ZULO BELTZA

Bera de Bidasoa

30 de setembre de 2000

20h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Xabier Erkizia i Mikel Etxegarai integren aquest projecte multimèdia que incorpora elements sonors i visuals, videoinstal·lació i música en directe. La seva col·laboració es remunta a una dècada, amb projectes de rock improvisat com Gutariko Bat o Exxon Valdez. Així mateix, són membres itinerants de la mítica formació postindustrial francesa Voodoo Muzak, amb la qual han enregistrat i anat de gira l’any passat. Compten des del 1997 amb una àmplia discografia, editada a través del segell Amanita. Zulo Beltza és potser el més ambiciós dels seus projectes, amb un important component audiovisual i una clara voluntat de crear un espectacle complet, un discurs global i multidisciplina

NEO KINOK

Barcelona

30 de setembre de 2000

21h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Daniel G. Miracle ha concebut els textos, la música i les imatges d’aquesta videoinstal·lació i presentació performàtica d’un nou model de canal temàtic de televisió independent anomenat NK TV filMINDustries, basat en el llenguatge audiovisual neokinok filmtechnik. Edició en directe d’imatges i sons, de ritmes mètrics i seqüències aleatòries. Una mirada crítica sobre la presumpta visió objectiva de la realitat que compta amb un concert audiovisual DGM (Sindicat de la Imatge) amb la soprano Olga California i la participació de la coreògrafa i ballarina Olga Mesa. En l’apartat audiovisual, Rafael Pérez completa l’staff. Una producció de Neokinok TV i Fractal B. Institut.

URBANO MISTICA AMPLITUDE + GINSENG

Berlín

30 de setembre de 2000

22h. 
Centre Cultural – Mediateca de la Fundació “la Caixa”, passeig Sant Joan, 108

Una proposta diferent de concert. El duet UMA, proveït d’instruments electrònics, investiga, dins d’un procés de composició oberta i mòbil, possibles mutacions de la realitat que combinen el treball visual de Ginseng basat en el videosampling, reciclen in continuum el seu propi moment musical, i creen moments d’especial intensitat i atmosfera, que adquireixen un estranya poesia, resultat de la creació de loops aleatoris, com si es tractés d’objects trouvés. Imatges en mutació gràcies al found-footage, que creen noves atmosferes elèctriques. Una de les propostes més interessants que l’escena audiovisual berlinesa ha produït en el darrer any.

THE WALTER THOMPSON ORCHESTRA

Nova York

7 d’octubre de 2000

21.30 h. 
Auditori del Centre Cívic de la Sedeta, c/ Sicília 321

La seva presentació a BCN va ser un dels moments més àlgids del LEM 99 i una veritable sorpresa per a tots els que hi van assistir. Premiat i reconegut a tot el món com un dels noms més importants de la música improvisada contemporània, Thompson és el creador d’un extraordinari llenguatge (sound painting, de més de 600 gestos) que permet expressar-se col·lectivament a músics, ballarins, poetes… i fins i tot al públic. De la seva estada a BCN, aquest singular director va extreure’n una conclusió: la formació ideal de la Walter Thompson Orchestra podria trobar-se en aquesta ciutat, i aquesta formació, millorada i ampliada, porta un any esperant-lo per a fer aquest concert que de ben segur, serà únic i irrepetible.

Walter Thompson, direcció.  Dani Figueres, guitarra espanyola. Anna Subirana, veu. Maddish Falçoni, acordió. Imma Udina, saxo. Betel Martínez, bateria. Jakob Draminsky, saxo i clarinet baix. Anuska Moratxo, saxo. Mark Cunningham, trompeta. Ruth Barberan, trompeta. Eduard Escoffet, poesia. Oriol Vilella, guitarra. Pau Torres, guitarra. Manolo López, contrabaix. Josep Lluis Redondo, baix. Mireia Torrent, dansa. Ina Dunkel, dansa. Olga Tragant, dansa. Oriol Rossell, plats.

