PHILIPPE FAUJAS

Systeme Sonore XI, una instal·lació sonogràfica

del 4 al 24 d’octubre de 2001

inauguració a les 20 h. 
Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

El LEM obre les seves portes amb una instal·lació d’aquest singular creador francès, artista plàstic en els seus orígens, llicenciat en cinematografia i immers en la creació sonora des de 1990. Ha treballat amb Masaki Iwana, ballarí de Butôh, i ha presentat el seu Sistema Sonor a diversos llocs, com el Museu d’Art Modern de Dublín i el Museu Stubniz d’Hamburg. Systeme Sonore XI està compost per 11 sonografies (sons presentats expositivament, talment pintures o fotografies). Faujas adverteix que no es tracta de música ni d’audio-art. catàleg: Hommage à Joseph Part I 
Voices Of The West 
Untitled 03 
Hommage à Joseph Part II 
What If It Never Stops 
Un Sursaut Dans La Voix 
Une Autre Fois… Peut- être. 
Untitled 02 
Inside The Machine 
Variation Sur Un Thème Chinois 
Untitled 01

CARL STONE

USA

4 d’octubre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Considerat un dels més importants compositors nordamericans actuals, la seva carrera transcorre entre San Francisco i el Japó. Els seus estudis de composició amb Morton Subotnick i James Tenney el van portar a dedicar-se exclusivament a la música electrònica a partir de 1972. Més tard, la seva música recorrerà durant diverses dècades tots els continents, fins que el seu progressiu apropament a Orient el porta a col·laborar amb Yuji Takahashi, Kazue Sawai, Michiko Akao i Otomo Yoshihide, entre d’altres, i també amb Stelarc i Z’ev. Ha obtingut nombrosos premis i encàrrecs a diferents països. La música de Carl Stone està dotada d’una excepcional sensibilitat, conté plans successius que de vegades evoquen o enclouen paisatges sonors i en ocasions creixen en espirals d’inesperada abstracció. Stone és una pedra angular de les noves músicas arreu del món, un artista imprescindible, popular i alhora avançat, diferent i excepcional, que ha publicat els seus discs en una llarga llista de companyies de tot el món.

CHRISTIAN WOLFARTH

5 d’octubre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça Rius i Taulet, 2

Diplomat en cuina als 70, alumne distingit de Billy Brooks a la Swiss Jazz School de Berna i de Pierre Favre al Conservatori de Lucerna en dècades successives, Wolfarth és un dels escassos músics que reuneix tanta sensibilitat com tècnica i que aprofundeix en les possibilitats expressives de la percussió, la qual dota de dimensions poc habituals. La seva exploració és hipnòtica, profunda, molt física en alguns moments i mental, matemàtica, en d’altres.  Col·laborador habitual amb ballarins, en la seva discografia destaquen els noms d’alguns partenaires de luxe, com Hans Koch, Evan Parker, Paul Lovens, Albert Mangelsdorff, Alex von Schlippenbach i Günter Müller.

COLECTIVO HISPANO-SUIZA

5 d’octubre de 2001

22h 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Nascut en una trobada entre músics i artistes visuals l’abril del 2000 amb l’objectiu d’experimentar amb l’espai sonor, aquest afortunat col·lectiu binacional s’ha consolidat al voltant de Jesús Turiño (baix, loops), Jan C. Schacher (sons digitals max/msp) i Pelayo F. Arrizabalaga (tocadiscs, instruments de vent) per produir una música energètica i densa, en la línia més avançada de l’actual improvisació europea, on instruments acústics tractats, elements lo-fi i fonts digitals es combinen orgànicament en extenses peces sempre canviants que tot sovint ens fan pensar en noms com Can i Faust, però que ens remeten infal·liblement al present més actual.

