“La música no consisteix en relats sorollosos. La música no al·ludeix a res. Pot existir fins i tot sense l’Univers, no necessita anomenar-lo ni dibuixar-lo. Pot existir sense espai (qui pot assenyalar el costat esquerre d’un vals?). En realitat, només necessita temps.”

Alejandro Dolina
El LEM també ha necessitat temps: fou presentat en societat el 5 d’octubre de 1996 durant el programa Odyssée for Ears, a Copenhague. El 9 d’octubre, músics i organitzacions de 12 països aprovaven i signaven la Declaració Europea de la Música Experimental. Entre d’altres coses, s’hi deia que la música experimental qüestiona certeses formals, dóna sortida a noves formes estètiques i preveu mons més humanitzats.

Recomanava explotar el seu caràcter transnacional i innovador per aprofundir en el relleu de la memòria democràtica a les noves generacions a través de la producció artística i desenvolupar noves situacions socials per a les experiències culturals i noves condicions per a la música, la seva recepció i la seva creació.

El desembre del mateix any, seguint l’esperit de la Declaració, se celebraren a Gràcia els primers 6 concerts del LEM. Al final de l’edició 2006, haurem arribat al concert número 663.

Un corol·lari seria que, si bé la música no pot explicar res o més aviat només s’explica a si mateixa, un festival pot, i en la nostra opinió, ha d’explicar coses.

Aquesta mateixa introducció serveix cada any per transmetre les nostres idees, més que no pas per explicar el que les pàgines següents ja expliquen per si soles. Enguany, Gràcia Territori Sonor ha coproduït un disc amb el col·lectiu francès Studio Forum. Es titula El teu plaer serà el meu, i conté la següent reflexió:

Sembla inevitable que, per a la felicitat d’uns, altres hagin de pagar amb el seu sofriment. Però no és cert: el sofriment dels altres és el sofriment de tota la humanitat. Hom no pot ser feliç si atresora el benestar espoliant els altres i destruint el seu món per lucrar-se amb la seva reconstrucció. En qualsevol cas, és una felicitat hipòcrita que anuncia grans desastres per a tothom.

En canvi, si l’altre és feliç, jo ho seré plenament. Això no és un punt de vista, sinó una veritat instal·lada en el nostre subconscient col·lectiu i rebutjada pel nostre “conscient” polític i social. I així, el seu plaer serà el nostre, però la seva desgràcia mai serà el nostre plaer.

A part d’això: celebrem una dècada de LEM. El programa MATRIU s’ocupa de reflexionar sobre el paper de les dones en l’experimentació sonora i que la participació femenina al festival assoleixi el 50%. ÀGAPE reuneix finalment els cuiners amb els músics i els poetes. La secció off i el projecte Experimental Music from Gràcia tenen com a missió descobrir i promoure els joves creadors. El LEM s’amplia en horaris “familiars” perquè els nens puguin assistir a alguns concerts. Ens unim en diferents fronts amb festivals (Festival de Torroella, Mercat de Música Viva de Vic) i organitzacions per presentar espectacles de nova creació. Continuem al MACBA, a la Pedrera, a Caixafòrum… i també a l’entranyable teatre dels Lluïsos de Gràcia. I, estant d’aniversari, ens permetem convidar de nou artistes que van protagonitzar moments àlgids en altres edicions del festival, tot i haver una llarga llista dels que descobrireu per primera vegada. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge.

L’equip de Gràcia Territori Sonor

GRÀCIA TERRITORI SONOR

proposa

MÚSIQUES INNOVADORES DURANT LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

embryo/joan ramon guzman/ve y mar

Dos concerts excepcionals a la Festa Major de Gràcia 2006, fruit de la ja tradicional col•laboració de Gràcia Territori Sonor amb els Castellers de la Vila de Gràcia i la Federació Festa Major de Gràcia.
El primer dia de la Festa, el 15 d’agost, a la plaça de Rius i Taulet tindrà lloc el concert del legendari grup alemany Embryo. Per tancar la Festa, el 19 d’agost, al Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri, Pascal Comelade i Enric Casasses, acompanyats de cinc músics, oferiran la versió en directe del seu disc més elèctric: La manera més salvatge.




EMBRYO 


15 d’agost de 2006

22 h.
 Plaça de Rius i Taulet
 Festa Major de Gràcia
 Barcelona

Embryo

, una de les formacions fonamentals de la música europea de les darreres décades, neix a finals dels anys 60, quan CHRISTIAN BURCHARD, aleshores vibrafonista del quartet de l’últim pianista de BILLIE HOLIDAY, el nord-americà MAL WALDRON, decideix abandonar-lo per emprendre una activitat incessant que es reflecteix en més de 30 discos publicats.
Més de 400 músics de quatre continents han estat col•laboradors, quan no integrants, d’aquesta prolífica banda; entre ells i elles podríem destacar figures de primera línia com les cantants hindús RAMA MANI i SHOBHA GURTU; el fill d’aquesta última, el percussionista TRILOK GURTU; el compositor i director egipci SALAH RAGAB; el compositor clàssic-contemporani alemany PETER MICHAEL HAMEL o el saxofonista nord-americà CHARLIE MARIANO; i grups sencers, com el KARNATAKA COLLEGE OF PERCUSSION d’Índia, la YORUBA DUN-DUN ORCHESTRA de Nigèria o els també alemanys DISSIDENTEN, que originalment es feien dir EMBRYO’S DISSIDENTEN, per deixar ben clars els seus orígens.

El discurs musical d’EMBRYO integra amb total coherència elements provinents del jazz, el rock, les músiques clàssiques i populars del món àrab, l’Àfrica negra i Àsia, el blues, el funky, el flamenc i fins i tot el collage contemporani. En els seus concerts tan aviat pot sonar una peça de música gnawa com una cançó de MOHAMED ABDELWAHAB, un estàndard de jazz de THELONIOUS MONK, una melodia popular xinesa o una sintonia de l’orquestra de SUN RA.
La seva emprenta en la història del segle XX els situa com a iniciadors del corrent que molts anys després seria batejat com a “músiques del mon”.

Entre els milers de concerts que aquesta formació porta damunt les espatlles, es podrien destacar els oferts en palaus reials del Marroc en honor d’una de les germanes de l’actual monarca, o l’actuació al pavelló de la Unesco en el marc de l’Exposició Universal de 1992, en companyía d’un grup de 22 percussionistes japonesos. Algun dia, els llibres d’història parlaran d’EMBRYO com l’únic grup de música occidental a qui es va permetre tocar a l’Afganistan mentre hi governaven els Taliban.



Cenyint-nos a la Vila de Gràcia, moltes de les 800 persones que els van veure en directe encara recorden el seu sensacional concert a la plaça Rovira i Trias dins la programació de les festes de 1995, en què van actuar amb dos destacats solistes d’ud (llaüt tradicional àrab), CHRIS KARRER i el desaparegut YULIUS GOLOMBECK.

En aquesta ocasió estaran acompanyats pel mestre xinès Xizhi Nie, especialista en instruments de corda, vent i percussió xinesos, com l’erhu od gauhu (el violí xinés), el scheng i la flauta dizi.

