<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>HISTÒRIC GTS &#187; LEM04</title>
	<atom:link href="http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/category/lem04/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS</link>
	<description>Arxiu històric Gràcia Territori Sonor</description>
	<lastBuildDate>Tue, 24 Sep 2019 10:20:19 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
		<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
		<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=4.0.1</generator>
	<item>
		<title>VÍDEOS 2004</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/videos-2004/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/videos-2004/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 22 Dec 2014 18:29:09 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM04]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1659</guid>
		<description><![CDATA[Resum LEM 2004 from Gr&#224;cia Territori Sonor on Vimeo.]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p><iframe src="//player.vimeo.com/video/88342711" width="500" height="375" frameborder="0" webkitallowfullscreen mozallowfullscreen allowfullscreen></iframe>
<p><a href="http://vimeo.com/88342711">Resum LEM 2004</a> from <a href="http://vimeo.com/user12041558">Gr&agrave;cia Territori Sonor</a> on <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/videos-2004/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>PRE-POST LEM 2004</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/pre-post-lem-2004/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/pre-post-lem-2004/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 15:11:01 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM04]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1466</guid>
		<description><![CDATA[SAPHO PRESENTA ORIENTS # 18 d’agost de 2004 22h Festa Major de Gràcia (escenari a Bailèn/Indústria) La carrera musical de Sapho remarca clarament la versatilitat d’aquesta artista que va debutar amb el seu primer disc el 1977 i que des d’aleshores ha protagonitzat una carrera ascendent que la va situar el 1994 en condicions de revisar el repertori d’Oum Kalsoum (la seva versió de “El Atlal” va triomfar simultàniament als països àrabs, Europa i Japò). Durant les darreres dues dècades, Sapho ha profunditzat en les arrels...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h6><b>SAPHO PRESENTA ORIENTS #</b></h6>
<h6>18 d’agost de 2004</h6>
<h6>22h Festa Major de Gràcia (escenari a Bailèn/Indústria)</h6>
<p>La carrera musical de Sapho remarca clarament la versatilitat d’aquesta artista que va debutar amb el seu primer disc el 1977 i que des d’aleshores ha protagonitzat una carrera ascendent que la va situar el 1994 en condicions de revisar el repertori d’Oum Kalsoum (la seva versió de “El Atlal” va triomfar simultàniament als països àrabs, Europa i Japò). Durant les darreres dues dècades, Sapho ha profunditzat en les arrels àrabs tant com ha pres contacte amb el flamenc (“Jardin Andalou”) o amb la música electrònica, de la mà de Bill Laswell (Digital Sheika). En les seves actuacions, combina totes aquestes fonts amb l’espectacularitat d’un directe on el seu nou espectacle, “Orients”, amb una nombrosa orquestra formada per músics de procedències diverses, és una etapa més de l’aventura extraordinària d’aquesta cantant universal. “ORIENTS” (avec un S) c’est un concept qui mélange les sonorités rock et orientales, a été crée en mai 2002 à Bagdad (Irak) et Nazareth (Palestine).</p>
<h6><b>ASHWINI BIDEH DESHPANDE #<br />
</b></h6>
<h6>19 d’agost de 2004</h6>
<h6>22h Festa Major de Gràcia, Claustre de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (carrer del Sol, 8)</h6>
<p>És l’artista de més gran calibre en la tradició del cant Khyal de la tradició de Jaipur-Atrauli. Ashwini va començar la seva preparació a l’edat de cinc anys, sota la supervisió de Pandit Narayanrao Datar. Un cop obtingut el “Sangeet Visharad” de Gandharva Mahavidyalaya, va continuar el seu aprenentatge musical sota la meticulosa atenció de la seva mare, Manik Bhide, també una gran cantant de Khyal. Posteriorment, va rebre ensenyament de Pandit Ratnakar Pai. El seu primer treball va ser amb Ravi Shankar en l’enregistrament de la música del film “Gandhi.” El seu estil ha estat considerat d’una extraordinària versatilitat, l’exposició sistemàtica de l’estructura de la Raga i els Bahjans, el brillant fraseig, la varietat de patrons que util·litza i la seva facil·litat per moure’s en una extensió de tres octaves, fan d’ Ashwini Bhide-Deshpande la cantant que més lluny ha portat els estils clàssics de la música de l’Índia. Ha viatjat per tot el món, interpretant música i oferint conferències. És així mateix una brillant dona de ciència, i ocupa un important càrrec com a microbiòloga i bioquímica a Bhopal. Aquesta combinació d’artista i científica, que conjuga tradició i modernitat, la converteix en un personatge fascinador de la moderna Índia, una intel·lectual d’una sensibilitat considerada única en les darreres dècades.</p>
<h6><b>RANMA 1/2* </b></h6>
<h6>19 d’agost de 2004</h6>
<h6>23h espai solidari ACIDH (Milà i Fontanals, 49)</h6>
<p>Deuen el seu nom a una popular heroïna dels dibuixos animats, però la seva música no té res d’infantil. Aleix Ruiz, l’artista anteriorment conegut com Jacques Le Guitarriste (àlies sota el qual ha actuat en diferents sales de ciutats com Barcelona, Tarragona i Mollet) s’ocupa del baix, la veu i els samplers; Oriol López, antany company seu en una banda hardcore, se centra en la bateria. Ambdós formen part del grup Bushido Code i afirmen estar treballant al material d’un EP d’imminent aparició. Tot i admetre el duet el seu gust per bandes com Godflesh, Isis, Ministry, Melt Banana i Black Dice, els millors referents per ubicar la música de Ranma 1/2 són la primera ona de so industrial, els juganers audio-collages de Renaldo &amp; The Loaf i The Residents, i l’abstracte so ambiental de moderns electroartistas com ara B12, Aphex Twin i Mu-Ziq. a partir d’1h – al Pati de l’ACIDH – dj SIRACUSA*</p>
<h6>20 d’agost de 2004</h6>
<h6><b>MOTOR COMBO * </b></h6>
<h6><i>22h</i> espai solidari ACIDH Milà i Fontanals, 49</h6>
<p>Què és naif? Segons el diccionari, un corrent sorgit a començaments del segle XX que, per la seva senzillesa i colorit, s’assembla al dels pintors primitius. Motor Combo és un grup barceloní de música electrònica naif, pel qual bé se’ls podria qualificar tant de “futuristes primitius” com de “troglodites del futur”. Integren el projecte Florenci Salesas, excomponent d’Ètnia, grup d’improvisació salvatge en què també militava Eli Gras, tercera part dels indispensables Obmuz i actualment mitja taronja de Motor Combo. En actiu des de 2002, el duet podria amenitzar una festa infantil, sonoritzar una pel•lícula de terror o ambientar un vernissage en el qual els convidats són maniquins de plàstic i els canapès estan suaument enverinats. Motor Combo poden recordar a Der Plan, a Tèlex, a Aviador Dro? sempre sota una òptica enganyosament acriaturada. Motor Combo és com un robot de joguina que dispara raigs làsers reals.</p>
<h6><b>THE MASTER MUSICIANS OF JAJOUKA</b></h6>
<h6><b>FEATURING BACHIR ATTAR </b></h6>
<h6>PRESENTEN APOCALYPSE ACROSS THE SKY #</h6>
<h6><i>23h</i> Envelat de la plaça del Sol</h6>
<p>Descoberts en la dècada dels cinquanta pels escriptors de la generació “beat” durant el seu pelegrinatge a Tànger , la seva música va arribar al món “occidental” amb el disc “Brian Jones Presents the Pipes of Pan at Jajouka”, enregistrat en els seixanta pel Rolling Stone mort prematurament. Malgrat que aixó certifica una considerable veterania per a aquesta formació musical, la veritat és que estem parlant d’una història musical que es remunta a dos mil·lenis enrera i que constitueix una de les legendes reals més fascinadores sortida d’una cultura mediterrània. Els Mestres Músics, després de mil anys com a músics oficials de la cort dels reis del Marroc, van retornar al seu poble natal, Jajouka, l’any 1930. Recuperada la “llibertat” i amb l’obertura del pais a l’exterior, els viatgers abans esmentats i d’altres, com Ornette Coleman, Peter Gabriel o Lee Ranaldo, van fer possible que aquesta nissaga arribés a ser coneguda arreu del món. Jajouka és un petit enclau situat en una de les valls de la regió de les muntanyes del Rif. Els Mestres Músics són una formació variable, integrada per membres de la col·lectivitat i dirigida des dels seus orígens pel patriarca de la familia Attar. La música de Jajouka no té parangó en l’arbre de les músiques del nord d’Àfrica; intensa i repetitiva ha estat considerada una música de trànsit hipnòtic i es basa en l’oboé anomenat ghaita, la percussió i els llaúds, acompanyada de la dansa.</p>
<p><i>A partir d’1h – al Pati de l’ACIDH – dj CD *</i></p>
<h6><b>PASCAL COMELADE *</b></h6>
<h6><b> </b></h6>
<h6>dissabte 21 d’agost 23h</h6>
<p>“La meva música s’assembla a la pintura”, va dir al seu dia Pascal Comelade, català de naixement i francès d’adopció. “No m’agrada donar indicacions. Que cada un senti el que vulgui”. Recent l’edició del seu últim treball, La Filosofia Del Plat Combinat (una recopilació de temes procedents de concerts, discs col•lectius i singles), el moment és ideal per revisar la figura d’un dels músics més prolífics i impossibles d’imitar dels apareguts al Principat en els últims dos mil anys. Pascal és fundador de la Bel Canto Orquesta, insòlit conjunt de música popular interpretada amb instruments de joguina; col•laborador de, entre d’altres, Robert Wyatt, PJ Harvey i Bob Wilson; autor de cançons alhora divertides, nostàlgiques, iròniques i malenconioses i, probablement sense el seu consentiment, “artista de culte”. Quedem-nos amb allò d’artista.</p>
<p><i>a partir de 0h – al Pati de l’ACIDH</i></p>
<p><i>dj JORDI TURTÓS * </i></p>
<p>* coproducció: Federació Festa Major de Gràcia, Gràcia Territori Sonor, Castellers Vila de Gràcia,</p>
<p>Associació Catalana per a l’Integració i el Desenvolupament Humà</p>
