<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>HISTÒRIC GTS &#187; LEM10</title>
	<atom:link href="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/category/lem10/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS</link>
	<description>Arxiu històric Gràcia Territori Sonor</description>
	<lastBuildDate>Tue, 24 Sep 2019 10:20:19 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
		<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
		<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=4.0.1</generator>
	<item>
		<title>PRESENTACIÓ LEM 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:08:09 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1548</guid>
		<description><![CDATA[“Un mes després Lelgoualch va rebre, en un estoig negre folrat de vellut, la seva tíbia transformada en una flauta d’estranya sonoritat.» (Raymond Roussel, “Impressions d’Àfrica”) LEM 2010: Lelgoualch Ex Machina Ara que molts de vosaltres entreu en la franja d’edat corresponent a “control i poder”, cal escriure aquestes línies molt ràpidament abans que us n’adoneu i recomanar-vos d’evitar l’error de caure en la sobrenaturalització. Ja deveu haver vist que hi ha gent més vella o més lliure que no vol abandonar “control i poder”...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<p><em>“Un mes després Lelgoualch va rebre, en un estoig negre folrat de vellut, la seva tíbia transformada en una flauta d’estranya sonoritat.»</em></p>
<p><em>(Raymond Roussel, “Impressions d’Àfrica”)</em></p>
<h5>LEM 2010: Lelgoualch Ex Machina</h5>
<p>Ara que molts de vosaltres entreu en la franja d’edat corresponent a “control i poder”, cal escriure aquestes línies molt ràpidament abans que us n’adoneu i recomanar-vos d’evitar l’error de caure en la sobrenaturalització. Ja deveu haver vist que hi ha gent més vella o més lliure que no vol abandonar “control i poder” i ha deixat de ser natural. És perquè són sobrenaturals. Han incorporat d’una forma natural l’únic element que no es troba a la natura: control i poder. És admirable la voluntat humana.</p>
<p>El LEM de tardor és la culminació anual, davant del públic, de les descobertes a partir de les residències, els tallers, els seguiments, les epifanies, les invasions i les timideses que es produeixen a Gràcia Territori Sonor al llarg de l’any. És el moment de fer política. Els artistes que presentem fan política, no art polític, que és una reducció. Són críptics i perillosos. Que la música existeixi més enllà del costum és un exili on la immoralitat no té espai i la capacitat de decisió sobre el món tampoc. Tot i així, això ens hauria de transportar alegrement al segle XXI, que ja n’hi ha prou de presumir de coses que es van inventar al XIX o molt abans. Ara bé, això és un concepte dinàmic.</p>
<p>Sinopsi: rebrem músics del sud de França, tot explorant la possibilitat que l’Euroregió sigui una realitat i fertilitzi en intercanvis. Dels joves inventors sonors d’aquí fem el gruix de l’encontre. Si es relacionen entre ells, tots hi guanyarem. La poesia i la música s’assemblen més del que sembla i ho fan assembleàriament. Què podem dir de la perversió dels electrodomèstics, de les tenebres de certes literatures o de provocar que cuiners, músics i poetes hagin de fer plegats coses en cinc dimensions? El LEM no és una metàfora, sinó un resultat. A continuació, us detallem el perquè, el com i el quan.</p>
<p>l’equip de Gràcia Territori Sonor</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>ARTISTES 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:07:05 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=412</guid>
		<description><![CDATA[GRÀCIA TERRITORI SONOR activa el dispositiu LEM de primavera CABO SAN ROQUE Cebos Enrique es deslateralitza divendres – viernes – friday 23  abril /  April 21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1 CATALÁ Cabo San Roque neix el 2001 com a minuciós i surrealista projecte d’atel·lier musical i com a orquestra de sala i menjador. Amb el temps, la seva proposta sonora i escènica ha anat guanyant en complexitat, donant lloc a singularíssims universos tècnics i artístics (“França Xica”,...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<h6><strong>GRÀCIA TERRITORI SONOR</strong></h6>
<h6><strong>activa el dispositiu</strong></h6>
<h1><strong>LEM</strong> <strong>de primavera</strong></h1>
<h6><strong>CABO SAN ROQUE</strong></h6>
<h6>Cebos Enrique es deslateralitza</h6>
<h6>divendres – viernes – friday 23  abril /  April</h6>
<h6>21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Cabo San Roque neix el 2001 com a minuciós i surrealista projecte d’atel·lier musical i com a orquestra de sala i menjador. Amb el temps, la seva proposta sonora i escènica ha anat guanyant en complexitat, donant lloc a singularíssims universos tècnics i artístics (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”),  fins a estrenar al 2009 el seu darrer espectacle, “Torn de Nit”. Cercant una nova aproximació al seu treball, Cabo San Roque es despulla aquesta nit de la seva conhort d’instruments autòmats així com de les dinàmiques de joc generades fins ara i proposa una relectura acústica d’alguns dels seus temes alliberant-los del seu context mecànic original, embarcant-se, juntament amb d’altres artilugis propis poc o mai vistos fins ara, en una exploració inèdita els confins de la qual ni ells mateixos coneixen.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Cabo San Roque nace en 2001 como un minucioso y surrealista proyecto de taller musical y como orquesta de sala y comedor. Con el tiempo, su propuesta sonora y escénica ha ido ganando en complejidad, dando lugar a singularísimos universos técnicos y artísticos (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”), hasta estrenar en 2009 su último espectáculo, “Torn de Nit”. Buscando una nueva aproximación a su trabajo, Cabo San Roque se desnuda esta noche de su cohorte de instrumentos autómatas así como de las dinámicas de juego generadas hasta ahora y propone una relectura acústica de algunos de sus temas liberándolos de su contexto mecánico original, embarcándose, juntamente con otros artilugios propios, poco o nunca vistos hasta ahora, en una exploración inédita cuyos confines ni ellos mismos conocen.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Cabo San Roque was created in 2001 as a meticulous and surrealist music atelier project and as a chamber and dining room orchestra. With time their sonic and scenic aproach has gained in complexity giving way to extremely unique technical and artistic universes (“França Xica”, “Música a Màquina”, “La Caixeta”), until in 2009 they premiered their latest performance “Torn de Nit” (“Night Shift”). Searching for yet another aproach to their art, tonight Cabo San Roque will be stripped of their signature automated instruments and also of the dynamics followed until to the date and propose an acoustic revisitation of some of their pieces, freeing them of their initial mechanical context and together with their own unique or seldom used devices will embark on an unprecedented exploration the confines of which is unknown even to themselves.</p>
<h6><strong>ANTORCHA AMABLE</strong></h6>
<h6>divendres – viernes – friday 30 abril /  April</h6>
<h6> 21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) plaça dels Àngels, 1</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Antorcha Amable és un duet musical integrat per violoncel (Andrés Blasco, aka Truna) i veu (Begoña Tena), acompanyats d’una instrumentació que es mou entre la tradició, el somnieg de joguina, l’object trouvée i els artefactes sonors inventats per Truna en la seva vessant de luthier electrònic. El resultat d’aquests encontres és una Hybris, una multiplicitat sonora que integra melodia i brogit, ésser humà i  màquina, el popular i l’experimental. Des del 2005, les seves investigacions musicals els han dut a configurar un estil propi al que anomenen, molt convenientment, “fantàstic”, poblat de registres i gèneres que conviuen als plecs quàntics de móns quasi impossibles i de folclors imaginaris: del cabaret hipnòtic a les atmosferes de l’espai profund passant per l’exotisme futurista.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Antorcha Amable es un dúo musical integrado por violonchelo (Andrés Blasco, aka Truna) y voz (Begoña Tena), acompañados de una instrumentación que se mueve entre la tradición, el ensueño de juguete, el object trouvée y los artefactos sonoros inventados por Truna en su vertiente de luthier electrónico. El resultado de estos encuentros es una Hybris, una multiplicidad sonora que integra melodía y ruido, ser humano y máquina, lo popular y lo experimental. Desde el 2005, sus investigaciones musicales los han llevado a configurar un estilo propio al que llaman, muy convenientemente, “fantástico”, poblado de registros y generaciones que conviven a los pliegues cuánticos de mundos casi imposibles y de folclores imaginarios: del cabaré hipnótico a las atmósferas del espacio profundo pasando por el exotismo futurista.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Antorcha Amable is a musical duet integrated by violoncello (Andrés Blasco, aka Truna) and voice (Begoña Tena), accompanied by an instrumentation that moves among the tradition, the dream of toy, the object trouvée and the sound artifacts invented by Truna in his aspect of electronic instrument maker. The result of these meetings is a Hybris, a sound multiplicity that integrates melody and noise, human being and machine, what is popular and what is experimental. From the 2005, their musical researches have led them to configure an own style that they call, very conveniently, “fantastic”, populated by recordings and generations that live together into the quantic folds of almost impossible worlds and of imaginary folklores: from the hypnotic cabaret to the atmospheres of the deep space passing through the futuristic exoticism.</p>
<h6><strong>PASCAL COMELADE &amp; CARLOS PAZOS:</strong></h6>
<h6>On ne mange jamais la decoration; performance per a solista de guitarres de plàstic a piles i orquestra</h6>
<h6>divendres – viernes – friday 7 maig /  may</h6>
<h6> 21h. / 9 pm Auditori del MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA (MACBA) <em>plaça dels Àngels, 1   </em></h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Gràcia Territori Sonor clou el dispositiu LEM de primavera amb un experiment performàntic i musical inèdit; una serendípia de conseqüències imprevisibles on conflueixen dos universos artístics extraordinàriament singulars. L’amistat i les afinitats catastròfiques entre Pascal Comelade i Carlos Pazos, entre dues històries indispensables i insubornables de la creació contemporània: la de l’experimentació musical esdevinguda una perillosa joguina dadà d’una banda, i la del conceptualisme transmutat en un personalíssim paisatge de fetitxisme pop de l’altra. Energia de la improbabilitat també alimentada per d’altres mitologies convidades, com la d’Evru -abans anomenat Zush- i Enric Casasses. Una més que plausible fí del món sota la forma de la troballa d’un paraigües i una màquina de cosir damunt una taula de dissecció.</p>
<p>Pascal Comelade i Carlos Pazos proposen una revisitació catastròfica dels límits entre el balbuceig i la maduresa del fet musical a partir d’un projecte  escènic de sintaxi quasi insensata. Un ensemble en diverses parts, heterodox i d’inquietant immediatesa alimentat per un centenar de guitarres de joguina i un conjunt d’instrumentacions (relativament) convencionals per a donar cos a una patologia sonora de volàtil naturalitat i humorisme terrorífic, talment com un malson kafkià; un odradek musical exhibint impúdicament les seves costures. En aquest trànsit, Pazos i la formació habitual de Comelade compten amb la col·laboració d’agents intercessors amb un imaginari dotat també de seriós biaix: Enric Casasses i Evru.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Gràcia Territori Sonor cierra el dispositivo LEM de primavera con un experimento performántico y musical inédito; una serendípia de consecuencias imprevisibles donde confluyen dos universos artísticos extraordinariamente singulares. La amistad y las afinidades catastróficas entre Pascal Comelade y Carlos Pazos, entre dos historias indispensables e insobornables de la creación contemporánea: la de la experimentación musical devenida un peligroso juguete dadá por un lado, y la del conceptualismo transmutado en un personalísimo paisaje de fetichismo pop por el otro. Energía de la improbabilidad también alimentada por otras mitologías invitadas, como la de Evru -antes llamado Zush- y Enric Casasses. Un más que plausible fin del mundo bajo la forma el encuentro entre un paraguas y una máquina de coser sobre una mesa de disección.</p>
<p>Pascal Comelade y Carlos Pazos proponen una revisitación catastrófica de los límites entre el balbuceo y la madurez del hecho musical a partir de un proyecto escénico de sintaxis casi insensata. Un ensemble en diversas partes, heterodoxo y de inquietante inmediatez alimentado por un centenar de guitarras de juguete y un conjunto de instrumentaciones (relativamente) convencionales para dar cuerpo a una patología sonora de volátil naturalidad y humorismo terrorífico, tal como una pesadilla kafkiana; un odradek musical exhibiendo impúdicamente sus costuras. En este tránsito, Pazos y la formación habitual de Comelade cuentan con la colaboración de agentes intercesores con un imaginario dotado también de serio sesgo: Enric Casasses y Evru.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Gràcia Territori Sonor closes the dispositif LEM of spring with a musical performance new up to the date; a serendipìty of unpredictable consequences where two extraordinarily singular artistic universes converge. The friendship and the catastrophic affinities between Pascal Comelade and Carlos Pazos, between two essential and incorruptible histories of the contemporary creation: the one of the musical experimentation became a dangerous dada toy on the one hand, and that of the conceptualism transmuted into a very personal landscape of pop fetishism by the other one. Energy of the improbability also fed by other guest mythologies, as that of Evru -before known as Zush- and Enric Casasses. A more than plausible end of the world under the form of the meeting between an umbrella and a sewing machine on a dissection table.</p>
<p>Pascal Comelade and Carlos Pazos suggest a catastrophic revisitation of the limits among the babbling and the maturity of the musical fact from a scenic project of almost wild syntax. An ensemble in different parts, heterodox and of disturbing immediateness larged by a hundred guitars of toy and a set of instrumentations (relatively) conventional to give body to a sound pathology of volatile naturalness and terrifying humor, such as a Kafkaesque nightmare; a musical odradek exhibiting its seams immodestly. In this trip, Pazos and the usual formation of Comelade have the collaboration of mediators agents with an imagery endowed also with serious bias: Enric Casasses and Evru.</p>
<h6><strong>GRÀCIA TERRITORI SONOR</strong></h6>
<h6><strong>activa el dispostiu</strong></h6>
<h1><strong>LEM</strong></h1>
<h6>dijous 14 d’octubre / thursday 14 of october</h6>
<h6>La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192</h6>
<h6>21 h / 9 pm:<strong> LES AUS</strong></h6>
<h6>Manresa / Sant Celoni</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>En el terreny de la fauna sonora existeixen diversos tipus d’ocells: de grans fondalades, amants de la pesca aquàtica, amb ales inservibles o els destinats a decorar les nostres rutines des de l’interior d’una gàbia, entre d’altres. El duet d’aus rapaces que formen Arnau Sala i Mau Boada respon a aquella espècie habituada a la cacera a través de paisatges escarpats, capaç de planejar durant llargues distàncies i amb un instint de supervivència hereu dels millors depredadors de la no wave, el sorollisme i la improvisació. Al LEM els considerem uns exemplars imprescindibles per a la supervivència de l’ecosistema sonor: exemplars feréstecs com aquests no sovintegen.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>En el terreno de la fauna sonora existen varios tipos de pájaros: los de grandes hondonadas, los amantes de la pesca acuática, con las alas inservibles o los que se destinan a decorar nuestras rutinas desde el interior de una jaula, entre otros. El dúo de aves rapaces que forman Arnau Sala y Mau Boada responde a aquella especie acostumbrada a la cacería a través de paisajes escarpados, capaz de planear durante largas distancias y con un instinto de supervivencia heredero de los mejores depredadores de la no wave, el ruidismo y la improvisación. En el LEM los consideremos unos ejemplares imprescindibles para la supervivencia del ecosistema sonoro: ejemplares indómitos como éstos no abundan.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>If we consider the field of sound fauna, we can identify several types of birds: those that dwell in vast depressions, those that love water fishing, those with useless wings and those who embellish our daily routine from their cages, among others. The duo of birds of prey made up by Arnau Sala and Mau Boada belongs to a species that is used to hunting in rugged landscapes, glides for long distances and has a survival instinct that is a legacy of the best predators of no wave, noise and improvisation. At LEM, we think Les Aus are an essential specimen if the sound ecosystem is to survive: indomitable specimens of this kind are not easy to come by.</p>
