GRÀCIA TERRITORI SONOR I GRANULAR

activen el dispostiu

LEM

(Lapse Extra Murs)

Un LEM de primavera al Museu d’Art Contemporani de Barcelona: una mostra de la creació sonora actual a Portugal: improvisació, electrònica i experimentació d’artistes propers a l’associació portuguesa Granular.

primer encontre:

5 de maig de 2009, a les 21 h.

João Martins (Porto): saxos alt i soprano, instruments electroacústics autofabricats

Miguel Cabral (Lisboa): percussions, instruments electroacústics autofabricats

La producció d’aquest duet abasta un ampli espectre dins del terreny de la improvisació musical: de l’avant-jazz a la música concreta, passant per altres registres difícilment etiquetables, la llibertat creativa d’aquests dos artistes arriba fins a la materialitat de la seva instrumentació, que incorpora dispositius electroacústics de fabricació pròpia amb l’objectiu d’assolir una sonoritat inèdita i metamòrfica.

João Martins és una de les figures capdals de l’underground a Porto com a part integrant del col·lectiu Soopa, mentre que Miguel Cabral, membre de la desapareguda formació Mola Dudle, lidera ara el Nevermet Ensemble, un xarxa transnacional de col·laboracions artístiques a través d’internet.

segon encontre:

12 de maig de 2009, a les 21 h.

Ulrich Mitzlaff / Miguel Mira (Lisboa): violoncels

L’associació entre aquests dos violoncelistes desemboca en una imprevisible proposta en què la improvisació musical viatja, amb la mateixa fluïdesa, de l’abstracció i la creació de textures a la construcció de singulars edificis rítmics i melòdics. Un atrevit exercici d’exploració sonora construït a partir de la més nítida simplicitat instrumental.

Ulrich Mitzlaff, d’origen alemany però establert a Lisboa, ha forjat prolífiques aliances amb alguns dels noms més rellevants de l’experimentació musical portuguesa, de Carlos Zíngaro a Nuno Rebelo passant per Carlos Santos i Carlos Bechegas. Miguel Mira, per la seva banda, ha travessat gairebé tots els viranys que discorren pel camp del jazz, des de la fusió fins a la improvisació, amb projectes com Motion Trio o Rive Gauche.

tercer encontre:

19 de maig de 2009, a les 21 h.

@C; Pedro Tudela / Miguel Carvalhais (Porto): electrònica

Amb una llarga trajectòria al seu darrere, aquest duet està considerat una de les formacions més prestigioses i representatives de l’electrònica portuguesa d’avantguarda. Conceben el seu treball com un laboratori del que sorgeixen experimentacions que combinen el minimalisme i la complexitat, el rigor algorítmic i la absoluta llibertat compositiva. Una proposta en permanent mutació que aposta per paisatges desconcertants de gran riquesa.

Pedro Tudela combina la seva vessant musical amb notables incursions a les  arts plàstiques i escenogràfiques, mentre que Miguel Carvalhais incorpora la seva experiència en el disseny gràfic al projecte musical, dotant-lo d’un marcat perfil intermèdia. Ambdós són a més responsables de la prestigiosa editoral Crónica, dedicada a divulgar a nivell internacional la música electrònica i electroacústica.

CASTELLANO

GRÀCIA TERRITORI SONOR Y GRANULAR

activan el dispositivo

LEM

(Lapse Extra Murs)

Un LEM de primavera en el  Museu d’Art Contemporani de Barcelona: una muestra de la creación sonora actual en Portugal: improvisación, electrónica i experimentación de artistas cercanos a la asociación portuguesa Granular.

primer encuentro:

5 de mayo de 2009, a las 21 h.

João Martins (Porto): saxos alto y soprano, instrumentos electroacústicos autofabricados

Miguel Cabral (Lisboa): percusiones, instrumentos electroacústicos autofabricados

La producción de este dúo alcanza un amplio espectro dentro del actual terreno de la improvisación musical: del avant-jazz a la música concreta, pasando por otros registros difícilmente etiquetables, la libertad creativa de estos dos artistas llega incluso hasta la propia materialidad de su instrumentación, que incorpora dispositivos electroacústicos de fabricación popia con el objetivo de alcanzar una sonoridad inédita y metamórfica.

João Martins es una de las figuras clave del underground de Porto como parte integrante del colectivo Soopa, mientras que Miguel Cabral, miembro de la desaparecida formación Mola Dudle, lidera ahora el Nevernet Ensemble, una red transnacional de colaboraciones artísticas a través de internet.

segundo encuentro:

12 de mayo de 2009, a las 21 h.

Ulrich Mitzlaff / Miguel Mira (Lisboa): violoncelos

La asociación entre estos dos violoncelistas desemboca en una imprevisible propuesta donde la improvisación musical viaja, con la misma fluidez, de la abstracción y la creación de texturas a la construcción de singulares edificios rítmicos y melódicos. Un atrevido ejercicio de exploración sonora construído a partir de la más nítida simplicidad instrumental.

Ulrich Mitzlaff, de origen alemán pero establecido en Lisboa, ha forjado prolíficas alianzas con algunos de los nombres más relevantes de la experimentación musical portuguesa, de Carlos Zíngaro a Nuno Rebelo pasando por Carlos Santos o Carlos Bechegas. Miguel Mira, por su parte, ha atravesado casi todos los senderos que discurren por el campo del jazz, desde la fusión hasta la improvisación, con  proyectos como Motion Trio o Rive Gauche.

tercer encuentro:

19 de mayo de 2009, a las 21 h.

@C; Pedro Tudela / Miguel Carvalhais (Porto): electrónica

Con una larga trayectoria a sus espaldas, este dúo está considerado una de las formaciones más prestigiosas y representativas de la electrónica portuguesa de vanguardia. Conciben su trabajo como un laboratorio del que surgen experimentaciones que combinan el minimalismo y la complejidad, el rigor algorítmico y la absoluta libertad compositiva. Una propuesta en permanente mutación que apuesta por paisajes desconcertantes de gran riqueza.

Pedro Tudela combina su vertiente musical con notables incursiones a las artes plásticas y escenográficas, mientras que Miguel Carvalhais incorpora al proyecto musical su experiencia en el diseño gráfico, dotándolo de un marcado perfil intermedia. Ambos son además responsables de la prestigiosa editoral Crónica, dedicada a divulgar a nivel internacional la música electrónica y electroacústica.

ENGLISH

GRÀCIA TERRITORI SONOR & GRANULAR

activates the dispositif

LEM

(Lapse Extra Murs)

A spring LEM at the Museu d’Art Contemporani de Barcelona: a sample of the current sonic creation in Portugal: improvisation, electronics and experimentation of artists close to the Portuguese association Granular.

first encounter:

5th of may of 2009, at 9 pm.

