DE COMPOSITORS EXPERIMENTALS EUROPEUS

Copenhage, del 3 al 4 d’octubre de 1996

Els sotasignants, presents al I Simposi Europeu de Música Experimental, declarem:

1. Que, des dels anys seixanta, la música experimental ha jugat un paper molt important en les polítiques culturals i socials a tot Europa.

2. Que aquest tipus de música qüestiona certeses formals, dóna sortida a noves formes estètiques i preveu mons més humanitzats. La música experimental ha demostrat al llarg de les últimes dècades la seva capacitat per:

– trascendir les fronteres físicament i intel·lectualment.

– permetre a la diversitat dels pobles europeus expressar-se en la creació d’un futur més enriquidor per a Europa.

– empènyer a les noves generacions cap a formes d’expressió cultural més actives i creatives, en detriment de les formes passives de consum.

3. Que les ciutats d’Europa són laboratoris en què la realitat cultural de l’Europa del futur comença a gestar-se, i que la música experimental, independent de les tradicions específiques nacionals, pot crear nous lligams d’unió entre les ciutats i facilitar la construcció d’una nova cultura transeuropea.

Sobre aquesta base, acordem els propòsits següents:

1) La continuïtat del Simposi de Música Experimental Europea el proper any a Barcelona, i consecutivament a una ciutat europea diferent.

2) La creació d’una infrastructura apropiada i d’una xarxa de distribució d’informació, amb la col·laboració dels músics.

3) Desenvolupar l’actual implicació de la música experimental en les noves tecnologies per millorar la comunicació de les idees culturals entre les ciutats.

4) Obtenir el finançament necessari per facilitar la creació d’aquestes xarxes i la circulació dels artistes en elles.

5) Explotar el caràcter transnacional i innovador de la música experimental, per tal de:

i) Obrir l’accés dels ciutadans a una cultura de dimensió europea, i en particular desenvolupar l’interès existent de la gent jove i la seva participació activa a les formes artístiques experimentals, a travès de les institucions acadèmiques, a les noves estructures. Aprofundir en el relleu de la memòria democràtica a les noves generacions a travès de la producció artística. Desenvolupar noves situacions socials per a les experiències culturals i noves condicions per a la música, la seva recepció i la seva creació.

ii) Aprofundir i expandir els lligams culturals entre els centres geogràfics de la Unió Europea i els territories perifèrics, dins i fora de la Unió, tals com l’Europa de l’Est i la zona mediterrània.

iii) Superar l’aïllament dels artistes i altres grups socials enfrontats als sistemes centralitzats de producció cultural a gran escala, amb l’objectiu de proporcionar una nova normalitat per facilitar el desenvolupament creatiu de tots els ciutadans en cada ciutat.

iv) Estimular la creació d’una xarxa de col·laboradors de la indústria creativa i la producció.

Per tot això, declarem el propòsit d’establir la Secretaria Permanent de la Música Experimental Europea, per poder dur a terme aquests objectius en un periode de temps indeterminat i independent de les circumstàncies nacionals i socials més immediates.

I Simposi Europeu de la Música Experimental, Copenhage, 9 d’octubre de 1996.

Barcelona, Víctor Nubla

Brussel.·les, Jean-Michel Van Schouwburg

Budapest, Albert Márkos

Copenhage, P.O.Jorgens

Copenhage, Martin Klapper

Copenhage, Christer Irgens-Møller

Copenhage, Henning Friman

Copenhage, Niels Winter

Hamburg, Birgit Ulherr

Hèlsinki, Raoul Björkenheim

Lisboa, Carlos Zingaro

Londres, Tim Hodgkinson

Moscou, Dmitry Ukhov

Estocolm, Raymond Strid

Viena, Werner Kodytek

Varsòvia, Krystof Knittel

III Simposi Europeu de Compositores Experimentals, Varsòvia, 26 de setembre del 1998, en adhesió a Culture Européenne Ouverte.

Sra, Sr.

Nosaltres, sotasignants, representants de diferents organitzacions que tenen freqüentment la ocasió de convidar artistes de països estrangers per a visites culturals als diferents països de la Unió Europea, i concretament a països signataris de la Convenció de Schengen, volem posar en el seu coneixement les mancances del sistema actual i les propostes per a reformar-ho.

Malgrat l’important suport que rebem de les institucions nacionals i de la Unió Europea per tal d’establir i aprofundir els contactes culturals entre Europa i els països estrangers, és un fet que encara hi ha avui dia greus dificultats per a la lliure circulació i moviment d’artistes entre les ciutats d’Europa i els països exteriors, dificultats imposades per les estructures polítiques i administratives nacionals.

Quina es avui la situació? El consolat d’un país membre té total llibertat per actuar de forma arbitrària. L’arbitrarietat en general consisteix a una falta de consistència i de transparència. D’això resulta que, malgrat que el solicitant hagi lliurat exactament la documentació sol.licitada en funció d’un procediment previ, el visat no és concedit la data prevista degut que sempre són requerits nous documents. El consolat en absolut es fa responsable dels retards ni tampoc respon als requeriments enviats des dels països implicats.

Resultat: els artistes i el públic de molts països són decebuts i els organismes culturals que treballen amb pressupostos molt reduïts finalment es troben en situació de pèrdua financera.

Si el Tractat de Schengen ha de servir als ciutadans europeus, ens sembla prioritari posar en marxa procediments consistents.

Per a la continuïtat del nostre treball a favor d’una vida cultural europea oberta, nosaltres, sotasignants, demanem les següents condicions:

1)    Que s’armonitzin a tots els països signataris els procediments per obtenir els visats per als artistes estrangers convidats a actuar o a visitar els països del territori Schengen.

2)    Que els procediments siguin codificats i a disposició de tothom.

3)    Que tots els consolats de tots els països del territori Schengen hagin d’aplicar aquests procediments.

4)    Que, en el cas que un visat no sigui concedit, el demandant i l’organització cultural amfitriona tinguin el dret de dipositar les seves queixes i, en cas, de ser perjudicats, tinguin el dret a compensació per pèrdues econòmiques o per desprestigi de la seva imatge.

EEC (European Experimental Composers)

EIO (European Improvisation Orchestra)

III European Symposium on Experimental Music

Raoul Bjørkenheim (Helsinki), Henning Frimann, Christer Irgens-Møller, Pere Oliver Jørgens, Niels Winther (Copenhagen), Tim Hodgkinson (London), Martin Klapper (Praga), Krzysztof Knittel (Varsaw), Albert Márkos (Budapest), Joan Saura, Victor Nubla (Barcelona), Raymond Strid (Stockholm), Birgit Ulherr (Hamburg)