois s’ha involucrat des que es va instal·lar a Barcelona el 2003 és impressionant: Misaluba, Dedo, Canvis Vells, Le Petit Ramon, Carles Andreu, Joan Saura, Triulet, la BIB… Lois és un veritable explorador musical tot terreny que tan pot trepitjar el territori del rock progressiu com el de la música clàssica, la improvisació lliure, la música dirigida per ordinador… Per la seva banda, el poeta Oriol Sauleda sempre ha treballat amb la improvisació perquè la paraula escrita queda fixada i això l’espanta. Mai improvisa sol, necessita algú més amb qui dialogar i fondre’s. Els seus músics de capçalera són en Xavier Vallverdú “Yayovah” i en Marc Egea, tot i que la banda de rock progressiu EVE el va caçar i ara ballen junts. Les condicions estan donades, doncs per a un Encontre en l’Espai – Temps memorable.

TURING TARPIT (Barcelona)

Dijous 20 d’octubre, 21 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

El duet Turing Tarpit, format per Ramon Casamajó (trompeta, efectes, caixa de ritmes i sintetitzador) i Ferran Gavín (guitarra eléctrica i efectes), decideix tancar-se en un estudi per experimentar amb diferents idees acumulades després d’haver tocat regularment durant un bon temps. El resultat és The International Obfuscated Music Contest, un disc on s’hi reconeixen les sonoritats pròpies del grup i on també hi trobem nous elements, com la bateria de Frank Rudow (ex-component de Manta Ray), convidat especial que també intervé en la producció. Per a la part gràfica també han comptat amb la participació de la dibuixant Laia Gonzàlez. El LEM ens brinda l’oportunitat d’assistir a la faceta post-enregistrament, on Turing Tarpit esdevé una unitat mutant renovada que avança en una constant recerca de l’imperfecte equilibri entre el soroll i el silenci, l’error i l’encert, l’electrònica i l’acústica.

GALIANA & SAAVEDRA (València / Santiago de Compostela)

Dijous 20 d’octubre, 22 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (dos concerts).

Josep Lluís Galiana (saxos) i Avelino Saavedra (bateria processada) són dos músics de vasta i contrastada trajectòria internacional en diversos àmbits com ara la lliure improvisació, l’art sonor, la creació electroacústica així com en les arts plàstiques i la performance. Han treballat plegats amb innumerables creadors de relleu internacional com ara Bartomeu Ferrando, Agustí Fernández, Wade Matthews, Liba Villavecchia, Joan Saura i Mathias Müller, per mencionar-ne només alguns i han estrenat les seves obres i participat en importants festivals arreu d’Europa, Amèrica i la Xina. En les seves fondes i esclatants improvisacions, Galiana i Saavedra ens conviden a endinsar-nos en la natura i a dialogar amb els sons intangibles i amb el silenci a l’encalç de les ànimes que s’amaguen rere cada bri de vida, rere cada pedra. Una feina brutal per a qui crea i una activitat fascinant per a qui ho rep.

ALFREDO COSTA MONTEIRO (Porto)

Divendres 21 d’octubre, 22 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

5 € (dos concerts).

Alfredo Costa Monteiro és un destacat artista sonor, vinculat a múltiples camps de la creació i l’experimentació, que ostenta una llarga trajectòria internacional i una extensa discografia. Actualment desenvolupa diversos projectes amb artistes com Ferran Fages, Ruth Barberán, Lali Barrière, Luca Venitucci, Jonas Kocher, Adriana Vila o Luis Macias. Les seves obres, principalment de caràcter low-fi, s’originen a partir de processos inestables, construccions conceptuals o sistemes formals d’una senzillesa extrema, de vegades desconcertant. Costa Monteiro utilitza una instrumentació variable (acordió, tocadiscos, guitarra, dispositius electro-acústics, objectes ressonants o un simple bocí de paper) i la seva música transita per dinàmiques sonores que arriben a extrems on el volum quasi es materialitza. Poemes sonors hipnòtics i sorollosos, que desafien la comprensió, però que no deixen ningú indiferent.

CANTENAC DAGAR (Toulouse)

Divendres 21 d’octubre, 23 h.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona).

Pl/ dels Àngels, 1.

5 € (dos concerts).