BOB OSTERTAG

Alburquerque

10 d’octubre de 2000

22h. 
Teatre de l’ACIDH, Milà i Fontanals, 49

Ha recorregut tot el continent americà, Europa, Àfrica, Japó i l’antiga Unió Soviètica amb la seva paleta creativa, que incorpora des de les unitats de generació electrònica de so fins a l’ús d’enregistraments, globus d’heli o gravadores manipulades. Ha compost música per a formacions com el Kronos Quartet. El seu ús heterodox dels sistemes de sampling el converteixen sens dubte en un pioner d’aquests mitjans,a més d’haver generat una gran influència en altres artistes, per la qual cosa se l’ha arribat a considerar un dels ideòlegs clau de l’actual moviment apropiacionista. Onze enregistraments publicats des que era una figura emergent del downtown a Nova York i treballava amb Anthony Braxton, poden acreditar la solvència artística d’aquest creador, imprescindible per a comprendre la música d’aquest final de segle.

ORIOL ROSSELL

Barcelona

10 d’octubre de 2000

23.30 h. 
Mi Bar, Guilleries, 6

Prové del món del guió i la direcció cinematogràfica, tot i que és més conegut a la nostra ciutat per la seva incansable tasca de divulgació de les “altres” músiques a la premsa i la ràdio especialitzades, que l’ha portat a prodigar-se en sessions com a discjòquei i a desenvolupar un projecte d’improvisació amb la ballarina Constanza Brncic o participar en el darrer disc de Mark Cunningham. En l’actualitat ha conclòs la posada en marxa del seu propi projecte editorial, Hz, una ambiciosa publicació que potser representa el primer intent seriós a Barcelona per donar a conèixer textos clau de l’entorn de les noves músiques. En qualsevol cas, la seva serà una sessió de qualitat assegurada.

ZANSTONES

Palo Alto

19 d’octubre de 2000

21h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

L’explorador sònic Zan Hoffman no havia tornat a l’Estat espanyol des de 1993, quan ens va visitar de gira amb Francisco López. Incansable experimentador, la seva producció supera els 500 enregistraments, un tour de force creatiu que ha donat els seus fruits amb el projecte Zidsic, dedicat a la difusió del material produït en el seu laboratori de Louisville. El seu meticulós treball amb les tècniques del collage i del sampler es desenvolupa a partir dels anys vuitanta i, tot i que comença sent deutor tant d’Esplendor Geométrico i Einsturzende Neubauten com de John Cage i David Tudor, adquireix una personalitat única impregnada d’un sentit de l’humor realment especial.

NILO GALLEGO, OSCAR DE PAZ, IÑAKI RIOS

Leon – Bilbao

19 d’octubre de 2000

22h. 
La Sal de Gràcia, c/ Tordera, 42

Oscar de Paz construeix, i la seva acció genera soroll. Nilo Gallego actua a sobre d’aquesta construcció, i aquesta actuació genera soroll. Iñaki Ríos capta els fragments de soroll i genera so. A partir d’aquesta idea bàsica s’articula el projecte plps/nbld te invita a un chino, un concert-instal·lació que constitueix una sorprenent intervenció en l’espai protagonitzada per l’inventor del genial concert d’ovelles realitzat l’any 1999, la repercussió del qual s’ha fet sentir a tot l’Estat. Gallego i De Paz van començar a treballar junts a la companyia La Danaus. La multidisciplinarietat del primer i el treball plàstic del segon es troben, per oferir aquesta intervenció, amb l’experiència com a músic i productor de Ríos, que aquest any ha rebut classes d’Elliot Sharp i DJ Spooky.

YVES CERF – CAROL OSSIPOW

Ginebra

20 d’octubre de 2000

21h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Saxofonista, descobridor de ready made electrònics i fascinat per les cultures andines, el perfil musical de Cerf, un dels pilars creatius de La Fanfare Du Loup, és com a mínim variat, i la seva trobada amb l’artista plàstica Carol Ossipow dóna com a resultat un nou plec dimensional que porta el nom d’Éphémérides, un projecte de concert dins d’una exposició, o d’exposició dins d’un concert, que recull elements quotidians de l’entorn en què es produeix i són manipulats. Ossipow treballa amb la premsa, Cerf amb la ràdio, ambdós fan una relectura de l’actualitat corresponent al dia de la performance, Així, el camí que recorren junts marca etapes en què memòria col·lectiva i memòria privada entren en connivència.

