EAR STEALERS

Czech Republic

5 de gener de 2000

Abaixadors 10

Earsteelers is a trio of Moravian musicians that came into being in 1997 by fusion of that time duo Havlicek/Magnusek played experimental music and David Subik that time drummer of Morodochium band. The theme of the earlacerating story become rezignation to any (social, filosofic, intelectual, music) constructs which are at the end by ownself seriosity just next corpus delicti of the market – humanism misery. Earsteelers fastly realised that seriosly can be received only basicly comic things and the prerforming activity of Earsteelers we should unerstand as uncalculated (or even more as) charity action which‘s resolt – earles audience – gives chance to forget the medialy spread stupidity and so lisen something alse without them, withou the ears…“ Julo Fujak (musicologist)

Concert en col·laboració amb Cabaret Hofmann

EL 150 ANIVERSARI I EL CAMPANAR DE LA PLAÇA D’ORIENT

Aquest mes fa 150 anys de la declaració d’independència de la Vila de Gràcia. Per aquest motiu, i amb més entusiasme que quan vàrem commemorar el centenari de l’annexió definitiva, Gràcia Territori Sonor proposa un concert excepcional. El motiu central és el rellotge-campanar de Gràcia: una de les poques construccions civils d’aquest tipus que existeixen a Espanya, culminada el 1864, a partir del projecte de l’arquitecte Rovira i Trias, de 33,50 m. d’alçada i envoltada de relleus de terra cuita que representen els signes del zodiac. La maquinària del rellotge fou construïda per Albert Billeter, suís resident a Gràcia i precursor dels rellotges elèctrics, amb l’objectiu de crear un centre horari de precisió a Barcelona. La campana gran, que no va ser mai beneïda, va ser construïda per Isidre Pallès i porta la inscripció: “Con mi sonora lengua de metal / por los lejanos ecos repetida / de noche y de día recuerdo al mortal / la rápida carrera de su vida”. 
El 1870, la crida obligatòria per a servir l’exèrcit va produrr una revolta popular, la Revolta de les Quintes, molt activa a Gràcia, on les mares dels mossos varen establir un sistema de cordes que permetia fer sonar la campana dia i nit amb motiu de protesta. El so de la campana va simbolitzar la insubmissió al reclutament, fins que l’exèrcit la va bombardejar amb l’artilleria durant cinc dies. La campana no va ser mai reparada: això li ha proporcionat un so específic. En situacions posteriors (1873-74) la campana va repicar sense descans per cridar a la vaga general i es va intentar de despenjar-la i de fondre-la, sense que els graciencs ho permetessin. La Campana de Gràcia ha donat nom a setmanaris objecte de censures i prohibicions i a la primera emissora independent del barri, que va emetrer il·legalment des del campanar durant els anys vuitanta.

ve y mar

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes)

Gràcia Territori Sonor convida a 
MINIM

Els nous suports d’enregistrament han obert moltes portes que romanían tancades des que va concloure el periode de les autoproduccions en format K7, a final dels anys 80. Les possibilitats i la qualitat del cd-r les han tornat a obrir. Començem el LEM d’enguany convidant-vos a conèixer en directe les músiques que un nou segell ha produït durant el darrer any: Mínim, creat el 1998 ha editat set referències que giren entorn de l’electrònica minimalista, l’expressió oral i tot allò que tingui un component -mínim- experimental. Projectes com els de HTYU, Evol, Jordi Mitjà, Ambar, Suzen, Edwin Torres, Un Caddie Renversé dans l’Herbe, The Oko project, Carlos Medina, Junkie Guateque, Fibla…

FITA N’DO

2 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Dídac P. Lagarriga projectarà un paisatge sonor artificial africà creat amb la fusió d’instruments tradicionals africans com el balafon i la mbira i l’us de seqüenciador, efectes, minidisc, software…

JUNKIE GUATEQUE

9 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Joan Malé traçarà en directe ritmes minimalistes. Bases que es modifiquen en directe capa a capa per al que serà el proper cd editat per Mínim.

JORDI MITJÀ

16 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Jordi Mitjà presentarà “Sound Sweet Sound”, treball realitzat amb sons de la TV i ritmes, continuació del procés que va iniciar en el festival de Paisatge Sonor-En Red 0 del passat novembre.

CARLOS MEDINA + CUIT B.

23 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Mesclaràn amb quatre cd’s, un plat, un minidisc, un walkman, un micro, dues taules… electroacústica, plunderphonics, paisatges sonors, orals, electrònics…

DJ ZERO

30 de març de 2000

20:30 h. Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

Mesclarà i remesclarà edicions, reedicions, projectes d’edicions i allò que mai arribarà a editar-se de Mínim en una sessió que dona una visió global d’aquest any i mig de rodatge del segell.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes) 



Gràcia Territori Sonor convida a 
HAZARD RECORDS 


L’amor vol dir no haver de dir mai ho sento. Hazard Records probablement tampoc no significa res. És l’amor, per tant, no sentir res? Hazard Records tampoc sent res. I les cançons d’amor? Celebrem les cançons d’amor, AQUESTA cançò d’amor, la que significa no haver de dir mai ho sento. La que mai ho sent. Celebrem a Francis Lai i la seva cèlebre baixada cromàtica convertida en cançò d’amor per no dir mai ho sento. 
Hazard Records, un altre nou segell de format ètic presenta Aquesta Cançò en directe durant quatre dijous.

Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

tots els concerts a les 20,30 hores

dijous 6 d’abril

SUPERELVIS (Meteo Giráldez, Raimon Aymerich y Alfredo Costa Monteiro)

tocaràn Aquesta Cançò amb tres guitarres elèctriques però sense efectes electrònics.

OBSOLETE FARMER (Ferran Fages)

maltractarà alguns dels discos en els que està enregistrada Aquesta Cançò.

dijous 13 d’abril

FMOL TRIO MINUS ONE (Sergi Jordà i Cristina Casanovas)

filtrarán, dispararán i desestructuraràn Aquesta Cançò.

DAVID RODRIGUEZ (Beef, Telefilme),

en canvi, no sabem què farà amb Aquesta Cançò, però deu estar enamorat.

dijous 20 d’abril

XAVI MARX

esmicolarà Aquesta Cançò i manipularà els fragments fins a convertir-los en pur soroll.

