GRACIA TERRITORI SONOR

activa molts dispositius

LEM

(Luxúria Experimental Múltiple)

 segon trimestre de 1999

tres mesos d’hiperLEM

Torna el LEM, i ho fa de manera diversificada, convertit en una sèrie de cicles paral.lels i d’actes puntuals. Tens a les mans un programa trimestral amb totes les activitats fins al mes de juny: el V-LEM de concerts-vermut a La Ñola, amb un primer cicle de quatre saxofonistes oblicus per escoltar mentre tonifiquem el cos i l’ànima amb vins aromàtics i aquestes delícies que consisteixen en col.locar petites quantitats de menjar de colors i sabors diferents sobre porcions de pa (els diumenges, a una hora prudent per als que s’aixequen tard). I a l’altre extrem del rellotge, MI-LEM, sessions de Dj’s al Mi Bar, i no especialment per ballar… per cert, potser no savieu que l’Espai de Música i Dansa és a Gràcia. E-LEMental. Durant dos dies del mes de maig Gràcia Territori Sonor presenta a l’Espai el món únic de Pascal Comelade. Els llenguatges musicals de l’inconscient col.lectiu passen per la gramàtica de Comelade, mestre de les sensacions i de la subtilesa, enginyer que treballa amb argots topogràfics, miniatures primitives, catedrals de haikus; traficant d’abstraccions. Aquests dos concerts de Pascal Comelade comptaran amb un grup convidat a la primera part, del qual es comença a parlar molt a Barcelona. I continuem: D-LEM, dos nous concerts al pati del Districte de Gràcia. El C-LEM és una col.laboració amb el CAT i  La Digital de Callús per moure un grup singular que prové del sud de França, i el TRI-LEM és la cita anual de la nostra organització amb el programa dels Triangles d’Art a les Places de Gràcia. I en arribar a juny, la participació de Gràcia Territori Sonor en dues activitats múltiples dins del Festival Sónar, SONAR-LEM: una exposició de màquines sonores i un homenatge, una sessió de música apropiacionista i un concert. Tot just acabar el Festival, l’F-LEM: la nostra intervenció en la Festa Europea de la Música, i pocs dies després inaugurarem el capítol del Festival Batofar dedicat a Barcelona, amb la presència de músics de la nostra ciutat a París al llarg del més de juliol. Però aixó ja és matèria per al proper programa trimestral…

V-LEM

(Veritable Lleure Enològic de Migdia)

XAVIER MARISTANY

saxo i electrònica

11 d’abril de 1999

14.00 h. La Ñola (carrer del Planeta, 39 41)

Des que va passar pel LEM amb el seu alter-ego, Nèstor, Maristany no s’ha aturat: col.laboracions amb Lanònima Imperial, La Porta, Ana Eulate i el Ballet Contemporani de Barcelona. Durant la seva estada a l’Orquestra del Caos va produir noves performances, un encàrrec del Festival Altaveu el 1998:”MOM. La rosa dels vents”, per a vuit instrumentistes de vent. La peça que presentarà en aquest LEM és inèdita i porta per títol “No pallassades en hores de classe”. Una nova oportunitat de gaudir de la subtilitat i el sentit de l’humor d’aquest compositor i instrumentista.

 MIREIA TEJERO

saxo i electrònica

16 de maig de 1999

14.00 h. La Ñola (carrer del Planeta, 39 41)

Saxofonista, baixista i compositora, ha desenvolupat el seu treball en solitari combinant música i performance. Si en el darrer LEM efectuava un assassinat de l’instrument, ara proposa “Todos somos saxo”, joc interactiu amb llibre d’instruccions incorporat. De segur que estareu al corrent de les seves activitats en els darrers temps: un seguit imparable de concerts amb les seves dues formacions més conegudes, Alius i Las Gambas. També ha continuat el seu treball amb Sol Picó i ha col.laborat en la nova versió de l’Astarotuniversdherba de Pau Riba.

JAKOB DRAMINSKY

saxo i electrònica

13 de juny de 1999

14.00 h. La Ñola (carrer del Planeta, 39 41)

No ha deixat de col.laborar amb Pascal Comelade però, des que va estrenar Timbre-Timber amb la Banda Municipal de Barcelona, durant el LEM 97, el seu treball compositiu no s’ha aturat. El més recent ha estat “6 4 9 2 8″, una òpera de cambra electroacústica estrenada a Copenhagen el juny del 1998. En aquest concert estrenarà”Mig og MAX”, una peça que combina estructures concretes microtonals i moviments melòdics atzarosos que permeten al músic interpretar interactivament amb l’ordinador per mitjà del programa MAX. I això és el que diu el títol de la peça, que traduït seria “El meu MAX i jo”.

LIBA VILLAVECCHIA

saxo i cos humà

27 de juny de 1999

14.00 h. La Ñola (carrer del Planeta, 39 41)

“Viaje al fondo del saxo” és el títol del darrer d’aquests concerts-vermut amb saxofonistes. En el cas de Villavecchia, hem d’interpretar literalment aquestes paraules: Liba toca d’una manera visceral: des del seu ventre fins a l’extrem metàl.lic de l’instrument. Ambdós són un de sol; per produir una música física i pasional, Villavecchia es fica dins del saxo i n’extreu les possibilitats sonores. Des de la seva darrera actuació al LEM, ha format el Trio Local amb Joan Saura i Agustí Fernández, ha treballat a Wuppertahl amb Harald Kinning, i col.labora amb els ballarins Rosa Muñoz i Guillem Alonso.

MI-LEM

(Música Intel.ligent Lliurada En Mà)

Com l’any passat, cada mes el Mi Bar acollirà experts amb els plats. Un d’ells ja va oferir-nos una memorable sessió en el mateix espai, els altres ho fan per primera vegada al Territori Sonor. No es tracta precissament de sessions dance. Música per escoltar de moltes maneres.

NICOLÁS DE ANGEL

23 d’abril de 1999

de 23 h. en endavant, Mi Bar, carrer Guilleries 6

Músic, enginyer electrònic, impulsor de Projekto Hombre (veure F-LEM), músiques per a cinema, Horror Cubase amb Dj Mauri, múltiples activitats i una predilecció especial per la música circular i hipnòtica. Ritual.

CHEMA ALONSO

28 de maig de 1999

de 24 h. en endavant, Mi Bar, carrer Guilleries 6

Artista plàstic, agitador cultural a Salamanca, dj en alguns dels espais més emblemàtics d’aquesta ciutat, incansable dinamitzador en el si del col.lectiu La Voz de Mi Madre; collage sonor, industrial; un “viatge” per molts territoris sonors. Aquesta sessió es produeix després d’un concert (veure H-LEM)

DJ MAURI

4 de juny de 1999

de 23 h. en endavant, Mi Bar, carrer Guilleries 6

Ens va visitar durant el LEM 98, des d’aleshores s’ha prodigat en sessions no solament a l’àmbit aranès: el mes d’abril en va protagonitzar dues de memorables al festival Electronica 99 a Pamplona. Preneu nota de que aquesta sessió és la cloenda del D LEM (veure més endavant).

D-LEM

(Dreceres per Laberints Estereoscòpics Mentals)

 INRI

4 de juny de 1999

21 h. Pati del Districtre de Gràcia, plaça Rius i Taulet, 2

Inri no és una broma, ni un projecte frívol. Amb qualsevol contingut que se li vulgui donar a aquestes quatre lletres, Inri és la proposta actual d’Anton Ignorant. El tercer projecte amb nom propi que surt de la seva factoria personal, després que creés Avant Dernières Pensées en els vuitanta, i Audiopeste en els noranta: músiques d’excessos i miniatures, fortament poètiques i de climes tan sonors com gestuals, que han obert el camí per tancar la trilogia: Inri és un treball sense concessions, llibertari en les seves dimensions social, econòmica o artística, que se serveix de fonts sonores privades o mediàtiques, saquejades, captades, de tot l’entorn cultural. En aquest concert en que es presenta la versió”NR/1″, Ignorant compta amb la col.laboració de Xavi Marx a les guitarres i playbacks.

RAPOON

4 de juny de 1999

22 h. Pati del Districtre de Gràcia, plaça Rius i Taulet, 2

Nom rere el qual es troba el músic i compositor anglès Robin Storey, que durant els 80 va revolucionar, en gran mesura, els territoris de l’anomenada música industrial amb el mític grup Zoviet France. La recerca d’una profunditat específica a través del so creat electrònicament i el seu progressiu interès per les músiques d’altres cultures el portaren a endegar aquest projecte que, una vintena de discos més ençà, ha resultat ser, en bona mesura, la pedra filosofal de les músiques ara anomenades ambient o illbient. La seva música es podria dir que té dimensions plàstiques, ja que suggereix relleus i perspectives, paisatges interiors, tempestes, calmes i viatges a llocs que esperen ser creats per l’oient, qui sens dubte pot inspirar-se per fer-ho amb l’obra plàstica d’Storey, exposada en nombrosos museus.

