Mondo materiale

Per iI Vero : Sensi e strumenti per potenziarli = Scienze positive e sperimentaIi.

Per il Bello: Parole Suoni e Colori = Opere d’arte sensoriali e decorative.

Per il Bene: Corpo, Organi e Sensi = Sensazione di dolore e di piacere, amore fisico e sensuaIe.            

proseguendo…              

attraverso…

l’Astrazione

Al di là della materia

Per il Vero: Intuizione e Veggenza.

Per il Bello: Opere d’arte emotiva o passionale.

Per il Bene: Amore platonico o spirituale.

Per il Vero: Filosofia e Matematiche Superiori.

Per il Bello: Arte spirituale.

Per il Bene:· Amore universale.

si arriva alIo

Spirito

CATALÀ

LEM 2012

més enllà de la metàfora

La dissetena edició del LEM representa la culminació d’un anhel i la materialització d’un esforç: portar el Premi Internacional Luigi Russolo a Barcelona, gràcies al treball d’aquests anys amb la xarxa formada per Gràcia Territori Sonor, Studio Forum (Annecy), Monochrome Vision (Moscou) i la Fondazione Russolo-Pratella (Varese). En la seva 32a edició, el premi dialoga amb el LEM per explorar una línia d’interpretació de la connexió entre els principis sònic-futuristes de Russolo i el seu art dels sorolls, i el moviment de la música industrial, amb la presència al MACBA d’alguns dels seus representants essencials. Així com la relació del futurisme amb l’exploració artística i sensorial de l’experiència del menjar que es viurà a l’Àgape de la Casa Almirall, els cinetismes multidimensionals de la improvisació de música i dansa en interacció a La Caldera, l’experiència de la poesia sonora en una nit comissariada per propost.org i un munt de projectes en col·laboració (compositius o instantanis) entre músics de molts països i molts orígens. Potser és l’any que més aventures col·lectives imprevistes recull el LEM.

Travessant tot això, quatre línies de força: la Memòria és viva explorant el passat, el Territori és viu en l’experiència urbana del propi dispositiu, el Futur emergeix de la difusió de propostes locals encara (o quasi) desconegudes i tot es nodreix de la Xarxa d’artistes, entitats i antenes. Com a resultat: 23 accions protagonitzades per 64 artistes procedents de 15 països en quatre districtes de la ciutat, que configuren un LEM apassionant en una època en què sembla obligatori reduir a una sola pregunta l’extraordinària ramificació interrogativa bàsica de la nostra cultura, sotmesa a l’infern de la metàfora. Un temps no carnal s’instal·la i no vol respostes múltiples. La metàfora de l’infern no és una pregunta, es mou en l’espai mitopoètic i la música és el guia nocturn de la travessia d’aquestes aigües que separen el que som del que volem ser. El que som del que creiem ser, aquell que dorm del que suposem que està despert… La resposta ha de ser múltiple. Com en tot allò que viu, aquí hi ha un procés, del sòlid al subtil, hi ha una transformació, un canvi d’estat i un alliberament d’energia.

l’equip de Gràcia Territori Sonor

CASTELLANO

LEM 2012

más allá de la metáfora

La decimoséptima edición del LEM representa la culminación de un afán y la materialización de un esfuerzo: traer el Premio Internacional Luigi Russolo a Barcelona, gracias al trabajo de estos años con la red formada por Gràcia Territori Sonor, Studio Forum (Annecy), Monochrome Vision (Moscú) y la Fondazione Russolo-Pratella (Varese). En su 32ª edición, el premio dialoga con el LEM para explorar una línea de interpretación de la conexión entre los principios sónico-futuristas de Russolo y su arte de los ruidos, y el movimiento de la música industrial, con la presencia en el MACBA de algunos de sus representantes esenciales. Así como la relación del futurismo con la exploración artística y sensorial de la experiencia de la comida que se vivirá en el ágape de la Casa Almirall, los cinetismos multidimensionales de la improvisación de música y danza en interacción en La Caldera, la experiencia de la poesía sonora en una noche comisariada por propost.org y un montón de proyectos en colaboración (compositivos o instantáneos) entre músicos de muchos países y muchos orígenes. Quizá este sea el año que más aventuras colectivas imprevistas recoge el LEM.

Atravesando todo esto, cuatro líneas de fuerza: la Memoria está viva explorando el pasado, el Territorio está vivo en la experiencia urbana del propio dispositivo, el Futuro emerge de la difusión de propuestas locales todavía (o casi) desconocidas y todo se nutre de la Red de artistas, entidades y antenas. Como resultado: 23 acciones protagonizadas por 64 artistas procedentes de 15 países en cuatro distritos de la ciudad, que configuran un LEM apasionante en una época en la que parece obligatorio reducir a una sola pregunta la extraordinaria ramificación interrogativa básica de nuestra cultura, sometida al infierno de la metáfora. Un tiempo no carnal se instala y no admite respuestas múltiples. La metáfora del infierno no es una pregunta, se mueve en el espacio mitopoético y la música es el guía nocturno de la travesía de estas aguas que separan lo que somos de lo que queremos ser. Lo que somos de lo que creemos ser, lo que duerme de lo que suponemos despierto… La respuesta tiene que ser múltiple. Como en todo lo que vive, aquí hay un proceso, de lo sólido a lo sutil, hay una transformación, un cambio de estado y una liberación de energía.

el equipo de Gràcia Territori Sonor

ENGLISH

LEM 2012

beyond the metaphor

LEM’s seventeenth edition represents the fulfillment of a long-standing desire as well as a return on hard work: the Luigi Russolo International Prize will be hosted in Barcelona as a result of the combined efforts over the years of Gràcia Territori Sonor, Studio Forum (Annecy), Monochrome Vision (Moscow) and the Fondazione Russolo-Pratella (Varese). The prize, in its 32nd year, comes into a dialogue with LEM to explore an interpretation of the connection between Russolo’s sonic-futurist beginnings and his noise art, and the industrial music movement; with some of its foremost representatives making an appearance at the MACBA. The relationship between futurism and an artistic and sensory exploration of the experience of eating that will come alive during the àgape at Casa Almirall, the multidimensional kineticisms of improvisation and dance in interaction at La Caldera, the experience of sound poetry during a night organized by propost.org, along with a whole series of collaborative projects (compositional or instantaneous) among musicians from different countries and origins: this could be the year that LEM brings together the largest number of unexpected collective adventures.

Through it all there are four field lines: Memory is kept alive in an exploration of the past, the Territory comes alive through the urban experience, the Future emerges from the dissemination of local projects that have remained undiscovered as of yet (or nearly) and everything is nourished by a network of artists, organizations and antennas. The result: 23 performances involving 64 artists from 15 different countries taking place in four different areas of the city make up this fascinating edition of LEM at a moment when practice seems to dictate reducing the extraordinary diversification of inquiry – essential to our culture, subject to the hell of metaphor – into one singular question. A non-carnal period is upon us and it rejects multiple responses. The hell metaphor is not a question. It exists in the mythopoetic realm and music is our nocturnal ferryman as we cross the waters that separate what we are from what we want to be; what we are from what we believe we are; those who are sleeping from those whom we assume to be awake… The response must be multiple in nature. As with all living things, there is a process involved; from the solid to the subtle, there is a transformation, a change of state with an accompanying release of energy.

Gràcia Territori Sonor Team

Dijous 11 d’octubre, 20 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

No és gens casual que la història de Dishwash arrenqui amb dos experts en psicologia experimental imbuïts per l’afany exploratori d’aquesta gran patologia que és la música. Jordi Navarra (baix) i Àlex Pereda (guitarra) es van convertir en subjectes d’un laboratori sonor armat de sorollisme, free, psicodèlia i, fins i tot,doom, el resultat del qual va ser la gestació d’una nova disciplina que ells anomenen brainmassage i que, com podreu comprovar en aquest concert inaugural del LEM 2012 a La Fontana, els ha deixat intenses i evidents seqüel•les. En aquesta ocasió, i per ampliar l’espectre del seu perillós experiment, compten amb la col•laboració de Jordi Farreras (CRO2, Kitsch), que aporta el seu instrumental de percussions per fer més intens, si fos possible, tot aquest procés. Una investigació sobre la resistència en condicions extremes a la qual esteu tots convidats a participar. La ciència us ho agrairà.

CASTELLANO

No es nada casual que la historia de Dishwash arranque con dos expertos en psicología experimental imbuidos por el afán exploratorio de esta gran patología que es la música. Jordi Navarra (bajo) y Àlex Pereda (guitarra) se convirtieron en sujetos de un laboratorio sonoro armado de ruidismo, free, psicodelia e incluso doom, cuyo resultado fue la gestación de una nueva disciplina que ellos llaman brain massage y que, como podréis comprobar en este concierto inaugural del LEM 2012 en La Fontana, les ha dejado intensas y evidentes secuelas. En esta ocasión, y para ampliar el espectro de su peligroso experimento, cuentan con la colaboración de Jordi Farreras (CRO2, Kitsch), que aporta su instrumental de percusiones para hacer más intenso, si fuera posible, todo este proceso. Una investigación sobre la resistencia en condiciones extremas a la que estáis todos invitados a participar. La ciencia os lo agradecerá.

ENGLISH

It’s no coincidence that the story of Dishwash begins with two experts in experimental psychology instilled with the yearning to explore the grand pathology that is music. Jordi Navarra (bass) and ÀlexPereda (guitar) became test subjects in a sound lab that administered them with noise music, free jazz,psychedelia and even doom. The result was the birth of a new discipline they call brain massage which, as you will see during the opening concert of LEM 2012 at La Fontana, has left behind intense and obvious after-effects. This time around, to broaden the spectrum of their dangerous experiment, they have enlisted the collaboration of JordiFarreras (CrO2, Kitsch) whose percussions make the whole process even more intense, if that’s even possible. This is an investigation of human resistance in extreme circumstances and everyone is invited to participate. It’s in the interest of science.

TRUÑO GOURMET
Madrid

Dijous 11 d’octubre, 21 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Rock cubista, hardcoredeconstruït, una experiència massa punk fins i tot per al punk… Truño Gourmet és un projecte vital que es posiciona en un territori que descreu absolutament les experiències mitjançades i el risc somatitzat a través de l’obsolescència de la indústria. Practiquen la demolició d’expectatives i manifesten una preferència gairebé dadà per l’acte pur, sense concessions i fugisser. D’aquí que les seves (escasses) irrupcions en directe siguin, com ells mateixos defineixen, situacions úniques i irrepetibles, i la seva metodologia, una autèntica reivindicació del low-fi, del DIY i de la inajornable vinculació entre la pràctica musical i els bioritmes més íntims i viscerals. Truño Gourmet fan literalment el que volen, i el millor de tot és que ho fan amb una energia contagiosa i una honestedat que avui dia resulta, com a mínim, perillosa. Com la música, Truño Gourmet és un projecte inefable. Caceu-los al vol…

CASTELLANO

Rock cubista, hardcoredeconstruido, una experiencia demasiado punk incluso para el punk… Truño Gourmet es un proyecto vital que se posiciona en un territorio que descree absolutamente las experiencias mediadas y el riesgo somatizado a través de la obsolescencia de la industria. Practican la demolición de expectativas y manifiestan una preferencia casi dadá por el acto puro, sin concesiones y fugaz. De aquí que sus (escasas) irrupciones en directo sean, como ellos mismos definen, situaciones únicas e irrepetibles, y su metodología, una auténtica reivindicación del low-fi, del DIY y de la inaplazable vinculación entre la práctica musical y los biorritmos más íntimos y viscerales. Truño Gourmet hacen literalmente cuanto les viene en gana, y lo mejor de todo es que lo hacen con una energía contagiosa y una honestidad que hoy en día resulta, al menos, peligrosa. Como la música, Truño Gourmet es un proyecto inefable. Cazadlos al vuelo…

ENGLISH

Cubist rock, deconstructed hardcore, an experience that is too punk even for punk… Truño Gourmet is a life project that takes its stand in a territory of absolute disbelief in mediated experiences and risks somatized through the obsolescence of the industry. They demolish expectations and display a nearly dada preference for pure action that is fleeting and makes no concessions. As such, their (infrequent) live appearances are, in their own words, unique and unrepeatable situations; their methodology is a true defense of all things low-fi and DIY, and of the link between musical practice and our most intimate and visceral biorhythms. Truño Gourmet literally do as they please and, best of all, they do it with a contagious energy and an honesty that in this day and age is dangerous, at least. Like music, Truño Gourmet is an ineffable project. Catch them while you can…

EH!
Badalona / Vitoria-Gasteiz / Vilanova i la Geltrú / Granollers / Bilbao / Madrid

Dijous 11 d’octubre, 22 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Amb la mateixa exclamació i admiració que acompanya el seu nom, rebem la presència d’aquest veritable calidoscopi sonor. Una aventura que neix dels fascinants rastres vius de projectes com Standstill, It’s Not Not i Tokyo Sex Destruction, i que desplega tot un torrent d’idees i motius instrumentals de la mà d’Elías Egido (baix i contrabaix), Daniel Arrizabalaga (bateria), Txus Villalabeitia (guitarra), Rubén Martínez (guitarra), Ramon Marc Bataller (saxo), Naiel Ibarrola (teclat) i Manuel Moreno (viola). Un torrent que voreja paisatges i atmosferes, denses i poblades, que remeten a tota una geografia musical nodrida per l’obra de gent com Lalo Schifrin i Ennio Morricone i els Filmworks de John Zorn. Una banda sonora ambiciosa, enèrgica i expressiva que segueixles sendesobertes per l’esplèndid La fase del sueñointratable (BCore, 2011).