FILE UNDER TONER (Anki Toner, que reapareix tímidament)

ha inventat una màquina que toca Aquesta Cançò automàticament.

dijous 27 d’abril

MUSICA VENENO, que haurà enregistrat els sis concerts anteriors, els tocarà, maltractarà, filtrarà, i inventarà fins a refondrel’s en un de sòl, en una sola cançò. El concert s’enregistrarà i serà la propera referència del segell Hazard Records.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes) 



Gràcia Territori Sonor convida a 
ARTE RUFFO

Un 1999 de treball prou intens ha permés al grup Le Diablo Mariachi assolir els objectius previstos: l’edició d’un disc (Fanatique Fantastique, Zanfonía), un any intens de concerts, i desenvolupar una sèrie de projectes paral·lels que prenen forma a través de la seva nova i flamant factoria: l’Associació Arte Ruffo. Un laboratori per experimentar amb  les múltiples línies estètiques que conformen el mosaïc de la seva música i altres de noves, que amés s’incorpora a la xarxa de col·lectius amb projectes de programacions interessants a l’+rea Metropolitana. I de regal un concert de la banda sencera amb avanç de temes del seu proper disc.

Teatreneu, c/ Terol, 26, Gràcia

tots els concerts a les 20,30 hores

dijous 4 de maig

SILENCE…ESTAMOS PESCANDO

Pau Torres, Agustí Martínez, Josep Lluis Redondo, proposen una jornada de pesca en els mars de la improvisació amb dues guitarres, un saxo i els seus silencis respectius.

dijous 11 de maig

SAFARI

proposta de safari per Félix González, bateria, Jordi Sust, guitarra i Joaquim González, baix, que acaba en un peep show.

dijous 18 de maig

LE DIABLO MARIACHI

és un dels grups més interessants i divertits que s’han pogut veure l’any passat a Barcelona. Ara si, el grup fanàticament fantàstic format per Pau Torres, guitarra, Agusti Martínez, saxo i clarinet, Josep Lluis Redondo, guitarra, Israel Sanz, veu, Félix Gonzalez, bateria, Miquel Simó, baix.

dijous 25 de maig

MEETING SAXOPHONE QUARTET és el grup de cambra d’Arte Ruffo preparat per tancar el seu mes al T-LEM. Quatre saxos: Marcial Cid, soprano, Agustí Martínez, alt, Oriol Salami, tenor i Lluis Vallés, baríton.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM d’estiu

Com ja havia succeït amb l’important corrent minimalista durant els anys cinquanta, les músiques postindustrials arriben durant els anys vuitanta a efectuar un viatge en el temps i  en l’espai imprevisible: ja que no solament han donat el techno com a fruit, sinó que s’han desplaçat cap a aspectes més màgics i ritualistes, propis de les músiques de les cultures orientals, que han portat els manipuladors del soroll a realitzar un viatge físic i mental. La llarga ruta de la seda va portar la cultura oriental cap a Occident; la revolució industrial va crear les fàbriques tèxtils (els vapors, que majorment es van instal·lar a Gràcia) i aquesta cultura industrial es troba a l’origen de la música post-industrial, que finalment viatja a Orient per tornar enriquida amb els elements rituals.

Aquest bucle metafòric és el que proposa Gràcia Territori Sonor per al centenari de la Sedeta.

JOAN SAURA – CARME TORRENT

9 de juny de 2000

a les 22 h. a l’ amfiteatre del Centre Cívic de La Sedeta (c/ Sicília, 321)

Joan Saura és un inquiet creador. Va ser fundador de Blay Tritono i després de Koniec, dues de les bandes seminals barcelonines. En l’actualitat es prodiga en col·laboracions amb músics de tot el món (Evan Parker, Tim Hodgkinso…) i edita discos en solitari Teclista en el seus orígenes, utilitza el sampler com a “teler” de sons, i crea una música de colors i textures, en permanent contrast, temperamental i plena de sorpresses. Les seves col·laboracions l’han portat a fer concerts amb artistes procedents d’altres disciplines. Aquest és el cas de Carme Torrent, coreògrafa i ballarina, amb la qual manté aquest duet estable. Torrent és col·laboradora habitual de la companyia Andrés Corchero–Rosa Muñoz, ha col·laborat també amb M. Antonia Oliver i Alexis Taulé.

IURY LECH

9 de juny de 2000

a les 23 h. a l’ amfiteatre del Centre Cívic de La Sedeta (c/ Sicília, 321)

Iury Lech, ucrainés establert a l’Empordà, músic i compositor de llarga trajectòria que treballa també altres camps creatius, com són la poesia, la novel·la o el vídeo. A través dels seus discos, ha fet palesa la voluntad de desmarcar-se de les ortodòxies i construeix un estil propi, permeable alhora que inclassificable, que conté elements minimals i experimentals, moments ambient i, especialment des del seu últim doble Aspersions by Instinct, sinuosos desenvolupaments rítmics de sonoritat densa i metàl·lics habitants. En aquesta ocasió, Lech presentarà les composicions inèdites que formen el seu nou cd amb un nou espectacle audiovisual.

AMY DENIO

10 de juny 
de 2000

a les 20 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Tot i que prové del món de la composició contemporània, Denio, nascuda a Seattle, ha seguit una inquieta carrera que l’ha portada dels grans ensembles de jazz fins a un folk-rock de collita pròpia interpretat amb saxo, acordió, guitarra, baix, veu i molts altres instruments. Des d’aquest punt, les seves relacions amb el món de la improvisació s’han anat intensificant i el seu treball ha acabat per ubicar-se entre el d’una èlite internacional de músics que utilitzen les eines contemporànies i de la improvisació per revisar els territoris del rock, el jazz i les músiques del món i ampliar-los. Són notables les seves freqüents col·laboracions amb Tom Cora, Chris Cutler, i el seu treball dins de grups com Curlew, Pale Nudes, Tone Dogs… tot i que les seves performances en solitari signifiquen un punt i apart en el panorama actual. El seu treball més recent ha estat Die Knödel, oratori basat en Les ciutats invisibles d’Italo Calvino compost especialment per a l’Austrian Ensemble.

TETSUO FURUDATE 


10 de juny de 2000

a les 21 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Comença la seva carrera com a artista plàstic a la ciutat japonesa de Kashiwa als anys setanta i experimenta amb el cinema de 16mm a Tokyo durant els vuitanta, al mateix temps que comença la seva activitat com a músic i performer, que el porta a utilitzar la guitarra de manera innovadora i a desenvolupar una actitud davant la creació sonora contemporània que el faran destacar molt ràpidament. Furudate planteja una relació de tragèdia entre so i silenci, a través d’una recerca de l’estat creatiu en tota la seva cruesa que converteix les seves performances en situacions extremes i irrepetibles, que sovint complementa amb el llenguatge del video. El seu treball es considera en aquests moments punt de referència inel·ludible de la nova música electrònica japonesa i ha col·laborat arreu del món amb músics de la importància de Merzbow, Kasper T. Toeplitz o Zbigniew Karkowski, amb el qual ha enregistrat World as Will, un dels millors títols de la seva extensa discografia. En aquest concert estarà acompanyat per Pneuma (electrònica) i Yurihito Watanabe (veu).