XVM

Ginebra

20 d’octubre de 2000

22h. 
Pati de la Seu del Consell del Districte de Gràcia, plaça de Rius i Taulet, 2

Estranys paisatges sonors per a objectes i monuments arquitectònics (Niemeyer, Prampolini, Hadid) – evocadors de treballs atípics dels primers pioners de la música electrònica, entre la nostalgia i l’espant. Música impregnada d’emocions d’aquest creador que descarta la composició per ordinador perquè li recorda massa la composició dels horaris dels ferrocarrils.

MOUSEDOWN

Barcelona

20 d’octubre de 2000

23.30 h. 
Mi Bar

Es va donar a conèixer en el primer Muted i després de passar pel Sónar 98 es va convertir en el primer turntablist local que rebia una crítica molt positiva de Wire. Els dos anys següents els ha dedicat a fer una gira per diferents locals de la ciutat amb dos acompanyants d’excepció, Jakob Draminski i Koji Asano, amb un projecte d’improvisació molt suggestiu que alterna amb les prestacions del seu alter ego Mouseup. Dins d’aquesta faceta, com a resident de La Sal de Mataró, ha pogut compartir cabina amb noms que van de Mixmaster Morris a Monolake.

El LEM canvia de barri i es desplaça durant dos dies al convent de Sant Agustí per proposar tres formacions, encara de curta existència, però que representen magníficament “l’estat de la qüestió” de la que podríem anomenar “nova música mediterrània”, tres visions que s’integren en el programa UTOPIES / DISTOPIES i que obren sense complexos les portes que comuniquen la música popular de demà amb les influències d’ara mateix sense renunciar al context geogràfic en què es produeixen. (Per a més informació, vegeu el programa de “Visions de Futur, Utopies/Distopies”.)

BABEL AGATHA

València

27 d’octubre de 2000

22 h. 
sala noble del Convent de Sant Agustí, c/ Comerç 36

A la manera d’una moderna tribu de mags, aquest nombrós col·lectiu d’artistes es desplaça amb totes les eines necessàries per a realitzar el seu modern ritual: imatges en projecció, llum, músiques i ambients sonors, tot oficiat pels seus creadors, que bombardegen l’espectador amb estímuls que van adquirint formes cícliques, instal·lant-se en les nostres ments fins que creen la sensació de trobar-te dins d’una cerimònia, d’haver-te submergit en un ritual eleusíac del qual potser sortiràs transformat i, en tot cas, mai indiferent.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

LE CIEL AFÒNIC

Mallorca

28 d’octubre de 2000

20.30 h. 
claustre del Convent de Sant Agustí c/ Comerç 36

En aquest trio abunden les idees: n’hi ha més de tres, i de ben segur que el seu nombre total segueix una proporció oculta, una escala diferent que s’aplica al so tant com a la construcció que el grup realitza amb aquest so. Una música que pot partir de la improvisació tant com de les petites espurnes d’un folklore imaginari que ens recorda mitologies que mai hem conegut. Música evolutiva amb regust de misteri, d’aquell art que de vegades sabem com està fet, i d’altres ens sembla impossible que estigui fet per humans.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

LE DIABLO MARIACHI

l´Hospitalet

28 d’octubre de 2000

22 h. 
claustre del Convent de Sant Agustí c/ Comerç 36

Amb aquest concert acomiadem la “residència” que Le Diablo Mariachi ha mantingut enguany al LEM. Per tant, poc més podem afegir a tot allò que s’ha dit d’una de les bandes més completes i generadora d’un imaginari desbordant, ple de situacions surrealistes i viatges que duren cançons que són mapes per recórrer cels estelats i ciutats que cremen sota la lluna, tristeses climàtiques i desbordaments energètics, contes urbans de fanfares que toquen en mercats i platges sicilianes.

concert produït en col·laboració amb el Centre Cívic Convent de Sant Agustí

BIG HAIR

Londres

3 de novembre de 2000

20 h. 
Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia, c/ Sol, 8

Harry Dawes amb el theremin, trombó i electrònica i Victor Nicholls amb el baix fretless, e-bow i electrònica, creen una música a mig camí entre el jazz, una forma molt especial de lounge, el funk i la improvisació. Tots dos es van trobar el 1981 dins del grup Scarp, que va obtenir l’any 1994 la Medalla d’Or de la Indústria Discogràfica Francesa al millor disc de world music de l’any. El 1987 van crear Big Hair i, certament, la seva música escapa d’aquestes etiquetes per suggerir un món sonor d’una riquesa i versatilitat que sorprenen: les sonoritats de ciència-ficció del theremin i una no oculta devoció per Burt Bacharach tenen la capacitat de transportar l’espectador a territoris emocionals mai explorats.