CASTELLANO

Con la misma exclamación y admiración que acompaña a su nombre, recibimos la presencia de este verdadero caleidoscopio sonoro. Una aventura que nace de los fascinantes rastros vivos de proyectos como Standstill, It’s Not Not y Tokyo Sex Destruction, y que despliega un auténtico torrente de ideas y motivos instrumentales de la mano de Elías Egido (bajo y contrabajo), Daniel Arrizabalaga (batería), Txus Villalabeitia (guitarra), Rubén Martínez (guitarra), Ramon Marc Bataller (saxo), Naiel Ibarrola (teclado) y Manuel Moreno (viola). Un torrente que bordea paisajes y atmósferas, densas y pobladas, que remiten a toda una geografía musical nutrida por la obra de gente como Lalo Schifrin y Ennio Morricone y los Filmworks de John Zorn. Una banda sonora ambiciosa, enérgica y expresiva, que sigue las sendas abiertas por el espléndido La fase del sueño intratable (BCore, 2011).

ENGLISH

We welcome this veritable kaleidoscope of sound with the same exclamation of admiration that accompanies their name. This adventure is born from the fascinating living remnants of projects such as Standstill, It’s Not Not and Tokyo Sex Destruction. A flood of ideas and instrumental motifs are let loose by the likes of Elías Egido (bass and upright bass), Daniel Arrizabalaga (drums), Txus Villalabeitia (guitar), Rubén Martínez (guitar), Ramon Marc Bataller (saxophone), Naiel Ibarrola (keyboard) and Manuel Moreno (viola). It’s a flood that skirts around dense and populated landscapes and atmospheres, that refer back to a musical geography nourished by the work of people like Lalo Schifrin and Ennio Morricone, and the Filmworks by John Zorn. An ambitious, energetic and expressive sound track that follows the paths laid out by the splendid La fase del sueñointratable (BCore, 2011).

ELS SURFING SIRLES
Barcelona

Dijous 11 d’octubre, 23 h
Espai Jove La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Trencadissa és la paraula que millor defineix els efectes que ha produït la irrupció d’Els SurfingSirles en un paisatge musical massa acostumat a l’escrupulositat i la taxidèrmia pudorosa. El quartet format per Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (teclat i veus), Oriol Caballero (guitarra) i Xavier Garcia (bateria) xipolleja sense complexos i amb rabiosa lucidesa per torrents que duen la remor de Fages de Climent i de Verdaguer, però també de Francisco Casavella, del punk narcòtic i del garatge. Per a Els SurfingSirles no hi ha himne sagrat ni misèria que no pugui tenir el seu electritzant moment de glòria. Tot plegat es basa a aplicar la màxima immediatesa i la senzillesa més revoltada a les coses aparentment més complexes. El resultat, com ells mateixos afirmen, no és altra cosa que rock’n’rol. I això no és poc. De fet, ho és gairebé tot.

CASTELLANO

Estropicio es la expresión que mejor define los efectos que ha producido la irrupción de Els Surfing Sirles en un paisaje musical demasiado acostumbrado a la escrupulosidad y a la taxidermia pudorosa. Este cuarteto, formado por Martí Sales (voz y guitarra), Guillem Caballero (teclado y voces), Oriol Caballero (guitarra) y Xavier Garcia (batería), chapotea sin complejos y con rabiosa lucidez por torrentes que llevan el rumor de Fages de Climent y de Verdaguer, pero también de Francisco Casavella, del punk narcótico y del garaje. Para Els Surfing Sirles no hay himno sagrado ni miseria que no pueda tener su electrizante momento de gloria. En definitiva, se basa en aplicar la máxima inmediatez y la sencillez más sublevada a las cosas aparentemente más complejas. El resultado, como ellos mismos afirman, no es otra cosa que rock’n’rol. Lo cual no es poco; de hecho, lo es casi todo.

ENGLISH

Smash-up is the word that best defines the effects produced by the eruption of Els Surfing Sirles on a musical scene that is too accustomed to scrupulosity and timid taxidermy. The quartet made up of Martí Sales (vocals and guitar), Guillem Caballero (keyboard and vocals), Oriol Caballero (guitar) and Xavier Garcia (drums) splashes about unabashedly and with furious lucidity in waters that carry the murmurs of Fages de Climent and Verdaguer, but also Francisco Casavella, narcotic punk and garage. For Els Surfing Sirles, no hymns are sacred and there isn’t any kind of misery exempt from an electrifying moment of glory. It’s all based on applying a maximum of immediacy and the most outrageous simplicity to apparently complex things. The result, as they insist, is just good old rock and roll. And that’s nothing small. In fact, it’s nearly everything.

STEVE STAPLETON & ANDREW LILES (NWW)
CountyClare / Manchester

Divendres 12 d’octubre, 21 h
MACBA, auditori
Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

De la mà de Steve Stapleton i d’Andrew Liles s’escriu bona part de la història recent més salvatge i (no tan) secreta de l’exploració sonora: una història que té com a protagonistes experiències tan ignífugues i concloents com Nurse With Wound o Current 93, i a través d’elles un ventall de pràctiques musicals i artístiques que fan implosionar sense contemplacions les suposades fronteres entre l’obscuritat industrial, l’humor dadà i el mateix John Cage. Aquesta primera nit del LEM al MACBA serà una ocasió per a, partint d’aquests rotunds vímets, dur les coses més lluny encara. Al cap i a la fi, ni a Stapleton ni a Liles els encaixa un discurs de referències obligades ni de rastres celebratoris. El seu encontre en aquesta nit tindrà sens dubte el pols imprevisible, llampegant i eixordador d’un objet trouvé de Lautréamont. Insistir en l’extraordinari de l’ocasió és de covards, sens dubte.

CASTELLANO

De la mano de Steve Stapleton y Andrew Liles se escribe buena parte de la historia reciente más salvaje y (no tan) secreta de la exploración sonora: una historia que tiene como protagonistas experiencias tan ignífugas y concluyentes como Nurse With Wound o Current 93, y a través de ellas un abanico de prácticas musicales y artísticas que hacen implosionar sin contemplaciones las supuestas fronteras entre la oscuridad industrial, el humor dadá y el propio John Cage. Esta primera noche del LEM en el MACBA será una ocasión para , partiendo de estos rotundos mimbre, llevar las cosas más lejos si cabe. Al fin y al cabo, ni a Stapleton ni a Liles les encaja un discurso de referencias obligadas ni de rastros celebratorios. Su encuentro en esta noche tendrá sin duda el pulso imprevisible, relampagueante y ensordecedor de un objet trouvé de Lautréamont. Insistir en lo extraordinario de la ocasión es de cobardes, sin duda.

ENGLISH

Steve Stapleton and Andrew Liles have had a hand in writing a large part of the wildest and (not so) secret history of exploration in sound: a history that includes such fireproof and conclusive experiences as Nurse With Wound or Current 93 as well as a whole range of musical and artistic practices that blow up the theoretical boundaries between industrial darkness, dada humor and John Cage. The first night of LEM at MACBA will be an occasion for, building on these resounding threads, take things a whole lot further. After all, neither Stapleton nor Liles are at home with a discourse based on mandatory references or celebratory remnants. Their meeting will no doubt have the unpredictable, flashing and deafening beat of an objet trouvé by Lautréamont. Insisting on the extraordinary nature of the occasion is for cowards, without a doubt.

FULL BLAST
Wuppertal / Zürich / Berlin

Dissabte 13 d’octubre, 21 h
CaixaForum, auditori
Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

CATALÁ

A través de la trajectòria del saxofonista i artista plàstic Peter Brotzmann discorre bona part de la història de la improvisació musical,una història de més de 40 anys que arrenca amb el moviment Fluxus, protagonitzada juntament amb altres agents catalitzadors com Bill Laswell, Evan Parker, MishaMengelberg… Full Blast, projecte encetat el 2006 i compartit amb dos músics de frenètic metabolisme com Marino Pliakas (baix) i Michael Wertmüller (bateria), és una de les mostres més energètiques i eloqüents dels camins que pot prendre la música entesa com a treball d’exploració lliure i feréstega: una maquinària precisa i embogida al mateix temps, en què es donen la mà el free, el rock i altres formes de combustió de la matèria sonora. Full Blast és pura enginyeria dels límits, davant de la qual hom no pot fer altra cosa que rendir-se i deixar-se endur per la seva intensitat inextingible.

CASTELLANO

A través de la trayectoria del saxofonista y artista plástico Peter Brotzmann discurre buena parte de la historia de la improvisación musical, una historia de más de 40 años que arranca con el movimiento Fluxus, protagonizada junto a otros agentes catalizadores como Bill Laswell, Evan Parker y Misha Mengelberg. Full Blast, proyecto iniciado en 2006 y compartido con dos músicos de frenético metabolismo como Mario Pliakas (bajo) y Michael Wertmüller (batería), es una de las muestras más energéticas y elocuentes de los caminos que puede tomar la música entendida como trabajo de exploración libre y salvaje: una maquinaria precisa y al mismo tiempo enloquecida en la que se dan la mano el free, el rock y otras formas de combustión de la materia sonora. Full Blast es pura ingeniería de los límites frente a la cual uno no puede hacer otra cosa que rendirse y dejarse llevar por su intensidad inextinguible.

ENGLISH

A good part of the history of musical improvisation runs through the career of the saxophone player and visual artist, Peter Brotzmann. It’s a history that spans more than 40 years, beginning with Fluxus, and including other active agents like Bill Laswell, Evan Parker, Misha Mengelberg… Full Blast, a project that began in 2006 and involves two other musicians with frenzied metabolisms: Marino Pliakas (bass) and Michael Wertmüller (drums), is one of the most energetic and eloquent examples of the roads that music can take when it is understood as a free and wild exploration: a precise and mad machinery all in one, where free comes together with rock and other kinds of sonic combustion. Full Blast is the pure engineering of limits; in the face of it you can’t help but surrender and let yourself be carried away by their inextinguishable intensity.

CRO2
Barcelona

diumenge 14 d’octubre, 20 h
NIU
Almogàvers, 208

CATALÁ

Jordi Farreras (a qui ja haureu vist obrint el LEM d’aquest any amb Dishwash) i Andreu Latorre són els responsables d’aquest laboratori d’experimentació sonora nascut el 2006 a la llum de la nit i el nom del qual ―el diòxid de crom és la base per a la fabricació de les cintes de casset― és tota una reivindicació de la matèria sonora, dels seus aliatges i les seves conflagracions magnètiques. CRO2 és un projecte que uneix la improvisació i l’espontaneïtat a l’hora de captar mostres de la realitat amb la metòdica manipulació científica de les mateixes. El resultat és una música projectiva, que treballa de l’interior de cada espectador a l’exterior de les seves percepcions, enriquida a més amb tot un aparell visual nodrit d’imatges i seqüències meticulosament descontextualitzades i resignificades en cada situació. Una música-mirall en la qual us podreu reflectir i qui sap si redescobrir…

CASTELLANO

Jordi Farreras (a quien ya habréis visto abriendo el LEM de este año con Dishwash) y Andreu Latorre son los responsables de este laboratorio de experimentación sonora nacido en 2006 a la luz de la noche y cuyo nombre ―el dióxido de cromo es la base para la fabricación de las cintas de cassette― es toda una reivindicación de la materia sonora, de sus aleaciones y de sus conflagraciones magnéticas. CRO2 es un proyecto que une la improvisación y la espontaneidad a la hora de captar muestras de la realidad con la metódica manipulación científica de las mismas. El resultado es una música proyectiva, que trabaja del interior de cada espectador al exterior de sus percepciones, enriquecida con un aparato visual nutrido de imágenes y secuencias meticulosamente descontextualizadas y resignificadas en cada situación. Una música especular en la que reflejarse y quién sabe si redescubrirse…

ENGLISH

Jordi Farreras (who you will have seen opening LEM this year with Dishwash) and Andreu Latorre are responsible for this sound experimentation laboratory, born in 2006 under the light of the moon, with a name – chromium dioxide was used to make cassette tapes – that is a defense of sonic material, its alloys and its magnetic conflagrations. CrO2 is a project that combines improvisation and spontaneity in taking samples of reality with the methodical scientific manipulation of those samples. The result is a projective music that works from within each spectator toward the exterior of their perceptions. It is also enriched with an entire visual apparatus nourished with meticulously decontextualized images and sequences that are given new meanings in each situation. A music-mirror where you can look for your reflection and maybe rediscover yourself…

DR. RES
Barcelona

diumenge 14 d’octubre, 21 h
NIU
Almogàvers, 208

CATALÁ

David Torres no és només un dels elements més singulars i prometedors de la nova fornada electrònica a Barcelona; també és un dels dos responsables del segell Disboot, una de les plataformes de difusió d’aquestes sendes exploratòries més activa i reconeguda a la ciutat i que dirigeix juntament amb UxuKa (que també va ser al LEM, l’any 2010). Com a Dr. Res ha experimentat la transmutació del violí i les sonoritats de cambra al magma del dubstep, el techno i, com en aquesta ocasió, el teler sonor de les textures i les capes. Aquesta primera intervenció al Niu promet un treball de patchwork amb una composició a prova de balls però també de circumspectes meditacions: 50 % d’elàstica cadència i 50 % de fibrosa sinuositat. El resultat és fàcilment anunciable i contrastable: 100 % de teixit musical intel•ligent.