PHILL NIBLOCK 
 

10 de juny

a les 22 h. al Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia (c/del Sol, 8)

Nascut a Indiana el 1933, Niblock és un artista intermedia que utilitza en el seu treball música, cinema, fotografía, vídeo i computadores. Format durant els anys 60 en l’ambient de llibertat de centres tan emblemàtics com The Kitchen, a Nova York, l’ICA de Londres o l’Acadèmia d’Art de Berlin, les seves performances han estat produïdes pel Museu d’Art Modern de Nova York o la Fundació Guggenheim, i han recorregut tot el planeta. Membre des del 1968 de la Experimental Intermedia Foundation a New York i Gant, n’és el director des del 1985. Aquest extraodinari creador presenta el seu treball simultàniament amb diferents llenguatges artístics que es combinen o divergeixen al llarg de l’espectacle: música, instal·lacció controlada per ordinador, projeccions i vídeo. Set discos, una llarga llista de composicions, vídeos, films, instal·lacions i performances en els més prestigiosos centres d’art, a més d’una llarga llista de premis internacionals, avalen la seva primera actuació a Barcelona.

LLORENÇ BARBER 
 

9 de juliol de 2000

21 h. plaça de Rius i Taulet (abans d’Orient), Gràcia

Compositor, músic i musicòleg, nascut a Aielo de Malferit, membre fundador el 1973 de l’Ensemble Actum i, posteriorment, del Taller de Música Mundana, precursor de les tècniques improvisatives i dels instruments autoconstruïts, ha  dirigit l’Aula de Música de la  Complutense de Madrid i els cicles Paralelo Madrid, al Círculo de Bellas Artes. Conferenciant i crític musical, és autor d’una monografia sobre John Cage publicada el 1985. Viatger i activista musical infatigable de pràctica alliberadora i antitecnocràtica, practica el cant difònic (amb Fátima Miranda), la improvisació, la música plurifocal i la campanologia als dos costats de l’Atlàntic: concerts de campanes “per ciutats”: Oaxaca (eclipse total de 1991), Lisboa, Copenhague, Stockholm, després d’haver fet “sonar” més de seixanta ciutats a Alemanya,  Cuba, França, Itàlia, Holanda, Austria, concerts de sirenes de vaixells a tots els litorals, de canons, amb la incorporació de la pirotècnia i amb la participació de músics locals, fins als 1.700 que van col·laborar en el seu darrer espectacle a Múrcia. Barber serà l’encarregat de fer sonar el campanar de Gràcia com mai no ha sonat fins ara, i d’aixó en podeu estar ben segurs.

FERRAN FAGES

15 de juliol de 2000

20 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Aparegut entre la nova generació barcelonina d’improvisadors, Fages ben aviat ha depassat el context en el qual s’ha donat a conèixer. Incansable experimentador, ha fet amb la guitarra el que molts esperaven i el que molts no haurien pensat que es pogués fer mai. Limitat per l’instrument en la seva recerca del so com a paisatge intel·ligent, al llarg d’aquest any aborda una vertent de “turntablist” heterodox (Obsolete Farmer) en gires europees alhora que treballa amb la coreògrafa Olga Mesa. Col·laborador habitual de Joan Saura o Ruth Barberán, desenvolupa projectes com Viological Defense o Domestic Biolence. Aquest ensinistrador del soroll compta amb més eines de les que es poden atribuir a un instrumentista: una intuïció incandescent, una relació amb les fonts sonores quasi substancial… i pot fer de parella de ball amb l’entropia com qui fa una mirada de reüll.

MATTIEUH HA 
 

15 de luliol de 2000

21 h, al Pati de la Seu del Districte de Gràcia (pl. Rius i Taulet, 2)

Originari del nord de la Xina, Matthieu Ha va néixer a París i habita a Brussel·les. Les seves composicions-improvisacions es construeixen amb dos elements sorprenentment complementaris: la seva veu de contralt i l’acordió diatònic. Lúdic, dramàtic, violent i misteriós, utilitza un llenguatge sense paraules per a desenvolupar un món imaginari, una música de ficció construïda amb un folklore apàtrida i intemporal que adapta acústicament als diferents espais en què ho produeix, i aquesta és una qualitat important de la seva música en transformació constant: psalmòdia, cant circular, principis minimalistes i desenvolupaments dramàtics per a una proposta sonora que difícilment pot trobar comparació en el context de les músiques contemporànies. Una experiència compartida i irrepetible.

DAS SYNTHETISCHE MISCHGEWEBE

125 de juliol de 2000

22 h. al Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia (c/del Sol, 8)

Fundat l’any 80, amb l’objectiu de sintetitzar el so postindustrial, el col·lectiu DSM es va fer conèixer més com un programa que com un grup. El seu treball sonor ha estat mostrat sempre amb el llenguatge de la performance, amb una voluntat narrativa que ben aviat els van distanciar d’altres projectes contemporanis. Durant la dècada dels vuitanta ha mantingut bases d’operacions a Berlin, Barcelona (on van impartir els primers workshops de performance coneguts a la nostra ciutat) i Bordeaux. Instal·lats als noranta a Caen, han continuat amb la seva producció sonora, d’instal·lació i accions que els ha portat a Nova Iork (The Kitchen) i a Santa Mònica (Museu d’Art Contemporani) i a moltes ciutats europees. Sovint amb clares referències literàries (com la del poeta experimental Jean René Lasalle), les seves accions es presenten en contextos inusuals buscant formes de recepció no mediatitzades. DSM, format en l’actualitat per Guido Hübner i Samuel Lovithon, compta amb una extensa discografia. Oportunitat única d’establir contacte amb una proposta creativa de gran prestigi a Europa que, encara que no ens enrecordem, ha marcat profundament l’escena de la performance a Barcelona.

Gràcia Territori Sonor a la Festa Major de Gràcia 2000

EGO : TRIP 


LE DIABLO MARIACHI 


BLUE

15 d’Agost de 2000

a partir de les 23 h. 
a la plaça Raspall

i 16 d’Agost de 2000

a partir de les 22 h. 
a la plaça de Rius i Taulet

Si ets de Gràcia podràs gaudir d’una nit menys tòpica, menys típica i més substanciosa del que sol oferir la 
Festa Major. Si ets de Barcelona, el mateix. 
i si ets de qualsevol altre lloc, potser sigui un bon moment per fer unes vacances urbanes en un barri diferent. 
cinc hores de música a l’aire lliure a la plaça més singular del barri.

Si eres de Gràcia podrás disfrutar de una noche menos tópica, menos típica y más sustanciosa de lo que suele ofrecer la 
Fiesta Mayor. Si eres de Barcelona, lo mismo. 
y si eres de cualquier otro lugar, quizá sea un buen momento para hacer unas vacaciones urbanas en un barrio diferente. 
cinco horas de música al aire libre en la plaza más singular del barrio.