João Martins (Porto): alto and soprano sax, self-made electroacustic instruments

Miguel Cabral (Lisboa): percussions, self-made electroacustic instruments

The production of this duet reaches a wide spectrum in the current ground of the musical improvisation: from the avant-jazz to the concrete music, including also other hardly definible practices, the creative freedom of these two artists arrives even up to the materiality itself from their instrumentation, which incorporates self made electroacoustic devices with the aim of reaching a new and metamorphic sonority.

João Martins is one of the key of the underground of Porto as member of the group Soopa, whereas Miguel Cabral, member of the disappeared band Mole Dudle, leads now the Nevernet Ensemble, a transnational network of artistic collaborations through internet.

second encounter:

12th of may of 2009, at 9 pm.

Ulrich Mitzlaff / Miguel Mira (Lisboa): cellos

The association between these two cellists leads to an unpredictable proposal where the musical improvisation travels, with the same fluidity, from the abstraction and the creation of textures to the construction of singular rhythmic and melodic buildings. A daring exercise of sound exploration built from the clearest instrumental simplicity.

Ulrich Mitzlaff, German but established in Lisboa, has forged prolific alliances with some of the most relevant names of the Portuguese musical experimentation, from Carlos Zíngaro to Nuno Rebelo with also Carlos Santos or Carlos Bechegas. Miguel Mira, by his side, has crossed almost all the footpaths into the field of the jazz, from fusion to improvisation, with projects as Motion Trio or Rive Gauche.

third encounter:

19th may of 2009, 9 pm.

@C; Pedro Tudela / Miguel Carvalhais (Porto): electronics

With a long trajectory at their back, this duet is considered one of  most prestigious and representative formations in the Portuguese electronics of vanguard. They conceive their work as a laboratory from which rises up an experimentation that combines the minimalism and the complexity, the algorithmic rigor and the absolute compositive freedom. A proposal in permanent mutation that bets for disconcerting landscapes of great wealth.

Pedro Tudela combines his musical slope with remarkable incursions to the plastic and scenographic arts, whereas Miguel Carvalhais incorporates his experience as graphic designer into the musical project endowing it with a remarkable intermedia profile. They are both also responsible for the prestigious publishing company Chronic, dedicated to spreading the electronic and electroacoustic music at international level.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

La Fontana, Espai Jove de Gràcia

Gran de Gràcia, 190 – 192

21 h. / 9 pm

CARME GARRIGÓ (feat. ÀFRIKA MARTÍNEZ)

Barcelona

CATALÁ

Imaginem-nos que assistim als treballs de Vulcà, forjant el metall a cops precisos, donant forma a la matèria amb tanta força com delicadesa i creant un singular univers de figures úniques. I si traslladem aquesta escena al terreny de la música? El resultat és la proposta que presenta Carme Garrigó, percussionista de mirada àmplia que col·labora amb formacions orquestrals com ara l’Orquestra Simfònica del Vallès. El seu, però, no és pas un discurs tradicional: acompanyada de la ballarina Àfrika Martínez, el llenguatge que extreurà dels metalls, les fustes i les membranes aposta per exploracions insospitades, geometries musicals no euclidianes que, en aquesta nit inaugural de sonoritats tan llibertàries, es trobaran com a casa.

CASTELLANO

Imaginemos que asistimos a los trabajos de Vulcano, forjando el metal a golpes precisos, dando forma a la materia con tanta fuerza como delicadeza y creando un singular universo de figuras únicas. ¿Y si trasladamos esta escena al terreno de la música? El resultado es la propuesta que presenta Carme Garrigó, percusionista de mirada amplia que colabora con formaciones orquestales como la Orquesta Sinfónica del Vallès. Acompañada por la bailarina Àfrika Martínez, el lenguaje que extraerá de los metales, las maderas y las membranas apuesta por exploraciones insospechadas, geometrías musicales no euclidianas que, en esta noche inaugural de sonoridades tan libertarias, se sentirán como en casa.

ENGLISH

Imagine we’re in Vulcan’s smithy watching him at work: delicately forging metal with powerful, well-timed blows, shaping matter to create a whole universe of unique figures. At this year’s LEM we welcome a musical blacksmith in the form of Carme Garrigó, an imaginative percussionist who has worked with orchestral groups such as the Orquestra Simfònica del Vallès. She follows a far from traditional approach: together with the dancer Àfrika Martínez, the language she will extract from metal, wood and membranes is full of unexpected explorations and non-Euclidean musical geometries that will fit perfectly with this opening night of free-thinking sounds.

22 h. / 10 pm

LA ORQUESTA DEL CABALLO GANADOR

Barcelona / València

CATALÁ

A la gènesi de La Orquesta del Caballo Ganador s’hi troben esbojarrades confluències: les de les formacions ZA i Estrategia lo Capto! (membres fundacionals) d’una banda i les dels mètodes de Butch Morris i de John Zorn aplicats a les tècniques de conducció musical de l’altra. El fruit d’aquesta emulsió és un projecte d’improvisació obert, dansaire i colorista. Un multivers delirant i alhora perfectament disposat on és fàcil saltar quànticament del free jazz al punk passant per l’electrònica o el tropicalisme. Cada esdeveniment de la banda és un big bang sorprenent i imprevisible. El millor, per tant, és que deixeu de llegir i us hi endinseu; és una aposta segura.

CASTELLANO

En la génesis de La Orquesta del Caballo Ganador se encuentran desatinadas confluencias: las de las formaciones ZA y Estrategia lo Capto! (miembros fundacionales) por un lado y las de los métodos de Butch Morris y John Zorn aplicados a las técnicas de conducción musical por el otro. El fruto de esta emulsión es un proyecto de improvisación abierto, bailarín y colorista. Un multiverso delirante y a la vez perfectamente dispuesto en el que es fácil saltar cuánticamente del free jazz al punk pasando por la electrónica o el tropicalismo. Cada acontecimiento de la banda es un big bang sorprendente e imprevisible. Más vale, pues, que dejen de leer y se sumerjan en ella: es una apuesta segura.

ENGLISH

La Orquesta del Caballo Ganador was born out of several swirling currents: the groups ZA and Estrategia lo Capto! (founding members) on the one hand and Butch Morris and John Zorn’s methods applied to musical progression on the other. The upshot of this emulsion is an open, dancing, vibrant improvisation project. A perfectly formed delirious multiverse where it’s easy to quantum leap from free jazz to punk over electronica and tropicalismo. Each of the band’s offerings is a surprising, unpredictable big bang. In fact, you’d be better to stop reading now and go and explore for yourself – you won’t be disappointed.