ELI GRAS

Barcelona

5 d’octubre de 2001

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Cofundadora del llegendari Obmuz (juntament amb Alain Wergifosse i Quicu Samsó), Gras (baix, guitarres trucades, joguines, instruments inventats i altres artefactes) és una creadora amb un ric llenguatge personal que compta amb una trajectòria que va des de la música grega al funk, tot passant pel pop i el minimalisme, fins a instal·lar-se en l’ampli món de la improvisació, del qual se serveix per articular un discurs de sensacions essencials (animista, com a ella li agradar dir, respecte als objectes sonors). Un món que aquesta artista també ha reflectit encertadament en la seva producció tant videogràfica com literària.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

Un cop més, la col·laboració entre la Banda Municipal de Barcelona i el LEM oferirà alguns dels moments més suggestius del Festival. Enguany són tres els compositors que han treballat per a aquest projecte anual, que arriba a la seva tercera edició. Com en anteriors ocasions, la trobada enriquidora entre la poderosa potència del vent de la Banda i la imaginació de músics tremendament originals farà saltar espurnes. I per primera vegada, lluny del fred i de l’humit aire de la tardor, en la comoditat de l’Espai.

KOJI ASANO

6 d’octubre de 2001

22h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

“Fairies In The Wardrobe” (estrena) Aquest creador és conegut principalment al nostre país per la seva activitat electrònica, que en el 2001 ha tingut un moment culminant amb l’aparició del seu excel·lent quàdruple cd The Last Shade Of Evening i el posterior Quoted Landscape (Solstice records). Amb tot, l’activitat d’Asano com a compositor ja va mantenir fructíferes relacions amb la música de cambra en el projecte “Megapoles” de Bruno Letort, que el Smith Quartet va estrenar a París el 1999. Aquest cop, Koji treballarà per a 60 instruments: Inquietants atmosferes i saviesa oriental per a banda simfònica.

PASCAL COMELADE

“L’argot du bruit”

6 d’octubre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Comelade no es va resistir en el passat a compondre per a formacions que no es valien precisament de les joguines, i també va realitzar adaptacions, com la d’algun mític títol del rythm & blues posat en fanfara amb una energia sorprenent. Aquesta faceta del compositor té el seu punt culminant en l’estrena de L’argot du bruit per vuit bandes (150 músics) l’1 de maig de 1999 a Ceret, la mateixa peça que interpretarà la Banda Municipal en aquest encontre 2001: una nova oportunitat per trobar-se amb el món d’aquest creador de somnis lúcids en un format de la seva activitat totalment nou a la ciutat, per al que ha comptat amb la col·laboració de Jakob Draminsky.

PELAYO ARRIZABALAGA

Laredo

6 d’octubre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

“Pieza giratoria” (para banda sinfónica , electrónica y tocadiscos)   (estrena) 
1er. movimiento: El Antra 
2º movimiento: Máquina 
3er. movimiento: Mesa que gira dedicada a Jep Nuix. Ja fa bastants anys que aquest incansable agitador sonor desenvolupa la seva activitat en l’escena electrònica suïssa sense desempallegar-se dels seus instruments de vent. Membre fundacional de Clónicos, és un dels integrants del FMOL Trio, formació en la qual inverteix bona part del seu enginy. Improvisador, compositor de gran sensibilitat, col·laborador inesgotable en un munt de projectes, recentment ha escrit per al contratenor Luiz Alves da Silva i ha estrenat música simfònica amb la Kadetten Orchester de Zug.

JOAN SAURA

Barcelona

6 d’octubre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Si bé la faceta com a improvisador i samplerista de Saura és la més coneguda en l’enotrn barceloní a través del Trio Local, les seves intervencions en solitari o les innumerables col·laboracions que manté, el seu treball compositiu per a dansa i bandes sonores és extens i subjugant. I la possibilitat d’assistir a l’estrena d’una composició seva per a banda simfònica esdevé sens dubte un atractiu més per a aquesta nit de vents i metalls.

UN CADDIE RENVERSÉ DANS L’HERBE

Barcelona

6 d’octubre de 2001

24 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Un dels molts noms sota els quals s’amaga Dídac P. Lagarriga, un dels pocs artistes barcelonins que ha aconseguit creuar fronteres discogràficament en successives ocasions i que ha realitzat diverses gires al continent americà (cal destacar la seva col·laboració amb el poeta Edwin Torres), a base de la trobada casual entre dada i la electrònica, en un ambient sovint “lounge”. El fundador de l’interessant i precursor segell Mínim i d’ooze.bâp té a càrrec seu la primera sessió de dj del festival.