LEM = Logaritme Elàstic Metabòlic

Benvinguts a un festival que no és de música electrònica, ni d’improvisació, ni de música contemporània, ni de performance, sinó de totes a l’hora. Un festival de totes les músiques contemporànies, que es converteix ara en un Festival de Tardor.

El LEM va néixer el 1996 com a festival de música experimental. Al llarg d’aquests anys, semblen haver-se consolidat molts dels gèneres nascuts sota aquest epígraf en molts llocs. Ara aquestes “etiquetes” comencen a tenir els seus espais, els seus públics, els seus mitjans, en aquesta ciutat i a totes les del nostre món. Que aquestes etiquetes puguin travessar les fronteres que ens separen dels altres mons, depèn del grau d’universalitat que tinguin els llenguatges d’aquestes músiques. El LEM és un festival de totes aquestes músiques, i garanteix la universalitat des de fa quatre anys. Electrònica, improvisació, contemporània, experiments amb el folklore, crossovers i mons personals, mons possibles i alguns d’impossibles, en el LEM hi caben totes les formes avançades d’un imaginari del temps present. Potser per a contrarestar la presència d’aquests imaginaris sovint massa per darrere dels esdeveniments, i a més d’un antídot contra l’avorriment, el LEM és un bitllet de primera per a viatjar per les músiques de les ciutats d’aquesta fi de segle. Hem anomenat “experimental” aquesta recerca de la llibertat en l’expressió, l’exploració de mons nascuts de la creativitat dels artistes, dels creuaments de cultures i visions del futur, que fan evolucionar els gèneres i en generen de nous que encara no existeixen. També podríem parlar d’”art sonor”, però, com va dir algú, aquesta és una denominació d’origen controlada a l’altra banda de l’Atlàntic, sense una veritable equivalència aquí.

Hem classificat els concerts en seccions o capítols temàtics. Aquestes seccions pretenen guiar l’espectador entre el laberint de subgèneres en què s’han fragmentat les músiques contemporànies. Probablement, aquestes “dreceres” conduiran a nous territoris en properes edicions del Festival, ja que el mapa que recorrem està viu i canvia dia a dia, tal és la riquesa de les músiques actuals, un cop trencades les fronteres entre aquelles que es denominàven cultes i les populars.

De manera que durant dos mesos podrem conèixer les propostes més actuals en els territoris de l’audiovisual i la instal.lació, ens endinsarem en les formes més lliures de la música improvisada, assistirem a workshops en directe que aplegaran músics, poetes i ballarins, coneixerem destacats representants internacionals dels nous corrents apropiacionistes i el collage sonor, farem un petit però substanciós repàs de les noves músiques suïsses i presentarem joves formacions mediterrànies que han fet de la barreja de llenguatges la seva carta de presentació. També ens visitaran intèrprets d’instruments singulars, reinventors del cabaret contemporani, representants de les actuals tendències electròniques, noms fonamentals de la música contemporània des de l’electroacústica al minimalisme, hi haurà afortunades trobades entre la música i altres disciplines com la dansa, la literatura i el teatre, i ens donarem el luxe de conèixer visions molt diverses de la guitarra en un cicle especial. I afegim-hi la presentació de nous valors de l’escena local i de l’Estat espanyol, sessions de , exercint amb total llibertat estilística, i una culminació molt especial: la Banda Municipal de Barcelona estrenarà composicions d’autors centreeuropeus compostes per encàrrec del Festival.

En total 120 artistes en 32 actes, procedents d’11 països, en 15 espais, del 30 de setembre al 18 de novembre del 2000. Aquesta tardor comptarem amb la teva curiositat. El Festival i el barri de Gràcia hi posaran la resta.

Gràcia Territori Sonor

Bera de Bidasoa

30 de setembre de 2000

20h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Xabier Erkizia i Mikel Etxegarai integren aquest projecte multimèdia que incorpora elements sonors i visuals, videoinstal·lació i música en directe. La seva col·laboració es remunta a una dècada, amb projectes de rock improvisat com Gutariko Bat o Exxon Valdez. Així mateix, són membres itinerants de la mítica formació postindustrial francesa Voodoo Muzak, amb la qual han enregistrat i anat de gira l’any passat. Compten des del 1997 amb una àmplia discografia, editada a través del segell Amanita. Zulo Beltza és potser el més ambiciós dels seus projectes, amb un important component audiovisual i una clara voluntat de crear un espectacle complet, un discurs global i multidisciplina

NEO KINOK

Barcelona

30 de setembre de 2000

21h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Daniel G. Miracle ha concebut els textos, la música i les imatges d’aquesta videoinstal·lació i presentació performàtica d’un nou model de canal temàtic de televisió independent anomenat NK TV filMINDustries, basat en el llenguatge audiovisual neokinok filmtechnik. Edició en directe d’imatges i sons, de ritmes mètrics i seqüències aleatòries. Una mirada crítica sobre la presumpta visió objectiva de la realitat que compta amb un concert audiovisual DGM (Sindicat de la Imatge) amb la soprano Olga California i la participació de la coreògrafa i ballarina Olga Mesa. En l’apartat audiovisual, Rafael Pérez completa l’staff. Una producció de Neokinok TV i Fractal B. Institut.

URBANO MISTICA AMPLITUDE + GINSENG

Berlín

30 de setembre de 2000

22h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Una proposta diferent de concert. El duet UMA, proveït d’instruments electrònics, investiga, dins d’un procés de composició oberta i mòbil, possibles mutacions de la realitat que combinen el treball visual de Ginseng basat en el videosampling, reciclen in continuum el seu propi moment musical, i creen moments d’especial intensitat i atmosfera, que adquireixen un estranya poesia, resultat de la creació de loops aleatoris, com si es tractés d’objects trouvés. Imatges en mutació gràcies al found-footage, que creen noves atmosferes elèctriques. Una de les propostes més interessants que l’escena audiovisual berlinesa ha produït en el darrer any.

THE WALTER THOMPSON ORCHESTRA

Nova York

7 d’octubre de 2000

21.30 h. 
Auditori del Centre Cívic de la Sedeta, c/ Sicília 321

La seva presentació a BCN va ser un dels moments més àlgids del LEM 99 i una veritable sorpresa per a tots els que hi van assistir. Premiat i reconegut a tot el món com un dels noms més importants de la música improvisada contemporània, Thompson és el creador d’un extraordinari llenguatge (sound painting, de més de 600 gestos) que permet expressar-se col·lectivament a músics, ballarins, poetes… i fins i tot al públic. De la seva estada a BCN, aquest singular director va extreure’n una conclusió: la formació ideal de la Walter Thompson Orchestra podria trobar-se en aquesta ciutat, i aquesta formació, millorada i ampliada, porta un any esperant-lo per a fer aquest concert que de ben segur, serà únic i irrepetible.