23 H. / 11 PM

BÈSTIA FERIDA 

Barcelona

CATALÁ

El seu nom ho deixa ben clar: la tríada formada per Mark Cunningham (membre seminal de la no wave de Nova York amb Mars), Adrián de Alfonso (Veracruz) i Arnau Sala (Les Aus) actua com el conjunt de músculs i vísceres d’un animal ferit i enfellonit que lluita per la seva supervivència. Una bèstia sonora que esgarrapa i clava fondes dentades però que també sap emprar la seducció i la sinuositat de moviments. Quan hom se n’adona, ja és massa tard: en realitat, ells són els depredadors i nosaltres les seves preses, atrapades en la seva feréstega estratègia. En aquest LEM 2009 presenten el seu primer àlbum, Wounded. Naturalesa en estat pur, salvatge i elegant.

CASTELLANO

Su nombre lo deja claro: la tríada formada por Mark Cunningham (miembro seminal de la no wave de Nueva York con Mars), Adrián de Alfonso (Veracruz) y Arnau Sala (Les Aus) actúa como el conjunto de músculos y vísceras de un animal herido y enloquecido que lucha por su supervivencia. Una bestia sonora que araña y muerde a destajo pero que también sabe contonearse sinuosa y seductora. Cuando uno se da cuenta, ya es demasiado tarde: en realidad, ellos son los depredadores y nosotros sus presas, atrapadas en su feroz estrategia. En este LEM 2009 presentan su primer álbum, Wounded. Naturaleza en estado puro, salvaje y elegante.

ENGLISH

Their name [Wounded Beast] leaves little room for doubt. This trio made up of Mark Cunningham (influential member of New York City No Wave band Mars), Adrián de Alfonso (Veracruz) and Arnau Sala (Les Aus) acts as a set of muscles and sinews of a wounded, incensed animal fighting to survive. A sound beast with sharp claws and a nasty bite that will seduce you with its flowing moves. By the time you’ve realised, it’s too late… In reality they’re the predators and we’re their prey, entrapped by their crazy ploys. At this year’s LEM they’ll be presenting their first album, Wounded. Nature at its purist, wildest and most elegant.

WOBBLY

San Francisco

divendres 2 d’octubre / viernes 2 de octubre / Friday 2 of October

21 h. / 9 pmMACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

L’any 1909 es creà a Ohio el col·lectiu Industrial Workers of the World, una agrupació de treballadors provinents de la indústria que s’allunyava del funcionament tradicional dels sindicats i els membres del qual, coneguts com a Wobblies, promulgaven entre d’altres coses el dret a l’autogestió. Reprenent aquest fil conductor i aquesta nomenclatura, Wobbly (nom artístic de Jon Leidecker) fa de l’apropiacionisme i el collage les seves eines de batalla, per a la qual té com a al·liats a Digidesign, creadors de l’eina ProTools. Un referent de la nova fornada de sampleristes, que navega amb passió i meticulositat per l’electroacústica, la música de ball i els ritmes urbans. Universalisme sonor sense pal·liatius.

CASTELLANO

En 1909 se creó en Ohio el colectivo Industrial Workers of the World, una agrupación de trabajadores procedentes de la industria que se alejaba del funcionamiento tradicional de los sindicatos y cuyos miembros, conocidos como Wobblies, promulgaban entre otras cosas el derecho a la autogestión. Retomando este hilo conductor y su nomenclatura, Wobbly (nombre artístico de Jon Leidecker) escoge el apropiacionismo y el collage como herramientas de batalla y a Digidesign, creadores de la utilidad Pro Tools, como aliados. Un referente de la nueva hornada de sampleristas, que navega con pasión y meticulosidad por la electroacústica, la música de baile y los ritmos urbanos. Universalismo sonoro sin paliativos.

ENGLISH

The Industrial Workers of the World was set up in Ohio in 1909 as an international union of industrial workers with innovative forms of workplace democracy and whose members, known as Wobblies, work to promote the right to self-management. Following in the same spirit and taking their name, Wobbly (Jon Leidecker’s artistic name) borrows widely and freely to create collages with the help of Digidesign, creators of Pro Tools. This bright kid from the latest crop of sampling artists weaves his way deftly and passionately through electroacoustics, dance music and urban rhythms. No-holds-barred universal sound.

dissabte, 3 d’octubre / sábado 3 de octubre / Saturday 3 of October

La Fontana, Espai Jove de Gràcia

Gran de Gràcia, 190 – 192

21 h. / 9 pm

ZA

Barcelona

CATALÁ

Sorgits de les restes encara roents d’alguna antiquíssima i gens acomodada civilització, aquest comando format per Papa Dupau, Happy A i Spazzfrika ehd té l’estranya habilitat de multiplicar-se damunt l’escenari i esdevenir una gernació de textures i registres capaç de confeccionar un atles sonor en el qual conviuen el noise, el tropicalisme, Monty Python, el post-rock o el folklore siberià, entre d’altres sospitoses conductes. El seu darrer disc, Macumba o muerte!, és un bon exemple de la seva desaforada filosofia, que els ha dut a ser considerats un dels millors directes de l’escena actual. I ara aterren al LEM amb l’objectiu de contribuir, en la mesura del possible, a l’ocàs d’occident. Eki eki eki kazaam!

CASTELLANO

Procedentes de los restos aún humeantes de alguna antiquísima y nada acomodada civilización, este comando formado por Papa Dupau, Happy A y Spazzfrika ehd tiene la extraña habilidad de multiplicarse encima del escenario y convertirse en una muchedumbre de texturas y registros capaz de confeccionar un atlas sonoro en el que conviven el noise, el tropicalismo, Monty Python, el post-rock o el folklore siberiano, entre otras conductas sospechosas. Su último disco, Macumba o muerte!, es un buen ejemplo de su descomedida filosofía, que los ha llevado a ser considerados uno de los mejores directos de la escena actual. Y ahora aterrizan en el LEM con el objetivo de contribuir, en la medida de lo posible, al ocaso de occidente. ¡Eki eki eki kazaam!

ENGLISH

Risen from the still red-hot ashes of an ancient and far from comfortable civilisation, this commando unit made up of Papa Dupau, Happy A and Spazzfrika ehd is somehow able to multiply on stage and become a throng of different textures and registers that make up a sound atlas encompassing noise, tropicalismo, Monty Python, post-rock and Siberian folk, amongst other examples of suspicious behaviour. Their latest album, Macumba o muerte!, is a good example of their outrageous philosophy, which has given them a reputation for giving one of the best live performances on the current scene. They’ve landed at LEM to do their bit for the decline of the West. Eki eki eki kazaam!