Duet format pel guitarrista Stéphane Barascud i el beatboxer Aymeric Hainaux, que combina múltiples influències com el bhangra, la música postindustrial o el noise. Cantenac Dagar ha presentat la seva música en diferents Festivals europeus i ha gravat diversos discos per al segell Isola Records. Barascud, membre de grup Moonrising, prové de l’escena drone ambient i de múltiples col·laboracions amb el món de la dansa i Hainaux és una premiada figura del beatboxing, amb un extens recorregut internacional com a solista. Les creacions de Cantenac Dagar s’estructuren a partir d’una limitada instrumentació molt personal (banjo, reproductor de casset, campanes i human beatbox) i que proporciona una potent energia sonora. La seva música, impulsada bàsicament pel banjo i l’incessant ritme, genera un hipnòtic mosaic de sons on la respiració es barreja amb la fricció de les cordes. Psicodèlia assegurada.

ALESSANDRO OLLA & JUAN MANUEL CASTRILLO (Sardegna / Jujuy)

Score For No Land

Dissabte 22 d’octubre, 22 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

Aquest projecte és el resultat de la col·laboració entre dos artistes que comparteixen les mateixes preocupacions tècniques i estètiques a propósit de l’ús del so com a material creatiu. Les habilitats d’Alessandro Olla, forjades en els estudis clàssics de piano i composició, aviat es veuen temptades per les possibilitats més lliures i arriscades de la creació sonora, la improvisació, l’experimentació i la música electrònica. La seva obra convergeix amb el treball de Juan Manuel Castrillo, tècnic de so, percussionista i improvisador, que es desenvolupa principalment en el camp de la fonografia, la composició de paisatges sonors i les instal·lacions sonores. Castrillo és fundador del segell Earwitness i ha publicat àlbums en discogràfiques de diversos països. Score for no Land és un espectacle sorgit de la improvisació electroacústica, que explora els límits entre sons d’origen reconeixible i altres completament abstractes.

ARNAU OBIOLS LIBÈRRIM (Barcelona)

Dissabte 22 d’octubre, 23 h.

Soda Acústic.

C/ Guilleries, 6.

5 € (dos concerts).

Nascut a La Seu d’Urgell, el bateria Arnau Obiols s’adscriu a l’escena del jazz, el folk i les músiques improvisades. Com tants altres joves formats a les escoles superiors de música —en el seu cas, al Taller de Músics i a l’ESMUC, Obiols és un músic amb un nivell excepcional però que ha posat tot el seu saber fer al servei de la tafaneria, l’heterodòxia i, sobretot, la gosadia. El 2013 va presentar el seu primer treball, Projecte Pirene, un homenatge a la cultura tradicional del Pirineu. A Libèrrim no només ajunta a alguns dels millors improvisadors (Pol Padrós, trompeta; Marcel·lí Bayer, clarinets; Míriam Fèlix, violoncel i Amaiur González, tuba) sinó que s’acosta a l’avantguarda jazzística per la via de la melodia i l’abstracció sonora, el tractament de la instrumentació i el foment de composició instantània. En declaracions al digital Núvol, Obiols definia l’esperit de la proposta: “Normalment, la composició pròpia és l’olor del tema. És com si digués als músics: ‘Anirà sobre això però vull que et lliuris’.” Libèrrim, sens dubte.

NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, RAMON SOLÉ (Barcelona)

Dimecres 26 d’octubre, 20 h.

GTS.

C/ Igualada, 10.

ENCONTRE EN L’ESPAI TEMPS.

Taquilla inversa.

Què pot resultar de la confluència entre les personalíssimes gramàtiques de Núria Martínez Vernis i Ramon Solé? O, per dir-ho d’una altra manera, estem encantats de presentar-vos l’encontre espai-temporal d’una de les veus més poderoses de la poesia catalana actual amb un guitarrista de discurs tan personal i suggestiu. Núria Martínez-Vernis ha realitzat centenars de recitals en aquests darrers anys, a més de publicar tres llibres, entre els quals destaquem Deix on dir, una peça aclaparadora que, envoltada de músics excel·lents, ha dut també al format musical, en disc i en directe. Ramon Solé, ha estat membre fundador de projectes musicals clau com ara Baf, Sboro i Tropopausa, i treballa actualment dins la super-formació Setsfree a més de en múltiples col·laboracions. La seva guitarra de vegades parla i és aigua, cel o vidre, i la veu d’ella és com un torrent sinuós que es desborda amb pluges de pau i s’encalma amb silencis de guerra. Benvinguts al Mediterrani.

DAVID SOLER, SUSO SÁIZ, XAVI MOLERO (Barcelona / Madrid)

SMS

Dijous 27 d’octubre, 21:30 h.