E-LEM

(Emotiva Llançadora d’El·lipsis Musicals)

PASCAL COMELADE

pianos

amb: Patrick Chenière, guitarres. Gerard Méloux, guitarres. Philippe Dourou, percussions. Patrick Felices, baix. Jakob Draminsky, saxos. Enric Casasses, triangle.

19 i dijous 20 de maig de 1999

23,00 h. L’Espai de Música i Dansa, Travessera de Gràcia núm.63

El LEM ha mostrat des del 1996 els móns paral.lels, els folklores imaginaris i les exploracions de dos centenars d’artistes. Cadascú ha representat una experiència única i intransferible. En el primer de tots els LEM, Comelade va emplaçar el seu piano de joguina sobre el vell piano del Cafè del Sol i dos músics l’acompanyaren en un concert que va deixar al carrer tanta gent com hi havia a dins. Els seus camins han passat per edicions de discos celebrats i venerats, des d’aleshores, per col.laboracions estel.lars, i la seva investigació, per tots els territoris quàntics en els quals el jazz va néixer a l’Empordà o el triangle ha esdevingut un instrument solista. Si hi ha un veritable alquimista de la música popular, deu haver consultat fins a l’extenuació l’obra de Comelade, perquè en té totes les claus i mostra només allò que vol mostrar. No valen referències ni influències, noms en negreta que eclipsin la seva màgia. Aquest cop, Pascal Comelade presenta les seves músiques, per a una audiència nombrosa, amb l’únic efecte colateral de presentar-les com cal. Feina teva no perdre-t’ho.

LE DIABLO MARIACHI

Pau Torres: guitarra, Josep Lluís Redondo: guitarra, Israel Sanz: veu, Miquel Simó: baix, Fernando Yuste: bateria, Agustí Martínez: saxo, clarinet

19 i dijous 20 de maig de 1999

22,00 h. L’Espai de Música i Dansa, Travessera de Gràcia núm.63.

En la primera part d’aquests dos concerts, presentem un dels grups més interessants de l’escena local: Le Diablo Mariachi; acaba d’aparèixer el seu primer disc i aquest any porten desenes de concerts. Subtil deliri de fusions inesperades, combinació maliciosa de llenguatges contemporanis i tradicionals, per a tots aquells que busquen lectures no lineals de la música popular. La seva recerca és perifèrica, passa pel cinema, pel jazz, per la literatura, per les ciutats i… per la qualitat compositiva i instrumental.

TRI-LEM

(Triangulació de Refresc: Indígenes

Líquids Escasament Mil.lenaristes)

Les places de Gràcia són els nusos del teixit quotidià del barri. I les triangulacions entre elles donen símbols cabalístics (veure els llibrets de la Festa Major de les places Raspall i del Sol dels anys 84, 85 i 86). La tardor passada, amb l’impuls del Districte i l’Institut de Cultura, diversos col·lectius del barri van omplir de manifestacions artístiques el primer cicle dels Triangles d’Art a les Places de Gràcia. Gràcia Territori Sonor hi va presentar Joan Saura i Liba Villavecchia. Aquesta primavera tindrà lloc el segon cicle. Ens trobareu a la plaça Raspall.

CANVI DE SEGLE

Josep Manuel Vega: guitarres, percussió. Daniel Ortín: percussió. Carlos L. Belafonte: baix. Josep Mª Fradera: flauta i veus. Enric Masriera: clarinet i saxo.

8 de maig de 1999

24 h. plaça Raspall, Gràcia, Barcelona

Ara surt el seu primer cd, però es tracta de músics de llarga trajectòria i de moltes músiques. Canvi de Segle es presenta com un projecte de llibertat i de disciplina, busquen una expressió gràfica de la música i una instantaneitat compositiva que solament és possible per mitjà de la improvisació, de la creació col·lectiva, per tant, ideal per produir-se en directe. La nova aposta del prestigiós segell Liquid. Atenció, aquest concert forma part d’una programació triangular, altres grups promoguts per altres col·lectius actuaran en altres places. Per la programació completa d’aquest dia i dels altres que conformen els Triangles (dansa, arts plàstiques…) consulteu el programa del Districte.

C-LEM

(Cucúrbita del Llenguadoc Electrònica i Misteriosa)

GROUPE DE MUSIQUE ELECTROACOUSTIQUE D’ALBI TARN (GMAE)

Yves Rousguisto, cucurbitòfons; Daniel Frouvelle, tambors de pluja, cant, zanfonia, instruments arcaics; Marc Pichelin i Vincent Geais, dispositius electroacústics; Denis Tricot, escultures i Laurent Sassi, difusió.

7 de maig de 1999

22,30 h. Centre Artesà Tradicionàrius, trav. de Sant Antoni 6-8, Barcelona

8 de maig de 1999

22 h. Casal del Poble de Callús, passeig Anselm Clavé, 21, davant l’Ajuntament

D’Occitània arriba aquest col·lectiu que combina electro acústica amb escultura sonora, instruments creats amb cucurbitàcies, improvisació i poesia. Presentaran el seu treball més rellevant, inèdit a Barcelona: la posada en música i imatges d’un conte occità, “L’èime de la nuèit”. El conte, enregistrat per veus escollides d’entre tot el món occità (del comptat de Niça als albigesos, de l’Auvèrnia a la Gasconya), explica la cursa del sol travessant el cel o l’altitud de la Muntanya Negra i es difon al llarg del concert, introduït dins la improvisació dels músics. Recomanem vivament aquesta màgica proposta. A Gràcia es podrà veure al CAT, com una de les col·laboracions anuals entre Gràcia Territori Sonor i el Centre Artesà Tradicionàrius, i al dia següent, dins del cicle La Digital de Callús, a Callús, com a col·laboració entre GTS i aquest interesantíssim festival que es produeix al llarg de l’any tan a prop de Barcelona i tan ignorat pels barcelonins.

H-LEM

A L’HELIOGABAL

EDWIN TORRES

New York

8 de maig de 1999

22 h. Associació Heliogàbal, Ramón y Cajal,80

Per tots aquells que no teniu vehicle per desplaçar-vos a Callús i ja heu vist el concert del GMAE al CAT, podeu fer temps per anar al de Canvi de Segle passant per l’Heliogàbal, on hi ha el recital d’Edwin Torres, que utilitza la improvisació vocal i corporal en el seu treball poètic. Influït per la beat generation, acab d’editar Holy Kid, un cd en què mescla música i poesia. Un dels poetes més actius a Nova York, ha actuat a Anglaterra, Alemanya, Holanda i Australia.

JOHANSSON/DÖRNER/NEUMANN

Berlin

28 de maig de 1999

22 h. Associació Heliogàbal, Ramón y Cajal,80

De veritable luxe és la presentació d’aquest trio format per Sven Åke Johanson, percussió; Axel Dörner, trumpeta i Andrea Neumann, inside piano. Probablement assistirem a un concert memorable. Es tracta de músics d’indiscutible trajectòria: Neumann ha treballat amb Wolfgang Fuchs, Margrit Rieben, Anette Krebs… Dörner ho ha fet amb Alexander von Schlippenbach, Radu Malfatti, Zeena Parkins, Lol Coxhill… i del mestre Johansson, una de les llegendes vivents de la música improvisada europea, poc més podem dir als que ja van poder escoltar-lo en el LEM 98!

SONAR-LEM

(Sessió Objectiva Naturalment Apropiacionista i Realimentada, Localitzable en Màquines)

TECHNOLOGY VS. STANDARD.BARCELONA.1 (SAVE AS…)

del 14 al 23 de juny de 1999

Sonarmàtica, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer Montalegre núm. 5

El 31 de març del 1954, Manuel Esclusa Prat patentava a Barcelona l’Orgue Electromagnètic, un teclat, “caracteritzat perquè comprèn un enregistrament magnètic sota la forma de variacions dimensionals, per cada nota musical de qualsevol instrument desitjat, de les veus humanes o de qualsevol so o soroll que es desitgi reproduir”. Naixia el primer avantpassat del sampler, cosí del mellotron, que es va consolidar mundialment per una fosca història de patents. Del prototip d’Esclusa resten encara la patent, els plànols i un interessant dossier de premsa. El nostre propòsit és retre homenatge a aquest pioner i presentar una exposició de màquines creades a Barcelona al llarg de la darrera meitat del segle, fruits de laboratoris de l’enginy, que substituïen la manca d’importacions amb creacions pròpies. Instruments nascuts de l’esperit d’innovació, solucions per fer músiques diferents que han inaugurat nous gèneres o han trencat fronteres. Tecnologia per experimentar i solucionar la necessitat. Utopia i poesia de la tecnologia, humanística i desinteressada dels que reben encàrrecs del futur. Instruments electrònics mai no fabricats en sèrie, fets a Barcelona. Aquesta exposició és el primer capítol d’una gran exposició mundial que se celebrarà l’any 2000.

