Del so, n’hem arribat a saber molt; hi ha tota una branca de la física que se n’ocupa. Ho sabem tot de com es produeix i de com es transmet. Ara bé, d’esbrinar com actua sobre el nostre psiquisme, la física ja no se’n fa càrrec. Sí que hi ha explicacions i determinacions prou científiques sobre l’efecte del so en el nostre cos: del que s’anomena convencionalment soroll se sap com actua sobre nosaltres i que ens produeix molèsties, estrès i fins i tot malalties.

També tenim idea clara de l’efecte del so sobre els objectes: tot comença amb l’episodi de les trompetes que enderroquen els murs de Jericó i es desenvolupa durant la Segona Guerra Mundial amb els canons de so alemanys. Ara ja vivim, doncs, en un món on hi ha armes sòniques. A aquest tema, hi dedicarem una nit del festival. De la forma com el so actua sobre els animals, en podem posar també dos exemples: un de ficció, el flautista d’Hammelin, i un de veritat, els encantadors de serps amb les seves flautes been. Als instruments de vent, utilitzats des de fa 30.000 anys, també en aquesta edició del festival els dedicarem una atenció especial.

Del soroll que pensa, que és com Victor Hugo definia la música, i dels seus efectes sobre el nostre cervell, una altra ciència, la neurologia, ha arribat a certeses molt útils per saber, precisament, com funciona el cervell. De la seva història i evolució tracta la musicologia, i de com influeix en el nostre estat d’ànim i els nostres sentiments, la psicologia fa temps que vol tenir-hi coses a dir, i s’esforça a trobar-les, tot i que en la pràctica això queda al nostre albir.

Un cop el so ha fet vibrar el nostre complex sistema auditiu i aquest ha transmès al cervell tota la informació, establim un diàleg intern amb allò que passa de ser ones sonores a ser considerat música. En aquell moment es posa en marxa el sofisticat sistema cultural de cada individu, dispositius de reconeixement comencen a treballar per establir quina part de la informació està processada o s’ha de processar. Es produeixen connexions amb altra informació emmagatzemada, la ment especula amb les possibilitats d’esdevenir del que va succeint en el temps, a través del qual ens desplacem de manera efectiva quan escoltem música i ens produeix emocions, la qual cosa, en principi, no és necessàriament deduïble de tot el que hem dit fins ara. Però passa. El dispositiu emocional de cada individu en relació a cada música és únic.

Aquesta onzena edició del LEM posa al teu abast moltes músiques i t’invita a dialogar-hi, a descobrir-les i a experimentar emocions. No cal que t’acostis amb actitud científica; el LEM haurà assolit el seu objectiu si el teu és emocionar-te. Deixa’t encantar. Deixa’t anar.

l’equip de Gràcia Territori Sonor

GTS i els quatre e-LEM-ents

Un any d’experimentació amb la matèria i l’energia

CELEBRACIÓ DE L’ELECTRICITAT
 a l’ELÈCTRIC BAR


1 de gener 2007

LUCAS QUEJIDO & IGNACIO LOIS: Lamen mi sombra leones

LE PETIT RAMON: Al desnudo

SEBASTIÀ JOVANI: Coito Hertz-O-Sum

MUERAN HUMANOS: Gracias de robot

a partir de les 00,30 h. A L’ELÈCTRIC BAR Travessera de Gràcia 233

The Hrönir Factory

El 7 de desembre de 1894 es constitueix a Barcelona la Compañía Barcelonesa de Electricidad. Fins aquella data, l’enllumenat públic i l’electricitat a les indústries ja eren habituals, però a partir de 1894 es comença a estendre’n l’ús a les cases i els comerços. El Bar Elèctric va rebre aquest nom perquè va ser el primer bar de Gràcia en instal•lar la llum elèctrica, el 1907. Comença, per tant, el seu centenari. El saló interior de l’Elèctric es conserva tal com era originalment. En ell celebrarem l’electricitat…

ELEMENT AIGUA

DISPOSITIU LÍQUID DE DESXIFRAMENT 


ELEMENTO AGUA;
 DISPOSITIVO LÍQUIDO DE DESCIFRAMIENTO


ELEMENT WATER;
 LIQUID DECIPHERING DEVICE

12 maig de 2007

20 h. Museu d’Art Contemporani
 de Barcelona (MACBA) – Auditori
 plaça dels Àngels, 1 Barcelona

Gràcia Territori Sonor presenta un doble concert amb Tom Zunk (Alemanya) i Alessandro Olla (Sardenya) i un nexe comú: l’ús de l’aigua com a mitjà material i metafòric per a la creació sonora. La nit ELEMENT AIGUA proposa un viatge per l’experimentació musical que potencia les sonoritats primordials i els paisatges ancestrals, cercant una experiència immediata on l’artifici dels dispositius és substituït per la poètica de la matèria i de l’objecte. Instruments que incorporen l’aigua com a part essencial del seu funcionament i de la que n’extreuen memòries i textures insòlites (com el Waterphone emprat per Tom Zunk) o el joc amb l’aigua com a element físic i poètic en interrelació amb d’altres elements i objectes (les creacions d’Alessandro Olla) integraran el conjunt d’estratègies d’aquesta nit de fluïdes emanacions, líquides delicadeses i abissals profunditats.


TOM ZUNK

Berlin

“ZEUT (Arquetipus per a Waterphone: sons entre el cant de les balenes
i l’espai exterior)” Per a Tom Zunk, la creació musical és un acte agoserat i transfronterer, un viatge a través de paisatges eutòpics on es fonen sonoritats ancestrals i experimentacions contemporànies. Aquest interès per les latituds llunyanes arrencà a la Universitat Lliure de Berlin, on estudià etnomusicologia i entrà en contacte amb les músiques índiques de la mà del compositor indonesi Gutama Soegijo i la formació Banjar Gruppe. En aquest període de quinze anys (1978-1993), Zunk multiplicà les seves participacions a festivals internacionals de Gamelan (un registre musical originari de l’illa de Java) i percussió, destacant especialment la seva participació a la World Expo de Vancouver l’any 1986.
Aquesta recerca de sonoritats tel•lúriques ha anat sempre acompanyada pel seu prolífic treball en el camp de la improvisació (juntament amb l’eco-guitarrista Günter Schikert formà el duet Ghetto Raga), la creació escènica (Syntron, amb la performer Elke Postler, així com les peces creades per al projecte de dansa Butoh a finals dels vuitanta) i la investigació multiinstrumental, que afegeix al seu interès per la percussió un ventall de composicions amb teclats, metalls, dispositius analògics i experimentació vocal. 
D’aquesta saludable curiositat instrumental sorgeix el seu treball amb el Waterphone, insòlit artefacte inventat l’any 1974 per Richard Waters i que Zunk ha incorporat al seu catàleg d’exploracions des de fa ja vint anys, essent-ne un dels únics intèrprets que hi ha al món. El Waterphone és un instrument fet d’acer inoxidable i barres de llautó que incorpora aigua al seu cos central. Es tracta d’un enginy versàtil, que pot ser tocat emprant diversos estris i procediments (masses, fricció, arcs) i del que extreu un ampli espectre de sonoritats i textures que ens remeten a cants de balena, remors de vidre o petjades de dispositius electrònics pioners, com ara el Theremin o les Ones Martenot.

