ALBERT GIMÉNEZ

Barcelona

guitarra elèctrica, electrònics

 10 de gener de 1997 // 21:30 h. La Ñola (c/ Planeta, 39-41)

Potser alguns el coneixeran per haver format part dels dos grups seminals de l’experimentació psico-elèctrica barcelonina: Suck Electrònic i Macromassa. D’altres poden rememorar el seu pas pel grup “planejador” Neuronium, i destacar l’estel.lar col.laboració amb Nico a “Vuelo Químico”. Dues dècades després, la discografia d’Albert Giménez, ciclista i expert en ferrocarrils, autor de llibres sobre el món ferroviari i amb cinc títols més de prosa poètica consta de catorze enregistraments i el seu recorregut musical en solitari du el passaport ple d’empremtes franceses, belgues, poloneses… Va passar uns anys treballant la guitarra clàssica i el 1995 reprèn l’elèctrica i recupera el seu passat de sons densos i voladors, desenvolupa un treball d’ambients circulars i capes repetitives, que formen successius nivells de sons que envolten l’oient, escultures efímeres, melodies repetitives que creen paisatges imaginaris. La seva participació en el darrer festival Sónar va ser molt celebrada pels qui “recuperaven” l’Albert Giménez, i una bona sorpresa pels qui desconeixien el seu treball.

XAVIER MARISTANY

Barcelona

instruments.acció.direcció escènica

 10 de gener de 1997 // 22:30 h. Café del Sol (Plaça del Sol, 16)

És part fonamental del grup Koniec des de la seva creació. Juntament amb Joan Saura, del mateix grup, i també en solitari, ha treballat extensament en la música instrumental per altres suports, com dansa, teatre, cinema, televisió. Compositor de llarg abast, és co-fundador de la recentment creada Orquestra del Caos. La seva música múltiple s’acosta a l’humor, o efectua descàrregues energètiques d’alta tensió o se submergeix en un intimisme líric. Tots aquests elements es contenen a “N_STOR i el temps”, l’espectacle que Xavier Maristany presenta a Gràcia: música, video i teatre es combinen en igualtat de condicions per explicar l’història d’en Nèstor una estona del dia abans de fer 38 anys. “N_STOR i el temps” es va presentar al Festival Internacional de Teatre de Sitges l’any passat. En la producció de l’espectacle hi col.laboren Artur Álvarez, Guillem Cifré, Juan A. Gamero, Oriol Vilaseca, Enric Ases i Música Vista.

MARK CUNNINGHAM

New Jersey

trompeta, tuba, electrònics

10 de gener de 1997 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Durant els anys setanta, Mark Cunningham va deixar el seu instrument de capçalera, la trompeta, per endinsar-se en el teatre i la música improvisada amb la guitarra elèctrica, i va col.laborar amb Arto Lindsay, Mark Pauline, Robert Wilson o Meredith Monk. Va acabar aquesta dècada amb la creació del mític grup Mars, amb Sumner Crane i China Burg, que va ser capdavanter del moviment que va ser anomenat “no new york”. Als anys vuitanta, recupera la trompeta i forma Don King. Amb aquest grup realitza gires europees que el porten a Barcelona, on s’instal.la finalment cap al 89. Aquí forma Ràeo, amb Gat i Anton Ignorant (c.d. “Adiós Júpiter”) i comença a col.laborar establement amb l’orquestra de Pascal Comelade. Realitza concerts per tota Europa amb aquestes dues bandes i també acompanyat de la seva trompeta i només el “software” electrònic adequat, tal com es presentarà en aquest concert, que avança el contingut del seu primer c.d. en solitari. Mantra urbà de vents sinuosos.

VICTOR PAVIA

Badalona

guitarra, llaüts, mandolines, viola xinesa, cornamusa, bocaharmoni, cítara, didgeridoo, udú, sarachi, electrònics

11 de gener de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

El llarg treball de Victor Pàvia és massa desconegut a la nostra ciutat. Si tenim en compte que l’any 1984 va formar Via Quarta, un grup en certa mesura mític entre els músics locals, i que havia après el llaút, la guitarra i el violí des dels sis anys. Si hi afegim que des del començament dels 90 la seva activitat en composició de bandes sonores per cinema i televisió és incansable, que els seus viatges cap al sud i l’orient han anat impregnant la seva música de matisos molt variats, mentre es familiaritzava amb la computadora i els efectes digitals, i que els darrers anys ha programat sons per Cheb Khaled, Meredith Monk, John Cale, B.B.King, etc., a Gràcia Territori Sonor pensem que ja és hora de que el seu treball comenci a ser conegut. Com en tots els altres concerts d’aquest segon cicle, viatge interior per les regions de les nostres emocions.

FRANCISCO LOPEZ

Alcobendas

cintes, electrònics

 11 de gener de 1997 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

El catàleg de treballs audio d’aquest biòleg, professor d’ecologia a l’Universitat Complutense de Madrid, comprèn 57 referències, editades per segells d’Espanya, Alemanya, Holanda, França, Anglaterra, Polònia, Canadà i Estats Units. L’ingent treball d’investigació sonora l’ha portat a desenvolupar un concepte: la música concreta absoluta, i a recórrer el planeta enregistrant el paissatge sonor i oferint les seves performances en directe. De la seva extensa obra cal remarcar les sèries inspirades en els contextos sonors d’alguns grups d’insectes i altres invertebrats; les que recomposen paisatges sonors de ciutats com Sâo Paulo, Manaus, Budapest, Sofia, Viena, Madrid, Vigo, Alcalá de Henares; o els treballs de camp a les selves tropicals i sub-tropicals de Brasil, Argentina, Venezuela, Costa Rica, Senegal, Gambia i Xina. Aquest darrer treball es presenta per primer cop a la nostra ciutat, amb la composició “Belle Confusion 971″, en estrena absoluta.

JUSTO BAGÜESTE

Barbastro

saxo, sintetitzadors, cintes, electrònics

11 de gener de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

Va deixar els primers col.lectius de música improvisada, els estudis amb Carmelo Bernaola i Jorge Pardo i les big bands per convertir-se en col.laborador imprescindible de grups com Derribos Arias, Glutamato Ye-ye, La Unión o Polanski y el Ardor, durant els anys vuitanta. Va deixar enrere la “movida” per fer gires a les bases europees de l’OTAN i, de tornada a Madrid, es va integrar en el complex projecte multi-estilístic de Markus Breuss i Pelayo Arrizabalaga, Clónicos. Desrpés ha treballat després amb Ollie Hallsal. Els anys noranta s’integra en els succesius experiments de Javier Corcobado, fins que engega el seu projecte músico-vital en solitari: “Inducing the Pleasure Dreams (IPD)”, una aventura sonora de paisatges minimalistes i psicodèlia de terror, construïda amb precisió per sintetitzadors analògics, samplers, cintes i saxo. Meteòricament, el seu primer disc ha estat celebrat a tota Europa. Ara surt un avançament en mini-cd del seu segon. El músic més sol.licitat dels chill-out d’aquest any, a Gràcia..

 GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Longitud Expressiva Mítica)

SLEAZE ART

Kasper T. Toeplitz, composició / direcció (+ baix);

Gerome Nox, guitarra;

Fred Bigot, guitarra;

Jean-Claude Sassier, guitarra;

 Bernard Perrot, guitarra / baix;

Rahan Ducayron, baix;

Amadou Sall, baix (+ guitarra);

Gaëtan Bulourde, baix (+ guitarra)

 8 de febrer de 1997 // 18.30 h. Sala Hipòstil.la del Parc Güell

En aquesta ocasió, el dispositiu L.E.M. s’activa en un sol espai i un sol concert. Ambdós són singulars: En col.laboració amb Namasté, el soci parisenc del nostre projecte, presentem Sleaze Art, l’orquestra de guitarres i baixos elèctrics dirigida per Kasper T. Toeplitz. Ho fem a la Sala Hipòstil.la del Parc Güell (entrada principal, al final de l’escalinata del drac, una sala amb 84 columnes que sostenen les cúpules esfèriques i aguanten la gran plaça superior). Per poder celebrar el concert entre dues llums, l’horari del L.E.M. s’avançarà a les 18:30 hores. Posteriorment, en els espais habituals del circuit hi haurà audicions de música seleccionada.

Filòsof i músic autodidacta, el polonés Kasper T. Toeplitz barreja les tradicions orals del segle XX amb les escriptures actuals, els instruments i sons de l’escena rock i els de la música culta de la nostra època. El resultat són obres estranyes, fluctuants, envolvents, al límit de la saturació sonora. Els seus referents, són músics contemporanis que han utilitzat fregaments i resonàncies (Stockhausen, Michael Lévinas o l’italià Scelsi) o grups noise (Scorn, Main, Skullflower o Godflesh). Darrera hi ha una idea d’evolució, duració i intensitat sonora característica de les músiques ambient: se la pot iniciar i abandonar en no importa quin punt, el paper dels qui la interpreten és descobrir el seu propi comportament a l’interior del fragment escollit. El repertori de Toeplitz va de la música de cambra a la gran orquestra (ha escrit una òpera sobre la vida de la poetessa Sylvia Plath) passant per músiques per a espectacles de teatre i dansa contemporània. En les seves escultures sonores (“Bassculpture”, per a baix sol, o “Zora Mudd”, que es va presentar fa uns messos al MACBA), l’espectador ha de moure’s per l’espai buscant el que vol escoltar i descobrint harmonies insospitades.

El 1989 Toeplitz va crear Sleaze Art (que podriem traduir per “Art Desastrat”), una orquestra elèctrica de formació variable. Amb aquesta formació es va presentar al MACBA: 15 guitarristes i 12 baixos elèctrics, entre els que hi havia una vintena de músics locals. Toeplitz no utilitza ni cintes preenregistrades ni màquines preprogramades, les composicions es reinventen en el curs de cada interpretació. Ara Sleaze Art torna a Barcelona amb un espectacle de petit format i tots els elements característics de la seva música: un crescendo de guitarres estridents, acompanyades de descàrregues de baix, que formen llargues onades sonores. El volum, l’energia i la sensació de diluvi sonor del rock combinada amb la llibertat formal i el rigor de la música contemporània. Kasper T. Toeplitz forma part de Namasté Arts Contemporains, el soci parisenc del projecte Gràcia Territori Sonor.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Limb Extrem Microtonal)

 

CARTER PILER

Barcelona

guitarra elèctrica, electrònics

21 de març de 1997 // 21:30 h. La Ñola (c/Planeta, 39-41)

Miguel Burgues (Carter Piler) i Luis Cerezo es presenten com a “Carter Piler y Boudou salvados de las aguas”, fent referència al famós personatge interpretat per Michel Simon en la pel.licula de Jean Renoir: Boudu, un clochard que en el moment del suicidi és rescatat del Sena per un burgès de bona fe a qui a partir d’aquest moment farà la vida impossible. Com Kasper Toeplitz, que anomena la seva formació “Sleaze Art” (Art Desastrat), Carter Piler parteix d’una idea d’extrema precarietat. Aquesta vegada per donar forma a una biografia imaginaria: la de dues vides dedicades a fer d’esparring, conductor de tractor, guitarrista ocasional, humorista, ideòleg o jesuita. El seu concert porta el títol de “Los pequeños fragmentos de la raza” i, de ben segur, serà tant deutora d’aquest melangiós sentit de l’humor com de la radicalitat en el tractament de la guitarra elèctrica a que Carter Piler ens té acostumats (aquest cop acompanyat pels sons digitals del seu invitat) en la seva discografia (quan era el 50% d’Audiopeste en el disc “El arte de cojear con la guitarra” o en el fragment de la seva sèrie “Tarántulo” publicat a la compilació Noïse Club 1).

MIQUEL JORDÀ

València

saxo alt, trombosax i instruments manipulats

21 de març de 1997 // 22:30 h. Café del Sol (Plaça del Sol, 16)

Partint sempre del saxo alt, Miquel Jordà aconsegueix atmòsferes molt peculiars i intimistes. Per produir la seva música utilitza també instruments singulars com el trombosax, (un saxo alt tocat amb boquilla de trombó) o el calòphon (una calimba africana manipulada a manera de violó de fer del segle XVIII i tocada amb arc) o una col.lecció d’instruments de plàstic. (interessants resultats en el seu c.d. Josie Bliss) Miquel Jordà defensa la unió d’audio i imatge com a procés creatiu en un llenguatge propi d’experimentació. Les seves obres són espectacles multimèdia i performances, espais sonors virtuals, concerts-instal.lacions en grup, com les que va presentar amb la família Plastisax en diverses ciutats de la ruta de la seda de Pekin a Barcelona. Ha treballat també en bandes sonores per cinema experimental i ha investigat en diferents laboratoris becat per la Fundació STEIM d’Amsterdam. En aquesta ocasió presentem l’estrena absoluta de la composició “Carrera o Sax”, una oportunitat de conèixer el treball musical de Miquel Jordà, amb el qual es prodiga molt menys a la nostra ciutat que amb la seva activitat multimèdia.

MOHOCHEMIE

Donostia-Barcelona

ritmes, guitarres, sintetitzadors i veus

21 de març de 1997 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Darrera de l’experiència de Mohochemie, hi ha alguns del noms maleïts de l’escena musical de la Barcelona de finals dels setanta i dels vuitanta: Noms com els de Psicópatas del Norte, Tendre Tembles o Clínic Humanoids provenen d’uns anys en que l’experimentació barcelonina infectava el rock omplint-lo de ready mades i literatura. Mohochemie, fill dels noranta, oferirà el”Minilip Concert” que ens presenta el grup en la seva fórmula mínima: Manel Pugés als ritmes i sintetitzadors, i Rosa Arruti a les guitarres, sintetitzadors i veus. Mohochemie combinen paisatges instrumentals de ciència ficció, cançons de melodies arrabatadores i blocs bruitistes, lligats per les forces invisibles d’un circ magnètic. Les lletres de Mohochemie parlen de la filmació lenta del creixement de la molsa i del silenci de la floridura en un món soterrani, d’artefactes com la màquina del plaer buit, de llums agòniques o de l’Orgone Joker. Mohochemie, aliment de la llum fosca, generen aquests móns des de la seva pròpia organització: Sikovaris Rec. i han produït tres cintes: “9 Sons” (enregistrada entre el 1992 i el 1994), “Mohoinvasion” (1995) i “Magnet Circus” (1996).