PASCAL COMELADE – ENRIC CASASSES

19 d’agost de 2006

Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri
 Festa Major de Gràcia
 Barcelona

Així descriu Pascal Comelade el poeta Enric Casasses. No cal intentar fer una biografia del músic en aquestes línies, de l’home que ha portat els clàssics del rock, la cançó i fins i tot la sardana al seu terreny, on els instruments de joguina i el piano fan una lectura –potser la més brillant– de les músiques populars contemporànies, impregnada sempre de l’aroma mediterrània. La seva fructífera col•laboració amb el poeta Casasses porta ja molts anys donant fruits, que han culminat en el cd de recent aparició “La manera més salvatge”, definit per la crítica com una subtil combinació de màgia i energia. Els seus concerts recullen i augmenten aquestes sensacions. En aquesta ocasió, Comelade ha format una banda netament elèctrica on es combinen artistes amb qui ha treballat habitualment i joves valors de l’escena catalana (Pep Pascual – saxos, petits instruments, Quicu Samsó – bateria, Victor Nubla – clarinet elèctric, Roger Fortea – baix elèctric, Pau Guillamet “Guillamino” – guitarra elèctrica) per donar suport a la sorprenent combinació Pascal Comelade – orgue elèctric i Enric Casasses – veu, triangle.



Des que Pascal Comelade va fer el seu primer concert a Gràcia, el primer a tota Espanya, fa vint anys, el 22 d’Agost de 1986, durant la Festa Major, sempre ha mantingut una relació molt intensa amb la Vila, que el va portar a dir, en una recent entrevista a la revista Jaç: “Gràcies a la gent del barri de Gràcia de Barcelona, no m’he convertit en un músic de culte, europeu, intel•lectual, elitista i exquisit. Gràcia m’ha salvat la vida, potser no me l’ha fet guanyar, però sí que ha aconseguit que em sentís honest amb el que feia.” 

Comelade, Casasses i els músics que els acompanyaran, set veïns de la Vila, de nou a la Festa Major.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

comissaria al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

la secció espanyola de l’exposició

VINIL

I programa un cicle de concerts en torn a la música creada a partir dels vinils i la seva relació amb altres instruments. Músiques giratòries.

Quatre nits d’exploració sonora amb tocadiscs i altres instruments…

En un dels territoris remots de la galàxia Edison, les imatges amb què s’embolcallen els suports que contenen música enregistrada reflecteixen l’evolució de la nostra cultura visual. En una altra regió remota de la mateixa galàxia, el contingut aparentment finalitzat dels suports és reutilitzat per crear noves músiques, completament alienes a les originàries. Les màquines que permeten reproduir els continguts d’aquests suports també són manipulades i trucades per obtenir-ne aquests resultats. Aquestes màquines, integrades en la panòplia instrumental de les formacions musicals modernes, ja ocupen el lloc d’un instrument més i, tot i que en molts casos continuen essent eines d’exhibició del virtuosisme derivat del seu ús, molts creadors han optat per adjudicar-los funcions més orgàniques en el context de la música d’experimentació.

De la primera d’aquelles regions remotes arriba al MACBA l’exposició Vinil. Discs i caràtules d’artistes, que no mostra precisament els suports de vinil, sinó els embolcalls creats per a aquests suports. De la segona regió arriben diverses ambaixades sonores, especialitzades en l’ús dels vinils enregistrats, per crear música nova. En tots dos casos parlem de discs, del suport més popular i de més qualitat per a la música enregistrada durant pràcticament tot el segle xx. Les portades permeten fer-ne una lectura historicoartística i el contingut convida a una relectura actual de la manera com es crea la música, amb resultats excitants i sempre sorprenents. Els ambaixadors de les remotes regions de la galàxia que Thomas A. Edison va originar amb el big bang del fonògraf aterraran a l’auditori del MACBA els dies 29 de juny, 6, 13 i 20 de juliol.

Els “solos de bateries sobre vinils amb quatre tocadiscs” del canadenc Martin Tetreault; el duo de piano i tocadiscs de Hildegard Kleeb i Pelayo Arrizabalaga (Suïssa); la trobada de dj Blue i dj Amsia (Catalunya i Euskadi), dos creadors que integren l’ús del tocadiscs en el territori actual de la música electrònica, i la imprescindible presència de l’anglès Janek Shaefer, i els seus fantàstics tocadiscs manipulats, aportaran proves suficients per confirmar la tesi que al segle xxi, un electrodomèstic que començà fascinant la societat del principi del xx ha migrat a l’àmbit de l’experimentació musical per fascinar-nos novament.

MARTIN TETREAULT

Montreal

1- ” solo de batteries sur vinyles avec 4 tourne-disques “
2- ” surfaces et objets ” + Merche Rosales, bateria (BCN)

29 de juny de 2006, 22 h

Martin Tétreault, improvisador i compositor procedent de les arts visuals, explora, no sense sentit de l’humor, les qualitats intrínseques dels giradiscos: sons del motor, sons parasitaris, manipulació de vinils preparats… La seva producció discogràfica s’acosta a la centena de títols. Ha treballat amb Diane Labrosse, René Lussier, I8O, Otomo Yoshihide, Ikue Mori, entre d’altres. La seva música té una forta qualitat analògica potenciada per l’ús de petits instruments electrònics. En aquesta ocasió, Tétreault presenta a Barcelona dues composicions, entre el concert i la performance, amb la col•laboració de la baterista Merche Rosales Mushka.

HILDEGARD KLEEB I PELAYO FERNANDEZ ARRIZABALAGA

Zug-Laredo






dijous 6 de juliol, 22 h

Piano i tocadiscs en un compromès diàleg polític per a la trobada entre la pianista suïssa Hildegard Kleeb —col•laboradora de Anthony Braxton, intèrpret de Cage, Feldman, Lucier i María de Alvear, i interessada en la relació de la música amb les arts visuals (a través de les seves col•laboracions amb Sol LeWitt)— i Pelayo Fernández Arrizabalaga —performer, artista plàstic, compositor i multiinstrumentista càntabre establert a Suïssa, membre fundador dels mítics Orgón i Clónicos, que ha col•laborat, entre d’altres, amb David Thomas, Markus Breuss, Llorenç Barber i Co Streiff—. Una trobada per a la improvisació compromesa, en la qual els materials musicals procedents de Stockhausen, Stravinsky, Braxton o Coltrane es troben amb els tocadiscs manipulats.

dijous

DJ BLUE I DJ AMSIA

Barcelona – Azkoitia

13 de juliol, 22 h

Entre 1991 i 1996, Blue (Daniel Paredes) és bateria i baixista a grups de punk i post-hardcore. Després, el seu pas a la creació de música amb tocadiscs el duu a teixir profunds ambients d’un so molt textural que presenta a Sónar el 1999, i que desenvolupa en una sèrie de col•laboracions en els àmbits de la dansa, la ràdio i la instal•lació. Fins a 2003 va ser membre de M&D i d-INFECTION i en l’actualitat introdueix la guitarra elèctrica i la poderosa amplificació Marshall en l’experimentació en solitari amb els plats. Alhora compagina la bateria a la banda de sludge-doom Bukkake. 

dj AMSIA es defineix com un nen amb un joc de construcció guiat per la intuïció i l’amor al caos i, com s’ha dit, l’oient que s’exposa a les seves composicions instantànies pateix una experiència semblant. En la seva exploració, el tocadiscs conviu atzarosament amb els enregistraments de camp i els seqüenciadors. dj AMSIA ha treballat en projectes de La Fura dels Baus i ha estat assidu col•laborador d’El Corsal Desastre.