Espai Jove La Fontana.

C/ Gran de Gràcia, 190-192.

5 € (dos concerts).

SMS és un trio d’improvisació que es mou entre el free ambient i l’experimentació mitjançant el desenvolupament de paisatges sonors intensos i construccions hipnòtiques. Suso Saiz és un reconegut compositor, guitarrista, arranjador i productor musical, pioner de la música d’avantguarda i la new age a Espanya, el treball del qual ha estat sempre vinculat a l’experimentació. David Soler, un dels guitarristes més inquiets i camaleònics de l’escena catalana, ha col·laborat amb músics de la talla de Jonah Smith, Guilia Valle o Jozef Dumoulin. El seu so es reinventa constantment, combinant la cruesa de la guitarra neta amb l’explotació exhaustiva dels pedals i les eines electròniques. Completa aquest trio el bateria Xavi Molero, nom fonamental del panorama indie-pop estatal i versàtil sideman que compagina l’activitat dels seus grups amb col·laboracions amb artistes i bandes de diversa procedència.

SYLVAIN RIFFLET MECHANICS (París)

Dijous 27 d’octubre, 22:30 h.

Espai Jove La Fontana.

C/ Gran de Gràcia, 190-192.

5 € (dos concerts).

El disc Mechanics, del saxofonista i clarinetista francès Sylvain Rifflet amb el quartet Alphabet (Joce Mienniel, flauta i kalimba; Benjamin Flament, percussions i metalls tractats; Philippe Gordiani, guitarres) és candidat al premi al millor disc francés de jazz de 2016. Rifflet ha fet de sideman de reconeguts músics com Michel Portal, Aldo Romano i Joey Baron i ha participat en multitud de projectes des d’inicis de segle. Mechanics, un disc hipnòtic i retrofuturista, ple de “repeticions fèrtils” (Jazz News), ha rebut tota mena d’elogis per part de la premsa francesa i Rifflet ha estat qualificat de “mecànic del tempo” (France Musique). En els temes de Mechanics, la base rítmica és indestriable de les línies melòdiques que, executades per combinacions de 2, 3 o els 4 instruments alhora, evoquen tan l’engranatge d’un rellotge precís com el vol d’un estol d’estornells, gràcies al virtuosisme d’aquests quatre músics. Un dels punts àlgids del LEM, sens dubte.

SARA HERCULANO (Badajoz)

Divendres 28 d’octubre, 21 h.

Centre Cívic Convent Sant Agustí.

C/ Comerç, 36.

7 € (dos concerts).

La vida neix amb un amanyac de cèl·lules i galàxies, una màquina de vísceres esponjoses, i mor amb el rugit de l’aire que oxida l’engranatge. Això és La màquina parlant, la proposta amb la qual Sara Herculano torna al LEM. Herculano és una artista de Badajoz, graduada en Arts Digitals, que combina la seva formació musical acadèmica amb l’experimentació sonora. Ha col·laborat en diversos projectes multidisciplinaris i ha participat en nombrosos festivals com l’Un-Sonora (Madrid) o el LEM (Barcelona). Les seves composicions parteixen d’un prisma que viatja des del soundtrack fins la matriu de l’acte sonor. Un exercici que es revela com un desplegable de micro-narracions acústiques on convergeixen el gust per la manipulació de vells suports i l’ús de residus sonors recuperats de gravacions de la quotidianitat. En aquesta sessió, el so d’Herculano compartirà escenari amb les projeccions en viu de Cisco Bellabestia.

25HOMBRES (Barcelona)

Divendres 28 d’octubre, 22 h.

Centre Cívic Convent Sant Agustí.

C/ Comerç, 36.

7 € (dos concerts).

Fa 13 anys que aquesta cèl·lula d’intervenció multifocal actua com un escamot guerriller enmig de la jungla de la pusil·lanimitat, l’embadocament i l’estupendisme. Experts en el sabotatge radiofònic, amb un prolífic llegat a Ràdio PICA i Ràdio Contrabanda (Los Des-Conciertos de 25HOMBRES, ARTE&RUIDO, Ruido Azul…), bregats en l’accionisme, la performance i el situacionisme postnuclear, autors de proclames patògenes i d’imprecacions patològiques i editors de material sonor altament inflamable, el llistat de recursos que empren per a curtcircuitar i desajustar les acomodades freqüències de la realitat i els seus miratges és quasi inacabable. 25HOMBRES busca constantment nous mitjans per a perfeccionar la seva particular teoria de les catàstrofes. L’acció No ens cal patir per res és una celebració del Desastre, el número 13 en l’any de la mort de Bowie. 25HOMBRES en format rock? Potser no.