Walter Thompson, direcció.  Dani Figueres, guitarra espanyola. Anna Subirana, veu. Maddish Falçoni, acordió. Imma Udina, saxo. Betel Martínez, bateria. Jakob Draminsky, saxo i clarinet baix. Anuska Moratxo, saxo. Mark Cunningham, trompeta. Ruth Barberan, trompeta. Eduard Escoffet, poesia. Oriol Vilella, guitarra. Pau Torres, guitarra. Manolo López, contrabaix. Josep Lluis Redondo, baix. Mireia Torrent, dansa. Ina Dunkel, dansa. Olga Tragant, dansa. Oriol Rossell, plats.

BOB OSTERTAG

Alburquerque

10 d’octubre de 2000

22h. 
Teatre de l’ACIDH, Milà i Fontanals, 49

Ha recorregut tot el continent americà, Europa, Àfrica, Japó i l’antiga Unió Soviètica amb la seva paleta creativa, que incorpora des de les unitats de generació electrònica de so fins a l’ús d’enregistraments, globus d’heli o gravadores manipulades. Ha compost música per a formacions com el Kronos Quartet. El seu ús heterodox dels sistemes de sampling el converteixen sens dubte en un pioner d’aquests mitjans,a més d’haver generat una gran influència en altres artistes, per la qual cosa se l’ha arribat a considerar un dels ideòlegs clau de l’actual moviment apropiacionista. Onze enregistraments publicats des que era una figura emergent del downtown a Nova York i treballava amb Anthony Braxton, poden acreditar la solvència artística d’aquest creador, imprescindible per a comprendre la música d’aquest final de segle.

ORIOL ROSSELL

Barcelona

10 d’octubre de 2000

23.30 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Prové del món del guió i la direcció cinematogràfica, tot i que és més conegut a la nostra ciutat per la seva incansable tasca de divulgació de les “altres” músiques a la premsa i la ràdio especialitzades, que l’ha portat a prodigar-se en sessions com a discjòquei i a desenvolupar un projecte d’improvisació amb la ballarina Constanza Brncic o participar en el darrer disc de Mark Cunningham. En l’actualitat ha conclòs la posada en marxa del seu propi projecte editorial, Hz, una ambiciosa publicació que potser representa el primer intent seriós a Barcelona per donar a conèixer textos clau de l’entorn de les noves músiques. En qualsevol cas, la seva serà una sessió de qualitat assegurada.

ZANSTONES

Palo Alto

19 d’octubre de 2000

21h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

L’explorador sònic Zan Hoffman no havia tornat a l’Estat espanyol des de 1993, quan ens va visitar de gira amb Francisco López. Incansable experimentador, la seva producció supera els 500 enregistraments, un tour de force creatiu que ha donat els seus fruits amb el projecte Zidsic, dedicat a la difusió del material produït en el seu laboratori de Louisville. El seu meticulós treball amb les tècniques del collage i del sampler es desenvolupa a partir dels anys vuitanta i, tot i que comença sent deutor tant d’Esplendor Geométrico i Einsturzende Neubauten com de John Cage i David Tudor, adquireix una personalitat única impregnada d’un sentit de l’humor realment especial.

NILO GALLEGO, OSCAR DE PAZ, IÑAKI RIOS

Leon – Bilbao

19 d’octubre de 2000

22h. 
La Sal de Gràcia, c/ Tordera, 42

Oscar de Paz construeix, i la seva acció genera soroll. Nilo Gallego actua a sobre d’aquesta construcció, i aquesta actuació genera soroll. Iñaki Ríos capta els fragments de soroll i genera so. A partir d’aquesta idea bàsica s’articula el projecte plps/nbld te invita a un chino, un concert-instal·lació que constitueix una sorprenent intervenció en l’espai protagonitzada per l’inventor del genial concert d’ovelles realitzat l’any 1999, la repercussió del qual s’ha fet sentir a tot l’Estat. Gallego i De Paz van començar a treballar junts a la companyia La Danaus. La multidisciplinarietat del primer i el treball plàstic del segon es troben, per oferir aquesta intervenció, amb l’experiència com a músic i productor de Ríos, que aquest any ha rebut classes d’Elliot Sharp i DJ Spooky.

YVES CERF – CAROL OSSIPOW

Ginebra

20 d’octubre de 2000

21h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Saxofonista, descobridor de ready made electrònics i fascinat per les cultures andines, el perfil musical de Cerf, un dels pilars creatius de La Fanfare Du Loup, és com a mínim variat, i la seva trobada amb l’artista plàstica Carol Ossipow dóna com a resultat un nou plec dimensional que porta el nom d’Éphémérides, un projecte de concert dins d’una exposició, o d’exposició dins d’un concert, que recull elements quotidians de l’entorn en què es produeix i són manipulats. Ossipow treballa amb la premsa, Cerf amb la ràdio, ambdós fan una relectura de l’actualitat corresponent al dia de la performance, Així, el camí que recorren junts marca etapes en què memòria col·lectiva i memòria privada entren en connivència.

XVM

Ginebra

20 d’octubre de 2000

22h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Estranys paisatges sonors per a objectes i monuments arquitectònics (Niemeyer, Prampolini, Hadid) – evocadors de treballs atípics dels primers pioners de la música electrònica, entre la nostalgia i l’espant. Música impregnada d’emocions d’aquest creador que descarta la composició per ordinador perquè li recorda massa la composició dels horaris dels ferrocarrils.

MOUSEDOWN

Barcelona

20 d’octubre de 2000

23.30 h. 
Mi Bar

Es va donar a conèixer en el primer Muted i després de passar pel Sónar 98 es va convertir en el primer turntablist local que rebia una crítica molt positiva de Wire. Els dos anys següents els ha dedicat a fer una gira per diferents locals de la ciutat amb dos acompanyants d’excepció, Jakob Draminski i Koji Asano, amb un projecte d’improvisació molt suggestiu que alterna amb les prestacions del seu alter ego Mouseup. Dins d’aquesta faceta, com a resident de La Sal de Mataró, ha pogut compartir cabina amb noms que van de Mixmaster Morris a Monolake.

El LEM canvia de barri i es desplaça durant dos dies al convent de Sant Agustí per proposar tres formacions, encara de curta existència, però que representen magníficament “l’estat de la qüestió” de la que podríem anomenar “nova música mediterrània”, tres visions que s’integren en el programa UTOPIES / DISTOPIES i que obren sense complexos les portes que comuniquen la música popular de demà amb les influències d’ara mateix sense renunciar al context geogràfic en què es produeixen. (Per a més informació, vegeu el programa de “Visions de Futur, Utopies/Distopies”.)