JANEK SCHAEFER

Londres

20 de juliol de 2006, 22 h

En una fulgurant carrera, Janek Schaefer va passar de l’arquitectura a enregistrar en un dictàfon el recorregut nocturn a través d’una oficina de correus (Recorded Delivery, 1995) i a figurar poc després en el Llibre dels Rècord Guinness pel seu disseny del Triphonic Turntable (1997). Concerts, performances, instal•lacions, se succeeixen en els últims anys als cinc continents. Utilitzant híbridament les tècniques digitals i analògiques, Schaefer manipula vinils en directe, superposant enregistraments de camp, per a crear un esdeveniment únic, a partir del context espaial i arquitectònic del lloc on es produirà la performance, tema central del desenvolupament de la seva obra. Ha treballat sovint amb Philip Jeck i també amb Robert Hampson (Main). La seva extensa discografia es troba a segells com Asphodel, Sub Rosa i Staalplaat.

Concert-presentació del nou disc
 de MARC EGEA “Karagöz & Hazivat”


5 de maig 2006

20 h.
 Sala Castelló 
Avinguda Francesc Cambó 36
 (Mercat de Santa Caterina)
 Barcelona

Si Morton Feldman composès per a que John Coltrane toqués la viola de roda, el resultat, prèviament impregnat del mediterrani, podria ser la música de Marc Egea… una edició de Gliptoteka Magdalae – PSM Music en col·laboració amb Gràcia Territori Sonor, Hrönir, Petxina.

concert realitzat en col·laboració amb Discos Castelló.

Marina Albero (salteri), Marc Egea (viola de roda) i Mariona Sagarra (veu), punt de trobada d’instruments de bellesa inusual i de músiques antigues i contemporànies, improvisació i electrònica. Després d’un procés de treball de diversos mesos, presenten Sine Mare Nihil, un encàrrec de tres festivals per a tres dels músics catalans més internacionals. En la recerca d’una bellesa arriscada i la composició d’universos poètics, visions i imaginaris nous, aquests tres creadors posen al dia la tradició, explicant el present amb instruments ancestrals i fent-los dialogar amb la tecnologia moderna.

CASTELLANO

MARAM TRIO

Marina Albero (salterio), Marc Egea (zanfoña) y Mariona Sagarra (voz), punto de encuentro de instrumentos de belleza inusual y de músicas antiguas y contemporáneas, improvisación y electrónica. Después de un proceso de trabajo de varios meses, presentan Sine Mare Nihil, un encargo de tres festivales para tres de los músicos catalanes más internacionales. En la búsqueda de una belleza arriesgada y la composición de universos poéticos, visiones e imaginarios nuevos, estos tres creadores ponen al día la tradición, explicando el presente con instrumentos ancestrales y haciéndolos dialogar con la moderna tecnología.

ENGLISH

MARAM TRIO

Marina Albero (psaltery), Marc Egea (hurdy gurdy) and Mariona Sagarra (vocals), represent the meeting point of instruments of unusual beauty as well as that of ancient and contemporary music, improvisation and electronica. After a working process lasting many months, they present Sine Mare Nihil, a commission by three festivals for three of the most internationally renowned Catalan musicians. In the quest of a daring beauty and the creation of poetic universes, visions and new imaginings, these three artists bring tradition up to date, explaining the present using ancestral instruments and making them talk to modern technolog

CATALÁ

MUSHKA

15 de setembre de 2006

22:30 h AUDITORI MARIÀ D’ABADAL (edifici del Sucre)
 carrer Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals n.5


La música de Mushka és mandrosa, misteriosa, sinuosa, mediterrània, complexa tot i que aparentment senzilla, lluminosa, energètica, visual, emotiva i d’una rítmica inapel·lable que sosté entramats de melodies sinceres i intel·ligents. Quasi al cinquanta per cent, les procedències dels seus integrants són a primera vista tan distintes com el grup post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, baix elèctric i Merche Rosales, bateria) i la formació clàssica (Lluna Aragón, violí i Mar Serra, piano). El quintet completa l’entramat rítmic amb la percussió de Xavier Carbonell, exCamàlics. Prepareu-vos per a l’impecable directe del grup revelació d’enguany.

CASTELLANO

MUSHKA

La música de Mushka es perezosa, misteriosa, sinuosa, mediterránea, compleja aunque aparentemente sencilla, luminosa, energética, visual, emotiva y de una rítmica inapelable que sostiene entramados de melodías sinceras e inteligentes. Casi al cincuenta por ciento, las procedencias de sus integrantes son tan aparentemente dispares como el grupo post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, bajo eléctrico y Merche Rosales, batería) y la formación clásica (Lluna Aragón, violín y Mar Serra, piano). El quinteto completa el entramado rítmico con la percusión de Xavier Carbonell, ex-Camàlics. Prepárense para el impecable directo del grupo revelación de este año.

ENGLISH

MUSHKA

Mushka’s music is lazy, mysterious, winding, Mediterranean, complex yet simple in appearance, luminous, energetic, visual, emotional and with a rhythmic clarity that sustains interwoven melodies both thoughtful and sincere. Its members have backgrounds as seemingly diverse as the post-punk band B-Violet (Blanca Cereceda, bass, and Merche Rosales, drums) on the one hand, and the classically trained (Lluna Aragón, violin and Mar Serra, piano) on the other. The quintet tops off its rhythmic tapestry with Xavier Carbonell, formerly of Camàlics, on percussion. Prepare for an impeccable live show from the band that is the great revelation of this year.

CATALÁ

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura i Oriol Perucho representen l’escena a voltes anomenada postlaietana; de nou apareixen noms mítics que trobem en el bagatge d’aquest supergrup: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: la conjunció de les pulsacions distintes de dos contrabaixos (Altaba – Cervera), una bateria que parla (Perucho) i un sampler tan orgànic com el de Saura, prometen música que Max Ernst hagués posat en un collage, que Miles Davies hauria fet servir per a un solo i que Pau Riba o Jaume Sisa potser cantarien. Les llums velades de certs cafès barcelonins, hiverns de tramuntana a La Selva de Mar, la música com a viatge interior, free jazz, psicodèlia, naïf, música instrumental per a descoberta de boletaires… amb imatges en vídeo produïdes per Enric Cervera, aquesta música creada sota la urgència de la necessitat i la intemporalitat del plaer proveeix també de dades sobre una necessitat intemporal i una urgència de plaer per a la música catalana.

CASTELLANO

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura y Oriol Perucho representan a la escena a veces llamada post-laietana; de nuevo aparecen nombres míticos que encontramos en el bagaje de este supergrupo: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: la conjunción de las pulsaciones distintas de dos contrabajos (Altaba – Cervera), una batería que habla (Perucho) y un sampler tan orgánico como el de Saura, prometen música que Max Ernst hubiera puesto en un collage, Miles Davies habría usado para un solo, y Pau Riba o Jaume Sisa quizá cantarían. Las luces veladas de ciertos cafés barceloneses, inviernos de tramuntana en La Selva de Mar, la música como viaje interior, free jazz, psicodelia, naïf, música instrumental para descubrimiento de boletaires… con imágenes en video producidas por Enric Cervera, esta música creada bajo la urgencia de la necesidad y la intemporalidad del placer provee también datos sobre una necesidad intemporal y una urgencia de placer para la música catalana.