VON MAGNET

Paris

3 de novembre de 2000

21 h. 
Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia,  c/ Sol, 8

Música electrònica, teatre, interacció escenogràfica amb l’espai i el públic, instal·lació de vídeo, humanomàquia i un profund interès pel flamenc van reunir actors, artistes plàstics, compositors, bailaoras i guitarristes alrededor de Phil Von, el 1985 a Londres. Així naixia Von Magnet, col·lectiu multinacional, i un primer muntatge, El sexo sur-realista. Esdevingut companyia itinerant, el grup no va deixar d’anar de gira per Europa actuant tant en fàbriques, com en esglèsies, com en espais dels circuits de rock o techno, amb nous muntatges sempre acompanyats de la corresponent edició discogràfica: Computador, Flamenco Mutants, El Grito, Mezclador, Stalker, fins al seu projecte actual, El Planeta, el seu treball més important. Factoria per la qual han passat nombrosos creadors de totes les disciplines, Von Magnet necessita de moltes més línies de les que ens permet aquest espai, per explicar per què és un referent inel·ludible del que actualment s’anomena “espectacle total”.

GERT–JAN PRINS

Ijmuiden

3 de novembre de 2000

22.30 h. 
Galeria Metropolitana de BCN, c/ Torrijos, 44

Els inicis de la seva carrera es poden situar en el que s’anomena free jazz industrial dels vuitanta. Però per a aquest improvisador, l’etiqueta es va quedar ben aviat curta. Prins ha desenvolupat un camí que investiga les possibilitats del soroll tant com un univers polirítmic propi, acolorit amb els etherloops, electrònica analògica procedent de les ones de ràdio, i que utilitza tant en directe com a les seves instal·lacions sonores. Treballa regularment a l’STEIM (Studio for Electro-Instrumental Music) a Amsterdam i manté nombroses formacions estables, entre les quals destacariem el trio amb Misha Mengelberg i Mats Gustafson, o l’United Noise Toys amb Anne La Berge, reflectits, com altres projectes seus, en una extensa discografia.

ENRIC CERVERA

la Selva de Mar

4 de novembre de 2000

21 h. 
Auditori del Centre Cívic de la Sedeta, c/ Sicília, 321

Si hi ha un músic el treball del qual hagi sigut tan seminal per a l’actual escena improvisada barcelonina com injustament oblidat, aquest és Enric Cervera. Però seria un error tractar de circumscriure el seu camp creatiu a la música improvisada. Cervera ha desenvolupat un món poètic que no ha dubtat a servir-se tant de la composició com de l’electrònica, del treball vocal com de la pintura, fins a construir un univers personal que, en la nostra opinió, depassa àmpliament els límits d’una generació o d’unes dècades determinades. Per aquest motiu, el Festival dedica a aquest creador inclassificable una sessió retrospectiva en la qual, acompanyat per alguns dels músics que han viatjat amb ell al llarg d’aquests anys (Eduard Altaba, Ramon Calduch, Jordi Carbó, Nestor Munt, Oriol Perucho, Quicu Samsó, Ramon Solé, Joan Saura) recorrerà els moments més importants de la seva trajectòria, des de Tropopausa a Naïf, les seves músiques per a dansa, o els seus recents treballs en solitari. Aquesta retrospectiva inclou, així mateix, la seva obra pictòrica.

CRISTIN WILDBOLZ + JOSEP MARIA BALANYÀ

Cornwall – Barcelona

4 de novembre de 2000

23 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

L’èxit dels seu primer concert a Barcelona, el setembre del 1999, ens ha decidit a tornar a invitar Wildbolz per poder gaudir de la seva música subtil i energètica i de la forma amb què extreu del contrabaix aquesta pulsació poderosa i alhora delicada que camina incansablement acompanyada per la veu, de vegades inquisitiva i d’altres intimista. Música de contrastos que aquesta deixebla de Misha Mengelberg esculpeix en tres dimensions. Fruit de la seva anterior visita és la col·laboració en aquest concert amb l’imprescindible pianista català Josep Maria Balanayà. Dues paletes de sons de gran riquesa, juntes per primer cop.