CASTELLANO

David Torres no es solamente uno de los elementos más singulares y prometedores de la nueva camada electrónica en Barcelona; también es uno de los responsables del sello Disboot, una de las plataformas de difusión de estas sendas exploratorias más activa y reconocida en la ciudad y que dirige junto con UxuKa (también presente en el LEM, en 2010). Como Dr. Res ha experimentado la transmutación del violín y las sonoridades de cámara al magma del dubstep, el techno y, como en esta ocasión, el telar sonoro de las texturas y las capas. Esta primera intervención en Niu promete un trabajo de patchwork con una composición a prueba de bailes pero también de circunspectas meditaciones: 50 % de elástica cadencia y 50 % de fibrosa sinuosidad. El resultado es fácilmente anunciable y contrastable: 100 % de tejido musical inteligente.

ENGLISH

David Torres is not only one of the most unique and promising members of a new generation in Barcelona’s electronic music scene; he is also one of the two founders of the label Disboot, one of the most active platforms in the city for the diffusion of exploratory paths, which he directs in conjunction with UxuKa (who was also at LEM in 2010). As Dr. Res he has experienced the transmutation from violin and chamber music sounds to the magma of dubstep and, on this occasion, the sound loom that weaves together textures and layers. This first performance at Niu will be a patchwork. Its pieces will hold up to dancing, but also to careful meditation: 50% elastic cadence and 50% fibrous sinuosity. The result is easy to announce and to confirm: 100% intelligent musical fabric.

ESPLENDOR GEOMÉTRICO
Beijing / Roma

divendres 19 d’octubre, 21 h
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Aquest homenatge a Russolo i al futurisme al MACBA culmina amb una actuació de la qual resulta difícil fer presentacions inèdites. Arturo Lanz i Saverio Evangelista continuen indefallents alimentant aquesta terrible maquinària sonora que fa més de tres dècades que sotraga l’imaginari industrial per cercar noves i tortuoses formes. Esplendor Geométrico ha sobreviscut als successius esfondraments de la civilització i ha estat epígon indiscutible dels seus reviscolaments més ferotges. A hores d’ara continuen en plena combustió, amb nous enregistraments i constants mutacions. Ser a un concert d’Esplendor Geométrico és el més semblant a assistir (i per què no, ballar) la irrupció del futur en la seva versió més immediata i descarnada. I al MACBA teniu l’ocasió de comprovar-ho. Si això és la fi del món, que no deixi mai d’acabar-se.

CASTELLANO

Este homenaje a Russolo y al futurismo en el MACBA culmina con una actuación de la que resulta difícil hacer presentaciones inéditas. Arturo Lanz y Saverio Evangelista siguen alimentando sin desfallecer esta terrible maquinaria sonora que hace más de tres décadas que sacude al imaginario industrial para buscar nuevas y tortuosas formas. Esplendor Geométrico ha sobrevivido a los sucesivos hundimientos de la civilización y ha sido epígono indiscutible de sus reavivaciones más feroces. A estas alturas siguen en plena combustión con nuevas grabaciones y constantes mutaciones. Estar en un concierto de Esplendor Geométrico es lo más parecido a asistir (y por qué no, bailar) a la irrupción del futuro en su versión más inmediata y descarnada. Y en el MACBA tendréis la ocasión de comprobarlo. Si esto es el fin del mundo, que nunca deje de acabarse.

ENGLISH

This homage to Russolo and to futurism at the MACBA culminates with a performance that hardly needs any introduction. Arturo Lanz and Saverio Evangelista continue untiringly feeding the terrible sound machine that has been shaking up the industry imagination to seek out new and meandering forms. Esplendor Geométrico has survived the successive falls of civilization and has been the indisputable epigone of its most ferocious rebirths. At the moment they are at full throttle, with new recordings and constant transformations. Being at an Esplendor Geométrico concert is the closest thing to witnessing (while dancing, why not) the future bursting out in its most immediate and brutal version. And at the MACBA you will have the opportunity to see it for yourself. If this is the end of the world, let it just keep on ending.

Chagas Curado Viegas Wind Trio
Lisboa / Peniche

dissabte 20 d’octubre, 19 h
Espai EArt
c/ Torrijos, 68

CATALÁ

La presència del projecte lusità Granular ja és tot un clàssic en les darreres trobades del LEM i, amb tot, les seves propostes no deixen mai de sorprendre. Enguany la seva representació ve de la mà del trio format per João Pedro Viegas (clarinets), Paulo Chagas (flautes, oboè i clarinet) i Paulo Curado (flauta i saxos), una condensació exemplar de totes les transmutacions que poden experimentar el vent, la fusta i el metall. Amb l’objectiu de cercar i treballar una heteròclita llengua comuna, els tres músics s’endinsen en un complex i apassionant procés de desequilibris i retrobaments en què les fronteres entre figura, expressió i estructura es desdibuixen i el detall i l’abstracció conreen plegats un camp de possibilitats que no té res de jardí ni de monocultiu sinó d’enigmàtic laberint. Feu-nos cas i deixeu-vos el fil d’Ariadna a casa. L’ocasió bé s’ho mereix.

CASTELLANO

a presencia del proyecto lusitano Granular ya es todo un clásico en los últimos encuentros del LEM, y sin embargo sus propuestas nunca dejan de sorprender. Este año su representación viene de la mano del trío formado por João Pedro Viegas (clarinetes), Paulo Chagas (flautas, oboe y clarinete) y Paulo Curado (flauta y saxos): una condensación ejemplar de todas las transmutaciones que pueden experimentar el viento, la madera y el metal. Con el objetivo de buscar y trabajar una heteróclita lengua común, los tres músicos se adentran en un complejo y apasionado proceso de desequilibrios y reencuentros en los que las fronteras entre figura, expresión y estructura se desdibujan y el detalle y la abstracción cultivan juntos un campo de posibilidades que no tiene nada de jardín ni de monocultivo, sino de enigmático laberinto. Hacednos caso y dejaros el hilo de Ariadna en casa. La ocasión bien se lo merece.

ENGLISH

The Portuguese project Granular has become a classic presence in the last few editions of LEM. Even so, what they have to offer never cease to surprise us. This year, they are represented by the trio made up of João Pedro Viegas (clarinets), Paulo Chagas (flutes, oboe and clarinet) and Paulo Curado (flute and saxophones), an exemplary condensation of all the possible combinations of wind, wood and brass. With the aim of seeking out and working with a heteroclitic common language, the three musicians enter into a complex and fascinating process of imbalances and reconciliations where the boundaries between figure, expression and structure become clear and where the combination of detail and abstraction results in a field of possibilities that is neither a garden nor a crop, but an enigmatic labyrinth. Follow our advice and leave Ariadne’s thread at home. The experience is worth it.

JULIA KENT & ÁRBOL
New York / Barcelona

dissabte 20 d’octubre, 20 h
La Caldera – Sala 0
c/ Torrent d’en Vidalet, 43

CATALÁ

La trobada entre Julia Kent i Árbol (Miguel Marín) és com el propi LEM: exploratòria, arriscada, però gens casual. Ella s’ha consolidat com una creadora personalísima, amb un metabolisme musical propi lluny ja de la petja d’Antony and the Johnsons. Mentre que ell és un dels exponents més rizomàtics i clarividents de l’escena electrònica no només a Barcelona sinó a tota la península, germinant i creixent a terrenys com el cinema, la dansa i fins i tot la instrumentació de cambra. El violoncel ingràvid i meditatiu de Julia Kent i l’electrònica atmosfèrica i de somnieig d’Árbol són en realitat dues etapes d’un mateix viatge sonor que avui es troba i es reconeix a sí mateix: epifania d’una simbiosi latent…

CASTELLANO

El encuentro entre Julia Kent y Árbol (Miguel Marín) es como el propio LEM: exploratòria, arriesgada, pero nada casual. Ella s’ha consolidado como una creadora personalísima, con un metabolismo musical propio lejos ya de la petja d’Antony and the Johnsons. Mientras que él es uno de los exponentes más rizomàtics y clarividentes de la escena electrónica no sólo en Barcelona sino a toda la península, germinando y creciente a terrenos como el cine, la danza e incluso la instrumentación de cuarto. El violoncelo ingrávido y meditatiu de Julia Kent y la electrónica atmosférica y de somnieig de Árbol son en realidad dos etapas de un mismo viaje sonoro que hoy se encuentra y se reconoce a sí mismo: epifanía de una simbiosis latente…

ENGLISH

The meeting between Julia Kent & Árbol (Miguel Marín) is like the very nature of LEM: exploratory, daring and not at all chance. She is consolidated as an extremely personalized creator with her own musical metabolism far from the footprints of Antony and the Johnsons.  He is one of the most rhizomatic and clairvoyant exponent of the electronica scene not only in Barcelona but of the peninsula, germinating and growing into the terrains of cinema, dance and even chamber music. Julia Kent’s weightless and meditative cello and the atmospheric and oniric electronica of Árbol are two stages of the same musical voyage that finds and recognizes itself: the epiphany of a latent symbiosis…

Andríi ANTONOVSKIY
Khmelnitskiy / Barcelona

dijous 25 d’octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

CATALÁ

El LEM torna a comptar enguany amb projectes poètics sense títol – propost.org per inocular al dispositiu una (im)pertinent dosi de ràtzia poètica. Concretament, una dosi doble. Tot comença amb la revolta catalanociríl•lica d’Andríi Antonovskiy, poeta i pintor (aquest sota el nom de Baton) ucraïnès establert a Barcelona des del 2001 i una presència habitual per bé que sempre sorprenent a les cites i conclaves poètics de Catalunya. Antonovskiy és un guerrer estepari de debò, una fera sense domesticar que clava dentades versiculars i es mou amb múscul rocker per paratges eclèctics, mostrant en tots ells una encomiable capacitat no només de supervivència, sinó també d’evolució amb èxit. Ara que sembla evident la necessitat d’esperits sanguinis és un bon moment per reivindicar en aquest inici de la nit propost al bar de La Sedeta el gaudi d’aquest espècimen en llibertat.

CASTELLANO

El LEM vuelve a contar este año con projectes poètics sense títol – propost.org para inocular al dispositivo una (im)pertinente dosis de razia poética. Concretamente, una dosis doble. Todo empieza con la revuelta catalanocirílica de Andríi Antonovskiy, poeta y pintor (en este caso, bajo el nombre de Baton) ucraniano afincado en Barcelona desde 2001 y una presencia habitual aunque siempre sorprendente en las citas y cónclaves poéticos de Catalunya. Antonovskiy es un verdadero guerrero estepario, una fiera sin domesticar que clava dentelladas versiculares y se mueve con músculo rocker por parajes eclécticos, mostrando en todos ellos una encomiable capacidad no solo de supervivencia, sino también de exitosa evolución. Ahora que parece evidente la necesidad de espíritus sanguíneos es un buen momento para reivindicar, en este inicio de la noche propost, en el bar de La Sedeta, el disfrute de este espécimen en libertad.

ENGLISH

This year LEM will once again house projectes poètics sense títol – propost.org to inject it with an (im)pertinent dose of poetic raiding. Specifically, a double dose. It all begins with the Catalan-Cyrillic revolt at the hands of Andríi Antonovskiy, a Ukrainian poet and painter (under the name of Baton) who moved to Barcelona in 2001 and is a common, yet always surprising, presence at the poetic sessions and conclaves of Catalonia. Antonovskiy is a real warrior from the steppe, a wild animal that gnashes his versicular teeth and moves through eclectic settings, while showing an enviable capacity not only for survival but also for successful growth. A time like now, when the need for sanguine dispositions is sorely evident, it is a good moment to come down to the La Sedeta bar to support the delight of this species in the wild.