TECHNOLOGY VS. PROPERTY.1 (OPEN FILES)

17 de juny de 1999

17,00 h. Sonarlab, Festival Sonar, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer Montalegre núm.5

L’aparell d’Esclusa és el primer instrument apropiacionista dotat de teclat, i cal fer aquesta matisació, perquè sens dubte, Edison va ser el primer apropiacionista sonor de la història. Sobre l’apropiació sonora es debat avui dia amb gran excitació: d’una banda la tecnologia obre camins de llibertat als artistes i d’una altra, la indústria o les entitats de protecció dels drets d’autor tracten de controlar la progressiva dissolució dels marges de la propietat. Hi ha posicions teòriques i d’altres militants i radicals, com els moviments anti _. El tema s’ha tractat recentment en profunditat a Barcelona, durant les sessions Pròpia Copia, organitzades per l’Orquestra del Caos. Però com aquestes músiques gairebé només poden escoltar-se públicament en contextos de debat teòric, polític o tècnic, seria bo que per unes hores poguessim gaudir-ne senzillament, per exemple, durant una sessió de Dj’s en un festival. I això és el que oferirà Technology vs. Property.1 (Open Files), gràcies als arxius de Gràcia Territori Sonor, els del nou segell Hazard Records i els de l’emblemàtic Marx barceloní, amb especial atenció a les produccions espanyoles.

dijous 17 de juny, de les 15, 25 h. a les 17,00 h. Sonarlab, Festival Sonar, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer Montalegre núm. 5

INRI

“NR/2″, segon capítol del projecte Inri: Anton Ignorant, seqüències, playbacks, efectes, guitarres i Xavi Marx, guitarres i playbacks, tancarà en concert aquesta sessió d’apropiacionisme. Com es desprèn del seu text fundacional, 40 anys de sexe, drogues, rock and roll i corporacions tutelars no és cap broma, i l’eco amplificat de tots el sorolls és el que dóna forma a la nostra actualitat.

F-LEM

(Ferrocarril Linial És Metro)

PROJEKTO HOMBRE

21 de juny de 1999

19 h. Vestíbul de l’estació de Metro d’Alfons X, plaça d’Alfons el Savi cantonada amb carrer Abd el Kader

Rere aquest nom es troba la personalitat de Nicolás de _ngel, músic polifacètic que tant hem pogut veure en el grup Deneb (3 cd publicats), com en col·laboració amb Dj Mauri, dins d’Horror Cubase, formació completament electrònica. Es autor també de la banda sonora del film de J. C. Garay,”El sabor amargo de la manzana”. El seu projecte individual, que és el que presentem aquí, busca crear una música ritual hipnòtica i absorbent, mitjançant samplers, sintetitzadors i ritmes programats, durant el que ell anomena “sessió electrònica progressiva”. Música contundent i al mateix temps plena de matisos que es produirà en un context inusual: al Metro de Barcelona. No us ho perdeu. Aquest concert forma part de la Festa Europea de la Música que enguany se celebra tot al llarg del Metro de Barcelona, en commemoració del seu 75 aniversari.

GRACIA TERRITORI SONOR

activa molts dispositius

LEM

(LÒGICA EXTERIORITZACIÓ MOTIVADORA)

TERCER TRIMESTRE 1999

tres mesos d’hiPerLEM

 

LEM al Batofar

(Legació En Marxa al Batofar)

Gràcia Territori Sonor programa set concerts al Festival Batofar, a París, dedicat aquest cop a la ciutat de Barcelona.

EL TÍO BASTIÁN CON EL CUADRO FERNÁNDEZ-CLARET

27 de juny de 1999

21,15 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, París

Bastián, poeta, músic, inquiet creador, i la compositora i poliinstrumentista Cathy Claret, ressuciten el Cuadro amb que fa uns anys varen protagonitzar algunes nits memorables a la ciutat. Amb la incorporació de joves i excel·lents músics (Pablo Fernández, saxo; Paco Fernández, cajón, veu; Juanito “Motos” Heredia, guitarra, veu, Rafael Fernández, guitarra i veu) seran els encarregats d’obrir la participació de Gràcia Territori Sonor en aquest festival.

VEIVI GISUS URKESTRA

1 de juliol de 1999

22 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, Paris

Lucho Hermosilla i Steven Forster, instruments; Ariel Reinhardt, projeccions.

La formació apàtrida presentarà una de les seves confabulacions per qüestionar els límits entre els territoris de l’art, un nou concert mental impregnat d’aquesta

bellesa de dimensions replegades que constitueix el seu món creatiu, tan personal com ple de misteri, tan sorprenent per als qui no l’han visitat mai com addictiu per als iniciats.

OBMUZ

1 de juliol de 1999

22 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, Paris

Trio experimental que combina improvisació lliure i electrònica, presentat per Gràcia Territori Sonor en el Sónar’98 i format per Alain Wergifosse, electrònics; Quicu Samsó, bateria i Eli Gras, baix i guitarra, representarà el costat més extrem, les salvatges polirrítmies i les exploracions tímbriques d’aquesta ambaixada sonora.

EXÒTICA CLUB

1 de juliol de 1999

24 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, Paris

Col·lectiu obert de Dj’s, nascut a la Nova Jazz Cava de Terrassa l’any 1996 al voltant dels personatges de Dj T.I.K., Dj Franch i Dj Marc Moch, i que van estendre el seu radi d’operacions a tot el Vallès i als festivals més importants de Catalunya, mostren el seu gust per l’electrònica i per totes les seves heterodòxies. Són així

mateix responsables de la organització d’events com el recent Festival Free Style

ALBERT GIMÉNEZ

2 de juliol de 1999

22 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, Paris

Amb les seves volutes de so, Giménez (guitarra elèctrica, electrònics) tornarà a omplir l’espai més enllà de l’escenari, en aquest cas, l’estructura de ferro del vaixell-far. La seva música, que ha evolucionat espontàniament de les textures més ambient de Mosdum a les propostes rítmiques de Ziv, el seu darrer disc,

continua explorant les possibilitats electròniques de la guitarra.

LEONIDAS

2 de juliol de 1999

23 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, Paris

Aquest trio experimental va ser fundat a Budapest durant el Stzunetjel Festival el desembre de 1998. Van despertar l’interès de Thurston Moore, que els va convidar a tocar al concert de Sonic Youth a Madrid (febrer 99). Està format per Victor Nubla, clarinets electrònics; Anton Ignorant, guitarres, playbacks i Io Casino, baix i objectes. Supergrup, doncs, de la collita de la casa per a situacions internacionals.

DJ MAURI

2 de juliol de 1999

24 h LEM-BATOFAR Vaixell-far ancorat sota el Pont de Tolbiac, París

Des de finals dels 80 no en te prou amb mesclar. Els seus dos projectes instrumentals, Horror Q-Base i Transdata ho confirmen. En tots els casos, música freda dirigida directament al cervell que fluctua de l’ambient a l’industrial amb inusuals moments de cordialitat. Mauri i Albert Giménez compartiran la transició entre els seus respectius sets en una col·laboració inèdita.

T-LEM

(Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes)

Cada més al cafè teatre del renovat Teatreneu, Gràcia Territori Sonor rebrà un col·lectiu artístic de la ciutat que ocuparà tots els dijous del mes. Un recorregut per les propostes més interessants de la ciutat, per tots els col·lectius-laboratori de cultura contemporània a Barcelona: música, pero també poesia, performance…

ART INCUBE

8 de juliol de 1999

21 h. (T-LEM/CLUB 7 Teatreneu, Terol, 26)

El Club 7, associació de divulgació de la performance, presenta el cicle Art d’acció. Comencem amb la nova proposta d’Art Incube: Iter Vitae, un espectacle multidisciplinar que combina música, acció, ritus, poesia i plàstica amb l’objectiu de crear una mateixa unitat expressiva. Iter Vitae és un gest reflexiu cap a l’interior de l’ésser humà. És aquell viatge desconegut que teixeixen els dubtes.

EGO:TRIP

8 de juliol de 1999

23 h. (SAL-LEM La Sal, Tordera, 42)

Aquesta banda, formada el 1998, està formada per Gemma Lloret, veu i teclats, Dani Vega, guitarres, Vanessa Pareto, baix, i Israel Ortega, bateria. La seva música conté elements d’ambient, amb baixos poderosos, teclats experimentals, veus amb sentiment… per això es diu que fan trip-hop. En realitat es tracta d’un viatge col·lectiu que acaba de començar, amb una desena de concerts a l’àrea de Barcelona i moltes expectatives. Pots fer dos descobriments: la prometedora música d’aquest grup i un nou i molt adequat emplaçament del circuit LEM.

MERZ MAIL

15 de juliol de 1999

21 h. (T-LEM/CLUB 7 Teatreneu, Terol, 26)

La Ursonate i la resta de l’obra de de Kurt Schwitters és una de les especialitats de Merz Mail, projecte rigorós d’investigació i recuperació de treballs poètics, visuals i sonors que per a molts passen desapercebuts entre els plecs de les avantguardes històriques. Concretament, aquesta extraordinària peça potser no compte en els nostres temps amb un altre intèrpret tan qualificat com Merz Mail. No t’ho perdis.