ALESSANDRO OLLA

Cagliari

“WATER LAND” Artista prolífic i polifacètic, Alessandro Olla ha invertit una bona part del seu esforç creatiu en transgredir l’academicisme i la formalitat musicals. Forjat en estudis clàssics que abasten el piano, la composició i l’electrònica, es veu aviat temptat per les possibilitats que li brinda la vessant més llibertària de la creació sonora, endinsant-se en els procelosos però apassionants terrenys de l’improvisació, l’experimentació i l’electrònica arriscada. En el decurs d’aquests viatges ha comptat amb la col•laboració de figures clau de l’activisme musical més insubornable: Tim Hodgkinson, David Shea, David Toop, Marc Ribot, Jean Marc Montera, Llorenç Barber… Fruit d’aquesta fèrtil curiositat i del seu propòsit d’esvaïr els murs de contenció entre disciplines, el treball d’Alessandro Olla s’ha anat espargint des de fa prop d’una dècada en múltiples direccions que l’han portat a involucrar-se en projectes que incorporen el factor visual i escènic com a interlocutors (creacions per a pel•lícules i espectacles de teatre i dansa, performances), a exprémer les potencialitats poètiques i sonores dels objectes i de la matèria o a redescobrir certs fenòmens físics (gravitació, oscil•lació, inèrcia) des de l’òptica d’un agoserat prestidigitador. El resultat d’aquesta investigació és una obra que extreu del risc i de l’experimentació un ventall d’experiències nítides i immediates, que fan de la quotidianeïtat quelcom a redescobrir continuament.

HOMENATGE A HIROSHI KOBAYASHI

Aixònoéspànic, Les Anciens, Aleatory Grammar, Albert Giménez, Xavier Tort, Pep PascuaL…

24 de maig 2007

Espai Jove Boca Nord – Barcelona

Joan Ramon Guzmán

DUES ACTIVITATS DE GRÀCIA TERRITORI SONOR
 EN EL DIA EUROPEU DE LA MÚSICA

 /

CABARET HOFFMAN

 PAD – PROJECTE MONTSERRAT

21 de juny de 2007

21h. Electric Bar Travessera de Gràcia 233 Barcelona

Conflueixen en PAD alguns dels més conspicus, inquiets protagonistes de l’escena experimental comtal de les dues darreres dècades: Panotxa, Josema Urós, Boris Porter, Lali Barrière… El nombre de projectes en què els músics, cadascú per la seva banda, han participat, així com el valor de la seva obra, és poc menys que incalculable. Pad és un acrònim de Projecte Achmed Digital, equip de treball que fa tres anys iniciava un conjunt de projectes amb un nexe comú: la composició musical en funció de qualsevol altra disciplina artística, ja sigui la poesia o la imatge en moviment. PAD han posat la seva música al servei de la poesia (interpretació en directe de Nigromant, de Lluís Gràcia) i el curtmetratge (posant fons a diversos films d’animació de Norman McLaren).

SUMMA QUADRAPHONICA


Itinerari escènic i sonor de 15 minuts per a
grups de 15 persones. Cada itinerari és únic i irrepetible

amb

    -Pau Torres (dispositius electroacústics)

    -Meeting Saxophone Quartet:
        Agustí Martínez (saxo alt)
        Joan Soler (saxo soprano)
        Marcial Cid (saxo tenor)
        Lluís Vallés (saxo baríton)

    -Quartet de dansa de La Caldera
     (coordinat per Montse Colomer):
        Mònica Extremiana
        Xevi Dorca
        Cecilia Colacracai
        Álvaro de la Peña

21 de juny de 2007


22h. 
La Pedrera – Sala Gaudí
 Passeig de Gràcia 92
 Barcelona

The Hrönir Factory

La Pedrera acull un espectacle que pretén ser una aproximació mística, matemàtica i artística a l’espai arquitectònic. Sota l’orb protectora que formen els arc votants de l’Espai Gaudí es produirà l’estrena universal absoluta de Summa Quadraphonica, una producció de Gràcia Territori Sonor d’àurees proporcions i esotèriques ressonàncies on el moviment, el so del vent i l’electroacústica formen part d’una geometria màgica i evocadora. L’espectacle comptarà amb la participació del Meeting Saxophone Quartet dirigit per Agustí Martínez, els dispositius electroacústics de Pau Torres i ballarins de La Caldera coordinats per Montse Colomer, que convidaran l’espectador a ser part activa del procés creatiu.


BAR IACIONS NIETZSCHE


25 de juny de 2007

12 h. Universitat de Barcelona
 Facultat de Filosofia 
c. Montalegre 6

Friedrich Nietzsche, filòsof. Però també músic i compositor. David Picó es pregunta si no és possible d’escoltar alguns lieder de Nietzsche des d’una perspectiva inèdita. I així, cinc de les peces que va compondre el filòsof per a veu i piano es transformen en les Bar Iacions Nietzsche, que inauguren aquesta nit del festival dedicada a la filosofia. Per fer-ho possible, Picó s’ha rodejat de Dolors Boatella, contralto amb un bagatge de música medieval, renaixentista i barroca, i Lucas Quejido, ultraveu, que prové d’una altra formació ja desapareguda, Ivo Naïf, i que treballa actualment a La Lidia i Agustí Martínez, saxofonista i compositor de música contemporània i jazz, que va formar part de Le Diablo Mariachi. David Picó acaba de publicar el llibre Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche a la editorial Crítica. Seguint Nietzsche, per evitar “que la música es converteixi en una execució fantasmagòrica presentada per fantasmes”, han donat un nou cos a aquestes músiques més enllà del seu romanticisme original.