JACO (Barcelona)

Dissabte 29 d’0ctubre, 21 h.

Almo2Bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

Jaco és el projecte en solitari, actiu des de 2010, de l’inquiet músic barceloní Larry Rodríguez (Ojos Sin Rostro, Isards, etc.), cofundador del col·lectiu i promotora Detakon i del nou segell Aceleradora. Al juny passat, Jaco va llançar el seu primer EP, Las Escultoras, on barreja algunes de les seves filies sonores com són l’electrònica, hip-hop, dub, techno, bandes sonores o psicodèlia, tot amb evident vocació “dark”. Veu, sintetitzadors, oscil·ladors, ganivets i metalls destinats a crear i manipular sons que es barregen amb unes lletres surrealistes, de significat obert, inspirades en elements com els seus somnis, interpretats com una alteració del temps, que fon passat, present i futur i trenca amb la idea de realitat de la vigília. Dels somnis neixen nous significats que, per absurds i irreals, són més encertats i precisos. Us convidem a conèixer l’univers particular i cru de Jaco.

SHOEG (Barcelona).

Dissabte 29 d’octubre, 21 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

Shoeg és el projecte personal de Carlos Martorell, músic electrònic que es mou entre l’experimentació sintètica i el sampleig granular, amb la intenció de creuar les línies interdisciplinàries. Martorell, membre d’Ensemble Topogràfic, ha participat en diversos enregistraments per a Boira Discos (Tanz, .nfo, Data Center…) i ha col·laborat amb els projectes de dansa contemporània de Núria Guiu. El caràcter retrospectiu de la seva música evoca paisatges no viscuts, però que tanmateix ens resulten totalment familiars. Retalls i reflexos d’altres èpoques, i gravacions deixades en repòs en un calaix, que es renoven i recuperen una nova forma, transmetent alhora la dolçor del temps passat i l’esperança del futur. Martorell visita al LEM per mostrar la seva electrònica vaporosa i acollidora i per recrear en directe la càlida atmosfera que caracteritza els seus enregistraments.

GRÖSSO (Barcelona)

Dissabte 29 d’0ctubre, 22 h.

Almo2bar.

C/ Bruniquer, 59-61.

5 € (tres concerts).

L’argentí resident a Barcelona Carlos Falanga és conegut per ser uns dels grans bateries del jazz de la capital catalana. No en va, treballa amb músics de jazz de la categoria de Marco Mezquida, Carme Canela i Jorge Rossy, a banda d’encapçalar el seu propi quartet. Falanga, però, també és un magnífic compositor i intèrpret d’electrònica experimental. Inspirat per Com Truise, Raymond Scott i Aphex Twin, va posar en marxa fa uns mesos un projecte, Grösso, en el qual introdueix sintetitzadors i caixes de ritmes amb sons vintage. L’objectiu: crear una música melòdica, tant ballable com evocadora i addictiva, a cavall entre el dowtempo, el synthwave i l’experimentació electrònica. Falanga ha gravat les seves composicions als estudis La Isla, sota la producció de Pablo Miranda. El segell de Los Angeles Sunlinxx ha publicat Kid Stardust, el primer treball d’aquesta proposta. Amb Grösso descobrim un vessant malauradament poc conegut d’un extraordinari músic polifacètic.

Share this:

Celebrem 100 anys de Dadà. Com que tots estem una mica confosos, és normal que estiguem també confosos amb el paper de les avantguardes artístiques històriques, la relació entre elles i amb els temps actuals i si algú se’n va adonar, aquella vegada, d’allò que vas fer que no estàs segur de si et van veure.

Ara bé, un cop abolit l’atzar i considerat l’enorme desprestigi de l’al·lucinació col·lectiva que anomenem sistema, caldria començar a mirar-se les coses no des del punt de vista real-no real, que fa veritablement figa, sinó des del que determina les categories de possible, probable, improbable i impossible. I s’arriba ràpidament al concepte de latència.

És un concepte formidable. El que no ha passat està latent? Tot el que podria passar en una única situació és possible i depèn que passi una cosa o altra d’allò que fem en ser conscients de la situació? Però, solament si en som conscients? Podríem canviar les coses inconscientment? Quina responsabilitat hi tindríem?