SUSANA KULIA-THE WALTER THOMPSON ORCHESTRA

18 de juliol de 1999

21 h. (CLAUSTRE DE SANT FELIP NERI DE GRÀCIA, Sol, 8)

Inclou actors, ballarins i creadors visuals a més de músics,  com un vehicle per augmentar el potencial interdisciplinari de la composició basada en mètodes

improvisatoris. Un llenguatge de 600 gestos creat per Thompson (Nova York), serveix per conduir l’orquestra, que ha recorregut els Estats Units i Europa i que, en cada ciutat, pot integrar-se per artistes locals. Es tracta d’una de les personalitats més atraients del món experimental nordamericà, premiat pel MIT i per l’estat de New York, que ha publicat nombrosos discos amb diferents formacions instrumentals. En aquesta gira, Thompson col·labora amb Susana Kulia (ex-Clónicos). I el concert de Gràcia es produirà en un marc realment únic: el Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia. Altament recomanat.

JOAN SIMÓ

22 de juliol de 1999

21 h. (T-LEM/CLUB 7 Teatreneu, Terol, 26)

Actor i escultor que va arribar a la performance de manera totalment autodidacta, és un dels artistes més provocadors i singulars de Espanya.

Sovint censurat o ignorat, combina escatològicament sexe, política i religió. Com els seus anteriors muntatges La limosna abstracta, Prolitika, Strip-tease escatológico o Quiero ser normal 2, el que presentarà aquest cop contindrà sens dubte altes dosis d’aquests ingredients.

AVOIDANCE

25 de juliol de 1999

14 h. (V-LEM concert-vermut/cicle guitarristes, La Ñola, Planeta 39-41)

Un projecte paral·lel de Pepe Gómez, guitarra, sorrolls i efectes (integrant clau del grup Alius), amb Juano Montero, pedals, olles i cargols. Porta per títol “Abujero Negro”, i planteja el següent: si donem un llàpis i un paper a un nen, dibuixa quelcom que per ell és diferent que per a un adult… els gargots absurds no semblen una autobomba, però per ell ho son. Potser fins i tot sigui tridimensional.

MANUEL MORALES

29 de juliol de 1999

21 h. (T-LEM/CLUB 7 Teatreneu, Terol, 26)

Escultor, instal·lador autodidacta, realitzador en 16 mm., entra en contacte amb el Club 7 com a documentalista en 1997 per acabar desenvolupant un llenguatge performàtic propi, a partir del concepte que l’acció és precissament allò que fa desaparèixer la frontera entre art i vida. En el seu treball conviuen també elements plàstics i literaris. El que presentarà en aquesta ocasió comptarà amb música de Ricardo Boya.

DJ BLUE

29 de juliol de 1999

23 h. (MI-LEM SESSIó Dj Mi Bar, Guilleries, 6)

Va començar el 1990 en diferents bandes post-psicodèliques per acabar explorant l’electrònica i els contrastos sensorials per mitjà del so. Algunes paraules clau amb què defineix el seu treball: implicació, tensió, complicitat, reflexió, austeritat, construcció… Per aquells que han pogut assistir al G’s Club quan hi resideix o l’han pogut veure al Sónar’99, del  millor que hi ha ara mateix a Barcelona.

ORIOL TRAMVIA

5 d’agost de 1999

21 h. (T-LEM/PROPOST Teatreneu, Terol, 26)

Propost (Projectes Poètics Sense Títol) presenta quatre propostes a mig camí entre la música i la poesia, sota el títol De la nota a la paraula. Comença amb Oriol Tramvia i Ràdio Club Harlem Jazz, poemes i cançons més o menys escenificades, tal com diu ell. Un espectacle de petit format, un diàleg constant amb el públic d’aquest excel·lent actor i poeta que se serveix de la música per comunicar d’una manera infal·lible la seva visió de raigs x sobre la naturalesa quotidiana.

ROTNIP

7 d’agost de 1999

23 h. (H-LEM Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80)

Per mitjà d’instal·lació, imatges, sons, sorolls, textos i abundant brossa informativa, el subjecte Rotnip intentarà donar fe de la seva permanència en el globus de terra i aigua, amb una posada en escèna que inclou una esfinx visual i tot un altre seguit de coses que no estem autoritzats a desvetllar.

GERARD QUINTANA / EDUARD ESCOFFET

12 d’agost de 1999

21 h. (T-LEM/PROPOST Teatreneu, Terol, 26)

Des de dues bandes ben diferents, Quintana i Escoffet intenten trobar els punts comuns en un recital poètic que barreja poemes propis i d’altres autors. Serà un joc de veus en què el soroll és el silenci i les guitarres no sonaran. Un treball de forma i fons. Ardents és el títol d’aquesta proposta. També, doncs, una questió de temperatura.

SORA

+ DJ BLUE

17 d’agost de 1999

a partir de les 20 h. en successius passis al llarg de la nit… (PL. Raspall, Festa Major de Gràcia )

Per segon any consecutiu, estarem presents a la programació de la Festa Major de Gràcia i, naturalment, a la plaça més encisadora del barri. Aquest cop,

presentem un grup de veritable luxe, Sora (Sol Rojo de África), fundat l’any 1996 per Djiby Cissokho, i que aplega músics de diferents països i fussiona la força ancestral africana amb la música negra americana, els ritmes llatins i la sensualitat mediterrània. L’estrella indiscutible d’aquesta proposta és la kora, un instrument de corda amb una sonoritat increïble, que pertany a la família Cissokho des de fa moltes generacions i que Djiby Cissokho ha electrificat i convertit en instrument solista d’aquesta formació que inclou, a mès a mès Daniel Levi, bateria; Joe Lewis, baix; Pep Mendoza, guitarra; Malick Samb, percussió; Fanta Cissokho, veus; José María, teclats i Dave Pibus, saxo.

No us ho perdeu. A més, amb passis intermitjos de DJ BLUE

ENRIC HERNÀEZ

19 d’agost de 1999

21 h. (T-LEM/PROPOST Teatreneu, Terol, 26)

Enric Hernàez presenta un nou projecte, Oh poetas salvajes!, un recorregut poètic a través d’algunes de les veus més singulars de la poesia castellana. Poemes de gent com Felipe Boso, Ángel González, Bernardo Atxaga, Benedetti i Concha García serveixen com a base d’aquest concert íntim i intens. Amb la col·laboració de Luciano dell’Aquila, baix, mandola, ukelele, steel guitar, Jaume Catà, percussions, Enric Hernàez, veus i guitarres.

PAU TORRES

21 d’agost de 1999

23 h. (H-LEM Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80)

Comença a ser conegut pel seu treball amb el cinquanta per cent de les guitarres de Le Diablo Mariachi, però encara és primícia la seva qualitat de multiinstrumentista (guitarra, banjo, ukelele, trompeta, didjeridoo, discos…). El seu treball en solitari explora les possibilitats d’aquests instruments. Primera ocasió, doncs, per conèixer la proposta individual d’aquest músic i compositor.

ANTON IGNORANT

26 d’agost de 1999

21 h. (T-LEM/PROPOST Teatreneu, Terol, 26)

Ignorant, Anton, torna a la poesia amb la seva típica voluntat monofònica de confondre les paraules amb les parets i amoblar el gest amb mitjes veritats. Gràcia/Desgràcia, o quins canvis operem desprès del desallotjament forçòs d’estructures mentals? Un nou exili poètic, una rotació per les estacions mòrbides del somni, un inquilinat sempitern als altres quarters d’hivern…

MUTRON

26 d’agost de 1999

23 h. (SAL-LEM La Sal, Tordera, 42)

Duet pensat per intervenir en directe i format per Carles López, seqüències i electrònica diversa, que forma part actualment de Las Gambas i de la

companyia de dansa Sol Picó, a més de col·laborar asiduament amb Mireia Tejero i Jorge Barrachina, samplers, qui va canviar el baix pels plats i ha residit en diferents clubs del Maresme. Mutron ha actuat recentment al Tool Wood Festival a Munich. Música mutant i progressiva.

SLASHER TOMPKINS

28 d’agost de 1999

22 h. (H-LEM Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80)

Poca cosa podem dir d’aquest misteriós personatge. És guitarrista, però fa sonar les seves guitarres com si fossin gaites. En aquest treball d’investigació porta ja bastants anys, és per això que es fa dir “gaitarrero”. Aquest virtuós de la cornamusa a cordes prové sens dubte de molt lluny, la qual cosa es pot detectar en els desconeguts orígens folklòrics de la seva música, que presentarà sota el títol de  Rat – Arsed.

SALVADOR FRANCESCH

28 d’agost de 1999

23 h. (MI-LEM SESSIó Dj Mi Bar, Guilleries, 6)

De la seva estada a Espanya cal recordar l’excel·lent sèrie de programes produïts per al programa Ars Sonora a Radio 2. Des de Canadà, el projecte sonor Tibetan Red. Ara, de nou a Barcelona, aquest artista plàstic que aprofundeix en el sentit i la màgia de les músiques ens ofereix una sessió anomenada Sobre ambients i d’altres metalls.

LUCHO PRADO

29 d’agost de 1999

14 h. (V-LEM concert-vermut/cicle guitarristes, La Ñola, Planeta 39-41)

Ha arribat de Xile amb un gran bagatge en el món de la música (de moltes músiques) i del cinema. Integrant de grups des del 1985, guanyador de diversos premis per les seves bandes sonores, treballa amb guitarra elèctrica, efectes i seqüències, captivat en l’actualitat per la dimensionalitat del so, la seva equació

espai-temporal, que ell desenvolupa en Radiaciones sonoras relativamente distantes.