<p># coproducció: Fòrum Barcelona 2004, Federació Festa Major de Gràcia, Districte de Gràcia, Oratori de Sant Felip Neri</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/pre-post-lem-2004/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>PRESENTACIÓ LEM 2004</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2004/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2004/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2014 15:08:04 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM04]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1462</guid>
		<description><![CDATA[LEM lateraliTATs, EFERVESCÈNCIES, MAGNETISMES Convençuts que molts mons són possibles i segurs que fins i tot la música més inesperada té més possibilitats d’acompanyar-nos en pau que la més senzilla de les armes, declarem que la vida no és només música i que, afortunadament, molts músics també pensen així. Interessats pel món i per tot allò que tan aliè és a la música com determinant per gaudir-ne, els músics no només han proposat models lliures organitzatius socials i econòmics com a alternativa a la massificació...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h5>LEM</h5>
<h6>lateraliTATs, EFERVESCÈNCIES, MAGNETISMES</h6>
<p>Convençuts que molts mons són possibles i segurs que fins i tot la música més inesperada té més possibilitats d’acompanyar-nos en pau que la més senzilla de les armes, declarem que la vida no és només música i que, afortunadament, molts músics també pensen així. Interessats pel món i per tot allò que tan aliè és a la música com determinant per gaudir-ne, els músics no només han proposat models lliures organitzatius socials i econòmics com a alternativa a la massificació del consum i les seves conseqüències, sinó que han imprès el desig de llibertat i de canvi profund en la pròpia creació. D’aquests músics i d’aquestes músiques tracta aquest festival. Deutor de moviments que van posar al dia el plaer i el contrastaren amb la prudència, que van estimular la curiositat com s’amanyaga un cadell, és el LEM, que en la seva vuitena edició proposa 62 activitats proganitzades per 160 artistes de 12 països en 17 espais de la ciutat i especialment en un territori urbà singular i humà: el barri de Gràcia de Barcelona. Enclau que esdevé illa en una suposada civiltzació emergent que repugna el contrast talment emmascara un món en què l’individu superior és el més armat i l’inferior el menys informat.<br />
Barcelona torna a ser centre de l’experimentació mundial i, durant aquests dies, folklores imaginaris, abismes quotidians, monòlegs a diverses veus, cuines que fan música, vidres que canten, màquines que ploren i altres objectes sonors del desig es donaran cita per a major plaer d’un públic que augmenta d’any en any i que dóna sentit a aquesta aventura que, a cavall de dos segles, actua com a líquid de contrast sobre la sopa uniforme del costum estètic, per revelar una bona part de l’ocult present i d’altres possibles futurs. Atenció al programa, als artistes, als nous espais, ja que, com va dir Josep Pla: “Una de les coses més curioses del caviar és que, malgrat ésser tan car, és excel·lent. Dit d’una altra manera: si el caviar fos barat, seria igualment excel·lent.”</p>
<p>l’equip de Gràcia Territori Sonor</p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/presentacio-lem-2004/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>ARTISTES 2004</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2004/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2004/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 26 Nov 2014 13:01:28 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM04]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=388</guid>
		<description><![CDATA[BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA dirigida per OSCAR VIDAL (Aielo de Malferit) estrena:”Cartografía” de AGUSTÍ MARTINEZ (Barcelona) 9 de setembre de 2004 21h Parc de la Creueta del Coll, Passeig de la Mare de Deu del Coll, 89 (cantonada Castelltersol) Les fronteres entre els gèneres musicals, així com les geogràfiques, les tracen els ignorants desvagats i les enderroquen els homes de pensament lliure. Llibertat és precisament la paraula, tants cops aplicada, tan pocs concedit el seu exercici, que millor defineix la trajectòria professional d’Agustí Martínez. En...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<h6><b>BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA</b></h6>
<h6>dirigida per <b>OSCAR VIDAL</b> (Aielo de Malferit)</h6>
<h6>estrena:”Cartografía” de <b>AGUSTÍ MARTINEZ</b> (Barcelona)</h6>
<h6>9 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Parc de la Creueta del Coll, Passeig de la Mare de Deu del Coll, 89 (cantonada Castelltersol)</h6>
<p>Les fronteres entre els gèneres musicals, així com les geogràfiques, les tracen els ignorants desvagats i les enderroquen els homes de pensament lliure. Llibertat és precisament la paraula, tants cops aplicada, tan pocs concedit el seu exercici, que millor defineix la trajectòria professional d’Agustí Martínez. En actiu des de 1982, aquest clarinetista i saxofonista ha format part de l’Orquestra de Cambra de l’Hospitalet, d’ensembles de música improvisada (Quodlibet i Silence, Estamos Pescando), ha tocat amb grups de pop i de rock (Kamembert, Le Diablo Mariachi, Travellin’ Band…) i també de jazz (All Quartet, We, Lotti Lewis, etc), així com amb conjunts experimentals (Die Audio Gruppe). Compositor a més a més per a cinema i teatre, Agustí presentarà durant el LEM la seva obra Cartografia, composta per a l’ocasió. Cartografia lliure, mapes sense barreres.</p>
<p>estrena:</p>
<h6>“The Gift” de <b>JANE RIGLER</b> (New York)</h6>
<p>Doctora en investigació i interpretació per la Universitat de Califòrnia i diplomada per la Universitat de Chicago, Jane Rigler és així mateix compositora i intèrpret de música contemporània (el seu repertori inclou obres de Cage, Vinko Globokar i Bruno Maderna), improvisadora de grans recursos i pedagoga, a més de col•laboradora d’artistes com Wade Matthews, Koji Asano i Liba Villavecchia. Estudiosa de les múltiples possibilitats que l’ancestral flauta ofereix, Rigler és autora de Flute Vocalization, un interessant tractat sobre la interacció entre la flauta i la veu, i ha exercit de conferenciant en el congrés de l’americana National Flute Association. Jane, que al seu pas pel LEM presentarà al públic barceloní The Gift, una de les seves darreres obres, treballa en l’actualitat en una peça per a flauta i electrònica interactiva.</p>
<p>estrena:</p>
<h6>“L´afilador” de <b>JOAN ANTON MAS</b> (Cardedeu)</h6>
<p>En actiu des de mitjan anys 70, Joan Anton Mas creà el 1985 Furnal, un equip dedicat a la recerca i exploració de noves músiques, noves tecnologies i la seva aplicació al sector audiovisual. Mas ha compost prop d’un centenar de peces per a diverses campanyes publicitàries orientades al cinema i la televisió. Música i imatge formen un tot global en el seu següent projecte, Gringos, amb el qual gravà tres discs imprescindibles: Gringos, el 1990, Històries del Carib, el 1993, i Banzim Banzam, el 1994. Joan Anton Mas compagina des de 1998 la composició per a obres de teatre i espectacles multimèdia amb el seu treball com a músic per a Marina Rossell, Marc Parrot i El Chaval de la Peca, entre d’altres. Aquest prolífic músic, un creador inquiet seduït pel binomi so/imatge, presentarà al LEM l’obra L’Afilador.</p>
<p>estrena:</p>
<h6>“Miraquebé” de <b>MARIONA SAGARRA</b> (Barcelona)</h6>
<p>Dies diferents és el títol del nou disc de Mariona Sagarra, i diferent als aspectes més coneguts de la seva carrera és l’aventura que aquesta actriu i cantant barcelonina emprèn per dur a terme una composició per a la Banda Municipal. Al seu bagatge acadèmic s’hi suma la investigació de les possibilitats expressives de la veu, territori cap al qual ha encarrilat la seva trajectòria musical en els últims anys. Entre la creació contemporània i la recreació dels poetes, la seva carrera musical és àmplia i personal com poques, ha treballat amb experimentadors com Carles Santos, Walter Thompson, Josep-Maria Balanyà i Gabriel Brncic; intèrpret i compositora, vessant aquesta darrera en què es mou cada vegada més sovint, Mariona Sagarra ha creat Miraquebé per encàrrec del festival per a la Banda simfònica i això ens durà a descobrir una faceta desconeguda d’aquesta artista de culte mai prou valorada al nostre país.</p>
<h6><b>LUCAS ABELA  </b></h6>
<h6>Sidney</h6>
<h6>10 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Caixafòrum – Avinguda Marqués de Comillas, 6-8</h6>
<p>Malgrat que en les seves actuacions tinguin gran pes l’acció física i la interacció amb el públic, Lucas Abela defuig el qualificatiu de performer: ell es defineix com a entretenidor i improvisador. Els instruments que Abela fa servir, dels giradiscs modificats a la maquinària industrial tot passant per les làmines de vidre amplificades, generen soroll. Molt de soroll. Soroll amb majúscules. Els espectacles que el responsable del segell Dual Plover protagonitza són breus però intensos, catarsis a què no són alienes la sang, la tensió i les esquelles de vidre. Lucas Abela, que acostuma a firmar els seus treballs tant amb el seu nom com sota els àlies DJ Smallcock i Peeled Hearts Paste, durà a terme en el seu pas pel LEM l’obra Justice Yeldham And The Dynamic Ribbon Device, una càrrega de free noise i accionisme de la qual se n’expliquen… coses sorprenents.</p>
<h6><b>PEOPLE LIKE US</b></h6>
<h6>London</h6>
<h6>10 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h30 Caixafòrum – Avinguda Marqués de Comillas, 6-8</h6>