BELMONDE

València

18 d’octubre de 2001

22 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

Amb prou feines dos anys separen la creació d’aquest projecte per David Cobas (Vigo, 1975) i Borja Flames (València, 1975) dels excel·lents resultats que presenten les gravacions que en format promocional han fet circular el grup. L’experiència de tots dos durant cinc anys, tant en composició com en directe, els ha permès crear un llenguatge musical propi, perfumat de Mediterrani i proper a la banda sonora. Un món íntim i exquisit que ara, amb el suport de més músics, es presenta en directe. Novetat per degustar sense dubtar-ne ni un moment.

STEFAAN VINCKEVLEUGEL

18 d’octubre de 2001

23 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

Enigmàtic, considerat un talent independent que no encaixa en cap corrent. Inclassificable, amb un peu a la música tradicional i un altre en l’ús extremadament subtil de la tecnologia, aquest poeta que ha estat comparat amb Brel se serveix de la llengua flamenca per crear un univers tragicòmic, farcit de miniatures surrealistes de vegades perdudes en un món d’amor i dolor, fet de cançons, poesia i retalls instrumentals on s’esbatussa la seva ànima. Ni els seus llibres, ni els seus discs, ni el seu discret directe teatralitzat han passat mai per Barcelona. Un oportunitat única.

CYRIL LEFEBVRE – JOSEPH RACAILLE – JEAN PIERRE ARNOUX

19 d’octubre de 2000

22 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

L’increïble Cyril Lefebvre (home-orquestra ; ¿algú recorda els seus excel·lents concerts dels 80?) arriba a Barcelona acompanyat de Joseph Racaille, un dels músics més sensibles i interessants del país veí (¿recordeu ZNR, al costat d’Hector Zazou?), amb l’ajut de Jean-Pierre Arnoux a la bateria. Membres de l’Ukelélé Club de París des de 1982, coneixedors dels cants hawaians tradicionals, de cançons exòtiques i melodies tan populars així com sàvies, mags de les músiques populars i tradicionals, aquest és un trio de luxe per a un concert que feia una colla d’anys que esperàvem. Benviguda a la llegenda.

RYO CO.

19 d’octubre de 2001

23 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

Nascuda a la selva tropical fa 61 anys, filla de mama Melange, la petita Ryo Co. no va rebre una educació normal. Va desenvolupar el seu interès pel so per mitjà de les seves sampling-aventures amb els seus amics animals a la selva. Fa cinc anys, va oferir el seu talent musical al gran fum i, després d’una gira pel circuit de karaoke, es va convertir en enginyera de so. Així comença la biografia de Ryo Co., una de les propostes més fresques i interessants del Londres elctrònic, avalada pels millors clubs i per Exposure Magazine, amb qui, des del seu segell Melange, produeix un mun d’activitats, tant directes com sessions. Descoberta imprescindible.

GAMES ADDICTION

Guadalajara

20 d’octubre de 2001

21 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

O com algú es troba el 1996 amb les regnes d’un programa en una ràdio local i combina l’experiència del vinil amb l’apropiació, els excedents sonors de la PlayStation i el software avançat, per arribar l’any 2000 a formular aquest projecte de manipulació total, on lo-fi i hi-fi es relacionen a través de la filosofia de l’error.

XMARX

Barcelona

20 d’octubre de 2001

23 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Preparats per a una sessió suburbana: com sempre, provocativa, desmitificadora, plena de contrastos, d’aquest manipulador de gèneres capaç de la més subtil ironia alhora que “atomesferista” de sorpreses cultes i minimalisme gòtic.

DISKONO

26 d’octubre de 2001

22 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Proposta iconoclasta, underground electrònic casolà i altes dosis d’ironia és la targeta de presentació d’aquest jove col·lectiu multidisciplinari. El seu projecte “Physical Remix” qüestiona des dels mitjans tradicionals de reproducció, composició i exposició del discurs musical fins al model de l’artista com a geni solitari. La seva instal·lació-concert contempla des de l’apropiacionisme fins a la manipulació de vinil en clau terrorista. Una llarga quantitat de convidats nacionals i internacionals en les seves remescles de “WoW” n’avala el resultat.