ALFREDO COSTA MONTEIRO

Oporto

acordió

22 de març de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

Va començar la seva trajectòria musical a Paris a finals dels anys vuitanta col.laborant amb diferents grups de dança i performance, mentre treballava com a artista al taller de Christian Boltanski i participava en la connexió franco-portuguesa com a dibuixant i poeta a la revista Albatroz. També a Paris participa en exposicions de fotografia. Des de la seva arribada a Barcelona el 1992, Costa Monteiro ha publicat diversos llibres de poesia, ha fet exposicions individuals (“Sobre las ruinas”, al Pati Llimona) i lectures de poesia sonora, i ha participat en experiències musicals tocant el seu instrument de capçalera, l’acordió, o el baix elèctric, amb Jakob Draminsky Højmark i Martin Hug, amb el Zora Mudd de Toeplitz al MACBA o com a membre de Superelvis, el grup de “música emocional de resistència” amb qui treballa de forma estable. La música d’ Alfredo Costa Monteiro, com tota el seu treball artístic, transmet sensibilitats i profunditats de molts folklors que venen de l’ànima, tot havent-se impregnat d’Espanya, França i Portugal tant com del rigor i la responsabilitat de les propostes de l’art contemporani.

KRZYSZTOF KNITTEL

Varsòvia

teclats, cintes, electrònics

22 de març de 1997 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

El polonès Krzysztof Knittel és una de les personalitats musicals més rellevants dels països de l’est d’Europa. Als seus estudis de composició i música per computadores, cal afegir la seva graduació en ingenieria de só. Ha treballat a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa. Des del 1973 ha estat líder de grups de música electrònica en directe i de música intuitiva. La més coneguda d’aquestes formacions, CH & K Studio, va recòrrer el 1989 Europa, Estats Units i Canadà. També, des del 1990 organitza concerts dedicats a la música experimental al Centre d’Art Contemporani del Castell Ujuzdowska a Varsòvia. Ha escrit obres per a piano, peces de cambra per veus i computadores, quartets de corda i cassette i peces orquestrals. També ha treballat fent música per cinema i dansa i ha estat resident del Center of the Creative and Performing Arts de Buffalo. Knittel desenvolupa una poètica erràtica, defineix la seva subjectivitat en un anar i venir de sons fortuïts, que es troben, es distancien i viuen una existència simultània en un mateix espai. El seu interés per les textures i les densitats sonores el porta a conduir el só a un estat quasi sòlid, del que emergeixen fugitives singularitats amb vida pròpia.

ALBERT MÁRKOS

Kolozsvár-Cluj-Klausenburg

violoncel

22 de març de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

El seu trasllat de la Transilvània romanesa a Hongria el 1992 per raons polítiques, va coincidir amb el pas del cello clàsic (Albert Márkos havia format part de l’orquestra Filarmònica de Matosvásárhely i la Filarmònica de Kolozsvár) a la investigació de la seva sensibilitat com a performer i artista, l’interés per l’art dels nous mitjans electrònics i pel buddhisme. La seva força interpretativa s’ha enriquit des d’aquell moment amb les tècniques de l’improvisació europea més radical i amb les de l’experimentació poètico-sonora, treballant amb músics com György Árvai, Martin Klapper, Krzysztof Knittel o Phil Minton. A Budapest, Márkos ha col.laborat també amb grups de teatre i dança i ha estat un dels promotors de la independent Tilos Radio i del Festival d’Improvisació Szuneljel. No és fàcil descriure com Albert Márkos interpreta les seves composicions. Per fer-ho hem de parlar d’una energia incissiva tant com de concentració, d’intuició i d’exploració de tots els “idiomes” improvisatius i de totes les formes compositives.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Lliure Escandinava Música)

 

Aquest cop, rebem una visita molt nombrosa de músics danesos, ja que convidem SKRÆP, el soci escandinau de Gràcia Territori Sonor. Fundat el 1988, es va articular des del començament com un fòrum, per presentar i debatre els treballs dels músics que en formen part i que arriben a la recerca de nous llenguatges des de diversos camps: de la música contemporània a la world-music, del folk a la poesia, la pintura o la performance. SKRÆP ha creat una xarxa de museus, galeries d’art, teatres i cinemes que programen música experimental, ha organitzat concerts i gires a las principals ciutats del país, ha impulsat el I Fòrum Europeu de la Música Experimental, que va reunir a Copenhagen, el mes d’octubre pássat, músics i compositors de 14 països. En aquesta trobada es va fer pública una “Declaració dels Compositors Experimentals Europeus” i es va acordar que Gràcia Territori Sonor es fes càrrec de l’organització del II Fòrum Europeu de la Música Experimental que se celebrarà el 1997.

PERE OLIVER JORGENS

Sorgenfri

bateria, percussió

25 d’abril de 1997 // 21:30 h. La Ñola (c/Planeta, 39-41)

Des de finals dels anys setanta Pere Oliver Jørgens ha enregistrat una vintena de referències amb diferents formacions: Cockpit Music, Gron*virke, Global Guaranty Orchester, Jørgens/Moss Duo, The Wild Mans Band i Dog God.Ha col.laborat amb Zev, Evan Parker, Andrea Centazzo, Jørgen Teller, Christer Irgens-Møller, Martin Klapper, Steve Hubback… Ha compost també música per a pel.lícules, performance, vídeo, dansa i teatre. La seva experiència com a percussionista, en els inicis de la seva carrera, fa que el seu treball compositiu tingui un especial interès per la construcció dels ritmes. El resultat és una música plena d’energia i un pols intern arrabassador. En la seva faceta de multiinstrumentista i improvisador, P. O. Jørgens alterna els instruments tradicionals amb d’altres que ell mateix construeix i sons quotidians: cops, xiulets, sons de fregadís, o dringar d’ampolles. Tot això impregnat d’un especial sentit de l’humor.