<p>Problemes de salut van impedir la presència al LEM de l’any passat de Vicky Bennet, un dels noms més importants de l’apropiacionisme. Terror dels organismes gestors dels ¿drets? de propietat intel•lectual, bèstia negra dels interessats (en si mateixos) salvaguardes de la idea aliena, People Like Us porta més d’onze anys saquejant la cultura pop, capbussant-se en els mars de la música de consum a la recerca de peces que encadella en els seus imaginatius retallaienganxa. El component visual és de gran importància en els seus concerts. Música i vídeo marxen en perfecta sincronia en les sessions d’aquesta artista combativa de qui direm que hem vist en companyia de gent com John Oswald, Tape-Beatles i Negativland. Concert especialment recomanat, fins i tot per als celadors del copyright, si és que els queda res de sentit del humor.</p>
<h6><b>PHILL NIBLOCK &amp; FERRAN FAGES</b></h6>
<h6>New York City/Barcelona</h6>
<h6>10 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h30 Caixafòrum – Avinguda Marqués de Comillas, 6-8</h6>
<p>El minimalista Phill Niblock pren com a font d’inspiració la pintura de Mark Rothko i Sol Lewitt així com l’escultura de Carl Andre i Donald Judd. En la seva música s’uneixen elements personals i cerebrals, racionals i intuïtius; abstracta, ambiental i creadora d’una atmosfera particular en la qual l’univers s’esvaeix i deixa pas a un món irreal en què els errors no ho són, d’errors, i la relació causa-efecte es desintegra d’un segon a l’altre. El món real és present, això sí, en les seves actuacions. Fotògraf a banda de músic, cineasta ineteressat en el format documental, Niblock projecta en els seus concerts filmacions realitzades per ell mateix en què apareixen fets casuals, persones que parlen, vides comunes… Els concerts de Phill Niblock ofereixen una experiència sensorial completa en la qual és recomanable d’endinsar-s’hi sense cap mena de prudència. Acompanyat aquesta vegada pel prolífic guitarrista català Ferran Fages.</p>
<h6><b>SVMN_KA + VLEVERTH</b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>presenten “Desayunos sonoros, descontextualizaciones, Café, naranjas y bits, paisaje sonoro digital”</h6>
<h6>11 de setembre de 2004</h6>
<h6>20h Experimentem amb l´Art – Torrijos, 68</h6>
<p>Els Powerbook, les taules de mescles i els controladors MIDI són adminicles d’ús comú en l’àmbit de la música electrònica; els forns microones i les liquadores per fer suc, no tant. D’uns i d’altres se serveixen dos joves artistes barcelonins, Svmn_ka i Vleverth, per crear l’obra Desayunos sonoros, descontextualizaciones, café, naranjas y bits. Svmn_ka és el nom artístic de Sergi Valverde, militant de les idees de Terre Thaemlitz. Vleverth, l’altre 50% musical, es va formar a la Universitat de Barcelona (branca Comunicació Audiovisual), ha treballat en el camp del vídeoart (seves són les obres Apaga la llum, TN spot i La deconstrucció de Kieslowski) i del cinema (ajudant de so del curtmetratge Uniformes, de Marc Crehuet), a més d’exercir com a DJ especialitzat en “música de ball per no ballar”.</p>
<h6><b>A CUNT ON FMOL  </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>11 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>El nom complet d’aquest projecte és A Cunt On FMOL, Two Pricks On Guitar And Some Biriba Sounds, i la seva traducció corre a compte del lector. Aquesta és la part fàcil. La difícil és descriure amb fredes paraules la música que Cristina Casanova (software FMOL), Òscar Celma (guitarra), Marc Viaplana (guitarra) i Cristian Sotomayor (berimbau, percussions) conjuren en els seus particulars aquelarres electroacústics. Segons afirmen ells mateixos, el grup va néixer amb la intenció de “tallar, barrejar i imbricar la improvisació electrònica i l’acústica”. El procés mitjançant el qual s’amalgamen àmbits tan dispars en un tot sense esquerdes ha fructificat en un CD autoproduït. “Parlar sobre música és com pescar sobre arquitectura”, sentenciava anys enrere Frank Zappa. Deixem per tan a càrrec dels assistents la llibertat de situar el grup en els seus propis eixos de coordenades… Josep M. Jordana (videoprojeccions)</p>
<h6><b>PAD  </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>11 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Conflueixen en Pad alguns dels més conspicus, inquiets protagonistes de l’escena experimental comtal de les dues darreres dècades: ells són Boris (saxo, percussions), Lali (guitarra, MS20, xilòfon), Panotxa (guitarra, programació) i Enric (bateria, guitarra, programació), més el xilè Cristian Vogel com a puntual suport logístic. El nombre de projectes en què els músics, cadascú per la seva banda, han participat, així com el valor de la seva obra, és poc menys que incalculable. Pad és un acrònim de Projecte Achmed Digital, equip de treball que fa tres anys iniciava un conjunt de projectes amb un nexe comú: la composició musical en funció de qualsevol altra disciplina artística, ja sigui la poesia o la imatge en moviment. Pad han posat la seva música al servei de la poesia (interpretació en directe de Nigromant, de Lluís Gràcia) i el curtmetratge (posant fons a diversos films d’animació de Norman McLaren).</p>
<h6><b>CAJA NEGRA </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>11 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Bar Elèctric – Travessera de Gràcia, 233</h6>
<p>Les caixes negres dels avions contenen cintes que enregistren el que passa durant un vol en previsió de poder esbrinar les causes d’un accident. Avui us presentem una altra mena de caixa negra. No allotja cintes, sinó dos músics: Ignacio Lois i Guillermo Madrigal. El primer, nascut a l’Argentina, va cursar al seu país estudis de guitarra i composició i ha format part de diferents grups de jazz, rock progressiu i música experimental. El segon és valencià, fundador del col•lectiu artístic Babel Agatha i compositor de la música per a dos curts d’animació. Guillermo ha col•laborat amb artistes de renom, com Goran Bregovic, Pascal Comelade i La Fura dels Baus. El projecte Caja Negra neix a Barcelona el 2004 com a sobtat duet/duel entre un Dj i un guitarrista. Durant el LEM presentaran l’obra ¿Eres tú John Wayne o lo so yo?. Com diuen a les manifestacions: Tothom és John Wayne.</p>
<h6><b>AFTER LEM RELAX TIME – DJ FELIPE</b></h6>
<h6>11 de setembre de 2004</h6>
<h6>00h30 Mi Bar – Guilleries, 6</h6>
<p>Amb aquesta primera sessió comencen els “after LEM”, ocasió perquè músics i públic es trobin en temps de relax per practicar l’exercici mai prou valorat de fer petar la xerrada i perquè practiquin el cosmopolitisme a la barcelonina, una cosa que costaria molt de definir però que costa ben pocs minuts d’arribar a apreciar.</p>
<h6><b>NOI </b></h6>
<h6>León</h6>
<h6>16 de setembre de 2004</h6>
<h6>20h Zum Zum Gallery – Llibertat, 47</h6>
<p>Noi és disc-jockey de música electrònica i director de La Fábrica Electrónica, programa de ràdio amb cinc anys de vida en antena (emet també per internet) en què tenen cabuda des del sorollisme a la música ambiental passant per l’electroacústica, la industrial i el jazz. Interessat en la creació musical des de fa relativament poc, Noi se serveix del laptop, les guitarres, els seqüenciadors i els giradiscs per crear “música molt lineal, amb atmosferes denses i fosques, inapreciables de vegades i en ocasions tot el contrari, moment d’autèntic soroll”. Noi basa el seu treball en gravacions de camp, siguin de sons mediambientals, siguin de sons creats per l’ésser humà (màquines, cotxes, instruments). Noi prova de transmetre amb la seva música una sensació, un estat d’ànim o una imatge cinematogràfica.</p>
<h6><b>OCTOPUS </b></h6>
<h6>Zürich/Basel/Luzern</h6>
<h6>16 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>“Com la banda sonora d’uns alienígenes submarins bevent vi colze a colze durant l’Hora Feliç d’un bar al fons del mar”. Així descriuen Roberto Domeniconi (piano), Thomas Tavano (baix), Christof Zurbuchen (clarinet) i Niki Neecke (electrònica), instrumentistes amb uns tentacles que abracen el free-jazz, el hardcore, el trip-hop, el funk i el minimalisme, la música que lliurement improvisen sota el nom d’Octopus. Format l’octubre de 2001, el grup ha adquirit estabilitat gràcies a la bona química entre els seus membres i al caràcter insòlit de la proposta. El concepte de la banda és desenvolupar temes i frases mitjançant la lliure improvisació i la manipulació en temps real dels instruments. El resultat és música canviant, música en perpetu moviment que es reinventa a si mateixa adoptant en cada moment noves formes i colors.</p>
<h6><b>LUIGI ARCHETTI </b></h6>
<h6>Zürich</h6>
<h6>16 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Luigi Archetti is a composer, an improviser, a guitarist and a dedicated investigator of the most intimate nature of sound. Compositor, improvisador, guitarrista i investigador de la natura íntima dels sons, és Luigi Archetti fundador de diversos projectes en els quals l’experimentació i la creació en temps real es donen la mà amb les arts visuals. Archetti ha posat música en viu a pel•lícules i performances, ha col•laborat amb artistes de la talla de Guru Guru, Erbsline i Alienstalk, ha musicat instal•lacions i ha protagonitzat exposicions a diversos països. De la seva música, un espès magma en què les reverberacions de la guitarra tractada formen un tot amb l’univers de sons de la infinites possibilitats de l’electrònica d’avui, se n’ha dit que voreja l’ambient pol•lucionat, els drones i la microtonalitat. Tot i que això és cert, fallen les paraules a l’hora de descriure amb exactitud la música d’Archetti: convulsa i dissonant de vegades, remota i suau en d’altres i sempre estimulant.</p>
<h6><b>OOR </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>16 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Oniria – Mila i Fontanals, 35</h6>
<p>L’OFF continua fent camí proposant la descoberta de nous valors de l’escena estatal. Propostes que seran validades pel públic del festival, com la d’Oor, personalitat artística del barceloní Christian Pérez, que és en la present edició un dels nous valors presentats. Christian, que cita com a majors influències Hecker, Autechre, Plaid i Squarepusher, dóna inici a la seva activitat com a Oor amb prou feines fa un any. Si bé encara no ha tingut ocasió d’actuar en directe, Christian gaudeix de certa experiència en alguns locals petits i a la fira discogràfica del festival Sónar. Oor se serveix d’ordinador, sintetitzadors Juno i Korg i multiefectes per elaborar música electrònica esquerpa, abstracta i molt personal.</p>