22 h. / 10 pm

VIALKA

St. Jean des Olliéres

CATALÁ

El seu directe a l’edició 2007 del LEM va ser d’aquells que deixen profunds efectes secundaris: estorament, hiperventilació, espasmes psicomotrius i una evident sensació de benestar general. Davant d’aquest quadre clínic, el més natural era reprendre el tractament. El duo format per Eric Boros i Marylise Frecheville torna doncs aquest 2009 per reactivar el seu turbo folk d’àmplies inquietuds psicogeogràfiques i presentar el darrer resultat de les seves investigacions: Succès Planétaire International. Un treball de camp alimentat pel nomadisme, el diàleg cultural mancat de correcció política i un vitalisme sense fre. Preneu-ne la dosi sense por: Vialka no és un fàrmac, és una droga.

CASTELLANO

Su directo en la edición 2007 del LEM fue de los que dejan profundos efectos secundarios: pasmo, hiperventilación, convulsiones psicomotrices y una evidente sensación de bienestar general. Ante este cuadro clínico, lo más natural era retomar el tratamiento. El dúo formado por Eric Boros y Marylise Frecheville vuelve, pues, en 2009 para reactivar su turbo folk de amplias inquietudes psicogeográficas y presentar el último resultado de sus investigaciones: Succès Planétaire International. Un trabajo de campo alimentado por el nomadismo, el diálogo cultural carente de corrección política y un vitalismo sin freno. Tomen la dosis sin miedo: Vialka no es un fármaco, es una droga.

ENGLISH

Their live act at LEM 2007 had far-reaching side effects: shock, hyperventilation, psychomotor spasms and a definite feeling of wellbeing. With symptoms like these, the best course of action is to get another shot of the treatment. This duo made up of Eric Boros and Marylise Frecheville is back this year to fire up their turbo-folk music with wide-ranging psychogeographical concerns and present the latest findings of their research: Succès Planétaire International. Fieldwork inspired by nomadism, political-correctness-free cultural dialogue and pure energy. Go on, knock back your dose: Vialka isn’t a medicine; it’s a drug.

dijous 8 d’octubre /jueves 8 de octubre / Thursday 8 of October

FREENÈTICS

Badalona

Experimentem amb l’Art – Espai EArt

20 h. / 8 pm, Nit Marabunta, Torrijos, 68

CATALÁ

Freenètics és un projecte musical d’improvisació portàtil, intuïtiu i plenament sostenible: el trio format per Ferran Besalduch (saxo baix i altres metalls), Joan Antoni Pich (violoncel elèctric) i Tom Johnson (trombó baix) emulsiona les diverses arestes dels seus referents, del jazz al rock més elèctric passant per la contemporània, en funció de les peculiaritats de l’espai on s’hostatja. Un exercici de simbiosi i ecologia musical sense pal·liatius que juga amb les sonoritats aparentment greus que extreuen dels seus instruments per donar-hi una nova volada, fresca i a voltes inversemblant. Freenètics és un exemple clar del concepte d’evolució: voluntat d’exploració, adaptació al medi i mutacions inesperades.

CASTELLANO

Freenètics es un proyecto musical de improvisación portátil, intuitivo y plenamente sostenible: el trío formado por Ferran Besalduch (saxo bajo y otros metales), Joan Antoni Pich (violonchelo eléctrico) y Tom Johnson (trombón bajo) emulsiona las diversas aristas de sus referentes, del jazz al rock más eléctrico pasando por la contemporánea, en función de las peculiaridades del espacio donde se hospeda. Un ejercicio de simbiosis y ecología musical sin paliativos que juega con las sonoridades aparentemente graves que extraen de sus instrumentos para darles un nuevo enfoque más fresco y a veces inverosímil. Freenètics es un claro ejemplo del concepto de evolución: voluntad de exploración, adaptación al medio y mutaciones inesperadas.

ENGLISH

Freenètics is an intuitive and fully sustainable portable musical improvisation project: the trio made up of Ferran Besalduch (bass saxophone and other brass), Joan Antoni Pich (electric cello) and Tom Johnson (bass trombone) bond together the different elements from their own backgrounds: from jazz to the most electric rock by way of contemporary music, in keeping with the nature of the space where they’re playing. An exercise in pure symbiosis and musical ecology that plays with apparently deep sounds they extract from their instruments to give them a fresh and at times unlikely twist. Freenètics is a clear example of the concept of evolution: eager exploration, adapting to the environment and unexpected mutations.

MISALUBA QUINTET DE FUSTA AMB CARLES HAC MOR 

Barcelona

21 h. / 9 pmLa Caldera, Torrent d’en Vidalet, 43

CATALÁ

El treball en progrés que va encetar Lucas Quejido l’any 2008 amb el projecte Misaluba Septet ha viscut una estimulant mutació amb aquesta nova proposta, resident enguany de Gràcia Territori Sonor, que redefineix el gruix de la formació (mantenint però alguns dels noms germinals del projecte com ara Ignacio Lois, Roger Atrofe o Miquel Àngel Marín) i vinculant-la de forma exclusiva a l’ús d’instruments de fusta. El punt de partida d’aquesta nova aventura són els textos de Carles Hac Mor que integren el poemari  Ho Vaig Fer Fer. A partir d’aquests haikus paraparèmics, Misaluba Quintet de Fusta continua explorant i explosionant els límits entre gèneres musicals i la seva història. Preneu nota.

CASTELLANO

El trabajo en progreso que empezó Lucas Quejido en 2008 con el proyecto Misaluba Septet ha vivido una estimulante mutación con esta nueva propuesta, residente de Gràcia Territori Sonor en 2009, que redefine el grueso de la formación (manteniendo sin embargo algunos de los nombres germinales del proyecto como Ignacio Lois, Roger Atrofe y Miquel Àngel Marín) para vincularla de forma exclusiva al uso de instrumentos de madera. El punto de partida de esta nueva aventura son los textos de Carles Hac Mor que integran el poemario Ho vaig fer fer. A partir de estos haikus paraparémicos, Misaluba Quintet de Fusta sigue explorando y haciendo estallar los límites entre géneros musicales y su historia. Tomen nota.

ENGLISH

The work-in-progress that Lucas Quejido started with the Misaluba Septet project in 2008 has undergone a stimulating mutation to produce a new formation – resident at Gràcia Territori Sonor this year – that shakes up the group (though keeping some of those who’ve been there right from the start, such as Ignacio Lois, Roger Atrofe and Miquel Àngel Marín) to focus exclusively on woodwind instruments. They set off on this new adventure with texts by Carles Hac Mor from the collection of poems Ho vaig fer fer. Armed with these paraparemic haikus, Misaluba Quintet de Fusta continues to explore and shatter the limits between musical genres and their own history. Take note.