<h6>22 h / 10 pm:<strong> THE MAN WITH A HYENA</strong></h6>
<h6>Barcelona / Dublin</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Des de la seva explosiva irrupció al 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona ha esdevingut una fèrtil laboratori del qual no han deixat de sorgir potentíssimes emanacions: des de joint ventures puntuals fins a escamots estables com IED’8 o aquest power trio d’improvisació que aterra al LEM aquesta nit. The Man with a Hyena respon a un salvatgisme cruel i rialler alhora, el que despleguen Javier García al contrabaix, Dani Domínguez a la bateria i Tom Chant als saxos i al clarinet. Una descàrrega en què cadascun dels tres es multiplica damunt l’escenari fins a crear un esclafit tan capaç d’ermar pastures com de fer brollar salts d’aigua d’entre les roques.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Des de su explosiva irrupción en 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona se ha convertido en un fértil laboratorio del que no han dejado de surgir potentísimas emanaciones: desde joint ventures puntuales hasta comandos estables como IED’8 o este power trio de improvisación que aterriza en el LEM esta noche. The Man with a Hyena responde a un salvajismo a la vez cruel y risueño, el que despliegan Javier García al contrabajo, Dani Domínguez a la batería y Tom Chant a los saxos y al clarinete. Una descarga en la que cada uno se multiplica sobre el escenario hasta crear un chasquido tan capaz de yermar pastos como de hacer brotar saltos de agua de entre las rocas.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Since they burst onto the scene in 2008, the Banda d’Improvisadors de Barcelona has become a fertile laboratory churning out a constant stream of potent emanations: from one-off joint ventures to regular commandos like IED’8, and the improvisation power trio that will touch down at LEM this evening. The Man with a Hyena is savagery with a smile on its face served up by Javier García on double bass, Dani Domínguez on the drums and Tom Chant on saxes and clarinet. A serious discharge that multiplies each of them on-stage until a snap is produced, which can just as easily lay pastures to waste as make water bubble up among stones.</p>
<h6>23 h / 11 pm:<strong> NARWHAL</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) i Simon Williams (Jahbitat) defineixen aquest projecte a partir d’una concorreguda escena de referents en què hi conflueixen des de Terry Riley fins a Four Tet passant per Les Aus i Brian Eno. Més enllà de noms i denominacions, el cert és que la proposta de Narwhal ofereix un trànsit sonor en què la meditació i el goig tribal es donen la mà, dibuixant paisatges coberts per la lluïssor d’una matinada inacabable i solcats al mateix temps en les seves profunditats per un batec gairebé animal. Narwhal és un indret musical on brolla la possibilitat del xamanisme i de l’electrònica, dels esperits del bosc i les guitarres posseïdes.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) y Simon Williams (Jahbitat) definen este proyecto a partir de una concurrida escena de referentes en la que confluyen desde Terry Riley hasta Four Tet pasando por Les Aus y Brian Eno. Más allá de nombres y denominaciones, lo cierto es que la propuesta de Narwhal ofrece un trance sonoro en el que la meditación y el goce tribal se dan la mano, dibujando paisajes cubiertos por el brillo de una madrugada eterna y surcados al mismo tiempo en sus profundidades por un latido casi animal. Narwhal es un lugar musical donde mana la posibilidad del chamanismo y de la electrónica, de los espíritus del bosque y las guitarras poseídas.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) and Simon Williams (Jahbitat) define this project by citing a diverse convergence of influences in which Terry Riley beets Four Tet, Les Aus and Brian Eno. Names and labels aside, Narwhal serves up a kind of sound trance in which meditation goes hand in hand with tribal pleasure, and sketches landscapes that are shrouded in the glow of an endless dawn, and at the same time underscored by a quasi animal throbbing. Narwhal is a musical site where the possibility of shamanism and electronica, of forest sprites and possessed guitars, flow freely.</p>
<h6><strong>AFTER WOLMAN</strong></h6>
<h6>Sant Sebastián / París</h6>
<h6>divendres 15 d’octubre, / friday 15 of october,</h6>
<h6>21 h / 9 pm MACBA Auditori Plaça dels Àngels, 1</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Aquesta primera incursió del dispositiu LEM al Macba s’emmarca en el conjunt d’activitats que el museu dedica a l’exposició Sóc immortal i estic viu, de Gil J. Wolman, un dels més inquiets i polièdrics representants del moviment lletrista. Amb l’objectiu d’explorar les línies de continuïtat d’aquest corrent, After Wolman obre una nit triàdica pels meandres de la poesia, l’experimentació fonètica i la materialitat dels signes que comptarà amb la participació de la performer i artista plàstica Esther Ferrer, els lletristes François Poyet i Gerard-Phillippe Broutin i un interludi d’espacialitzacions de peces d’Isou, Lemaître i el mateix Wolman seleccionades per Frédéric Acquaviva, compositor electroacústic i comissari de l’exposició.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Esta primera incursión del dispositivo LEM en el Macba se enmarca en el conjunto de actividades que el museo dedica a la exposición Soy inmortal y estoy vivo, de Gil J. Wolman, uno de los más inquietos y poliédricos representantes del movimiento letrista. Con el objetivo de explorar las líneas de continuidad de esta corriente, After Wolman abre una noche triádica por los meandros de la poesía, la experimentación fonética y la materialidad de los signos que contará con la participación de la performer y artista plástica Esther Ferrer, los letristas François Poyet y Gerard-Phillippe Broutin y un interludio de espacializaciones de piezas de Isou, Lemaître y el mismo Wolman seleccionadas por Frédéric Acquaviva, compositor electroacústico y comisario de la exposición.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>LEM’s first foray into the MACBA takes place as part of the activities that the museum has organized around the exhibition Gil J. Wolman. I am immortal and alive, which looks at the work of one of the most restless and multifaceted figures of Lettrism. In order to explore the lines of continuity that branched out from this movement, After Wolman leads us into a triadic evening through the meanderings of poetry, phonetic experimentation and the materiality of signs that will include the participation of the performer and plastic artist Esther Ferrer, the Lettrists François Poyet and Gerard-Phillippe Broutin, and an interlude of spacialization of pieces by Isou, Lemaître and Wolman himself, selected by the electroacoustic composer and curator of the exhibition Frédéric Acquaviva.</p>
<h6><strong>SARA HERCULANO</strong></h6>
<h6>Badajoz</h6>
<h6>dissabte 16 d’octubre, / saturday 16 of october</h6>
<h6>21 h / 9 pm Circuit Torçat Terol, 8</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>El primer treball discogràfic d’aquesta artista de Badajoz sembla invocar la necessitat d’aquell silenci que dóna forma a les coses. Shhhhhhhh és una reflexió sonora que dibuixa extensos paratges i moviments subtils, un retrobament amb l’escolta gronxada per les veus del que passa inadvertit i que malgrat tot –o potser per això– conforma la saba mateixa de la nostra experiència. Electrònica de paladar suau i espurnejant, com un glop d’aigua d’agulla, que promet (amb veu baixa, és clar) una trajectòria que sens dubte caldrà seguir de prop. Al LEM d’aquest any us proposem acompanyar-nos al Circuit Torçat en aquesta tonificant exploració. Segur que el vostre esperit ho agrairà.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>El primer trabajo discográfico de esta artista de Badajoz parece invocar la necesidad de aquel silencio que da forma a las coses. Shhhhhhhh es una reflexión sonora que dibuja extensos parajes y movimientos sutiles, un reencuentro con la escucha balanceada por las voces de lo que pasa inadvertido y que a pesar de todo –o quizás por eso mismo– conforma la propia savia de nuestra experiencia. Electrónica de paladar suave y chispeante, como un trago de agua de aguja, que promete (en voz baja, claro) una trayectoria que sin duda habrá que seguir de cerca. En el LEM de este año os proponemos acompañarnos a Circuit Torçat en esta tonificante exploración. Seguro que vuestro espíritu lo agradecerá.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>The first recording by this artist from Badajoz seems to summon the need for the kind of silence that gives things their shape. Shhhhhhhh is a sound meditation that describes vast spaces and subtle movements, a reencounter with listening, balanced by the voices of things that go unnoticed but even so – or perhaps for that very reason – constitute the very lifeblood of our experience. This is electronica for a soft, scintillating palate, like a sip of sparkling water, which promises (in a whisper) to develop into a career that will be worth following closely. At this year’s LEM, we invite you to come along to Circuit Torçat on this invigorating exploration. Your spirit will thank you for it.</p>
<h6><strong>ORIOL ROSSELL</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>dissabte 16 d’octubre, / saturday 16 of october</h6>
<h6>22 h / 10 pm Eat Meat Raw Gallery, Alzina, 20</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>El retrat d’Oriol Rossell podria correspondre ben bé al d’un inquiet humanista en què conflueixen totes les perspectives i tècniques possibles. Des de la composició de peces sonores per a projectes de dansa fins al periodisme musical passant pel comissariat de festivals i la creació musical pròpia. En aquest vessant, el treball d’Oriol Rossell escalfa motors en el territori del glitch i el click&amp;cut, però la seva maquinària abandona ràpidament tot etiquetatge per a desembocar en un procés molt particular, ple de textures, subtils digressions i laborioses modificacions de l’espai-temps. Com en tot humanisme, en el seu so la matemàtica i els humors de l’esperit troben una fèrtil confluència. Degusteu-la amb l’avidesa que es mereix.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>El retrato de Oriol Rossell podría corresponder perfectamente al de un inquieto humanista en el que confluyen todas las perspectivas y técnicas posibles. Desde la composición de piezas sonoras para proyectos de danza hasta el periodismo musical pasando por el comisariado de festivales y la creación musical propia. En esta vertiente, el trabajo de Oriol Rossell calienta motores en el territorio del glitch y el click&amp;cut, pero su maquinaria abandona rápidamente todo etiquetaje para desembocar en un proceso muy particular, lleno de texturas, sutiles digresiones y laboriosas modificaciones del espacio-tiempo. Como en todo humanismo, en su sonido la matemática y los humores del espíritu encuentran una fértil confluencia. Degustadla con la avidez que se merece.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Oriol Rossell could easily be portrayed as a restless humanist in whom all possible perspectives and techniques converge. He is a composer of sound works for dance projects, musical journalist, curator of festivals and creator of his own music. As a sound artist, Oriol Rossell warms his engines in the field of glitch and click&amp;cut, but his machinations quickly outstrip all labels and flow into a very personal process, full of textures, subtle digressions and laborious space-time modifications. In his sound, as in all humanism, mathematics and the moods of the spirit converge into a fertile junction. Sample it as eagerly as it deserves.</p>
<h6><strong>CARLES ANDREU</strong></h6>
<h6>París – la Barceloneta</h6>
<h6>Dimecres 20 d’octubre, / jueves 14 de octubre</h6>
<h6>19h Biblioteca Jaume Fuster, Plaça Lesseps, 20 – 22</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Qui acostuma a remullar-se els sentits amb versos assegura que La Tabacaria de Fernando Pessoa és un dels poemes més bells mai escrits. I aquest convenciment és el que anima el projecte de Carles Andreu, músic, poeta i activista que amb el seu periple vital (amb exili a París inclòs i que manté avui en dia) dóna significació a conceptes tan masegats com els de compromís i memòria històrica. Per a donar cos, volada i música a aquest poema, la seva veu armarà el Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema “Estanc” de Fernando Pessoa poeta plural portugués amb les aportacions de Joan Saura (sampler), Miquel Àngel Marín (clarinets) i Ignacio Lois (guitarres). Un viatge als ressons de la paraula, al cromatisme emocional dels sons i a les diverses memòries de qui tots, en siguem o no conscients, formem part.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Los que suelen remojar sus sentidos con versos aseguran que La Tabacaria de Fernando Pessoa es uno de los poemas más bellos jamás escritos. Y esta convicción es la que anima el proyecto de Carles Andreu, músico, poeta y activista que con su periplo vital (incluido el exilio en París, que aún mantiene hoy en día) da significación a conceptos tan machacados como los de compromiso y memoria histórica. Para dar cuerpo, altura y música a este poema, su voz armará el Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema “Estanc” de Fernando Pessoa poeta plural portugués con las aportaciones de Joan Saura (sampler), Miquel Àngel Marín (clarinetes) e Ignacio Lois (guitarras). Un viaje a las resonancias de la palabra, al cromatismo emocional de los sonidos y a las variadas memorias de quien todos, seamos conscientes de ello o no, formamos parte.</p>
<h6><strong>VRAK’TRIO</strong></h6>
<h6>Barcelona / Tolouse / Narbonne</h6>
<h6>dijous 21 d’octubre / jueves 21 de octubre</h6>
<h6>22 h La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Com la trobada d’un paraigua i una màquina de cosir damunt d’una taula de disseccions, l’encontre d’Etienne Lecomte (flauta), Laurent Guitton (tuba) i Oriol Roca (bateria) no pot més que produir una peripècia d’abast imprevisible. Vrak’Trio treballa una sonoritat singular a la qual contribueix poderosament l’absència d’instrumentació harmònica i que flueix per sendes que van del funk al jazz passant per la improvisació i una molt particular apropiació d’aquell aiguabarreig que coneixem com a músiques del món. “Vrak” sona a fractura en l’articulació de les fronteres musicals, a eclosió insòlita i a gest de franca claredat. La baralla s’ha trencat i la combinació d’aquestes tres figures és sens dubte una aposta segura. Què us hi jugueu?</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Como el encuentro de un paraguas y una máquina de coser encima de una mesa de disecciones, el encuentro de Etienne Lecomte (flauta), Laurent Guitton (tuba) y Oriol Roca (batería) no puede más que producir una peripecia de alcance imprevisible. Vrak’Trio trabaja una sonoridad singular a la que contribuye poderosamente la ausencia de instrumentación harmónica y que fluye por sendas que van del funk al jazz pasando por la improvisación y una muy particular apropiación de aquel cruce que conocemos como músicas del mundo. “Vrak” suena a fractura en la articulación de las fronteras musicales, a eclosión insólita y a gesto de franca claridad. La baraja se ha roto y la combinación de estas tres figuras es sin duda una apuesta segura. ¿Qué os apostáis?</p>
<h6>23 h:<strong> TARANNÀ</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Amb Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formació integrada per Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidat un edifici artístic i també ideològic d’una extraordinària cohesió i una innegable riquesa. La seva música s’alimenta de les arquitectures impossibles d’Escher, del rock poderosament lisèrgic de King Crimson i fins i tot dels somniejos mediterranis del moviment laietà. Però el seu nutrient fonamental és la seva pròpia actitud, que respon a una voluntat d’experimentació plena d’intensitat emocional i llibertat creativa. No us esforceu a encasellar-los en cap mena d’etiqueta. Tarannà només respon a un qualificatiu: música en estat pur.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Con Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formación integrada por Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidado un edificio artístico y también ideológico de una extraordinaria cohesión y una innegable riqueza. Su música se alimenta de las arquitecturas imposibles de Escher, del rock poderosamente lisérgico de King Crimson e incluso de los ensueños mediterráneos del movimiento laietà. Pero su nutriente fundamental es su propia actitud, que responde a una voluntad de experimentación llena de intensidad emocional y libertad creativa. No os esforcéis en encasillarlos en etiqueta alguna. Tarannà sólo responde a un calificativo: música en estado puro.</p>
<h6><strong>ROCKET IN MY POCKET</strong></h6>