<h6><b>CO STREIFF</b></h6>
<h6>Zürich</h6>
<h6>17 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Claustre del Convent de Sant Felip Neri – Sol, 8</h6>
<p>La saxofonista suïssa Co Streiff, ja sigui treballant en format duet amb la pianista Irène Schweizer (àlbum destacat: Twin Lines), ja sigui dirigint el seu propi sextet de jazz urbà amb ecos de l’Art Ensemble Of Chicago, Sun Ra i la fire music d’un Archie Shepp o un Cecil Taylor (en el seu magnífic elapé Qattara), s’alimenta del folklore nordafricà, del jazz d’avantguarda dels anys 70 i de l’esperit d’improvisació lliure de la música contemporània per donar llum a un híbrid intergenèric que troba el seu eix en el fluid fraseig del seu saxofon. Streiff, que compta en el seu currículum amb experiències amb el Circus Theatre Federlos, el grup Kadash i la Vienna Art Orchestra, és una de les intèrprets més destacades de l’actual escena jazzística i la seva actuació en el LEM resulta essencial per apreciar les moltes direccions cap a les quals aquesta forma musical pot viar en els propers anys.</p>
<h6><b>PAUL GIGER</b></h6>
<h6>Gontenschwil</h6>
<h6>17 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Claustre del Convent de Sant Felip Neri – Sol, 8</h6>
<p>Mai són els instruments els que queden obsolets, sinó les idees, i d’idees, així com de recursos, Paul Giger en va sobrat. En uns temps en què la tecnologia sembla ser no ja un mitjà, utensili mitjançant el qual podem materialitzar l’influx de les muses, sinó més aviat una finalitat per si mateixa, l’ús innovador que Giger fa d’una eina clàssica com ara el violí només pot qualificar-se com a revelador. Compositor i improvisador, és el de Giger un nom que no hauria de passar desapercebut als seguidors del Hilliard Ensemble, amb el qual ha col•laborat. Giger, com a intèrpret, no és gens aliè al folk, al jazz, a la música barroca i a la contemporània i el seu gran estímul d’uns anys ençà és la investigació en el camp de la microtonalitat. Havent signat discos com Ignis i Chartres, Giger pertany a aquella rara nissaga d’artistes amb una obra que desafia qualsevol categorització.</p>
<h6><b>AUTISTIK </b></h6>
<h6>La Plata</h6>
<h6>17 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Biblioteca Vila de Gràcia – Torrent de l´Olla, 104</h6>
<p>Sota el nom de Deejay Lemon Pie, l’argentí Crapo va dur a terme quinze actuacions a la seva ciutat, va publicar un disc i va deixar mostres de la seva feina en un parell de compilacions. Després d’abandonar el seu anterior apel•latiu, Crapo s’instal•la a la Ciutat Comtal amb la intenció d’estudiar disseny d’aplicacions multimèdia i desenvolupar un nou projecte, Autistik. El treball d’Autistik es desenvolupa en tres fronts: el del disseny gràfic, el de l’art multimèdia i el de la música experimental. Crapo declara el seu gust per la rudimentària electrònica dels anys 60, els primers moogs, els ecos eterns del dub jamaicà, el minimalisme, la lògica inapel•lable de les combinacions aleatòries, el repetitivisme, els programes informàtics obsolets… Autistik, que ja ha tocat en directe en un parell d’ocasions a la nostra ciutat, prepara nou disc que sortirà ben aviat.</p>
<h6><b>GERHARD ILLI </b></h6>
<h6>Luzern</h6>
<h6>18 de setembre de 2004</h6>
<h6>20h Claustre del Convent de Sant Felip Neri – Sol, 8</h6>
<p>Pocs gèneres queden fora de l’abast de la curiositat del percussionista suís Gerhard Illi, i cap més enllà de les seves possibilitats tècniques. Guardonat el 1970 amb la medalla de plata al millor bateria en el festival de jazz de Zuric, Illi, actualment resident a Huelva, ha posat les seves habilitats al servei de grups de rock, de jazz, de blues i de compositors com Eduardo Polonio (destaquem-ne, entre d’altres, Unit, Sintesis i Gagugger); ha treballat per a la ràdio, el teatre i la televisió, ha estudiat música electrònica amb Gustav Neuwirth i ha desenvolupat un interessant projecte pedagògic dirigit al públic jove que porta per eloqüent títol La bateria i la seva evolució dins la música moderna. Gerhard és a més autor de From Illinoise With Love, àlbum publicat el 2002, una celebració de la percussió com a mètode ancestral de comunicació amb esferes superiors de consciència.</p>
<h6><b>KOCH/ SCHÜTZ/ STUDER </b></h6>
<h6>Luzern / Biel</h6>
<h6>18 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Claustre del Convent de Sant Felip Neri – Sol, 8</h6>
<p>El 1995, John Zorn donava en públic les gràcies al Koch-Schütz-Studer Trio per “crear música tan excitant”. N’és, sens dubte, d’excitant. Excitant, innovadora i lliure de prejudicis. El clarinetista i el saxofonista Hans Koch formava el trio juntament amb el violoncelista Martin Schütz i el percussionista Fredy Studer el 1990, amb la intenció de fer música de contrastos forts, una tonificant fricció entre l’electrònica en viu i la calidesa, en ocasions aspror, dels seus instruments acústics. El Koch-Schutz-Studer Trio té predilecció per les harmonies extravagants i les estructures poc convencionals; la seva música, amb tot, se sustenta en una lògica interna irrefutable. Desxifrar-la és cosa de cadascun dels oients. Una tasca que, lluny de ser àrdua, recompensa i se’n gaudeix. En el seu pas pel LEM, el trio ens descobrirà el que ells qualifiquen com a hardcore chamber music, la música de cambra més enèrgica i viva.</p>
<h6><b>GÜNTER MÜLLER</b></h6>
<h6>Itingen</h6>
<h6>18 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Convent de Sant Felip Neri – Sol, 8</h6>
<p>Reconegut com un dels més heterodoxos percussionistes de l’escena experimental internacional, Günter Müller, alemany resident a Suïssa des de 1966, és inventor d’un kit de bateria modificat electrònicament del qual arrenca sons insòlits, sigui percudint a la manera tradicional, sigui mitjançant un capçal magnètic amb què modula a plaer les vibracions dels tambors. En combinació amb el material pregravat que el músic emmagatzema en un minidisc o en un iPod, de les manipulacions de Müller en resulta una música al•lucinatòria, densa i abstracta que, lluny d’esdevenir incomprensible, atrau de seguida per la seva proximitat i calidesa. Müller, autor de nombrosos discs en solitari i en col•laboració amb artistes de renom com Oren Ambarchi, Otomo Yoshihide, Christian Marclay, Butch Morris i Jim O’Rourke, aterra de nou al nostre festival per demostrar que en la música queden encara força pàgines per escriure…</p>
<h6><b>FERNANDO LAGRECA </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>18 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Cafè del Sol – Plaça del Sol, 16</h6>
<p>Practicant dels últims corrents de música electrònica popular (techno, microhouse, clicks’n’cuts, etc.), Fernando Lagreca, membre del col•lectiu d’artistes digitals Innova, observa una prolífica carrera en què destaquen un bon feix de referències discogràfiques, tant en format CD com en 12”, en segells com Autoplate, Original Dance Music i Climax Recordings, així com la seva presència en escenaris al costat d’artistes de l’anomenada de Mouse On Mars, Jorge Haro i Gustavo Lamas. De forma paral•lela a la seva producció discogràfica, Lagreca realitza ambients sonors per a mostres i exposicions i música per a treball audiovisuals de format comercial. Sense deixar de banda la melodia, fonamental en la seva feina de productor de música de ball, Lagreca es mostra especialment interessat en el so ambient, que combina amb oscil•lacions i glitchs de la darrera fornada.</p>
<h6><b>AFTER LEM RELAX TIME – DJ JESÚS BROTONS </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>dissabte 18 de setembre</h6>
<h6>00h30 Mi Bar – Guilleries, 6</h6>
<p>Una nova ocasió de prolongar la nit i aquest cop de la mà del periodista, músic i mèdium Jesús Brotons.</p>
<h6><b>FRANCISCO LÓPEZ / ZBIGNIEW KARKOWSKI / SCOTT ARFORD</b></h6>
<h6>Madrid / Cracovia / San Francisco</h6>
<h6>23 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Centre Cívic de La Sedeta – Sicília, 321</h6>
<h6><b>FRANCISCO LÓPEZ</b></h6>
<p>Molt i bé se n’ha escrit, d’aquest madrileny, en els últims dotze anys, concretament des de la publicació del seu seminal Azoic Zone. Què més hi podríem afegir, en aquest modest espai? Bé, que de moment les seves obres no es poden fer servir com a timbre de trucada per als mòbils. I que aquest cop, la seva tercera participació en el festival, acompanyarà la seva música (concreta, absoluta, primordial, intensa, catàrtica… i mil epítets més) de Köllt, un film en DVD realitzat en col•laboració amb el cineasta Jorge Simonet per al segell Asphodel: “Un flux imparable. Enèrgetic, intens, precís. Acció visual i sònica a dojo. Per a amants de l’speedcore i la natura.” La mena d’espectacles que no s’emeten per televisió els dissabtes a la nit. Apte per a tots els públics, naturalistes o no. Únic requisit indispensable: gaudir de banda ampla mental.</p>
<h6><b>ZBIGNIEW KARKOWSKI</b></h6>
<p>A Karkowski, artista prolífic, no li interessen les definicions tradicionals del que cal suposar que és la música. Segons el seu parer, tota teoria i sistema musical, en tant que conceptes culturals, haurien de ser destruïts. És un anarquista de les arts? Potser un neo-futurista? Tota normativa, tot sistema organitzat constreny la creativitat, i aquest polonès, educat per Xenakis, Boulez, Aphergis i Messiaen, rebutja coartar els marges de la seva línia de pensament. Ensinistrar la música no ha entrat mai en els plans de Karkowski, un home que també opina que l’exili geogràfic, polític i social és condició indispensable per a la creació veritable. I la creativitat és l’única cosa que compta, tant a l’hora de composar música acústica o electroacústica, industrial, òpera o peces orquestrals per a la Simfònica de Gotheborg. La resta, inclòs aquest text, és secundari.</p>
<h6><b>SCOTT ARFORD</b></h6>