SHAKIRA

Barcelona

4 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

El darrer any, Shakira va captivar els assistents al seu set durant el LEM. Lounge, lo–fi, drum’n’jazz i psicodèlia van ser les seves armes. Convertida en dj de culte un any després, segueix formant part de l’equip de Wah Wah i porta entre mans nombrosos projectes. I nosaltres tornem a comptar amb ella amb la seguretat que la seva particular combinació de sensacions protagonitzarà una nova sessió màgica.

EDUARDO POLONIO

Madrid

8 de novembre de 2000

21 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Pioner de la música electroacústica a l’Estat espanyol, i reconegut internacionalment (més de 100 obres estrenades i interpretades), va començar la seva trajectòria amb el grup Koan, l’any 1967. Ha estat una de les figures clau de l’experimentalisme a Espanya, i ha format part del Laboratorio Alea i posteriorment de Música Electrónica Libre, la primera formació de música electroacústica en directe. També ha estat influït, com tota la seva generació, per les construccions sonores de les músiques orientals. Ha guanyat nombrosos premis internacionals i és autor d’òperes electroacústiques (Uno es el Cubo, Dulce Mal) i explorador de territoris musicals que van des del minimalisme repetitiu a la col·laboració amb artistes plàstics i multimèdia. El programa conté composicions que van des del 1969 al 1993 i l’estrena d’un homenatge a George Peixinho, compost l’any 1999.

CHARLEMAGNE PALESTINE

Nova York

8 de novembre de 2000

22 h. 
L’Espai, Travessera de Gràcia, 63

Juntament amb Phill Niblock o Tony Conrad, Charlemagne Palestine, nascut el 1947, és una de les figures de la música minimalista més injustament descuidada pels historiadors del moviment repetitiu nord-americà, fins que el mateix John Cage va cridar l’atenció sobre ell. Com a contrapartida, Palestine va interpretar les peces de Cage i Messiaen per a carilló. Tot i que és conegut especialment pel seu treball amb el piano, ha investigat l’electrònica des que Morton Subotnik li va presentar Don Buchla i Serge Tcherepnin, que va construir-li una drone machine. Ha col·laborat amb llegendes de l’avantguarda nord-americana com Mark Rothko i amb músics com Pandit Pran Nath, Tony Conrad, Morton Feldman, Ingram Marshall o LaMonte Young, i recentment amb músics provinents de la música popular, com Lee Ranaldo o Mika Vaino. La seva música busca estats similars al trànsit xamànic.

FASANI-MANCINI

Buenos Aires

10 de novembre de 2000

22 h. 
La Sal, c/ Tordera, 42

Andrea Fasani, pintora, ceramista i escenògrafa, i Jorge Mancini, etnomusicòleg, compositor i performer, comencen a treballar junts el 1993, any de les primeres experiències d’action painting a Buenos Aires. El seu treball, que valora més l’experiència instantània que el resultat final, va ser presentat en una gira produïda pel departament de cultura de Bahía Blanca i perfeccionat gradualment fins arribar a la proposta actual: creació d’objectes sonors i objectes plàstics en temps real, amb l’incorporació de vídeo, fotografia, poesia sonora i ready made, amb un llenguatge múltiple que pretén trencar l’espai auditiu tant com la figuració. Art ritual d’una força intensa i aclaparadora. Estrena de la peça La puerta cerrada.

RAS.AL.GHUL

Lisboa

10 de novembre de 2000

23 h. 
Heliogàbal, c/ Ramón y Cajal, 80

La nova música portuguesa està generant propostes de gran qualitat, com la d’aquest duet que practica una sàvia barreja de passió i electrònica, en un viatge exòtic, de vegades atmosfèric, rítmicament lliure i ple de profunditats. Fernando Cerqueira i Paulo Rodrigues no acaben d’arribar al món de la música: en aquest concert presentaran el seu tercer compacte després de col·laborar durant anys amb grups de la talla de Front Line Assembly, Clock DVA o Controlled Bleeding, a través del seu segell SPH. Peça clau per comprendre l’underground portuguès dels vuitanta, els camins de la música actual donen la raó a Ras.al.Ghul, visionaris i precursors, en el millor moment de la seva trajectòria.