<h6>Tarragona</h6>
<h6>divendres 22 d’octubre / viernes, 22 de octubre</h6>
<h6>19:30 h Espai Eart, Torrijos 68</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Rocket in my pocket és el projecte d’orfebreria sonora d’MGlon, que al 2001 ja va visitar el LEM amb la seva proposta d’electrònica punk, object trouvé i guitarra desconcertada. Ara, la guitarra ha esdevingut un ens més aviat espectral, i el resultat de tot això és un sinuós experiment d’improvisació que, com ell mateix defineix, es mou entre l’obvi i l’obtús, és a dir, entre el visible i l’ocult, entre la repetició i el joc quasi imperceptible. Anar més enllà d’aquesta descripció implica una notable dificultat; penseu en la banda sonora d’una road movie en què la polseguera de la carretera es barreja amb la boirina de la llacuna Estígia i on el cel es mou indecís entre el crepuscle i l’albada. No anireu desencaminats.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Rocket in my pocket es el proyecto de orfebrería sonora de MGlon, que en 2001 ya visitó el LEM con su propuesta de electrónica punk, object trouvé y guitarra desconcertada. Ahora, la guitarra ha devenido un ente más bien espectral, y el resultado de ello es un sinuoso experimento de improvisación que, como él mismo define, se mueve entre lo obvio y lo obtuso, es decir, entre lo visible y lo oculto, entre la repetición y el juego casi imperceptible. Ir más allá de esta descripción implica una notable dificultad; piénsese en la banda sonora de una road movie en la que la polvareda de la carretera se mezcla con la neblina de la laguna Estigia y donde el cielo se mueve indeciso entre el crepúsculo y la alborada. No iréis desencaminados.</p>
<h6><strong>LUMMM</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>divendres 22 d’octubre viernes 22 de octubre</h6>
<h6>20:30 h La Caldera, Torrent d’en Vidalet, 43</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>A la frontissa que, per art d’una màgia molt menys secreta del que podria semblar, uneix per una banda el jazz i la música contemporània i per l’altra el folklore i l’electroacústica, es troba el projecte conjunt de Carola Ortiz (veu i clarinet) i Guillermo Rizzotto (guitarra i electrònica). LUMMM és un duet que beu dels inesgotables dolls de la improvisació europea i els assaona amb un ventall de condiments que provenen de múltiples racons del món i de la ment i fins i tot de diversos passats i futurs possibles, materialitzant un diàleg sonor que travessa tots els estadis, de la conversa a cau d’orella al debat encès i progressiu. Música orgànica, exploradora i, com ells mateixos asseguren, fins i tot pictòrica.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>En la bisagra que, por arte de una magia mucho menos secreta de lo que podría parecer, une por un lado el jazz y la música contemporánea y por el otro el folclore y la electroacústica, se encuentra el proyecto conjunto de Carola Ortiz (voz y clarinete) y Guillermo Rizzotto (guitarra y electrónica). LUMMM es un dúo que bebe de las inagotables fuentes de la improvisación europea y las sazona con un abanico de condimentos que provienen de múltiples rincones del mundo y de la mente e incluso de diversos pasados y futuros posibles, materializando un diálogo sonoro que atraviesa todos los estadios, de la conversación al oído al debate airado y progresivo. Música orgánica, exploradora y, como ellos mismos aseguran, incluso pictórica.</p>
<h6><strong>MR HUBBA</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>divendres 22 d’octubre / viernes 22 de octubre</h6>
<h6>21:30 h Elèctric Bar, Travessera de Gràcia, 233, Cicle Cabaret Hofmann</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>L’existència de Mr Hubba y el Mono Inventor va ser en el seu moment una de les millors notícies per al panorama local de les músiques exploratòries i alienígenes, una epifania tan fugissera en el seu trànsit com duradora en les seves repercussions. Ara, Guillermo Martorell Casanovas reprèn en solitari el llegat del projecte i ens convida en el Cabaret Hofmann a acompanyar novament Mr Hubba en un viatge de meditacions electròniques que són com una nebulosa que cal contemplar amb les oïdes obertes i la ment encarada al descobriment del que s’amaga a la cara oculta de l’univers, allà on l’evolució encara està disposada a donar-li a l’ésser humà una nova oportunitat. L’odissea continua.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>La existencia de Mr Hubba y el Mono Inventor fue en su momento una de las mejores noticias para el panorama local de las músicas exploratorias y alienígenas, una epifanía tan fugaz en su tránsito como duradera en sus repercusiones. Ahora, Guillermo Martorell Casanovas retoma en solitario el legado del proyecto y nos invita en el Cabaret Hofmann a acompañar nuevamente a Mr Hubba en un viaje de meditaciones electrónicas que son como una nebulosa que hay que contemplar con los oídos abiertos y la mente encarada al descubrimiento de lo que se esconde en la cara oculta del universo, allí donde la evolución está todavía dispuesta a darle al ser humano una nueva oportunidad. La odisea continúa.</p>
<h6><strong>L’ENFANCE ROUGE</strong></h6>
<h6>Perpignan</h6>
<h6>dissabte 23 d’octubre / sábado 23 de octubre</h6>
<h6>21 h MACBA Auditori Plaça dels Àngels, 1</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>François Cambuzat porta molts anys sacsejant territoris endormiscats i alliberant fluxos de resistència sonora i política, tant a través dels seus treballs en solitari com de projectes com Putan Club (una cèl•lula d’activisme artístic connectada directament amb la revolució situacionista) o L’Enfance Rouge. En aquesta nit al Macba, presentarà juntament amb Chiara Locardi i Jacopo Andreini una versió en format trio d’aquesta proposta de sonoritat abrusadora, de dadà electrocutat pels corrents del hardcore que porta des de 1995 reinventant els contorns del rock i provocant adhesions tan significatives com la del mateix Thurston Moore. Guerrilla musical per a esperits revoltats.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>François Cambuzat lleva muchos años sacudiendo territorios adormecidos y liberando flujos de resistencia sonora y política, tanto a través de sus trabajos en solitario como de proyectos como Putan Club (una célula de activismo artístico conectada directamente con la revolución situacionista) o L’Enfance Rouge. En esta noche en el Macba, presentará junto a Chiara Locardi y Jacopo Andreini una versión en formato trío de esta propuesta de sonoridad abrasiva, de dadá electrocutado por las corrientes del hardcore que lleva desde 1995 reinventando los contornos del rock y provocando adhesiones tan significativas como la del mismo Thurston Moore. Guerrilla musical para espíritus rebeldes.</p>
<h6><strong>LINALAB</strong></h6>
<h6>Barcelona / Bogotà</h6>
<h6>diumenge 24 d’octubre / domingo 24 de octubre</h6>
<h6>19:45 h NIU Almogàvers, 208</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Des que arribà de Colòmbia, on ja havia rebut precoços reconeixements de la majoria de centres musicals de Bogotà, Lina Bautista ha traçat un periple de creixement artístic en què hi han tingut molt a veure els mestratges d’intercessors d’alta volada com José Manuel Berenguer, Gabriel Brnčić i Andrés Lewin-Richter. Amb aquest aliment ja processat, Lina Bautista ha esdevingut LinaLab, un projecte d’experimentació amb electrònica i guitarra elèctrica en temps real que sovint entra en veïnatge amb el treball del VJ SantDemiant. Textural, melòdica i també sorollista, LinaLab ha consolidat la seva mutació i no sembla tenir intenció de marcar-se límits, fet del qual ens alegrem.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Desde que llegó de Colombia, donde ya había recibido precoces reconocimientos de la mayoría de centros musicales de Bogotá, Lina Bautista ha trazado un periplo de crecimiento artístico en el que han tenido mucho que ver los magisterio de intercesores de altura como José Manuel Berenguer, Gabriel Brnčić y Andrés Lewin-Richter. Con este alimento ya procesado, Lina Bautista se ha convertido en LinaLab, un proyecto de experimentación con electrónica y guitarra eléctrica en tiempo real que a menudo entra en vecindad con el trabajo del VJ SantDemiant. Textural, melódica y también ruidista, LinaLab ha consolidado su mutación y no parece tener intención de marcarse límites, de lo que nos alegramos.</p>
<h6>20:45 h:<strong> uXuKa</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Rere aquest nom s’amaga una de les presències més agitades i agitadores de l’escena electrònica local. DJ, productor i director, a banda de fundador, del segell discogràfic Disboot, uXuKa* desplega també un treball com a músic en què les sonoritats més aspres del rock de garatge conflueixen amb afluents de l’experimentació sonora, del grime al dubtech. En aquest concert al Niu, uXuKa* deixarà al descobert els nous resultats d’aquest decurs musical, incorporant corrents de guitarra i dibuixant un camp emocional travessat amb cavalcades d’optimisme i de malenconia. Una mostra de química agredolça elaborada amb ingredients tan naturals com sorprenents.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Detrás de este nombre se esconde una de las presencias más agitadas y agitadoras de la escena electrónica local. DJ, productor y director, además de fundador, del sello discográfico Disboot, uXuKa* desarrolla también un trabajo como músico en el que las sonoridades más ásperas del rock de garaje confluyen con afluentes de la experimentación sonora, del grime al dubtech. En este concierto en el Niu, uXuKa* dejará al descubierto los nuevos resultados de este decurso musical, incorporando corrientes de guitarra y dibujando un campo emocional atravesado con cabalgadas de optimismo y de melancolía. Una muestra de química agridulce elaborada con ingredientes tan naturales como sorprendentes.</p>
<h6><strong>SAX .ORG</strong></h6>
<h6>Badalona</h6>
<h6>dimecres 27 d’octubre / miércoles 27 de octubre / wednesday 27 of october</h6>
<h6>20:30 h / 8.30 pmEsglèsia de Santa Maria<em>, </em>Sant Pere Màrtir, 5</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Tota experimentació musical té quelcom de sagrat; explora els límits de les nostres diverses consciències i ens situa al bell mig d’una situació necessàriament inefable. Aquesta Summa Organa és un trànsit que el LEM proposa en aquesta direcció, oferint un entorn sonor i arquitectònic molt especial: l’església de Santa Maria de Gràcia i el seu orgue. I convidant-hi una proposta no menys especial, sax .org, el duet de Ferran Besalduch i Wenceslao Guarro que es mou en les profunditats de la sacralitat musical i de la improvisació, treballant a partir de la conjunció del saxo baix i l’orgue. Música mistèrica d’aquelles que corprenen al mateix temps que eixamplen les oïdes i l’esperit.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Toda experimentación musical tiene algo de sagrado; explora los límites de nuestras diversas conciencias y nos sitúa justo en el medio de una situación necesariamente inefable. Esta Summa Organa es un trance que el LEM propone en esta dirección, ofreciendo un entorno sonoro y arquitectónico muy especial: la iglesia de Santa María de Gracia y su órgano. E invitando a una propuesta no menos especial, sax .org, el dúo de Ferran Besalduch y Wenceslao Guarro que se mueve en las profundidades de la sacralidad musical y de la improvisación, trabajando a partir de la conjunción del saxo bajo y del órgano. Música mistérica de aquellas que cautivan a la vez que ensanchan los oídos y el espíritu.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>There is something sacred in all musical experimentation, because it explores the limits of the diversity of our consciences and places us right in the midst of an inescapably ineffable situation. In keeping with this, LEM presents this Summa Organa, an experience in a remarkable architectural and acoustic environment: the church of Santa Marçia de Gracia and its pipe organ. And our guests are no less special: sax .org, the duo made up by Ferran Besalduch and Wenceslao Garro, which probes the depths of musical sacredness and improvisation, based on the combination between bass sax and organ. Music based on sacred mysteries, which mesmerizes and also enhances the ears and the spirit.</p>
<h6><strong>LES MALES HERBES</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>dimecres 27 d’octubre / miércoles 27 de octubre / wednesday 27 of october</h6>
<h6>22.30 h / 10.30 pmMusical Maria, Maria, 5</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Les Males Herbes és un col•lectiu responsable de moltes coses. En primer lloc, d’una publicació literària que té el seu correlat assagístic a la blogosfera. I en segon lloc, d’evidenciar que en aquest territori existeix la possibilitat de la ciència-ficció i del terror fantàstic. Quelcom que no ens hauria de sorprendre si ens aturem a pensar en noms com Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. I que, més enllà dels imaginaris autòctons, podem compartir també els malsons de Philip K. Dick, les faules de Karel Čapek o la fina ironia d’Stanislav Lem –Lem? Qui ha dit Lem?–. De tot això i de més inquietuds amb què aquest dispositiu té molt a veure en parlaran, discutiran i qui sap quantes coses més aquesta nit.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Les Males Herbes es un colectivo responsable de muchas coses. En primer lugar, de una publicación literaria que tiene su correlato ensayístico en la blogosfera. I en segundo lugar, de evidenciar que en este territorio existe la posibilidad de la ciencia ficción i del terror fantástico. Algo que no nos tendría que sorprender si nos detenemos a pensar en nombres como Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. Y que, más allá de los imaginarios autóctonos, podemos compartir también las pesadillas de Philip K. Dick, las fábulas de Karel Čapek o la fina ironía de Stanislav Lem –¿Lem? ¿Quién dijo Lem?–. De todo ello y de más inquietudes con las que este dispositivo tiene mucho que ver hablarán, discutirán y quién sabe cuantas cosas más esta noche.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>The collective Les Males Herbes is responsible for a host of things. Firstly, for a literary publication that is the essayistic equivalent of the blogosphere. And secondly, for showing that science fiction and fantasy terror have a place in this literary field. This should hardly surprise us if we stop to consider names like Manuel de Pedrolo and Joan Perucho. And if we remember, beyond the local imaginaries, that we can also share the nightmares of Philip K. Dick, the fables of Karel Čapek and the fine irony of Stanislav Lem – Lem? Who said Lem? All of this, and many other interests at the heart of this project, will be discussed and argued about this evening, and who knows what else.<strong> </strong></p>
<h6><strong>JAVIER CALVO &amp; IGNACIO LOIS</strong></h6>
<h6>Barcelona / Buenos Aires</h6>
<h6>23 h / 11 pm</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Conegut i reconegut per una obra literària tan rica com cruel, en què s’hi creen desacomplexats aiguabarrejos de referències gòtiques i tenebroses postmodernitats (d’El dios reflectante a Corona de flores passant per Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo va decidir fa un temps esdevenir també rapsoda de delicats malsons, històries per a infants perversos i litúrgies no aptes per a estómacs i ments encongides. En aquesta nit literària, fantàstica i també científica, ell i Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) executaran una missa solemne de tintures sinistres i somriures malèvols. Com un conte explicat a la vora del foc mentre el còmode món que coneixíem es va esvaint de mica en mica a l’altra banda de la finestra.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Conocido y reconocido por una obra literaria tan rica como cruel, en la que se crean desacomplejadas confluencias de referencias góticas y tenebrosas postmodernidades (de El dios reflectante a Corona de flores pasando por Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo decidió hace un tiempo convertirse también en rapsoda de delicadas pesadillas, historias para niños perversos y liturgias no aptas para estómagos y mentes apocadas. En este noche literaria, fantástica y también científica, él e Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) ejecutarán una misa solemne de tinturas siniestras y sonrisas malévolas. Como un cuento explicado junto al fuego mientras el cómodo mundo que conocemos se va desvaneciendo poco a poco al otro lado de la ventana.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Known and celebrated for his rich but cruel literary output, which comfortably crosses gothic references with sinister postmodernities (from El dios reflectante to Corona de flores and Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo also made the decision some time back to become a bard of delicate nightmares, a teller stories for perverse children and liturgies unsuited to timid minds and stomachs. In this literary, fantastic, scientific evening, Calvo and Ignacio Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) will hold a solemn mass of sinister tinges and malevolent smiles. Like a story told by a fireplace while, on the other side of the windowpane, the comfortable familiar world gradually fades away.</p>