VOZ MAL
Barcelona

dijous 25 d’octubre, 22 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

CATALÁ

El segon capítol d’aquesta nit propost al LEM arriba de la mà de Jaume Ferrete, fins ara timoner dels tallers Hertziosfera que Gràcia Territori Sonor organitza amb Sons de Barcelona ―i dels quals podreu veure una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster aquests mateixos dies, consulteu aquest programa― i que ara fa visible i audible la seva vessant com a rapsode dislocat i incorrectíssim. Juntament amb Gerard Ortín (bateria), Ferrete construeix a Voz Mal un experiment poètic i musical per mitjà del qual dóna lloc a un nou gènere: un tipus de lírica que faria les delícies de Freud o de Lacan, una psicoanàlisi electropop i terrorista en què fan cap sense complexes la política, la infància escatològica i la sexualitat. Un assemblatge que trastoca amb la naturalitat de qui no vol la cosa i que demostra amb rotunditat que el llenguatge és quelcom molt, molt perillós.

CASTELLANO

El segundo capítulo de esta noche propost en el LEM llega de la mano de Jaume Ferrete, hasta el momento timonero de los talleres Hertziosfera que Gràcia Territori Sonor organiza con Sons de Barcelona ―y de los que podréis ver una exposición en la Biblioteca Jaume Fuster estos mismos días, consultad este programa― y que ahora hace visible y audible su vertiente como rapsoda dislocado e incorrectísimo. Junto con Gerard Ortín (batería), Ferrete construye en Voz Mal un experimento poético y musical mediante el cual da lugar a un nuevo género: un tipo de lírica que haría las delicias de Freud o de Lacan, un psicoanálisis electropop y terrorista en el que se reúnen sin complejos la política, la infancia escatológica y la sexualidad. Un ensamblaje que trastorna con la naturalidad de quien no lo pretende y que demuestra con rotundidad que el lenguaje es algo muy, muy peligroso.

ENGLISH

The second chapter of the night comes to us from Jaume Ferrete, who, up to the present, has been the leader of the Hertziosfera workshops organized by Gràcia Territori Sonor and Sons de Barcelona – the workshops have put together an exhibition that is currently on display at the Jaume Fuster Library, there is more information in the program. On this occasion, he’ll be making himself seen and heard as a disjointed and highly incorrect rhapsode. Together with Gerard Ortín (drums) in Voz Mal, Ferrete puts together a poetic and musical experiment that opens up a new genre: a kind of lyric that would delight Freud or Lacan, an electropop and terrorist psychoanalysis where politics, scatological childhood and sexuality all make unabashed appearances. An assemblage that turns things on their heads with an easy naturality and demonstrates categorically that language is a very, very dangerous thing.

HYDRA
Cerdanyola del Vallès

Divendres 26 d’octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

CATALÁ

Adrià Bofarull és artista resident aquest 2012 a Gràcia Territori Sonor. Però és molt més que això: és un dels millors exponents d’una jove fornada de creadors que fan servir el sampler com a dispositiu d’instigació sonora i apropiació de la realitat. A través dels seus diversos avatars (Dargelos, el mateix Hydra) i de projectes col•lectius (Beef, Cràter, aquest en col•laboració amb Joan Saura) atresora una intensa i, al mateix temps, meticulosa experiència en l’exploració de les textures, cromatismes i remors de la veritat oculta. Ha estat present al Sónar i a Experimentaclub i dels seus enregistraments en teniu referència oportuna a la Xarxa a través de segells com Espais Netlab i Audiotalaia. La seva nova encarnació no deixa lloc a dubtes: Hydra és un ésser propi d’entorns líquids, especialitzat en captures i amb un enorme poder de regeneració.

CASTELLANO

Adrià Bofarull es este año artista residente en Gràcia Territori Sonor. Pero es mucho más que esto: es uno de los mejores exponentes de una hornada de creadores que utilizan el sampler como dispositivo de instigación sonora y apropiación de la realidad. A través de sus diferentes avatares (Dargelos, el mismo Hydra) y de proyectos colectivos (Beef, Cràter, este último en colaboración con Joan Saura) atresora una intensa y al mismo tiempo meticulosa experiencia en la exploración de las texturas, cromatismos y ruidos de la verdad oculta. Ha estado presente en el Sónar y en el Experimentaclub y de sus gravaciones tenéis referencia oportuna en Internet a través de sellos como Espais Netlab y Audiotalaia. Su nueva encarnación no deja lugar a dudas: Hydra es un ser propio de entornos líquidos, especializado en capturas y con un enorme poder de regeneración.

ENGLISH

Adrià Bofarull is resident artist at Gràcia Territori Sonor for 2012. But he is also much more: he is one of the finest examples of a group of young artists who use samplers as sonic provocation devices and as a means of appropriating reality. Using different avatars (Dargelos, Hydra) and by way of collective projects (Beef, Cràter – in collaboration with Joan Saura) he accumulates an intense and meticulous experience through the exploration of textures, chromatisms and murmurs of hidden truth. He has performed at Sónar and at Experimentaclub and references for his recordings on the Internet can be accessed through labels like Espais Netlab and Audiotalaia. His latest incarnation leaves no room for doubt: Hydra is a creature that thrives in a liquid medium, is adept at the capture and has an enormous capacity for regeneration.

ZÓNULA
Barcelona

divendres 26 d’octubre, 21 h
Bar del CC La Sedeta
c/ Sicília, 321

CATALÁ

Roberto Martínez (Muzak) presenta al LEM el seu projecte de fenomenologia sonora i visual, tot un tractat sobre la percepció en què l’error i la improvisació són convidats com a part consubstancial del procés. Zónula experimenta la relació entre la fotografia i el so, o el que és el mateix, les subtils i a voltes enigmàtiques interrelacions entre els graus zero de les seves respectives experiències: la llum, l’espai, el moviment i el temps. Emprant tecnologia analògica (projectors de Super 8 i de 16 mm, sintetitzadors, magnetòfons, oscil•ladors…), Zónula obre un camp d’experimentació en què el ventall de situacions visuals i sonores es generen simultàniament, ampliant fins als límits el concepte de banda sonora i fent-la indestriable i indistingible de la banda d’imatge: un veritable laboratori de síntesi en temps real i esperit taumatúrgic.

CASTELLANO

Roberto Martínez (Muzak) presenta en el LEM su proyecto de fenomenología sonora y visual, un tratado sobre la percepción al que se invita al error y la improvisación como parte consubstancial del proceso. Zónula experimenta la relación entre la fotografía y el sonido, o lo que es lo mismo, las sutiles y a veces enigmáticas interrelaciones entre los grados cero de sus respectivas experiencias: la luz, el espacio, el movimiento y el tiempo. Empleando tecnología analógica (proyectores de Super 8 y de 16 mm, sintetizadores, magnetófonos, osciladores…), Zónula abre un campo de experimentación en el que el abanico de situaciones visuales y sonoras se generan simultáneamente, ampliando hasta los límites el concepto de banda sonora y haciéndola inseparable e indistinguible de la imagen: un verdadero laboratorio de síntesis en tiempo real y espíritu taumatúrgico.

ENGLISH

Roberto Martínez (Muzak) presents his project based on sonic and visual phenomenology, a treaty on perception where error and improvisation are welcome as an integral part of the process. Zónula experiments with the relationship between photography and sound or, what amounts to the same thing, the subtle and sometimes enigmatic relationships among the baselines of their respective experiences: light, space, movement and time. Using analogue technology (Super 8 and 16mm projectors, synthesizers, tape recorders, oscillators…), Zónula opens up a range of visual and sonic situations that are created simultaneously, pushing the concept of the soundtrack to its limits and making it inseparable and indistinguishable from the image track. It is a bona fide synthesis laboratory in real time with a thaumaturgic spirit.

CREMASTER & NUNO REBELO
Barcelona

dissabte 27 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

CATALÁ

El LEM clou aquesta edició amb una polimòrfica incitació electrònica i sorollista. La primera pista d’aquesta instigació la teniu de la mà del duet format per Ferran Fages i Alfredo Costa Monteiro, veritables artesans de la improvisació objectual i el brogit microscòpic, als quals s’uneix per a l’ocasió Nuno Rebelo (guitarra), un altre assidu explorador dels espais sonors foravials. Cremaster i Nuno Rebelo prometen una intervenció d’alt risc i també d’altíssimes prestacions: la seva és una tasca d’enginyeria que parteix d’un principi tan eloqüent com explosiu: la realitat i els seus objectes són peces d’un microcosmos l’engranatge del qual té molt poc de melòdica partitura celeste i molt en canvi de petit però volcànic camp de batalla. Un diorama sonor en què les coses estableixen insospitades friccions amb el seu revers més enigmàtic. Us convidem a participar de l’escomesa; esteu, i mai millor dit, en bones mans.

CASTELLANO

El LEM cierra esta edición con una polimórfica incitación electrónica y ruidista. La primera pista de esta instigación la tenéis de la mano del dúo formado por Ferran Fages y Alfredo Costa Monteiro, verdaderos artesanos de la improvisación objetual y el fragor microscópico, a los que se une para la ocasión Nuno Rebelo (guitarra), otro asiduo explorador de los territorios sonoros fuera de la senda trazada. Cremaster y Nuno Rebelo prometen una intervención de alto riesgo y también de altísimas prestaciones: la suya es una labor de ingeniería que parte de un principio tan elocuente como explosivo: la realidad y sus objetos son piezas de un microcosmos cuyo engranaje tiene muy poco de melódica partitura celeste y mucho, en cambio, de pequeño pero volcánico campo de batalla. Un diorama sonoro en el que las cosas establecen insospechadas fricciones con su reverso más enigmático. Os invitamos a participar del lance; estáis, y nunca mejor dicho, en buenas manos.

ENGLISH

LEM will close out this edition with a polymorphic incitement to electronic and noise music. The first track of this instigation comes from the duet made up of Ferran Fages and Alfredo Costa Monteiro, true artisans of object improvisation and microscopic rustling. Joining them for the occasion is Nuno Rebelo (guitar), another industrious explorer of soundscapes off the beaten path. Cremaster and Nuno Rebelo offer a high-risk performance with high-end features. Their engineering work is based on an eloquent and explosive principle: reality and its objects are taken as pieces of a microcosm, the workings of which – far from being a melodic celestial symphony – are more like a small, yet volcanic, battlefield. A sound diorama where things enter into unexpected friction with their most enigmatic undersides. We invite you to participate in the sally; you will be in very good hands.

VALENTINA
Barcelona

Dissabte 27 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

CATALÁ

Valentina és la unió de Guillermo Martorell (Mr. Hubba y el Mono Inventor) i Paco Jordi (Poma). De Valentina es podria dir que practiquen l’electrònica embolcallant, que en algunes ocasions semblen conjurar una improbable trobada entre DAF i Brian Eno i que en d’altres aposten per lliscar per aspres bandes sonores amb motor rocker de nombroses vàlvules. Però potser el millor i més just és dir que Valentina és un projecte que assenyala una natural evolució i simbiosi dels seus integrants: l’experimentació musical és un ecosistema en què les estratègies col•laboratives i les mutacions compartides garanteixen l’enriquiment de les espècies implicades. I aquest cas no és una excepció: des dels seus respectius hàbitats, Guillermo Martorell i Paco Jordi han donat pas amb Valentina a un nou i poderós exemplar sonor; versàtil, enigmàtic i fins i tot inquietant en algunes ocasions…

CASTELLANO

Valentina es la unión de Guillermo Martorell (Mr. Hubba y el Mono Inventor) y Paco Jordi (Poma). De Valentina podría decirse que practican la electrónica envolvente, que en algunas ocasiones parecen conjurar un improbable encuentro entre DAF y Brian Eno y que en otras apuestan por deslizarse por ásperas bandas sonoras con motor rockero de numerosas válvulas. Pero quizás lo mejor y más justo es decir que Valentina es un proyecto que señala una natural evolución y simbiosis de sus integrantes: la experimentación musical es un ecosistema en el que las estrategias colaborativas y las mutaciones compartidas garantizan el enriquecimiento de las especies implicadas. Y este caso no es una excepción: desde sus respectivos hábitats, Guillermo Martorell y Paco Jordi han dado paso con Valentina a un nuevo y poderoso ejemplar sonoro; versátil, enigmático e incluso inquietante en algunas ocasiones.