AXENFELD

Paris

10 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

Benoit Welter àlies Axenfeld, és un dels membres fundadors del col·lectiu parisenc Dunkel Projekt, un projecte d’accions en diferents llenguatges. Pintor, organitzador d’actes, pren sovint lloc darrere els plats per generar ambients formats per deep loops i sweet beats esquitxats d’altres sorpreses electròniques que amplien considerablement la seva paleta sonora. Sessió amb vinils especial LEM.

MANUEL M. MOTA

Lisboa

16 de novembre de 2000

21 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

La música de Mota sembla provenir del no-res i en pocs minuts desenvolupar estructures inesperades que deixen fora de tota referència. Amb la guitarra acústica fretless, l’e-bow, l’arc de violí i alguns micròfons, aquest jove músic brilla amb llum pròpia en el panorama de la nova música portuguesa. L’introducció d’elements espacials, el particular sentit de l’humor i els recursos de captura dels sons accidentals li permeten construir una música rica i complexa d’una aparent senzillesa, metamorfosi del sentit de la matriu rock, sense oblidar les referències a la trance music inspirades en el Marroc i el piano de Cecil Taylor, que passen per un minimalisme hereu d’Alvin Lucier. A BCN, després de passar per l’Experimental Intermedia Festival de Nova York.

concert produït en col·laboració amb el CAT

PETER CUSAK

Londres

16 de novembre de 2000

22 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

Algú va comparar la música de Peter Cusak amb un paper pintat per William Morris al damunt d’una bastida industrial, i és ben cert que les imatges més preciosistes neixen sovint de les seves guitarres sorprenentment modificades amb tècniques que van des del ready made a la més sofisticada tecnologia. La seva extensa discografia inclou col·laboracions excel·lents amb músics com Nicolas Collins o Thomas Koner. Va ser un dels impulsors de l’escena improvisada a Londres a principis dels anys setanta i fundador del London Musicians Collective. Enguany treballa en diferents projectes a gran escala a l’est de Londres i la seva presència a la nostra ciutat es pot considerar un veritable luxe.

PAOLO ANGELI

Sardenya

16 de novembre de 2000

23 h. 
Centre Artesà Tradicionàrius, travessia de Sant Antoni 6-8

Aquest jove compositor ha reinventat literalment la guitarra sarda i l’ha presentada en societat durant els darrers anys amb un èxit sense discussió. A unes qualitats com a instrumentista realment notables cal afegir-hi el seu coneixement dels recursos electrònics, dels quals ha adquirit, sens dubte, immillorables influències treballant amb Jon Rose o Fred Frith. Angeli va iniciar el seu procés l’any 1990, dins el Laboratorio Di Musica & Immagine a Bolonya. Posteriorment va reprendre el seu interès per la tradició musical de Sardenya, que el va portar a alterar mecànicament i electrònicament la guitarra tradicional de l’illa i fer nombrosos concerts en solitari, tant en festivals de música tradicional com contemporània.

CACTUS

Porto – Barcelona

17 de novembre de 2000

22 h. 
Cafè del Sol, plaça del Sol, 16

Alfredo Costa-Monteiro, Eduard Altaba i Liba Villavecchia van crear l’any 1999 aquest veritable supergrup que reuneix tres personalitats molt diferents i alhora amb les mateixes dosis d’inquietud creativa. La inspiració, a mig camí entre la música contemporània i la música d’arrabal de l’acordionista Costa-Monteiro, la intensa activitat com a improvisador de Villavecchia amb el saxo en el si del col·lectiu IBA i l’elegant trajectòria de l’imprescindible contrabaix d’Altaba, incansable col·laborador en tot tipus d’experiències sonores a la ciutat, donen com a resultat Cactus, un experiment amb “el millor de cada casa”, a punt de ser degustat amb totes les garanties.