BABEL AGATHA

València

27 d’octubre de 2000

22 h. 
sala noble del Convent de Sant Agustí, c/ Comerç 36

A la manera d’una moderna tribu de mags, aquest nombrós col·lectiu d’artistes es desplaça amb totes les eines necessàries per a realitzar el seu modern ritual: imatges en projecció, llum, músiques i ambients sonors, tot oficiat pels seus creadors, que bombardegen l’espectador amb estímuls que van adquirint formes cícliques, instal·lant-se en les nostres ments fins que creen la sensació de trobar-te dins d’una cerimònia, d’haver-te submergit en un ritual eleusíac del qual potser sortiràs transformat i, en tot cas, mai indiferent.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

LE CIEL AFÒNIC

Mallorca

28 d’octubre de 2000

20.30 h. 
claustre del Convent de Sant Agustí c/ Comerç 36

En aquest trio abunden les idees: n’hi ha més de tres, i de ben segur que el seu nombre total segueix una proporció oculta, una escala diferent que s’aplica al so tant com a la construcció que el grup realitza amb aquest so. Una música que pot partir de la improvisació tant com de les petites espurnes d’un folklore imaginari que ens recorda mitologies que mai hem conegut. Música evolutiva amb regust de misteri, d’aquell art que de vegades sabem com està fet, i d’altres ens sembla impossible que estigui fet per humans.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

LE DIABLO MARIACHI

l´Hospitalet

28 d’octubre de 2000

22 h. 
claustre del Convent de Sant Agustí c/ Comerç 36

Amb aquest concert acomiadem la “residència” que Le Diablo Mariachi ha mantingut enguany al LEM. Per tant, poc més podem afegir a tot allò que s’ha dit d’una de les bandes més completes i generadora d’un imaginari desbordant, ple de situacions surrealistes i viatges que duren cançons que són mapes per recórrer cels estelats i ciutats que cremen sota la lluna, tristeses climàtiques i desbordaments energètics, contes urbans de fanfares que toquen en mercats i platges sicilianes.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

BIG HAIR

Londres

3 de novembre de 2000

20 h. 
Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia, c/ Sol, 8

Harry Dawes amb el theremin, trombó i electrònica i Victor Nicholls amb el baix fretless, e-bow i electrònica, creen una música a mig camí entre el jazz, una forma molt especial de lounge, el funk i la improvisació. Tots dos es van trobar el 1981 dins del grup Scarp, que va obtenir l’any 1994 la Medalla d’Or de la Indústria Discogràfica Francesa al millor disc de world music de l’any. El 1987 van crear Big Hair i, certament, la seva música escapa d’aquestes etiquetes per suggerir un món sonor d’una riquesa i versatilitat que sorprenen: les sonoritats de ciència-ficció del theremin i una no oculta devoció per Burt Bacharach tenen la capacitat de transportar l’espectador a territoris emocionals mai explorats.

VON MAGNET

Paris

3 de novembre de 2000

21 h. 
Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia,  c/ Sol, 8

Música electrònica, teatre, interacció escenogràfica amb l’espai i el públic, instal·lació de vídeo, humanomàquia i un profund interès pel flamenc van reunir actors, artistes plàstics, compositors, bailaoras i guitarristes alrededor de Phil Von, el 1985 a Londres. Així naixia Von Magnet, col·lectiu multinacional, i un primer muntatge, El sexo sur-realista. Esdevingut companyia itinerant, el grup no va deixar d’anar de gira per Europa actuant tant en fàbriques, com en esglèsies, com en espais dels circuits de rock o techno, amb nous muntatges sempre acompanyats de la corresponent edició discogràfica: Computador, Flamenco Mutants, El Grito, Mezclador, Stalker, fins al seu projecte actual, El Planeta, el seu treball més important. Factoria per la qual han passat nombrosos creadors de totes les disciplines, Von Magnet necessita de moltes més línies de les que ens permet aquest espai, per explicar per què és un referent inel·ludible del que actualment s’anomena “espectacle total”.

GERT–JAN PRINS

Ijmuiden

3 de novembre de 2000

22.30 h. 
Galeria Metropolitana de BCN, c/ Torrijos, 44

Els inicis de la seva carrera es poden situar en el que s’anomena free jazz industrial dels vuitanta. Però per a aquest improvisador, l’etiqueta es va quedar ben aviat curta. Prins ha desenvolupat un camí que investiga les possibilitats del soroll tant com un univers polirítmic propi, acolorit amb els etherloops, electrònica analògica procedent de les ones de ràdio, i que utilitza tant en directe com a les seves instal·lacions sonores. Treballa regularment a l’STEIM (Studio for Electro-Instrumental Music) a Amsterdam i manté nombroses formacions estables, entre les quals destacariem el trio amb Misha Mengelberg i Mats Gustafson, o l’United Noise Toys amb Anne La Berge, reflectits, com altres projectes seus, en una extensa discografia.

ENRIC CERVERA

la Selva de Mar

4 de novembre de 2000

21 h. 
Auditori del Centre Cívic de la Sedeta, c/ Sicília, 321

Si hi ha un músic el treball del qual hagi sigut tan seminal per a l’actual escena improvisada barcelonina com injustament oblidat, aquest és Enric Cervera. Però seria un error tractar de circumscriure el seu camp creatiu a la música improvisada. Cervera ha desenvolupat un món poètic que no ha dubtat a servir-se tant de la composició com de l’electrònica, del treball vocal com de la pintura, fins a construir un univers personal que, en la nostra opinió, depassa àmpliament els límits d’una generació o d’unes dècades determinades. Per aquest motiu, el Festival dedica a aquest creador inclassificable una sessió retrospectiva en la qual, acompanyat per alguns dels músics que han viatjat amb ell al llarg d’aquests anys (Eduard Altaba, Ramon Calduch, Jordi Carbó, Nestor Munt, Oriol Perucho, Quicu Samsó, Ramon Solé, Joan Saura) recorrerà els moments més importants de la seva trajectòria, des de Tropopausa a Naïf, les seves músiques per a dansa, o els seus recents treballs en solitari. Aquesta retrospectiva inclou, així mateix, la seva obra pictòrica.

CRISTIN WILDBOLZ + JOSEP MARIA BALANYÀ

Cornwall – Barcelona

4 de novembre de 2000

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

L’èxit dels seu primer concert a Barcelona, el setembre del 1999, ens ha decidit a tornar a invitar Wildbolz per poder gaudir de la seva música subtil i energètica i de la forma amb què extreu del contrabaix aquesta pulsació poderosa i alhora delicada que camina incansablement acompanyada per la veu, de vegades inquisitiva i d’altres intimista. Música de contrastos que aquesta deixebla de Misha Mengelberg esculpeix en tres dimensions. Fruit de la seva anterior visita és la col·laboració en aquest concert amb l’imprescindible pianista català Josep Maria Balanayà. Dues paletes de sons de gran riquesa, juntes per primer cop.