ENGLISH

Valentina is the joint forces of Guillermo Martorell (Mr. Hubba y El Mono Inventor) and Paco Jordi (Poma). It could be said that Valentina makes enveloping electronic music; sometimes they seem to conjure up an improbable meeting between DAF and Brian Eno and, other times, they choose to slide through rough sound tracks powered by a multi-valve rock motor. But maybe it is better, and fairer, just to say that Valentina is a project that highlights the natural evolution and symbiosis of its members: musical experimentation is an ecosystem where collaborative strategies and shared mutations guarantee the enrichment of all the species involved. This case is not an exception: Guillermo Martorell and Paco Jordi have left their respective habitats and given birth to a new and powerful sonic specimen, Valentina. It is versatile, enigmatic and even, at times, disquieting.

JOCHEN ARBEIT & HUAN
Berlin / Barcelona

Dissabte 27 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190 -192

CATALÁ

El flirt que s’encetà l’any 2009 entre Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) i el LEM s’ha convertit en una prolífica història que viu un nou capítol aquest 2012. Arbeit torna i ho fa en aquesta ocasió compartint escenari a La Fontana amb Huan, el projecte noise-zen de Víctor Hurtado. Un enllaç musical inèdit i esperem que no irrepetible en què dues generacions i diverses revolucions industrials es troben per mapejar aquí i ara l’estat de la qüestió. I quina és aquesta qüestió? Un món poblat per complexes intel•ligències reptilianes? El mantra electrònic que descriu el camí cap al Primer Reactor Nuclear Immòbil? El ritual màgic de la deflagració occidental? Les respostes són complexes, perquè la pregunta remet a un univers personalíssim a l’origen del qual podreu assistir en rigorós temps real. I com en sortiu és quelcom tan imprevisible com estimulant…

CASTELLANO

El flirteo que empezó en 2009 entre Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) y el LEM se ha convertido en una prolífica historia que vive un nuevo capítulo en este 2012. Arbeit vuelve y lo hace en esta ocasión compartiendo escenario en La Fontana con Huan, el proyecto noise-zen de Víctor Hurtado. Un enlace musical inédito y esperemos que no irrepetible en el que dos generaciones y diversas revoluciones industriales se encuentran para mapear aquí y ahora el estado de la cuestión. ¿Y cuál es esta cuestión? ¿Un mundo poblado por complejas inteligencias reptilianas? ¿El mantra electrónico que describe el camino hacia el Primer Reactor Nuclear Inmóvil? ¿El ritual mágico de la deflagración occidental? Las respuestas son complejas, porque la pregunta remite a un universo personalísimo a cuyo origen podréis asistir en riguroso tiempo real. Y cómo saldréis de ahí es algo tan imprevisible como estimulante…

ENGLISH

The flirtation that went on between Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten, Die Haut) and LEM in 2009 has become a prolific interchange that will see another chapter in 2012. Arbeit will be back, this time sharing the stage at La Fontana with Huan, Víctor Hurtado’s noise-zen project. It will be a never-before seen, and hopefully repeatable, musical encounter where two generations and various industrial revolutions will come together to map the state of affairs in the here and now. And what will they focus on? A world inhabited by a complex reptile intelligence? An electronic mantra that reveals the path to the First Immobile Nuclear Reactor? The magic ritual of Western deflagration? The answers are complex, because the question leads back to a very personal universe, which you will witness as it comes to life in real time. How you will be affected is both unpredictable and exciting…

SON OF BRONSON DJ
Barcelona

Dissabte 27 d’octubre, 24 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

CATALÁ

Jesús Brotons (una de les dues meitats de Sons of Bronson, els Lumière del terrorisme sonor en aquesta Ibèria sense gaire llums) és l’encarregat de gestionar el difícil repte que suposa cloure el LEM i mantenir vives al mateix temps les esperances en el demà. Per si de cas, Brotons, que ja té un savi recorregut en la psicogeografia musical amb el seu projecte en solitari Música Veneno, posarà el vostre cos i les vostres oïdes en estat d’alerta màxima amb un set de DJ sense contemplacions. Si al seu desvari enciclopèdic ―desplegat com a periodista a Ruta 66, Rock & Classic i ara a Vice― hi unim la seva intempestiva animositat com a devorador de gèneres i provocacions, de The Residents a Faust, passant pel death metal i l’experimentació més passada de voltes, us fareu una idea del que us espera; la resta, com diria qualsevol fill danès de casa bona amb trastorns de personalitat, és silenci.

CASTELLANO

Jesús Brotons (una de las dos mitades de Sons of Bronson, los Lumière del terrorismo sonoro en esta Iberia sin demasiadas luces) es el encargado de gestionar el difícil reto que supone clausurar el LEM y mantener vivas al mismo tiempo las esperanzas en el mañana. Por si acaso, Brotons, que ya tiene un sabio recorrido en la psicogeografía musical con su proyecto en solitario Música Veneno, pondrá vuestro cuerpo y vuestros oídos en estado de alerta máxima con un set de DJ sin contemplaciones. Si a su desvarío enciclopédico ―desplegado como periodista en Ruta 66, Rock & Classic y ahora Vice― unimos su intempestiva animosidad como devorador de géneros y provocaciones, de The Residents a Faust, pasando por el death metal y la experimentación más pasada de rosca, os haréis una idea de lo que os espera; el resto, como diría cualquier hijo danés de casa buena con trastornos de personalidad, es silencio.

ENGLISH

Jesús Brotons (one half of the Sons of Bronson, the Lumière brothers of sonic terrorism in a dusky Iberia) is in charge of the challenging task of bringing LEM to a close, while keeping alive the promise for tomorrow. Just in case, Brotons, who has already had a sage career in musical psychogeography with his solo project Música Veneno, will put your body and ears on maximum alert during a no holds barred DJ set. Add his encyclopedic ravings – set forth as a contributor for Ruta 66, Rock & Classic and now Vice magazine – to his stormy animosity as a devourer of genres and provocations, from The Residents to Faust, and ranging from death metal to the most outlandish experimentation, and you’ll get an idea of what’s in store. The rest, as any proper Danish boy with a personality disorder would say, is silence.

IMPRO-NIT # 36

Nuno Rebelo – guitarra

Berta Puigdemasa – arpa

Clara Tena – dansa

Natalia JIménez – dansa

dijous 19 d’abril de 2012

20h La Caldera – sala_0 Torrent d’en Vidalet 43 (Gràcia)

IMPRO-NIT # 37

DIJOUS 31 DE MAIG A LA SALA 0 DE LA CALDERA

CATALÁ

La segona entrega de la nova etapa de les Impronit a La Caldera arriba en aquesta ocasió el darrer dijous del mes de maig. Després de l’experiència iniciàtica del passat mes d’abril, aquesta Impronit obre una nova via d’exploració del so, l’espai i el moviment. Els músics Olivier Jambois (guitarra) i Eduard Altaba (contrabaix) es trobaran amb les ballarines Mireia de Querol i María Campos, amb l’objectiu de transgredir qualsevol objectiu previst. En aquest sentit, la Impronit ofereix (i no és poca cosa) una constel·lació d’hipòtesis de partença que són línies de fuga cap a un seguit de sucoses catàstrofes: esquerdar tota geometria sedentaria de l’espai, violentar el decurs lineal i calmós del temps, obrir de bat a bat les parpelles de les oïdes. La improvisació és perseverar en l’aventura i la intriga, i assistir a la Impronit és la millor manera de capbussar-se a la trama. Però no espereu sortir-ne complaents ni indemnes: l’enigma, com l’energia, no es conclou. Tan sols es transforma.

CASTELLANO

La segunda entrega de la nueva etapa de las Impronit en La Caldera llega en esta ocasión el último jueves del mes de mayo. Tras la experiencia iniciática del pasado mas de abril, esta Impronit abre una nueva vía de exploración del sonido, el espacio y el movimiento. Los músicos Olivier Jambois (guitarra) y ( ) se encontrarán con las bailarinas Mireia de Querol y María Campos, con el objetivo de transgredir cualquiera objetivo previsto. En este sentido, la Impronit ofrece (y no es poca cosa) una constelación de hipótesis de partida que son líneas de fuga hacia un variedad de jugosas catástrofes: agrietar toda geometría sedentaria del espacio, violentar el decurso lineal y pasmado del tiempo, abrir de par en par los párpados de los oídos. La improvisación es perseverar en la aventura y la intriga, y asistir a la Impronit es la mejor manera de zambullirse en la trama. Pero no esperáis salir complacientes ni indemnes de ello: el enigma, como la energía, no se clausura. Tan sólo se transforma.

ENGLISH

The second edition of the new format of Impronit sessions at La Caldera will take place on the last Thursday of May. After a successful initiation last April, this month’s Impronit will open a new path of sound, movement and spatial exploration. Musicians Olivier Jambois (guitar)  and Eduard Altaba (double-bass) will meet the dancers Mireia de Querol and María Campos, with the aim to transcend any and all objectives expected. In this sense the Impronit will offer a constellation of starting-point hipothesis’ that are vanishing lines towards a series of substancial catastrophes: to crack all sedentary geometry of space, to distort the lineal and calm course of time, to open their ears wide. Improsation is to persevere in the adventure and intrigue and to witness an Impronit is the best way to dive head first into the thick of it. But don’t expect to leave complacent or unharmed: the enigma, the same as energy, never comes to an end, it’s just transformed.

IMPRO-NIT # 38

21 juny 20h. La Caldera – sala_0

CATALÁ

La Impronit d’aquest més de juny tindrà lloc el dijous 21 a les 20h a la sala_0 de La Caldera (Torrent d’en Vidalet 43, Gràcia). L’exploració musical a càrrec de dos noms plenament establerts en el frondós territori de la improvisació: John Williams (saxo baríton i trombó) i Vasco Trilla. John Williams (Banda d’Improvisadors de Barcelona) és un músic nord-americà que beu i destil·la de manera molt particular l’eclèctica tradició del free jazz, aportant-hi una inopinada energia i recursos inesgotables. Per la seva banda, Vasco Trilla (membre de formacions com Filthy Habits, Planeta Imaginario o Alfonsina y el Mal) converteix la percussió en un ens interlocutor sorprenent, empeltat en imaginaris progressius i dotat de musculació rockera. La improvisació del moviment, de la mà de Claudia Solano, ballarina i coreògrafa que a través del seu avatar La SolWatt porta ja temps investigant els entre-surts de la improvisació i de la recerca multidisciplinar, i d’Eneko Alcaraz, que després de passar per projectes de renom incontestable com les companyies Mudances i Lanònima Imperial duu traçada una llarga trajectòria  a través del seu propi laboratori de dansa, Ekilore.

CASTELLANO

La Impronit de este mes de junio tendrá lugar el jueves 21 a las 20h en la sala_0 de La Caldera (Torrent d’en Vidalet 43, Gràcia). La exploración musical a cargo de dos nombres plenamente establecidos en el frondoso territorio de la improvisación: John Williams (saxo barítono y trombón) y Vasco Trilla. John Williams (Banda d’Improvisadors de Barcelona) es un músico norteamericano que bebe y destila de manera muy particular la ecléctica tradición del free jazz, aportando una inopinada energía y recursos inagotables. Por su parte, Vasco Trilla (miembro de formaciones como Filthy Habits, Planeta Imaginario o Alfonsina y el Mal) convierte la percusión en un ente interlocutor sorprendente, injertado en imaginarios progresivos y dotado musculación rockera. La improvisación del movimiento, de la mano de Claudia Solano, bailarina y coreógrafa que a través de su avatar La SolWatt lleva ya tiempo investigando los entresijos de la improvisación y de la búsqueda multidisciplinar, y de Eneko Alcaraz, que tras pasar por proyectos de renombre incontestable como las compañías Mudanzas y Lanònima Imperial ha trazado ya una larga trayectoria a través de su propio laboratorio de danza, Ekilore.

ENGLISH

This month’s Impronit will take place on the 21st of June at 20h at the Sala 0 of La Caldera. Musical exploration at the hands of two fully established names in the lush territory of improvisation: John Williams (baritone sax and trombone) and Vasco Trilla (drums). John Williams (Banda d’Improvisadors de Barcelona) is a North American musician that draws and distils from the eclectic tradition of free jazz while producing surprising energy and endless resources. Vasco Trilla (membre of bands like Filthy Habits, Planeta Imaginario or Alfonsina y el Mal) turns percussion into a surprising interlocutor, drawing us into progressive imaginary with rock muscle. The movement improvisation will be at the hands of Claudia Solano- AKA SolWatt- dancer and choreographer has amply researched the ins and outs of improvisation and multidisciplinarianism.  And Eneko Alcaraz whom after being a part of renowned projects such as the Mudances and Lanònima Imperial companies has forged his own path with his own dance laboratory Ekilore.

IMPRO-NIT # 39

CATALÁ

La Impronit de juliol arriba enmarcada en el context de les activitats de La Caldera al Festival Grec, i amb un cartell de luxe. L’apartat musical sorgirà de la combinatòria agoserada i clarivident protagonitzada per Evru (sintetitzador i percussions), un dels artistes més importants de les darreres dècades i pioner en l’aplicació del multimèdia a les arts plàstiques, i per Agustí Martínez (saxo), el disc del qual “Are Spirits What I Hear?” va ser considerat per la crítica com un dels millors discos de jazz de tota la història. Amb ells, les ballarines Anna Rubirola i Federica Portello. El dijous dia 19 a les 20 h.