<h6><strong>OCUPACIÓ DE RÀDIO GRÀCIA / OCUPACIÓN DE RÀDIO GRÀCIA / RADIO GRÀCIA’S OCCUPATION </strong></h6>
<h6>dijous 28 d’octubre / jueves 28 de octubre / thursday 28 of october</h6>
<h6>de 12 a 0 h / from midday to midnight</h6>
<p>12 hores ininterrompudes d’emissió en directe des del 107.7 FM: seccions monogràfiques, entrevistes, tertúl·lies, sel·leccions musicals, concerts…</p>
<p><em>12 horas ininterrumpidas de emisión en directo desde el 107.7 FM: secciones monográficas, entrevistas, tertulias, selecciones musicales, conciertos…</em></p>
<p><strong>12 hours of non-stop live broadcasting from 107.7 FM: monographical sections, interviews, gatherings, musical selections, concerts…</strong></p>
<p><strong>Concerts en el marc de l’ocupació de Ràdio Gràcia / Conciertos en el marco de la ocupación de Ràdio Gràcia / Concerts meanwhile the Occupation of Ràdio Gràcia:</strong></p>
<p>CC El Coll – La Bruguera</p>
<p>Aldea, 15 Ocupació de Ràdio Gràcia</p>
<h6>20 h / 8 pm:</h6>
<h6><strong>GRUS</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) i Lali Barrière (PAD) han decidit posar so als trànsits i als paisatges en què es dibuixa el cicle vital d’aquest (possible) món en què vivim. Grus és el nom llatí de la grua, au migratòria d’amplis recorreguts i sinuosa capacitat de festeig, els viatges de la qual comparteixen el mateix anima mundi que es desprèn de l’encontre d’aquests dos músics: una banda sonora que embolcalla el pas de les estacions, que es modula amb els colors i velocitats pels quals distingim la contenció tardorenca de l’eclosió primaveral, l’arrauliment hivernal de la sensualitat estiuenca. Música per a animals empàtics i espècies en franc perill de seducció.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) y Lali Barrière (PAD) han decidido poner sonido a los tránsitos y a los paisajes en los que se dibuja el ciclo vital de este (posible) mundo en el que vivimos. Grus es el nombre latino de la grulla, ave migratoria de amplios recorridos y sinuosa capacidad de festejo, cuyos viajes comparten el mismo anima mundi que se desprende del encuentro de estos dos músicos: una banda sonora que envuelve el paso de las estaciones, que se modula con los colores y velocidades por los que distinguimos la contención otoñal de la eclosión primaveral, el acurrucamiento invernal de la sensualidad veraniega. Música para animales empáticos y especies en franco peligro de seducción.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) and Lali Barrière (PAD) have decided to add a soundtrack to the passages and landscapes that form the background to the lifecycle of this (possible) world that we live in. “Grus” is Latin for “crane,” that migratory bird that travels long distances and has a devious talent for celebration, whose journeys share the same anima mundi as the sounds resulting from the meeting between these two musicians: a soundtrack that embraces the passing of the seasons, modulated by the colors and the rhythms that separate autumnal contention from the bursting forth of Spring, wintry cocooning from the sensuality of Summer. Music for empathetic animals and species in serious danger of seduction<strong>.</strong></p>
<h6>21 h / 9 pm:</h6>
<h6><strong>VINILETTE</strong></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Des que a principis dels noranta Beth Pibernat va entrar en contacte amb els territoris electrònics (fruit precisament d’unes inspiradores aventures radiofòniques), el nom de Vinilette ha adquirit una sòlida presència d’ànim tant en el seu avatar de DJ, frenètic però també abstracte i fins i tot melòdic, com en el d’activista, organitzant cada any el festival Femelek, que pretén visibilitzar la intensa i a voltes massa oculta escena de creadores en el panorama de la música electrònica. En aquesta ocasió, Vinilette es transmuta en la seva dimensió més experimental, oferint un repertori sonor que beu molt de l’art radiofònic i que, per tant, estableix un feliç veïnatge en aquesta ocupació d’ones hertzianes. Continuem en antena…</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Desde que a principios de los noventa Beth Pibernat entró en contacto con los territorios electrónicos (fruto precisamente de unas inspiradoras aventuras radiofónicas), el nombre de Vinilette ha adquirido una sólida presencia de ánimo tanto en su avatar de DJ, frenético pero también abstracto e incluso melódico, como en el de activista, organizando cada año el festival Femelek, que pretende visibilizar la intensa y a veces demasiado oculta escena de creadoras en el panorama de la música electrónica. En esta ocasión, Vinilette se transmuta en su dimensión más experimental, ofreciendo un repertorio sonoro que bebe mucho del arte radiofónico y que, por tanto, establece una feliz vecindad en esta ocupación de ondas hertzianas. Seguimos en antena…</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Ever since Beth Pibernat came into contact with electronic realms in the early nineties (precisely through some inspiring radio adventures), Vinilette has become a solid presence of mind, both in the form of its frenetic, abstract and even melodic DJ avatar and as its activist avatar, the organizer of the annual Femelek festival, which aims to give visibility to the intense but sometimes undervisible activity of women artists on the electronic music scene. On this occasion, Vinilette will transmute into her more experimental dimension, offering a sound repertoire that is highly influenced by radio art, and, therefore, sets up a welcome kinship in this occupation of the hertzian waves. We keep on air…</p>
<h6><strong>PIERRE BASTIEN</strong></h6>
<h6>Paris</h6>
<h6>divendres 29 d’octubre / viernes 29 de octubre / friday 29 of october</h6>
<h6>21 h / 9 pm MACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Parlar de Pierre Bastien és parlar d’una experiència vital i sonora que es capbussa en l’aparentment impossible, en els meandres de la imaginació més extrema i al mateix temps més cabal. La seva és la música que hauria acompanyat els viatges i les invencions de Jules Verne, les disquisicions patafísiques d’Alfred Jarry o les expedicions de Raymond Roussel, de qui n’és un especialista. Des que als deu anys construí el seu primer instrument, el laboratori poètic de Pierre Bastien no ha deixat de treure fum fins a donar forma al Mecanium, una orquestra híbrida formada per enginys mecànics i instruments de tot tipus que atorga un nou sentit a la noció d’autòmat i que l’ha acompanyat en les seves aventures al costat d’artistes com Pascal Comelade i Robert Wyatt.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Hablar de Pierre Bastien es hablar de una experiencia vital y sonora que bucea en lo aparentemente imposible, en los meandros de la imaginación más extrema y a su vez más cabal. La suya es la música que hubiera acompañado los viajes y las invenciones de Julio Verne, las disquisiciones patafísicas de Alfred Jarry o las expediciones de Raymond Roussel, de quien es un especialista. Desde que a los diez años construyó su primer instrumento, el laboratorio poético de Pierre Bastien no ha cesado de sacar humo hasta dar forma a Mecanium, una orquesta híbrida formada por ingenios mecánicos y instrumentos de todo tipo que otorga un nuevo sentido a la noción de autómata y que le ha acompañado en sus aventuras junto a artistas como Pascal Comelade y Robert Wyatt.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>To talk about Pierre Bastien means to talk about a life and career in sound that probes the seemingly impossible in the most extreme but also truest meanderings of the imagination. His music would have been the ideal soundtrack for the journeys and inventions of Jules Verne, the pataphysical disquisitions of Alfred Jarry and the expeditions of Raymond Roussel, who he is an expert on. Since making his first instrument at the age of ten, Pierre Bastien’s poetic laboratory continued to churn out inventions, finally producing Mecanium, a hybrid orchestra consisting of mechanical devices and instruments of all kinds that give new meaning to the notion of an automaton, and which has accompanied him in his adventures with artists like Pascal Comelade and Robert Wyatt.</p>
<h6><strong>CLOENDA / CAUSURA / CLOSURE</strong></h6>
<h6><strong> </strong></h6>
<h6>dissabte 30 d’octubre / sábado 30 de octubre / saturday 30 of october</h6>
<h6>21 h / 9 pm La Fontana, Gran de Gràcia, 190 – 192</h6>
<h6>21 h / 9 pm:</h6>
<h6><strong>PATRICE SOLETTI</strong></h6>
<h6>Montpellier</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Partint de les aigües més o menys estables de l’anomenada música “contemporània”, i més específicament del seu maridatge amb el jazz, Patrice Soletti ha aconseguit sintetitzar un marc creatiu molt particular, en què la improvisació hi té un paper especialment destacat. Col•laborador de músics com Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti converteix la guitarra i l’estol d’objectes que l’acompanyen en un laboratori experimental les fórmules del qual aplica amb la mateixa gosadia tant a projectes híbrids de dansa, poesia i teatre com a assamblatges sonors amb formacions com Contrabande o De Quartograf, així com també a travessies en solitari. La perfecta quadratura en el cercle d’aquesta nit dedicada al col·lectiu Sonorités.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Partiendo de las aguas más o menos estables de la llamada música “contemporánea”, y más específicamente de su maridaje con el jazz, Patrice Soletti ha conseguido sintetizar un marco creativo muy particular, en el que la improvisación tiene un papel especialmente destacado. Colaborador de músicos como Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti convierte la guitarra y el conjunto de objetos que lo acompañan en un laboratorio experimental cuyas fórmulas aplica con la misma osadía tanto a proyectos híbridos de danza, poesía y teatro como a ensamblajes sonoros con formaciones como Contrabande o De Quartograf, así como también a travesías en solitario. La perfecta cuadratura en el círculo de esta noche dedicada al colectivo Sonorités.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Setting off from the more or less stable waters of the “contemporary” musical call, and more specifically to its marriage with the jazz, Patrice Soletti has managed to synthesize a very particular creative setting, in which the improvisation has an especially distinguished role. Collaborator of musicians as Barre Phillips or Serge Lazarevitch, Soletti converts the guitar and the ensemble of objects that accompany it in an experimental laboratory whose formulas he applies with the same boldness to hybrid projects of dance, poetry and theater as well as to sound assemblies to formations as Contrabande or De Quartograf, like this as also to cross streets alone. The perfect quadrature in the circle of this night dedicated to the collective Sonorités.</p>
<h6>22 h / 10 pm:</h6>
<h6><strong>ANNE JAMES CHATON</strong></h6>
<h6>Paris</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Poeta sonor, implicat en múltiples circuits i publicacions d’experimentació poètica a França i codirector del festival Sonorités de Montpellier juntament amb el duet Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora amb la mateixa desimboltura el llibertarisme fonètic i el llenguatge pulsional del rock i la improvisació musical, com ho demostren les seves col•laboracions amb Andy Moor (The Ex) i Alva Noto, a més d’un extens treball en el camp del conceptualisme i l’art d’arxiu, que inclou des de llibres de família fins a col•leccions d’insectes. Faria falta potser inventar nous conceptes més enllà dels d’heterodòxia i polivalència per a explicar la seva obra. O senzillament ser-hi aquesta nit i parar l’orella, opció que us recomanem.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Poeta sonoro, implicado en múltiples circuitos y publicaciones de experimentación poética en Francia y codirector del festival Sonorités de Montpellier junto con el dúo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora con la misma desenvoltura el libertarismo fonético y el lenguaje pulsional del rock y la improvisación musical, como lo demuestran sus colaboraciones con Andy Moor (The Ex) y Alva Noto, además de un extenso trabajo en el campo del conceptualismo y el arte de archivo, que incluye desde libros de familia hasta colecciones de insectos. Haría falta quizás inventar nuevos conceptos más allá de los de heterodoxia y polivalencia para explicar su obra. O sencillamente estar esta noche allí y abrir los oídos, opción que os recomendamos.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>A sound poet who contributes to many different poetic experimentation publications and circuits in France, and co-directs the Sonorités festival in Montpellier with the duo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explores phonetic libertarism, the pulsating language of rock, and music improvisation with the same ease, as shown by her collaborations with Andy Moor (The Ex) and Alva Noto. Her broad range can also be seen in her extensive work in conceptual and archive art, which goes from family records to insect collections. Concepts like heterodoxy and multifacetedness may not be enough the explain her work. We may have to coin new ones, or perhaps just come along this evening and open our ears, which is the option that we suggest.</p>
<h6>23 h / 11 pm:</h6>
<h6><strong>KRISTOFF K. ROLL</strong></h6>
<h6>Montpellier</h6>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Sota aquest nom s’amaga el duet format per Carole Rieussec i Jean-Christophe Champs, un binomi d’experimentació electroacústica, acusmàtica, d’improvisació i teatre sonor amb una trajectòria de més de 20 anys i que juntament amb Anne-James Chaton dirigeix el festival Sonorités de Montpellier. Amb col·laboracions amb Luc Ferrari, Catherine Jauniaux i tocats per un nomadisme geogràfic irrefrenable que els ha dut a trepitjar mig món, en el seu treball l’escriptura, el so i l’espai s’intersequen i formen hipnòtics laberints que permeten al viatger accedir-hi des de múltiples vies, amb la seguretat que perdre-s’hi suposa trobar-se amb una experiència inèdita i gairebé màgica. Com la de ser el primer a posar els peus a un continent ignot.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Bajo este nombre se esconde el dúo formado por Carole Rieussec y Jean-Christophe Champs, un binomio de experimentación electroacústica, acusmática, de improvisación y teatro sonoro con una trayectoria de más de 20 años y que junto con Anne-James Chaton dirige el festival Sonorités de Montpellier. Con colaboraciones con Catherine Jauniaux y Luc Ferrari y tocados por un nomadismo geográfico irrefrenable que los ha llevado a pisar medio mundo, en su trabajo la escritura, el sonido y el espacio se intersecan y forman hipnóticos laberintos que permiten al viajero acceder a él desde múltiples vías, con la seguridad de que perderse ahí supone encontrarse con una experiencia inédita y casi mágica. Como la de ser el primero en poner los pies en un continente ignoto.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Behind this name lies Carole Rieussec and Jean-Christophe Champs, a duo who work on electroacoustic experimentation, acousmatics, improvisation and sound theatre in a career that spans more than twenty years and also includes co-directing the Sonorités festival in Montpellier along with Anne-James Chaton.With collaborations with Luc Ferrari and Catherine Jauniaux, they’re touched by an overwhelming nomadic urge that has led them to set foot on half the planet, mix writing, sound and space in their work and from hypnotic labyrinths that allow travellers several different ways in, with the certainty that losing ones way there will also entail coming across a new and almost magical experience. Like being the first to set foot in an undiscovered continent.</p>
<h6>I A CONTINUACIÓ, 2 HORES DE MÚSICA SEL·LECCIONADA PER L’EQUIP DE GRÀCIA TERRITORI SONOR (EL SERVEI DE BARRA ROMANDRÀ OBERT)</h6>
<h6><em>Y A CONTINUACIÓN, 2 HORAS DE MÚSICA SELECCIONADA POR EL EQUIPO DE GRÀCIA TERRITORI SONOR (EL SERVICIO DE BARRA PERMANECERÁ ABIERTO)</em></h6>
<h6><strong>AND AFTERWARDS, 2 HOURS OF MUSIC SELECTED BY THE GRÀCIA TERRITORI SONOR’S STAFF (THE BAR SERVICE WILL REMAIN OPEN)</strong></h6>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>LEM EMANACIONS 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/lem-emanacions-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/lem-emanacions-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:05:42 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1544</guid>
		<description><![CDATA[LEM EMANACIONS 1 Les LEM-emanacions exploren mons paral·lels de l’escena local d’aquesta ciutat. Una altra escena no tan evident formada per cèl·lules sonores que cerquen la concreció del metall i els espectres de l’espai profund. emanació CUZO El projecte de Cuzo, integrat per Jaume Pantaleón (ex 12twelve), Pep Caravante (també a Warchetype) i Álvaro Gallego (ex QA’A) és sens dubte una de les propostes de directe més catártiques i entregades de la ciutat. Una formació cimentada en la més estricta i apassionada honestedat sonora, que...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h4><strong>LEM EMANACIONS 1</strong></h4>