<p>Despunta la figura d’Scott Arford, músic i videoartista, en el context de l’escena avançada de San Francisco i per extensió de les d’EUA. Fundador de 7HZ, un espai destinat al suport de la música electrònica en directe pel qual han passat Kit Clayton, The Haters i John Duncan, entre molts d’altres, Arford construeix la seva música mitjançant blocs d’estàtica radiofònica, soroll blanc capturat de la televisió, interferències elèctriques i magnètiques: detritus sonor procedent del món real, de l’èter i dels mitjans de comunicació, que en les seves mans adquireix nou significat. Arford se submergeix, i ens submergeix, en el dens, inquietant oceà de so del món hipertecnificat d’avui, i ho fa amb intensitat i cura. Amb passió maquinal. Sexe sònic? Per què no. Una còpula auditiva i virtual entre l’oient i el seu entorn, amb Arford com a mediador.</p>
<h6><b>AYANKOKO !!!! </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>25 de setembre de 2004</h6>
<h6>20h Cafè Puku – Guilleries, 10</h6>
<p>Qui o què és Ayankoko!!!? Quin misteri s’amaga rere un apel•latiu tan poc comú? Resposta: Ayankoko!!! és el nom artístic d’un música jove amb un estil propi. Projecte unipersonal de David Vilayleck, francès d’origen laosià, Ayankoko!!! exposa en bigarrada mescla l’ampli conjunt d’influències de David, paleta multicolor que abasta el jazz, el rock, la música electrònica popular i també l’experimental, el blues, les formes sonores tradicionals, el techno en el seu vessant menys acomodatici, els muntatges audiovisuals i qualsevol altra forma artística que en un moment donat estimuli la matèria gris de l’autor. David se serveix únicament de guitarra, baix i ordinador per fer música, una al•lucinatòria cortina de sons en què l’ambient obscurantista d’Aphex Twin trepitja sobre les traces de la musique concrète de Schaeffer i Pierre Henry.</p>
<h6><b>ALEJANDRA &amp; AERON </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>25 de setembre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Els fundadors del segell Lucky Kitchen, Alejandra Salinas i Aeron Bergman, són creadors oberts a tota mena d’experiències aurals, lliurepensadors de les músiques contemporànies per als qui la tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per transmetre al món la seva rica parcel•la interior, un modern tauler de ouija mitjançant el qual convoquen les muses. Sota els seus paisatges sonors, bodegons de sons trobats -tan cars a aquella praxis surrealista en què tan bé encaixa el duo-, electrònica orgànica, ornaments acústics i accent pop, bat la inconfusible pulsació del cor humà. En una època en què la tecnologia suplanta la creativitat, la robotització envaeix tots els ordres de la vida i l’amor brilla per la seva absència, Alejandra &amp; Aeron naveguen contra corrent amb la passió remera dels qui saben que el temps els acabarà donant la raó.</p>
<h6><b>YOSHI WADA </b></h6>
<h6>New York</h6>
<h6>25 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Resulta pràcticament i virtualment impossible de condensar en un espai tan curt una trajectòria professional com la de Wada, ja que s’estén al llarg de quasi quaranta anys, prop de quatre dècades de treball ininterromput i de recerca contínua. N’hi ha prou amb dir que aquest polièdric artista japonès, novaiorquès d’adopció i a hores d’ara resident a San Francisco, llicenciat en Belles Arts i membre del col•lectiu Fluxus des que el 1968 començà la seva amistat amb George Maciunas, estudiant de composició sota la tutela, entre d’altres, de La Monte Young i Pandit Pran Nath, investigador dels límits de la ressonància, el timbre i els harmònics, dissenyador d’entorns sonors interactius, inventor d’instruments inaudits, compositor d’obra tan extensa com rica en suggeriments i significats; estarà enguany al LEM i que la seva presència constitueix un dels autèntics plats forts de l’edició. L’art del so, el so de l’art.</p>
<h6><b>VIOLETA GÓMEZ </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>25 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Cafè del Sol – Plaça del Sol, 16</h6>
<p>És compositora, escriptora, fotògrafa i moltes coses més, però per damunt de tot Violeta Gómez és creadora d’un univers paral•lel que ella, generosa, comparteix amb nosaltres encara que la majoria no sabem. Regeix l’”Univers Violeta” una sèrie de regles de les quals cal destacar el “Principi de creació”, segons el qual “la creació d’un acte artístic és un acte positiu d’amor i bellesa”. Nascuda a Barcelona el 1972, va formar part a mitjans dels 80 d’idiosincràtics grups pop com Kremlyn i El Ejército de Salvación. Escriu per a revistes com Cairo i Rockdelux i, a finals dels 90, obté dos premis Joven &amp; Brillante per les novel•les Carmila i Evangelio. Violeta, acompanyada pel seu grup, La Caja de Pandora, va editar el 2003 Canciones fatales, un disc en directe que incideix en la seva particular línia intimista i poètica. Una artista rebel i estranya? Prou que n’és!</p>
<h6><b>AFTER LEM RELAX TIME – DJ FELIPE</b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>25 de setembre de 2004</h6>
<h6>00h30 Mi Bar – Guilleries, 6</h6>
<p>Relaxeu-vos de nou, practiqueu la comuniació social lúdica i desenfadada en el millor bar de Gràcia (sens dubte).</p>
<h6><b>WAL</b></h6>
<h6>Zürich</h6>
<h6>30 de setembre</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Wal fan una proposta radical en la qual el sorollisme, les vocalitzacions hebefrèniques, els drones, la manipulació salvatge de discos i una patent manca de consideració envers les nocions tradicionals d’estructura i harmonia es donen la mà en un corrosiu conjunt que impacta i exalta a parts iguals. Wal extreuen del desordre un únic, vital ensenyament: l’art serà convuls o no serà i aquests suïssos fan de la convulsió una de les belles arts, de l’scratch una arma contundent. Joke Lanz (tocadiscs, electrònica), Bruno Amstad (veu, electrònica) i Christian Weber (baix, sorolls) són els components d’un grup que sona a col•lisió frontal entre Naked City i Christian Marclay, amb Boredoms i Masami Akita embadalits als seients del darrere; el seu àlbum Law &amp; Disorder és una monumental cornucòpia de sons que posa la ment alerta i el cos en tensió.</p>
<h6><b>GLOBAL GUARANTY ORCHESTRA</b></h6>
<h6>Helsingør</h6>
<h6>30 de setembre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Componen l’Orquestra de la Garantia Global, fundada el 1983, els danesos Pere O. Jørgens i Henning Frimann, els quals ja ens van visitar -per separat- en l’edició del LEM de 1997. Compositor, improvisador, productor i multiinstrumentista amb especial tirada pels elements percutius, Jørgens ha creat música per al cinema, el vídeo, la performance, la dansa i el teatre, ha col•laborat amb un gran nombre de noms de l’escena improvisadora internacional i ha fundat grups com Cockpit Music i Dog God. Frimann, per la seva banda, ha estudiat música en països com la Índia i Turquia, ha compost per a dansa, teatre i instal•lacions, ha impartit classes i ha construït escultures sonores. L’electrònica lliure, la improvisació electroacústica i els jocs polirítmics no són gens estranys a la Global Guaranty Orchestra, una veritable garantia (global) de sonoritats inaudites i de sorpresa contínua.</p>
<h6><b>DURÁN VÁZQUEZ</b></h6>
<h6>Vigo</h6>
<h6>30 de setembre de 2004</h6>
<h6>23h30 Heliogàbal – Ramón y Cajal, 80</h6>
<p>Músic autodidacte, Durán Vázquez endegà la seva labor a finals dels 90 passant d’un àmbit sonor proper al caos electrònic a concretar-se en formes pròximes a l’ambient i el techno. Compromès, Durán Vázquez no dubta en afirmar que la seva intenció és “tramar la creació d’un llenguatge que pretén distanciar-se de les convencions socials encara que emprant tots els trucs possibles, incloses la imitació i la insolència sorollista, que no són res més que tabús categoritzadors sense enderrocar”. La seva obra enregistrada se circumscriu a un CD compartit amb l’australià Sumugan Simavesan, Product 1. Durán Vázquez, que amb anterioritat havia actuat al festival Revoltallo de Valladares i als Castroconcertos de Vigo, ha tingut gràcies a aquest disc l’oportunitat de tocar en directe al Museo de Arte Contemporáneo de Vigo (al costat de Jorge Haro) i al festival Sónar 2004.</p>
<h6><b>CARLOS ZINGARO / JOAN SAURA </b></h6>
<h6>Lisboa / Barcelona</h6>
<h6>1 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h La Pedrera (Auditori) – Passeig de Gràcia, 92</h6>
<p>Zíngaro és un dels noms amb major pes de l’escena improvisadora mundial. Músic de formació clàssica, aquest violinista ha participat en festivals dedicats al so experimental i ha posat banda sonora a espectacles de dansa, cinema i teatre; la seva obra enregistrada comprèn quasi 40 discs. Joan Saura, per la seva banda, prové de l’escena alternativa barcelonina dels anys 70. Expert dels teclats i del sampler, Saura ha format part d’alguns grups essencials en el panorama estatal dels darrers trenta anys com Koniec, Rambla, Rambliolia i Blay Tritono. De la seva extensa obra enregistrada, en destaca el seu primer disc en solitari, Àlbum. De la interacció entre aquests dos veterans només en pot sorgir una deu de sonoritats inaudites, un ens en contínua mutació que caldrà capturar abans no emprengui el vol i es confongui amb l’espai.</p>
<h6><b>HEIDRUN SCHRAMM</b></h6>
<h6>Hamburg</h6>
<h6>2 d’octubre de 2004</h6>
<h6>20h La Pedrera (Auditori) – Passeig de Gràcia, 92</h6>
<p>Un ordinador Macintosh G4, un acordió trencat, un violoncel, diversos objectes i gravacions de camp és tot el que necessita l’alemanya Heidrun Schramm, col•leccionista de sons, per crear la seva música. Heidrun és propietària d’una petita sala a Hamburg i responsable de la programació de concerts del Hoerbar, un club dedicat a la música electrònica experimental. No és Heidrun, doncs, una persona aliena al treball damunt els escenaris, que ha compartit amb noms de la importància d’Asmus Tietchens i Tom Fleischhauer. A hores d’ara, a les acaballes d’una gira en la qual, a més del nostre país, haurà visitat França, Alemanya i Holanda, Heidrun, a qui agrada fer servir els sons càlids, els ritmes casuals i el soroll amable, demostrarà al seu pas pel LEM la seva enorme habilitat per extreure batecs, rítmica i paisatges sonors de les mostres que acostuma a capturar pràcticament a tot arreu i en qualsevol situació.</p>