Aquesta ha estat una sèrie de preguntes-trampa, ja que si vostè no era conscient fins ara i ha anat fent, ja em dirà per a què ho necessita, i si ha mantingut una consciència integral completa i responsable sobre els infinits fets que componen el mosaic de la vida humana i la seva existència mundial, pensarà que aquest text no mereix cap atenció.

Sovint apareixen aquests problemes fins i tot en persones que se saben desenvolupar socialment i mantenen converses, distingeixen les voreres dels carrers i esperen secretament que el futur no amagui sorpreses inesperades. A allò que alguns en diuen rutina (concepte més aviat propi de la tasca automàtica d’ordinador o màquina), d’altres li diuen tarannà.

NOTA.- Serem sincers: no celebrem 100 anys de Dadà perquè ningú de nosaltres ha viscut cent anys per a celebrar-ho. Dadà celebra els seus 100 anys. Nosaltres celebrem que hi ha LEM, que les coses no són el que semblen i que per molt que copiïs els plànols d’un artefacte, si no saps per a què serveix, difícilment en podràs treure profit.

Els artefactes poètics d’alt rendiment, per exemple. Els de baix rendiment són igualment interessants. No existeixen els artefactes poètics intermedis. Els que existeixen poden semblar altra cosa en qualsevol moment. Qualsevol moment, de fet, pot semblar altra cosa. El temps, màquina extraordinària, fa que el soroll pensi.

Benvinguts a l’edició número 21 del LEM, un esdeveniment absolutament real.

Vint-i-u: la transformació.

L’equip de Gràcia Territori Sonor

LEM 2016.

Celebramos 100 años de Dadá. Cómo todos estamos un poco confusos, es normal que estemos confusos también acerca del papel de las vanguardias artísticas históricas, la relación entre ellas y con los tiempos actuales y si alguien se dio cuenta aquella vez de eso que hiciste que no estás seguro de si te vieron.

Ahora bien, una vez abolido el azar y considerado el enorme desprestigio de la alucinación colectiva que llamamos sistema, haría falta empezar a mirar las cosas no desde el punto de vista real-no real, que está viniéndose abajo, sino desde el que determina las categorías de posible, probable, improbable e imposible. Y se llega rápidamente al concepto de latencia.

Es un concepto formidable. ¿Lo que no ha pasado está latente? ¿Todo aquello que podría pasar en una única situación es posible y depende, que pase una cosa u otra, de aquello que hacemos al ser conscientes de la situación? Pero, ¿únicamente si somos conscientes de ella? ¿Podríamos cambiar las cosas inconscientemente? ¿Qué responsabilidad tendríamos?

Esta ha sido una serie de preguntas-trampa, ya que si usted no era consciente hasta ahora y ha ido tirando, ya me dirá para qué lo necesita y, si ha mantenido una consciencia integral completa y responsable sobre los infinitos hechos que componen el mosaico de la vida humana y su existencia mundial, pensará que este texto no merece atención ninguna.

A menudo aparecen estos problemas incluso en personas que saben desenvolverse socialmente y mantienen conversaciones, distinguen las aceras de la calzada y esperan secretamente que el futuro no esconda sorpresas inesperadas. A aquello que algunos llaman rutina (concepto más bien propio de las tareas automáticas de ordenador o máquina), otros lo llaman talante.

NOTA.- Seremos sinceros: no celebramos 100 años de Dadá porque ninguno de nosotros ha vivido cien años para celebrarlo. Dadá celebra sus 100 años. Nosotros celebramos que hay LEM, que las cosas no son lo que parecen y que por mucho que copies los planos de un artefacto, si no sabes para qué sirve difícilmente podrás sacarle provecho.

Los artefactos poéticos de alto rendimiento, por ejemplo. Los de bajo rendimiento son igualmente interesantes. No existen los artefactos poéticos intermedios. Los que existen pueden parecer otra cosa en cualquier momento. Cualquier momento, de hecho, puede parecer otra cosa. El tiempo, máquina extraordinaria, hace que el ruido piense.

Bienvenidos a la edición número 21 del LEM, un acontecimiento absolutamente real.

Veintiuno: la transformación.

El equipo de Gràcia Territori Sonor

LEM 2016.

We celebrate 100 years of Dada. As we are all quite confused, it is normal to be confused about the role of historical art avant-gardes too, their mutual relationship and their bond with the current times as well as about if somebody realised what you did that time that you are not sure of being seen.