MANEL PUGÈS

Barcelona

26 d’octubre de 2001

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Ens trobem amb un dels personatges clau i sovint obscurs que sustenten en bona mesura la creació barcelonina. Bateria i guitarrista de bandes maleïdes, absurdes i premonitòries a finals dels 70, deriva cap a l’elèctrònica amb el projecte Mohochemie durant els 90 , per desenvolupar més tard la seva activitat en solitari o col·laborar amb el poeta Enric Casasses i la pintora Stella Hagemann. Les atmosferes derivatives i fortes de Pugès-Ulf Yong projecten un univers sonor personal i màgic que cal conèixer.

STEVE BUCHANAN

USA

27 d’octubre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

L’inventor del “dental floss”, amb el qual la guitarra elèctrica sona “com si un esquadró de plats voladors bombardegés la terra”, i del “balance”, un sistema perquè un saxo alt soni com cent, és un dels solistes més intel·ligents i divertits que l’escena novaiorquesa dels 80 ha donat a conèixer. La seva llista de col·laboracions inclou noms com Derek Bailey, Tom Cora, Zeena Parkins, Fred Frith i Bill Laswell. Un multi-instrumentista i excel·lent ballarí, que constitueix tot un luxe en el programa d’enguany.

MEI

València

27 d’octubre de 2001

22 h. 
Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Aquest és un projecte conduït per Joan Martínez Amenedo, que apunta en diverses direccions: treball musical electrònic, creació de vídeo i imatge i performance. En successives etapes de creació, Mei ha passat pel festival Observatori, el Centro Reina Sofía, trobades amb videojockeys, cicles i clubs mítics, com el Radar. A Barcelona encara queda per descobrir la feina de qui ha aconseguit convertir Bach en plunderphonics.

ARSONAL SYSTEM

Barcelona

27 d’octubre de 2001

23 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

El centre per a la difusió de les arts sonores, Arsonal manté relacions amb un centenar de segells d’arreu del món especialitzats en art sonor, art radiofònic, paisatges sonors, electrònica.. El seu director, Ferran Cuadras, al capdavant, proposa un viatge per a l’oïda sens dubte irrepetible.

ROVA SAXOPHONE QUARTET

USA

8 de novembre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Des que aquesta imprescindible formació es va fundar el 1977 a la badia de San Francisco, s’han succeït treinta gires mundials i el reconeixement i l’aclamació general per a un projecte que parteix del free jazz post-bop per situar-se en un territori musical esplèndid: una trobada còsmica entre totes les músiques actuals, un quartet de saxos que pot sonar com una orquestra de jazz, un grup de cordes o una orquestra de percussió africana… Bruce Ackley, saxo soprano; Steve Adams, saxo alt; Jon Raskin, saxo baríton; Larry Ochs, saxo tenor, la formació actual, han col·laborat amb els músics més interessants del panorama mundial. Rova ha estat convidat a events tan dispars com la Dokumenta de Kassel o el 30è aniversari de l’Ascension de Coltrane a San Francisco. Tota una lliçó de llibertat i amplitud musical.

concert coproduït amb el Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona, el Festival Improvisa i Ressons

LÊ QUAN NINH – MARTINE ALTENBURGER – NUNO REBELO – VALÉRIE MÉTIVIER – MARÍA MUÑOZ – PEP RAMIS

9 de novembre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Un encontre d’aquestes característiques no es pot resumir en tan poc espai: tres músics de l’envergadura del genial percussionista Lê Quan Ninh, la experimentada violencellista Martine Altenburger i el sorprenent guitarrista Nuno Rebelo es lliuren a una sessió d’improvisació amb aquests interessantíssims coreògrafs: la francesa Valérie Métievier i els catalans Pep Ramis, Maria Muñoz (fundadors de la companyia Mal Pelo). És probable que hi ocorrin moltes coses, a l’escenari de l’Espai, i que bona part no s’hagin esdevingut mai encara…

concert coproduït amb el Festival Improvisa

FEEDBUG

Barcelona

9 de novembre de 2001

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Projecte unipersonal d’Álex Alarcón, guitarrista que va passar de processar el so de l’instrument a interessar-se específicament pels propis processadors. D’aquí a la síntesi digital FM i a la creació d’estructures a partir de fonts sonores avariades. Aquest manipulador, el bagatge del qual va des de la música experimental alemanya dels 70 fins al “microscopic-sound”, defensa la instantaneïtat del directe i rebutja l’ús d’ordinadors.