<p><strong><br />
</strong>Les LEM-emanacions exploren mons<br />
paral·lels de l’escena local d’aquesta ciutat. Una altra escena no tan evident formada per cèl·lules sonores que cerquen la concreció del metall i els espectres de l’espai profund.</p>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/04/cartell_lem_emanacions_01_2010.jpg"><img class="size-full wp-image-665" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/04/cartell_lem_emanacions_01_2010.jpg?w=700" alt="The Hrönir Factory" /></a><br />
<strong><br />
</strong>emanació<br />
<strong>CUZO</strong><br />
El projecte de Cuzo, integrat per Jaume Pantaleón (ex 12twelve), Pep Caravante (també a Warchetype) i Álvaro Gallego (ex QA’A) és sens dubte una de les propostes de directe més catártiques i entregades de la ciutat. Una formació cimentada en la més estricta i apassionada honestedat sonora, que viu i transpira les seves composicions, robustes i instrumentals al·leacions de rock progressiu, psicodèl·lia, kraut i música descriptiva de cinema de terror dels setanta. Després del seu disc de debut, Amor y Muerte en la Tercera Fase, Cuzo prepara nous camins exploratoris a Otros Mundos, invocant ambientacions còsmiques a base de sintetitzadors i oscil·ladors que defu- gen la mera ornamentació i que brollen des de les mateixes vísceres de les peces, clavant les urpes als fonaments de la seva formació musical i emocional: de Jimi Hendrix a Blue Cheer, de Grand Funk Railroad a Dario Argento.<br />
emanació<br />
<strong>KVASAR</strong><br />
Si ens atenem a la definició que l’astrofísica proporciona dels quasars -L’acumulació de matèria a forats negres supermassius que dóna lloc a explosions de llum considerades les més poderoses de l’univers-, segurament ens farem una idea força aproximada del que aquesta formació integrada per exmembres de Muzak, Metamorfe, Three Fingers i Ufo Contact és capaç de desplegar damunt l’escenari: una energètica implosió de registres i tex- tures que transiten pel rock progressiu, la psicodèl·lia, el freejazz o l’avant-rock, teixint cúmuls de sonoritats còs- miques en què la física de la improvisació hi té un paper primordial. Emanacions de l’espai profund en estat pur.</p>
<h4><strong>LEM EMANACIONS 2</strong></h4>
<p>Les LEM-emanacions exploren mons<br />
paral·lels de l’escena local d’aquesta ciutat. Una altra escena no tan evident formada per cèl·lules sonores que cerquen l’exactitud del subconscient i la memòria del cosmos.</p>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/04/cartell_lem_emanacions_02_2010.jpg"><img class="size-full wp-image-666" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/04/cartell_lem_emanacions_02_2010.jpg?w=700" alt="The Hrönir Factory" /></a></p>
<p>emanació<br />
<strong>ATLETA</strong><br />
El projecte de Jaume Pantaleón i Jose Rosselló recupera les cendres roents de 12twelve, mítica formació de la que en van ser part integrant i decisiva, i en perllonga les seves fuetades a través d’un exercici que, com bé indi- ca el seu nom, té molt de musculosa maquinària, bevent amb el mateix esperit esportiu del krautrock, la psi- codèl·lia i l’experimentació electrònica i que, en el seu tour de force particular, aixeca els peus del terra i s’endin- sa en un viatge còsmic d’imprevisibles conseqüències. Un itinerari sonor rigorós com un mecanisme de rellot- geria, els engranatges del qual es mouen amb grans dosis de fibra, pols constant i el llampec cerebral com a únic dopatge.</p>
<p>emanació<br />
<strong>HUAN</strong><br />
Música primitivista i d’inspiració màgica, Huan és creat gairebé sense adonar-se’n per Víctor Hurtado, la força creativa darrere de Qa’a, en el 2007. El seu arsenal litúrgic inclou una instrumentació que va des de la viola elèc- trica, el piano i la flauta d’encantador de serps fins a plats de bateria, sintetitzadors modulars i instruments de creació pròpia. Les seves intervencions són un cafarnaüm de pulsions sexuals animalístiques, cervells rèptils, el noise zen, surrealisme i minimalisme. Una proposta visceral i viva, gairebé com un organisme; un organisme a voltes malalt, d’altres moribund i en alguns casos excitat, que hem descobert aquest any a festivals com Cap Sembrat, (((Gargall))) o el Sónar.</p>
<h6><strong>LEM EMANACIONS</strong></h6>
<h6><strong> </strong></h6>
<h6>17 de setembre 2010 / 17 de septiembre 2010 / 17th of september 2010</h6>
<h6> obertura portes 21 h. / apertura de puertas 21 h. / doors: 21h</h6>
<h6>concerts / conciertos: 22 h. LA FONTANA, Gran de Gràcia 190-192</h6>
<p><strong> </strong></p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Les LEM-emanacions exploren mons paral·lels de l’escena local d’aquesta ciutat. Una altra escena no tan evident formada per cèl·lules sonores que cerquen l’exactitud del subconscient i la memòria del cosmos. La segona edició de les <em>LEM-emanacions</em> presenta dos projectes irresistibles: la reencarnació de <strong><em>12twelve</em></strong> amb el projecte de José Rosselló i Jaume Pantaleón: <strong>Atleta</strong> i l’avatar més visceral de <strong><em>QA’A</em></strong>, amb Victor Hurtado i Ben O’Mahoney: <strong>Huan</strong>.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Las LEM-emanaciones exploran mundos paralelos de la escena local de esta ciudad. Otra escena no tan evidente formada por células sonoras que buscan la exactitud del subconsciente y la memoria del cosmos. La segunda edición de las <em>LEM-emanacions</em> presenta dos proyectos irresistibles: la reencarnación de <strong><em>12twelve</em></strong> con el proyecto de José Rosselló y Jaume Pantaleón: <strong>Atleta</strong> y el avatar más visceral de <strong><em>QA’A</em></strong>, con Victor Hurtado y Ben O’Mahoney: <strong>Huan</strong>.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>LEM-emanacions explores parallel worlds of this city’s local scene. Another scene that isn’t as visible and that is formed by sonic cells that search for the exactitude of the subconscious and the memory of the Cosmos. This second edition of <em>LEM-emanacions</em> presents two irresistable projects: the reencarnation of <strong><em>12twelve</em></strong> with José Rosselló and Jaume Pantaleón: <strong>Atleta</strong> and <strong><em>Qa’a</em></strong>‘s more visceral avatar, with Víctor Hurtado and Ben O’Mahoney: <strong>Huan</strong>.</p>
<p>&nbsp;</p>
<h5><strong>HUAN</strong></h5>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Música primitivista i d’inspiració màgica, Huan és creat gairebé sense adonar-se’n per Víctor Hurtado, la força creativa darrere de Qa’a, en el 2007. El seu arsenal litúrgic inclou una instrumentació que va des de viola elèctrica, el piano i la flauta d’encantador de serps fins a plats de bateria, sintetitzadors modulars i instruments de creació pròpia. Les seves intervencions són un cafarnaüm de pulsions sexuals animalístiques,  cervells rèptils, el noise zen, surrealisme i minimalisme. Una proposta visceral i viva, gairebé com un organisme; un organisme a voltes malalt, d’altres moribund i en alguns casos excitat, que ha estat present a festivals com Cap Sembrat, (((Gargall))) o el Sónar.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Música primitivista y de inspiración mágica, Huan es creado casi de forma inconsciente por Victor Hurtado, la fuerza creativa tras QA’A, en el 2007. Su arsenal litúrgico incluye una instrumentación que va desde la viola eléctrica, el piano y la flauta de encantador de serpientes hasta platos de batería, sintetizadores modulares e instrumentos de creación propia. Sus intervenciones son un compendio de pulsiones sexuales animísticas, cerebros reptilianos, el noise zen, surrealismo y minimalismo. Una propuesta visceral y viva, casi como un organismo; un organismo en ocasiones enfermo, en otras moribundo e incluso en algunos casos excitado, que ha estado presente en festivales como Cap Sembrat, (((Gargall))) o el Sónar.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Primitivistic music inspired by magic, Huan is created by Victor Hurtado, the creative force behind Qa’a, in 2007. His liturgical arsenal includes instruments from electric viola, piano and snake-charmer’s flute to cymbals, modular synths and self-made instruments. His interventions are a capernaum of animalistic sexual pulsations, the reptile brain, noise-zen, surrealism, free savagery and minimalism. A visceral and alive music that’s almost like a living organism, an organism that is at times sick, dying or excited and that we’ve been able to discover this year at festivals such as Cap Sembrat, ((Gargall)) and Sónar.</p>
<h5><strong>ATLETA</strong></h5>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>El projecte de Jaume Pantaleón i Jose Rosselló recupera les cendres roents de 12twelve, mítica formació de la que en van ser part integrant i decisiva, i en perllonga les seves fuetades a través d’un exercici que, com bé indica el seu nom, té molt de musculosa maquinària, bevent amb el mateix esperit esportiu del kraut rock, la psicodèl·lia i l’experimentació electrònica i que, en el seu tour de force particular, aixeca els peus del terra i s’endinsa en un viatge còsmic d’imprevisibles conseqüències. Un itinerari sonor rigurós com un mecanisme de rellotgeria, els engranatges del qual es mouen amb grans dosis de fibra, pols constant i el llampec cerebral com a únic dopatge.</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/lem-emanacions-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>IMPRONITS 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/impronits-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/impronits-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:04:38 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1542</guid>
		<description><![CDATA[IMPRO-NIT # 15 &#160; Aixònoéspànic + Nuno Rebelo &#160; Quicu Samsó: drums Albert Guitart: electric bass Victor Nubla: electric bass clarinet Nuno Rebelo: electric guitar &#160; dimecres / miércoles / wednesday 20 gener / enero / January 22h / 10 pm Elèctric BarTravessera de Gràcia 233, Gràcia – Barcelona &#160; Nuno Rebelo és un dels noms més rellevants de l’escena d’improvisació a Portugal i d’arreu del món. Guitarrista, compositor i explorador del so, ha treballat amb músics prou coneguts com Carlos Zïngaro, Hiroshi Kobayashi, Jakob Draminsky, Jean-Marc...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h3><strong>IMPRO-NIT # 15</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/17-impronit15.jpg"><img class="size-full wp-image-723" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/17-impronit15.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<p>&nbsp;</p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Nuno Rebelo</strong></h6>
<p>&nbsp;</p>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric bass clarinet</p>
<p>Nuno Rebelo: electric guitar</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday 20 gener / enero / January</p>
<p>22h / 10 pm Elèctric BarTravessera de Gràcia 233, Gràcia – Barcelona</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>Nuno Rebelo és un dels noms més rellevants de l’escena d’improvisació a Portugal i d’arreu del món. Guitarrista, compositor i explorador del so, ha treballat amb músics prou coneguts com Carlos Zïngaro, Hiroshi Kobayashi, Jakob Draminsky, Jean-Marc Montera,Le Quan Ninh, Michael Moore, Paolo Angeli, Sei Miguel, Ulrich Mitzlaff i els catalans Joan Saura i Xavier Maristany. Compta amb una extensa discografia i ha realitzat també bandes sonores i músiques per a dansa i teatre. Un veritable luxe tenir-lo entre nosaltres en aquesta Impronit.</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 16</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/18-impronit16.jpg"><img class="size-full wp-image-724" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/18-impronit16.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Christian Dergarabedian</strong></h6>
<p><strong> </strong></p>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric bass clarinet</p>
<p>Christian Dergarabedian: laptop, synt</p>
<p><strong> </strong></p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday17febrer / febrero / February</p>
<p>22h / 10 pm Elèctric BarTravessera de Gràcia 233<strong>, </strong>Gràcia – Barcelona</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Aixònoéspànic convida Christian Dergarabedian (Buenos Aires).</p>
<p>Christian Dergarabedian és un mestre del collage, compositor electroacústic, samplerista i improvisador, el nom del qual es troba al darrere d’alguns dels projectes més significatius i provocatius de la capital argentina, com ara Nuégado de Serpientes i els mítcs Reynols. Instal·lat a Europa des del 2001, ha emprés notables projectes en solitari (Earzumba, Lens Cleaner Trio…) i ha col·laborat amb músics de la talla de Damo Suzuki, Francisco López i Ernesto Díaz Infante. Ha publicat una vintena de discs en segells de tot el món.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Aixònoéspànic invita a Christian Dergarabedian (Buenos Aires).</p>
<p>Christian Dergarabedian es un maestro del collage,</p>
<p>compositor electroacústico, samplerista e improvisador, cuyo nombre podemos encontrar detrás de algunos de los proyectos más significativos y provocativos de la capital argentina, como Nuégado de Serpientes y los mítcos Reynols. Instalado en Europa desde 2001, ha emprendido notables proyectos en solitario (Earzumba, Lens Cleaner Trio …) y ha colaborado con músicos de la talla de Damo Suzuki, Francisco López y Ernesto Díaz Infante. Ha publicado una veintena de discos en sellos de todo el mundo.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Aixònoéspànic invites Christian Dergarabedian (Buenos Aires).</p>
<p>Christian Dergarabedian is a master of collage,</p>
<p>electroacoustic composer, samplerist and improviser, whose name can be found behind some of the most significant and provocative projects from Buenos Aires, like Nuégado de Serpientes and the mythical Reynols. Based in Europe since 2001, has undertaken remarkable solo projects  (Earzumba, Lens Cleaner Trio…) and has collaborated with musicians like Damo Suzuki, Francisco López and Ernesto Díaz Infante. He has published twenty records thru different labels around the world.</p>
<h5></h5>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 17</strong></h3>
<p><strong> </strong></p>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/19-impronit17.jpg"><img class="size-full wp-image-725" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/19-impronit17.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Joan Saura</strong></h6>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric clarinet</p>
<p>Joan Saura: sampler</p>
<p><strong> </strong></p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday 24 març / marzo / March</p>
<p>22h / 10 pm Elèctric Bar Travessera de Gràcia 233<strong>, </strong>Gràcia – Barcelona</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<h6>Aixònoéspànic convida Joan Saura</h6>
<p>Aquesta Impronit tenim com a convidat Joan Saura, un dels noms claus de les músiques d’exploració en les darreres dècades en aquesta ciutat, des dels precursors Blay Tritono, passant pels imprescindibles Koniec, fins als seus projectes més recents, com ara Pole Pole i Araki. Precursor i explorador, improvisador d’alt nivell, que ha col·laborat amb els noms més rellevants de l’escena internacional, compositor de gran personalitat i samplerista convençut, Saura pujarà a l’escenari de l’Elèctric amb els Aixònoéspànic, en la que serà sens dubte, una nit imprescindible.</p>
<p><em> </em><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invita a Joan Saura</h6>
<p>En esta Impronit tenemos como invitado a Joan Saura, uno de los nombres clave de las músicas exploratorias en las últimas décadas en esta ciudad, desde los precursores Blay Tritono pasando por los indispensables Koniec hasta sus más recientes proyectos, como Pole Pole y Araki. Precursor y explorador, improvisador de alto nivel que ha colaborado con los nombres más relevantes de la escena internacional, compositor de gran personalidad y samplerista convencido, Saura subirá al escenario del Elèctric junto a los Aixònoéspànic en la que será, sin duda, una noche imprescindible.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invites Joan Saura</h6>
<p>This Impronit we have as guest Joan Saura, one of the key names of the exploratory musics in the last decades in this city, from the precursors Blay Tritono, passing through the indispensable Koniec, until his more recent projects, like Pole Pole and Araki. Precursor and explorer, improviser of high level which has collaborated with the most relevant names of the international scene, composer of great personality and convinced samplerist, Saura will rise to the stage of the Electric Bar with Aixònoéspànic, in what will be, undoubtedly, an unavoidable night.</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 18</strong></h3>
<p><strong> </strong></p>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/20-impronit18.jpg"><img class="size-full wp-image-726" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/20-impronit18.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Eduard Altaba</strong></h6>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric clarinet</p>