EVOL + Dj Angel Molina

2 de setembre de 1999

21 h. (T-LEM/ALKU Teatreneu, Terol, 26)

Alku és el col·lectiu convidat durant aquest mès al T-LEM, i la seva aparició, la millor notícia de la música electrònica experimental a la ciutat. Comencem amb Evol, el primer grup de l’Estat en conquerir l’underground digital austríac (cd Principio, a Mego) crea un microcosmos de sons autònoms i no-referencials. Perversió constant i subtil de mètodes i mitjans, sempre en el límit del que és humanament audible. Fonts extretes de formats digitals domèstics que configuren

complexes trames de clics i freqüències, música/so abstracte absolutament coherent.

ARCOS DE NEPAL

2 de setembre de 1999

23 h. (SAL-LEM La Sal, Tordera, 42)

El 1995, després de El ruido de los cuerpos celestes, ADN va començar a treballar en directe. Aquesta formació ja clàssica ha experimentat diversos canvis de personal, tot i que sempre ha existit un conductor central: Taludio Rativo, ànima i cos de Arcos de Nepal, un projecte de música electrònica que, sorprenentment, no ha estat encara editat en disc, tot i que les seves cintes són considerades de culte.

ARG VS A/VM + Dj Roc

9 de setembre de 1999

21 h. (T-LEM/ALKU Teatreneu, Terol, 26 )

Concert via ISDN. Arg. és resident als afores de Barcelona i el personatge més enigmàtic del col·lectiu Alku. També el més perfeccionista. Aquesta extrema escrupolositat respecte a la seva pròpia producció ha impedit obtenir-ne fins avui cap mena de material seu editable. A/VM, una irònica reflexió al voltant l’atzar, la comunicació, la llei de Murphy i els formats digitals, en la qual participen artistes d’arreu del món.

CRISTIN WILDBOLZ

10 de setembre de 1999

21 h. (I-LEM I Què?, Topazi, 8)

El treball d’aquesta contrabaixista té dues vessants: la seva col·laboració en projectes teatrals i de dansa (amb Jean Louis Hourdin et la Fanfare du Loup a Paris o amb Multimediaprojects a Amsterdam) i el seu treball com a improvisadora. Va tenir com a mestre Mischa Mengelberg i ha  col·laborat entre molts amb Tristan Honsinger. Element clau de l’actual escena improvisada europea, aquest és el seu primer concert a  Espanya.

KOJI ASANO

10 de setembre de 1999

22 h. (GMB-LEM Galeria Metropolitana de Barcelona, Torrijos, 44)

Per a la seva nova gira europea, ha escollit Barcelona com a centre d’operacions. Des que ens va visitar el juny de 1998, ha produït quatre nous cd, el darrer dels quals amb un grup de cambra. És un honor tornar a acollir un dels músics més interessants i valorats de l’actual escena electrònica japonesa, aquest cop en un dels espais més apreciats pels seguidors del LEM.

XAVI MARX

10 de setembre de 1999

23 h. (MI-LEM SESSIó Dj  Mi Bar, Guilleries, 6)

Sessió protagonitzada per l’alma mater del mític Marx. Objectiu: desvirtuar premeditadament el missatge original de les músiques proposades. Recórrer el camí que va de l’industrial a l’actual música electrònica. Injectar informació en un ambient progressiu en què qualsevol música, soroll o so, poden ser barrejats. Títol: “Melodías animadas de ayer y de hoy”.

CANVI DE SEGLE

11 de setembre de 1999

20 h. (ALTAVEU FRONTERA Can Massallera, Sant Boi)

Les teories i tècniques improvisatives de Josep Manuel Vega començen a obrir-se camí amb l’expressió formal que Canvi de Segle desenvolupa en directe. La oportunitat ideal per descobrir que, efectivament, la riquesa de la seva música prové de la interacció espontània, i en temps real, d’aquest músics.

LE DIABLO MARIACHI

12 de setembre de 1999

21 h. (ALTAVEU FRONTERA Can Massallera, Sant Boi)

L’evolució dels “diablo” continua i el seus concerts no s’aturen. La banda que Gràcia Territori Sonor va convidar com a grup de suport per als concerts de Pascal Comelade a l’Espai, continua la gira de presentació de l’imprescindible Fanatique Fantastique, un disc i una proposta completament inusuals.

MARI CARMEN CABALLERO + Dj Miguelito Superstar

16 de setembre de 1999

21 h. (T-LEM / ALKU Teatreneu, c/ Terol, 26)

Mari Carmen Caballero és el nom que utilitza Sergio Caballero per signar els seus treballs d’interiorisme sonor. Per mitjà d’un audímetre, analitza les característiques acústiques de l’espai i genera una freqüència estable, un “moble acústic”, que produeix un estat d’ànim determinat en aquells que s’hi troben. L’efecte no és puntual: progressa en l’escala de temps fins a la desaparició de la freqüència.

YANN DUB

Set referències en el segell Reverse porta aquest físic nascut a la Bretanya. Ha passat de la música clàssica al treball amb la computadora i ha participat en nombrosos projectes teatrals (Theatre itinérant de Bretagne, 1998-1999: Juxe Box Théatre). És present en els festivals de música electrònica i cyber-cultura més importants del país veí des del 1995. Fins avui, desconegut a Barcelona…

QUIM TARRIDA

Intèrpret oficial de la música dels Subcutanian Brothers, presentarà The Guns of Subcutanian Brothers, peça realitzada amb instruments toy-tech: pistoles, metralletes, impressores i tubs de pvc. Versió performàtica de l’irònica instal·lació Don’t stop the music, presentada al Sónar’99 per un dels artistes més interessants de la ciutat.

JACOBO SUCARI/INA DUNKEL

17 de setembre de 1999

a partir de les 20 h (CENTRE CULTURAL DE LA FUNDACIÓ LA CAIXA, CINQUÉ ANNIVERSARI DE LA MEDIATECA, Passeig Sant Joan, 108)

La col·laboració entre aquest músic i creador de vídeo i la ballarina que més ha investigat les relacions del moviment amb la poesia dóna com a fruit el projecte Resonancia es Mímesis, una posada en escena per moviment, so i imatge. Vibració dels cosos sonors, del cos humà i de la llum. Instruments acústics, veu, imatges, desplaçaments…Una creació multisensorial de gran riquesa.

MARGARITA BLANCA

18 de setembre de 1999

21 h. (I-LEM I Què?, Topazi, 8)

Aquesta australiana que ha residit llargament a New York, experimenta amb el violí i la veu tant en el camp compositiu com en el de la improvisació. La vitalitat de la seva proposta, propera conceptualment a altres territoris de la creació contemporània, s’ha trobat a Madrid amb elements del col·lectiu Clónicos, amb qui treballa actualment en una recopilació d’improvisacions realitzadas per sorpresa en diferents espais.

EUGENE MARTYNEC

18 de setembre de 1999

22 h. (GMB-LEM Galeria Metropolitana de Barcelona, Torrijos, 44)

Aquest canadenc de Toronto interpreta música electroacústica improvisada en directe. Utilitza mostres no tradicionals manipulades en temps real, per això no hi ha una actuació seva igual a una altra. Interacció algorítmica en directe mitjançant l’ús de controladors. Sons que són manipulats més enllà del seu reconeixement i s’incorporen a noves peçes interactives. Li agrada el menjar picant. No us ho perdeu.

Dj SHAKIRA B.

18 de setembre de 1999

23 h. (MI-LEM  SESSIó Dj Mi Bar, Guilleries, 6)

Divideix el temps entre el seu treball a Wah Wah, la botiga de culte, el programa Cocktail Sushi a Ràdio Contrabanda i la seva faceta com a Dj., que l’ha portada a residir en diferents locals barcelonins, i l’any 98 a Escalarre. Lounge, lo-fi, drum’n’jazz… Ha realitzat sel·leccions de música a la carta per al Sónar i ara prepara un projecte amb analògics i samplers.

PANOTXA

19 de setembre de 1999

14 h. (V-LEM concert-vermut/cicle guitarristes, La Ñola, Planeta 39-41)

Poques més notícies que les que brindaven les sorprenents reencarnacions de El Hombre de Pekín en els darrers anys teníem sobre les activitats musicals d’un dels elements clau de la música barcelonina dels vuitanta. Estava actiu, i ens ho demostra amb Diferents maneres de no tocar la guitarra, un seguit de composicions realitzades amb sons seqüenciats i guitarres tractades electrònicament.

HECKER+ Dj A

23 de setembre de 1999

21 h. (T-LEM / ALKU Teatreneu, Terol, 26)

Vinculat al segell austriac Mego, aquest jove alemany instal·lat a Viena és un dels talents més impressionants de la nova abstracció electrònica europea. El CD de remescles del seu primer llarg (el sorprenent i  impronunciable I T ISO 1 6 1975), recentment aparegut inclou relectures de figures del pes de Lithops, Otomo Yoshihide, Yasunao Tone o Jim O’Rourke, que va escollir com a material base el seu exquisit mini-cd publicat a Alku.