1 = 0

Barcelona

17 de novembre de 2000

23 h. 
Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80

Aquest és un projecte que encara té una curta història, però que acumula moltes de les esperances de la música feta a BCN. La Más Fina va ser una formació de culte entre l’any 1996 i el 2000. Després de la dissolució del grup, Gerard Roma, que en formava part, va centrar el seu treball en aquest projecte en solitari, en el qual inverteix tot el seu capital com a multiinstrumentista, i investiga amb la tecnologia digital. Els primers resultats no han trigat a aparèixer: 1 = 0 va guanyar el concurs del Freestyle de Terrassa i, com a conseqüència, va oferir un magnífic concert al Sónar 2000. Oportunitat, per tant, de descobrir un nou projecte en fase de consolidació.

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

18 de novembre de 2000

a partir de les 21 h. 
Plaça de Rius i Taulet

L’any 1997 la Banda Municipal de Barcelona va participar en una experiència inèdita dins del II Simpòsium Europeu de la Música Experimental, organitzat per Gràcia Territori Sonor: l’estrena de tres composicions inèdites de tres joves compositors europeus. L’èxit de la proposta ha propiciat aquesta segona trobada. Amb el mestre Josep Mut al capdavant, la banda de la ciutat tornarà a interpetar música experimental composta especialment per a l’ocasió.

estrenes de 


KASPER T. TOEPLITZ, Varsòvia

La preocupació de Toeplitz per les oscil·lacions i vibracions de la matèria sonora l’han portat a elaborar un catàleg de creacions que van des de la música de cambra a les composicions per a gran orquestra, tot passant per l’orquestra de guitarres elèctriques, els quartets d’ones martenot, les escultures sonores (no enteses com una escultura que “sona”, sinó com un so que es propaga en tres dimensions) o l’electrònica pura a través dels seus treballs amb intel·ligència artificial. En els darrers anys ha rebut encàrrecs i premis fins a convertir-se en un dels compositors més sol·licitats a França, la qual cosa no li impedeix realitzar concerts arreu del món, en solitari o amb músics com Atau Tanaka, Tetsuo Furudate, Daniel Kientzy, Zbigniew Karkowski o Rhys Chatham.

ZBIGNIEW KARKOWSKI, Cracòvia

Incansable viatger, que ha fet del seu nomadisme una filosofia de vida, Karkowski és un dels col·laboradors més sol·licitats per l’escena electrònica internacional. Tot i que va estudiar amb diferents compositors en nombrosos països, actualment considera que, amb la perspectiva del temps, solament l’ensenyament rebut de Iannis Xenakis ha influït en la seva carrera. Instal·lat a Tokyo des del 1994, ha mantingut una estreta relació amb la nova escena electrònica japonesa, sense abandonar la composició de partitures. La darrera d’aquestes partitures, una reflexió sobre l’efimeritat de les teories musicals, ha estat escrita a partir de les estructures de les ruïnes arquitectòniques.

MARKUS BREUSS, Alstatten

Compositor eclèctic i decididament innovador, trompetista i investigador de l’electrònica, Breuss és una figura emblemàtica de la llibertat creativa. Viatger que alterna anualment les seves estades a l’Estat espanyol amb llargues temporades a l’Índia, ha combinat en la seva música les més remotes influències amb una revisió dràstica de la música popular a partir de l’electrònica, el collage i les composicions de cambra. El seu background contemporani i el continu interès per la música oriental el converteixen en un dels compositors i multiinstrumentistes més singulars del panorama musical europeu. Ha treballat amb Luis de Pablo, Fátima Miranda i Günter Müller, entre d’altres, i és el fundador d’un dels grups més interessants nascuts mai a l’Estat espanyol: Clónicos.

BLUE

Barcelona

18 de novembre de 2000

24 h. 
Mi Bar, c/ Guilleries, 6

Al llarg d’aquest any 2000, Blue ha treballat en diversos espectacles del LEM, per tant, el seu estil, versàtil i profusament documentat, no deu ser desconegut per al públic del Festival. Per a tots aquells que encara no l’heu vist treballar amb els plats, cal dir que es tracta d’un “vinilista” excepcional, amb una gama de possibilitats molt àmplia, capaç d’elaborar sessions que travessen els territoris de l’experimentació musical en totes direccions.