<p>Eduard Altaba: double bass</p>
<p><strong> </strong></p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday21abril / abril / April</p>
<p>22h / 10 pmElèctric BarTravessera de Gràcia 233<strong>, </strong>Gràcia – Barcelona</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<h6>Aixònoéspànic convida Eduard Altaba</h6>
<p>Eduard Altaba té un historial que és com una guia de les millors bandes de l’underground d’aquell altre underground que es va dir “música laietana”: Bueyes Madereros, Blay Tritono, Moisés Moisés, Tropopausa… és a dir, les joies amagades de l’experimentació a Barcelona dels setanta i els vuitanta. Ha improvisat amb John Zorn i Butch Morris i forma part actualment de la Banda d’Improvisadors de Barcelona i del super-grup Les Anciens. Per tant, un super-convidat que a més, té un so únic i un estil inimitable.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invita a Eduard Altaba</h6>
<p>Eduard Altaba tiene un historial que es como una guia de las mejores bandas del underground de aquel otro underground que se llamó “música laietana”: Bueyes Madereros, Blay Tritono, Moisés Moisés, Tropopausa… es decir, las joyas escondidas de la experimentación en Barcelona de los setenta y los ochenta. Ha improvisado con John Zorn y Butch Morris y forma parte actualmente de la Banda d’Improvisadors de Barcelona y del super-grupo Les Anciens. Por tanto, un super-invitado que, además, tiene un sonido único y un estilo inimitable.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invites Eduard Altaba</h6>
<p>Eduard Altaba has a history that could be considered a guide of the best underground bands-of that other kind of underground that was called “laietana music”- such as Bueyes Madereros, Blay Tritono, Moisés Moisés, Tropopausa…that is to say hidden treasures of the experimental scene from Barcelona that began in the 70’s and 80’s. He has improvised with John Zorn and Butch Morris and is currently a part of the “Banda d’Improvisadors de Barcelona” (Band of Improvisers from Barcelona) and the super group Les Anciens. Therefore a super guest with a very unique sound and an inimitable style.</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 19</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/21-impronit19.jpg"><img class="size-full wp-image-727" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/21-impronit19.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Carme Garrigó</strong></h6>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric bass clarinet</p>
<p>Carme Garrigó: vibraphone and assorted percussion</p>
<p>dimecres / miércoles / Wednesday 19 maig / mayo / May</p>
<p>22h / 10 pm Elèctric Bar, Travessera de Gràcia 233, Gràcia – Barcelona</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<h6>Aixònoéspànic convida Carme Garrigó</h6>
<p>D’ella s’ha dit que veure-la en directe és com assistir als treballs de Vulcano, forjant el metall a cops precisos, donant forma a la matèria amb tanta força com delicadesa i creant un singular univers de</p>
<p>figures úniques. Són molts els registres de la percussionista Carme Garrigó, dissenyant els seus propis espectacles, estrenant repertori contemporani i participant en diverses orquestres i grups. Comptar amb el seu talent i la seva intuïció en aquesta Impronit és un privilegi. No us la perdeu.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invita a Carme Garrigó</h6>
<p>De ella se ha dicho que verla en directo es como asistir a los trabajos de Vulcano, forjando el metal a golpes precisos, dando forma a la materia con tanta fuerza como delicadeza y creando un singular universo de figuras únicas. Son muchos los registros de la percusionista Carme Garrigó, diseñando sus propios espectáculos, estrenando repertorio contemporáneo y participando en diversas orquestas y grupos. Contar con su talento y su intuición en esta Impronit es un privilegio. No os la perdáis.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invites Carme Garrigó</h6>
<p>Seeing this artist live is like attending the works of Vulcano forging metal in precise knocks, giving form to the matter with both force and delicacy and creating a singular universe of unique figures. The many registers of percussionist Carme Garrigó include designing her own shows, releasing contemporary repertoire and participating in several orchestras and groups. To have her talent and intuition in this Impronit is a privilege. Not to be missed!</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 20</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/22-impronit20.jpg"><img class="size-full wp-image-728" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/22-impronit20.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Juan Matos Capote</strong></h6>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric clarinet</p>
<p>Juan Matos Capote: dispositius electrònics</p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday 30 juny / junio / June</p>
<p>22h / 10 pm Elèctric Bar, Travessera de Gràcia 233, Gràcia – Barcelona</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<h6>Aixònoéspànic convida Juan Matos Capote</h6>
<p>El convidat d’aquesta impronit és Juan Matos Capote, pioner de les tècniques de “circuit bending” a Espanya. Treballa amb dispositius electrònics a partir d’aparells domèstics modificats, basant-se en el comportament aleatori d’aquests circuits i en les seves possibilitats de control. Ha treballat amb Reed Ghazala i Pauline Oliveros als Estats Units i des de fa uns mesos ha instal·lat a Barcelona la seu del seu segell Circuit Torçat.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invita a Juan Matos Capote</h6>
<p>El invitado de esta impronit es Juan Matos Capote, pionero de las técnicas de “circuit bending” en España. Trabaja con dispositivos electrónicos a partir de aparatos domésticos modificados, basándose en el comportamiento aleatorio de estos circuitos y sus posibildades de control. Ha trabajado con Reed Ghazala y Pauline Oliveros en los Estados Unidos y desde hace unos meses ha instalado en Barcelona la sede de su sello Circuit Torçat.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invites Juan Matos Capote</h6>
<p>The guest for this evening’s Impronit is Juan Matos Capote, pioneer of circuit bending techniques in Spain. He works with electronics obtained from modified household appliances using the random behaviour of these circuits and the possibilities of control. Capote has collaborated with Reed Ghazala and Pauline Oliveros in the USA and in recent months has established the head office of his label Circuit Torçat in Barcelona.</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 21</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/23-impronit21.jpg"><img class="size-full wp-image-729" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/23-impronit21.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<p><strong> </strong></p>
<h6><strong>Aixònoéspànic</strong> + <strong>Evru</strong></h6>
<p>Quicu Samsó: drums</p>
<p>Albert Guitart: electric bass</p>
<p>Victor Nubla: electric clarinet</p>
<p>Evru: mini-moog</p>
<p><strong> </strong></p>
<p>dimecres / miércoles / wednesday21juliol / julio / July</p>
<p>22h / 10 pmElèctric Bar<strong>, </strong>Travessera de Gràcia 233<strong>, </strong>Gràcia – Barcelona</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<h6>Aixònoéspànic convida Evru</h6>
<p>L’última Impronit de l’estiu té un convidat excepcional: Evru (abans conegut com a Zush), que es defineix com a artista, científic i místic (artciemist), i que ha generat des de l’Estat Mental d’Evrugo una obra impressionant que beu de la màgia, la neurociència i el cos humà. Aquest creador del concepte psicomanualdigital potser és menys conegut per la seva obra sonora, tot i que aquesta no és menor: un LP i gires a finals dels 80 amb el grup Zush-Tres, i nombroses col·laboracions amb Victor Nubla, Peter Gabriel, Pascal Comelade, Tres, etc. Evru, improvisador i mestre del mini-moog i, per tant, l’Estat Mental d’Evrugo, s’intersecten aquesta nit amb Aixònoéspànic.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invita a Evru</h6>
<p>La última Impronit del verano tiene un invitado excepcional: Evru (antes conocido como Zush), que se define como artista, científico y místico (artciemist), y que ha generado desde el Estado Mental de Evrugo una obra impresionante que bebe de la magia, la neurociencia i el cuerpo humano. Este creador del concepto psicomanualdigital quizá es menos conocido por su obra sonora, aunque ésta no es menor: un LP y giras a finales de los 80 con el grupo Zush-Tres, y numerosas colaboraciones con Victor Nubla, Peter Gabriel, Pascal Comelade, Tres, etc. Evru, improvisador y maestro del mini-moog y, por tanto, el Estado Mental de Evrugo, se intersectan esta noche con Aixònoéspànic.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>Aixònoéspànic invites Evru</h6>
<p>The last impronit of the season has an exceptional guest: Evru (previosuly known as Zush) that defines himself as an artist, scientist and mistic (artchemist).  Through the “Evrugo Mental State” ) he has generated impressive works that are inspired by magic, neuroscience and the human body. The creator of the psicomanualdigital concept is perhaps lesser known for his sonic works although they are in no way less in number than the rest of his works: an LP and tours at the end of the 80’s with the Zush-Tres band and many col.laborations with Victor Nubla, Peter Gabriel, Pascal Comelade, Tres, etc. Evru, improviser and master of the mini-moog and of the Evrugo Mental State will intersect with Aixònoéspànic this evening.</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 22 (LEM)</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/24-impronit22.jpg"><img class="size-full wp-image-730" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/24-impronit22.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<p>&nbsp;</p>
<h6><strong> ALESSANDRA PATRUCCO + ARNAU SALA + JAVIER ABAD</strong></h6>
<h6>Torino / Manresa / Barcelona</h6>
<p>dimecres 20 d’octubre / miércoles 20 de octubre</p>
<p>22 h Elèctric Bar, Travessera de Gràcia, 233</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>A partir d’aquesta edició d’octubre Impronit obren el seu format per a acollir cada nit una proposta col•lectiva sempre diferent, cercant així la multiplicació d’universos i exploracions. En aquest LEM, la Impronit s’obre també a la veu i les seves mutacions amb la presència de l’artista italiana Alessandra Pattrucco, hàbil i enèrgica en la creació de jardins fonètics d’imprevisibles textures on el contagi amb l’electrònica i els objectes hi té també una notable empremta. Amb ella, la bateria d’Arnau Sala (Les Aus, Bèstia Ferida) i el fagot de Javier Abad (Freenètics) construiran un camp de possibilitats; el resultat, instantani.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>A partir de esta edición de octubre las Impronit abren su formato para acoger cada noche una propuesta colectiva siempre distinta, procurando así la multiplicación de universos y exploraciones. En este LEM, la Impronit se abre también a la voz y sus mutaciones con la presencia de la artista italiana Alessandra Pattrucco, hábil y enérgica en la creación de jardines fonéticos de imprevisibles texturas donde el contagio con la electrónica y los objetos deja también una notable huella. Con ella, la batería de Arnau Sala (Les Aus, Bèstia Ferida) y el fagot de Javier Abad (Freenètics) construirán un campo de posibilidades; el resultado, instantáneo</p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 23</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/25-impronit23.jpg"><img class="size-full wp-image-731" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/25-impronit23.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<p><strong> </strong></p>
<p>17 de novembre de 2010</p>
<p>a les 22 h. Elèctric Bar, Travessera de Gràcia 133</p>
<p><strong>Lina Bautista</strong> – electrònica, guitarra</p>
<p><strong>Anki Toner</strong> – cds</p>
<p><strong>Jose Rosselló</strong> – bateria</p>
<p><strong>Neir </strong>aka<strong> Anthony Carcone</strong> – eclectic guitar</p>
<p><em>CATALÁ</em></p>
<p>Lina Bautista (Bogotá) és artista resident de Gràcia Territori Sonor aquest any amb el projecte Linalab. Anki Toner (ex-Superelvis i el cinquanta per cent d’Ankitoner Metamars) amb la seva factoria de profanació de cd’s. Jose Rosselló, el bateria dels mítics 12twelve, ara concentrat en els projectes Faraón i Atleta. Anthony Carcone, artista sonor anglo-francès, experimentador dins el col·lectiu Brocante Sonore. Quatre personalitats musicals tan intenses com diferents, es troben per primer cop per a regalar-nos una sessió d’improvisació inaudita. No us ho perdeu.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p>Lina Bautista (Bogotá) es artista residente de Gràcia Territori Sonor este año con el proyecto Linalab. Anki Toner (ex-Superelvis y el cincuenta por ciento de Ankitoner Metamars) con su factoría de profanación de cd’s. Jose Rosselló, el bateria de los míticos 12twelve, ahora concentrado en los proyectos Faraón y Atleta. Anthony Carcone, artista sonoro anglo-francés, experimentador dentro del colectivo Brocante Sonore. Cuatro personalidades musicales tan intensas como diferentes, se encuentran por primera vez para regalarnos una sesión de improvisación inaudita. No os la perdáis.</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<p>Lina Bautista (Bogotá) is a resident artist of Gràcia Territori Sonor this year with her project Linalab. Anki Toner (ex-Superelvis and 50% of Ankitoner Metamars) with his cd profanation factory. Jose Rosselló, drummer from the great 12twelve and now immersed in projects Faraón and Atleta. Anthony Carcone, anglo-french sound artist and experimenter in the Brocante Sonore collective. Four musical personalities as intense as they are different meet for the first time to present us with an outrageus session of improvisation. Don’t miss it.</p>
<p><em> </em></p>
<h3><strong>IMPRO-NIT # 24</strong></h3>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/26-impronit24.jpg"><img class="size-full wp-image-732" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/26-impronit24.jpg?w=700" alt="the hrönir factory" /></a></p>
<p><em> CATALÀ</em></p>
<p><strong>Carola Ortiz</strong> -clarinet, clarinet baix, veu</p>
<p><strong>Marc Egea</strong> – viola de roda, tárogáto</p>
<p><strong>Leo Bettinelli</strong> – artefactes</p>
<p>22 de desembre de 2010</p>
<p>22 h. Elèctric Bar, Travessera de Gràcia 133</p>
<p>Una nova edició de les impronits, on es troben tres músics de trajectòries ben diferents pero coincidents, per primera vegada en aquest laboratori d’improvisació. Benvinguts a l’instantani.</p>
<p><em>breus biografies dels convidats:</em></p>
<p>Carola Ortiz està habituada a teixir una cosmogonia musical en què conflueixen universos com la improvisació, l’electrònica, la performance o les músiques del món, l’ensamblatge dels quals discorre sempre per camins en què el so adquireix qualitats gairebé sinestèsiques: cromàtic, tàctil, aromàtic… Ha treballat amb artistes com Fanny Roz o Maria Rodés, i el darrer dels seus projectes demiúrgics l’ha unit amb el guitarrista argentí Guillermo Rizzotto en el duet LUMMM, que actuà al darrer dispositiu LEM i que ha estat present també al Festival de Jazz de Barcelona.</p>
<p>Marc Egea ha convertit la instrumentació antiga en un camp de possibilitats en què la tradició i els presents i futurs possibles es transmuten uns als altres sense perdre ni un bri de caràcter. Músic habitual en l’escena d’improvisació a Barcelona, és membre de la Banda d’Improvisadors de Barcelona, dels projectes Maram Trio i Kaulakau i de tot un seguit de join ventures amb músics d’arreu del món com Hayden Chisholm, Tom Chant o Peter Skuce, amb qui treballa estratègies per a noves formes d’entendre la música fortuïta i les serendípies sonores. També ha multiplicat la seva activitat en d’altres terrenys de la mà d’artistes visuals com Dionís Escorsa o escriptors com Albert Roig.</p>
<p>Leo Bettinelli es formà a la seva Argentina natal en el camp de l’electroacústica, territori al que progressivament feu convergir amb d’altres espais d’expressió com les arts escèniques (amb més d’una dotzena d’espectacles) o la instal·lació. Endinsat també en els mitjans audiovisuals amb treballs fotogràfics i per a cinema, ha col·laborat amb músics com Juan Matos Capote i ha participat en els Des-Conciertos de 25 Hombres, disgregant també la seva inquietut per l’experimentació en múltiples projectes com Karmanoise o Gürtchi ku Tuhnz i en la gestació dels cicles Niños Consentidos.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<p><strong>Carola Ortiz</strong> – clarinete, clarinete bajo, voz</p>
<p><strong>Marc Egea</strong> – zanfona, tárogáto</p>
<p><strong>Leo Bettinelli</strong> – artefactos</p>
<p>22 de diciembre de 2010</p>
<p>22 h. Elèctric Bar, Travessera de Gràcia 133</p>
<p>Una nueva edición de las Impronits, en la que se dan cita, por primera vez en este laboratorio de improvisación, tres músicos de trayectorias distintas pero coincidentes. Bienvenidos a lo instantáneo.</p>