COSMIC NI

25 de setembre de 1999

12 h. (FESTES DE LA MERCÈ, MOSTRA D’ENTITATS, plaça de Catalunya)

Una reunió que comença a donar els seus fruits, la d’Albert Giménez amb el sintetista Dom F. Scab, serà la representació de Gràcia Territori Sonor en la Mostra annual de la plaça de Catalunya. Ambdós tenen entre mans els seus darrers discos i probablement un projecte conjunt enregistrable. La clàssica sonoritat berlinesa per a un matí de festa major…

FERRAN FAGES

26 de setembre de 1999

14 h. (V-LEM concert-vermut/cicle guitarristes, La Ñola, Planeta 39-41)

Que a Barcelona està apareixent una nova generació d’improvisadors sembla indubtable quan descobrim les propostes d’aquest guitarrista que s’autoproclama degradador de l’instrument i que, a més del seu treball en solitari, porta endavant projectes amb Joan Saura i Ruth Barberán, i enfronta el soroll sota altres noms com Viological Defense o Domestic Biolence. La seva música va des de l’alta tensió fins a l’entrega més desolada. Imprescindible.

ALKU ALL STARS

30 de setembre de 1999

21 h. (T-LEM / ALKU Teatreneu, Terol, 26)

El cinquè dijous del col·lectiu Alku reuneix les All Stars del segell, en un concert amb Evol + Hecker + Arg + Caballero que inclourà de ben segur algunes sorpreses. Potser es converteixi en un homenatge a James T. Russell, inventor del cd i reivindicat per ells en altres ocasions. En qualsevol cas, una veritable selecció de la millor música electrònica popular abstracta europea de finals de segle.

GRACIA TERRITORI SONOR

activa molts dispositius

LEM

(Lladrar als Estels de Mar)

QUART TRIMESTRE 1999

tres mesos d’hivern LEM

 

Aquest trimestre es produiran moltes activitats musicals interessants a la ciutat i el LEM aprofitarà per baixar el ritme, que no la guàrdia, de la seva programació (han tingut lloc 67 concerts entre abril i setembre d’aquest any; pensem que amb 37 d’aquí a desembre ja estarà bé). Tornem a tenir més concentració de dates i espais, a l’estil maratonià dels dos primers anys. Destacable? Tot, però especialment un interessant equilibri entre improvisació i electrònica al llarg del trimestre, la presència de músics europeus que mai havien visitat abans el país (Américo Rodrigues, Birgit Ulherr), el Tractat Lexicogràfic de les Espores Metropolitanes, que aquest trimestre convida tres dels col·lectius de més pes específic de la ciutat (IBA, l’Orquestra del Caos i G3G, aquests darrers en ple desè aniversari), que servirà per comptar amb el millor de cada casa a l’escenari del Teatreneu, la col·laboració annual amb Interrock i una de nova amb el Drap Art, els primers LEM a La Sedeta, la presentació del tercer disc de Destroy Mercedes, l’interessant projecte mexicà Cubo…

D’altra banda, la col·laboració entre Gràcia Territori Sonor i la discogràfica Zanfonía, que ha donat els seus fruits al llarg dels darrers mesos amb els concerts de Le Diablo Mariachi i Sora, es concreta finalment en el naixement del subsegell Gràcia Territori Sonor, un projecte per editar discos de música molt especial. Les tres primeres referències veuen la llum durant aquest trimestre: el primer cd d’Io Casino, la remasterització dels mítics enregistraments de Tibetan Red al Canadà i el concert de Rapoon a la Seu del Districte el passat mes de juny; i, naturalment, molt aviat els propers volums de la sèrie de compilacions “Experimental Music from Gràcia”.

ISÒBARES

2 d’octubre de 1999

Cercavila a Gràcia Nova, a les 11 i a les 13 h. (Territori emmarcat pels carrers de Pi i Margall – Sardenya -Camèlies – Escorial i els carrers que aquests envolten).

Durant la Festa del Comerç al Carrer, un dissabte al dematí, dues extranyes criatures (Veivi Gisus Urkestra) decideixen donar un passeig pel barri. Previament han construït uns brico instruments. Provistos d’un important aparell visual es troben amb alguns dels músics de la IBA Olestars. El resultat: un cercavila inversemblat que recorrerà els carrers d’aquesta zona del barri. Per la nit, a les 21 h., al carrer Pi i Margall, actuarà el grup psicodèlic Danger Mouse.

ACCIDENTS POLIPOÈTICS

PAU RIBA

ENRIC CASASSES

7 d’octubre de 1999

21 h. (T-LEM / G3G  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Durant aquest mes d’octubre, rebem un nou Lèxic de les Espores Metropolitanes, i ve molt ple de gramàtiques singulars: dotze intervencions, tres per cada dijous, ens proposa el col·lectiu G3G. Aquests concerts vénen a resumir l’ample espectre de sonoritats que les programacions (G’s Club) i el segell discogràfic del col·lectiu han posat en circulació en els seus deu anys d’història, ja que el que aquí s’està celebrant precisament és el seu desè aiversari. Classificats per famílies tímbriques, el primer dijous de concerts correspon a les veus humanes (no necessàriament terrícoles) i compta amb les intervencions individuals dels Accidents Polipoètics, Pau Riba i Enric Casassas.

ERIC McFADDEN EXPERIENCE

& PAT MACDONALD

8 d’octubre de 1999

22,30 h. (Associació Heliogàbal, Ramón y Cajal, 80)

Eric McFadden, guitarra, mandolina, veu; Paula O’Rourke, baix, veu; Pat MacDonald, guitarra, harmònica, veu; Primera ocasió de cenèixer la Eric McFadden Experience, el duet californià que es troba de gira per Espanya per presentar el seu nou disc “Our Revels Now Are Ended”, una extraordinària barreja de música americana amb arrels irlandeses, blues, jazz, country-rock, música barroca i fins i tot flamenc. L’artista invitat, Pat MacDonald, ja és conegut a Barcelona, el seu darrer disc amb John Parish (col·laborador de P.J.Harvey) que editarà Zanfonia aquest mes compta entre d’altres amb la col·laboració de McFadden i O’Rourke.

XAVI MARX

ALBERT REMI

GAT

14 d’octubre de 1999

21 h. (T-LEM / G3G  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Segon lliurament de les celebracions oficials del desè aniversari de G3G, aquest cop dedicada als instruments de corda. Novament tres intervencions individuals de petit format per mostrar treballs molt diferents: des de les sempre esperades, per escasses, investigacions sonores de Xavi Marx en solitari (i sense els plats) al nou alter ego d’Albert Giménez, un impagable trobador tintinesc, passant pels experiments de Gat amb el baix i les seves possibilitats de manipulació.

FALZONI-BARBERAN

17 d’octubre de 1999

13:30 h. (DRAP-LEM Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, plaça Joan Corominas)

Maddish Falzoni Gallerani (acordió) i Ruth Barberan (trompeta). La seva carrera com a instrumentistes evoluciona per territoris paral·lels en els quals han compartit protagonisme en algunes formacions. Al seu voltant apareixen noms clau com ara Peter Kowald, Agustí Fernández, Walter Thompson… lligades així mateix a experiències escèniques amb altres artistes: La Porta, Ona Mestre, Victor Turull, Simona Levi. La seva proposta com a duet serà el punt de participació de Gràcia Territori Sonor en els tallers Drap Art, un concert-vermut que explorarà les posibilitats dels seus instruments a través de la improvisació; reciclatge de llenguatges i referències (i humor).

ALAIN WERGIFOSSE

JOAN SAURA

JUAN CREK

21 d’octubre de 1999

21 h. (T-LEM / G3G  Teatreneu, c/ Terol, 26)

El tercer dijous de G3G al T-LEM tracta d’interfaces, discos durs, teclats que sonen com si no ho fossin, sensors… és a dir, presenta una mostra dels músics propers al segell que fan dels instruments electrònics les seves eines d’expressió. Un cop més, en format de tres intervencions individuals, tindrem l’oportunitat de retrobar-nos amb el treball de densitats i textures produït amb la tecnologia més insospitada per Wergifosse, la vigorosa utilització del sampler com a instrument improvisatiu per Saura o les noves propostes individuals de Crek, lluny del seu treball amb els saxos.

PARABOLIC

21 d’octubre de 1999

23 h  (SAL-LEM La Sal de Gràcia, c/ Tordera, 42)

Atenció, ja que aquest dijous el LEM no acaba al Teatreneu sinó que continua una hora més tard a La Sal de Gràcia, un nou espai on el trimestre passat vam assistir a alguns concerts realment interessants, sempre enfocats a camps més electrònics, pel que el concert d’avui marca una perfecta continuitat amb el que haurem vist una hora abans: un projecte d’electrònica no consagrat, però molt d’atractiu. Parabolic (finalista del concurs Sónar-Vang, tercer en el concurs Roland), és el projecte individual d’un inquiet membre de l’Exòtica Club (el seu alter ego, Dj T.I.K., el desembre als plats del Mi Bar). Música sinuosa, atmosfèrica i de (bona) influència alemanya.