CABARET HOFFMAN:


MIL TIMBRADOS I SEBASTIÀ JOVANI


presenten MAIL ÉS TARD;
 sobre l’art de rebre postals


19 de juliol de 2007

21h. Elèctric Bar 
Travessera de Gràcia 233
 Barcelona

MAIL ÉS TARD és un projecte d’Ud es Un Colectivo que pretén oferir una nova possibilitat de viatge i d’experiència. Traçar recorreguts entre poètics i espectrals a partir de missatges i d’imatges perdudes en algun limb entre el passat i el futur que mai no acaba d’arribar. Petites invitacions a participar d’una cartografia desconeguda però al mateix temps amb quelcom de proper. Superposar la nostra geografia cotidiana amb una altra que ens converteix en discrets voyeurs primer, i en improvisats fabuladors després. Fer-se fonedís entre els paratges de somnis i records aliens, potser per trobar en aquestes memòries quelcom perdut a la nostra pròpia.

MAIL ÉS TARD proposa per aquest viatge una vetllada musical i poètica, brumosa i bromista, pública i privada. Real i imaginària. Una vetllada fronterera a partir de direccions postals, imatges lleugerament descolorides i missatges descontextualitzats.

CATALÁ

CABARET HOFMANN


Especial Festes de Gràcia
 LE PETIT RAMON EXPERIMENTA
 3

16 d’agost 2007

21 h.
 a l’ELÈCTRIC BAR Travessera de Gràcia 233

Le Petit Ramon, després del seu cicle particular sobre el rock amb la gravació de “MORTS”, el seu tercer disc, manté la bel·ligerància psicodèlica però carregant-la encara mes amb els sons obscurs dels pantans. 
Le Petit Ramon Experimenta 3 ofereix a qui ho desitgi una revisió electroacústica de les cançons antigues i temes nous, alguns del disc “MORTS” i altres del, encara no gravat, quart disc. Recuperació ruidosa, loopejada i paranoica del esperit trist del Mississipi (Homenatge a William Faulkner) i del ruralisme urbá-intelectualoide de la costa oest.

Xavier Tasies: percussions, ambients i veu. 
Elvis JV : violoncel, loops, percussió i veu. 
Ramon Faura: guitarres, loops, sampler, seqüenciador, harmònica i veu.

MUSHKA
 a la Festa Major de Gràcia


19 d’agost 2007

23 h.
Plaça del Diamant

Lluna Aragón – violí, Blanca Cereceda – baix, Mar Serra – piano, Merche Rosales – bateria, Xavier Carbonell – percussió

Mushka inicia la seva trajectòria a finals del 2004. Es tracta d’una formació de músics amb llargues trajectòries professionals, però de les més diverses procedències. Violí i piano que, venint de la música clàssica, aporten riques, dolces i sensuals melodies. Bateria, baix i percussió amb antecedents en el rock metal i el rock progressiu, que li dónen a Mushka una base rítmica compacta i contundent. El resultat és una música eclèctica i mediterrània amb diferents influències: melodies balcàniques i yiddish, flamenc, jazz, rock progressiu… El grup ha estat seleccionat per l’INJUVE 2005 realitzant una gira per Astúries i Galícia. Ha obtingut, també, el Primer Premi al Concurs de Música Acústica Garcilaso. Com a formació present en l’escena musical barcelonina, els hem pogut escoltar en sales com el Harlem, el Castell de Montjuïc, el pub del CCCB i en festivals com el Festival Aparte i l’Hipersons, LEM. Amb Mushka podem gaudir, doncs, d’una proposta intimista i paisatgística amb la força i la intensitat pròpies d’aquells que expressen emocions.


Los Angeles / New York

4 d’octubre de 2007

21 h.
 Teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

Z’EV, un dels demiürgs més clarividents de l’escena postindustrial nordamericana, i Charlemagne Palestine, evocador fonamental dels misteris del minimalisme, dues personalitats cabdals de l’escena experimental contemporània, ofereixen per primera vegada un concert conjunt. Un viatge hipnòtic en el qual la densitat acústica de les percussions de Z’EV, influïdes per la càbala i les cultures afro-caribenyes i asiàtiques, es trobarà amb els teclats de Charlemagne Palestine, conjuradors del sagrat en les seves composicions. Alquímia sonora i intensa emoció; una cita històrica que obre com a concert inaugural l’edició d’enguany del Festival.

25 HOMBRES

Barcelona


 5 d’octubre de 2007

20 h.
 Almazén 
Guifré, 9

La sala Almazén s’incorpora a la xarxa d’espais LEM amb la proposta de 25 Hombres, un inquiet i polifacètic col•lectiu d’artistes dedicats a l’experimentació sonora i a la seva relació amb les altres arts, des de la literatura fins a la imatge o el disseny. El seu activisme es deixa sentir a les ones de Ràdio P.I.C.A, a nombroses exposicions i a d’altres esdeveniments d’agitació en els quals aquest escamot indefinible i insubornable palesa la seva versatilitat. Collage sonor, brogits foscos i elegants, ones hertzianes que dibuixen lliscadisses estratègies de resistència contra la narcosi musical.

VAGINA DENTATA ORGAN

Barcelona

5 d’octubre de 2007

22 h.
 MACBA auditori
Plaça dels Àngels, 1

Un dels noms fonamentals de l’escena industrial europea torna a Catalunya després de la seva llarga etapa anglesa per presentar una peça de grans contrastos i visceral posada en escena. Cristal Music ofereix una vetllada dividida en tres moviments interrelacionats que se succeeixen com els passatges d’una petita apocalipsi. Una sonata per a violí de Bernarda Jones a mode d’obertura, un volcànic intermezzo a càrrec dels Tabalers de la Malèfica del Coll i un gran finale poètic i dolorós com una tempesta de cristall dialogaran amb les malaltisses atmosferes electròniques creades pel mateix Jordi Valls per a l’ocasió. Aquest és un quadre passional i esquinçat imprescindible.