<h6><b>SILK-GATE </b></h6>
<h6>Hamburg</h6>
<h6>2 d’octubre de 2004</h6>
<h6>20h45 La Pedrera (Auditori) – Passeig de Gràcia, 92</h6>
<p>Com albirar el més enllà d’entre els núvols d’èter, o com la suau ensonyació que posa epíleg a aquest record llunyà que es presenta sense avís previ i desapareix al moment, paralitzant-nos, abans no el puguem aprehendre. Així és la música de Silk-Gate: un déjà-vu sonor, un fantasma auditiu i fascinador que captura com el paper atrapamosques i sedueix com la promesa d’un petó. Actriu, ballarina i pintora a més de cantant, l’alemanya Silk-Gate és especialista en raga hindú, tot i que en el projecte unipersonal que lidera des de 1988 se centri en els recitats sobre bases electròniques tènues. Les comparacions amb Laurie Anderson comencen i acaben aquí. Silk-Gate habita en un món íntim i personal en què ocasionalment deixa entrar els estranys, que de seguida deixen de ser-ho. Electrònica ambiental, retalls de trip-hop… la màgia feta so.</p>
<h6><b>MAJA RATJKE</b></h6>
<h6>Trondheim</h6>
<h6>2 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h30 La Pedrera (Auditori) – Passeig de Gràcia, 92</h6>
<p>La riquesa dels sons nascuts de la gola humana són impossibles d’emular per cap instrument. Els mitjans electrònics de gravació, del dictàfon al disc dur passant pel sampler i el minidisc, són sens dubte eines imprescindibles a l’hora de confeccionar abruptes collages de xiuxiueigs, crits, parlaments, scats i altres exercicis de contorsionisme vocal com els que trobem a Voice, un disc de títol revelador que porta la firma de la cantant, violinista i intèrpret de theremin Maja Ratkje. Maja, que com a component dels grups Spunk i Fe-Mail compta amb tres discs editats, debuta en solitari tot prescindint del tot de qualsevol instrument artificial i optant per exercir de funambulista de les cordes vocals, oscil•lant en perfecte equilibri entre la calma i l’histrionisme, el crit primari i la sofisticació del discurs coherent.</p>
<h6><b>DAVID SHEA</b> i <b>ORQUESTRA DE CAMBRA DE GRÀCIA</b>, dirigida per Francesc Rodríguez Franquet</h6>
<h6>New York / Melbourne</h6>
<h6>7 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h  Caixafòrum – Avinguda Marqués de Comillas, 6-8</h6>
<p>David Shea salva el buit entre el museu i el carrer, orient i occident, l’alta cultura i la cultura popular mercè a un ventall d’interessos que va des de l’electrònica contemporània de Berio, Feldman i Xenakis a les partitures de Morricone, Delerue i Herrmann; del taoisme a la tradició del Vell Món. Col•laborador habitual de John Zorn, Shea ha participat en diversos dels seus àlbums. Té Shea a més a més un bon nombre de discs al seu nom repartits en segells com Avant, Tzadik, Staalplaat i Sub Rosa. Treballs com Shock Corridor, Hsi-Yu-Chi, Satyricon i Tryptich fan palès l’ús innovador que Shea fa del sampler, els seqüenciadors i els giradiscs, tecnologia que en les seves mans destil•la passatges d’inquietant bellesa, inaudits jocs de textures i imprevisibles, harmònics collages de materials a priori antitètics. Aquest concert presenta per primer cop la versió orquestral d’Alpha, peça de recreació de la banda sonora del mític film Alphaville de Jean-Luc Godard.</p>
<h6><b>ALAIN WERGIFOSSE </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>8 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Belga, encara que afincat a Barcelona, Alain Wergifosse és autor de Deep Gray Organics, un dels millors compactes de música electrònica lliure editats a Espanya en els últims anys. Si bé el nombre de gravacions al seu nom és relativament escàs, el nombre de músics amb què Alain, un mestre de la creació electrònica a temps real, ha col•laborat és aclaparador: un succint repàs treu fora, entre d’altres noms, els de Cluster, Macromassa, Albert Giménez, Nad Spiro, Marcel•lí Antúnez, Enric Cervera i DJ Zero. Alain, tercera part del trio d’improvisació salvatge Obmuz, pertany a aquella estranya classe de músics d’avantguarda que se senten igual de còmodes treballant en el seu laboratori que actuant davant d’un públic. L’atzar i la distorsió formen part essencial de modus operandi d’un creador el talent del qual és només comparable al seu enorme sentit de l’humor.</p>
<h6><b>URU / EQUIPO ELEVADOR </b></h6>
<h6>Madrid</h6>
<h6>8 d’octubre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Uru és un col•lectiu mutlidisciplinar que, així com els gasos volàtils, s’expandeix (cap a diversos camps creatius) i inflama (la imaginació). La seva obra fa ús extensiu de les il•limitades possibilitats de l’electrònica, tant musicalment com visual, per estendre els significats d’elements quotidians (les sabates, els solcs, el terra, etc.) i els treu de context i els transforma així en ítems d’una càrrega simbòlica important. Uru, que ha publicat dos discs i treballa actualment en un ambiciós projecte d’art per internet, presentarà al LEM un espectacle de 60 minuts de durada compost de cinc peces. Amb el suport d’imatges, l’Equipo Elevador (una de les divisions d’Uru), presentarà en concert innovadors instruments com el Módulo Electro Percutivo i l’SV-1, un sintetitzador audiovisual que ells mateixos han desenvolupat.</p>
<h6><b>MONTEVIDEO 10</b></h6>
<h6>Bordeaux / Bilbao</h6>
<h6>8 d’octubre de 2004</h6>
<h6>23h30 Bar Elèctric – Travessera de Gràcia, 233</h6>
<p>Potser com a petit tret d’humor, Montevideo 10 pren el seu nom de la direcció on viu Lorenzo Gabrielli, un dels seus components. Gabrielli porta més de deu anys actuant com a DJ, composant música per a teatre, dansa i performances. Els seus companys són Julien Duzer, tècnic de so, membre del col•lectiu UMC (Canadà) i Son Ar (França), músic de gran experiència i interessat en la interacció entre instrumentació clàssica i electrònica, i Christophe Lalanne-Claux, diplomat en arts plàstiques, autor de bandes sonores per a curtmetratges, participant en nombroses instal•lacions de so i vídeo i també membre de Son Ar. L’objectiu primari de Montevideo 10 és la creació d’ambients sonors, la plasmació aural de diferents estats d’ànim. En les seves tènues audiominiatures conflueixen el jazz atmosfèric, l’electroacústica, la repetició i l’ambient segons Brian Eno.</p>
<h6><b>BH PROJECT </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>9 d’octubre de 2004</h6>
<h6>20h La Foto Bcn – Mozart, 14</h6>
<p>Rere BH Project trobem Xavier Maculet, jove creador que firma també com MTC. Xavier ha produït material sonor per a internet i altres suports com ara instal·lacions i CD ROMs. Podem trobar la música de Javier en discs com Cáñamo, Break &amp; Beat Sessions, Músicas del Amanecer i Diez Mares, a banda de compactes autoproduïts com Lesson 5, Gala i Pakistaní. BH Project és un grup interessat en produir música electrònica, principalment per a multimèdia, arquitectura (les seves Melnikov Series) i cibercultura i presentarà al LEM una actuació titulada Time Stretching, basada en el procés d’estirament sonor (stretching) de diverses fonts, provinents algunes del camp del pop electrònic.</p>
<h6><b>THE LINN YOUKI PROJECT </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>9 d’octubre de 2004</h6>
<h6>22h Centre Artesà Tradicionarius (CAT) – Travessia de Sant Antoni, 6-8</h6>
<p>Dos baixos, dues bateries i un concepte: d’una manera tan concisa, i explicativa alhora, defineixen The Linn Youki Project la seva operativa i línia d’actuació. En actiu des del 2002, el grup neix com una prolongació de les inquietuds de l’italià Marco Morgione, exbaixista de Glissando i Fluzo i exguitarrista de La Ferita di Elora i Vinile Viola. Fascinat per un personatge d’animació, Morgione dóna vida al projecte amb la intenció de “crear una banda sonora d’avantguarda i lo-fi per a dibuixos animats minimalistes, fent servir samplings de bateries i diàlegs de pel•lícules, un baix amb l’afinació canviada i una munió d’efectes”. L’invent adquireix el 2003 qualitat de grup amb l’entrada del baixista Xavi Caparrós, el bateria Javi Martí i el trompetista Xavi Tort. El Linn Youki Project ha editat un disc, ha actuat al MACBA i a diversos festivals i el seu concert s’emmarca en la vetllada que el LEM dedica cada any a “l’altre rock”.</p>
<h6><b>SIGHTINGS </b></h6>
<h6>New York City</h6>
<h6>9 d’octubre de 2004</h6>
<h6>23h Centre Artesà Tradicionarius (CAT) – Travessia de Sant Antoni, 6-8</h6>
<p>El rock no ha estat mai mort, mal que els pesi als ensumadors d’averanys, als falsos profetes i als venedors de fum. Ben al contrari: està viu i gaudeix de bona salut. Música híbrida com poques, el rock del nou mil•lenni es bifurca en mil direccions transmutant en nous animals, alternatius i formidables; inaudites bèsties dignes de la imaginació salvatge de Borges. Tal és el cas de Sightings, trio novaiorquès de free-rock que, partint de les premisses deconstructives de Einstürzende Neubauten i Mainliner, erigeixen en directe (també en disc: escolteu-vos Absolutes, publicat pel segell Loads) una simfonia sorollista en honor al caos que de ben segur posaria en fuga, o faria veure la llum, més d’un acomodat crític si gosés fer-hi atenció. Guitarra, baix i bateria mai seran instruments obsolets si tenen la sort de caure en les mans adequades.</p>
<h6><b>AFTER LEM RELAX TIME – DJ FELIPE</b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>9 d’octubre de 2004</h6>
<h6>00h30 Mi Bar – Guilleries, 6</h6>
<p>Quarta i última nit de relax suggerit abans de la festa de cloenda. Consolideu les vostres relacions i gaudiu-ne.</p>
<h6><b>INCITE </b></h6>
<h6>Hamburg</h6>