<p><em>Breves biografías de los invitados:</em></p>
<p>Carola Ortiz está acostumbrada a tejer una cosmogonía musical en la que confluyen universos como la improvisación, la electrónica, la performance o las músicas del mundo, el ensamblaje de los cuales discurre siempre por caminos en los que el sonido adquiere cualidades casi sinestésicas: cromático, táctil, aromático… Ha trabajado con artistas como Fanny Roz o Maria Rodés, y el último de sus proyectos demiúrgicos la ha unido al guitarrista argentino Guillermo Rizzotto en el dúo LUMMM, que actuó en el último dispositivo LEM y que ha estado también presente en el Festival de Jazz de Barcelona.</p>
<p>Marc Egea ha convertido la instrumentación antigua en un campo de posibilidades en el que la tradición y los presentes y futuros posibles se transmutan unos a otros sin perder ni un ápice de su carácter. Músico habitual en la escena de improvisación de Barcelona, es miembro de la Banda d’Improvisadors de Barcelona, de los proyectos Maram Trio y Kaulakau y de una serie de join ventures con músicos de todo el mundo como Hayden Chisholm, Tom Chant o Peter Skuce, con quienes trabaja estrategias para nuevas formas de entender la música fortuíta y las serendípias sonoras. También ha multiplicado su actividad en otros terrenos de la mano de artistas visuales como Dionís Escorsa o de poetas como Albert Roig.</p>
<p>Leo Bettinelli se formó en su Argentina natal en el campo de la electroacústica, territorio que hizo converger progresivamente con otros espacios de expresión como las artes escénicas (con más de una docena de espectáculos) o la instalación. Adentrado también en los medios audiovisuales con trabajos fotográficos y para cine, ha colaborado con músicos como Juan Matos Capote y ha participado en los Des-Conciertos de 25 Hombres, disgregando su inquietud por la experimentación en múltiples proyectos como Karmanoise o Gürtchi ku Tuhnz y en la gestación de los ciclos Niños Consentidos.</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/impronits-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>ÀGAPE 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/agape-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/agape-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:03:25 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1540</guid>
		<description><![CDATA[Barcelona / Sant Lluís / Selva de Mar diumenge 17 d’octubre 13 h Casa Almirall, Joaquin Costa, 33 Aquesta edició del dispositiu multisensorial Àgape té un context molt especial, ja que coincideix amb el 150è aniversari de la Casa Almirall. I com que efemèrides d’aquest tipus mereixen una ritualística i uns oficiants a l’alçada, aquest any la sinestèsia musicopoeticogastronòmica arriba de la mà d’uns convidats tocats en la majoria per l’encanteri de la tramuntana. Enric Cervera, alquimista sonor desacomplexat que formà part de projectes històrics...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h6>Barcelona / Sant Lluís / Selva de Mar</h6>
<h6>diumenge 17 d’octubre</h6>
<h6>13 h Casa Almirall, Joaquin Costa, 33</h6>
<p>Aquesta edició del dispositiu multisensorial Àgape té un context molt especial, ja que coincideix amb el 150è aniversari de la Casa Almirall. I com que efemèrides d’aquest tipus mereixen una ritualística i uns oficiants a l’alçada, aquest any la sinestèsia musicopoeticogastronòmica arriba de la mà d’uns convidats tocats en la majoria per l’encanteri de la tramuntana. Enric Cervera, alquimista sonor desacomplexat que formà part de projectes històrics com Tropopausa, Naïf i, actualment, Les Anciens, compartirà efluvis amb Joana Brabo, micropoetessa de macrotalent i part indispensable d’Anna Blume Fan Club. Amb ells, Pere Pina i Ramon Solé, melòmans gastronòmics i amfitrions de la conxorxa. Salut i àgape!</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/agape-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>ECLÍPTICA 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/ecliptica-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/ecliptica-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:02:23 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1538</guid>
		<description><![CDATA[DISSABTE 17 DE JULIOL DE 2010 A LES 22 h. OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE CASTELLTALLAT ENTRADA LLIURE i A L’AIRE LLIURE en concert LUCIUS WORKS HERE CHRISTIAN DERGARABEDIAN + visita a l’observatori telescopis per a observar el cel servei de bar &#160;]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h6><a href="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/wp-content/uploads/2014/12/flyer_ecliptica_2010_recto-719x1024.jpg"><img class="aligncenter wp-image-1923" src="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/wp-content/uploads/2014/12/flyer_ecliptica_2010_recto-719x1024.jpg" alt="flyer_ecliptica_2010_recto-719x1024" width="500" height="712" /></a></h6>
<h6>DISSABTE 17 DE JULIOL DE 2010 A LES 22 h.</h6>
<h6>OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE CASTELLTALLAT</h6>
<h6>ENTRADA LLIURE i A L’AIRE LLIURE</h6>
<h6></h6>
<p>en concert</p>
<h6><strong>LUCIUS WORKS HERE</strong></h6>
<h6><strong>CHRISTIAN DERGARABEDIAN</strong></h6>
<h6><strong>+</strong></h6>
<h6></h6>
<h6><strong>visita a l’observatori</strong></h6>
<h6><strong>telescopis per a observar el cel</strong></h6>
<h6><strong>servei de bar</strong></h6>
<p><a href="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/wp-content/uploads/2014/12/flyer_ecliptica_2010_verso-720x1024.jpg"><img class="aligncenter wp-image-1929" src="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/wp-content/uploads/2014/12/flyer_ecliptica_2010_verso-720x1024.jpg" alt="flyer_ecliptica_2010_verso-720x1024" width="500" height="711" /></a></p>
<p>&nbsp;</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/ecliptica-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>DOMUS 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/domus-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/domus-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:01:31 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1536</guid>
		<description><![CDATA[GRÀCIA TERRITORI SONOR I L’ILLA DIAGONAL  HAN ACTIVAT DOMUS (o com convertir l’edifici de Moneo-Solà Morales en un instrument sonor) &#160; EL 27 DE MAIG DE 2010 DOMUS aporta una nova reflexió i una nova aplicació en les relacions entre el so i l’espai arquitectònic. Un dispositiu que proporciona un entorn sonor inèdit a una tipologia d’espai com és un centre comercial, en una operació sense precedents en aquest tipus d’equipaments. Fer més habitable aquest espai no suposa convertir-lo en el banc de proves d’experiments de conductisme psicològic ni tampoc en abocador de ràdio-fòrmules, sinó...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h6><strong>GRÀCIA TERRITORI SONOR</strong> I <strong>L’ILLA DIAGONAL </strong></h6>
<h6>HAN ACTIVAT</h6>
<h1><strong>DOMUS</strong></h1>
<h6>(o com convertir l’edifici de Moneo-Solà Morales en un instrument sonor)</h6>
<h6></h6>
<p>&nbsp;</p>
<h6>EL 27 DE MAIG DE 2010</h6>
<p><strong>DOMUS</strong> aporta una nova reflexió i una nova aplicació en les relacions entre el so i l’espai arquitectònic.</p>
<p>Un dispositiu que proporciona un entorn sonor inèdit a una tipologia d’espai com és un centre comercial, en una operació sense precedents en aquest tipus d’equipaments.</p>
<p>Fer més habitable aquest espai no suposa convertir-lo en el banc de proves d’experiments de conductisme psicològic ni tampoc en abocador de ràdio-fòrmules, sinó permetre que cada un dels seus segments, llocs de pas i punts de trobada dugui el visitant a tenir la certesa de que està “habitant” aquell lloc.</p>
<p>No es tracta d’un dispositiu musical, sinó d’una aplicació informàtica que consta d’un conjunt de programacions matemàtiques on es barregen l’atzar, el càlcul probabilístic, la síntesi d’àudio, els enregistraments concrets i les modificacions electròniques de tots ells basat en l’estudi particular de l’arquitectura i usos de l’espai i la recollida de dades externes via sensors, aplicada a l’equipament tècnic sonor prèviament instal·lat a l’edifici.</p>
<p>El resultat d’aquesta aplicació és un sistema sonor autogenerador que, instal·lat de forma permanent a l’illa Diagonal, dialoga constantment amb el seu entorn, proporcionant un fluxe de situacions acústiques en constant modificació.</p>
<p><strong>DOMUS</strong> ha estat concebut per Gràcia Territori Sonor per a L’illa Diagonal.</p>
<p>L’any 2008 va començar el procés de conceptualització i anàlisi. Enguany s’han dut a terme els treballs de recerca, documentació, disseny del dispositiu i proves experimentals, que van culminar amb la desconnexió del terminal de fil musical i la posada en marxa de <strong>DOMUS</strong> en fase de proves el passat 31 de març. El 27 de maig de 2010, <strong>DOMUS</strong> va ser activat completament i presentat  a la premsa.</p>
<p>disseny del dispositiu:</p>
<p>anàlisi i concepte acústic: <strong>Albert Guitart</strong></p>
<p>anàlisi informàtic i programació: <strong>Ignacio Lois</strong></p>
<p>anàlisi i concepte arquitectònic: <strong>Ramon Faura</strong></p>
<p>realització: <strong>Albert Guitart, Ignacio Lois, Ramon Faura</strong></p>
<p>producció, recerca, documentació: <strong>Gràcia Territori Sonor </strong>(<strong>Sebastià Jovani, Lucy Tcherno Ivanenko, SIlvia Mura</strong>)</p>
<p>concepte i direcció del projecte: <strong>Gràcia Territori Sonor </strong>i<strong> L’illa Diagonal </strong>sobre una idea de<strong> Victor Nubla </strong>i<strong> Andrés Torres.</strong></p>
<h6>ubicació: L’illa Diagonal – Av. Diagonal 557 (Barcelona)</h6>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/domus-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>ALTRES ACTIVITATS 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/altres-activitats-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/altres-activitats-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 18:00:24 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1534</guid>
		<description><![CDATA[FESTA DE SUPORT A RÀDIO PICA / FIESTA DE APOYO A RÀDIO PICA / SUPPORTING FEST FOR RÀDIO PICA   MACROMASSA · BÈSTIA FERIDA · 25 HOMBRES ·  MOTOR COMBO · ANKI TONER · NÉBOA · ZA! ·  MARTÍ SALES · DAVID CASTILLO · USTED ES UN COLECTIVO ·  MIL PESETAS · TORNASOL + PEPINO ·  LE PETIT RAMON · ACCIDENTS POLIPOÈTICS ·  ANNA BLUME FAN CLUB · JAUME BALAGUERÓ &#38; SOL LAGARTO divendres / viernes / Friday5març / marzo / March de 20 h. fins a les 2...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h4><strong>FESTA DE SUPORT A RÀDIO PICA / FIESTA DE APOYO A RÀDIO PICA / SUPPORTING FEST FOR RÀDIO PICA</strong></h4>
<p><a href="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/cartell_pica.gif"><img class="size-full wp-image-656" src="https://actionsgts.files.wordpress.com/2014/03/cartell_pica.gif?w=700" alt="Guillem Cifré / The Hrönir Factory" /></a></p>
<h6><strong> </strong></h6>
<h6><strong>MACROMASSA · BÈSTIA FERIDA · 25 HOMBRES · </strong></h6>
<h6><strong>MOTOR COMBO · ANKI TONER · NÉBOA · ZA! · </strong></h6>
<h6><strong>MARTÍ SALES · DAVID CASTILLO · USTED ES UN COLECTIVO · </strong></h6>
<h6><strong>MIL PESETAS · TORNASOL + PEPINO · </strong></h6>
<h6><strong>LE PETIT RAMON · ACCIDENTS POLIPOÈTICS · </strong></h6>
<h6><strong>ANNA BLUME FAN CLUB · JAUME BALAGUERÓ &amp; SOL LAGARTO</strong></h6>
<p>divendres / viernes / Friday5març / marzo / March</p>
<p>de 20 h. fins a les 2 de la matinada<strong> / </strong>desde las 20 h. hasta las 2 de la madrugada<strong> / </strong>from 8 pm to 2 am</p>
<p>La Fontana<strong>, </strong>Gran de Gràcia 190-192<strong>, </strong>Gràcia – Barcelona</p>
<h6><strong>EXPERIMENTEM AMB L’ART, LA CALDERA, TRAGANTDANSA, GRÀCIA TERRITORI SONOR i SALADESTAR</strong></h6>
<h6><strong>presenten tres</strong></h6>
<h2><strong>DIES DE NODES</strong></h2>
<h6>UNA MARATÓ D’ART A LA VILA DE GRÀCIA</h6>
<h6><em>divendres 28 de maig de 2010</em></h6>
<p><strong>7×3 (2)</strong></p>
<p>Edicions i altres objectes del projectes que integren l’espai de Santa Eulalia 21-1er:</p>
<p><em>de 18h a 22h aSaladestarcarrer Santa Eulàlia 21-1er</em></p>
<p><strong>Todojunto, </strong><a href="http://Documento.be/"><strong>Documento.be</strong></a><strong>, La fanzinoteca ambulant, The Clorofilas i Saladesta</strong>r.</p>
<p><em>a les 22h aSaladestar<strong> </strong>carrer Santa Eulàlia 21-1er</em></p>
<p><strong>Els macarrons són bons</strong></p>
<p>Deliciós concert de butxaca d’aquest grup de Reus amb un tast de macarrons amb bolets i presentació del fanzine Líquens i fongs.</p>
<p><strong><em>dissabte 29 de maig de 2010</em></strong></p>
<p><em>de 10 a 14h (dissabte i diumenge) a tragantDansacarrer Reig i Bonet 23</em></p>
<p><strong>João Costa Lima</strong></p>
<p>Taller de composició (possibilitats de creació): acció, moviment, paraula</p>
<p>Taller dirigit a ballarins, actors, performers i qualsevol persona interessada en composició i comunicació.</p>
<p><em>a les 11h aExperimentem amb l’ART carrer Torrijos 68</em></p>
<p><strong>Disseccions Oníriques</strong></p>
<p><strong>Verònica Aguilera, Núria Güell, Maria Cosmes</strong></p>
<p>Inauguració de l’exposició amb proposta educativa per a famílies.</p>
<p><em>a les 17h a 21h aExperimentem amb l’ART carrer Torrijos 68</em></p>
<p>Portes obertes dels tallers:</p>
<p><strong>Mireia Saladrigues, Iñaki Álvarez, Ramón Andrés, Les Salonnières, Aymar Del Amo, Rodrigo Villas, Joana Cera, Christian Riedeberger, Alex Zitzmann, Alex Sanjurjo, Carlos Pina, Javier Peñafiel, Carlos González, Ilaria Mauro, Connectats Sccl.</strong></p>
<p><em>de 17:30 a 18h aExperimentem amb l’ART carrer Torrijos 68</em></p>
<p><strong>Rodrigo Villas &amp; Boris Hoppek</strong></p>
<p>Inauguració del graffiti al pati</p>
<p><em>de 19 a 19:30h atragantDansa</em></p>
<p><strong>Cecilia Colacrai (direcció)</strong></p>
<p>L’espai públic en l’espai privat.</p>
<p>Acció de dansa i moviment amb alumnes de tragantDansa</p>
<p>de 19:30 a 22h<strong> De tragantDansa </strong>carrer Reig i Bonet 23<strong> al pati d’Experimentem amb l’ART </strong>carrer Torrijos 68<strong>.</strong></p>
<p><strong>Acció conjunta itinerant</strong></p>
<p><em>de 19:30 a 20h des detragantDansa<strong> </strong>fins a la plaça de la Virreina</em></p>
<p><strong>Cecilia Colacrai i Olga Tragant (direcció)</strong></p>
<p>L’espai privat en l’espai públic.</p>
<p>Acció itinerant al carrer amb alumnes de tragantDansa.</p>
<p>Música en directe: <strong>Lilian Giubetich i Luciano Pietrafesa</strong></p>
<p><em>de 20 a 20:30h aPlaça de la Virreina</em></p>
<p><strong>Experimentem amb l’ART:</strong></p>
<p><strong>Manierisme del pentinat. Les Salonnières</strong></p>
<p>Les Salonnières representen a ‘The Hairdresser Salon, dinàmiques performatives: manierisme del pentinat’. Et proposem que et posis els talons, vinguis a la plaça de la Virreina i representis les instruccions del manierisme del pentinat.</p>
<p><em>de 20:30 a 21:30h al pati d’Experimentem amb l’ART carrer Torrijos 68</em></p>
<p><strong>La Caldera: Cia. Miríada + Taller Danza para Cualquiera</strong></p>
<p>Intervenció Coreogràfica amb Dansa Vertical</p>
<p><strong>Gràcia Territori Sonor: Huan</strong></p>
<p><strong>Saladestar: Una ombra tropical al pati</strong></p>
<p>Instal·lació amb fotocòpies</p>
<p><strong><em>diumenge 30 de maig de 2010</em></strong></p>
<p><em>de 10 a 14h atragantDansa(dissabte i diumenge)</em></p>
<p><strong>João Costa Lima</strong></p>
<p>Taller de composició (possibilitats de creació): acció, moviment, paraula</p>
<p>Taller dirigit a ballarins, actors, performers i qualsevol persona interessada en composició i comunicació.</p>
<p><em>a les 12h aPlaça Virreina</em></p>
<p><strong>La Caldera </strong>presenta:</p>
<p><strong>Àngels Margarit</strong></p>
<p>Kolbebasar</p>
<p>Acció coreogràfica</p>
<p><em>a les 13h aLa Calderac. Torrent d’en Vidalet 43</em></p>
<p><strong>Vero Cendoya i Adele Madau</strong></p>
<p>El Jardín</p>
<p>Aperitiu de i amb Dansa.</p>
<p><em>a les 13:30h aExperimentem amb l’ART carrer Torrijos 68</em></p>
<p><strong>LaBanda en concert</strong></p>
<p>Concert de la Big Band formada per nois i noies de l’Escola de Musica de Gràcia.</p>
<p><em>de 18 a 21h atragantDansa carrer Reig i Bonet 23</em></p>
<p>amb la participació de<strong> Gràcia Territori Sonor</strong></p>
<p><strong>Jam de dansa i música</strong></p>
<p>1a part: Jam oberta a tothom.</p>
<p>2a part: Jam performance amb convidats. Dansa: <strong>M. Josep Alonso, Albert Fernández, Sebastián García Ferro, Sole Medina i Ramon Roig. </strong>Música: <strong>Ariadna Rodríguez </strong>–violí- &amp; <strong>Javier Abad </strong>–fagot- (integrants de <strong>Freenètics</strong>)</p>
<h6><strong>GRÀCIA TERRITORI SONOR</strong></h6>
<h6><strong>presenta</strong></h6>
<h2><strong>MÚSICA I QUÍMICA</strong></h2>
<h6>tots als dijous en directe de 19 a 20h. a Ràdio Gràcia 107.7 FM Barcelona</h6>
<p>música, química, zoologia, poesia, ràdioteatre, agenda, entrevistes, accions simulades, onomàstica, decodificacions, efemèrides, botànica, animals parlants i molt més.</p>
<p><em>CATALÀ</em></p>
<h6><strong>NODES DE GRÀCIA</strong></h6>
<h6><strong>presenta:</strong></h6>
<h1><strong>NodesCartisRes</strong></h1>