ENGLISH

LES ANCIENS

Enric Cervera, Eduard Altaba, Joan Saura and Oriol Perucho represents the scene sometimes called post-laietana; again, mythic names we find in this supergroup surface: Blay Tritono, Perucho’s, Tropopausa, Koniec… Les Anciens: the conjunction of two double basses different pulsations (Altaba – Cervera), a talking drumset (Perucho) and a sampler as organic as Saura’s, promise a music that Max Ernst would put in a collage, Miles Davis would use for a solo, and Pau Riba or Jaume Sisa would maybe sing. The dimmed lights of certain Barcelona cafés, winters of tramuntana at La Selva de Mar, music as an inner trip, free jazz, psicodelia, naïf, instrumental music for boletaires’ discovery… with video images produced by Enric Cervera, this music created under necessity’s urgency and timelessness’ pleasure also provides data about a timeless necessity and a pleasure urgency for catalan music.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM de tardor

EL BICICLETERO

Sevilla





 5 d’octubre
 de 2006

21 h Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Comença la desena edició del LEM amb un dels moments àlgids que van clausurar el festival el 2003. El Bicicletero reapareix a Gràcia després dels seus triomfs eixordadors, i ho fa sense haver tingut fins al moment cap imitador. Cantes a seques, cantes d’anada i tornada i el fabulós número del “maletón”. El retorn de la creació més aplaudida de Raúl Cantizano i Santiago Barber. Cage vestit de lunares? Sigui com sigui, deconstrucció del flamenc i de l’art del manteniment de la bicicleta. Totes dues coses, en un sol escenari, un show únic de clamorosa acceptació.

LES REINES PROCHAINES

Basel

5 d’octubre
 de 2006

22 h. 
 Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10


En l’escena independent suïssa, un grup de videoartistes i creadores visuals combinaven el 1987 performance, música i cuina. Poc després, començava el regnat de Les Reines Prochaines. A hores d’ara, Michèle Fuchs, Fränzi Madörin, Muda Mathis, Barbara Naegelin i Suzanne Zwick s’ocupen de trompeta, saxo, euphonium, acordió, sintetitzador, guitarra, baix, bateria… i veu, naturalment. Acaben d’editar el seu cinquè disc, Protest und Vasen, i actuen a Barcelona, la qual cosa significa que el seu cabaret pop-punk-dada, el seu directe increïble són a l’abast de tots nosaltres, súbdits oblidats…

ELIANE RADIGUE

Paris

6 d’octubre
 de 2006

22 h. MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

De la seva música, Michel Chion en diu que és “infinitament discreta en comparació amb qualsevol altra d’aquestes músiques que sembla que t’estiguin estirant de la màniga per cridar l’atenció”. Radigue va treballar amb Pierre Shaeffer i Pierre Henry, i és pionera a Europa en l’ús del so com a flux embolcallant i en moviment continu, més propera a l’escola repetitiva nordamericana que a l’electroacústica europea i influenciada per l’espiritualitat oriental. La música de Eliane Radigue té la fascinant capacitat de canviar sense que puguem descobrir quan ha canviat. És la gran dama de la música electrònica. Presenta L’île re-sonante. Imprescindible.

PEINTURES SONORES

Arbo – Flix

6 d’octubre de 2006

23,30 h
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Peintures Sonores està concebut com un concert interactiu dramàtic, en què Joan Bages (artista sonor) i Carmen Platero (artista visual) plantegen una exploració del cos humà a partir de la seva imatge i dels sons que sobre ell es poden produir. La manipulació del material visual recorre a la superposició, la fragmentació, la descomposició de la imatge, mentre que el material sonor és tractat utilitzant la tècnica de la síntesi granular. Tots dos es troben mitjançant la improvisació i l’aleatorietat, i evolucionen en temps real.

A partir de 00,30 h. dj JORDI TURTÓS

XEDH

Vitoria

7 d’octubre de 2006


20 h. Experimentem amb l’Art
 Torrijos, 68

Aquest és el primer dels projectes seleccionats enguany per a la secció OFF. Concebuda per Miguel Ángel García com una visió del passat industrial i de paisatges futurs, la música que destil•la Xedh és música d’immersió, inscrita en aquella corrent panoràmica i suggerent que fa de les textures i de la seva alternança un element narratiu de primer ordre. Música de plans en què el silenci embolcalla rítmiques perverses i obre escletxes per les quals es colen atmosferes opressives. Música que batega, que convida al viatge interior, plena d’imatges i de colors, d’una qualitat estranyament pictòrica.

JUDITH JUILLERAT

Besançon

7 d’octubre de 2006

22 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Després de deu anys de treball en el seu estudi de Besançon, una aparició fulgurant en ser seleccionada per Björk per al recopilatori Army Of Me, en benefici d’Unicef, marca el viatge exterior de Judith Juillerat, que s’inicia amb l’interessant àlbum Soliloquy (2005) i importants i escollits concerts durant l’any 2006 a la Transmediale de Berlin, el Kilbi de Dudingen, Reykjavik, Basel… Juillerat construeix la seva música amb elements analògics i digitals, s’inspira en efluvis d’essències germàniques i ens porta de visita a la superfície de satèl•lits de bellesa gèlida i d’albes blavenques. Una música tan bella com inquietant.

MUSHKA

Badalona

7 d’octubre
 de 2006

23 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

La música de Mushka és mandrosa, misteriosa, sinuosa, mediterrània, complexa tot i que aparentment senzilla, lluminosa, energètica, visual, emotiva i d’una rítmica inapel•lable que sosté entramats de melodies sinceres i intel•ligents. Quasi al cinquanta per cent, les procedències dels seus integrants són a primera vista tan distintes com el grup post-punk B-Violet (Blanca Cereceda, baix elèctric i Merche Rosales, bateria) i la formació clàssica (Lluna Aragón, violí i Mar Serra, piano). El quintet completa l’entramat rítmic amb la percussió de Xavier Carbonell, exCamàlics. Prepareu-vos per a l’impecable directe del grup revelació d’enguany.

THE WALTER THOMPSON ORQUESTRA

New York, L’Olleria, Barcelona, Andorra

8 d’octubre
 de 2006

12 h.
 Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster 
plaça Lesseps, 20-22
)

Soundpainting és un llenguatge desenvolupat per Walter Thompson; està format per 1.500 signes que permeten la direcció en temps real de grups d’improvisadors. Thompson dirigeix simultàniament músics, poetes… Soundpainting va passar pel LEM el 1991 i el 2001. Va ser una experiència inoblidable. Aquesta vegada, amb la següent formació: Oriol Vilella, guitarra; Josep Lluís Redondo, guitarra; Roger Fortea, baix; Merche Rosales, bateria; Pau Torres, sampler; Agustí Martínez, clarinets, saxos; Arnau Vilardebó, actor, ukelele; Sebastià Malèvol, poeta i el grup músicocoral Sonorum Project amb Òscar Vidal i Adolf Murillo.