MÚSICA RELACIONADA 

Barcelona

00 h. MI Bar, Guilleries, 6

CATALÁ

La nit dedicada a la presentació de la publicació Marabunta culmina reprenent el format de músiques relacionades capitanejades per sel·lectors ben especials. En aquesta ocasió, el consell de redacció en ple de la revista (Locusta Migratoria, Crematogaster i Solenopsis Invicta) exposarà les seves reflexions sobre la vida, l’univers i tota la resta a través del sedàs musical de (no podia ser d’una altra forma) l’entomologia. Però no patiu, aquesta no serà una lliçó magistral ni un acte de final de curs, sinó una trobada desinvolta amb la discoteca de tres pensadors que tenen molt poc de lletraferits i si bastant de conspiradors. Quan rugeix la Marabunta? Doncs a mitjanit, al Mi Bar.

CASTELLANO

La noche dedicada a la presentación de la publicación Marabunta culmina retomando el formato de músicas relacionadas capitaneadas por selectores bastante especiales. En esta ocasión, el consejo de redacción en pleno de la revista (Locusta Migratoria, Crematogaster y Solenopsis Invicta) expondrá sus reflexiones sobre la vida, el universo y todo lo demás a través del tamiz musical de –no podía ser de otra forma– la entomología. Pero no sufran, esta no será una clase magistral ni un acto de fin de curso, sino un encuentro desenfadado con la discoteca de tres pensadores que tienen muy poco de intelectuales y sí bastante de conspiradores. ¿Cuando ruge la Marabunta? Pues a medianoche en el Mi Bar.

ENGLISH

The night given over to presenting the magazine Marabunta is brought to a close by some very special music selectors. The magazine’s editorial board in full (Locusta Migratoria, Crematogaster and Solenopsis Invicta) will offer their thoughts on life, the universe and all the rest in the musical guise of – what else? – entomology. Don’t worry, though: this won’t be a masterclass or a finals exam, but a carefree trip to the discotheque of three thinkers who are more conspirators than bookworms. Where does the Marabunta (“swarm”) form? Mi Bar at midnight.

JOCHEN ARBEIT 

Berlin

divendres 9 d’octubre / viernes 9 de octubre / Friday 9 of October

21 h. / 9 pm MACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Jochen Arbeit té molt a veure amb l’evolució del rock experimental teutó de les darreres dècades. Guitarrista d’Einstürzende Neubauten i exmembre d’una altra banda mítica de l’escena berlinesa dels 80, Die Haut, Arbeit atresora també una carrera en solitari potser no tan coneguda fora d’Alemanya però plena d’ingredients i actituds d’una riquesa incontestable. Peces per a dansa, cinema i teatre, col·laboracions amb cèl·lules d’activisme artístic com Bridge on the Wall… Tota una hiperactivitat nodrida d’esperit punk i dadà, assaonada amb incursions en l’electrònica i folrada amb l’elegància d’un sastre meticulós. Al MACBA aplegarà aquest conjunt d’estrats per presentar el seu disc en solitari, Arbeit Solo.

CASTELLANO

Jochen Arbeit tiene mucho que ver con la evolución del rock experimental teutón de las últimas décadas. Guitarrista de Einstürzende Neubauten y ex miembro de otra banda mítica de la escena berlinesa de los 80, Die Haut, Arbeit atesora también una carrera en solitario quizás no tan conocida fuera de Alemania pero llena de ingredientes y actitudes de una riqueza incontestable. Piezas para danza, cine y teatro, colaboraciones con células de activismo artístico como Bridge on the Wall… Una gran hiperactividad nutrida de espíritu punk y dadá, sazonada con incursiones en la electrónica y forrada con la elegancia de un sastre meticuloso. En el MACBA reunirá este conjunto de estratos para presentar su disco en solitario, Arbeit Solo.

ENGLISH

Jochen Arbeit is closely linked to the history of Teutonic experimental rock music over recent decades. Guitar player with Einstürzende Neubauten and former member of another mythical band on the 1980s Berlin scene, Die Haut, Arbeit also boasts a solo career which, though not so well known outside Germany, is full of rich ingredients and striking attitudes. Pieces for dance, film and theatre, work with artistic activists such as Bridge on the Wall… His hyperactive production is driven by a punk and dada spirit, with forays into electronica and the elegant finish of a meticulous tailor. He’ll be revealing his many layers at the MACBA to present his solo album Arbeit Solo.

BANDA D’IMPROVISADORS DE BARCELONA 

Barcelona

dissabte, 10 d’octubre/ sábado 10 de octubre / Saturday 10 of October

21 h. / 9 pmCaixafòrum – Auditori, Av. Marqués de Comillas, s/n

CATALÁ

L’escena d’improvisació de Barcelona té per fi la seva pròpia selecció. Amb l’esportivitat característica dels creadors desacomplexats, el sorgiment de la Banda d’Improvisadors de Barcelona suposa un capítol llargament esperat per a la consolidació d’aquesta escena. De la mà d’un míster ple de recursos (Pablo Rega) i amb una alineació que reuneix músics de tots els espectres i fílies (Eduard Altaba, Ignacio Lois, Marc Egea, Tom Chant, Juan Crek, Quicu Samsó, Olga Àbalos, Juan Pérez, Frances Bartlett, Tino Regueira, Sisu Coromina, John Williams, Alain Lebrun, Xavier Garcia, Pope), la banda té ja afinada la punteria i llesta l’estratègia. La consigna: sortiu i gaudiu-ne.

CASTELLANO

La escena de improvisación de Barcelona tiene al fin su propia selección. Con la deportividad característica de los creadores desacomplejados, la aparición de la Banda de Improvisadores de Barcelona supone un capítulo largamente esperado para la consolidación de esta escena. De la mano de un míster lleno de recursos (Pablo Rega) y con una alineación que reúne músicos de todos los espectros y filias (Eduard Altaba, Ignacio Lois, Marc Egea, Tom Chant, Juan Crek, Quicu Samsó, Olga Àbalos, Juan Pérez, Frances Bartlett, Tino Regueira, Sisu Coromina, John Williams, Alain Lebrun, Xavier Garcia, Pope), la banda tiene ya afinada la puntería y lista la estrategia. La consigna: salid y disfrutad.