TONI L. QUEROL

Barcelona

5 d’octubre de 2007

23 h.
 C3 Bar 
(Bar del Centre de Cultura 
Contemporània de Barcelona) 
Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Toni L. Querol, un dels engranatges de Sons of Bronson i Lords of Bukkake i cofundador del segell Mano Dura Records, s’afegeix a aquesta nit de remors industrials amb una contundent sessió de DJ on deixarà en llibertat les feres que habiten al seu particular univers de pulsions musicals: el metall extrem, la psicodèlia, el sorollisme i l’experimentació electrònica. Collage salvatge, ràtzia sonora extrema i sense contemplacions, com una pel•lícula de Sam Peckinpah. Tota protecció serà poca: aquest franctirador dispara amb la velocitat del diable i la seva munició té el calibre d’una bomba de napalm.

MUERAN HUMANOS

Barcelona

6 d’octubre de 2007

21 h.
 Desig
Mare de Deu dels Desemparats, 14-16

Mueran Humanos és el projecte conjunt de Tomás Nochteff i Carmen Burguess, dos músics argentins establerts a Barcelona amb la malsana intenció d’escampar melodies psicofòniques i poesia negríssima, com bé indica el nom de la seva formació (“l’únic imperatiu d’obligat compliment per a tothom”). El seu és un espectacle gòtic i obscur, però també líric i pop; una proposta musical al•lucinada construïda a partir de malsons elèctrics i de paisatges de crueltat surrealista on se’ns parla de coloms caníbals o de sensuals temporades a l’infern. Una apocalipsi de petit format per a ments sensibles i malaltisses.

USTED ES UN COLECTIVO

Barcelona

6 d’octubre de 2007

22.30 h. La Sedeta – bar
Sicília, 321

Usted es un Colectivo fa marrada a l’emblemàtica Sedeta per presentar la vetllada Vostè ets Altri, un espectacle polièdric sobre la dissolució del subjecte modern en el context dels moviments d’autogestió social i la tradició de l’associacionisme. Una posada en escena sorprenent, entre el happening i el cabaret literari, que farà un repàs a tota una història que aplega proletarisme, avantguarda, cultura satírica i underground. Una vetllada plena de tertúlia, cuplets electrificats, performance i poesia i que suposa la presentació oficial d’aquesta cèl•lula d’intervenció en el si del Festival. Vostè esteu convidats.

ENRIC CASASSES

Barcelona

6 d’octubre de 2007

00 h.
 Mi Bar 
Guilleries, 6

Enric Casasses viatja de La Sedeta a Mi Bar la mateixa nit per encetar les sessions de selectors musicals que el Festival LEM proposa com a epíleg per a les vetllades de dissabte. Un concepte allunyat de la filosofia habitual de disc-jockey, una sessió “golfa” i distesa que serveix de punt de trobada després dels concerts i on destacats agitadors culturals de Barcelona ens obren les portes de la seva discoteca particular. En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de compartir les fílies musicals i l’oïda d’un poeta que ha fet precisament de la musicalitat i la intensitat fonètica signes d’una obra que és un doll inesgotable.

EYVIND KANG ORCHESTRA

New York

9 d’octubre de 2007

21 h.
 Mercat de les Flors – sala Ovidi Montllor
Lleida, 59

Nit de nombres, de misticisme i de revelacions lletrístiques al Mercat de les Flors de la mà d’aquest violinista nascut a Oregon. Eyvind Kang, músic que ha col•laborat amb artistes tan poc sensats com John Zorn (en el segell del qual, Tzadik, ha editat un parell de discos), Bill Frisell i Mr. Bungle, s’embarca en una aventura mil•limètricament eixelebrada i filosòficament apassionant: convertir en esdeveniments sonors les reflexions sobre llenguatge i combinatòria de Ramon Llull (Ars Brevis, Ars Magna) i de Giordano Bruno (Umbris Idearum), tot dirigint una nodrida orquestra de més de trenta intèrprets. Una classe magistral de conclusions sorprenents.

JULIA KENT

New York

11 d’octubre de 2007

22 h.
 La Pedrera 
entre sol
 Passeig de Gràcia, 92

Coneguda internacionalment com a part indissoluble del grup Antony & the Johnsons, Julia Kent és però una artista amb una llarga i prolífica trajectòria, que inclou diversos enregistraments propis (amb la seva primera banda, Rasputina) i col•laboracions amb artistes i formacions com Angels of Light, Devendra Banhart i Burnt Sugar. A l’actuació d’aquesta nit a La Pedrera, presentarà el seu darrer treball, Delay, una proposta experimental on el seu violoncel modificat electrònicament dialoga amb un univers de sons concrets i crear una atmosfera que evoca viatges, trànsits i paratges plens d’emocions personals.


CHARLES CURTIS

San Diego


12 d’octubre de 2007

20 h.
 Miscelänea
 Guàrdia, 10

La nit d’homenatge a Eliane Radigue té el seu primer episodi a Miscelänea, amb una actuació de luxe: Charles Curtis, intrèpid violoncel•lista nord-americà amb una llarga experiència que beu tant de l’avantguarda com de l’underground. Apadrinat per LaMonte Young, un dels pares del minimalisme, ha col•laborat amb artistes de la categoria de Herbie Hancock i Kramer i fins i tot ha constituït la seva pròpia formació, el Charles Curtis Trio. Al Festival LEM presentarà i executarà en solitari Naldjorlak, peça que Eliane Radigue ha creat per a ell i que és l’única obra acústica de la llegendària compositora.

GERARD PAPE

Paris

12 d’octubre de 2007

22 h.
 MACBA 
Plaça dels Àngels, 1

Gerard Pape és un compositor nord-americà establert a París, on des del 1991 dirigeix el reconegut Centre de Création Musicale Iannis Xennakis. La seva producció abasta més d’una seixantena de peces per a orquestres, grups de cambra, solistes i cors, a banda de nombroses obres electroacústiques. El seu interès per les noves tecnologies l’ha portat també a segellar col•laboracions amb directors experimentals del món del cinema, així com amb artistes provinents del vídeo o les arts plàstiques. Gerard Pape obrirà aquesta vetllada al MACBA presentant la peça 676, d’Eliane Radigue, composició creada especialment per a ell.