SHAKIRA

Barcelona

4 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

El darrer any, Shakira va captivar els assistents al seu set durant el LEM. Lounge, lo–fi, drum’n’jazz i psicodèlia van ser les seves armes. Convertida en dj de culte un any després, segueix formant part de l’equip de Wah Wah i porta entre mans nombrosos projectes. I nosaltres tornem a comptar amb ella amb la seguretat que la seva particular combinació de sensacions protagonitzarà una nova sessió màgica.

EDUARDO POLONIO

Madrid

8 de novembre de 2000

21 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Pioner de la música electroacústica a l’Estat espanyol, i reconegut internacionalment (més de 100 obres estrenades i interpretades), va començar la seva trajectòria amb el grup Koan, l’any 1967. Ha estat una de les figures clau de l’experimentalisme a Espanya, i ha format part del Laboratorio Alea i posteriorment de Música Electrónica Libre, la primera formació de música electroacústica en directe. També ha estat influït, com tota la seva generació, per les construccions sonores de les músiques orientals. Ha guanyat nombrosos premis internacionals i és autor d’òperes electroacústiques (Uno es el Cubo, Dulce Mal) i explorador de territoris musicals que van des del minimalisme repetitiu a la col·laboració amb artistes plàstics i multimèdia. El programa conté composicions que van des del 1969 al 1993 i l’estrena d’un homenatge a George Peixinho, compost l’any 1999.

CHARLEMAGNE PALESTINE

Nova York

8 de novembre de 2000

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Juntament amb Phill Niblock o Tony Conrad, Charlemagne Palestine, nascut el 1947, és una de les figures de la música minimalista més injustament descuidada pels historiadors del moviment repetitiu nord-americà, fins que el mateix John Cage va cridar l’atenció sobre ell. Com a contrapartida, Palestine va interpretar les peces de Cage i Messiaen per a carilló. Tot i que és conegut especialment pel seu treball amb el piano, ha investigat l’electrònica des que Morton Subotnik li va presentar Don Buchla i Serge Tcherepnin, que va construir-li una drone machine. Ha col·laborat amb llegendes de l’avantguarda nord-americana com Mark Rothko i amb músics com Pandit Pran Nath, Tony Conrad, Morton Feldman, Ingram Marshall o LaMonte Young, i recentment amb músics provinents de la música popular, com Lee Ranaldo o Mika Vaino. La seva música busca estats similars al trànsit xamànic.

FASANI-MANCINI

Buenos Aires

10 de novembre de 2000

22 h. 
La Sal, c/ Tordera, 42

Andrea Fasani, pintora, ceramista i escenògrafa, i Jorge Mancini, etnomusicòleg, compositor i performer, comencen a treballar junts el 1993, any de les primeres experiències d’action painting a Buenos Aires. El seu treball, que valora més l’experiència instantània que el resultat final, va ser presentat en una gira produïda pel departament de cultura de Bahía Blanca i perfeccionat gradualment fins arribar a la proposta actual: creació d’objectes sonors i objectes plàstics en temps real, amb l’incorporació de vídeo, fotografia, poesia sonora i ready made, amb un llenguatge múltiple que pretén trencar l’espai auditiu tant com la figuració. Art ritual d’una força intensa i aclaparadora. Estrena de la peça La puerta cerrada.

RAS.AL.GHUL

Lisboa

10 de novembre de 2000

23 h. 
Heliogàbal, c/ Ramón y Cajal, 80

La nova música portuguesa està generant propostes de gran qualitat, com la d’aquest duet que practica una sàvia barreja de passió i electrònica, en un viatge exòtic, de vegades atmosfèric, rítmicament lliure i ple de profunditats. Fernando Cerqueira i Paulo Rodrigues no acaben d’arribar al món de la música: en aquest concert presentaran el seu tercer compacte després de col·laborar durant anys amb grups de la talla de Front Line Assembly, Clock DVA o Controlled Bleeding, a través del seu segell SPH. Peça clau per comprendre l’underground portuguès dels vuitanta, els camins de la música actual donen la raó a Ras.al.Ghul, visionaris i precursors, en el millor moment de la seva trajectòria.

AXENFELD

Paris

10 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

Benoit Welter àlies Axenfeld, és un dels membres fundadors del col·lectiu parisenc Dunkel Projekt, un projecte d’accions en diferents llenguatges. Pintor, organitzador d’actes, pren sovint lloc darrere els plats per generar ambients formats per deep loops i sweet beats esquitxats d’altres sorpreses electròniques que amplien considerablement la seva paleta sonora. Sessió amb vinils especial LEM.

MANUEL M. MOTA

Lisboa

16 de novembre de 2000

21 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

La música de Mota sembla provenir del no-res i en pocs minuts desenvolupar estructures inesperades que deixen fora de tota referència. Amb la guitarra acústica fretless, l’e-bow, l’arc de violí i alguns micròfons, aquest jove músic brilla amb llum pròpia en el panorama de la nova música portuguesa. L’introducció d’elements espacials, el particular sentit de l’humor i els recursos de captura dels sons accidentals li permeten construir una música rica i complexa d’una aparent senzillesa, metamorfosi del sentit de la matriu rock, sense oblidar les referències a la trance music inspirades en el Marroc i el piano de Cecil Taylor, que passen per un minimalisme hereu d’Alvin Lucier. A BCN, després de passar per l’Experimental Intermedia Festival de Nova York.

concert produït en col·laboració amb el CAT

PETER CUSAK

Londres

16 de novembre de 2000

22 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

Algú va comparar la música de Peter Cusak amb un paper pintat per William Morris al damunt d’una bastida industrial, i és ben cert que les imatges més preciosistes neixen sovint de les seves guitarres sorprenentment modificades amb tècniques que van des del ready made a la més sofisticada tecnologia. La seva extensa discografia inclou col·laboracions excel·lents amb músics com Nicolas Collins o Thomas Koner. Va ser un dels impulsors de l’escena improvisada a Londres a principis dels anys setanta i fundador del London Musicians Collective. Enguany treballa en diferents projectes a gran escala a l’est de Londres i la seva presència a la nostra ciutat es pot considerar un veritable luxe.

PAOLO ANGELI

Sardenya

16 de novembre de 2000

23 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

Aquest jove compositor ha reinventat literalment la guitarra sarda i l’ha presentada en societat durant els darrers anys amb un èxit sense discussió. A unes qualitats com a instrumentista realment notables cal afegir-hi el seu coneixement dels recursos electrònics, dels quals ha adquirit, sens dubte, immillorables influències treballant amb Jon Rose o Fred Frith. Angeli va iniciar el seu procés l’any 1990, dins el Laboratorio Di Musica & Immagine a Bolonya. Posteriorment va reprendre el seu interès per la tradició musical de Sardenya, que el va portar a alterar mecànicament i electrònicament la guitarra tradicional de l’illa i fer nombrosos concerts en solitari, tant en festivals de música tradicional com contemporània.