MIKA VAINIO

Helsinki

10 d’octubre
 de 2006

21 h.
 KBB
 Joaquín Costa, 24 4º
20 h.

Prou conegut per ser el cinquanta per cent de Pan Sonic, veritable icona del minimalisme electrònic dels darrers anys, Vainio orienta el seu treball en solitari cap a espais sovint aliens al ritme, i inclou el processament electrònic d’elements acústics per crear textures aurals, dóna pas a la improvisació… en suma, mostra un aspecte menys conegut i ben suggestiu de l’univers sonor que ha posat Finlàndia en el panorama internacional. La premsa el considera “la meitat més perillosa”; aquest doble concert serà sens dubte tan “perillós” com energètic.

BARBARA MORGENSTERN

Berlin

13 d’octubre
 de 2006

22 h. MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

L’elegància de la mínima expressió; l’encontre del piano, la veu i l’electrònica. Melodies emocionants, reflexions sobre la cultura global, els estats de la felicitat o les edats de la vida, o sobre per què sempre ens sembla que tot és millor en altres indrets, històries breus, diaris de viatge, quaderns de camp… Barbara Morgenstern, que compta amb nou títols publicats des de 1998, va captivar el món amb Nichts Muss (Monica Ent. 2003) i es va llançar a una extensa gira mundial, que conclou feliçment amb el meravellós àlbum The Grass is Always Greener (2006). En aquest concert tindrem el privilegi d’assitir al moment brillant de maduresa creativa que viu aquesta compositora tan especial. No us la perdeu: guareix.

XYRAMAT

Hamburg

13 d’octubre de 2006


23,30 h.
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) 
Montalegre, 5 (entrada CCCB)


Xyramat, abans Maat, múltiples personalitats de la compositora Dörte Marth, també Black Bunny o Xyrabunny en la seva faceta de dj que, des de 1990, i amb mitja dotzena de discs publicats al seu nom, és una personalitat singular de l’escena electrònica alemanya. Compromesa amb la recerca de la llibertat en el camp cada vegada més estandaritzat de la música, fa servir les fonts sonores com a eines emocionals per reflectir el veritable macrocosmos d’estandarització: violència, guerra, autoritat, discriminació, especialment de les dones.

A partir de 00,30 h. dja LINKAHUMANA.

FAMELIARS

Eivissa

14 d’octubre
 de 2006

19 h. Sala d’assajos de l’Orfeó Gracienc 
Astúries 83

Existeix una música mediterrània nova, fresca, que ha begut dels corrents musicals populars moderns. El LEM prova de demostrar aquesta tesi en diversos concerts de l’edició d’enguany. Un és el de Fameliars. Entre els seus components apareixen noms clau de l’escena de les illes, associats a projectes com Neo Tokyo, Neo Sol, Yeldings… procedències diverses, també estilísticament, les de Kiko Barrenengoa i Toni Torres, guitarres, Mariano Torres, piano i veu, Ferran Pascual, baix, i Andrea Fernández, bateria. Música refulgent i de mandra màgica. El seu primer cd, un “disc-oasi” com l’ha anomenat la crítica, en dóna testimoni.

CARO SNATCH

Newcastle

14 d’octubre
 de 2006

22 h. 
 Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
 carrer del Sol 8

La carrera musical de Caro Snatch comença el 1998 amb una greu lesió a l’esquena, un autobús de dos pisos com a vivenda i un sintetitzador Korg Poly-800. Durant la seva recuperació, Caro aprofundirà en la síntesi sonora i la teoria musical. Els seus concerts comencen el 2002. Velles màquines sonores, seqüenciador, veu, efectes, són la base dels seus directes. La seva música és hipnòtica, la seva poesia és multilingüe; fa servir la improvisació, el treball amb loops, la combinació de gèneres. Instal•lada a Berlín des de 2005 i després de la recent aparició del seu nou EP Es muss sein, es llença a l’“Es muss sein – dare to shine Tour”, que la portarà per primer cop a Barcelona.

RADIAN

Wien

14 d’octubre
 de 2006


23 h. Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri
carrer del Sol 8

S’ha dit que l’aparició de Juxtaposition, el primer àlbum de Radian, va situar l’escena vienesa al món. El que és cert és que tant aquest primer disc com el recent Rec.Extern proposen una música fascinant. John Norman (baix), Martin Brandlmayr (bateria) i Stefan Nemeth (sintetitzador) són capaços de crear un entramat sonor tan ric com seductor. Com intercanvien els seus papers els elements acústics i l’electrònica? En l’origen, un insòlit sistema de treball: “microgravacions” d’instruments a través del sintetitzador (John McEntire es troba darrere d’alguns d’ells). El resultat: un directe difícil d’oblidar.

MARAM TRIO

Barcelona

15 d’octubre
 de 2006

12 h.
 Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster
plaça Lesseps, 20-22

Marina Albero (salteri), Marc Egea (viola de roda) i Mariona Sagarra (veu), punt de trobada d’instruments de bellesa inusual i de músiques antigues i contemporànies, improvisació i electrònica. Després d’un procés de treball de diversos mesos, presenten Sine Mare Nihil, un encàrrec de tres festivals per a tres dels músics catalans més internacionals. En la recerca d’una bellesa arriscada i la composició d’universos poètics, visions i imaginaris nous, aquests tres creadors posen al dia la tradició, explicant el present amb instruments ancestrals i fent-los dialogar amb la tecnologia moderna.

LES AUS

Barcelona

19 d’octubre
 de 2006

21 h.
 La Pedrera 
sala circular
Passeig de Gràcia, 92

Dalmau Boada i Arnau Sala han realitzat un viatge des del hardcore més purista a la improvisació entre el seu primer projecte, Omega Cinco, i l’actual, Les Aus. El viatge conceptual no ha estat l’únic: dues gires pels Estats Units, una per Europa, successius projectes (The Cheese apareix a la meitat del camí), alguns discs, la residència a Philadelphia durant el 2004, han servit probablement perquè Les Aus sigui el nom que ara com ara és en boca de molts, aquest grup al qual, segons diuen, cal fer-hi atenció, una cop reinstal•lat a Catalunya. Música en llibertat, una sorpresa…

LES POULES

Montréal

19 d’octubre
 de 2006

22 h. 
 La Pedrera
auditori 
Passeig de Gràcia, 92


El trio format per Joane Hétu, saxo, veu, Diane Labrosse, sampler, Danielle P. Roger, bateria, percussió, és una aventura musical tan especial com llegendària. Des de 1980, aquestes tres dones han desenvolupat un univers sonor absolutament únic. La improvisació esdevé, en les seves mans, una eina per dur-te de visita per films imaginaris, teixits sonors en què l’electrònica i els seus instruments acústics intercanvien els seus papers. Elements d’exploració: l’ús heterodox dels instruments, la seva complicitat. Resultats: música en caiguda lliure, de desbordament, de salts perillosos. Una oda al paracaigudes.