Nevertheless, once chance has been abolished and considering the enormous discredit of the collective hallucination that we call system, it could be necessary to start looking at things not from the point of view real-not real, which is clearly collapsing, but rather from the one that determines the categories of possible, likely, unlikely and impossible. And we quickly reach the concept of latency.

It is a formidable concept. What has not happened is it latent? All what can happen in a unique situation it is possible and whether it happens or not, does it depend on what we do when we are aware of the situation? But, only if we are aware of it? Could we change things unconsciously? What would then be our responsibility?

This has been a series of trick-questions because, if you were not aware until now and you were doing well, all of this is useless for you and, if you have kept an integral, complete and responsible consciousness about the endless facts making up the mosaic of the human life and its worldwide existence, you will think that this text does not deserve any attention.

These problems show up frequently even in persons able to handle themselves socially and who keep conversations, who can distinguish the sidewalks from the road and who secretly hope that the future does not hind any unexpected surprise. That thing called routine by some (a concept typical of the automatic tasks of a computer or machine) it is called mood by others.

NOTE.- To be honest, we are not celebrating 100 years of Dada because none of us has lived a hundred years to celebrate it. Dada celebrates its 100 years. From our part, we celebrate that there is LEM, that things are not what they look and that however you copy the drawing of an artefact if you don’t know its use you will hardly take advantage of it.

The high-performance poetic artefacts, for example. Those of low-performance are of a similar interest. Medium poetic artefacts do not exist. Those that exist can seem another thing at any moment. In fact, any moment can seem another thing. Time, this extraordinary machine, makes the noise think.

Welcome to the 21st edition of the LEM, an absolutely real event.

Twenty-one: the transformation.

The Gràcia Territori Sonor Team

SPOT LEM 2016 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

RESUM LEM 2017 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

A Microtopies 2016 han participat 46 artistes i grups de 12 països. Les miniatures rebudes no han estat sotmeses a selecció i han estat incloses en l’estricte ordre de recepció.

Quan l’escoltis podràs viatjar per aquesta geografia utòpica en aquest ordre que l’atzar ha prefigurat, però també pots crear-te les teves seleccions favorites.

En tot cas, això no són arxius mp3, tens la màxima qualitat que han enregistrat els autors, no ho escoltis amb els altaveus de l’ordinador, connecta-ho a un equip decent o posa’t uns bons auriculars, sinó et perdràs molts sons i freqüències…

Bon viatge!

Gràcia Territori Sonor vol agrair a tots els artistes que desinteressadament han participat en aquest projecte… Gràcies per fer realitat aquestes Microtopies!

__________________________________

Quinta convocatoria mundial de miniaturas sonoras lanzada por Gràcia Territori Sonor para configurar una edición especial anual de nuestro programa radiofónico semanal Música y Geografía (FM Barcelona, Ràdio Gràcia).

En Microtopies 2016 han participado 46 artistas y grupos de 12 países. Las miniaturas recibidas no han sido sometidas a selección y han sido incluidas en estricto orden de recepción.

Cuando lo escuches podrás viajar por esta geografía utópica en este orden que el azar ha prefigurado, pero también puedes crearte tus selecciones favoritas.

En todo caso, esto no son archivos mp3, tienes la máxima calidad que han grabado los autores, no lo escuches con los altavoces del ordenador, conéctalo a un equipo decente o ponte unos buenos auriculares, sino te perderás muchos sonidos y frecuencias…

Buen viaje!

Gràcia Territori Sonor quiere agradecer a todos los artistas que desinteresadamente han participado en este proyecto… Gracias para hacer realidad estas Microtopies!

__________________________________

Fifth world call for sonic miniatures launched by Gracia Territori Sonor to configure the yearly special edition of our weekly radio broadcasting Música i Geografia (FM Barcelona, Ràdio Gràcia).

46 artists and bands from 12 countries have participated in Microtopies 2016. The received miniatures have not been subjected to a selection process and they have been included following the strict order of arrival.

When you’ll listen to them you will be able to travel thru this utopian geography in the order preconfigured by chance, but you can create your own favourite selections as well.

Anyway, these are not mp3 files; you will enjoy the maximum quality recorded by the authors. Don’t listen to them by your computer loudspeakers but rather plug them in a decent sound system or put on good headphones otherwise you will miss a lot of sounds and frequencies…

Good travel!

Gràcia Territori Sonor wants to acknowledge all the artists who have generously participated in this project… thank you for making these Microtopies come true!

credits