ENGLISH

The improvisation scene in Barcelona finally has its own national team: the eagerly awaited Banda d’Improvisadors de Barcelona. Led by a resourceful coach (Pablo Rega) and with a line-up that brings together freethinking musicians of all hues and interests (Eduard Altaba, Ignacio Lois, Marc Egea, Tom Chant, Juan Crek, Quicu Samsó, Olga Àbalos, Juan Pérez, Frances Bartlett, Tino Regueira, Sisu Coromina, John Williams, Alain Lebrun, Xavier Garcia, Pope), the band is ready to take to the field and put their plan of attack into action. Their watchword: get out there and enjoy it.

 diumenge 11 d’octubre / domingo 11 de octubre / Sunday 11 of October

Niu, Espai Artistic Contemporani

Almogàvers, 208

20 h. / 8 pm

FERNANDO LAGRECA 

Barcelona

CATALÁ

Arribat de l’Uruguai i establert a Barcelona des del 2002, aquest compositor i alquimista electrònic posa en pràctica un discurs que defensa amb la mateixa convicció la potencialitat del glitch, l’evanescència ambient o el pop en miniatura. Un gresol de tècniques fruit d’un inquiet esperit investigador que al LEM presentarà un nou viratge: amb Spaziergang, Fernando Lagreca s’endinsa en la deriva psicogeogràfica per fer un retrat del paisatge urbà del Poblenou construït a partir d’enregistraments de camp que donen com a resultat una obra plena de capes i matisos, densa i juganera alhora, on hi tenen cabuda guitarres malenconioses, lamentacions de robot i un acurat romanticisme.

CASTELLANO

Llegado de Uruguay y establecido en Barcelona desde 2002, este compositor y alquimista electrónico pone en práctica un discurso que defiende con la misma convicción la potencialidad del glitch, la evanescencia ambient o el pop en miniatura. Un cúmulo de técnicas fruto de un espíritu inquieto e investigador que en el LEM presentará un nuevo viraje: con Spaziergang, Fernando Lagreca se sumerge en la deriva psicogeográfica para hacer un retrato del paisaje urbano del Poblenou construido a partir de grabaciones de campo que dan como resultado una obra llena de capas y matices, densa y juguetona a la vez, donde caben guitarras melancólicas, lamentaciones de robot y un cuidado romanticismo.

ENGLISH

Uruguay-born composer and electronic alchemist Fernando Lagreca has lived in Barcelona since 2002, where he champions the power of glitches, ambient evanescence and mini-pop. This restless spirit is a melting pot of techniques and at this year’s LEM he’ll be serving up his latest concoction: Spaziergang. In this work he delves into psychogeography to paint a multilayered portrait of the urban landscape of Poblenou. Based on field recordings, this dense yet playful work is full of nuances, with room for melancholy guitars, robot laments and finely crafted romanticism.

21 h. / 9 pm

TEXAS SCIFI 

Barcelona

CATALÁ

La irrupció i evolució del projecte Texas SciFi és plena d’energia i d’autenticitat: procedents de l’escena del power pop, Juanjo Fernández (ex Gnomalab) i Miki Martínez (ex Anorak) van creuar el 2008 els seus camins amb el germà d’aquest darrer, Rafa Martínez, i, armats de sintetitzadors analògics de l’estirp de Moog o Korg, van engegar una aventura electrònica que depura el seu bagatge adrenalínic transmutant-lo en un set precís i contundent. Figures/Freqüències és una proposta que ens convida a redescobrir i reinterpretar diverses encarnacions històriques del minimalisme electrònic, bastides per un component visual d’imaginació i concisió matemàtica.

CASTELLANO

La irrupción y evolución del proyecto Texas SciFi está llena de energía y de autenticidad: procedentes de la escena power pop, Juanjo Fernández (ex Gnomalab) y Miki Martínez (ex Anorak) cruzaron sus caminos en 2008 con el hermano de este último, Rafa Martínez, y, armados de sintetizadores analógicos de la estirpe de Moog o Korg, empezaron una aventura electrónica que depura su bagaje adrenalínico transmutándolo en un set preciso y contundente. Figures/Freqüències es una propuesta que nos invita a redescubrir y reinterpretar diversas encarnaciones históricas del minimalismo electrónico, trazadas con un componente visual de imaginación y concisión matemática.

ENGLISH

The strikingly original Texas SciFi project burst out of the power pop scene full of raw energy: in 2008, Juanjo Fernández (ex Gnomalab) and Miki Martínez (ex Anorak) crossed paths with Miki’s brother Rafa and, armed with analogue synthesisers in the line of the Moog and Korg, set out on an electronic adventure that would turn their adrenaline-fuelled past into a powerful, spot-on set. Figures/Freqüències invites us to rediscover and reinterpret different historical embodiments of electronic minimalism, aided by imaginative, mathematically precise visuals.

AIXÒNOÉSPÀNIC + MAREK CHOLONIEWSKI 

Barcelona – Kraków

dimecres 14 d’octubre / miércoles 14 de octubre / Wednesday 14 of October

22 h. / 10 pm Elèctric Bar, Travessera de Gràcia, 233

CATALÁ

El Dispositiu LEM d’aquest any dóna la benvinguda a Polònia com a país convidat, i per obrir el foc, la Impro Nit, en què Aixònoéspànic (Victor Nubla, Quicu Samsó i Albert Guitart) exerceix d’amfitrió, gaudeix d’un hoste molt especial: Marek Choloniewski, un dels noms més representatius de l’experimentació sonora polonesa, responsable de l’Audio Art Festival i tot un prestidigitador multimèdia que canalitza les seves investigacions sobre sistemes interactius a través de Studio mch. L’artista vingut del fred s’incorporarà a aquest laboratori d’improvisació imbuint les seves exploracions tecnològiques en el context d’un sisme elèctric d’abast imprevisible.

CASTELLANO

El Dispositivo LEM de este año da la bienvenida a Polonia como país invitado, y para abrir fuego, la Impro Nit, en la que Aixònoéspànic (Victor Nubla, Quicu Samsó y Albert Guitart) ejerce de anfitrión, contará con un huésped muy especial: Marek Choloniewski, uno de los nombres más representativos de la experimentación sonora polaca, responsable del Audio Art Festival y todo un prestidigitador multimedia que canaliza sus investigaciones sobre sistemas interactivos a través de Studio mch. El artista venido del frío se incorporará a este laboratorio de improvisación aportando sus exploraciones tecnológicas en el contexto de un seísmo eléctrico de alcance imprevisible.

ENGLISH

This year’s guest country at LEM is Poland and to get things going Impro Nit, hosted by Aixònoéspànic (Victor Nubla, Quicu Samsó and Albert Guitart), welcomes a very special visitor: Marek Choloniewski, a leading name on the Polish experimental sound scene, organiser of the Audio Art Festival and multimedia conjurer who channels his research into interactive systems through Studio MCH. The artist who came in from the cold will join this improv lab with his technological explorations to create an electric earthquake of unpredictable proportions.