KASPER T. TOEPLITZ

Paris

12 d’octubre de 2007

23 h.
 MACBA
 Plaça dels Àngels, 1

Com a compositor i músic, Kasper T. Toeplitz es mou amb una enorme comoditat en el bromós llindar entre l’obra acadèmica (amb peces per a orquestra, òperes i d’altres) i els experiments electrònics de la noise music. D’un temps ençà ha incorporat de forma ja definitiva l’ordinador com a eina de treball que interactua amb instrumentacions més tradicionals. D’aquesta síntesi creativa sorgeix el BassComputer, un híbrid entre ordinador i baix elèctric, amb què Kasper T. Toeplitz interpretarà Elemmental II, obra que Eliane Radigue ha creat específicament per a ell. Un epíleg formidable per a aquest intens homenatge a la gran dama de la música electroacústica.

HECTOR ZAZOU

Paris

13 d’octubre de 2007

22 h. 
Caixafòrum
 Av. Marqués de Comillas, 6-8

Hector Zazou és sens dubte un dels creadors més versàtils i reconeguts de l’escena europea. La seva trajectòria com a escultor sonor i compositor inclou exploracions que van del rock a la música tradicional africana passant per la música impressionista i col•laboracions d’autèntic luxe amb artistes com David Byrne, Ryuichi Sakamoto, John Cale, Bill Laswell… Un referent nuclear de la música contemporània que presentarà a CaixaForum la seva celebrada obra Bird Simphony, concebuda com a banda sonora per al film de Carl Th. Dreyer La Passió de Joana d’Arc. Prenent com a base diversos cants d’ocell processats electrònicament, Hector Zazou ha confeccionat un univers sonor d’estranya bellesa que ens introdueix de manera fascinant a l’espiritualitat i la psicologia d’aquest deliciós poema cinematogràfic.

JORGE CASTRO & BRIAN MACKERN

Córdoba/Montevideo

14 d’octubre de 2007

20 h.
 Niu
Almogàvers, 208

La Plata creixen objectes i sons que formen part d’una natura bellugadissa i innovadora. Dos exploradors d’aquests paisatges, Jorge Castro (aka Fisternni, un dels màxims exponents de l’electrònica a l’Argentina) i Brian Mackern (pioner del net-art a l’Amèrica Llatina), ens endinsaran en la seva idiosincràsia a través del treball conjunt Soundtoys Remixed: una proposta en temps real que fusiona objectes sonors i rutines de programació per acabar formant un tapís de somieigs audiovisuals, de noise pixelat. Una immillorable oportunitat per tastar les aventures tecnològiques arribades del Con Sud per mitjà del projecte Sudamérica Electrónica.

LAURENT BIGOT

Lyon

18 d’octubre de 2007

19.30h.
 L’Obrador-Sala Beckett
 Alegre de Dalt, 55

L’Obrador de la Sala Beckett s’incorpora per primera vegada com a espai del Festival LEM amb un espectacle de teatralitat exquisida i delicada. Le Petit Cirque és una miniatura poètica, un microcosmos d’escassament 1 metre de diàmetre poblat per funàmbuls, domadors, animals mecànics i objectes trobats que juga amb l’accidentalitat i amb un sentit de l’humor ple de subtilesa. Laurent Bigot proposa una posada en escena intimista i propera, una peça d’orfebreria en què els protagonistes d’aquest diminut circ despleguen un catàleg de jocs, moviments i sonoritats ple de situacions inesperades.

ESPANYA


Barcelona

18 d’octubre de 2007

21 h.
 Elèctric
 Travessera de Gràcia, 233

El cicle Cabaret Hofmann ofereix en el marc del Festival LEM una proposta sorprenent i juganera: Espanya és un dels avatars sorgits de les cendres de Dead Man on Campus, de les quals han brollat altres bandes com Coconot i Manos de Topo. Dashiell Fernández i Alberto Flores fa ja temps que cerquen la manera de concretar una modalitat electrònica de pop sufí, i sembla que ho han aconseguit amb l’ajut de sintetitzadors vintage, videoconsoles, l’imaginari de Bruguera i la filmoteca matinal de Televisió Espanyola. Aquí presentaran Anástasis en el Electric Café, un treball de trinxeres digitals a estones dadà, a estones melangiós. Una altra Espanya és possible.

SANTIAGO LATORRE

Barcelona

19 d’octubre de 2007

20 h.
 Almazén
 Guifré, 9

El seu projecte final de carrera, Sonificación del Genoma Humano, marca el principi de la inquieta relació de Santiago Latorre amb l’experimentació musical i els nous sons, en estreta vinculació amb altres disciplines. Des de llavors, ha compost música per a projectes de dansa, teatre i cinema, a mida que anava perfeccionant el seu treball amb el saxo modificat electrònicament, procés al qual també contribueix de manera decisiva la seva estada com a enginyer de so a diversos estudis de gravació. Al Festival LEM oferirà el resultat d’aquest periple, un disc elegant, ple de subtils textures i melodies embolcallants. Tot un descobriment.

CABEZAS DE CERA 


Ciutat de Mèxic

19 d’octubre de 2007

22 h.
 MACBA 
Plaça dels Àngels, 1

El darrer disc enregistrat en estudi d’aquesta formació mexicana (Fractal Sónico, 2005) va confirmar la potència i la versatilitat de la seva proposta musical, que arrenca ara fa deu anys amb el seu primer disc homònim i que s’ha anat perfeccionant amb el temps fins a donar com a resultat una precisa maquinària de sonoritats mestisses presidida sempre per la voluntat de transgredir els registres tradicionals. Una mirada privilegiada a una altra escena d’un país multifacètic, la que s’allunya de tòpics tot explorant el que li és propi per mitjà de sorprenents intuïcions.

MINUIT


eklegein recordings-Tijuana

19 d’octubre de 2007

23 h. 
C3 Bar
 (Bar del Centre de Cultura 
Contemporània de Barcelona) 
Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Aquesta doble vetllada dedicada als sons atípics procedents de Mèxic tindrà el seu epíleg amb la sessió que oferirà aquest artista, establert actualment a Barcelona. La relació de Minuit De Lacroix amb l’experimentació sonora començà a mitjans dels anys noranta amb una gravació que incloïa dos micròfons, una guitarra acústica, una garrafa de plàstic i una cadena de bicicleta. A partir d’aquí, s’ha especialitzat en gravacions i mescles en què han participat, entre d’altres, artistes com Francisco López, AntiQuark i Zan Hoffman. Un DJ molt especial per a una vetllada allunyada de convencionalismes.