NOISE DREAMS MACHINA

València

19 d’octubre
 de 2006

24 h. Biblioteca Vila de Gràcia
Torrent de l’Olla 104



Oscar Martín és un artista visual que arriba a l’art sonor de la mà de Leopoldo Amigo, Bartolomé Ferrando i Llorenç Barber. Combina en el seu treball diferents codis i llenguatges artístics: so, performance, vídeo, fotografia, instal•lació… Cal destacar la instal•lació-performance sonora Mekanicas Moebius, realitzada amb Javier Jiménez i presentada a diversos països europeus, i la seva participació en el Grupo de Intervención Artística, amb l’acció Sorolls de Guerra, a diverses ciutats espanyoles. Ha compost també música per a dansa i vídeo. En Noise Dreams Machina explora l’aspecte sonor del seu treball.

TAPE.

Oviedo

20 d’octubre
 de 2006

22 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

Aquesta nit presentem tres segells discogràfics independents amb seu a Barcelona i nom anglès, amb les idees molt clares i catàlegs creats amb amor. El primer torn per a spa.rk. L’artista: Daniel Romero, un músic asturià que, sota el nom de .tape., està produint música cristal•lina, d’inusitada bellesa, introspectiva i serena. Electrònica de joguina, instruments acústics, veus cantades per a un mateix sobre bases repetitives… .tape. compta ja amb tres cd (l’últim dels quals, llicenciat al Japó).

SESAM-O

Sitges

20 d’octubre
 de 2006

22,45 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

El segell Houston Party compta entre les seves files amb un projecte en el qual ni la música pren el paper de banda sonora ni les imatges tenen una funció merament il•lustrativa, és a dir, un projecte veritablement audiovisual: SESAM-o, integrat per Jordi Moncho, Ferran Vilanova, David Curto i Ignasi Corella: tres músics i un videocreador que conceben el procés compositiu com un treball sonoro-visual conjunt, que porten al directe en tota la seva complexitat. En aquesta ocasió, presentaran el seu darrer treball, Abscience.

GUILLAMINO

Barcelona

20 d’octubre de 2006


23,30 h. MACBA Auditori 
plaça dels Àngels, 1

La culpa de l’aparició del nou cd de Guillamino, Somnis de llop, és de BankRobber, ho diu clarament la seva nota de premsa. També explica que el seu primer disc, 1 dia, es va publicar el 2003. El programa del LEM d’aquell any deia: “Guillamino ha entrat en una altra dimensió, probablement única, des de la que en pocs mesos ha cridat l’atenció de molts”. I, més endavant, definia la seva música com un viatge “del soul a la sardana”. Doncs així, tres anys després, Guillamino regna en aquella dimensió i el soul i la sardana s’han transfigurat en un estil únic: el seu. En Guillamino torna al LEM.

IRIS

Barcelona

20 d’octubre de 2006


23,30 h.
 C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Diu l’Iris que va començar a composar per casualitat i a cantar per accident, com la majoria de les coses bones. La realitat és que aquesta llicenciada en art electrònic i disseny digital s’ha convertit en autora de músiques preciosistes i petites dosis de pop electrònic i evocador. En dos anys, des del seu debut al Mau-Mau de Barcelona, s’ha prodigat en els directes (resta recent la seva actuació al Sónar) fins a recalar al segell berlinès Monika Entreprise, on s’ocupa de la quarta part del disc 4 Women no cry. Un binomi possible: veu i electrònica càlides.

SHAKIRA BENAVIDES

Barcelona

20 d’octubre de 2006


00,30 h. C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Com a disc-jockey, Shakira Benavides és ja una institució a Barcelona. Més de deu anys de treball, sessions en infinitat de clubs, residències, festivals… Com a cofundadora de Wah Wah Discos, botiga de culte a la ciutat, Shakira ha creat públics i a transmès informació a l’escena local, col•laborant en programacions, ampliant el nostre món referencial… El que encara resulta desconegut per molts és el seu treball com a compositora, creadora de paisatges sonors, inventora de collages. Lucius Works Here és el projecte que ho explica.

LE NŒUD LOGIQUE

Crest

21 d’octubre
 de 2006

22 h.
 Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

Anne Montagard, clarinet i clarinet baix, Yanis Frier, guitarra, Lionel Malric, teclats, acordió, electrònica, es troben dins del col•lectiu Le Grand Chahut i decideixen el 2004 donar vida a aquest projecte d’improvisació amplificada. Jazz, però no només jazz, noise, però no només noise, rock, potser, electrònica… la capacitat d’aquests tres instrumentistes per dislocar les connexions entre els instruments i els gèneres és notable; fan servir la intensitat, la creació d’escenaris sonors de ficció, la recerca tímbrica, la ruptura de codis, per crear una música on l’element sorpresa és fonamental.

KONK PACK

London/Köln

21 d’octubre
 de 2006

23 h. 
Teatre dels Lluïsos de Gràcia
plaça del Nord, 7-10

No és difícil dir que aquest trio reuneix noms absolutament imprescindibles de la música contemporània: la feliç unió del multiintrumentista Tim Hodgkinson (lap steel guitar, electrònica, clarinets) amb el mestre dels sintetitzadors analògics Thomas Lehn i l’inquiet baterista i percussionista Roger Turner és de les que un no es pot perdre, ja que Konk Pack és ara com ara un dels més excitants grups d’improvisació del món. Entre els tres sumen més d’un centenar de discs i són en bona mesura culpables que la música sigui avui com és. Simplement, no us ho perdeu.

LE VOL

Berlin

24 d’octubre
 de 2006

20’30h Mediateca de la Fundació “la Caixa”
avinguda Marquès de Comillas, 6

Aquest concert té lloc en motiu de la presentació de l’arxiu sonor Dones al LEM 1997-2006, que serà accessible a la pàgina web de la Mediateca de la Fundació “la Caixa”. Annette Krebs, coneguda pels seus diferents mètodes de preparació de la guitarra elèctrica, amb què explora les possibilitats de la guitarra i les de l’amplificació. Krebs és improvisadora i compositora, i en la seva extensa llista de col•laboradors es troba la performer, artista vocal i vídeocreadora Steffi Weismann, que en el seu treball sonor combina materials que van des de l’ús dels programes de veu per a ordinador fins al dels objectes quotidians preparats, passant, esclar, per la seva pròpia veu.

SONS OF BRONSON

Barcelona

27 d’octubre
 de 2006

22 h.
 MACBA Auditori
plaça dels Àngels, 1

El segell Mano Dura té en el clatellot sonor de Sons of Bronson el seu millor actiu. Toni López i Jesús Brotons, membres dels projectes sonors Bukkake i Música Veneno, i tanmateix periodistes musicals, van retre honors a Charles Bronson (esclar), Richard Widmark i James Woods en iniciar aquest projecte el 2001, encara que no ha estat fins a l’aparició del brutal cd Niñas y Marisco (2006) que la ciutat s’ha rendit als seus peus i els seus escassos concerts, d’una rugositat industrial malaltissa, pillatge sònic i plunderfonia free – death – ambient, han exaltat el personal deixant ben clar que ja n’hi ha prou d’insipidesa i que cal passar a l’acció.