CACTUS

Porto – Barcelona

17 de novembre de 2000

22 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Alfredo Costa-Monteiro, Eduard Altaba i Liba Villavecchia van crear l’any 1999 aquest veritable supergrup que reuneix tres personalitats molt diferents i alhora amb les mateixes dosis d’inquietud creativa. La inspiració, a mig camí entre la música contemporània i la música d’arrabal de l’acordionista Costa-Monteiro, la intensa activitat com a improvisador de Villavecchia amb el saxo en el si del col·lectiu IBA i l’elegant trajectòria de l’imprescindible contrabaix d’Altaba, incansable col·laborador en tot tipus d’experiències sonores a la ciutat, donen com a resultat Cactus, un experiment amb “el millor de cada casa”, a punt de ser degustat amb totes les garanties.

1 = 0

Barcelona

17 de novembre de 2000

23 h. 
Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80

Aquest és un projecte que encara té una curta història, però que acumula moltes de les esperances de la música feta a BCN. La Más Fina va ser una formació de culte entre l’any 1996 i el 2000. Després de la dissolució del grup, Gerard Roma, que en formava part, va centrar el seu treball en aquest projecte en solitari, en el qual inverteix tot el seu capital com a multiinstrumentista, i investiga amb la tecnologia digital. Els primers resultats no han trigat a aparèixer: 1 = 0 va guanyar el concurs del Freestyle de Terrassa i, com a conseqüència, va oferir un magnífic concert al Sónar 2000. Oportunitat, per tant, de descobrir un nou projecte en fase de consolidació.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

18 de novembre de 2000

a partir de les 21 h. 
Plaça de Rius i Taulet

L’any 1997 la Banda Municipal de Barcelona va participar en una experiència inèdita dins del II Simpòsium Europeu de la Música Experimental, organitzat per Gràcia Territori Sonor: l’estrena de tres composicions inèdites de tres joves compositors europeus. L’èxit de la proposta ha propiciat aquesta segona trobada. Amb el mestre Josep Mut al capdavant, la banda de la ciutat tornarà a interpetar música experimental composta especialment per a l’ocasió.

estrenes de 


KASPER T. TOEPLITZ, Varsòvia

La preocupació de Toeplitz per les oscil·lacions i vibracions de la matèria sonora l’han portat a elaborar un catàleg de creacions que van des de la música de cambra a les composicions per a gran orquestra, tot passant per l’orquestra de guitarres elèctriques, els quartets d’ones martenot, les escultures sonores (no enteses com una escultura que “sona”, sinó com un so que es propaga en tres dimensions) o l’electrònica pura a través dels seus treballs amb intel·ligència artificial. En els darrers anys ha rebut encàrrecs i premis fins a convertir-se en un dels compositors més sol·licitats a França, la qual cosa no li impedeix realitzar concerts arreu del món, en solitari o amb músics com Atau Tanaka, Tetsuo Furudate, Daniel Kientzy, Zbigniew Karkowski o Rhys Chatham.

ZBIGNIEW KARKOWSKI, Cracòvia

Incansable viatger, que ha fet del seu nomadisme una filosofia de vida, Karkowski és un dels col·laboradors més sol·licitats per l’escena electrònica internacional. Tot i que va estudiar amb diferents compositors en nombrosos països, actualment considera que, amb la perspectiva del temps, solament l’ensenyament rebut de Iannis Xenakis ha influït en la seva carrera. Instal·lat a Tokyo des del 1994, ha mantingut una estreta relació amb la nova escena electrònica japonesa, sense abandonar la composició de partitures. La darrera d’aquestes partitures, una reflexió sobre l’efimeritat de les teories musicals, ha estat escrita a partir de les estructures de les ruïnes arquitectòniques.

MARKUS BREUSS, Alstatten

Compositor eclèctic i decididament innovador, trompetista i investigador de l’electrònica, Breuss és una figura emblemàtica de la llibertat creativa. Viatger que alterna anualment les seves estades a l’Estat espanyol amb llargues temporades a l’Índia, ha combinat en la seva música les més remotes influències amb una revisió dràstica de la música popular a partir de l’electrònica, el collage i les composicions de cambra. El seu background contemporani i el continu interès per la música oriental el converteixen en un dels compositors i multiinstrumentistes més singulars del panorama musical europeu. Ha treballat amb Luis de Pablo, Fátima Miranda i Günter Müller, entre d’altres, i és el fundador d’un dels grups més interessants nascuts mai a l’Estat espanyol: Clónicos.

BLUE

Barcelona

18 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

Al llarg d’aquest any 2000, Blue ha treballat en diversos espectacles del LEM, per tant, el seu estil, versàtil i profusament documentat, no deu ser desconegut per al públic del Festival. Per a tots aquells que encara no l’heu vist treballar amb els plats, cal dir que es tracta d’un “vinilista” excepcional, amb una gama de possibilitats molt àmplia, capaç d’elaborar sessions que travessen els territoris de l’experimentació musical en totes direccions.

“Podem produïr sons quasi imperceptibles i amples y profunds, prolongats, atenuats i aguts. Sons d’una sola peça en el seu orígen, els fem tremolencs o xixiuejadors. Imitem les veus de les bèsties i ocells i tota mena de sons articulats. Tenimos certs aparells que aplicats a la orella augmenten notablement l’abast de l’oïda. Tambén diversos i singulars ecos artificials que repeteixen la veu diversos cops como si rebotés, i altres que la retornen més alta que quan la reben.”

(Francis Bacon, 1561-1626)

staff del Festival:

Victor Nubla

direcció, producció artística

dirección, producción artística

direction /art production

Io Casino

administració, coordinació d’organització, premsa

administración, coordinación de organización, prensa

administration, coordination, press

Anton Ignorant

producció tècnica, producció artística

producción técnica, producción artística

technical production, art production

Joan Ramon Guzmán – ve y mar

disseny

diseño

design

Angela Sanda, Christian Kohn, Carlos Jovellar

ajudants de producció

ayudantes de producción

production assistants

Yaya Tur

runner

runner

runner

Caroline Phipps

traduccions anglès

traducciones inglés

English translation

Ferran Cuadras – Arsonal

emissió radiofònica Territori Sonor

emisión radiofónica Territori Sonor

Territori Sonor radio channel

Bàrbara Raubert, Daniel G. Miracle

documentació imatge

documentación imagen

image documentation

Vega

Assessoria jurídica

Asesoría Jurídica

legal consultant

Agraïments molt especials a l’equip humà i tècnic de Serveis Personals i Regidoria del Districte de Gràcia, i també a: Josep Giménez, Carles Sala, Ferran Colàs, Dani Nager, Carme Garrido, Salvador Márquez, Antonio Fernández, Àlvar Xrusat, Dolors i Maurici, Salvador Francesch, Dídac Carreras, Joaquín Cercós, Magda Redondo, a tot l’equip del Clube Portugués de Artes e Ideias i, naturalment, al sr. Vilar.