JAKOB DRAMINSKY HOJMARK

Copenhagen

clarinet baix, saxo soprano, electrònics

25 d’abril de 1997 // 22:30 h. Café del Sol (Plaça del Sol, 16)

Després de ser invitat al Festival de Teatre de Sitges a començaments dels anys noranta, Jakob Draminsky du les seves improvisacions amb el clarinet baix i el saxo soprano de Copenhagen a Barcelona. Alterna els seus treballs al costat de Jørgen Teller, Pascal Comelade, Superelvis o Ràeo, amb òperes de butxaca i esdeveniments sonors basats en el so de les màquines de construcció que els obrers utilitzen al carrer. La seva actuació al circuit L.E.M. coincideix amb l’aparició de dos nous CD que s’afegeixen a la seva abundant discografia amb el grup Tzarina Q Cut i en solitari: “Memory” (una òpera de cambra per a 12 cantants, piano i harmònium amb llibret de Peter Laugesen) i “En landsoldats Dagbog”:, l’òpera de butxaca per a baríton i MIDI que va presentar el 1995 al Teatre Malic i que es podrà escoltar de nou el mes de juliol a la Fundació Miró. Com a improvisador, Draminsky ha desenvolupat les tècniques contemporànies instrumentals en perfecta simbiosi amb els suports digitals i informàtics.

NIELS WINTHER

Copenhagen

saxo, clarinet, veu, cintes

25 d’abril de 1997 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Niels Winther és poeta, artista visual, compositor i performer. Des de principis dels anys vuitanta els seus llibres de poemes (“Hometown Poems”, “11 Poems”, “Utop-Necessary Poems”, “Hvedekorn”) s’alternen amb nombrosos entregistraments (“Glowstop automatic”, “You are Kay”, “Para Vion Para Vion”), improvisacions amb diversos instruments, escultures sonores i instal.lacions, a més d’un seguit d’exposicions individuals. La seva literatura s’ha desenvolupat en paral.lel a l’activitat com a cantant i escriptor de cançons per a grups com Billy Moodkey and the Profitkids, Zabbo Rock, Paravion Show, Parma Band, Donna Summer & His Frimanns, Trio-Tape i Universal Improvisation Syndicate. Creador múltiple i agitador de l’escena danesa, és un dels fundadors d’SKRÆP i impulsor d’esdeveniments tant singulars com el concert de claxons d’automòbil que va tenir lloc el 1987.

CHRISTER IRGENS-MÖLLER

Korsør

sintetitzador, veu

26 d’abril de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

Membre d’SKRÆP des de 1989, Irgens-Møller va promoure l’EIO (European Improvisers Orchestra) que va actuar en el marc del I Fòrum Europeu de la Música Experimental. Amb el grup Clinch ha enregistrat diversos LP i CD, entre els quals destaquen “Fri frei libre” (1986) amb Peter Friis Nielsen (baix) i Claus Bøje (percussió), i “Tchicai/Clinch” (1988), una de les moltes col.laboracions amb John Tchicai, l’improvisador que més ascendència ha tingut sobre aquesta generació de músics danesos. Ha col.laborat en sessions d’improvisació amb Tchicai, Pere Oliver Jørgens, Pierre Dørge, Peter Brötzmann, Mihail Dresch, Paul Rutherford, Claus Van Bebber i Evan Parker. El seu treball amb Parker va donar com a resultat “Ghost-in-the-machine” (editat per LeoLab London el 1996). Des del 1985 Irgens-Møller treballa també amb la música africana moderna i tradicional en el grup Zebra. El seu projecte més recent ha estat el concert per les sirenes de tots els cotxes de policía de Copenhagen, amb Han Bennink i Sven Åke Johansson, el 1996.

HENNING FRIMANN

Copenhagen

esculptura sonora

26 d’abril de 1997 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

Del nord d’Africa i l’Africa occidental a l’Amèrica central, India o Turquia, Henning Frimann ha buscat formes musicals per explicar els canvis que la sensibilitat contemporània ha experimentat en les darreres dècades, i que ni la ciència ni la religió han estat capaços d’explicar. Amb la Global Guaranty Orchestra, grup del qual va ser cofundador i amb el qual ha tocat en diversos països d’Europa, ha publicat 7 enregistraments, als quals s’ha afegit recentment el CD “The Spiral” del Telepatic International Group, primera tramesa de la trilogia “1999”. Frimann ha compost música per a dansa (Anita Saij, Randi Patterson Company) i teatre (The Black Horse) i ha creat la instal.lació sonora “LI” per al Museum of Contemporary Arts de Roskilde. Frimann no treballa amb instruments tradicionals ni contemporanis, sinó que construeix escultures de materials diversos trobats en les ciutats on ofereix els seus concerts, per sonoritzar-les i interpretar-hi la seva música.

MARTIN KLAPPER

Praga

objectes amplificats, joguines, homemades

26 d’abril de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

Nascut a Praga i resident a Dinamarca des del 1984, Martin Klapper treballa en el camp de la música i de la performance, amb el grup de hardcore punk A/64 on toca el saxo, i amb Der Die Das Elektrishe Messer… Was?. Ha enregistrat també amb Alfred Startka, MCH Band i Biskup/Klapper. En les seves performances Klapper treballa amb cera, plàstics i goma escuma que combina amb les seves pròpies creacions cinematogràfiques. Per als seus assamblatges musicals utilitza artefactes mecànics, pianos preparats, instruments de joguina, gadgets electrònics i instruments domèstics que ell mateix construeix i amplia. La llista de les seves col.laboracions amb altres músics és molt llarga, i en sobresurten els noms de Derek Bailey, Mark Browne, John Butcher, Jakob Draminsky, Eugene Chadburne, Erhard Hirt, Tim Hodgkinson, Catherine Jauniaux, Radu Malfatti, Johan Russell, Hans Schneider o Carlos Zingaro. Els seus treballs plàstics s’han presentat en diversos països d’Europa, Mèxic, Brasil i Japó

 GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Lent Eixordar Misteriós)

 

El laberint comença a contenir dreceres. Ja sabem, més o menys, per on entrar i per on sortir. I com els propers messos el Territori Sonor de Gràcia s’extendrà per tota la ciutat, duplicant l’oferta de concerts, aquest maig volem evitar-vos el vertígen d’imaginar els kilòmetres que han hagut de recòrrer els músics convidats, convidant-los d’aquí mateix. A. Q. L. (Alta Qualitat Local). Més endavant, i en plé Centenari de l’Anexió, les embajades de la República Sonora visitaràn el Raval i altres llocs de Barcelona.

STOCHA

Mulhouse

clarinet, computadora

23 de maig de 1997 // 21:30 h. La Ñola (c/Planeta, 39-41)

Músic, compositor i investigador de nous sistemes per a produir so, Alain Baumann va compaginar els estudis de clarinet i saxo, amb l’electrònica i informàtica musical en els cursos de la South London University. Des de 1982 ha treballat amb Konic THTR les interaccions cos/so/imatge en diverses instal.lacions i performances. Una d’aquestes instal.lacions, “Bajo la piel”, es va presentar a Barcelona el 1994 en el marc del primer festival Sónar. Com a compositor ha treballat amb Von Magnet en una serie de 8 CD’s que s’inicia el 1989 amb “El sexo sur-realista” i arriba fins a “Mezclador” (1996). També ha composat música per a +N amb Victor Sol i Lassigue Bendhaus, i ha realitzat la banda sonora de diversos espectacles de la Motionhouse Dance Company. Entre els seus darrers treballs hi ha una col.laboració amb Hiroshi Kobayashi per al CD “Flauta Contemporánea” i el CD “Ooze” de Konic THTR, editat per G3G.