SONIC BITCH

Moscou

27 d’octubre de 2006


23,30 h. 
C3 Bar (Bar del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona)
 Montalegre, 5 (entrada CCCB)

Olga Molchanova, àlies Sonic Bitch, va néixer al límit mateix entre Europa i Àsia, va tractar amb nòmades i aristòcrates al Gulag, a Kazakhstan i des de menuda va estar exposada a una explosiva mescla d’estils (musicals, i de vida). El resultat és la seva música eclèctica, cinemàtica, melanconiosa, russa, jazzy, fosca i alhora celestial. Actualment resideix a Londres, des d’on ha portat la seva música als Estats Units, Sud-àfrica, Europa, Rússia… alternant les seves col•laboracions amb The Orb i Talvin Singh, amb aparicions en clubs S&M com el Brixton Mass-Torture Garden.

A partir de 00,30 h. dj FRANCESC FELIU

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA


dirigida per Òscar Vidal
 Me gusta como me maltratas de MIREIA TEJERO (Barcelona) 
videoart de NÚRIA FONT (Barcelona)

28 d’octubre
 de 2006

22 h. Caixafòrum Auditori 
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Nou encontre de la Banda Municipal de Barcelona amb la composició i la videocreació contemporànies. Inaugura la nit la col•laboració entre Mireia Tejero, compositora i saxofonista de llarga trajectòria, i Núria Font, realitzadora de vídeo i pionera de la vídeodansa. Tejero té un currículum tan dens com divers: Error Genético, La Fura dels Baus, Las Gambas, Alius, una desena de composicions per a la coreògrafa Sol Picó… històrica en el panorama musical de la ciutat com ho és Font en les relacions de la imatge electrònica amb la dansa. Ha creat obres al costat de companyies com Mal Pelo i Mudances i manté una constant activitat com a organitzadora en el camp de les arts electròniques.


BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA 
dirigida per Òscar Vidal
 Despressa de XAVIER MARISTANY (Barcelona)
 videoart de HARMONIA CARMONA (Barcelona)

28 d’octubre
 de 2006

22,30 h. Caixafòrum Auditori
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Incansable activista sonor, fundador de l’Orquestra del Caos, Kòniec, la Banda Aèria, compositor d’òperes de butxaca i concerts per a tres mil músics, autor de músiques per a instruments de vidre, d’instal•lacions i de bandes sonores, Maristany uneix les seves forces amb la realitzadora i guionista audiovisual Harmonia Carmona, que ha treballat ficció, vídeo experimental, spots, vídeoclips… amb una celebrada filmografia com a documentalista que inclou títols com Muerte de una puta (una visió de la prostitució des d’una perspectiva prohibida i silenciada), Bajo la piel del conflicto (premi a la XXII Biennal Internacional de Cinema Científic de Ronda), Un tal Mulibahan i Sama Samaruck Suck Suck.


BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
 dirigida per Òscar Vidal 
Summer Tears de MIGUEL MARÍN (Sevilla)
 videoart de MARIA DURÁN (Sevilla)

28 d’octubre
 de 2006

23 h. Caixafòrum Auditori
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Dos joves creadors molt inquiets. Miguel Marín és encara un valor a descobrir en aquest país, tot i haver deixat la seva empremta en grups de culte, com Sr. Chinarro i els anglesos Piano Magic, i ser autor de la banda sonora de Son de Mar, de Bigas Luna. És autor d’instal•lacions al costat de Chu Uroz i Leo Obstaum i únic membre de l’emergent projecte Árbol. Una trajectòria tan intensa com la de María Durán qui, després de guanyar el premi de poesia visual Joan Brosa el 2001, ha dedicat quatre anys a desenvolupar i presentar el projecte Cuisine Concrète per concentrar-se en l’actualitat en la realització d’una sèrie d’onze documentals sobre vídeoart per a la Xarxa de Televisions Locals.

ARXIU DONES AL LEM 1997-2006


Mediateca de la Fundació “la Caixa”
avinguda Marquès de Comillas, 6-8

Un dels propòsits del programa Matriu és fer audible, en el desè aniversari del LEM, la creació sonora de les dones que han participat en el festival des dels seus inicis. Aquest arxiu sonor serà accessible a la pàgina web de la Mediateca de la Fundació “la Caixa” i, físicament, a la mateixa Mediateca des de l’inici del festival.

de l’1 d’octubre al 17 de desembre


RÀDIO S.I.S. (SISTEMES D’INOCULACIÓ SONORA)


Inauguració: 1 d’octubre a les 18:30 h,
 Carrer Torrijos 68

Experimentem amb l’Art
: en simbiosi amb el projecte de Jorge Luis Marzo Hem pres la ràdio! (Centre d’Art Santa Mònica), el col•lectiu Experimentem amb l’art, amb l’especial dedicació de José Antonio Delgado i David Armengol, proposa una apropiació dels mitjans radiofònics per generar un espai d’exposició fixa, obert a l’experimentació sonora, on el format radio es converteix en una plataforma de creació, presentació i reflexió al voltant del fet expositiu. Dues sales virtuals (una a Ràdio Gràcia, la segona a RNE-Ràdio 4, COM Ràdio i Ràdio Tele-Taxi) i una física, l’espai expositiu a EART (concerts, debats, encontres, projectes educatius i de participació. Tota la informació a la web.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

MATRIU

TAULA RODONA DE CREADORES,
TREBALLADORES I GESTORES DE LES ARTS SONORES

13 d’octubre
 de 2006

17h a 20h Goethe Institut
Manso, 24-28

Matriu és una secció que travessa el LEM 2006, la importància de la qual dins el programa és substancial (del centenar de participants, cinquanta són dones) i, conceptualment, defineix el moment actual del festival ja que és una declaració sobre les intencions d’igualtat en futures programacions. Tot i això, queda molt per fer, i Matriu proposa, per començar, aquesta taula rodona en la qual es debatrà quines jerarquies, rols, diferències laborals i camins per fer-se visibles als ulls de la societat i els sectors artístics de producció han d’afrontar les dones creadores o gestores, així com la participació activa del públic femení. Participen: Montse Romaní (Barcelona), Laurence Rassel (Brussel•les), T-Ina (Femmes with fatal breaks) (Berlín), Dörte Marth (Hamburg), Pilar Ramos (Girona), Martí Perramon (Barcelona), Monike Nicolás (Bilbao), Io Casino (Barcelona). Amb la inestimable col•laboració de sonicAs.

SESSIÓ DE “MENTORING” COL•LECTIU: L’EXPERIÈNCIA DE L’ESCENARI


20 d’octubre
 de 2006

17 h a 20h Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Comerç, 36

Mentoring” és comunicació d’experiència. Es tracta de donar pistes, d’apropar-se a la realitat laboral, vivencial, creativa de diverses professionals de la música i el so. Com han arribat? On són? Dirigit a dones creadores i futures professionals. Mireia Tejero, Mariona Sagarra, Lluna Aragón, Stefanie Ringes, el col•lectiu FEMELEC, Io Casino i Monike Nicolás explicaran els millors i els pitjors moments. I, sobretot, transmetran la seva experiència.

Divendres 17 de novembre tindrà lloc l’acte de cloenda de MATRIU amb la presentació de l’estudi MATRIU 2006, Dones i música de risc. Més informació a les web de Gràcia Territori Sonor i Sónicas.