TRIO LOCAL – CONSTANZA BRNCIC

Barcelona

10 de novembre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Agustí Fernàndez (piano), Joan Saura (sampler) Liba Villavecchia (saxos tenor i soprano) formen des del març de 1998 aquest laboratori d’improvisació contemporània, un projecte paral·lel a la seva incansable activitat individual en l’àmbit inernacional. La seva trajetòria com a instrumentistes i compositors, tot sovint compta en el camp de la dansa amb una llarga llista d’importants col·laboracions, com la que es materialitzarà aquesta nit amb la ballarina i coreògrafa Constanza Brncic. Concert coproduït amb el Festival Improvisa.

THE REMEDY (AXEL DÖRNER – SEBASTIAN GRAMSS – MICHAEL GRIENER – MATTHIAS SCHUBERT)

10 de novembre de 2001

23 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Axel Dörner és un dels trompetistes més interessants a hores d’ara en el panorama de la improvisació alemanya. De vocació recent (1991) i deixeble de Malte Burba, ha treballat amb Bruno Leicht, Sven Ake Johanson, Andrea Neuman, Klaus Wagner i molts d’altres, esporàdicament o en formacions com The Streetfighters Quartet i The Remedy, el seu nou projecte.

concert corproduït amb el Festival Improvisa

MGLON

A Coruña

10 de novembre de 2001

22 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

A cavall entre Galícia, Catalunya i Bèlgica, de la seva estada al nord peninsular en conserva cert afany científico-punk de baixa qualitat, així com una gran afició a les cordes. Del seu periple català, dosis d’electrònica i gust per l’experimentació. 
De la seva incursió belga, en neix l’actual projecte, les “composicions en temps irreal”, seqüències de mostres construïdes a partir del cut-up i l’object trouvé, imatges i un subtil sentit de l’humor. Amb: Dr. Xavier Bofill & Dr. Andrés Noarde

TRIO DE IMPROVISACIÓN

Argentina

11 de novembre de 2001

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Gabriel Paiuk és un dels músics més inquiets de l’escena contemporània argentina, la seva trajectòria abraça el jazz, la improvisació, la microcomposició i les bandes sonores, música per a dansa, teatre… En aquesta formació treballa amb Luis Conde (saxo), improvisador que també investiga la música popular llatinoamericana, i amb Diego Chamy, percussionista d’àmplia experiència en els mateixos camps que els seus companys. Concert coproduït amb el Festival Improvisa.

DEREK BAILEY – HISAKO HORIKAWA

11 de novembre de 2001

23 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

La brillant carrera de Bailey, un dels més veterants investigadors en la improvisació lliure, no es pot resumir amb justícia en aquestes poques línies: ens trobem davant d’un creador que de la recerca de la llibertat expressiva n’ha fet un estendard sota del qual s’hi han acollit bona part dels millors músics contemporanis. Ha extret enormes possibilitats de la guitarra i ha creat una veritable escola universal. La ballarina japonesa Hisako Horikawa és una de les figures més importants de la dansa Butôh, fundadora i primera ballarina del Body Weather Laboratory al costat de Min Tanaka, la seva dansa connecta amb l’origen del temps i es comunica a través de la memòria del seu cos en una experiència fascinant. Concert coproduït amb el Festival Improvisa.

THE WALTER THOMPSON ORQUESTRA

USA

16 de novembre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Aquest és el tercer any consecutiu que el creador del sound painting visita Barcelona. Els seus concerts han captivat els qui van tenir la sort d’assistir-hi. La Walter Thompson Orquestra es constituirà un cop més amb músics de la ciutat, que participaran en un workshop previ al concert. Sound painting: un llenguatge de 700 gestos per dirigir improvisacions col·lectives: un luxe avalat pel reconeixement internacional d’aquest extraordinari creador, i un dels concerts més esperats del LEM 2001. Amb:

Agustí Martínez: clarinet 
Guillermo Madrigal: turntablist 
Josep Lluís Redondo: electric guitar 
Josep Maria Balanyà: percussion 
Liba Villavecchia: saxo 
Manel Ortega: double bass 
Miquel Simó: electric bass 
Oriol Vilella: synth guitar 
Pau Torres: sampler

NAD SPIRO

San Sebastián

16 de novembre de 2001

22 h. 
Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

La nova personalitat de Rosa Arruti (Psicópatas del Norte, Tendre Tembles, Mohochemie) va emergir brillantment amb el cd “Nad Spiro vs. Enemigos de Helix”, editat per Geometrik i produït per Victor Sol des de Nova York. Música secreta de guitarres llímbiques que s’enriqueix amb veus, samplings, sintetitzadors… Música de ciència-ficció, missatges xifrats, experimentació… Una compositora excel·lent, probablement més coneguda a Berlín que no pas a Barcelona, ciutats on resideix alternativament.