JORGE CALVO

Zaragoza

guitarres, teclats, sequències

23 de maig de 1997 // 22:30 h. Café del Sol (Plaça del Sol, 16)

Resident a Barcelona des de 1979, va abandonar els estudis universitaris per dedicar-se a la música. Va freqüentar l’Aula de Música Moderna i Jazz, el Taller de Músics i els cursos d’electroacústica i composició de Gabriel Brncic al Laboratori Phonos. El 1987 s’estableix a l’Alt Empordà on crea un petit estudi de 16 pistes per a la promoció de grups locals i per a desenvolupar projectes propis. Després de passar per diverses formacions de caràcter efímer, i ja de retorn a Barcelona, funda el duet QUOM amb el saxofonista i compositor Miguel Gallardo, amb qui treballa des de fa temps per posar a punt els materials del que serà el seu primer CD. “Teselaciones y gradientes”, l’obra que presenta al L.E.M., es basa en una sèrie de segments sonors i ritmes acumulatius, sobre els que estén estructuras harmòniques compostes i reflexives, ambients i textures sintètiques. En aquesta ocasió, la participació d’Oriol Pons de Vall, un dels fundadors dels mítics Perucho’s, (amb qui Calvo manté una col.laboració estable sota el nom Pidgins) amb el saxo alt, afegeix un ingredient emocionant a aquest concert.

SERGI JORDÁ

Barcelona

computadores

23 de maig de 1997 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Va iniciar la seva trajectòria musical a Barcelona cap a 1980 com a saxofonista dil.letant en l’orbita de grups de free-rock com Error Genético o Secreto Metro, i amb el Colectivo de Improvisación Libre, al costat, entre d’altres, de Claudio Zulián, Victor Nubla, Mireia Tejero o Marcel.lí Antúnez. El 1985 s’en va anar a viure a Madrid on va residir fins a finals de 1992. Allà va dirigir les seves activitats en el terreny de la informàtica musical, integrant-se en projectes de recerca en el camp de la síntesi de veu, i de l’inteligència artificial. En l’aspecte musical, col.labora amb el grup Clónicos, amb qui participa en dos discos: “Figuras Españolas” i “Copa de Veneno”. Des del seu retorn a Barcelona, el 1992, treballa en projectes multimèdia amb Marcel.lí Antúnez. Les seves darreres obres han estat “Hadrotron”, per a l’Orquestra del Caos (1995) i la banda sonora del llargmetratge “Un cos al bosc” (1996). Actualment col.labora en diversos projectes amb Konic THTR (Grec 1997), La Fura dels Baus, Marcel.lí Antúnez, el grup de rock Alius i el pianista Agustí Fernández. Al L.E.M., Sergi Jordà estarà acompanyat per un dels fundadors del grup Clónicos, Pelayo F. Arrizabalaga, clarinetista baix i improvisador d’alt voltatge, membre original dels seminals Orgón i resident actualment a Suïssa.

JOAN SAURA

Molins de Rei

teclats

24 de maig de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

Va començar la seva carrera musical a Blay Tritono, grup que combinava la música tradicional catalana i les arrels llatines amb el jazz i el rock des de un concepte “progressiu”, pero aviat es va desmarcar del tomb que va fer la música catalana a finals dels anys setanta (amb el triomf dels estàndars de la salsa i de la “música mediterrània”) per dedicar-se de ple a l’experimentació. Ha estat fundador dels grups Rambla, Rambliolia, Koniec i de l’Orquestra del Caos i ha desenvolupat una trajectòria personal com a improvisador al costat de músics com Nuno Rebelo, Graham Haynes i Hendrik Lorenzen. Ha col.laborat en espectacles de dansa al costat d’Àngels Margarit, Maria Muñoz, Alexis Eupierre i els grups Mudances i Lanònima Imperial. També ha fet música per al teatre amb Zotal Teatre, Vol-Ras i Theatre Rebus. Al costat dels seus enregistraments amb Koniec (“Senza Parole”, “Ad Livingstone”, “Silenci en bla”) cal destacar una nombrosa producció de video-dansa i les seves col.laboracions amb Julián Álvarez. Potss accedir a un concert seu en directe des de la pàgina principal (botó “Sarajevo”)

ANTON IGNORANT

Barcelona

guitarres i cintes

24 de maig de 1997 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

Músic autodidacta, performer ocasional i poeta independent, Anton Ignorant ha participat des de 1981 en diversos grups de música experimental o industrial (Secreto Metro, Disipados, Avant Dernières Pensées, Macromassa, Raéo), mantenint una actitud sol.lipsista respecte a aquest mitjà. Es a dir, creient només en la pròpia consciència i els seus continguts i desconfiant de qualsevol possibilitat de transcendir a l’exterior. L’obra d’Anton Ignorant, editada en format cassette és una de les referències obligades de la música electrònica de començaments dels vuitanta, produïda en estudis electrodomèstics. El 1986 va crear Audiopeste, que ha enregistrat, entre d’altres, l’LP “El arte de cojear con la guitarra” (1993) i “Live to tape” (1993). Ha compost músiques per a video-creació, cinema, dança i instal.lacions. El programa es composa de tres parts: “Antirock/E.S.A.”, “Routine Rumble” (que s’estrenarà en el L.E.M.) i “Vecinos Kippel”.

ZUSH

Barcelona

mini-moog

24 de maig de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

El 1968 Zush va crear l’Evrugo Mental State. Els símbols universals (himnes, banderes, passaports, segells i llenguatge) li serveixen com a codi secret de comunicació entre el seu particular Estat Mental, Evrugo, i el món exterior. Zush utilitza múltiples mitjans d’expressió: dibuix, pintura, grafisme, assamblatge, il.luminació de llibres, caligrafia (Evrugo té el seu propi alfabet, Asura), fotografia, instal.lacions, art per ordinador i música. En les seves imatges Zush combina la tradició mediterrània amb arrels màgico-tel.lúriques i hi fa aparèixer personatges fantasmagòrics i signes brutals que construeixen atmòsferes extranyes i inquietants. La seva trajectòria musical comença el 1987 amb el primer “Concert Evrugo”, i continua amb diverses col.laboracions en directe amb músics i grups com Tres, Macromassa i Jumø o Sergi Caballero. Compta també amb un document discogràfic, el disc “Zush Tres”, editat el 1989 per Virgin. Actualment treballa en nombrosos projectes d’hipermedia i CD-rom, “PsicoManual Digital” i ARTE para CURARTE, de realitat augmentada. La seva prestació en el L.E.M. es produirà amb la col.laboració de Dria a les percussions. La seva pàgina: clic.

 GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Litúrgia Electrònica Metamòrfica)

Aquest cop, el circuit habitual que s’activa com a dispositiu LEM, transforma el Territori Sonor en Territori Sónar, per acollir un off post-Festival que aplega tants artistes consagrats com descobriments de la darrera edició. Invitar el Sónar a continuar una setmana després a Gràcia és tot un plaer per a nosaltres que esperem que compartiu. Com a novetat, els concerts LEM comencen a sortir a l’aire lliure, aprofitant les estupendes places i carrers de vianants del barri i fugint de la calor. I més coses: un dia abans dels concerts, el 19 de juny, s’inaugura a l’Heliogàbal l’exposició “Gracia Sonora Experience” del fotògraf Millán, un recull d’imatges dels LEM dels darrers set mesos.

EVOL

Barcelona-Lleida

electrònics

20 de juny de 1997 // 21:30 h. La Ñola (c/Planeta, 39-41)

Roc Giménez (caixa i programació de ritmes) i Miquel Ferré (samplers) van crear Evol, un projecte sonor que, basat en el concepte de “do it yourself”, es proposava explorar les possibilitats del minimalisme i del soroll. El projecte es va estrenar al Sónar’96 i s’ha presentat també en directe al Moog i a la galeria H2O de Gràcia. Mentre el grup ultima els seus contactes amb la discogràfica austríaca Mego, tindrem l’oportunitat d’escoltar-los obrint el circuit L.E.M.

 JOSEP MANUEL BERENGUER

Barcelona

electrònics

20 de juny de 1997 // 22:30 h. Cafè del Sol (Plaça del Sol, 16)

Guitarrista, compositor i artista intermedia, Berenguer és fundador, amb Clara Garí, del col.lectiu Côclea i un dels impulsors de l’Orquestra del Caos. En els darrers temps ha combinat la dedicació a la gestió de la música electroacústica amb la producció de vídeos, amb bandes sonores per a moltes de les creacions de Joan Pueyo, i amb l’edició d’un CD, Klange (Nova Era). Les seves composicions i els espectacles de Côclea han estat presents als principals circuits europeus de la música electroacústica i contemporània.

MARCEL.LÍ ANTÚNEZ

Moyà

psicofonies hipnòtiques

20 de juny de 1997 // 23:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Des d’Error Genético als discos i les performances de la Fura, passant pels Rinos, la biografia sonora de Marcel.lí Antúnez es tortuosa, inconstant i absolutament iconoclasta. Als noranta deixa al marge els aspectes més formals de la música i comença a interessar-se pels sons de l’exobiologia, l’hipnosi i la vida després de la mort, així com la recerca tecnològica i postorgànica dels sons del cos humà. Part d’aquest treball s’intueix ja a Epizoo, una invitació a la crueltat (no desprovista d’ironia), en què l’espectador es descobreix manipulant el cos de l’artista, mecanitzat i reduït a la condició d’home de carn.

TITO

Barcelona

columna vertebral de cavall

21 de juny de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

Tito treballa amb un instrument frabricat per ell mateix el 1990 dins el seu projecte d’escultura “Animal”, una instal.lació amb més de 5.000 ossos d’animals. L’instrument, una columna vertebral de cavall amb sis cordes, està electrificada i connectada a diversos processadors de so. Es toca amb arc. Al L.E.M. presentarà una part del seu darrer treball titulat Organic Malbient. Diferents atmosferes d’ambient pertorbat que ha presentat els darrers mesos a diferents ciutats europees amb Atao Tanaka.

VICTOR SOL

Marburg

electrònics

21 de juny de 1997 // 22:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

“Jo no faig música, em dedico a crear forats blancs per absorbir sons. Intento descobrir per què hi ha tant de desinterès per al silenci”. La creació i destrucció del món, el caos còsmic, fragàncies ET i diluvis nocturns: així descriu Victor Sol els primers 35 segons d’un dels seus concerts. Abanderat de la connexió Barcelona-Frankfurt, Sol ha enregistrat per a diferents segells (Fax, Geometrik…) com a Aerial Service Area (Victor Sol/Niko Heyduck/Atom Heart), +N (Victor Sol/Stocha/Lassigue Bendthaus), Xjacks (Victor Sol/Dandy Jack) o Earcloud (Victor Sol/Alex Martín). Solphax.

POPULAR 66

San Sebastian-Terrassa

seqüenciadors, cintes

21 de juny de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

Udo Látex i Pundonor, fan música des del 1992, primer amb el nom de Honcho, després provisionalment (i actuant en directe) com a MO/CE/DA/DE, i finalment com a Popular 66. En aquest període han enregistrat Cunt 2000 (autoedició, 1996) i Operación salido (Dude, 1997). Com es va poder veure en la última edició del Sónar, la seva música s’ha fet cada vegada més electrònica. Al L.E.M. de juny, Popular 66 presenta el material de la seva nova obra Grandes Embutidos Centroeuropeos, que mostra el retorn a una fórmula mixta entre instrumentació electrònica i elèctrica.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Làtex Ecumènic Microcósmic)

 

Aquest és el resultat d’un projecte de col.laboració entre Gràcia Territori Sonor i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El projecte té la voluntat de capitalitzar el compromís d’investigació i divulgació de les músiques contemporànies i experimentals que ambdues organitzacions tenen, una de manera expressa, i l’altra com a part molt important de la seva programació artística. Una iniciativa ciutadana que respon, en inquietuds i interessos, als del museu. I d’aqui sorgeix la proposta del MACBA: el disseny i la producció d’un circuit de música avançada per al barri del Raval. Tres concerts de música electrònica en tres espais singulars: una plaça pública, la balconada del Convent dels Àngels i el propi MACBA. Agraïm la col.laboració del Foment de les Arts Decoratives (FAD).

GOEM

Nijmegen

student stimulator, MS20’s, electrònica

 21 de juny de 1997 // 18 h. Plaça Vicenç Martorell (carrer Elisabets)

Goem és la paraula russa que designava les botigues on només podien comprar els membres del partit. Frans De Waard, Roel Meelkop i Peter Duimelinks han escollit aquest nom per designar el seu grup de techno minimalista. “Stud Stimm”, publicat el 1996 pel segell Noton/Rastermusic és el seu primer enregistrament. Es basa en la manipulació d’un aparell anomenat “Student Stimulator” que s’utilitza per crear un pols rítmic. Sobre un tapis sonor de batecs es sobreposen els sintetitzadors i els efectes especials. Els membres de Goem han seguit una important trajectòria per separat en el camp de les altres músiques a Holanda. Frans De Waard és membre del grup Kapotte Muziek que des de 1984 treballa en música concreta. Peter Duimelinks (V2 Archief i dj) i Roel Meelkop formen part de la banda electroacústica THU20. Meelkop és, a més, artista visual i compositor. “Holes In The Head”, publicat el 1995, va ser el seu primer CD en solitari.