CASTELLANO

La Impronit de julio llega enmarcada en el contexto de las actividades de La Caldera en el Festival Grec, y con un cartel de lujo. El apartado musical surgirá de la combinatoria atrevida y clarividente protagonizada por Evru (sintetizador y percusiones), uno de los artistas más importantes de las últimas décadas y pionero en la aplicación del multimedia a las artes plásticas, y por Agustí Martínez (saxo), el disco del cual “Are Spirits What I Hear?” fue considerado por la crítica como uno de los mejores discos de jazz de toda la historia. Con ellos, las bailarinas Anna Rubirola y Federica Portello. El jueves día 19 a las 20 h.

ENGLISH

July’s Impronit is included in La Caldera’s activities within the Grec Festival and will have a luxury line up. The musical section will see the daring and clairvoyant combination of Evru (synthesisers and percussions) -one of the most important artists of the last decades and a pioneer in applying multimedia to plastic arts- and Agustí Martínez (saxophone)-whose album “Are Spirits What I Hear?” has been critically acclaimed as one of the greatest jazz records in history. Joining them we have the dancers Anna Rubirola and Federica Portello. This Thursday the 19th at 20 h.

IMPRO-NIT # 40

CATALÁ

El dijous 19 de juliol a les 20 h (La Caldera, Sala 0) el laboratori d’improvisació col·lectiva desplegat per Gràcia Territori Sonor i La Caldera irromp en el marc del Festival Grec, i ho fa amb un cartell de luxe. Per una banda Agustí Martínez, un dels millors saxofonistes d’Espanya i un polièdric improvisador el disc del qual Are Spirits What I Hear?, editat per Etude Records l’any 2007 va ser considerat per la premsa especialitzada com un dels millors discos de jazz de la història. Per l’altra Evru, abans conegut com a Zush i sens dubte un dels creadors més importants de les darreres dècades, pioner en l’ús del multimèdia en les arts plàstiques i visuals, que armat de sintetitzador Moog i percussions mostrarà la seva extraordinària per bé que menys coneguda faceta sonora. Amb ells actuaran també les ballarines residents a La Caldera Anna Rubirola i Federica Portello.

CASTELLANO

El jueves 19 de julio a las 20 h (La Caldera, Sala 0) el laboratorio de improvisación colectiva desplegado por Gràcia Territori Sonor y La Caldera irrumpe en el marco del Festival Grec, y lo hace con un cartel de lujo. Por un lado Agustí Martínez, uno de los mejores saxofonistas de España y un poliédrico improvisador el disco del cual Are Spirits What Y Hear?, editado por Etude Records el año 2007 fue considerado por la prensa especializada como uno de los mejores discos de jazz de la historia. Por la otra Evru, antes conocido como Zush y sin duda uno de los creadores más importantes de las últimas décadas, pionero en el uso del multimedia en las artes plásticas y visuales, que armado de sintetizador Moog y percusiones mostrará su extraordinaria si bien menos conocida faceta sonora. Con ellos acturan también las bailarinas residentes en La Caldera Anna Rubirola y Federica Portello.

ENGLISH

Next Thursday the 19th of July at 20h at La Caldera, Sala 0, the collective improvisation laboratory created by Gràcia Territori Sonor and La Caldera will take place in the context of the Grec Festival with a luxury lineup. On one hand Agustí Martínez, one of the best saxophone players in Spain and a polihydral improviser who’s album Are Spirits What I Hear?, released by Etude Records in 2007 was considered by the specialized press to be one of the greatest jazz records of all time. On the other hand Evru, before known as Zush and without doubt one of the most important artists of recent decades and a pioneer in the use of multimedia in plastic and visual arts whom armed with a Moog synthesizer and percussions will show his extraordinary although somewhat unknown sonic facet. Performing with them we have the resident dancers of La Caldera, Anna Rubirola and Federica Portello.

IMPRO-NIT # 41 (LEM)

COÀGUL / ANNA SUBIRANA / GUY NADER / SARAH ANGLADA
Barcelona

dijous 18 d’octubre, 20 h
La Caldera – Sala 0
c/ Torrent d’en Vidalet, 43

CATALÁ

El laboratori d’improvisació col•lectiva obert a la dansa des del mes d’abril i amb seu permanent a La Caldera estrena aquesta nova etapa en el marc del LEM. I ho fa amb una proposta en què, al so i al moviment, s’hi incorpora una natural síntesi d’ambdós com és la veu. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; sintetitzador, veu i objectes) i Anna Subirana (veu) teixiran un tapís fonètic i musical imprevisible, on es donaran la mà els seus respectius recorreguts de fons: sorollisme i psicodèlia industrial, d’una banda, paradoxes haikú i blues, de l’altra… i molt més. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) i Sarah Anglada (SenzaTempo) donaran cos a aquest diagrama sonor, de manera que es convertiran en els vectors perfectes per a aquestes noves lleis del moviment i del temps: tot el que passi ho farà per obra de la més prolífica i atzarosa necessitat. Ser-ne espectador suposa tot un privilegi físic.

CASTELLANO

El laboratorio de improvisación colectiva abierto a la danza desde el mes de abril y con sede permanente en La Caldera estrena una nueva etapa en el marco del LEM. Y lo hace con una propuesta en la que, al sonido y al movimiento, se les incorpora una natural síntesis de ambos como es la voz. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; sintetizador, voz y objetos) y Anna Subirana (voz) tejerán un tapiz fonético y musical imprevisible en el que se darán la mano sus respectivos recorridos de fondo: ruidismo y psicodelia industrial, por un lado, paradojas haiku y blues, por otro, y mucho más. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) y Sarah Anglada (Senza Tempo) darán cuerpo a este diagrama sonoro, de modo que se convertirán en los vectores perfectos para estas nuevas leyes del movimiento y del tiempo: todo lo que ocurra lo hará por obra de la más prolífica y azarosa necesidad. Ser su espectador supone todo un privilegio físico.

ENGLISH

The laboratory for collective dance improvisation that opened in April with a permanent headquarters at La Caldera is entering a new stage in the framework of LEM. It involves a proposal that incorporates, along with sound and movement, the natural synthesis of both: the voice. Marc O’Callaghan (aka Coàgul; synthesizer, vocals and objects) and Anna Subirana (vocals) will weave an unpredictable phonetic and musical tapestry that will join together their respective backgrounds: noise music and industrial psychedelia, on the one hand, haiku paradoxes and blues, on the other… and much more. Guy Nader (La Intrusa Danza, Iliacan) and Sarah Anglada (SenzaTempo) will add their bodies to this sonic diagram. They will become the perfect vectors for the new laws of movement and time: everything that happens will be the result of the most prolific and risky necessity. Being in the audience will be a real physical privilege.

IMPRO-NIT # 42

CATALÁ

Dijous 22 a les 20 h, a la Sala 0 de La Caldera

L’encontre exploratori que cada més protagonitzan Gràcia Territori Sonor i La Caldera a través d’una proposta inèdita d’improvisació entre la música i la dansa té aquest novembre una nova trobada de conseqüències dignes de les dinàmiques no lineals i les ciències imaginàries. Adrià Bofarull (aka Hydra, aka Dargelos i resident enguany de Gràcia Territori Sonor) i Victor Hurtado (Huan) donaran forma a un ecosistema sonor textural, meditatiu i feréstec. Un ecosistema que s’ampliarà amb la dansa de Cecilia Colacrai i Ángel Zote amb l’objectiu de mostrar-vos totes les possibilitats que presenta en temps real un sistema allunyat de l’equilibri i molt proper a l’epifania.

CASTELLANO

Jueves 22 a las 20 h, a la Sala 0 de La Caldera

El encuentro exploratorio que cada mes protagonizan Gràcia Territori Sonor y La Caldera a través de una propuesta inédita de improvisación entre la música y la danza tiene este noviembre un nuevo encuentro de consecuencias dignas de las dinámicas no lineales y las ciencias imaginarias. Adrià Bofarull (aka Hydra, aka Dargelos y residente este año de Gràcia Territori Sonor) y Victor Hurtado (Huan) darán forma a un ecosistema sonoro textural, meditativo y sin domesticar. Un ecosistema que se ampliará con la danza de Cecilia Colacrai y Ángel Zote con el objetivo de mostraros todas las posibilidades que presenta en tiempo real un sistema alejado del equilibrio y muy próximo a la epifanía.

ENGLISH

Thursday the 22nd at 20 h, at the Sala 0 of La Caldera

Every month Gràcia Territori Sonor and La Caldera organize an exploratory meeting in which they propose an unprecedented improvisation session of music and dance and this November edition promises an encounter of non linear dynamics and imaginary sciences: Adrià Bofarull (aka Hydra, aka Dargelos and Gràcia Territori Sonor’s resident artist this year) and Victor Hurtado (Huan) will shape a textured sonic ecosystem, meditative and fierce, an ecosystem which will broaden with the movements of dancers Cecilia Colacrai and Ángel Zote with the objective of showing us all the possibilities-in real time- of a system far from balance and closer to an epiphany.

IMPRO-NIT # 43

CATALÁ

Dijous 20 a les 20 h, a la Sala 0 de La Caldera

Última Impronit de 2012: l’any en que a les Impronits es van trobar la música i la dansa. Aquest feliç encontre ha generat sessions intenses i descobertes inesperades. Ha hagut intensitat, dramatisme, humor, geometries i acceleracions, silencis i explosions. Res millor per acabar l’any que convidar dos músics que van estar en l’orígen de les Impronits, en 2008, i van constituir dins d’Aixònoéspànic la diabòlica secció rítmica de les 21 primeres edicions: Quicu Samsó a la bateria i Albert Guitart al baix, que aquest cop no teixiran la seva trama sòlida i volàtil per a d’altres músics, sinó per a dos ballarins de gran personalitat: Roser López i Sebastián García Ferro. Tots quatre exploradors clouran les impronits 2012. No t’ho perdis.

CASTELLANO

Jueves 20 a las 20 h, en la Sala 0 de La Caldera

Última Impronit de 2012: el año en que en las Impronits se encontraron la música y la danza. Este feliz encuentro ha generado sesiones intensas y descubrinientos inesperados. Ha habido intensidad, dramatismo, humor, geometrías y aceleraciones, silencios y explosiones. Nada mejor para acabar el año que invitar a dos músicos que estuvieron en el orígen de las Impronits, en 2008, y constituyeron dentro de Aixònoéspànic la diabólica sección rítmica de las 21 primeras ediciones: Quicu Samsó a la batería y Albert Guitart al bajo, que esta vez no tejerán su trama sólida y volátil para otros músicos, si no para dos bailarines de gran personalidad: Roser López y Sebastián García Ferro. Los cuatro exploradores cerrarán las impronits 2012. No te lo pierdas.

ENGLISH

Thursday the 20th at 20 h, at the Sala 0 of La Caldera

The last Impronit of 2012:  the year in which music met dance. This happy encounter has generated intense sessions and unexpected discoveries. There has been intensity, drama, humor, geometry and accelerations, silences and explosions. Nothin better to finish off the year than to invite two musicians that were at the origin of the Impronits in 2008 and that made up the diabolical rythmic section of Aixònoéspànic during the first 21 editions: Quicu Samsó on the drums and Albert Guitart on bass, who this time won’t establish their solid and volatile weave for other musicians but instead for two dancers of great personality: Roser López and Sebastián García Ferro. These four explorers will bring a close to the 2012 Impronits. Don’t miss it.

Martí Sales, Lenka Moravkova, Marco Bellonzi

Barcelona / Praha

Diumenge 14 d’octubre, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33

Àgape continua incansable ampliant l’espectre de les seves patafísiques investigacions sensorials. Amb la presència de Marco Bellonzi com a conductor estable a través de la plataforma GulaLab, Àgape torna aquest 2012 novament a la Casa Almirall amb renovats i creixents ànims sinestèsics. Enguany els gormands convidats a afegir-se a aquest ritual són Martí Sales i Lenka Moravkova. Ell és un feréstec agitador cultural: poeta, narrador i veu esqueixada d’Els Surfing Sirles. Ella és l’ànima eslava unipersonal rere el projecte My Name is Ann, performer i instigadora de perilloses pràctiques transdisciplinàries. No us podem detallar què en sortirà, d’aquesta conjunció, però el que podeu tenir segur és que el resultat serà tan sorprenent com mengívol. Benvinguts al jardí on tots els camins sensorials es bifurquen i, al mateix temps, es troben. Salut i àgape!