ÀGAPE 
ORIOL LAGÉ / ÀLEX MIOTA

Barcelona-Cuenca

29 d’octubre
 de 2006

13 h. 
Mercat de l’Abaceria Central, 
entrada per carrer Puigmartí



Ágape: ritual. El LEM conclou l’edició 2006 amb l’encontre de la música i la paraula amb el gust i l’olfacte. Maridatge de poesia, música i gastronomia. I en un espai excepcional. Comencem pel gust, la vista i l’olfacte: Oriol Lagé, psicòleg, poeta i cuiner, va fundar el restaurant OT on va anar a parar, provinent de Cuenca, Àlex Miota. La compenetració d’ambdós creadors és proverbial, i amb les músiques, poesies i vins que es relaten a continuació, combinaran una crema de bolets, un escabetx de carxofes i guatlles, uns musclos bouchon al vapor, un civet de porc senglar amb prunes i variacions sobre unes postres de músic.


ÀGAPE ACCIDENTS POLIPOÈTICS

Barcelona

29 d’octubre
 de 2006

13 h. 
Mercat de l’Abaceria Central, 
entrada per carrer Puigmartí

Àgape 
Van passar pel LEM l’octubre del 99. En les distàncies curtes del cafè-teatre van posar a prova la seva mescla explosiva de poesia fonètica, poesia visual, polipoesia, poesia a seques… i humor. L’ona expansiva segueix estenent-se: Theros i Metlikovez compten ja més de set-centes actuacions. Algú els va definir com “el triomf de la quotidianitat enfront de la mediocritat, de la senzillesa enfront de la pretensió, de la paella enfront de l’art”. Pot ser que el mercat resulti un hàbitat natural per ells; Ágape serà el seu amfitrió. I vosaltres que ho gaudiu amb tots els sentits.

ÀGAPE 
SEBASTIÀ JOVANI

Barcelona

29 d’octubre
 de 2006

13 h. Mercat de l’Abaceria Central

Filòsof, poeta, sommelier i activista. Cofundador d’Àgape i creador de l’acròstic: Accidents Gormands i Altres Poètiques Esparses. S’ocuparà de triar els vins de la terra en estreta col•laboració amb els cuiners, els músics i els poetes, també recitarà la seva poesia a raig, que és més que fluvial, perquè també escala muntanyes a velocitat de vertigen o baixa mansament pels desnivells més veloços, i probablement serà el millor mestre de cerimònies possible en aquesta cloenda multisensorial del festival.

ÀGAPE 
MIL COCRETAS

Barcelona

29 d’octubre
 de 2006

13 h. Mercat de l’Abaceria Central
, entrada per carrer Puigmartí

Enèsima reencarnació de la fracció musical de Usted es un colectivo. Com Mil Pesetas van estar al LEM 2006. Mil Mofetas, Mil Mesitas o Migminutemen (aquí amb Sebastià Jovani) són alguns dels seus noms. Com Le Fou Gras van treballar en el protoÀgape Golafreria Escalivada, creant la música per a la confecció d’un plat de bacallà d’Oriol Lagé. Hara Kraan (claqué, Kaosspad i petits instruments), Miquel Cabal (sintetitzador, polonès), Roger Fortea (baix i trompeta) i Oriol Luna (bateria) fan música que també es menja, en aquesta ocasió, esclar, com Mil Cocretas.

ÀGAPE 
RABBIT

Barcelona – Brusel•les

29 d’octubre
 de 2006

13 h. 
 Mercat de l’Abaceria Central
, entrada per carrer Puigmartí

Dos enormes i fresques pastanagues proven de fer sobre l’escenari la millor música per a conills de què són capaços. El resultat és una temerària incursió en el pop-punk transgènic, boletaire, delirant, corrosiu i peniforme, alhora que tendre i dolç. A més, trufat de sons concrets, melodies que s’empassen com aperitius espurnejants, sorprenents moments instrumentals i paisatges sonors d’hortalisses melancòniques per a conills existencialistes. Improvisació, també, per a conills exploradors, i balades, per als més romàntics.

LEM 2006 staff

equip / equipo / team

concepte / concepto / concept
Gràcia Territori Sonor

direcció / dirección / direction
Io Casino, Victor Nubla

adjunta a la direcció / adjunta a la dirección / direction assistant
Anna Romeu

cap de producció / directora de producción / production manager
Nerea Garmendia de la Fuente

cap de comunicació / directora de comunicación / press manager
Lucía Flores

cap tècnic / director técnico / technic director
Francesc Ticó

adjunt tècnic / adjunto técnico / technic assistant
Bel Puijagut, Ander

regidoria escénica / regiduría escénica / staging
Rodrigo San Martín

cap de luminotècnia i video / director de luminotecnia y video / light and video director
María Barrios Coll-Vinent

transport artistes / transporte artistas / runner
Ricardo Lozano

jumpers / jumpers / jumpers
Andy Clark, Guillaume Cayla

transport equips / transporte equipos / gear transport
Tomás Moreno

assistents de producció / asistentes de producción / production assistants
María Inés Valdivia, Roberta de Carvalho,

comissariat secció off / comisariado sección off / curators off section
María Inés Valdivia, Oriol Pérez, Victor Nubla, Marc Lloret, Lucía Flores, Jordi Turtós
antenes / antenas / antennas
Salvador Francesch, Ferran Cuadras, Helena Febres

equip de documentació video / equipo de documentación video / video documentation team
Aérica – Lili Marsans, Carlos Aguado

imatge / imagen / image
The Hrönir Factory

disseny gràfic / diseño gráfico / graphic design
ve y mar, Joan Ramon Guzmán, Lourdes Barbal

webmastering / webmastering / webmastering
Philippe Bertrand – Tampopo

traducció anglès / traducción inglés / English translation
Ignacio Lois, Peter Skuce

correcció català / corrección catalán / Catalan correction
Eduard Escoffet, Joan-Marc Joval

coordinació del programa / coordinación del programa / programme coordination
Victor Nubla

el regal d’enguany / el regalo de este año / this year’s gift
Katy Phipps – Le Freak FALTA NOM ANTONIO – PUZZLE

sistemes de gestió / sistemas de gestión / management systems
NèctarTool – Eli Vidal

estadística / estadística / statistics
Anna Serra

catering / catering / catering
La Nena

emisión radiofònica Territori Sonor / emisión radiofónica Territori Sonor / Territori Sonor radio broadcasting
Ferran Cuadras – Arsonal

impressió / impresión / printing
Distripunt

publicitat / publicidad / advertising
Distripunt, Distritoni

equip / equipo Gliptoteka Magdalae team
Blanca Cereceda, Gemma Lloret, María Inés Valdivia Ter

distribució discogràfica / distribución discogràfica / record distribution
Arsonal, Petxina

llibre X anys / libro X años / X years book
direcció d’art / dirección de arte / art direction
Lourdes Barbal / Joan Ramon Guzmán

llibre X anys / libro X años / X years book
assistents / asistentes / assistants
Marco Chiaramonte / Maria Inés Valdivia / Roberta de Carvalho

imatge del festival:

ve y mar, sobre una foto de Io Casino. Models: Sabine Armengol de Groot i Zoe Valls.

fotos al programa / fotos en el programa / programme photographs:

MARAM TRIO – Eva Pujol
FAMELIARS – Aisha Bonet
RADIAN – SaverioTuglia
.TAPE. – mybrocorp
ELIANE RADIGUE – Moreau

Resum LEM 2006 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.

LEM spot 2006 from Gràcia Territori Sonor on Vimeo.