XGUIX

Barcelona

cintes, electrònica

 21 de juny de 1997 // 19 h. balconada del Convent dels Àngels (Plaça dels Àngels)

XGUIX ha combinat els estudis de psicologia amb el treball als estudis Phonos, al costat d’Andrés Lewin Richter i Gabriel Brncic, i una recerca de formes rituals i ceremonials de la música. Al L.E.M. estrenarà la introducció de la seva òpera “Noé en los cármenes de Granada”, un projecte que data originalment de 1981. L’òpera consta de tres actes, cadascun marcat amb una lletra, que un cop juntes formen la paraula “Tao”. T (el temps transcorregut a la terra) va ser la base de la performance “Adaneva 31″ i de l’LP “Dark Fields”, publicat 1984. En aquesta primera part, XGUIX recollia bona part de les experiències musicals al baix Amazones, enregistrant música ètnica a Bolivia i Perú, i a l’Himalaia, practicant el Ioga del So. A (l’amor buscant el seu veritable origen) va donar lloc a la banda sonora del curt “Aeronauta” (1991), realitzat en col.laboració amb el col.lectiu Blatta. Actualment XGUIX treballa en la O (la conseqüència que el que es veu no existeix) que donarà lloc a un film de llarga durada.

DEUTSCH NEPAL

Boxholm

processadors electrònics, flauta, boles xineses

21 de juny de 1997 // 20 h. MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Plaça dels Àngels, 1)

Sota aquest binomi trobem la personalitat del suec Lina B. Doll, que defineix Deutsch Nepal com a un grup de “música nihilista”. A partir del concepte post-industrial, combina psicodèlia i atmosferes fosques amb ritmes atàvics. Format a principis dels anys noranta, ha fet des de llavors nombroses actuacions en directe i ha enregistrat cinc CD’s. El primer, “Deflagration of Hell”, publicat pel segell Cold Meat Industry, data de 1991. Van seguir “The Flogging of Satan” (1993), “Benevolence Live” (1994), “How the Servant Utilized His Masters” (1994) i “Comprendido!… time stop… and world ending” (1997), a més de nombroses col.laboracions, compilacions i edicions limitades. Deutsch Nepal ha evolucionat des del tractament electrònic monòton i primitiu, amb paisatges sonors deformats i sorolls aspres que va caracteritzar els seus orígens, fins a un so més rítmic i ambients noise, que asimila influències ètniques i fa un nou tractament de les percussions rituals.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Lectura d’Estiu Millorada)

 

Atenció! juliol també porta novetats. La més important és que els horaris dels concerts es mantenen però canvia l’ordre dels espais. Fixeu-vos en les indicacions interiors d’aquest díptic i en el mapa! També el L.E.M. d’aquest mes s’exten per Barcelona: un concert de Justo Bagüeste al pati del Palau de la Virreina és la nostra contribució al cicle “Clans, bandes i tribus” organitzat per l’Institut de Cultura i la presentació a Barcelona de l’E.A.S. (Equipo de Acción Sonora) l’aportació de Gràcia Territori Sonor al programa Zeppelin de l’Orquestra del Caos, al CCCB, dins la programació del Grec’97.

JUSTO BAGÜESTE

Barbastro

saxo, sintetitzadors, cintes, electrònics

dimecres 16 de juliol de 1997 // 20:30 h. Pati del Palau de la Virreina (Rambles, 99)

Desprès del seu pas per Clónicos, les seves col.laboracions amb els grups de la movida madrilenya i amb Javier Corcovado, Justo Bagüeste ha iniciat un projecte músico-vital en solitari, una aventura sonora amb sintetitzadors analògics, samplers, cintes i saxo. El primer resultat d’aquest projecte ha estat el disc “Inducing the Pleasure Dreams” (IPD), que es va presentar al LEM el passat mes de gener. La sessió va ser intensa i multitudinària. Un crític la va descriure com una barreja de Neu!, Tangerine Dream, batecs mesmèrics i onades de so envolvent: l’eco llunyà d’una gran explosió interestelar. Ara Justo Bagüeste torna al LEM en el marc del cicle “Clans, bandes i tribus”, al Palau de la Virreina.

PIERRE BASTIEN

Paris

mecanium, trompeta

18 de juliol de 1997 // 21:30 h. Galeria Metropolitana de Barcelona (c/ Torrijos, 44)

Apassionat de l’univers d’invencions de Jules Verne i de Raymond Roussel, Pierre Bastien parteix d’una idea simple, eficient i poètica: agafar instruments tradicionals com el llaüt xinès, el bendir marroquí, el saron javanès, el koto o el violí i posar-los en mans de màquines. La seva orquesta la formen estranys artilugis a motor fets amb peces de mecano. Escultures híbrides (sovint presentades com a instal.lacions sonores), que interpreten sèries de petites composicions musicals, encisadores i hipnòtiques. Enginyer misantròpic i científic boig, Bastien és també un músic i compositor de talent, col.laborador habitual de Pascal Comelade, que ha escrit música per a quartets de corda o ballets. Ha enregistrat més de deu discos, entre els que destaquen el mític Nu jungle dances (1977), Mecanium (1988), Musiques Machinales (1993) o Eggs Air Sister Steel (1995).

FELIZ PEZ

Barcelona

percussió, electrònica

18 de juliol de 1997 // 22:30 h. La Ñola (c/Planeta, 39-41)

Feliz Pez, Felizpez o Happyfish son els succesius noms que pren el projecte sonor individual de Marc Alminyana. Multi-instrumentista des de principis dels setanta, en experiències que viatjaven des de les influències davisianes (Brot) a la psicodèlia (General Sonora), es troba durant els vuitanta en els ambients del jazz barceloní i les inevitables orquestres de ball. Més tard, es fica de plè en la percussió: flamenco, salsa, rumba i les músiques cubanes. Pren contacte amb la tecnologia i prodiga la seva activitat com a productor. Feliz Pez, la seva aventura en solitari des de principis dels noranta és una formació variable que incorpora músics com el seu germà Cesc Alminyana, Victor Pàvia o Kevin Moore o es presenta en solitari com en aquest LEM: amb un kit de percussió llatina constituït com una bateria, efectes i ecos de cinta per desenvolupar el concepte hipnòtic i sinuòs de la seva música.

ALFONSO VILALLONGA

Barcelona

piano, acordió i veu

18 de juliol de 1997 // 23:30 h. Cafè del Sol (Plaça del Sol, 16)

Les darreres aparicions d’Alfonso Vilallonga han estat totalment variades. Com a actor va interpretar el paper de Voltaire al musical Càndid, al Teatre Romea. Com a músic, ha estrenat la banda sonora de la pel.lícula Cosas que nunca te dije d’Isabel Coixet. Els seus espectacles, El pulpo en el garaje i ¿A los ríos acaso ir sola? s’han presentat al festival de Teatre de Sitges, a l’Artembrut, al Grec i al Teatre Malic. Format artísticament als Estats Units, Vilallonga hi va enregistrar dos discos amb cançons pròpies (The end of an era i At the edge), va realitzar nombroses actuacions i el 1989 va rebre el premi al millor vocalista del gènere cabaret-teatre a Boston. De retorn a Catalunya ha editat el seu tercer disc Bugui del conformista.