CAPHRE


Barcelona

20 d’octubre de 2007

20 h. 
Espai Eart 
Torrijos, 68

Els guanyadors de l’apartat de difusió de la convocatòria OFF LEM d’enguany són aquest inclassificable trio format per Tirso Orive, Xavier García i Rubén Muñoz, tres artistes i músics autodidactes aficionats a elaborar inopinats còctels de música popular i temeritats avantguardistes. Després de conèixer diversos formats (el primer d’ells, Checkybugger Tabagee, data del 1995), la proposta definitiva de Caphre comença a prendre forma l’any 2003, quan ofereixen concerts a la carta a domicilis privats i participen al Festival Hetklein d’Eindhoven. El seu últim treball, Negra Crisma, els situa en una dimensió paral•lela influïda pel Renaixement italià. Des del LEM ens plau donar la benvinguda als mestres Tirziano i Beatlecelli.

LE PETIT RAMON 3 EXPERIMENTA


Barcelona

20 d’octubre de 2007

21 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

L’enèsima mutació musical de Ramon Faura pren ara un format de cambra experimental: un trio en què la instrumentació tradicional (guitarra elèctrica, harmònica, percussions i violoncel) estableix una excitant complicitat amb tota una constel•lació de sicaris tecnològics, convertint cada peça del repertori d’aquest tercer lliurament de la saga en una síntesi perfecta de força escènica, poesia i desvari. Aliat amb Elvira Jiménez i Xavi Tasies, Le Petit Ramon desplega un univers de ràbia punk impecablement vestida i bastida, una maquinària que funciona amb la solvència d’un clàssic inqüestionable i la frescor d’una proposta amarada d’eterna joventut. Confitura agredolça i selecta.

VIALKA


Saint Jean des-Ollières

20 d’octubre de 2007

22 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
Plaça del Nord, 7-10

Aquest duet format per Marlyse Frecheville i Eric Boros porta passejant el seu delirant turbo-folk des de començaments del mil•lenni, primer com a NNY (un trio aficionat al punk, el jazz i l’striptease) i, des de 2002, en format de duo, com a Vialka. El seu és un projecte que va més enllà de la formació musical: el defineixen com un experiment científic i social, una investigació sobre les arrels culturals que els ha portat a col•laborar amb músics d’arreu del món, amb un especial interès en aquells que sobreviuen sota l’absurditat de les dictadures, les colònies encobertes i les democràcies monàrquiques. Activisme accelerat en favor d’un món sense buròcrates ni mandarins amb oïdes de granit.

MOISÉS LÓPEZ


Cáñamo-Barcelona

20 d’octubre de 2007

00 h. 
Mi Bar
 Guilleries

Cabaret Hoffman presenta la segona sessió de selectors LEM-oscòpics tot convidant-nos a participar de les dèries musicals de Moisés López, fundador i actualment editor de la revista “Cáñamo”. Il•lustrat dissolut, ha passat per nombroses bandes nítidament subterrànies (Roeles Mauritas Drogo, Rambla de Nit, Aribau), ha treballat en la producció audiovisual, ha contribuït a la divulgació del cassette i fins i tot s’ha infiltrat en els mecanismes del sistema a través de la venda d’assegurances. Defensor infrangible del caos sistemàtic, fa prop de deu anys que contribueix des de la seva publicació al deliri controlat i a l’oxigenació mental.

TRIO LIO


Barcelona


 25 d’octubre de 2007

20,30 h.
 Orfeó Gracienc
Astúries, 83

Com no podia ser d’una altra forma tractant-se d’un grup d’improvisació lliure, Trio Lio va néixer de forma aleatòria: Albert Giménez (guitarra), Xavi Tort (trompeta) i Quicu Samsó (bateria) es van trobar dalt de l’escenari amb motiu de l’homenatge a Hiroshi Kobayashi organitzat per Gràcia Territori Sonor. I des de llavors no han parat de treballar amb l’essència més descarnada i llibertària del llenguatge musical. Aquesta conspiració a tres bandes ha donat ja el seu primer fruit: el seu disc Òxid/Coure és un treball que defuig patrons, assajos i altra mena de protocols. Una veritable immersió a pulmó lliure guiada per tres talents desacomplexats i plens d’energia.

QA’A


Barcelona

25 d’octubre de 2007

22 h. 
Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
carrer del Sol, 8

QA’A, guanyador de la convocatòria de finalització de la secció OFF, és un quartet format per Jordi Heras, Victor Hurtado, Álvaro Gallego i Carles Esteban. Amb només un any de vida, aquesta formació ja s’ha fet un lloc en l’agitat territori undeground de la ciutat i han participat al Festival de Cap Sembrat al costat de formacions de la subcultura internacional com Wind-up Bird i Justice Yeldham. La seva és una música bombollejant, introspectiva, una catarsi heteròclita on conflueixen sots psicodèlics, sorollisme, trànsits electrònics i cadències minimalistes. Una proposta compacta i alhora fluïda, com una cèl•lula en permanent mutació. Un so que, segons defineixen ells mateixos, és com “un piano impossible al fons del mar”.

TUNYI


Madrid

25 d’octubre de 2007

23h 
Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
carrer del Sol, 8

Pablo Palacio i Gonzalo Maestre Fernández integren aquest duet que redefineix els conceptes de jazz i d’improvisació situant-los en un univers molt personal d’actituds electroacústiques. Entre el dodecafonisme, el groove i el Miles Davis més elèctric, Tunyi és un glop fresc que es beu, però, com els grans licors: paladejant-ne les textures i descobrint-ne les aromes. Autoplástico, el seu primer disc, és ple de tasts que implosionen en temps real i que s’espargeixen en atmosferes algunes vegades de gran calidesa, d’altres d’una acurada abstracció matemàtica. Una aposta innovadora i veritablement saludable que aporta un nou alè al panorama jazzístic espanyol i que ara arriba al LEM en el seu punt just de cocció.