<h6>Un projecte de creació contemporània</h6>
<p>divendres 17 de desembre 21h</p>
<p>Lloc: Porta 4,  Carrer de l’Església, 4-6, Gràcia – Barcelona</p>
<h6><strong>Mostra NodesCartisRes 2010</strong></h6>
<h6><strong>Presentació del treball col·lectiu de les residències</strong></h6>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> és una producció conjunta i interdisciplinària que sorgeix dels programes de residència de les quatre entitats que formen els Nodes de Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> esdevé un procés de creació obert, que es presenta públicament i per primer cop al territori de Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> es la mostra pública dels resultats de projecte de residència conjunta i té com a objectiu final seguir la línia interdisciplinària aplicada al programa de residències de cada entitat i fomentar el treball de nous creadors que considerin la interdisciplinarietat una de les bases fonamentals del seu treball.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> reuneix les següents artistes : <strong>Ilaria Mauro</strong> (resident a Experimentem amb l’Art), <strong>Lina Bautista</strong> (resident a Gràcia Territori Sonor), <strong>Clara Tena </strong>(resident a La Caldera), <strong>Mara Smaldone</strong> (resident a tragantDansa). Aquestes quatre creadores, interessades i habituades a treballar en sinèrgia amb d’altres disciplines artístiques, estan duent a terme un procés de creació obert i inèdit.</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6><strong>NODES DE GRÀCIA</strong></h6>
<h6><strong>presenta</strong></h6>
<h1><strong>NodesCartisRes</strong></h1>
<h6>Un proyecto de creación contemporánea</h6>
<p>viernes 17 de diciembre 21h</p>
<p>Lugar: Porta 4,  Carrer de l’Església, 4-6, Gràcia – Barcelona</p>
<h6><strong>Muestra NodesCartisRes 2010</strong></h6>
<h6><strong>Presentación del trabajo colectivo de las residencias</strong></h6>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> es una producción conjunta e interdisciplinar que surge de los programas de residencia de las cuatro entidades que forman Nodes de Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> deviene un proceso de creación abierto, que se presenta públicamente y por primera vez en el territorio de Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> es la muestra pública de los resultados del proyecto de residencia conjunta y tiene por objectivo final seguir la línea interdisciplinar aplicada al programa de residencias de cada entidad y fomentar el trabajo de nuevos creadores que consideren esta interdisciplinariedad una de les bases fundamentales de su trabajo.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> reúne a las siguientes artistas : <strong>Ilaria Mauro</strong> (residente en Experimentem amb l’Art), <strong>Lina Bautista</strong> (residente en Gràcia Territori Sonor), <strong>Clara Tena </strong>(residente en La Caldera), <strong>Mara Smaldone</strong> (residente en tragantDansa). Estas cuatro creadoras, interesadas y habituadas a trabajar en sinergia con otras disciplinas artísticas, estan llevando a término un proceso de creación abierto e inédito.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6><strong>NODES DE GRÀCIA</strong></h6>
<h6><strong>presents:</strong></h6>
<h1><strong>NodesCartisRes</strong></h1>
<h6>A contemporary creation project</h6>
<p><strong> </strong></p>
<p>Friday 17th of December at 21h</p>
<p>Venue: Porta 4, Carrer de l’Església, 4-6, Gràcia – Barcelona</p>
<h6><strong>Showcase NodesCartisRes 2010</strong></h6>
<h6><strong>Presentation of the resident artists’ collective work</strong></h6>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> is an interdisciplinary joint production that emmerges from the artist residence programmes of the four entities that comprise Nodes de Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> is an open creation process that will be presented publically for the first time in Gràcia.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> is the public showcase of the results of the joint residency project and that has the fnal objective of following the interdisciplinary vein applied to the artist residence programmes of each entity and to promote the work of new creators that consider interdisciplinarianism to be one of the cornerstones of their work.</p>
<p><strong>NodesCartisRes 2010</strong> unites the following artists : <strong>Ilaria Mauro</strong> (resident of Experimentem amb l’Art), <strong>Lina Bautista</strong> (resident of Gràcia Territori Sonor), <strong>Clara Tena </strong>(resident of La Caldera), <strong>Mara Smaldone</strong> (resident of tragantDansa). These four creators interested in and used to working in synergy with other artistic disciplines are carrying out an open creation process.</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/altres-activitats-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>INTERNATIONAL LUIGI RUSSOLO AWARD 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/international-luigi-russolo-award-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/international-luigi-russolo-award-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 17:59:27 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1532</guid>
		<description><![CDATA[30 edició del Concurs internacional de Música Sorollista « Luigi Russolo – Rossana Maggia » per a joves compositors de menys de 35 anys. El 20 de març de 2010, durant el festival Le Bruit de la Neige, a Faverges, el jurat ha decidit els següents premis: 1er premi Luigi Russolo : Yota Kobayashi « Kakusei » (Japó) 2on premi Luigi Russolo : Elia Marios Joannou « Vertumnus » (Xipre) 3er premi Luigi Russolo : Valérie Delaney « La cité de verre » (Canadà) Menció Rossana Maggia : Sergy Khismatov « Spring relapse » (Rússia) Menció Franco G. Maffina : Sebastian Peter « Schatten » (Alemanya) Menció especial del...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h6>30 edició del Concurs internacional de Música Sorollista « Luigi Russolo – Rossana Maggia »</h6>
<h6>per a joves compositors de menys de 35 anys.</h6>
<p>El 20 de març de 2010, durant el festival Le Bruit de la Neige, a Faverges, el jurat ha decidit els següents premis:</p>
<p>1er premi Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Yota Kobayash</strong>i « Kakusei » (Japó)</p>
<p>2on premi Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Elia Marios Joannou</strong> « Vertumnus » (Xipre)</p>
<p>3er premi Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Valérie Delaney</strong> « La cité de verre » (Canadà)</p>
<p>Menció Rossana Maggia :</p>
<p><strong>Sergy Khismatov</strong> « Spring relapse » (Rússia)</p>
<p>Menció Franco G. Maffina :</p>
<p><strong>Sebastian Peter</strong> « Schatten » (Alemanya)</p>
<p>Menció especial del Jurat :</p>
<p><strong>Joan Bages Rubi</strong> « Signes vers l’autre » (Espanya)</p>
<p>60 compositors de 28 països han participat en aquesta edició.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>Un disc CD amb les músiques premiades apareixerà el proper mes de maig en el segell de Moscú <em>Monochromevision</em>.</p>
<p>Composició del Jurat 2010 :</p>
<p>Jean Louis Belmonte ; Philippe Blanchard, Guillaume Caillot, Paul Clouvel, Pierre Coppier, Bernard Donzel-Gargand, Juraj Duris, Pierre Jolivet, Pierre Launay, Victor Nubla, Dmitry Vasilyev.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>FRANÇAIS</em></p>
<h6>30 Concours International de Musique Bruitiste « Luigi Russolo – Rossana Maggia »</h6>
<h6>pour jeunes compositeurs électroacoustiques de moins de 35 ans.</h6>
<p>&nbsp;</p>
<p>Le 20 mars de 2010, pendant le festival Le Bruit de la Neige, a Faverges, Le jury a récompensé</p>
<p>1er prix Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Yota Kobayashi</strong> « Kakusei » (Japon)</p>
<p>2ème prix Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Elia Marios Joannou</strong> « Vertumnus » (Chypre)</p>
<p>3ème prix Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Valérie Delaney</strong> « La cité de verre » (Canada)</p>
<p>Mention Rossana Maggia :</p>
<p><strong>Sergy Khismatov</strong> « Spring relapse » (Russie)</p>
<p>Mention Franco G. Maffina :</p>
<p><strong>Sebastian Peter</strong> « Schatten » (Allemagne)</p>
<p>Mention Spéciale du Jury :</p>
<p><strong>Joan Bages Rubi</strong> « Signes vers l’autre » (Espagne)</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>60 compositeurs de 28 pays ont participés à cette 30ème édition</p>
<p>Un disque CD avec les musiques lauréates devrait paraître en mai prochain chez l’éditeur moscovite <em>Monochromevision</em>.</p>
<p>Composition du Jury 2010 :</p>
<p>Jean Louis Belmonte ; Philippe Blanchard, Guillaume Caillot, Paul Clouvel, Pierre Coppier, Bernard Donzel-Gargand, Juraj Duris, Pierre Jolivet, Pierre Launay, Victor Nubla, Dmitry Vasilyev.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>CASTELLANO</em></p>
<h6>Concurso internacional de Música Ruidista « Luigi Russolo – Rossana Maggia »</h6>
<h6>para jóvenes compositores de menos de 35 años.</h6>
<p>&nbsp;</p>
<p>El 20 de marzo de 2010, durante el festival Le Bruit de la Neige, en Faverges, el jurado ha decidido los siguientes premios:</p>
<p>1er premio Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Yota Kobayash</strong>i « Kakusei » (Japón)</p>
<p>2º premio Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Elia Marios Joannou</strong> « Vertumnus » (Chipre)</p>
<p>3er premio Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Valérie Delaney</strong> « La cité de verre » (Canadá)</p>
<p>Mención Rossana Maggia :</p>
<p><strong>Sergy Khismatov</strong> « Spring relapse » (Rusia)</p>
<p>Mención Franco G. Maffina :</p>
<p><strong>Sebastian Peter</strong> « Schatten » (Alemania)</p>
<p>Mención especial del Jurado :</p>
<p><strong>Joan Bages Rubi</strong> « Signes vers l’autre » (España)</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>60 compositores de 28 paises han participado en esta edición.</p>
<p>Un disco CD con las músicas premiadas aparecerá el próximo mes de mayo en el sello de Moscú <em>Monochromevision</em>.</p>
<p>Composición del Jurado 2010 :</p>
<p>Jean Louis Belmonte ; Philippe Blanchard, Guillaume Caillot, Paul Clouvel, Pierre Coppier, Bernard Donzel-Gargand, Juraj Duris, Pierre Jolivet, Pierre Launay, Victor Nubla, Dmitry Vasilyev.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>ENGLISH</em></p>
<h6>30 International Noise Music Contest « Luigi Russolo – Rossana Maggia »</h6>
<h6>for young composers under 35.</h6>
<p>&nbsp;</p>
<p>The 20th March 2010, during the Le Bruit de la Neige Festival, at Faverges, the jury awarded:</p>
<p>First Price Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Yota Kobayashi</strong> “Kakusei” (Japon)</p>
<p>Second Price Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Elia Marios Joannou</strong> “Vertumnus” (Chypre)</p>
<p>Third Price Luigi Russolo :</p>
<p><strong>Valérie Delaney</strong> « La cité de verre » (Canada)</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>Mention  Rossana Maggia :</p>
<p><strong>Sergy Khismatov</strong> « Spring relapse » (Russie)</p>
<p>Mention  Franco G. Maffina :</p>
<p><strong>Sebastian Peter</strong> “Schatten” (Allemagne)</p>
<p>Special Mention  ot the Jury :</p>
<p><strong>Joan Bages Rubi</strong> « Signes vers l’autre » (Espagne)</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>60 composers from 28 countries have participated in this 30th edition.</p>
<p>A CD with music winners will be published next May 2010 in Moscow publisher Monochromevision.</p>
<div id="jp-post-flair" class="sharedaddy sd-like-enabled sd-sharing-enabled"></div>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/international-luigi-russolo-award-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>CRÈDITS LEM 2010</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2010/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2010/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 15 Nov 2014 18:06:51 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM10]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1546</guid>
		<description><![CDATA[GRÀCIA TERRITORI SONOR 2010 EQUIP / EQUIPO / TEAM &#160; concepte i direcció artística / concepto y dirección artística / concept and artistic direction Victor Nubla &#160; administració / administración / general manager Lucy Tcherno &#160; cap de producció / directora de producción / production manager Nerea Garmendia &#160; cap de comunicació / jefe de comunicación / press lead Sebastià Jovani &#160; assistents de producció / asistentes de producción / production assistants Sarah Vievard, Laura Martínez, Silvia Mura &#160; regidoria / regiduría/ stage managers Nerea...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h5>GRÀCIA TERRITORI SONOR 2010</h5>
<h6>EQUIP / EQUIPO / TEAM</h6>
<p>&nbsp;</p>
<p>concepte i direcció artística / concepto y dirección</p>
<p>artística / concept and artistic direction</p>
<p><strong>Victor Nubla</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>administració / administración / general manager</p>
<p><strong>Lucy Tcherno</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>cap de producció / directora de producción / production manager</p>
<p><strong>Nerea Garmendia</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>cap de comunicació / jefe de comunicación / press lead</p>
<p><strong>Sebastià Jovani</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>assistents de producció / asistentes de producción / production assistants</p>
<p><strong>Sarah Vievard, Laura Martínez, Silvia Mura</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>regidoria / regiduría/ stage managers</p>
<p><strong>Nerea Garmendia, Lucy Tcherno</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>cap tècnic / director tècnico / technical manager</p>
<p><strong>Pablo Miranda</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>auxiliar tècnic / auxiliar tècnico / technical assistant</p>
<p><strong>Xavi Carbonell</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>assessor tècnic / asesor técnico / technical adviser</p>
<p><strong>Albert Guitart</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>luminotècnia / luminotecnia / lightning</p>
<p><strong>Miriam Alías</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>transport artistes / transporte artistas / runner</p>
<p><strong>Ricard Pons, Sandra Bautista</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>antenes / antenas / antennas</p>
<p><strong>Didier Aschour, Sergi Bueno, Jordi Girbén, Joana Brabo, Germán Lázaro, Miquel Àngel Marín, Consuelo Bautista, Jordi Turtós</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>equip de documentació audiovisual / equipo de documentación audiovisual / audiovisual documentation team</p>
<p><strong>aerica.org, Cecilia Vázquez, Albert Guitart, Jordi Girbén, Sara Skolnik, Andrés Noarde, GTS</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>documentació gràfica / documentación gràfica / graphic documentation</p>
<p><strong>Joan Ramon Guzmán</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>direcció d’art i disseny gràfic / dirección de arte y diseño gráfico / art direction and graphic design</p>
<p><strong>Victor Nubla @ the hrönir factory</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>webmastering</p>
<p><strong>Philippe Bertrand – Tampopo</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>webmistress EMFG</p>
<p><strong>Glòria Augusto</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>texts i projectes / textos y proyectos / texts and projects</p>
<p><strong>Victor Nubla – Sebastià Jovani</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>traducció / traducción / translation</p>
<p><strong>la correccional (serveis textuals), Lucy Tcherno, Hara Kraan</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>coordinació de programes i publicacions / coordinación de programas y publicaciones / publications and</p>
<p>programmes coordination</p>
<p><strong>Victor Nubla</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>sistemes de gestió / sistemas de gestión / management systems</p>
<p><strong>Eli Vidal – nectartool.com</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>emisions radiofòniques Música i Geografia – Música i Química / emisiones radiofónicas Música i Geografia – Música i Química / Música i Geografia – Música i Química radio broadcasting</p>
<p><strong>Victor Nubla – Sebastià Jovani – Lucy Tcherno</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>impressió / impresión / printing</p>
<p><strong>Signes disseny i comunicació s.l., Tranis</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>publicitat / publicidad / advertising</p>
<p><strong>Distritoni, GTS</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>catering</p>
<p><strong>Endulzarte, Bodega Marín, Peixos Blasco</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>empaquetadors / empaquetadores / packaging</p>
<p><strong>Quim Díaz, Roger Fortea, Víctor Hurtado, Txell Rico</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>disseny de situacions / diseño de situaciones / situation designs</p>
<p><strong>Owl Ride</strong></p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2010/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