MIREIA TEJERO

JAKOB DRAMINSKY

MARK CUNNINGHAM

28 d’octubre de 1999

21 h. (T-LEM / G3G  Teatreneu, c/ Terol, 26)

El mes de celebracions del desè aniversari de G3G al LEM del Teatreneu conclou amb tres petits concerts de vent, i quan diem instruments de vent a Barcelona, en segons quins contextos, ja sabem que ens estem referint a tot allò que es pot fer electrònicament amb els instruments de vent sense arribar a descàrregues de 220 volts. Els tres convidats d’aquesta sessió en saben prou què fer amb els seus respectius saxos, clarinets i trompetes i ho han demostrat en els espais físics i virtuals del món G, tant en solitari com amb els seus projectes de grup. Un excel·lent fi de festa.

SÒNIC-MÒMIC

30 d’octubre de 1999

22 h. (Centre Cívic La Sedeta, c/ Sicília, 321)

La darrera cita del LEM d’octubre tindrà lloc en un espai amb el qual Gràcia Territori Sonor col·labora per primera vegada: el Centre Cívic de la Sedeta, i és també la primera col·laboració d’aquest any entre la nostra entitat i Interrock. La proposta és el grup format per Manel Rabinad, Akai EWI 3023M, i Xavier Parés, guitarra midi Casio MG500, i Roland JV-880, un projecte de música electrònica amb múltiples influències que sovint s’ha produït en contextos no esatrictament concertants: música per a cinema, per a exposicions… La composició electrònica de música popular seria una de les claus del directe del grup, al voltant del qual s’ha produït una veritable òrbita sonora a l’Hospitalet.

IBA OLESTARS

4 de novembre de 1999

21 h. (T-LEM / IBA  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Aquest mes de novembre el col·lectiu convidat al T-LEM també és prou conegut a la ciutat, tot i que la seva existència com a tal és relativament recent. IBA és el punt de trobada de diverses (i llargues) experiències al voltant de les músiques improvisades i experimentals a Barcelona amb les d’una nova generació de creadors. El resultat és ric i diversificat, i potser la millor forma de donar a conèixer aquest col·lectiu és començar per la seva formació global: IBA Olestars, que aplega els següents músics: Ruth Barberán, trompeta; Catalina Claro, veu; Alfredo Costa Monteiro, acordió; Ferran Fages, guitarra elèctrica i veu; Maddish Falzoni, acordió; Agustí Fernández, piano i conducció; Daniel Figueras, guitarra espanyola; Manolo López, contrabaix; Mariano Martos, baix elèctric; Anuska Moratxo, saxo alt; Katia Riera, bateria; Joan Saura, sampler; Pablo Schwarzman, guitarra elèctrica; Inma Udina, saxo tenor; Liba Villavecchia, saxos soprano i tenor; Rafael Zweifel, violoncel.

JANE RIGLER

6 de novembre de 1999

21 h. (Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça Rius i Taulet, 2)

Ha estat una sort poder comptar amb Jane Rigler aquest dies a Barcelona. Aquesta flautista/vocalista nordamericana, intèrpret de Globokar, Ferneyhough i Takemitsu, es mou en els terrenys clàssic i contemporani, el jazz, el flamenc, el shakuhachi, el suling de Java i els cants dels pigmeus. Fora del nostre país ha col·laborat amb músics com George Lewis i Steven Schick i des del 1994 treballa també amb el compositor espanyol Rafael Liñán. Es autora de l’obra didàctica “Flute Vocalization”, reconeguda mundialment, punt de partida del treball en solitari que ens oferirà.

BIRGIT ULHERR

6 de novembre de 1999

21:45 h. (Pati de la Seu del Districte de Gràcia, plaça Rius i Taulet, 2)

Hi ha molts pocs trompetistes dins les músiques contemporànies i improvisades que hagin desenvolupat les possibilitats d’expressió d’aquest instrument en noves àrees, obliquament a certa moda virtuosa… Des que es va instal·lar a Hamburg el 1982 (és nascuda a Nuremberg), Birgit Ulherr n’és una. La materialitat de l’art abstracte o el moviment Fluxus tenen molt a veure amb la seva música. Ha col·laborat amb una llarga llista d’improvisadors europeus i treballa en dos trios estables, un amb Ulrich Phillipp i Roger Turner i l’altre amb Martin Klapper i Wolfgang Ritthoff, amb els quals ha editat una interessant discografia.

JOSEP MARIA BALANYÀ

6 de novembre de 1999

22:30 h. (Cafè del Sol, plaça del Sol, 16)

Després de les darreres beques i gires a Alemanya (1997-98 i 99), esporàdiques actuacions a Barcelona i la presentació del seu darrer CD (Sonateskas, maig 99), Balanyà actuarà finalment al LEM, i ho farà amb l’únic i entranyable piano de tot el circuit: el del Cafè del Sol, que ja va tocar Pascal Comelade. Per tant, composicions adaptades a les possibilitats d’aquest instrument (i una d’elles per piano i màquina d’escriure). Ah… qui és Josep Maria Balanyà? No para molt per aquí, però és un dels pianistes més interessants de tot l’estat. No t’ho perdis.

FRANCESC DIAZ MELIS

6 de novembre de 1999

de 23:30 a 2:30 h. (Mi Bar, carrer Guilleries, 6)

El Laboratori de Música Electroacústica Lúcida I Sorprenent (E.L.M.E.L.I.S.) presenta KGa3/40-ALMIBAR (Una selecció de clàssics). Dit d’una altra manera: el propietari d’una de les fonoteques més complertes de la ciutat, conductor d’alguns dels programes de ràdio més interessants de les ones alternatives, assessor d’impecables programacions musicals mironianes i flamant agitador de Platja Bonobo, que l’any 76 va ser co fundador del mític KGa2 amb alguns dels que aquí treballem, posarà la millor música possible al Mi Bar i, precisament, el dia del seu aniversari. O: de quina manera podem fer que toqui la viola o el sintetitzador amb nosaltres?

LOS BRNCIC

BURBUJAS

11 de novembre de 1999

21 h. (T-LEM / IBA  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Dues sessions de dansa i música en el segon lliurament del col·lectiu IBA al Teatreneu. Gabriel Brncic, música, i Constanza Brncic, dansa, són Los Brncic, i Rosa Muñoz, dansa, i Liba Villavecchia, música, són Burbujas. Els primers presenten “La casa del viento”. De Gabriel Brncic no cal recordar als seguidors del LEM l’interessantísima carrera i la seva incansable activitat compositiva, docent i dinamitzadora a Espanya des del 1974. Mestre, per dret, de molts músics actuals. Constanza, la seva filla, forma part de la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz i ha estudiat a Nova York, França, Holanda i Dinamarca. El segon duet tampoc necessita gaire presentacions: Rosa Muñoz codirigeix la companyia abans esmentada i la seva trajectòria com a ballarina i coreògrafa es d’alt nivell. En quant a Villavecchia, recordeu les seves energètiques i viscerals intervencions al LEM: pura música.

MAXURI

VENÉREA

13 de novembre de 1999

22 h. (Centre Cívic La Sedeta, c/ Sicília, 321)

Es parla sovint sobre les dificultats dels músics “innovadors” o diferents a Madrid. Per això és motiu d’alegria trobar formacions estables d’experimentadors que desafien les desèrtiques condicions de la capital i encara més si treuen discos i fan concerts (no es parla tant sovint dels estranys noms que es posen els grups de la capital, però això és un altre tema). Aquest trimestre en tenim dos i, de veritat, no us els perdeu, perquè valen la pena. Els primers són Venérea, una nombrosa formació de contingut no estrictament musical (escenografies, textos, performance), un projecte artístic de llarg abast amb dos CD editats i una llarga sèrie d’intervencions des del 1996. Ells diuen: “nos planteamos repostar y somos esporas cuando la velocidad del ser humano se nos hace espesa; gracias.” i consideren la tautologia com a clau del desenvolupament mental en majors de 17 anys. Bateria, baix, teclats, guitarres, gaites, veus, casiotones, secadors de cabell… fins a un centenar d’instruments. I en la primera part, Maxuri, el nou projecte de Xuri Anzizu, un còctel de funky, reggae, electrònica i bon humor. Aquest concert es produeix en col·laboració amb Interrock.

SAURA-TORRENT

MESA/FAGES

18 de novembre de 1999

21 h.  (T-LEM / IBA  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Continuen els duets música-dansa en el cicle IBA al Teatreneu. Aquest cop, Joan Saura, sampler i Carme Torrent, dansa, presenten “Climes sobre els quals graviten amenaces de tormenta” i, a continuació, Olga Mesa, dansa i Ferran Fages, guitarra i veu, ofereixen unes “Consideraciones Gastronómicas”. Carme Torrent és col·laboradora habitual de la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz, ha col·laborat també amb Mª Antonia Oliver i amb l’artista Alexis Taulé. Joan Saura és un inquiet creador prou conegut pels seguidors del LEM, i probablement un dels músics que més ha aconseguit “escalfar” el sampler. En quant al següent duet, cal dir que Olga Mesa és una coreògrafa i ballarina asturiana afincada a Madrid i, a més de treballar amb Ferran Fages, ho ha fet amb el mateix Saura. Fages és un músic imprescindible si vols estar al dia de la nova generació d’improvisadors. La seva relació amb la guitarra és prou inusual.