THE WALTER THOMPSON VOICES ORQUESTRA

USA

17 de novembre de 2001

22 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

El sound painting és un sistema concebut per dirigir no només músics, sinó també  ballarins, poetes, performers… En aquest segon concert, Thompson dirigirà una orquestra de poetes + altres veus de la ciutat. Prepareu-vos, doncs, per a una suggestiva experiència absolutament nova a la ciutat. Amb:

Gerard Altaió 
Francesc Bombí 
Io Casino 
Eduard Escoffet 
Abel Figueras 
Dave Gillis 
Tanja Grass 
Carles Hac Mor 
Elsa Moreno 
Tirso Orive 
Mariona Sagarra 
Arnau Vilardebò 
Ester Xargay 
David Ymbernon 
Nico Roig 
Gustavo Vega 
Andrés García

DEXTER WARD

Pamplona

17 de novembre de 2001

23 h. 
Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

En poc més d’un any, el projecte d’Inés Gurbindo i Aitor Berraondo, batejat amb el nom d’un dels personatges  més inquietants sorgits de la ploma de H. P. Lovecraft, ha saltat de l’anonimat del local d’assaig a l’interès general per part de promotors i premsa especialitzada. Bandes sonores imaginàries, referències musicals no exemptes d’ironia i una paleta sonora tan àmplia com suggerent. Cal descubrir-lo. Amb la col·laboració en directe de Germán (Horthy) Ormaechea i Antonio Monge.

SATIENIANA GRACIENCA

Barcelona

Flauta Travessera: Mercé Miró

Clarinet Sib:  Mateu Ferrer

Saxo Tenor: Victor Bejar

Violí: Pedro Burzako

Violoncel: Teresa Valls


Piano: Helena Igual

Direcció musical:  Doménec González de la Rubia


Actors: 
Jordi Vidal 
Mercé Martínez Estrena

18 de novembre de 2001

12 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Concebuda per Domènec González de la Rubia, compositor, director i musicòleg, i amb el suport de l’agrupació de cambra Diapasón i dels actors Jordi Vidal i Mercè Martínez, aquesta matinal conté prou motius d’interès per no deixar passar l’oportunitat de sortir, com ho faria Satie, a fer una passejada un bonic matí de diumenge hivernal (sense oblidar el paraigües). Es tracta de l’orquestració i adaptació d’una de les peces més sorprenents del compositor francès: la sèrie de miniatures “Sports et Divertissements”, l’estrena d’una altra de tantes composicions de de la Rubia i la seva escenificació teatral (seguint les il·lustracions del llibre original de Charles Martin, per qui Satie composà l’obra, les quals seran projectades). Inclou textos originals de Satie i d’altres d’inèdits.

VITOR JOAQUIM

22 de novembre de 2001

21 h. 
Oniria, Milà i Fontanals, 35

Format com a actor, el 1983 rep el premi a la millor direcció d’actors pel seu film “Subversão” i comença a interessar-se per la síntesi digital. Forma, al costat de Emídio Buchinho, el grup Clã, on combinen música, expressió física i imatge projectada. En anys successius, compon música per a cinema, dansa i teatre, i també per a l’Expo de Lisboa, rep el Primer Premi de la Societat d’Autors portuguesa i edita el seu primer disc: “Tales From Chaos”, primera part de la “Blue Trilogy”,  sota el nom de Free Field. Considerat un dels millors discs experimentals portuguesos de tots els temps, i en el qual col·laboren entre d’altres Carlos Zíngaro i Nuno Rebelo.