WERNER KODYTEK

Vienna

fujara, hichiriki, hurdy gurdy, joguines, veu

19 de juliol de 1997 // 21:30 h. Galpón Sur (c/Guilleries, 10)

Nascut el 1950, Werner Kodytek ha format part de diversos grups d’improvisació i música contemporània al seu país, des dels anys setanta: Zeitfelder o Embai, i ha treballat com a solista per a dansa i teatre, televisió i cinema. La biografia de Kodytec té dos punts de referència imprscindibles: l’estada entre 1979 i 1981 com a monjo budista al Japó i Tailàndia, i els estudis de música budista a Kyoto entre els anys 1992 i 1993. El ressó d’aquestes experiències es va materialitzar en el CD Vorbidden Fruits, enregistrat amb Mia Zabelka. Kodytec és un dels fundadors de l’European Experimental Composers Orchestra que va debutar a Copenhaguen la tardor de l’any passat en el marc del I Symposium Europeu de la Música Experimental. El concert que presentarà al LEM porta per títol: Marry pagoda land. Una ocasió única de conèixer el seu treball amb les difonies vocals, els intruments tradicionals i d’altres construïts per ell mateix.

ALAIN WERGIFOSSE

Liège

electrònics

19 de juliol de 1997 // 22:30 h. Mi Bar (c/Guilleries, 6)

Multi-instrumentista i constructor d’aparells sonors, treballa a principis dels vuitanta en música electrònica amb el grup Diph-Tong i en solitari (piano, guitarres, santur, orgue, cintes i electrònica). Posteriorment, entra en contacte amb músics alemanys (Conny Plank, Holger Czukay o Jaki Liebezeit), intervenint en concerts a la ciutat de Colònia. En els noranta barreja l’ordinador, instruments MIDI i sintetizadors analògics i col.labora amb el grup Cluster en la seva gira espanyola. Nombroses col.laboracions en directe (Florenci Salesas, Martin Hug, Hiroshi Kobayashi, Michael Babinchak…) que alterna amb concerts en solitari. El 1997 presenta el seu nou grup, OBMUZ, amb Quicu Samsò (batería) i Eli Gras (baix) i inicia la seva col.laboració amb l’acordionista Alfredo Costa Monteiro, desenvolupant sistemes de manipulació electrònica en directe dels sons produits per l’acordió.

XAVIER “LIBA” VILLAVECCHIA

Barcelona

saxo

19 de juliol de 1997 // 23:30h. Associació Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80)

Els inicis de la trajectòria musical de Javier “Liba” Villavecchia es remunten vint anys enrere quan el grup que formava amb el seu germà Maurici, Casavella, es va presentar al Canet’76. Més tard col.labora amb grups i músics de Barcelona, com Sonora Catalana o Gato Pérez. El 1984 aconsegueix una beca Fullbright i se’n va a estudiar a la New England Conservatory of Music de Boston, on obté el Bachelor of Arts. A Boston i a Nova York participa en l’escena musical amb diferents formacions (entre altres, la Medium Rare Big Band de Jimmy Giuffre), i publica un CD amb el grup Mandala Octet, The Notion of Obstacle, que rep tres estrelles a la prestigiosa revista Down Beat. Des de 1989 col.labora amb grups de rock, jazz i R & B de la nostra ciutat, impulsa el quartet de saxofons Sax x 4 i participa en el taller d’improvisació teatral Gibrish. Amés dels seus habituals duets i quartets, cal destacar la seva col.laboració permanent amb el grup Gringos.

EQUIPO DE ACCION SONORA (EAS)

Oviedo

teclats, bateria, percussió, guitarres, baix, sac de gemecs, trombó

25 de juliol de 1997 // 20:00 h. Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) (c/Montalegre, 5)

“Ha nascut una nova forma de socavar els fonaments i les creencies del poble” diu el Manifest de l’Equipo de Acción Sonora (EAS). Enfront de la creativitat institucionalitzada i l’underground oficial, l’EAS proposa la contradicció, el concepte, les antítesis i la imperícia formal. Els seus plantejaments es tradueixen en disonàncies i dodecafonismes, missatges subliminals i privats i interminables desenvolupaments hipnòtico-difusos, que constitueixen veritables i verosímils improvisacions. Han publicat La última canana de Pancho Villa (1996, autoedició), i un Manifiesto al que posteriorment ha seguit un text de Reformulación teorética y pautas de interpretación. L’EAS te la seva base d’operacions a Astúries i és el primer cop que es presenta a Barcelona.

GRÀCIA TERRITORI SONOR

activa el dispositiu

LEM

(Libació Evolutiva Metropolitana)

 

STRÖNK

Gogol Gogol, Silas Neuromante, Rank Xerox, Nikita Rork, Alcide Nikopol

txalaparta, arriparta, tobera, enclusa, pedra, bidons, cadenes, esquellot, djembes, guadua, alboka, castanyoles.

13 de novembre de 1997 // 22:30 h.Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) (c/ Travessia de Sant Antoni, 6 i 8 -Gràcia)

Forma vissible de la Factoría Accidental del Silencio, els cinc multiinstrumentistes que amb el nom de Strönk proposen una acció sonora no virtual que combina el soroll amb la plàstica del còmic, investiguen espais sonors concrets, que pertanyen a les categories de la pedra, la fusta i el metall, i proposen la reflexió següent: “En la regió de la ment, allò que creiem que és veritat, és veritat, o es torna veritat dins de certs límits que s’han de descobrir per l’experiència. Aquests límits són creences que s’han de trascendir. / Oculta al propi jo, n’hi ha una sèrie encoberta que controlen el pensament, les accions i els sentiments de cadascú./ La sèrie encoberta de creències ocultes és la sèrie limitadora que s’ha de trascendir./ Per trascendir-ne la pròpia sèrie limitadora, cadascú n’estableix una sèrie oberta de creències d’allò que es desconeix.” Recomanem absolutament aquesta veritable i espectacular sorpresa que prové del Pais Basc.

FRED FRITH GUITAR QUARTET

Fred Frith, René Lussier, Nick Didkovsky, Mark Steward

guitarres elèctriques

15 de novembre de 1997 // 22:00 h. Apolo (Nou de la Rambla, 113)

No cal presentació per Fred Frith, un músic de llarga trajectòria que tant en diferents formacions com en solitari ha donat a la guitarra elèctrica dimensions noves i llenguatges expressius propis. Va crear aquest quartet el 1990 amb el qual va construir un repertori que va des de la improvisació a les obres minuciosament orquestrades, un quartet de cambra amb accents de rock contemporani que en els darrers anys ha començat a incloure en el seu programa composicions dels seus propis integrants. Des de la seva primera interpretació (la composició de Frith “The As Usual Dance Towards the Other Flight to What is Not”) fins a la recent aparició del seu disc “Ayaya Moses”, el quartet ha estat invitat als festivals més prestigiosos del món. Els altres tres integrants del grup són Nick Didkovsky (potser el coneixereu per la seva presència a Dr. Nerve), Mark Stewart, també cellista en nombroses col.laboracions i René Lussier, un dels pilars de l’escena contemporània al Quebec.