“Rebutgeu la incredulitat: em complaureu.»
Isidore Lucien Ducasse, Comte de Lautréamont
LEM 2009
no-instruccions d’ús
Puc pensar que la música forma part de la meva vida en la mesura que em permet integrar-me i identificar-me socialment, donar-li un valor afegit a l’espai que ocupo –que no és poc– i, fins i tot, harmonitzar els meus estats físics, mentals i emocionals. D’acord. Però la música també transporta emocions que potser no em són pròpies, estats concrets, no adaptables, no intercanviables: els esclats, les turbulències i els laberints de certes músiques, la seva qualitat especulativa i perversa (de la manera en què “es pensen” a elles mateixes) les allunyen de la possibilitat de moblar-me la vida quotidiana i em protegeixen del risc d’atorgar una funcionalitat, per tant, un sentit personal, egoista, a les coses que fan els altres. D’aquestes músiques, el LEM 2009 en va ple, i la bona notícia és que una part important del dispositiu té enguany la missió de situar el focus sobre una escena local fortament intergeneracional, en bona part improvisativa, elegantment enfurismada, enèrgica i cercadora de límits. Nova. I amb molta personalitat. Grups i projectes que gestionen l’instantani, el misteri i la densitat sonora, exponents d’una rauxa que més d’un hagués donat per extingida, davant l’esmorteït panorama autocomplaent que les músiques populars solen dibuixar en aquests temps, especialment a casa nostra (altres músiques populars, no homologables, úniques, inesperades, inaudites, són possibles!).
Aquesta mirada a la nova escena local ocupa una part substancial del programa (el 64 per cent), que es completa amb una important secció dedicada a presentar alguns dels noms més rellevants de les músiques exploratòries de Polònia, a més de diverses sorpreses i la visita d’alguns artistes que van protagonitzar grans moments en altres edicions del LEM. Tot plegat per anar tancant un any d’intensa activitat de Gràcia Territori Sonor, que, amb accions, residències i publicacions, ha activat 15 dispositius al llarg del 2009. L’encontre d’octubre ens serveix per mostrar-te les troballes de la recerca que realitzem durant l’any. Esperem poder compartir amb tu, un cop passat el LEM, la fascinació que sentim pels artistes que hem convidat. No els hem triat perquè ens facin la decoració de la sala d’estar, sinó més aviat perquè saben donar certs usos a les coses quotidianes, com ara la música, que la pràctica dels hobbies no ensenya. Els usos misteriosos, inconfessables i catastròfics, els usos essencials. Perquè no tots els artistes fan allò que faria un si tingués temps.
l’equip de Gràcia Territori Sonor