AMÉRICO RODRIGUES

20 de novembre de 1999

21 h.  (Cafè del Sol, plaça del Sol, 16)

Primera i necessària presentació a Espanya d’aquest poeta sonor portuguès. Si el seu treball originalment provenia de les avantguardes històriques (poesia fonètica…), ja fa molt de temps que ha desbordat les fronteres estilístiques i ha creat un univers propi, molt preuat en els territoris de la improvisació musical, la poesia i la dansa. També la veu ha deixat de ser el seu únic instrument, juntament amb la seva qualitat actoral, no dubta en aportar als seus espectacles elements com ara objectes sonors, joguines, etc. Si fem una ullada a les seves col·laboracions trobem noms com Carlos Zíngaro, Günter Muller, Jeffrey Morgan, Nuno Rebelo, Albrecht Loops, Rodrigo Pinheiro, Gregg Moore, Silvia Barrios, Élia Fernandes, Sture Ericson, Cristin Wildbolz, Hiroshi Kobayashi, Nirankar Khalsa, entre molts altres. Us recomanem vivament assistir a aquest únic concert, que és una coproducció Propost-Gràcia Territori Sonor.

ORIOL ROSSELL

20 de novembre de 1999

de 23 a 2,30 h. (Mi Bar, carrer de les Guilleries, 6)

No hi ha dubte ja que els tres Dj convidats aquest trimestre a les sessions del Mi Bar mantenen una estreta relació amb la ràdio i la premsa musical en general. Precisament Oriol Rossell és un dels especialistes més agosarats del panorama i un incansable prospector d’ocultes vetes musicals, alhora que la seva visió desmitificadora del món de les noves músiques comença a ser inconfusible. “Mínim Comú Denominador” és el títol d’aquesta sessió i ens suggereix un recorregut damunt la llançadora minimalista, des dels seus orígens fins a la música popular contemporània.

RUTILANT

25 de novembre de 1999

21 h. (T-LEM / IBA  Teatreneu, c/ Terol, 26)

El mes d’IBA tanca amb tres trios nascuts en el si de l’orquestra IBA Olestars amb l’objectiu de demostrar la seva capacitat de nuclearització interna. Alguns d’ells poden donar lloc a formacions estables. 1er. trio: Maddish Falzoni, acordió; Inma Udino, saxo tenor; Raphael Zweifel, violoncel. 2on. trio: Dani Figueres, guitarra espanyola; Manolo López, contrabaix; Ferran Fages, micro; 3er. trio: Ruth Barberán, trompeta; Maddish Falzoni, acordió; Pablo Schwarzman, cintes, tractaments. I així s’acomiaden els nostres amics d’IBA. El mes vinent arriba el Caos al Teatreneu.

DESTROY MERCEDES

25 de novembre de 1999

23 h. (SAL-LEM La Sal de Gràcia, c/ Tordera, 42)

La que primer va ser formació quasi circumstancial a l’òrbita del segell madrileny Por Caridad Producciones i sovint grup convidat de la seva banda emblemàtica, Mil Dolores Pequeños, va anar agafant força i desprenent-se d’aquesta imatge inicial de grup de laboratori per ocupar un espai clau en la música electrònica popular espanyola. Amb dos discos força interessants, autèntics combinats d’influències i homenatges mai ocultats pel grup, capaços d’oferir un directe compacte i molt intel·ligent, Javier Piñango i Jaime Munárriz han donat el pas definitiu cap a la construcció d’un univers propi amb el seu tercer cd, New Orbit New Love. Benvinguts, doncs, a la presentació oficial a Barcelona del nou disc de Destroy Mercedes.

CARLOS GÓMEZ

2 de desembre de 1999

21 h. (T-LEM / ORQUESTRA DEL CAOS  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Ja estem a desembre i el col·lectiu convidat a les sesions del T-LEM és l’Orquestra del Caos, entitat que no només promou esdevenimets de resonància com el festival Zeppelin, sinó que desenvolupa i produeix interessants activitats de creació pròpia (peces sonores, performance, instal·lació, tallers…). El cicle dedicat a la Caos comença amb Carlos Gómez, electrònica i guitarres, que presenta “Infimidades”, peces ínfimes de Carlos Gómez, Ricardo Arias i Martín Fuks. Un trencaclosques sonor fet de petits fragments per a guitarres i electrònica.

OSCAR ABRIL ASCASO

9 de desembre de 1999

21 h. (T-LEM / ORQUESTRA DEL CAOS  Teatreneu, c/ Terol, 26)

Paral·lelament als seus deliris radiofònics i sorollistes amb Oscar Abril Ascaso + Sedcontra, oaa soundworks analitza, des de 1990, l’experiència dels fenòmens sonors presents en les nostres societats contemporànies a través del registre de paisatges sonors, experiments i performances. D’entre les seves diverses línies d’actuació, LTM (Low-Tech Music) constitueix una voluntat de recuperar la música d’acció per als noranta. LTM es mostra com un catàleg d’execució de sons quotidians descontextualitzats del seu marc significatiu convencional. Un manual de possibilitats sonores a l’abast de qualsevol. Música contra el Romanticisme.

WADE MATTHEWS

16 de desembre de 1999

21 h. (T-LEM / ORQUESTRA DEL CAOS  Teatreneu, c/ Terol, 26)

La tercera entrega de l’Orquestra del Caos al T-LEM són les cançons de vent de Wade Matthews. “Wind songs” és un concert en solitari per a flauta en sol i clarinet baix que aquest músic novaiorquès passeja actualment pels escenaris de França i Espanya. Matthews no és un músic desconegut al nostre país, on passa llargues temporades, durant les quals col·labora amb músics, ballarins, pintors, escultors i performers. Precisament, una de les seves col·laboracions a Madrid va ser amb l’històric grup Clónicos de Markus Breuss i Susana Kulia.

CUBO

16 de desembre de 1999

23 h.  (SAL-LEM La Sal de Gràcia, c/ Tordera, 42)

Atenció, aquest dijous, com altres vegades, el LEM continua a La Sal i després al Mi Bar. A La Sal presentem Cubo, projecte d’Eugenio Tisselli, italià que ha desenvolupat la seva carrera a Mèxic i que proposa un interessantísim treball que conté diferents sistemas compositius, des dels més comuns (voluntat) fins a mètodes matemàtics (atzar), per mitjà dels algoritmes, la inspiració i les pràctiques aleatòries. La composició resultant, que porta per títol “23”, es conclou en directe amb la generació en temps real d’un text, amb el recurs dels mitjans abans citats. El passat mes d’abril, “23” va ser presentat públicament per primera vegada amb gran èxit a l’EMMA Forum de Stuttgart i ho serà per primer cop a Barcelona en aquest concert que us recomanem vivament.

Dj T.I.K.

16 de desembre de 1999

de 24 a 2,30 h. (Mi Bar, carrer Guilleries, 6)

La revista Future Music presentava en el seu número d’agost el tema “Jungle Juice Music”, extret del cd inèdit “After Freestyle”, de Dj T.I.K., el costat més amable del projecte Parabolic (que ja vam presentar el mes d’octubre al LEM). Així doncs, per tancar aquest dijous, al Mi Bar, una impecable sessió d’aquest integrant de l’Exòtica Club vinculat, com tots els Dj que presentem aquest trimestre, a l’activisme radiofònic (entre moltes altres coses).

CLARA GARÍ

23 de desembre de 1999

21 h.  (T-LEM / ORQUESTRA DEL CAOS  Teatreneu, c/ Terol, 26)

El LEM s’acomiada de l’any 1999 (que no del segle) i de l’Orquestra del Caos amb aquest darrer concert al Teatreneu, protagonitzat per Clara Garí amb la col·laboració de Blanca Garí i músiques de Josep Manuel Berenguer. “Muda” , posada en escena per a tocadiscos, veu, diapositives i vídeo, reprèn un vell treball videogràfic de Garí anomenat “La muda de la serpiente” per tornar a reflexionar sobre la impossible continuïtat del jo. Amb la intervenció d’aquesta manipuladora d’imatges i paraules, performer, editora, activista i catalitzadora cultural, veritable ànima de l’Orquestra del Caos, la gent de Gràcia Territori Sonor, com tots vosaltres, ens dedicarem a la meticulosa tasca anual de treure’ns la vella pell d’aquest any i deixar a la vista els colors de la nova i brillant pell dels LEM del 2000.

Aquest haurà estat el concert número 100 d’enguany, i el que fa 206 des que, el desembre de 1996, es va posar a caminar l’únic festival permanent de música experimental del món. El nostre desig és poder-nos retrobar l’any vinent amb tots vosaltres: artistes, públic, professionals i les institucions públiques i privades que fan possible aquest petit miracle… i que passeu de la millor manera possible el canvi de dígits!