NÉBOA 

Barcelona

dijous 15 d’octubre / jueves 15 de octubre / Thursday 15 of October

22 h. / 10 pmElèctric Bar, Travessera de Gràcia, 233

CATALÁ

Javi Álvarez va ser present al LEM del 2001 amb Bravido, un duet d’experimentació electrònica diletant i desconsiderada que ja anunciava un futur prometedor. Ara torna en el si del Cabaret Hofmann més (im)madur que mai i transmutat en Néboa. Dandi megatrònic, especialista en art conceptual i jocs de paraules, Néboa esbudellarà qualsevol prejudici amb Todo volverá a ser diferente, una proposta eclèctica en què es donen la mà el psychobilly, l’electrònica vintage, el desvari punk i els entremesos musicals per a gent convenientment vestida i armada. Si us imagineu l’orquestra de Lalo Schifrin tocant casiotones al Restaurant de la Fi del Món, sereu a prop de fer-vos-en una idea…

CASTELLANO

Javi Álvarez estuvo presente en el LEM 2001 con Bravido, un dúo de experimentación electrónica diletante y desconsiderado que ya anunciaba un futuro prometedor. Ahora vuelve en el sí del Cabaret Hofmann más (in)maduro que nunca y transmutado en Néboa. Dandi megatrónico, especialista en arte conceptual y juegos de palabras, Néboa descuartizará cualquier prejuicio con Todo volverá a ser diferente, una propuesta ecléctica en la que se dan la mano el psychobilly, la electrónica vintage, el desvarío punk y los entremeses musicales para gente convenientemente vestida y armada. Si se imaginan la orquesta de Lalo Schifrin tocando casiotones en el Restaurante del Fin del Mundo, estarán cerca de hacerse una idea…

ENGLISH

Javi Álvarez was at LEM 2001 with Bravido, a dilettante and carefree experimental electronic duo with a clearly promising future. Now he’s back at the heart of the Cabaret Hofmann more (im)mature than ever in the shape of Néboa. Megatronic dandy, specialist in conceptual art and wordplay, Néboa will dispel any preconceptions with Todo volverá a ser diferente, an eclectic offering that combines psychobilly, vintage electronica, punk ravings and other musical dishes for appropriately dressed and suitably armed people. Think Lalo Schifrin’s orchestra playing Casiotones at the Restaurant at the End of the Universe…

KRZYSZTOF KNITTEL 

Warszawa

dijous 15 d’octubre / jueves 15 de octubre / Thursday 15 of October

23:30 h. / 11:30 pm Biblioteca Vila de Gràcia, Torrent de l’Olla, 104

CATALÁ

Parlar de Krzysztof Knittel suposa endinsar-se en una de les aventures sonores més estimulants i decisives de la contemporaneïtat musical a Polònia dels darrers trenta anys. Electroacústica, improvisació, música de cambra, instal·lacions sonores, música per a cinema i televisió… el seu nom es troba al darrere de projectes capdavanters de l’escena experimental polonesa (KEW Composers Group, Light from Poland, CH&K Studio) i comparteix consideració al costat de clàssics “altres” com Eugeniusz Knapik i Pawel Szymanski. L’obra de Knittel es pot considerar imprescindible i alhora allunyada dels cànons, instigadora i fronterera com la cultura d’un país que viatja constantment a través de dues (o més) Europes.

CASTELLANO

Hablar de Krzysztof Knittel supone sumergirse en una de las aventuras sonoras más estimulantes y decisivas de la contemporaneidad musical en Polonia de los últimos treinta años. Electroacústica, improvisación, música de cámara, instalaciones sonoras, música para cine y televisión… su nombre está detrás de proyectos punteros de la escena experimental polaca (KEW Composers Group, Light from Poland, CH&K Studio) y comparte reputación al lado de clásicos “otros” como Eugeniusz Knapik y Pawel Szymanski. La obra de Knittel se puede considerar imprescindible y a la vez alejada de los cánones, instigadora y fronteriza como la cultura de un país que viaja constantemente a través de dos (o más) Europas.

ENGLISH

Krzysztof Knittel takes us on one of the most stimulating and decisive adventures in sound from Poland in the last thirty years. Electroacoustics, improvisation, chamber music, sound installations, music for film and TV… His name features on cutting-edge projects on the Polish experimental scene (KEW Composers Group, Light from Poland, CH&K Studio) and is highly regarded alongside ‘other’ classics like Eugeniusz Knapik and Pawel Szymanski. Knittel’s masterful, probing work follows no tenets and freely crosses borders like the culture of a country that travels constantly through two (or more) Europes.

FREIGHT TRAIN 

Krakow / Zagnansk / Warszawa

divendres 16 d’octubre / viernes 16 de octubre / Friday 16 of October

21 h. / 9 pm MACBA Auditori, Plaça dels Àngels, 1

CATALÁ

Freight Train és un projecte intuïtiu i polimòrfic, un treball en procés nascut fa més de 20 anys amb l’objectiu de ser un laboratori sonor en què la improvisació i les noves tecnologies trobin un terreny fèrtil per a la interacció amb altres camps com l’spoken word o el cinema. L’actual formació, integrada per Marek Choloniewski i Krzysztof Knittel (electrònica), Wlodzimierz Kiniorski (saxo i percussions) i Piotr Bikont (veu i objectes), ha iniciat de fa temps un seductor flirteig amb el món del cinema mut i l’animació de les avantguardes, amb resultats sorprenents. Al LEM donen una molt particular veu a Eden, film d’Andrzej Czeczot, un artesanal viatge animat en tres parts a través de la memòria més mítica i atàvica d’Europa.

CASTELLANO

Freight Train es un proyecto intuitivo y polimórfico, un trabajo en proceso nacido hace más de 20 años con el fin de ser un laboratorio sonoro en el que la improvisación y las nuevas tecnologías encuentren un terreno fértil para la interacción con otros campos como el spoken word o el cine. La formación actual, integrada por Marek Choloniewski y Krzysztof Knittel (electrónica), Wlodzimierz Kiniorski (saxo y percusiones) y Piotr Bikont (voz y objetos), inició hace tiempo un seductor flirteo con el mundo del cine mudo y la animación de las vanguardias, con resultados sorprendentes. En el LEM dan una muy particular voz a Eden, film de Andrzej Czeczot, un artesanal viaje animado en tres partes a través de la memoria más mítica y atávica de Europa.

ENGLISH

Freight Train is an intuitive and polymorphic project, a work-in-progress set up over twenty years ago as a sound lab where improvisation and new technologies can interact with other fields such as spoken word and film. The current line-up of Marek Choloniewski and Krzysztof Knittel (electronics), Wlodzimierz Kiniorski (sax and percussion) and Piotr Bikont (voice and objects), has flirted with the world of avant-garde silent film and animation with surprising results. At this year’s LEM they give their unique voice to Andrzej Czeczot’s Eden, a unique three-part animated journey through some of the most mythical and atavistic memories in Europe.