<h6>14 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>L’abaratiment del cost dels equips electrònics ha facilitat que, tot parafrasejant Robert Fripp, “petites cèl•lules autònomes i intel•ligents” tinguin l’oportunitat d’expressar-se, ja que redueixen despeses i potencien la creativitat. Acomplint la mateixa funció que als 80 van desenvolupar els teclats de butxaca i als 90 els sampler, els ordinadors portàtils estil laptop han obert les comportes per les quals s’han escolat incomptables projectes de petit format i llarg abast. Incite, duo electrònic creat el 2002, n’és un. Kera Nagel i Andre Aspelmeier se serveixen de dos laptop i un sistema de control MIDI per, segons les seves paraules, “investigar patrons repetitius i percussions minimals”. Incite, que han actuat amb artistes com Fibla, DAT Politics i Geoff Matters, aterren al LEM després de passejar els seus ritmes fragmentats i paisatges abstractes per Europa i els EUA.</p>
<h6><b>COEVAL </b></h6>
<h6>Madrid</h6>
<h6>14 d’octubre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Al llarg de la seva breu malgrat que bigarrada història (concerts, disseny de so per a projectes audiovisuals, instal•lacions, etc.), el projecte Coeval ha travessat etapes de caire ben diferent, lligades, això sí, pel denominador comú dels sons sintètics contemporanis. Coeval endega les seves activitats subscrivint música relaxada per després evolucionar cap a un so angulós en què la síntesi digital es fon amb les gravacions de camp manipulades. Com a resultat de les seves investigacions, la música del duo ha adquirit matisos inquietants i ombrívols. Coeval ha passejat les seves gèlides abstraccions sonores per festivals tan poc afins entre si com el de Benicàssim, l’Espárrago Rock, l’Observatori (València), Eletronikaldia (Donosti) i Ausklangfestival (Hamburg). Al seu pas pel LEM, Coeval presentaran el material del seu nou treball, Drop+Drop.</p>
<h6><b>TENDRUMS </b></h6>
<h6>Celrà</h6>
<h6>14 d’octubre de 2004</h6>
<h6>23h30 Cafè del Sol – Plaça del Sol, 16</h6>
<p>Rere aquest nom trobem Lluís Sala, disc-jockey, productor musical, activista electrònic i organitzador d’activitats relacionades amb l’art, la cultura i el so sintètic. La llista de projectes en què Lluís ha pres part és versàtil i dilatada i inclou la seva participació en el grup de música industrial SCM, la feina com a músic en el grup teatral GRIP i la ininterrompuda faceta de DJ especialitzat en vessants moderns de la música de ball com l’electro, el click’n’cuts i el breakcore. Lluís ha actuat en el festival No Limits (Celrà), en el de Música Electrònica de Lladó, el Cicle de Música Experimental Nicolaus (Girona) i com a teloner de l’afamat Mad Professor al seu pas per la localitat de Salt l’any passat. Lluís aprofitarà la seva presència al LEM per presentar el material del seu nou CD autoproduït, Especialitats comarcals, una mirada irònica que Tendrums estén sobre els tipismes gironins.</p>
<h6><b>CUISINE CONCRÈTE </b></h6>
<h6>Sevilla</h6>
<h6>concert-performance</h6>
<h6>15 d’octubre de 2004</h6>
<h6>20h Pati de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>La cuina hauria de ser considerada una art major. Hi conflueixen l’estimulació del gust, del tacte, de la vista i de l’olfacte. Gràcies a l’artista sevillana María Durán, també l’oïda podrà ser a partir d’ara seduïda per la cuina. Llicenciada en Belles Arts sota l’especialitat de disseny i gravat i posseïdora d’un màster en arts digitals per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, María és responsable d’un original projecte de “cuina concreta” en què els sons produïts per l’elaboració de diferentes plats propicien una insòlita simfonia sorollista. Com ella mateix diu, “el nombre de composicions sonores possibles és igual al nombre de receptes conegudes, i les variacions hi són infinites, en funció de la proporció entre els diferents ingredients”. El pensament Fluxus passat pel sedàs culinari. Bon profit!</p>
<h6><b>SEBASTIAN ESCOFET</b></h6>
<h6>Buenos Aires</h6>
<h6>15 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Encara que la producció discogràfica de Sebastián Escofet sigui relativament curta (dos àlbums al seu nom: el classicista Meditaciones i el més ambiental Ahora, a més de col•laboracions puntuals en discs, entre d’altres, de Jorge Drexler, Kronos Quartet i Futura Bold), la carrera d’aquest guitarrista i compositor estén els seus tentacles cap al món de la producció i les remescles, el teatre, el cinema i la publicitat. Escofet, artista de formació acadèmica i d’interessos múltiples (el seu treball amb el sampler i les gravacions avalen àmpliament una vocació experimentalista que, en conjunció amb un marcat gust pel pop avançat, dóna com a resultat una música tan culta i sofisticada com assequible i grata), declara amb la seva música inexistents les barreres entre art culte i art popular, difuminant fronteres, creant un espai lliure en què tot so hi té cabuda.</p>
<h6><b>SAMI ABADI </b></h6>
<h6>Buenos Aires</h6>
<h6>15 d’octubre de 2004</h6>
<h6>22h Saló d´actes de la Seu del Districte de Gràcia – Plaça de Rius i Taulet, 2</h6>
<p>Al llarg de les diverses edicions del LEM hem tingut l’ocasió de presenciar com artistes de rang ben divers aprofitaven les possibilitats de les joguines, ja sigui com a font primària de sons que, adientment modificats per mitjans electrònics, composen la base de la música, ja sigui per ser-ne modest complement sonor. Els artistes, que parteixen de materials tan humils, demostren els límits de la seva imaginació, la seva capacitat per aportar matisos a una forma d’operar popularitzada per John Cage i, esclar, el seu sentit de l’humor. Sami Amadi, compositor, violinista, artista interdisciplinar i expert en pedagogia musical, se serveix de l’electrònica i la jogueteria per crear peces que naveguen entre les aigües de la musique concrète i l’ambiental, volàtils fragments onírics que ell defineix com a neo-psicodèlia. Música incidental i climàtica.</p>
<h6><b>FERNANDO JOBKE</b> (Buenos Aires) acompanyat de <b>EL GRAN NELSON</b></h6>
<h6>presenta “D Fernando Jobke Fantastic Low Tech Ensamble”</h6>
<h6>15 d’octubre de 2004</h6>
<h6>23h30 Biblioteca Vila de Gràcia – Torrent de l´Olla, 104</h6>
<p>L’extens currículum de Jobke, dóna fe de la preparació d’un autor que, partint del món acadèmic, ha estès ponts amb la música contemporània i les instal•lacions. En el primer apartat, cal destacar que algunes de les seves obres (entre les quals en sobresurt Bocinódromo en documento articulado, localitzable en disc) han estat presentades a diversos festivals organitzats per la Universitat de Quilmes i la d’Standford, a l’Uruguai. En el segon apartat, val la pena viar l’atenció cap a un treball consistent a musicar les mostres de Sitearte (www.sitearte.com). Jobke va coordinar el seminari Composición en Acto dictat per Óscar Edelstein a Quilmes, és fundador de l’ensemble de música contemporània no acadèmica Clark Nova i, a hores d’ara, treballa com a instrumentista en diverses formacions i també com a compositor independent.</p>
<h6><b>FESTA DE CLOENDA</b></h6>
<h6><b>RANMA 1/2</b></h6>
<h6>Sant Feliu de Codines</h6>
<h6>16 d’octubre de 2004</h6>
<h6>20h Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>Deuen el seu nom a una popular heroïna dels dibuixos animats, però la seva música no té res d’infantil. Aleix Ruiz, l’artista anteriorment conegut com Jacques Le Guitarriste (àlies sota el qual va aconseguir la residència LEM 2004 en el passat festival) s’ocupa del baix, la veu i el sampler; Oriol López, vell company seu en una banda de hardcore, se centra en la bateria. Tots dos formen part del grup Bushido Code i afirmen que estan treballant en el material d’un EP d’aparició imminent. Tot i que el duo admet el seu gust per bandes com Godflesh, Isis, Ministry, Melt Banana i Black Dice, els millors referents per ubicar la música de Ranma 1/2 són la primera onada de so industrial, els audio-collages juganers de Renaldo &amp; The Loaf i The Residents, i l’abstracte so ambiental de moderns electroartistes com B12, Aphex Twin i Mu-Ziq.</p>
<h6><b>MIRA CALIX </b></h6>
<h6>London</h6>
<h6>16 d’octubre de 2004</h6>
<h6>21h Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>Mira Calix és el nom artístic de la sud-africana Chantal Passamonte, resident a Anglaterra des de 1991. Després d’obtenir una feina a la discogràfica Warp Records (llar, entre d’altres, d’Autechre, Aphex Twin i Plaid), i inspirada per la innovadora forma dels esmentats d’entendre el procés creatiu, Chantal prendria la decisió de crear la seva pròpia música. A finals de 1996, apareix el seu primer disc, un 10’’ titulat Ilanga. La dificultat de compaginar la seva tasca creativa amb la seva ocupació a Warp conduirien la ja batejada Mira Calix a escollir entre una de les coses: escolliria la primera. De llavors ençà, Chantal ha editat àlbums tan deliciosos com One On One, ha participat en discs col•lectius (Extreme Music &gt;From Women, We Are Reasonable People), ha remesclat Seefeel i fins i tot ha telonejat Radiohead (durant la gira del seu àlbum Kid A). La seva presència al LEM, un luxe.</p>
<h6><b>LE PETIT RAMÓN &amp; LES FILLES DEL DOLOR </b></h6>
<h6>Barcelona / Illa de Guam</h6>
<h6>16 d’octubre de 2004</h6>
<h6>22h Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>Si percebem Johnny Rotten i Beck com a cantautors en la mateixa mesura que puguin ser-ho Leonard Cohen i Serge Gainsbourg, llavors no ens costarà gens d’esforç definir també com a tal Ramon Faura. Qui va ser cantant d’Azucarillo Kings (un combo irreverent que passava pel sedàs de l’absurd les cançons de Prodigy, REM i Cecilia) és actualment veu, figura i pivot central de Le Petit Ramon &amp; Les Filles del Dolor, un grup que fa de la ironia i del doble tall eines imprescindibles per sobreviure en el caòtic món d’avui. El marc de referències culturals (o no) que Le Petit Ramon cita com a claus a l’hora de conformar el seu particular univers inclou de Rauschemberg a Clint Eastwood, de The Count Five a Gogol, d’Ovidi Montllor a Billy Wilder. Res més gratificant que jugar a localitzar-les en el primer àlbum, editat recentment, d’aquest artista desconcertant.</p>