CORNUCOPIA

22 de novembre de 2001

22 h. 
Oniria, Milà i Fontanals, 35

Des de 1996, el projecte electrònic de Jorge Castro i Claudio Chea ha anat travessant fronteres fins a despertar un fort interès arreu del món. Des del seu segell-quarter general ecodiscos han produït música màgica i hipnòtica que ha fascinat els europeus. El LEM és una de les etapes de la seva primera gira pel continent, i l’ocasió de gaudir plenament de la seva proposta, que constitueix una interessat i embolcallant experiència audiovisual. La discografia de Cornucopia conté dotze títols que, com és habitual, són completament desconeguts aquí, més una infinitat de col·laboracions internacionals. Una de les sorpreses més esperades del Festival.

concert produït en col·laboració amb el Festival Observatori de València

PASHUPATINATH

Barcelona

22 de novembre de 2001

23 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Pashupatinath: El Temple de Pashupati. Des de les ribes del riu Bagmati, una sessió de música mística, tecno transcendent, massala de Bollywood, dub psicodèlic, Asian Underground i encens sintètic, protagonitzada per l’artífex del programa homònim de Ràdio PICA, veritable catàleg d’electrònica espiritual als 90.

KEPA LANDA

Arizcun

23 de novembre de 2001

20 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

La ciutat de Conca competeix en interès artístic amb el que desperta el seu singular paisatge. Però no només a Conca es troba un dels temples mundials de la pintura abstracta, sinó que la producció sonora d’aquesta ciutat la converteix en centre sònic obligat, per exemple, gràcies a la Facultat de Belles Arts, des d’on Kepa Landa va cofundar al costat de Javier Ariza i José Antonio Sarmiento la imprescindible publicació RAS (Revista de Arte Sonoro). Landa, teòric i artista sonor, presenta en format conferència un panorama de la creació sonora en el laboratori de so de la Facultat de Belles Arts de Conca.

JULIO SANZ VÁZQUEZ

Cuenca

23 de novembre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Des de l’altre excepcional focus sonor de la ciutat, el Gabinete de Música Electroacústica de Cuenca, Sanz Vázquez porta endavant una intensa activitat artística i organitzativa, ja sigui des del programa Ruido Organizado, des de 1990, a Radio Kolor, per a la televisió Red 2000, o bé amb el seu treball docent i teòric (llibre: “Cuenca, 20 años en la historia de la Música Electroacústica”; cd-rom “Recursos Musicales Conquenses”…). Guanyadores de nombrosos premis, les seves obres han estat interpretades a 17 països i publicades en 5 compact discs. L’obra que presenta, en format de vídeo-instal·lació, porta per títol “Espacios sonográficos conquenses” i compta amb la col·laboració literària d’Alejandro Dolz i la pintura de María José Sanz Vázquez.

BRAVIDO

Cuenca

23 de novembre de 2001

22 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Per concloure aquesta nit monogràfica, un dels productes més recents  sortit de la factoria de José Antonio Sarmiento : Francisco José Bermejo, Cristina Paniagua i Javier Álvarez han facturat una carta de presentació (el cd “Transpose [SNSD] Acid”) amb un resultat impressionant: música electrònica popular? art sonor?: energia, continguda de vegades, desbordada en altres moments, textures rítmiques, intensitat sense truc. Un dels més elegants i actuals exercicis sorollistes, lliure, provocador i ple de matisos.

PABLO RECHE

Argentina

24 de novembre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Aquesta nit monogràfica dedicada a l’electrònica argentina s’obre amb la música de Pablo Reche, un laboratori personal que explora el camp electrònic en múltiples plans: un d’emocional, on les textures i els silencis juguen el paper d’enllaços amb la intimitat de l’oient, un altre de desarticulació/articulació del soroll com a element viu, en transformació, una altre més, de dinàmic i sorprenent, on es troba un veritable talent compositiu. Amb el treball d’aquest jove músic, l’electrònica adquireix la texturalitat d’altres músiques més físiques alhora que se submergeix en universos anímics totalment inèdits.

JORGE HARO

Argentina

24 de novembre de 2001

22 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

La multifacètica activitat de Jorge Haro omple la seva biografia de trobades musicals amb totes les disciplines: cinema, televisió, plataformes multimèdia, arts plàstiques, fotografia, i és un dels fundadors de Fin del Mundo, una pàgina dedicada exclusivament a la divulgació de net-art. En la seva activitat estrictament sonora, dissenya concerts acusmàtics i produeix discs que operen en franges múltiples: texturalitat, ambients electrònics, rítmiques perversament discretes, músiques polisèmiques que ofereixen noves escoltes successives i que estan tenyides per la malenònica elegància que es pot degustar en tots els treballs d’aquest artista.