FARAÓN

Barcelona

dissabte, 17 d’octubre / sábado 17 de octubre / Saturday 17 of October

21 h. / 9 pm La Fontana, Espai Jove de Gràcia, Gran de Gràcia, 190 – 192

CATALÁ

De les cendres de 12twelve han sorgit avatars que recullen el testimoni d’un concepte sonor ple d’ambició, energia i catarsi experimental. José Rosselló, el que va ser bateria de la desapareguda banda, il·lustra perfectament aquest ideari amb el seu projecte en solitari Faraón: una obra d’enciclopedisme musical sense fissures ni condicionants. Un treball de maduresa en tres volums, com les grans nissagues: Futuro, Cosmos i Joseth, en què les percussions i l’electrònica es donen la mà amb uns resultats d’inesgotables matisos: psicodèlia, drones, ambient… L’U esdevenint Múltiple: autèntica metafísica musical.

CASTELLANO

De las cenizas de 12twelve han salido avatares que recogen el testigo de un concepto sonoro lleno de ambición, energía y catarsis experimental. José Rosselló, quien fuera batería de la desaparecida banda, ilustra perfectamente este ideario con su proyecto en solitario, Faraón: una obra de enciclopedismo musical sin fisuras ni condicionantes. Un trabajo de madurez en tres volúmenes, como las grandes sagas: Futuro, Cosmos y Joseth, en el que percusiones y electrónica se dan la mano con unos resultados de inagotables matices: psicodelia, drones, ambient… Lo Uno deviene Múltiple: auténtica metafísica musical.

ENGLISH

De las cenizas de 12twelve han salido avatares que recogen el testigo de un concepto sonoro lleno de ambición, energía y catarsis experimental. José Rosselló, quien fuera batería de la desaparecida banda, ilustra perfectamente este ideario con su proyecto en solitario, Faraón: una obra de enciclopedismo musical sin fisuras ni condicionantes. Un trabajo de madurez en tres volúmenes, como las grandes sagas: Futuro, Cosmos y Joseth, en el que percusiones y electrónica se dan la mano con unos resultados de inagotables matices: psicodelia, drones, ambient… Lo Uno deviene Múltiple: auténtica metafísica musical.

PROJECTE KALDUK – TEJERO 

Barcelona

dissabte, 17 d’octubre / sábado 17 de octubre / Saturday 17 of October

22 h. / 10 pm La Fontana, Espai Jove de Gràcia, Gran de Gràcia, 190 – 192

CATALÁ

El treball en progrés a dues bandes de Ramon Calduch i Mireia Tejero (i resident de Gràcia Territori Sonor aquest 2009) és una investigació truculenta i plena d’humor negre sobre les diverses manifestacions de la por i l’angoixa. Una recerca que dóna sortida a les pulsions i a les malaltisses companyonies que forjem sempre amb el plaer i el dolor. El divà d’aquests particulars psicoanalistes es nodreix d’una maquinària terapèutica completa i complexa: instruments (saxo, baix, guitarra), gravacions manipulades, imatges distorsionades, samplers, síntesis i veus. Després d’aquesta descàrrega, el contacte amb la dimensió desconeguda serà un autèntic viatge de plaer.

CASTELLANO

El trabajo en progreso a dos bandas de Ramon Calduch y Mireia Tejero (y residente de Gràcia Territori Sonor en 2009) es una investigación truculenta y llena de humor negro sobre las distintas manifestaciones del miedo y la angustia. Una búsqueda que da salida a las pulsiones y a las afinidades enfermizas que forjamos siempre con el placer y el dolor. El diván de estos particulares psicoanalistas se nutre de una maquinaria terapéutica completa y compleja: instrumentos (saxo, bajo, guitarra), grabaciones manipuladas, imágenes distorsionadas, samplers, síntesis y voces. Después de esta descarga, el contacto con la dimensión desconocida será un auténtico viaje de placer.

ENGLISH

This twofold work-in-progress by Ramon Calduch and Mireia Tejero (and resident at Gràcia Territori Sonor this year) is a truculent exploration of different manifestations of fear and anguish, full of black humour. Research into the dark urges and drives we always forge with pleasure and pain. This psychoanalyst’s couch comes with comprehensive, complex therapeutic machinery: instruments (sax, bass, guitar), manipulated recordings, distorted images, samplers, syntheses and voices. After this storm, contact with unknown dimension will be a real pleasure trip.

QA’A 

Barcelona

dissabte, 17 d’octubre / sábado 17 de octubre / Saturday 17 of October

23 h. / 11 pm La Fontana, Espai Jove de Gràcia, Gran de Gràcia, 190 – 192

CATALÁ

La festa de cloenda del LEM d’aquest any té una màgia egipcíaca: a Faraón el segueixen QA’A, la revelació de l’Off del 2007 i residents al 2008, que ara es presenten consumats i amb un disc sota el braç, Chi’en, enregistrat per Zlaya Hadzich i produït per Victor Hurtado amb la col·laboració de Hans Jocahim Irmler, de Faust. Remenant als estrats de la psicodèlia i del kraut rock, la música de QA’A és una espiral que s’ageganta i s’enriqueix com un mantra: bulliciosa, hipnótica i també lírica, la seva proposta ha assolit un grau de solidesa inqüestionable que promet desplegar-se aquesta nit sense un sol instant de concessió. Els déus poden dormir tranquils: el llinatge està garantit.

CASTELLANO

La fiesta de clausura del LEM de este año tiene una magia egipcíaca: a Faraón le siguen QA’A, la revelación del Off 2007 y residentes durante el 2008, que ahora se presentan consumados y con un disco bajo el brazo, Chi’en, registrado por Zlaya Hadzich y producido por Victor Hurtado con la colaboración de Hans Joachim Irmler, de Faust. Hurgando en los estratos de la psicodelia y del kraut rock, la música de QA’A es una espiral que se agiganta y enriquece como un mantra: bulliciosa, hipnótica y también lírica, su propuesta ha llegado a un grado de solidez incuestionable que promete desplegarse esta noche sin instante alguno de concesión. Los dioses pueden dormir tranquilos: el linaje está garantizado.

ENGLISH

This year’s closing party has a distinctly Egyptian flavour: Faraón is followed by QA’A, the revelation of off-LEM 2007 and residents at LEM 2008, who return with a new album under their belt, Chi’en, recorded by Zlaya Hadzich and produced by Victor Hurtado with the collaboration of Hans Joachim Irmler, of Faust. Shaking up layers of psychedelia and kraut rock, QA’A’s music is a spreading spiral that grows richer and richer like a mantra: lively, hypnotic and also lyric, their unquestionably solid offering promises to reveal itself tonight in all its glory. The gods can rest easy: the line of descent is safe.