JORGE MARTORELL


Tarragona

25 d’octubre de 2007

00 h.
 Biblioteca Vila de Gràcia
Torrent de l’Olla, 104

Deixeble, entre d’altres, de Pedro Iturralde i Jean-Yves Fourneau, Jorge Martorell és un perfecte exemple de com la mateixa inquietud que fa transitar el vent a través del metall pot despertar la curiositat pels dispositius electrònics. Amb una llarga carrera a la seva esquena de prop de deu anys, aquest músic i compositor ha començat de fa un temps un fèrtil procés de seducció amb les noves tecnologies. Un ensamblatge on el saxo adquireix una nova expressivitat i en el qual l’estil de Jorge Martorell troba un punt d’equilibri preclar entre els sinuosos arabescos de l’escola francesa i la intrèpida exploració de paisatges sonors tecnificats. Una proposta plena de vitalitat, desimbolta i sofisticada.

LOS INVISIBLES


Madrid

26 d’octubre de 2007

20 h. 
Almazén
Guifré, 9

Marcos Monge (saxofonista especialitzat en improvisació lliure) i Javier Montero (artista conceptual i sonor) són els dos pols d’aquest tàndem que fa de l’experimentació i l’apropiacionisme el seu camp d’operacions. Camp en el qual Los Invisibles resta, com bé indica el seu nom, en un estat de lúcida translucidesa, exercint de mèdiums a través dels quals establim comunicació amb un univers gairebé espectral format per samplers, gravacions de camp, collages textuals i referents pop sotmesos a una acurada deconstrucció. El resultat de tot plegat salta sense complexes d’Ornette Coleman al post punk, confeccionant un catàleg d’emocions del qual tots plegats ens descobrim còmplices.

ALKU / LESS-LETHAL


Barcelona

26 d’octubre de 2007

22 h. 
MACBA 
Plaça dels Àngels, 1

L’any 1999, el col•lectiu Alku comença a interessar-se per l’ocult assumpte de l’ús de la música com a arma no letal per part dels estaments militars de les grans potències. Incorporant al seu treball reflexions sobre els condicionants psicològics, els efectes dels fils musicals muzak i la bastardització de la música pop com a part integrant dels conflictes armats, el projecte Less-Lethal es troba ja en condicions d’oferir les seves primeres conclusions. En aquesta darrera vetllada LEM al MACBA, oferiran un set artístic i divulgatiu, seriós i alhora sarcàstic sobre aquest fenomen combinant la reflexió amb la mostra de peces d’artistes d’arreu del món, que il•lustraran les soterrades arestes d’aquesta estratègia bèl•lica.

SUBURBIO AZUL 


Barcelona

26 d’octubre de 2007

23h
 C3 Bar
 (Bar del Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, 
entrada CCCB, Montalegre 5)

Fan Mutis és el nom de la sessió que Suburbio Azul (Roger Montserrat, en aquesta ocasió acompanyat de Maria Vernet i Jordi Murillo) desplegarà per tancar aquesta nit d’activisme i collage sonor. La seva àmplia experiència com a tècnic, agitador i artista radiofònic l’ha situat en una immillorable disposició per fer de les ones hertzianes un trencadís d’experiències i conceptes gairebé sempre al límit, cercant el punt en què la radicalitat artística esdevé un posicionament polític, sense necessitat d’incorporar-hi pedaços d’ideologia. Aquesta inopinada vetllada per a mesclador i dos “locutors” de ben segur que ens permetrà apropar-nos a aquest discurs salvatge, fragmentari i cabal.

ANAMNÈSIA
RECUPERACIÓ DEL LÒBUL MUSICAL LAIETÀ


Orquestra de Cambra Vila de Gràcia + grup elèctric


27 d’octubre de 2007

21 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
 Plaça del Nord, 7-10

Als anys de la Transició espanyola es va donar a Barcelona el moviment musical anomenat laietà, que va tenir un paper de revulsiu en l’escena popular contemporània. Músics que, renunciant a l’ús de les lletres, van desmarcar-se de la cançó i del folk i, cercant en les arrels, van eludir la influència anglosaxona. Aquest moviment, com el període històric en què es va produir, ha estat objecte d’un oblit tan injust com inexplicable. Resulta molt difícil obtenir enregistraments d’aquelles bandes creatives i imaginatives que van ocupar les sales de concerts abans que al país es decretés la salsa com a música oficial.
 ANAMNNÈSIA ha pres un format inicial de recerca de documentació, rescat d’enregistraments i converses amb els protagonistes. Però tractem de música, i tenim a l’abast una forma excel•lent de recuperar-la: fer-la en directe, posar-la en mans de músics joves que la rellegeixin amb llenguatge actual; moment present, capaç de generar futurs si hom és conscient del passat. 
El resultat és aquest concert, en què un grup format per Roger Fortea (baix), Oriol Luna (bateria), tots dos membres de Mil Pesetas, Guillem Caballero (teclats), Eduard Mont (guitarra elèctrica) i la cantant Anna Oliva, més l’Orquestra de Cambra Vila de Gràcia, dirigida per Francesc Rodríguez Franquet, revisitaran peces de l’Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Música Urbana i Blay Tritono, quatre grups de gran importància i curta existència. Autors i integrants d’aquests grups, amb brillants trajectòries posteriors, han col•laborat en aquest treball en progrés: Joan Albert Amargós, Joan Saura, Xavier Batllés, Rafael Zaragoza “Zarita” i Jordi Bonell. 
ANAMNÈSIA no és un “revival” ni un homenatge. Ens interessen les músiques fruit d’un moment creatiu irrepetible, misteriosament ocultes rere un decidit mur amnèsic que les forces vives de la indústria i la cultura han aixecat durant dues dècades.

SERAPI


Barcelona

27 d’octubre de 2007

00 h. 
Mi Bar
 Guilleries, 6

El nom de Serapi, organitzador des de Cabaret Hofmann d’aquestes vetllades de selectors, està associat de manera indestriable a la difusió de les noves músiques a Barcelona des de fa tres dècades. Promotor incansable, aquest explorador de les jungles musicals ha estat al darrere de noms com John Lurie, Eugene Chadbourne, Embryo i Arto Lindsay, entre d’altres preuades espècies selvàtiques. Mànager i còmplice de formacions històriques del llibertarisme musical al nostre país (Macromassa, Kòniec, Moisés Moisés), va erigir històrics jardins de Samarcanda a la ciutat, com Nitsa i Abaixadors Deu. Amb aquesta targeta de presentació, només ens queda posar les nostres oïdes a les seves mans i gaudir.