ADRIÀ BOFARULL i MARIA RODÉS, RESIDENTS 2012 A L’OBSERVATORI

CATALÁ

Al 2009 Gràcia Territori Sonor i l’Observatori Astronòmic de Castelltallat van endegar un dispositiu exploratori que posava en contacte el macrocosmos i el microcosmos, la terra i el firmament, l’art sonor i la ciència. En el decurs de les seves tres primeres edicions, Eclíptica ha estat un projecte en creixement exponencial que ha donat lloc a diverses residències, impulsat projectes discogràfics, ha obert sendes de diàleg i experimentació entre disciplines i ha esdevingut un factor de dinamització social i cultural per al territori de la serra de Castelltallat i per a tota la comarca del Bages. Al 2012, Eclíptica viu la seva quarta activació, comptant novament amb la implicació activa del director de l’Observatori, Toni Guntín, i de l’artista Jordi Girbén com a conductors i assessors del projecte. Amb dos nous residents, Adrià Bofarull -la residència del qual s’enceta aquesta setmana- i Maria Rodés, i amb un camp exploratori apassionant el resultat del qual viurà la seva presentació pública  en el decurs del mes de juliol.

CASTELLANO

En el 2009 Gràcia Territori Sonor y el Observatorio Astronómico de Castelltallat iniciaron la singladura de un dispositivo exploratorio que ponía en contacto el macrocosmos y el microcosmos, la tierra y el firmamento, el arte sonoro y la ciencia. En el curso de sus tres primeras ediciones, Eclíptica ha sido un proyecto en crecimiento exponencial que ha dado lugar a varias residencias, impulsado proyectos discográficos, ha abierto sendas de diálogo y experimentación entre disciplinas y ha supuesto un factor de dinamización social y cultural para el territorio de la sierra de Castelltallat y para toda la comarca del Bages. En el 2012, Eclíptica vive su cuarta activación, contando nuevamente con la implicación activa del director del Observatorio, Toni Guntín, y del artista Jordi Girbén como conductores i asesores del proyecto. Con dos nuevos residentes, Adrià Bofarull -cuya residencia se inicia esta semana- y María Rodés, y con un campo exploratorio apasionante el resultado del cual vivirá su presentación pública en el transcurso del próximo del mes de julio.

ENGLISH

In 2009 Gràcia Territori Sonor and the Astronomical Observatory of Castelltallat created an exploratory device that put the macrocosm and the microcosm in contact with one another, the earth and the firmament, sound art and science. During its first editions Eclíptica has been a Project that has grown exponentially giving way to several artist residences, has boosted record projects, has opened paths to dialogue and experimentation between disciplines and has become a social and cultural dynamization factor for the territory of the Castelltallat ridge and the entire Bages region. In 2012 Eclíptica will enter it’s 4th activation as always with the active involvement of the director of the Observatory, Toni Guntín, and of the artist Jordi Girbén as coordinators and advisors of the project. Together with the two new residents for this year: Adrià Bofarull –who begins his residency this week- and Maria Rodés, and with an exciting field of exploration the result of which will be presented in public in the month of July.

DISPOSITIU ECLÌPTICA:

DOBLE CONCERT I OBSERVACIÓ DEL CEL

Dissabte 21 de juliol a l’observatori astronòmic de castelltallat

CATALÁ

La quarta edició del dispositiu Eclíptica (el projecte de residències y recerca artística organitzat conjuntament amb l’Observatori Astronòmic de Castelltallat) presenta aquest dissabte 21 a les 22 h la seva culminació amb dos concerts dels residents d’enguany, Adrià Bofarull i Maria Rodés, als que s’afegeix per a l’ocasió Guillermo Martorell (Mr Hubba y el Mono Inventor). Aquest doble concert tindrà lloc al mateix entorn de l’Observatori, i s’integrarà en una nit de portes obertes en què el centre i l’Agrupació Astronòmica de Manresa posaran a disposició del públic diversos dispositius d’observació del cel i la seva sapiència astronòmica per a guiar-nos en aquesta observació. També hi haurà servei de bar a preus populars; tot plegat elements per a donar cos a una fantàstica nit d’exploració còsmica i sonora.

CASTELLANO

La cuarta edición del dispositivo Eclíptica (el proyecto de residencias e investigación artística organizado conjuntamente con el Observatorio Astronómico de Castelltallat) presenta este sábado 21 a las 22 h su culminación con dos conciertos de los residentes de este año, Adrià Bofarull y María Rodés, a los que se añade para la ocasión Guillermo Martorell (Mr Hubba y el Mono Inventor). Este doble concierto tendrá lugar en el mismo entorno del Observatorio, y se integrará en una noche de puertas abiertas en la que el centro y la Agrupación Astronómica de Manresa pondrán a disposición del público diversos dispositivos de observación del cielo y su sabiduría astronómica para guiarnos en esta observación. También habrá servicio de bar a precios populares; todos ellos elementos para dar cuerpo a una fantástica noche de exploración cósmica y sonora.

ENGLISH

The fourth edition of the Eclíptica device (the artistic residency program organized by the Observatori Astronòmic de Castelltallat and Gràcia Territori Sonor) presents it’s culmination this Saturday the 21st of July at 22h with two concerts by this year’s resident artists, Adrià Bofarull and Maria Rodés, joined by Guillermo Martorell (Mr Hubba & el Mono Inventor). This doble bill will take place at the observatory during an open day in which the centre and the Astronomical Group of Manresa will provide telescopes for viewing the stars and will guide you in the observation. There will also be a bar service with friendly prices, all the elements necessary for a fantastic night of cosmic and sonic exploration.

PROGRAMA DE RESIDÈNCIES / PROGRAMA DE RESIDENCIAS / ARTIST-IN-RESIDENCE PROGRAMS

CATALÁ

El programa de Gràcia Territori Sonor de residències 2012 conclou amb la tercera edició del projecte Nodescartisres com a laboratori de treball interdisciplinar amb artistes emergents que cursen les seves residències enguany en les quatre entitats històriques de Nodes de Gràcia. Els artistes que portaran a terme el projecte de recerca conjunt durant aquest mes de desembre són: Anna Rubirola (La Caldera), Joao Lima (tragantDansa), Lucía C. Pino (Experimentem amb l’art) i Maria Rodés, la resident d’aquest any a GTS, que a més ha participat en el laboratori Eclíptica 2012 i és la primera dels tres compositors que han estat convidats a treballar en la tercera fase del projecte Domus, un projecte d’I+D+I desenvolupat per Gràcia Territori Sonor i l’illa Diagonal a partir de l’any 2010 amb l’objectiu de dissenyar un software capaç de generar so a partir del diàleg amb l’arquitectura de l’edifici i de paràmetres variables com ara l’afluència de públic, climatologia, etc. Domus descarta l’aspecte intrusiu i massificat del que coneixem com a fil musical i proposa una ambientació sonora en transformació constant. Des de la seva activació, Domus ha anat evolucionant, tant a nivell de programació com de continguts sonors amb el concurs d’artistes i enginyers. Enguany enceta la seva tercera fase especialment en la direcció d’establir un sistema de residències de tres compositors anuals que contribuiran a enriquir els continguts del dispositiu treballant amb l’enginyer i músic Albert Guitart, responsable de la continuïtat del procés evolutiu del sistema. Maria Rodés conclourà doncs el seu any de residència a GTS sent la primera d’aquests residents. A continuació, en 2013, prendran el seu lloc els compositors Guillermo Martorell i Paco Jordi.

LA MARABUNTA TORNA A BRAMAR

El dispositiu de reflexió sobre les arts del temps enceta una nova etapa. Una etapa en què el moviment rizomàtic de la Marabunta es trasllada a l’espai de la xarxa mantenint intacta la seva voluntat d’obrir línies de fuga i cercar nous espais de sentit. En aquesta nova Marabunta trobareu tots els continguts de la primera etapa, descobrireu nous passos oberts i noves propostes i podreu a més viatjar còmodament a través dels seus diversos diagrames de complicitats conspiratòries.

Una nova fase de la revista que s’inocula a la web 2.0 amb l’objectiu de sacsejar-se el metabolisme i, perquè no, cortocircuitar-ne algunes de seves temptacions més rutinàries.

De dijous 11 a dissabte 27 d’octubre
Biblioteca Jaume Fuster
Plaça Lesseps 20-22

CATALÁ

Els tallers Hertziosfera són un dispositiu que Gràcia Territori Sonor i Sons de Barcelona (amb la col•laboració del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra) porten desplegant des de fa ja més de quatre anys. Laboratori per a l’exploració i redescobriment de l’entorn sonor més proper i al mateix temps més desapercebut, Hertziosfera ha fet un salt endavant en les seves estratègies de desvetllament i planteja ara projectes artístics específics d’intervenció sonora al mateix espai de la Biblioteca Jaume Fuster. Enguany podreu gaudir dels resultats d’aquests projectes-instal•lacions de Lucía C. Pino, Lenka Moravkova, Luís Fernandes, Patricia Usero i Júlia Pérez Folguera en el context d’aquesta exposició que romandrà oberta al públic durant tot el LEM per demostrar que al nostre context més immediat bateguen molts més mons dels que ens imaginem…

DIES DE NODES

QUARTA EDICIÓ

13 ACCIONS + PORTES OBERTES

CATALÁ

Nodes de Gràcia (La Caldera, Experimentem amb l’Art, tragantDansa i Gràcia Territori Sonor) tornen a intervenir durant un cap de setmana a l’espai / temps del barri de Gràcia, amb un maratonià desplegament de propostes que inclouen tallers oberts, accions a l’espai públic i col·laboracions multidisciplinars entre les diverses entitats. Gràcia Territori Sonor hi injecta tres propostes; el dissabte 9 de juny, al pati d’Experimentem, amb un recital de Max Besora (20 h) i, a La Caldera, amb una tríada de clarinets baixos de la mà de João Pedro Viegas, Carola Ortiz i Victor Nubla. I el diumenge 10 de juny, en el marc de la jam conjunta de les quatre entitats a tragantDansa (20 h) Adrià Bofarull, (aka Dargelos, Hydra i resident de Gràcia Territori Sonor aquest 2012) aportarà les textures sonores del seu sampler a una ecosistema en què també hi seran presents Laia Estruch (Experimentem amb l’Art), Ester Forment (tragantDansa) i Sebastián García Ferro (La Caldera).

CASTELLANO

Nodes de Gràcia (La Caldera, Experimentem amb l’Art, tragantDansa y Gràcia Territori Sonor) vuelven a intervenir durante un fin de semana en el espacio / tiempo del barrio de Gràcia, con un maratoniano despliegue de propuestas que incluyen talleres abiertos, acciones en el espacio público y colaboraciones multidisciplinares entre las diversas entidades. Gràcia Territori Sonor inyecta tres propuestas; el sábado 9 de junio, en el patio de Experimentem, con un recital de Max Besora (20 h) y, en La Caldera, con una tríada de clarinetes bajos de la mano de João Pedro Viegas, Carola Ortiz y Victor Nubla. Y el domingo 10 de junio, en el marco de la jam conjunta de las cuatro entidades en  tragantDansa (20 h) Adrià Bofarull, (aka Dargelos, Hydra y residente de Gràcia Territori Sonor este 2012) aportará las texturas sonoras de su sampler a un ecosistema en el que también estarán presentes Laia Estruch (Experimentem amb l’Art), Ester Forment (tragantDansa) y Sebastián García Ferro (La Caldera).

ENGLISH

Nodes de Gràcia (La Caldera, Experimentem amb l’Art, tragantDansa and Gràcia Territori Sonor) will intervene in Gràcia’s space and time over the weekend with a marathon-like display of proposals that include open workshops, open air activities and multidisciplinary collaborations between the organizations. Gràcia Territori Sonor will host three activities; on Saturday the 9th of June a poetry recital by Max Besora (20h, in the courtyard of Experimentem amb l’Art), and a bass clarinet trio composed of João Pedro Veigas, Carola Ortiz and Victor Nubla at La Caldera at 21h. And on Sunday the 10th of June as part of the joint jam session of the four organizations at TragantDansa at 20h Adrià Bofarull (aka Dargelos, Hydra and this year’s resident of Gràcia Territori Sonor) will provide sonic textures with his sampler as part of an ecosystem were Laia Estruch (Experimentem amb l’Art), Ester Forment (tragantDansa) and Sebastián García Ferro (La Caldera) will also be present.