<h6><b>CRISTIAN VOGEL </b></h6>
<h6>Barcelona</h6>
<h6>16 d’octubre de 2004</h6>
<h6>23h Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>És el de la música de ball un terreny especialment abonat per a la creativitat, sempre que disposem d’idees fresques i d’una ment desperta i disposada a portar-les a bon terme. Ambdós atributs es donen feliçment la mà en la persona de Cristian Vogel. Britànic, tot i que nascut a Xile i resident a Barcelona, Vogel és autor de discs innovadors, i alhora infalibles a la pista de ball, com Specific Momentific, editat pel segell Mille Plateaux, i els excel•lents All Music Has Come To An End, Busca Invisibles i Dungeon Master, ídem pel segell Tresor. Vogel ha flirtejat amb el funk sintètic (en el projecte Super_Collider, al costat del Dj i productor Jamie Lidell) i amb la música llatina en el seu àlbum Rescate 137 (Novamute, 2000). La presència d’aquest imaginatiu alquimista electrònic es postula com una de les més estimulants i refrescants de la present edició del LEM. Una cita inexcusable? Per suposat.</p>
<h6><b>DJ FISH´N´FISH</b></h6>
<h6>Luzern</h6>
<h6>17 d’octubre de 2004</h6>
<h6>01h Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>Tendim a pensar que el fenomen de la cultura dels disc-jockeys és un fet recent. Cras error. Potser sí que és una novetat que el DJ sigui l’eix central al voltant del qual s’articula la nit, però els genets dels discs porten dècades fent de les vetllades, segons el seu millor o pitjor criteri a l’hora de seleccionar música i habilitat per servir-la a l’oient, un passatemps funcional o una experiència reveladora. Quins factors conflueixen a l’hora d’elevar el DJ a la categoria de tòtem musical, algú capaç d’encarrilar gustos i de modificar tendències? La seva mentalitat rupturista i la seva destresa tècnica. Totes dues es donen en DJ Fish’n’Fish. La seva labor rere els plats s’iniciava a principis dels 80, en un Londres immers en plena voràgine post-punk. Organitzador d’esdeveniments i performances durant els 90, el seu rang estilístic abraça des del punk a la música experimental i industrial.</p>
<h6><b>DAS GUMMI</b></h6>
<h6>Luzern</h6>
<h6>17 d’octubre de 2004</h6>
<h6>02h30 Garatge LUXOR – Neptú, 10</h6>
<p>Urs Ruegg va néixer el 1972 i ha treballat entre d’altres coses d’infermer en un hospital i d’encarregat de luminotècnia a l’Òpera de Zurich. Ara bé, el que aquí ens interessa és la seva faceta de DJ, labor que exerceix des de fa aproximadament tres anys. Especialista en electrònica ambiental, experimental i sorollista, Urs cita com a grups preferits Coil, Die Form, Lustmord, Massive Attack, Somatic Responses i un llarg i bigarrat etcètera. Interessat pel cinema d’autor (Herzog, Polanski, Lynch i Pasolini, entre d’altres) i membre del col•lectiu afincat a Lucerna Kranke Musik Für kranke Leute / Sick Musick for Sick People, Das Gumi ha posat banda sonora als minuts post-concert d’artistes de talla internacional com Young Gods, Winterkalte, Nena, Skalpell i Synapscape. Un nodrit currículum, sens dubte, per a un DJ jove encara amb moltes coses a dir.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/artistes-2004/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>CRÈDITS LEM 2004</title>
		<link>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2004/</link>
		<comments>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2004/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 15 Nov 2014 15:09:49 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[gracia-territori]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[LEM04]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/?p=1464</guid>
		<description><![CDATA[LEM 2004 staff comissariat / comisariado / curators secció oficial / seción oficial / official section                                   Victor Nubla, María Pérez, Io Casino   programa suís / programa suízo / Swiss programme Jean-Jacques Mayor, Pelayo F. Arrizabalaga, María Pérez, Marius Kaiser (Pro-Helvetia), Orange Münch, Jesús Turiño   programa rock / programa rock / rock programme Francesc Feliu &#160; secció off / sección off / off section                                        Sustainer, Ferran Fages, Alain Wergifosse, Anki Toner &#160; equip / equipo / team &#160; concepte / concepto / concept                        Victor...]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<div class="entry-content">
<h5>LEM 2004 staff</h5>
<p>comissariat / comisariado / curators</p>
<p><em>secció oficial / seción oficial / official section                                   </em></p>
<p><strong>Victor Nubla, María Pérez, Io Casino</strong></p>
<p><em> </em></p>
<p><em>programa suís / programa suízo / Swiss programme</em></p>
<p><strong>Jean-Jacques Mayor, Pelayo F. Arrizabalaga, María Pérez, Marius Kaiser (Pro-Helvetia), Orange Münch, Jesús Turiño</strong></p>
<p><em> </em></p>
<p><em>programa rock / programa rock / rock programme</em></p>
<p><strong>Francesc Feliu</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>secció off / sección off / off section                                        </em></p>
<p><strong>Sustainer, Ferran Fages, Alain Wergifosse, Anki Toner</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<h5>equip / equipo / team</h5>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>concepte / concepto / concept                        </em></p>
<p><strong>Victor Nubla</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>cap de producció / directora de producción / production manager</em></p>
<p><strong>María Pérez</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>ajudant de producció / ayudante de producción / production assistant</em></p>
<p><strong>Miriam Casal</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>webmastering / webmastering / webmastering</em></p>
<p><strong>Philippe Bertrand – Tampopo</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>cap de premsa / directora de prensa / press manager</em></p>
<p><strong>Carme Najar Henry</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>ajudant de premsa / ayudante de prensa / press assistant</em></p>
<p><strong>Solene Grelot</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>equip tècnic / equipo técnico / technical team</em></p>
<p><strong>Francesc Ticó, Paulo Agostinelli</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>il.luminació / iluminación / lighting</em></p>
<p><strong>Stephen Hetherington</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>runner / runner / runner</em></p>
<p><strong>Ricardo Lozano</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>jumpers / jumpers / jumpers</em></p>
<p><strong>Roger Vilanova, Genis Calpe, Carles Bros, Maria Puga</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>equip de video / equipo de video / video team</em></p>
<p><strong>Aérica – Lili Marsans, Carlos Aguado</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>equip stream / equipo stream / stream team</em></p>
<p><strong>Manu Molina, Ramiro Cosentino, Fernando Molina, xicnet.com, bitchvolley.biz</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>imatge / imagen / image</em></p>
<p><strong>Joan Ramon Guzmán, Victor Nubla – ve y mar</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>foto 2004 / foto 2004 / photo 2004</em></p>
<p><strong>Joan Ramon Guzman, Carles Allende</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>tractament d’imatge / tratamiento de imagen / image assistance</em></p>
<p><strong>Jordi Rabanal</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>disseny gràfic / diseño gráfico / graphic design</em></p>
<p><strong>Joan Ramon Guzmán, Òscar Llauradó</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>biografies artistes / biografías artistas / artists biographys</em></p>
<p><strong>Jesús Brotons</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>traducció anglès / traducción inglés / english translations</em></p>
<p><strong>Cristina Redondo</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>traducció català / traducción catalán / catalan translation</em></p>
<p><strong>Eduard Escoffet</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>el regal d’enguany / el regalo de este año /this year’s gift</em></p>
<p><strong>Le Freak</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>samarreta / camiseta / t-shirt</em></p>
<p><strong>lafarmaciabcn</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>sistemes de gestió / sistemas de gestión / management systems</em></p>
<p><strong>NèctarTool – Eli Vidal</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>estadística / estadística / statistics</em></p>
<p><strong>Anna Serra</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>emisión radiofònica Territori Sonor / emisión radiofónica Territori Sonor / Territori Sonor radio broadcasting</em></p>
<p><strong>Ferran Cuadras – Arsonal</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>impressió / impresión / printing</em></p>
<p><strong>Foli Verd, l’Estamperia</strong></p>
<p><em> </em></p>
<p><em>publicitat / publicidad / advertising</em></p>
<p><strong>Distripunt, Distritoni</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>distribució discogràfica / distribución discogràfica / records distribution</em></p>
<p><strong>ventilador</strong></p>
<p>&nbsp;</p>
<p><em>direcció executiva / dirección ejecutiva / executive direction</em></p>
<p><strong>io Casino</strong><em><strong> </strong>                                                      </em></p>
<p><em> </em></p>
<p><em>antenes / antenas / antennas</em></p>
<p><strong>Phill Niblock, Salvador Francesch, Francisco López, Jorge Haro, Lasse Marhaug, Natxo Checa, Marc Egea, Ferran Cuadras, Noé Cornago, Juan Cantizanni, Núria Calvó, Javier Barba, Kera Nagel, Josu &amp; Txema (Musica ex Machina), Jesús Gonzalo, Niels Winther, Llorenç Barber</strong></p>
</div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/credits-lem-2004/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