FESTA DE CLOENDA

VICENÇ ALTAIÓ & XAVIER TORT


Barcelona

28 d’octubre de 2007

19 h. 
Fàbrica Moritz
 Ronda de Sant Antoni, 39

Vicenç Altaió, poeta polimòrfic, històric activista cultural i traficant d’idees, uneix les seves forces amb Xavier Tort, músic llibèrrim i també poeta, per oferir-nos un recital inèdit a dues veus. Anada i tornada d’una partitura és una juguesca ambiciosa, una exploració dels límits i contorns del llenguatge amb l’objectiu de redimensionar-lo i treballar-lo com un teixit en calent: plegant-lo, replegant-lo i refregant-lo fins a fer-li dir alguna cosa d’absolutament inesperat de si mateix. Una proposta avantguardista i esotèrica en la qual aquests dos mèdiums ens transportaran a una lírica dimensió desconeguda.


COCONOT


Barcelona

28 d’octubre de 2007

 20 h. 
Fàbrica Moritz
 Ronda de Sant Antoni, 39

Aquesta és la segona encarnació del projecte creat per Alfredo Montes i Pablo Díaz-Reixa i que es va donar a conèixer amb Novo Tropicalismo Errado (BCore). Després que el primer dels seus membres decidís orientar la seva existència envers l’economia i el windsurf, Pablo Díaz ha reconstruït la banda incorporant-hi Jens Neumaier i Christian Subirà i treballant en un segon disc, que serà presentat al LEM d’enguany. Coconot és una formació que troba la seva inspiració tot contemplant el cosmos des de la platja i transformant aquestes visions en un pop construït a partir de cops calculats, cordes desfermades i cants de dofins. Un viatge sinuós als tròpics que no apareixen als mapes.

El projecte ÀGAPE (Accidents Gormands i Altres Poètiques Esparses) enceta la seva segona temporada a Can Rin, a la localitat de Cabrils. S’explica a la comarca que en aquesta casa hi posà els peus (i potser el cap també) l’ínclit mestre de la paranoia surrealista Salvador Dalí, i en motiu d’aquesta efemèride, ÀGAPE s’endisa als procelosos terrenys de l’inconscient tot mantenint la seva heterodoxa aposta pel maridatge i la sinestèsia.

Sota el títol de “Surreal Tibèria”, Can Rin es convertirà, iniciat el crepuscle, en un deliri gormand on confluiran demostració culinàrio-sonora amb efusions oníriques, música lliurement automàtica i performance hipnòtica, tot convidant els espectadors a degustar-ne el fruit (regat amb cava espurnejant) sense repressions de cap mena. Els autors d’aquesta conxorxa surrealista i multisensorial seran:

 CAN RIN.

El projecte ÀGAPE a la presó de Can Brians

El 19 de juny de 2007 es van realitzar dos àpats-concerts-recitals poètics de la sèrie ÀGAPE a la Plaça Fòrum del recinte penitenciari de Can Brians. Hi va participar la formació Hotel Hermético (composta per membres de Mil Pesetas i Don Simón & Telefunken), Oriol Lagé com a responsable de l’apartat gastronòmic i l’acció poètica va estar a càrrec de Sebastià Jovani.
El menú va consistir en una refrescant macedònia de fruites exòtiques amb salsa de iogurt i cardamom. Es van interpretar un total de vuit peces musicals i una selecció de petites composicions de poesia fonètica precedides per la peça “Menú des-menuzado” composta expressament per a l’esdeveniment.
Van assistir-hi uns 200 reclusos dels mòduls femení i masculí del centre. Aquesta acció va ser possible gràcies a la col•laboració del personal docent responsable dels cursos formatius a Can Brians.
L’experiència resultant va ser tot un èxit: ÀGAPE va aconseguir transportar la seva proposta a un entorn insòlit, fent partícip de la mateixa a un públic no habituat a aquest tipus d’esdeveniments.

STAFF 2007

EQUIP / EQUIPO / TEAM

concepte i organització / concepto y organización / concept and management

Gràcia Territori Sonor

direcció / dirección / direction

Victor Nubla, Nerea Garmendia

adjuntos a la direcció / adjuntos a la dirección / direction assistants

Anna Romeu, Sebastià Jovani

cap de producció / directora de producción / production manager

Angèlica Sánchez

cap tècnic / director técnico / technic director

Francesc Ticó

adjunts tècnics / adjuntos técnicos / technic assistants

Bel Puijagut, Pere Pelegrí

luminotècnia / luminotecnia / lighting

María Barrios Coll-Vinent

transport artistes / transporte artistas / runner

Pilar Caturla

jumpers / jumpers / jumpers

Francis Blázquez, Eric Laffite

assistents de producció / asistentes de producción / production assistants

Amandine Leroux, Pedro Oliveira

antenes / antenas / antennas

Rosario Rivero, Sergio Merino, Christopher Williams, Olivier Manchion, Manel Montañés, Pelayo F. Arrizabalaga, Helena Xandri

equip de documentació video / equipo de documentación video / video documentation team

aerica.org

disseny gràfic / diseño gráfico / graphic design

ve y mar / the hrönir factory

webmastering / webmastering / webmastering

Philippe Bertrand – Tampopo

animació imatge / animación imagen / image animation

Transversal WEB

traducció / traducción / translation

La Correccional

coordinació del programa / coordinación del programa / programme coordination

Victor Nubla

sistemes de gestió / sistemas de gestión / management systems

Eli Vidal – nectartool.com

emisión radiofònica Territori Sonor / emisión radiofónica Territori Sonor / Territori Sonor radio broadcasting

Ferran Cuadras – Arsonal

impressió / impresión / printing

Posablicidad

publicitat / publicidad / advertising

Posablicidad, Distritoni

Gliptoteka Magdalae

Hara Kraan

comunicació / comunicación / press

comunicacio@gracia-territori.com

Agraïments molt especials a l’equip humà del Districte de Gràcia, i també a / Agradecimientos muy especiales al equipo humano del Distrito de Gràcia, y también a / Very special thanks to the human team of the Gràcia District, and also to: Magda Redondo, Moisés López, Alejandro García, Lourdes Barbal, Carme Garrido, Ernest Casals, Albert Guitart, Antonio Fernández, Ferran Colàs i Victor Barrallo, i als equips tècnics del MACBA, la Pedrera i Caixafòrum.

Resum LEM 2007 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

lem spot 2007 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.