GRACIA TERRITORI SONOR

presenta

MONTJUIC DE NIT

EL 14 DE JULIOL A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

CATALÁ

Per tercer any consecutiu, Gràcia Territori Sonor ha estat convidada a participar a Montjuïc de Nit, el desembarcament i aparador dels festivals de música més importants de Barcelona, que a partir de les 22 h del 14 de juliol i fins la 1 de la matinada del 15 (o de la presa de la Bastilla fins al descobriment de la pedra de Rosetta) ocuparan amb les seves programacions diversos emplaçaments de la muntanya de Montjuïc. En aquesta ocasió Gràcia Territori Sonor s’infiltra a la Fundació Miró i a la fascinant arquitectura de Sert que obriran les seves portes al públic i a quatre intenses propostes d’exploració sonora, corporal i objectual: Soizu, el projecte de dansa butoh i remors industrials d’Amaia Garrosa i Iker Ormazábal; Cargo o la comfabulació d’orfebreria improvisativa de Nico Roig i Raül Fernández (aka Refree), Adrià Bofarull (Dargelos, Hydra), traficant de sons, samplerista i resident de GTS aquest 2012 i Esperit!, el projecte de prestidigitació i lisèrgia musical de Dalmau Boada (Les Aus).

CASTELLANO

Por tercer año consecutivo, Gràcia Territori Sonor ha sido invitada a participar en Montjuïc de Nit, el desembarco y escaparate de los festivales de música más importantes de Barcelona, que a partir de las 22 h del 14 de julio y hasta la 1 de la madrugada del 15 (o de la toma de la Bastilla al descubrimiento de la piedra de Rosetta) ocuparán con sus programaciones diversos emplazamientos de la montaña de Montjuïc. En esta ocasión Gràcia Territori Sonor se infiltra en la Fundació Joan Miró y en la fascinante arquitectura de Sert, que abrirán sus puertas al público y a cuatro intensas propuestas de exploración sonora, corporal y objetual: Soizu, el proyecto de danza butoh y rumores industriales de Amaia Garrosa e Iker Ormazábal; Cargo o la confabulación de orfebrería improvisativa de Nico Roig y Raül Fernández (aka Refree), Adrià Bofarull (Dargelos, Hydra), traficante de sonidos, samplerista y residente de GTS este 2012 y Esperit!, el proyecto de prestidigitación y lisergia musical de Dalmau Boada (Las Aves).

ENGLISH

For the third consecutive year Gràcia Territori Sonor has been invited to participate in Montjuïc de Nit, a showcase event of the most important music festivals of Barcelona that takes place on the 14th of July and where from 22:00h to 01:00h o’clock in the morning of the 15th-or we could say, from the taking of the Bastille to the discovery of the Rosetta stone- their programming will occupy various locations of the Montjuïc mountain. On this occasion Gràcia Territori Sonor will infiltrate the Fundació Miró and it’s fascinating architecture by Sert, which will remain open with free admission all evening and where you may enjoy four intense sonic, physical and object exploration: Soizu, the Butoh dancing and industrial murmurs of Amaia Garrosa and Iker Ormazábal; Cargo or the confabulation of improvisational goldsmiths Nico Roig and Raül Fernandez (aka Refree). Adrià Bofarull (Dargelos, Hydra), sound trafficker, samplerist and resident of GTS this 2012 and Esperit!, the lysergic conjuring project of Dalmau Boada (Les Aus).

TERGIVERSACIONS 2012 

DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY  28 DE JULIOL

A L’ECLÈCTIC DE TORELLÓ / EN EL ECLÈCTIC DE TORELLÓ / AT L’ECLÈCTIC IN TORELLÓ

CATALÁ

Gràcia Territori Sonor col·labora amb l’Eclèctic de Torelló (Osona) i us convida a assistir el proper 28 de juliol (a partir de les 16 h i fins a les 22 h) a Tergiversacions 2012, punt de trobada per a un cartell de propostes sonores sense concessions. Prepareu-vos per a una intensa tarda-vespre-nit oficiada per algunes de les receptes més cabals i perilloses del parc mèdico-musical de Catalunya: pràctiques quirúrgiques gens inòqües, desplegades amb ple poder facultatiu i un instrumental tan precís com feréstec.

Un programa d’autèntic luxe que inclou a Coàgul + Amaia Garrosa, Totonizer, Música Veneno, C-Utter, Huan i Victor Nubla. Un cop sortits de la taula d’operacions us trobareu amb un món exterior en plena festa major, un banc de proves idoni per a posar en pràctica el nou sistema parasimpàtic que aquesta cirurgia sonora us haurà implantat.

CASTELLANO

Gràcia Territori Sonor colabora con el Eclèctic de Torelló (Osona) y os invita a asistir el próximo 28 de julio (a partir de las 16 h y hasta las 22 h) a Tergiversacions 2012, punto de encuentro para un cartel de propuestas sonoras sin concesiones. Preparaos para una intensa tarde-noche oficiada por algunas de las recetas más cabales y peligrosas del parque médico-musical de Catalunya: prácticas quirúrgicas para nada inócuas, desplegadas con pleno poder facultativo y un instrumental tan preciso como agreste.

Un programa de auténtico lujo que incluye a Coàgul + Amaia Garrosa, Totonizer, Música Veneno, C-Utter, Huan y Victor Nubla. Una vez salidos de la mesa de operaciones os encontraréis con un mundo exterior en plena fiesta mayor, un banco de pruebas idóneo para poner en práctica el nuevo sistema parasimpático que esta cirugía sonora os habrá implantado.

ENGLISH

Gràcia Territori Sonor in collaboration with l’Eclèctic of Torelló (Osona) invite you to attend Tergiversacions 2012- a lineup of sonic proposals that offer no concessions- next Saturday the 28th of July (from 16:00 until 22:00h).

Prepare yourselves for an intense afternoon-evening-night officiated by some of the finest and most dangerous prescriptions of the medical-musical station of Catalonia: non inoquous surgical practices deployed with full facultative power and instruments as precise as they are savage.

A luxury lineup that includes Coàgul + Amaia Garrosa, Totonizer, Música Veneno, C-Utter, Huan and Victor Nubla. Once off of the operating table and in the outside world you’ll find yourselves with the village festival, an ideal testing ground for the new parasympathetic system that this sonic surgery has implanted.

LABORATORI D’IMPROVISACIÒ / LABORATORIO DE IMPROVISACIÓN / IMPROVISATION LABORATORY

CATALÁ

20 h a la Sala 0 de La Caldera

El parèntesi del mes d’agost ha servit per afinar la recerca i calibrar l’instrumental: el laboratori d’improvisació col·lectiva de GTS amb La Caldera torna aquest dijous 20 de setembre, i ho fa de la mà de dos músics en què la improvisació hi discorre com la sava o la sang, de forma fluida i consubstancial. Pablo Rega (guitarra elèctrica) és el conductor gens conductista de projectes explosius com IED8 o la Banda d’Improvisadors de Barcelona, mentre que Ferran Besalduch (saxo baix) desafia la gravetat sonora a través de missions exploratòries tan sorprenents com Freenètics, Sax.org o Blow. Traçaran l’imprevisible rumb d’aquesta Impronit juntament Sebastián García Ferro i João Costa Lima, ballarins i coreògrafs avesats a investigar les vessants menys planeres d’aquest espai de sentit que és el cos i el moviment. Com si d’un episodi bíblic es tractés, les Impronit porten ja 40 jornades instigant-nos i temptant-nos per a que oblidem el desert que massa sovint s’estén a banda i banda. I com que l’art no entén de sofertes constriccions, us exhortem a que us deixeu endur per aquesta incitació.

CASTELLANO

a partir de las 20 h en la Sala 0 de La Caldera

El paréntesis del mes de agosto ha servido por afinar la búsqueda y calibrar el instrumental: el laboratorio de improvisación colectiva de GTS con La Caldera vuelve este jueves 20 de septiembre, y lo hace de la mano de dos músicos en los que la improvisación discurre como la savia o la sangre, de forma fluida y consustancial. Pablo Rega (guitarra eléctrica) es el conductor nada conductista de proyectos explosivos como IED8 o la Banda d’Improvisadors de Barcelona, mientras que Ferran Besalduch (saxo bajo) desafía la gravedad sonora a través de misiones exploratorias tan sorprendentes como Freenètics, Sax.org o Blow. Trazarán el imprevisible rumbo de esta Impronit junto con Sebastián García Ferro y João Costa Lima, bailarines y coreógrafos avezados en investigar las vertientes menos llanas de este espacio de sentido que es el cuerpo y el movimiento. Como si de un episodio bíblico se tratara, las Impronit llevan ya 40 jornadas instigándonos y tentándonos para que olvidemos el desierto que demasiado a menudo se extiende a nuestro alrededor. Y como el arte no entiende de sufridas constricciones, os exhortamos a que os dejéis llevar por esta incitación.

ENGLISH

20h at the Sala 0 of La Caldera

The August break has allowed us to perfect our research and calibrate our instruments for the return of the collective improvisation laboratory organized by GTS and La Caldera which returns this Thursday the 20th of September at the hands of two musicians from whom improvisation flows like sap or blood, fluidly and innately. Pablo Rega (electric guitar) is the non behaviourist conductor of explosive projects such as or la Banda d’Improvisadors de Barcelona, while Ferran Besalduch (bass sax) defies sonic gravity via exploratory missions as surprising as Freenètics, Sax.org or Blow. They will trace the unpredictable trajectory of this Impronit together with Sebastián García Ferro and João Costa Lima, dancers and choreographers seasoned in investigating the less travelled roads of this space of meaning which is the body and it’s movement. Almost in a Biblical fashion the Impronits have reached 40 nights of instigating and tempting us to forget the desert which often stretches out around us. And because art knows not of suffered constrictions we exhort you to let yourselves be carried away by this incitement.

VI I ART SONOR / VINO Y ARTE SONORO /

WINE AND SOUND-ART

CATALÁ

Gràcia Territori Sonor col·labora aquest any amb el projecte Vinfonies, una experiència inusual, inaudita i espirituosa que proposa un multisensorial encontre entre l’art sonor i la cultura del vi.

Del 8 a l’11 de novembre, Vilafranca del Penedès acollirà la quarta edició de Vinfonies, durant la qual tindran lloc tasts de vins dels cellers Azul y Garanza, Vall Dolina, Can Ràfols dels Caus, Gramona i Jané Ventura amb músiques de Javier Álvarez, Marco Bellonzi, Philippe Blanchard, Marc Egea i Víctor Nubla, un concert-degustació amb la Barcelona Laptop Orchestra i la instal·lació sonora fermentaSO.

CASTELLANO

Gràcia Territori Sonor colabora este año con el proyecto Vinfonies, una experiencia inusual, inaudita y espirituosa que propone un multisensorial encuentro entre el arte sonoro y la cultura del vino.

Del 8 al 11 de noviembre, Vilafranca del Penedès acogerá la cuarta edición de Vinfonies, durante la cual tendrán lugar catas de vinos de las bodegas Azul y Garanza, Vall Dolina, Can Ràfols dels Caus, Gramona y Jané Ventura con músicas de Javier Álvarez, Marco Bellonzi, Philippe Blanchard, Marc Egea y Víctor Nubla, un concierto-degustación con la Barcelona Laptop Orchestra y la instalación sonora fermentaSO.

ENGLISH

Gràcia Territori Sonor has collaborated with the Vinfonies project, an unusual, surprising and spirited experience that proposes a multisensory meeting of sound art and wine culture.

From the 8th until the 11th of November Vilafranca del Penedès will host the fourth edition of Vinfonies, during which there will be wine tasting from the Azul y Garanza, Vall Dolina, Can Ràfols dels Caus, Gramona and Jané Ventura wine cellers with music by Javier Álvarez, Marco Bellonzi, Philippe Blanchard, Marc Egea and Víctor Nubla, wine-tasting concert with Barcelona Laptop Orchestra and a sound installation by fermentaSO.

ACABADA LA PRIMERA FASE

PALMARÈS DE L’EDICIÓ DE FAVERGES

El passat 18 de maig, coincidint amb la cloenda a la Soierie de Faverges del Festival Le Bruit de la Neige, el jurat del 32è Premi Luigi Russolo (i del que forma part Gràcia Territori Sonor) va determinar el palmarès d’aquesta edició a Faverges del Premi. Enguany aquest s’amplia i en el decurs del dispositiu LEM tindrà lloc al MACBA una segona edició especial, en què s’entregarà un Gran Premi Luigi Russolo (que sorgirà d’entre els tres guardonats a Faverges), dues mencions especials i un Premi del Públic. Cal destacar que enguany el nivell de qualitat de les 69 propostes presentades va ser altíssim, fet que va posar en serioses dificultats als membres del jurat de cara a poder decidir-ne els tres guanyadors. Amb tot, i després de sucoses deliveracions, el Premi va tenir el seu palmarès, en el que hi són presents un artista establert a Barcelona i un altre del País Valencià. Tots tres, al marge de formar part de l’edició discogràfica que publicarà Monochrome Vision, van rebre un llustrós obsequi de la firma Dupont, la seu de la qual es troba a Faverges.

-1er Premi Russolo: The common Perkins Scream de Timothy Schmele (Alemanya)

-2n Premi Russolo : Disembodied de Steven Snethkamp (EUA)

-3r Premi Russolo : Plastic bourrée de Carlos David Perales Cejudo (ESP)