FEDE MONTI

Argentina

24 de novembre de 2001

23 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Durant els nous anys en què ha residit als millors clubs de la ciutat de La Plata, Federico Monti ha pogut exercir una important influència en l’escena musical del seu país i concebre el Burning Group, històrica trobada de dj’s que es fa responsable d’algunes de les millors raves del moment. En el seu pas del techno rítmic a l’experimentació més oberta, alguna cosa hi té a veure el seu encontre amb Pablo Reche, amb qui ha gravat recentment.

LAPTOPLESS URQUESTRA

Barcelona

30 de novembre de 2001

21 h. 
Saló d’Actes de la Seu del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Concebuda com una situació sonora tan sols realitzable en públic, de durada variable i intensitat de realimentació, aquesta formació de nombre també variable creada per Alain Wergifosse, Elisabet Gras, Ferran Fages, Francesc Diaz-Melis, Jesús Brotons, Miquel Ibáñez i Rosa Arruti es converteix en tot un compendi de les diverses estratègies sonores urbanes de l’últim lustre a Barcelona i planteja la improvisació electrònica instantània com a festa de protagonismes intercanviables i recursos múltiples, per la qual l’espectador pot desplaçar-se, entrar, sortir i entrar-hi de nou. Tot lleugerament tenyit d’aquest peculiar humor barceloní que podem detectar en el nom de la formació. Amb:

ALAIN WERGIFOSSE – ALBERT GIMENEZ – ALFREDO COSTA MONTEIRO – ELISABET GRAS – FERRAN FAGES – FRANCESC DIAZ i MELIS – IGOR DANIEL – JAKOB DRAMINSKY – JESUS BROTONS – JORGE C. PORTER – RUTH BARBERAN

PHIL LINK

Terrassa

30 de novembre de 2001

22 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

La nit del divendres conclou amb una sessió doble monogràfica dedicada al col·lectiu Exòtica Club de Terrassa. En primer lloc, “Disturbios o la inconsciencia del stress”, projecte de Phil Link que reflexiona en clau electrònica sobre el punt on l’espontaneïtat s’uneix a la pressa per produir eines creatives. Sintetitzador, plats, cd’s i ordinador per a un projecte la funció del qual mai no es projecta des de les expectatives de l’inici.

BANDING

Sabadell

30 de novembre de 2001

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Alterego de Parabolic, presenta el seu nou projecte “Faktoría”. Qui també es fa anomenar T.I.K., s’allunya de la música elaborada i fosca del seu darrer cd “Post” per mostrar la seva faceta més minimalista i escapar de les estrictes grapes de la computadora i explorar altres màquines més senzilles i alhora més versàtils. Per a aquells qui van gaudir del concert de Parabolic al LEM 2000, una oportunitat de veure “l’altre costat” i, per als seguidors de Exòtica Club, una possible oportunitat que ambdós músics tanquin la nit conjuntament.

ELECTROCUGAT

Zaragoza/Barcelona

1 de desembre de 2001

22 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

En escassos mesos, un disc “Visconti con hielo” ha posat en alerta a tots aquells qui esperen que succeeixin coses diferents en la música popular espanyola i el nom d’Electrocugat en boca de molts, fins i tot sense haver pogut escoltar-los. Hem cregut imprescindible poder cloure el festival amb l’hedonisme i el desencongiment d’aquest trio tan poc introspectiu com glamourós. Lounge refrescant que no és només això, samplers que no només substitueixen orquestres i la veu de Paula Mori. Feliç festa.

ATÚN

Ayora

1 de desembre de 2001

24 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8

Atún, aquesta vegada sense Olivas, l’home dels plats i moltes altres coses a Babel Agatha, el grup resident enguany a Gràcia Territori Sonor, tanca la festa que clou el festival. Per als qui no el va poder escoltar al Sónar i per a tots aquells que aquesta nit estiguin amb nosaltres acomiadant el LEM 2001.